A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Inici ] Entrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ Bloc ]              Contactar amb Dadescat

Anar a:    Polo ]    [ Pomare ]    [ Ponç ]    [ Ponç I ]    [ Ponça ]    [ Pons, B ]

Qui no s'ha observat a si mateix porta a dins una experiència que ignora. (Joseph Joubert)

1 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Polo, Gaspar Gil  Veure> Gil i Polo, Gaspar.

2 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Polo de Bernabé i Borràs, Josep  (Quartell, Camp de Morvedre, v 1808 - Vila-real, Plana Baixa, 1889)  Polític i agricultor. Fou tinent d'alcalde de València (1843), diputat (1846-58 i 1859-78), secretari i vice-president del Congrés i l'any 1881 fou nomenat senador, càrrec que més tard obtingué com a vitalici. Fou successivament membre de l'oposició conservadora i de la Unión Liberal. Es distingí per les seves intervencions proteccionistes. Propietari d'hisendes agrícoles, introduí noves varietats de fruites (com el mandariner i intentà el cultiu del canyamel) a l'Horta valenciana, i fou un dels pioners en l'ús d'adobs inorgànics i en l'exportació de taronges.

3 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Inici páginaPolo y Peyrolón, Manuel  (Cañete, Castella, 1846 – València, 1918)  Escriptor i polític. Membre del partit carlí, des del 1889 fou representant a corts per València i senador. Entre les seves obres de caràcter polític destaquen Pepinillos en vinagre (1891), La intervención de la masonería en los desastres de España (1904) i Anarquía fiera mansa (1908). Com a novel·lista conreà el costumisme i es mostrà contrari al naturalisme. Publicà també les narracions Los mayos (1879) i Sacramento y concubinato (1884).

4 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI

Situació de la comarca de la Marina BaixaPolop  (Marina Baixa Municipi: 22,81 km2, 236 m alt, 4.313 hab (2014), (o Polop de la Marina). Situat a la cara est del sistema Pre-bètic valencià, a la vall de Callosa, formada pel riu Guadalest, el terme s'estén a banda i banda del riu. Hi prepondera l'agricultura de secà (ametllers i oliveres), però gràcies a diverses fonts i aigua de pous s'hi conreen cítrics (taronges). Indústria de la construcció i dels serveis, beneficiades per la proximitat dels grans centres turístics de la costa. L'any 1981 superà la xifra d'habitants del 1910 (1.630) i des de llavors no ha parat de crèixer. La vila és al peu de l'antic castell de Polop, d'origen islàmic, que esdevingué centre de la baronia de Polop. Església parroquial de Sant Pere. El municipi també comprèn el llogaret de Xirles i el veïnat d'Almàssera. Àrea comercial d'Alacant. Ajuntament (en castellà) - Col·legi Sant Roc

5 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Polop  (Alcoi, Alcoià Caseria, a l'oest de la ciutat, estesa per la vall del barranc de Polop (afluent, per la dreta, del barranc del Barxell) i dividida en dos nuclis: Polop de Dalt, amb l'església de Sant Isidre, que depèn de la parròquia de Sant Maur d'Alcoi, i Polop de Baix.

6 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Polop, baronia de  (Polop, Marina Baixa)  Jurisdicció senyorial centrada en el castell homònim i concedida el 1275 a Bertran de Bellpuig. Passà per compra a Rodrigo Díaz de Mendoza, que el 1430 comprà a Joan II de Navarra la baronia de Benidorm. Per enllaç passà als Fajardo, senyors d'Alhama i Molina i més tard de Montealegre, als Puixmarín-Rocafull, marquesos d'Albudeite i comtes de Montealegre, als Teijeiro, als Valda iInici página als Bernuy, marquesos de Benamejí.

7 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Polpís  (Santa Magdalena de Polpís, Baix Maestrat Despoblat i antic castell de Polpís (336 m alt), situat al vessant nord-occidental de la serra d'Irta, dominant la vall de la ramble d'Alcalà (o barranc de Polpís). Aquest castell fou donat el 1189 per Alfons I de Catalunya-Aragó als templers, que l'havien conquerit; recuperat per les forces islàmiques, fou conquerit a la campanya de Jaume I, que el lliurà als calatravers; el 1280 retornà a mans dels templers. El 1316, finalment, esdevingué possessió del nou orde de Montesa.

8 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Pols  (Ordis, Alt Empordà)  Veïnat, situat al nord-oest del poble. L'antiga església i actual santuari on es venerava la Mare de Déu de Pals (imatge gòtica d'alabastre destruïda el 1936) és un petit exemplar romànic (s XII i XIII), al voltant del qual originàriament havien residit unes donades i que després esdevingué una de les administracions dependents del monestir cistercenc femení de Sant Feliu de Cadins, regida per una monja de Sant Feliu que rebia el títol de priora.

9 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Polvorers, els  (Manresa, Bages)  Barri industrial, a la dreta del Cardener, aigua avall del pont Vell, al lloc d'uns antics molins fariners i drapers convertits en fàbrica de pòlvora el 1540. La propietat d'aquesta indústria passà dels consellers de la ciutat a particulars i, des del 1789, a l'estat. Suprimida el 1865, la substituí una fàbrica de filats i teixits de cotó.

10 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Polvorí, el  (Barcelona, Barcelonès)  Barri de la ciutat, situat en un altiplà al vessant de ponent de la muntanya de Montjuïc. Promogut pel Patronat Municipal de l'Habitatge. Sorgí entre el 1950 i el 1952 per tal d'acollir barraquistes (de la Diagonal, el Morrot, Somorrostro, Sant Sebastià) amb motiu de la celebració del Congrés Eucarístic del 1953. Format per blocs d'habitatges, té greus deficiències de construcció, d'urbanització i de serveis públics. Li dóna nom un polvorí del s XVII que es conserva. És voltat per pedreresInici página del Foment d'Obres i Construccions, el barri dels Ferrocarrils Catalans, les vies del tren del mateix nom i els barris de Can Clos i la Vinya. L'any 1985 la seva població juntament amb la de Can Clos totalitzava uns 19.700 h.

11 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Pomar  (Sant Antolí i Vilanova, Segarra)  Poble (589 m alt), assentat en un tossal, a la dreta del riu d'Ondara. La seva església (Sant Pau) depenia de la parròquia de Montlleó. Era de la senyoria del comte d'Erill.

12 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Pomar  (Badalona, Barcelonès)  Barri obrer, perifèric, situat al nord del terme i aïllat del centre urbà per l'autopista de Mataró. Format fins al decenni del 1950 per masies i algunes torres d'estiueig, l'Obra Sindical del Hogar hi programà el 1967 l'edificació d'una Unidad Vecinal de Absorción (UVA) amb 2.000 habitatges. El lloc, esmentat ja al s XI, formà una quadra, dita també de Blanes pel fet d'haver pertangut a aquest llinatge, del qual passà als Centelles i després als Moncayo, marquesos de Coscoyuela de Fantova i comtes de Fuentes, als Pignatelli, ducs de Solferino, i als Llançà.

13 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Pomar, Joan  Veure> Pomar i Fuster, Jaume.

14 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Pomar i Fuster, Jaume  (Palma de Mallorca, 1868 – 1910)  Pedagog. Estudià a l'Institut Balear de Palma i es llicencià en filosofia i lletres a Barcelona (1892). Fou catedràtic a Palma fins el 1902 que guanyà la càtedra de geografia i història a Maó, on portà a terme una destacada tasca cultural. Fou premiat als Jocs Florals de Barcelona el 1890 i el 1891 amb la composició Glorificació de la parla catalana. Publicà obres de crítica històrica i literària (El arte y la ciencia, 1889; El último antipapa, 1899; Reyes y príncipes santos..., 1907,Inici página etc) i l'interessant estudi, amb aportació de dades noves, Ensayo histórico sobre el desarrollo de la instrucción pública en Mallorca (1904).

15 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Pomar i Juan, Antoni  (Eivissa, Eivissa, 1928 - )  Dibuixant i pintor. Joier de professió. La seva pintura ha evolucionat de l'expressionisme a l'informalisme.

16 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Pomar i Lladó, Josep  (Catalunya, s XIX – Barcelona, 1869)  Argenter, cisellador i gravador d'acer. Des del 1843 burinà encunys de medalles per a exposicions i en homenatge a artistes i a generals. D'entre els treballs remarcables en argenteria figuren les espases de gala regalades a O'Donnell i a Prim acabada la guerra d'Àfrica (1860), projectades per Tomàs Moragas, antic fadrí seu.

17 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Pomar i Llambias, Jaume  (Palma de Mallorca, 29/jul/1943 - )  Escriptor i periodista. Ha publicat el recull de poemes Tota la ira dels justos (1967), Premi Ciutat de Palma de Poesia 1966. També s'ha dedicat a l'assaig. Col·laborà a "Tele/eXprés".

18 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Pomar i Salamanca, Artur  (Palma de Mallorca, 1932 - )  Jugador d'escacs. Jugador precoç, aconseguí fama per les seves victòries sobre mestres de reconeguda vàlua. Campió d'Espanya a quinze anys, el 1954 assolí el títol de Mestre Internacional i el 1962 el de Gran Mestre Internacional. Des del 1958 va defensar el primer tauler d'Espanya a les Olimpíades d'escacs, i va obtenir resultats molt equilibrats davant els millors jugadors del món.

19 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Pomareda, Benet  (Catalunya, s XVII – s XVIII)  Militar. En començar la guerra de Successió es passà al bàndol austríac. Tenia aleshores el grau de tinent. El 1713 restà incorporat a la guarnició de Barcelona, on sobresortí al contraatac final de la batalla del baluard de Santa Clara (14/ago/1714). Després de la capitulacióInici página hagué de viure un temps en règim de llibertat vigilada.

20 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Pomareda, Francesc  (Catalunya, s XVII – s XVIII)  Militar. En començar la guerra de Successió era capità d'infanteria i es passà al bàndol austriacista. El 1705 fou nomenat alferes, amb grau de sergent major, al nou regiment de Guàrdies Catalans. Defensà Barcelona al setge del 1706, on fou ferit als combats de Montjuïc del 21/abr. El 1709 havia assolit el grau efectiu de sergent major. Caigué presoner dels borbònics. El 1714, tres mesos abans de la capitulació, Manuel Desvalls, governador de Cardona, tractava de bescanviar-lo per altres presoners.

21 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Pomares i Monleón, Manuel  (País Valencià, s XIX – s XX)  Escriptor i advocat. Publicà a Alacant les seves obres titulades Voces de voceros (1929) i Delincuencia política (1929), a més de la novel·la El eterno sendero (1934).

22 CATALUNYA - CULTURA

Pomells de Joventut de Catalunya  (Barcelona, 1920 – 1923)  Moviment juvenil fundat per Josep Maria Folch i Torres, recollint la força sociològica dels lectors d'"En Patufet". Formaren cèl·lules arreu de Catalunya amb una finalitat moral i patriòtica, però sense lligam amb cap partit polític. Organitzaren actes, aplecs i desfilades i reivindicaren l'esperit cristià i la puresa de la llengua. En fou secretari Josep Serra i Ullastrell i el portaveu era la revista "Àmfora". Sumaren alguns milers d'afiliats i les noies duien com a distintiu una caputxa blanca. El moviment fou dissolt per una ordre del 1923 del governador civil nomenat per la Dictadura de Primo de Rivera.

23 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Pomèro  (Viella, Vall d'Aran Alta vall, afluent de capçalera, per l'esquerra, del riu d'Et Joeu. Davalla des del port de la Picada, límit amb la vall de Benasc, i a 1.860 m alt, sota el pic de Pomèro (2.485 m alt), contrafort septentrional de la tuca Blanca (que amaga prop del cim el petit estany de Pomèro), hi ha elInici página güell de Pomèro, on ressogeix part de l'aigua procedent de la conca de l'Éssera que veu la llum, principalment, al més baix güell d'Et Joeu.

24 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Pomerola  (Ripollès Veure> Palmerola.

25 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Pomerola, vall de  (Conflent Vall, afluent esquerrà de la riera de Rojà, que devalla del cim de Pomerola (2.456 m alt), contrafort septentrional de roca Colom, termenal dels municipis de Mentet i de Pi de Conflent.

26 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Pomers  (Clerà, Conflent Veure> Sant Esteve de Pomers.

27 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Xavier Pomés i AbellaPomés i Abella, Xavier  (Catalunya, 1948 - )  Polític. Llicenciat en medicina i cirurgia per la Universitat de Barcelona, fou metge de la seguretat social i professor de la facultat de medicina de la UB (1980-83). Entre el 1983 i el 1985 fou director dels serveis sanitaris de la diputació de Lleida. L'any 1986 ingressà al departament de sanitat i seguretat social de la Generalitat de Catalunya. Entre el 1990 i el 1993 fou gerent de l'Institut Català de la Salut. Des del feb/1995 fou conseller de governació de la Generalitat de Catalunya, el departament que al nov/1999 canvià el nom pel d'interior. A partir de l'any 2000 coordinà, com a conseller d'interior, l'assumpció del control del trànsit per part de la Generalitat, així com el progressiu desplegament dels mossos d'esquadra. Al nov/2002 fou rellevat del departament per Núria de Gispert, i passà a ésser conseller de sanitat i seguretat social. En finalitzar la legislatura, abandonà la política activa i es reincorporà al camp sanitari en el grup de l'Hospital de Sant JoanInici página de Déu.

28 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Leopold Pomés i CampelloPomés i Campello, Leopold  (Barcelona, 17/nov/1931 - )  Fotògraf i realitzador cinematogràfic. Vinculat al grup Dau al Set, el 1955 féu la seva primera exposició a les Galeries Laietanes de Barcelona. S'ha dedicat amb èxit a la realització de films publicitaris, premiats a diferents festivals internacionals (Cannes, Venècia, Rizzoli). Entre les publicacions que ha il·lustrat destaquen La arquitectura modernista (1968), Gaudí (1970), Arquitectura y lágrimas (1975), Teoria i pràctica del pa amb tomàquet (1985) i Toros 1957-58 (1995). El 1998 va rebre la Medalla del Mèrit Artístic de l'Ajuntament de Barcelona, juntament amb O. Maspons i Colita.

29 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Pomés i Soler, Fèlix  (Barcelona, 1899 – 1969)  Dibuixant, esportista i actor. Destacà com a retratista. Com a actor, participà en un gran nombre de pel·lícules.

30 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Pomés i Soler, Ramon  (Tarragona, 1868 – Barcelona, 1937)  Escriptor. Col·laborà a "Lo Somatent" de Reus i fou redactor de "La Vanguardia" (1890-1932); a Servitud de Puig i Ferreter surt amb el nom de Perera. Fou mentor d'aquell, de Farran Mayoral i de Màrius Verdaguer. De la seva obra prolífica, a part els llibres didàctics i infantils, cal esmentar els drames Los joves (1899), El apóstol blanco (1901) i les narracions Riallera (1903).

31 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Pomet, Francesc  (Catalunya, s XVII)  Frare. Pertanyia al monestir de Sant Jeroni de la Murtra. És autor de sermons que deixà escrits, entre ells alguns que pronuncià a l'Escorial.

32 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaPompeia, Núria (Núria Pompeia Vilaplana i Boixons)  (Barcelona, 1931 - )  Dibuixant i escriptora. Estudià art a l'Escola Massana. Ha publicat els llibres Maternasis i Fueron felices comiendo perdices. Ha col·laborat a la revista "Triunfo".

33 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Pompià  (Crespià, Pla de l'Estany Veïnat, al nord del poble.

34 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Pompià, Ramon de  (Rosselló, s XIII)  Veguer del Rosselló. Tenia en comanda el castell d'Hostoles. Devers el 1257 fou ferit defensant la fortalesa, que resultà expugnada per un baró turbulent, Guillem Galceran de Cartellà, temps a venir heroi a la guerra de Sicília.

35 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Pon i Angelet, Joan  (Barcelona, 1847 – 1906)  Guitarrista. Actuà per Europa i Amèrica, aconseguint-hi grans èxits. És autor d'algunes obres per a guitarra que no foren editades i que es perderen a la seva mort.

36 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Ponç  (l'Ametlla de Mar, Baix Ebre Masia i caseria, a l'antiga carretera de Barcelona a València, a l'esquerra del torrent del Pi.

39 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ponç  (Catalunya Nord, s X)  Abat de Cuixà (956-962). El 958 obtingué del rei Lotari un precepte reial de ratificació del patrimoni de l'abadia, patrimoni que ell augmentà gràcies a la protecció del comte Sunifred II de Cerdanya.

38 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ponç  (Catalunya, s XI - Castella ?, s XI)  Eclesiàstic. Monjo de Ripoll i amic d'Oliba. El 1015 era abat de Sant Sadurní de Tavèrnoles i augmentà molt el patrimoni monàstic. L'any 1023 fou tramés pel seu amic el rei Sanç III de Pamplona a l'abat i bisbe Oliba per a una consulta sobre moral matrimonial. El rei Sanç el feu bisbe d'Oviedo (1025), on introduí el ritus romà, i més tard restaurà la diòcesi de Palència (1035).

37 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ponç  (Occitània ?, França , s XI – Ribagorça, s XII)  Eclesiàstic i canonista. Antic monjo de Sant Ponç de Tomieras (Occitània) i bisbe de Ribagorça (1097-d 1103). Fou consagrat bisbe pel papa Urbà II. Hàbil diplomàtic, amb l'ajuda de Pere I d'Aragó obtingué l'adjudicació de Barbastre i un lot d'esglésies prop deInici página Lleida que pretenia el bisbe d'Urgell, i amb l'amenaça d'un judici amb la intervenció del legat papal Bernat de Toledo féu cessar les pretensions d'aquest sobre la seu de Roda. El 1101, després de la reconquesta de Barbastre, hi traslladà la capitalitat de la seva seu amb vista a ocupar més tard la de Lleida, cosa que feren els seus successors.

40 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ponç  (Lleida, s XII – Catalunya ?, s XIII)  Jurista. El 1213 ensenyava a la universitat de Bolonya. Se'n conserven comentaris a l'Arbor actionum de Bassiano.

41 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ponç  (Catalunya, s XIII)  Paborde de Solsona. Fou present a la redacció del document del 3/nov/1285, que es mantingué secret, en el qual el rei Pere II el Gran, poc abans de morir, disposava el retorn de Sicília, a l'església.

42 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ponç, Antoni  (Catalunya, s XVII – s XVIII)  Eclesiàstic. Era rector de Vilabella (Alt Camp). Austriacista destacat, fou deportat el 1704 per ordre del lloctinent borbònic Fernández de Velasco, però naufragà i pogué arribar a Castelldefels, on s'uní al príncep Jordi de Hessen-Darmstadt, que intentava un cop sobre Barcelona. Malgrat les informacions de Ponç, l'atac no reeixí. En reembarcar, el príncep nomenà Ponç vicari general de l'exèrcit. Amb aquest càrrec participà, l'agost d'aquell mateix any, en la presa de Gibraltar, i s'hi quedà durant el setge espanyol que la seguí, on féu una tasca humanitària entre els ferits. Més tard anà a Lisboa a explicar a l'arxiduc Carles d'Àustria la situació política a Catalunya. Entrà amb ell a Barcelona (1705). El 1707 li fou concedida una pensió de 800 lliures sobre la prelacia catalana que restès vacant més aviat. ElInici página 1711 publicà un Método moral... per a sacerdots castrenses.

43 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ponç, Bernat  (Barcelona, s XIII)  Nauxer. Comandava una galera als estols catalans de Sicília que combateren en 1282 i 1283. Participava a la formació naval que conduïa Pere II el Gran (mai/1283), quan el rei deixà Sicília per assistir al desafiament de Bordeus amb Carles d'Anjou. Aturada la ruta dels navilis pel mal temps, prop de Sardenya, el viatge fou acomplert només per dues galeres, que arribaren a Cullera feliçment, després de travessar un violent temporal. Una d'elles, en la qual s'embarcà el rei, era la de Bernat Ponç.

44 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ponç, Francesc  (Catalunya, s XVIII)  Arquitecte. Dirigí la construcció del palau episcopal de Solsona (1776-92), un dels edificis civils més importants de l'època, d'estil barroc, però ja amb apunts neoclàssics. És també obra seva l'església parroquial d'Ivorra (1780).

45 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ponç, Guillem  (Barcelona, s XIV – 1406)  Alt funcionari reial. El 1385 era lloctinent de protonotari de Pere III de Catalunya-Aragó, i a la mort d'aquest passà al servei del duc de Montblanc, el futur rei Martí. El 1392 acompanyà aquest a Sicília quan hi anà a prendre possessió del regne, amb el seu fill Martí. El 1395, a la mort de Joan I, tornà a Barcelona; actuà de notari a les corts del 1396, i de notari i secretari reial del rei Martí en el procés del Consell de Joan I. Protonotari de la reina Maria de Luna. Des del 1397 acompanyà sempre el rei a Barcelona i en els seus desplaçaments. El 1401 succeí com a protonotari Bartomeu Sirvent. El seu estil prosseguí fidel al cursus tradicional amb citacions de profetes de l'Antic Testament més que no autors clàssics. Dins els corrents de reforma de la prosa cancelleresca intentà de renovar tanmateix la seva prosa recarregant l'èmfasi amb acumulació de paraules i emprant sovint un cert to de filòsof moral lluny de l'estilInici página ciceronià i de l'humanisme escèptic i irònic del seu contemporani Bernat Metge.

46 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Ponç, Joan  (País Valencià, s XV)  Pintor. Assolí bona fama al seu temps.

47 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Ponç, Joan  (Palma de Mallorca, v 1445 - Portugal, s XV)  Trinitari. Estudià arts i teologia a València, on s'ordenà de sacerdot. Fou catedràtic de teologia a la ciutat de Mallorca. Ocupà càrrecs a Roma i el 1504 fou nomenat bisbe d'Elvas (Portugal). El 1499 escriví els estatuts de govern de la seva província.

48 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Ponç, Joaquim  (Maó, Menorca, 1780 – 1838)  Pedagog. El 1808 representà Menorca a la junta suprema de govern de Mallorca. Fou individu de l'Academia de Historia (1819). Deixà manuscrits diverses obres sobre la història de Menorca i publicà Cartilla y silibario para la escuela pública... (1850, 1855), de la qual hi degué haver una primera edició en català.

49 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ponç, Josep  (Barcelona, 1681 – 1761)  Eclesiàstic i historiador. Fou vicari general de Vic (1721-44). Deixà manuscrits diversos treballs en llatí, com De origine ordinum religiosorum i una Historia del monasterio de San Cugat del Vallés en dos volums.

50 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ponç, Josep  (Girona, 1768 – València, 1818)  Compositor i organista. Deixeble de Jaume Balius, fou mestre de capella de la catedral de Girona a partir del 1791 i de la de València (1793). Escriví nombroses obres religioses i profanes d'escriptura polifònica molt complexa, entre les quals cal esmentar Responsoris de Nadal i Batalla entre Miguel y Luzbel.

51 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Inici páginaPonç, Pere  (Maó, Menorca, 1711 – 1792)  Metge. Estudià a València, on es doctorà. El 1781 era jurat major de Maó. Deixà inèdites unes Memorias para servir a la historia de Menorca.

52 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ponç, Pere  (Catalunya, s XVI)  Eclesiàstic i escriptor. El 1534 era prevere de l'església de Santa Maria, a Cervera. Amb Baltasar Sança s'encarregà d'escriure el Misteri de la Passió de Cervera, en el qual representaria el paper de Ponç Pilat.

53 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ponç, Ramon  (Catalunya, s XV)  Missioner. Durant la guerra contra Joan II, prengué partit per la Generalitat. Anà amb Colom a l'illa l'Espanyola el 1493 i va escriure una relació dels costums, la religió i els mites dels indis d'aquesta illa.

54 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ponç, Salvador  (Barcelona, 1547 – 1620)  Predicador. Frare dominicà. Fou catedràtic de teologia i sagrada escriptura a la Universitat de Barcelona. De gran fama com a orador, predicà durant disset anys seguits els sermons de quaresma de l'església del Pi, amb un gran èxit. Autor de treballs hagiogràfics com Vida i martiri i trasllació a Catalunya de Santa Madrona (1594). El 1592 publicà també dos Sermons de la Soledat de la Reina dels Àngels i de Sant Ramon de Penyafort i l'Exposició sobre el psalm "Miserere mei Deus", de David, amb un tractat del sagrament de la Penitència.

55 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Ponç, Vicenç  (Palma de Mallorca, 1595 – 1681)  Historiador i erudit. Dominicà (1613), completà la seva formació a Oriola (1618-23). A Mallorca es dedicà a la investigació, deixà inèdites obres biogràfiques, de temes històrics, etc, com Historia... del convento de Sant Domingo de la ciudad de Mallorca desde el año 1231 hasta el de 1672, seguida de la història de la resta de convents mallorquins.

56 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaPonç I d'Empúries  (Catalunya, s XI – 1078)  Comte d'Empúries-Peralada (1040-78). Fill i successor d'Hug I, inicià el govern comtal a la mort del seu pare (1040) i procurà de mantenir bones relacions amb els comtat veïns. El 1064 fou consagrada la seu de Castelló d'Empúries. Entre aquesta data i el 1066 fou present a l'assemblea de pau i treba celebrada a Toluges (Rosselló) juntament amb d'altres comtes catalans. Reté homenatge al comte Ramon Berenguer I de Barcelona com a vassall seu, i es casà amb Adelaida, filla de Bernat Tallaferro de Besalú. A la seva mort fou repartit el patrimoni territorial: Hug (II), el primogènit, heretà Empúries, i Berenguer, Peralada.

57 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ponç II d'Empúries  (Catalunya, s XI - 1153/54)  Comte d'Empúries (1116-1153/54). Fill d'Hug II i de Sança d'Urgell. Encerclat els seus territoris pels dominis dels comtes de Rosselló i de Barcelona, prestà vassallatge el 1121 a Gausfred III i l'any següent a Ramon Berenguer III, del qual rebé en féu diverses possessions a l'antic comtat de Besalú. Vers el 1228, envaí territoris de Berenguer Renard de Peralada, s'apropià de delmes del bisbe de Girona i, finalment, arrabassà diversos castells del comtat de Besalú, integrat aleshores al comtat de Barcelona. Aixó l'emmenà a la guerra amb el comte de Barcelona, el qual el derrotà, el féu presoner i l'obligà a indemnitzar els afectats. La mort de Ramon Berenguer III aturà les hostilitats, però després es llançà un altre cop a la captura de feus de vassalls del comte barceloní. Ramon Berenguer IV el derrotà i l'obligà a signar la pau (1138), a jurar-li fidelitat i a restituir els danys comesos. El 1149 era a la campanya de Lleida fent costat al sobirà de Barcelona. Es casà amb Brunesilda i fou succeït pel seu fill Hug III.

58 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ponç III d'Empúries  (Catalunya, s XII – 1200)  Comte d'Empúries (1173-1200). Fill d'Hug III i de Jussiana d'Entença, succeí el seu pare a la mort d'aquest (1173). Home religiós, culte i pacífic, posà el comtat sota la protecció de la Santa Seu i donà protecció a l'orde del Temple. Hagué de fer front a una greu crisi econòmica, tal com ho demostren els deutes reconeguts a l'església gironina, agreujada (1193) per la pesta i d'altres calamitats que afectaren el país. Vidu d'Adelaida, contragué nou matrimoni amb Ermessenda deInici página Peratallada, de la qual se separà poc temps abans de la seva mort. El succeí el seu fill Hug IV.

59 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ponç IV d'Empúries  (Catalunya, s XIII – 1269)  Comte d'Empúries (1230-69). Era fill d'Hug IV i de Maria de Vilademuls. Assistí amb el seu pare a la conquesta de Mallorca (1229), i arribà a ésser conseller i col·laborador de Jaume I. També participà en la conquesta de València. Acudí a Tunis com a ambaixador (1246) per tal d'endegar relacions diplomàtiques que permetessin un tracte favorable als interessos dels mercaders barcelonins. Aquest mateix any anà a la cort de França per tractar del casament dels seus fills. Procurà de dreçar les finances del comtat mitjançant la venda de possessions a l'Església i a la Corona. Home pacífic, donà privilegis als habitants de Castelló d'Empúries (1267) i mantingué bones relacions amb la seu de Girona. Vidu de Beneta Fernández de Lara, es casà en segones núpcies amb Teresa, germana de l'anterior. El succeí el seu fill Hug V, vescomte de Bas. Sibil·la, la seva filla, es casà amb Ramon Folc de Cardona.

60 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ponç V d'Empúries  (Catalunya, v 1264 – 1313)  Comte d'Empúries (1277-1313) (o Ponç Hug). Fill d'Hug V i de Sibil·la de Palau, vescomtessa de Bas. Enemistat amb la seva mare pel cobrament de rendes indegudes als vassalls de Bas, a la mort d'Hug V, aquesta s'estimà més de vendre el vescomtat al rei Pere II i les rendes del dot marital a la seu de Girona, abans que deixar-les al seu fill. Es casà el 1282 amb Marquesa, hereva del vescomtat de Cabrera, i restà fidel a Pere II durant la revolta nobiliària. El 1283 acompanyà el rei en el desafiament de Bordeus, i el 1285 combaté contra els croats de Felip l'Ardit que envaïren Empúries. Durant la contesa salvà la vida del rei, el qual el recompensà retornant-li el vescomtat de Bas i amb diversos castells. Més endavant fou home de confiança d'Alfons II el Franc (1285-91), i a Sicília, on havia...  Segueix... 

61 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ponç VI d'Empúries  (Catalunya, v 1290 – 1322)  Comte d'Empúries (1313-22) (o Ponç Hug). Anomenat també Malgaulí. Era fill segon de Ponç V i de Marquesa de Cabrera, i successor del seu germà Hug (m 1309). A la mort del seu pare (1313), heretà el comtat d'Empúries ple de deutes i de litigis amb la seu de Girona. Es coalitzà amb la casa de Cardona contra Jaume II en les lluites per la successió del comtat d'Urgell. EsInici página reconcilià després amb el monarca i aquest li concedí el vescomtat de Bas (1315). Per tal de satisfer els nombrosos deutes s'hagué de despendre de diverses rendes, com el bovatge del comtat, i de la possessió de diversos castells. Casat amb Elisabet, filla de Frederic de Sicília, n'hagué una filla pòstuma, Marquesa, que morí molt aviat. Heretà el comtat el vescomte Hug VI d'Empúries.

62 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ponç I d'Urgell  (Catalunya, 1211 – 1243)  Comte d'Urgell (1226-43). Fill primogènit de Guerau I, vescomte de Cabrera, i d'Eilo Fernández de Castro, fou el primer del casal dels Cardona a qui fou reconegut (1236) el títol de comte d'Urgell, ja que l'hereva legítima era Aurembiaix, filla d'Ermengol VIII (m 1209) i d'Elvira (m 1220). L'ocupació indiscutida del govern urgellenc per part de Guerau I des del 1213 en detriment d'Aurembiaix, llavors casada amb Àlvar Pérez, acabà amb el retorn d'aquesta a Catalunya (1228). Jaume I hagué d'intervenir militarment al comtat d'Urgell i reeixí a expulsar-ne els Cabrera. En morir Guerau repartí les possessions als fills: a Ponç li tocà el comtat d'Urgell; a Guerau, el vescomtat de Cabrera, i a Àlvar, el d'Àger. El 1231 morí Aurembiaix i aleshores Ponç I es proclamà comte d'Urgell, amb...  Segueix... 

63 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ponç Bonfill, Marc  (Barcelona, v 990 - v 1046)  Jurista i conseller comtal. Començà a actuar com a jutge cap a l'any 1011. Fou preceptor de Berenguer Ramon I el Corbat, fill del llavors comte de Barcelona, Ramon Borrell, el testament del qual autoritzà el 1032. Sembla que deixà d'actuar com a jutge el 1035, any que col·laborà amb la comtessa Ermessenda en la tasca del govern dels comtats, durant la minoritat de Ramon Berenguer I.

64 FRANJA PONENT - BIOGRAFIA

Ponç d'Aguilaniu  (Ribagorça, s XIII – Lleida, 1313)  Eclesiàstic. Canonge augustinià, prior de Roda d'Isàvena i bisbe de Lleida (1308-13). Celebrà un sínode (1308), on donà diverses disposicions sobre la conducta clerical. El 1309 era a Roma com a ambaixador de Jaume II per obtenir que el delme concedit al rei pel papa per la conquesta de Còrsega i Sardenya pogués ésser destinat a la projectada croada contraInici página Granada. Donà diverses disposicions per a l'ordenació de l'església de Roda.

65 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ponç d'Urgell  (Catalunya, s XIII)  Eclesiàstic. Fill de Ponç I d'Urgell. És conegut per l'esment que en fa el gran cronista aragonès Zurita.

66 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ponç Hug d'Empúries  Veure> Hug III d'Empúries.

67 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ponç Hug d'Empúries  (Catalunya, s XIV)  Cavaller. Pertanyia a la branca bastarda del casal emporità establerta a Sardenya. Hi havia heretat les senyories de Nucis, Perralonga i Margualo.

68 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Joan Ponç i BonetPonç i Bonet, Joan  (Barcelona, 28/nov/1927 - Sant Pau de Vença, França, 4/abr/1984)  Pintor i dibuixant. Format al taller de Ramon Rogent i a l'Acadèmia d'Arts Plàstiques amb Ángel López-Obrero. Després de pintar i dibuixar molts anys en solitari, un nombre reduït de persones s'interessà per la seva obra, sempre marcada pel misteri i la introspecció psicològica. Joan Vinyals li va organitzar la primera exposició a la Galería Arte de Bilbao (1946). El 1947 exposà als Blaus de Sarrià presentat per J.V. Foix. Amb Joan Brossa fundà la revista "Algol", precedent directe del que seria "Dau al Set", revista de la qual fou director; formà part del grup avantguardista, amb el mateix nom. Aquell mateix any conegué Joan Miró i visità el seu taller. Fou seleccionat per Eugeni d'Ors per a participar al Salón de los Once de Madrid del 1951, i l'any següent tornà a ser seleccionat per a exposar-hi. Exposà individualment, amb quaranta-set obres, a l'avantguardista Club 49. El mateix 1951 conegué el poeta...  Segueix... 

69 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Ponç i Carreres, Francesc  (es Migjorn Gran, Menorca, 1768 - Maó, Menorca, 1855)  Religiós franciscà observant. Fou predicador general i definidor del seu orde. Escriví, entre altres obres, Nuevo método paraInici página aprender... la lengua latina (1812-14), Compendio de las escelencias del puerto de Mahón en versos latinos... (1819) i un Resumen de los empleos y ejercicios literarios del infatigable maonés el Dr. D. Juan Ramis i Ramis (1919).

70 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ponç i de Castellví, Fabrici  (Masricard, Tarragona, s XVII – Barcelona, 1672)  Historiador. Nét de Lluís Ponç i d'Icard. Doctor en drets, oïdor de l'audiència de Barcelona, cavaller de Sant Jaume. D'entre les seves obres originals cal esmentar un Epítome de las historias catalanas, crònica que arriba fins a la mort de la reina Maria de Castella (1458). Publicà alguna traducció, del francès, d'obres d'història.

71 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ponç i de Guimerà, Joan Josep de  (Montclar d'Urgell, Urgell, 1625 - Landau, França, 1690)  Noble. Baró de Montclar. Era fill de Josep Ponç i de Ribelles, destacat participant en l'alçament contra Felip IV. En morir el seu pare (1653), Lluís XIV li concedí una pensió de 3.000 lliures i el nomenà coronel d'un regiment de cavalleria. En compensació de la baronia de Montclar, definitivament perduda en restar el Principat en mans de Felip IV, el 1659, li foren concedides rendes sobre béns segrestats a d'altres nobles romasos al Principat. Lluità en diverses guerres europees de Lluís XIV i assolí el grau de tinent general.

72 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ponç i d'Icard, Lluís  (Tarragona, 1518 – 1578)  Jurista i historiador. Descendent d'il·lustre família, el seu pare, Joan Ponç, era governador de Nàpols en temps de Carles I. Estudià dret a Nàpols i a Roma i l'any 1545 tornà a Tarragona i es dedicà a l'exercici de l'advocacia. Bon coneixedor del llatí, es dedicà als estudis d'epigrafia, numismàtica i paleografia. Va escriure Llibre de tots los epigrammas que se són trobats de temps dels romans, que es conserva en un volum manuscrit a la biblioteca dels carmelites descalços de Barcelona fins al 1835, Catálogo dels archebisbes que sont estats de la Metropolitana Iglésia i antiquísima ciutat de Tarragona y de las cosas notables de cada cual de aquells (1582), i Libro de las grandezas y cosasInici página memorables de la Metropolitana, insigne y famosa ciudad de Tarragona, obra escrita en català que ell mateix traduí al castellà (1572); fou reimpresa a Lleida l'any 1883 per Josep Pleyan i de Porta.

73 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ponç i Maçana, Josep  (Barcelona, 1730 - Spoleto, Itàlia, 1816)  Filòsof, teòleg i canonista. Fou professor als col·legis de Cordelles de Barcelona i de Sant Bernat de Cervera. Era nomenat catedràtic de la universitat cerverina en 1766. En ser expulsada la Companyia de Jesús hagué d'emigrar a Itàlia. Fou gran especialista en dret canònic. Entre les seves obres destaquen el poema llatí Ignis i els tractats Disertatio historico-dogmatica de materia et forma sacrae ordinationis (Bolonya, 1775), Jus canonicum juxta nativam ejus faciem (Foligno, 1794) i De antiquitatibus juris canonici secundum titulos Decretalium (Spoleto, 1807).

74 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ponç i Mont-ravà, Jaume  (Valls, Alt Camp, 1671 – 1730)  Pintor i eclesiàstic. Deixeble de Juncosa, amplià estudis a Roma (v1701-18) i a Madrid. És autor d'escenes de vides de sants, com Santa Úrsula davant el Papa Ciríac, a l'església de Sant Joan de Valls. Treballà a diverses poblacions de la comarca. Hom l'ha qualificat de murillista, tot i que el seu estil no és unitari. Tenia un benifat a l'església de la Mare de Déu dels Àngels de Valls. Li són atribuïdes pintures de l'església de Salomó, conservades. Sembla que tingué molta facilitat en la còpia i en la imitació.

75 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Ponç i Piquer, Antoni (o Ponz)  (Begís, Alt Palància, 1725 – Madrid, 1792)  Viatger i acadèmic. Després de doctorar-se en teologia a València, va traslladar-se a Madrid (1746), on estudià belles arts. L'any 1751 anà a Itàlia, on s'interessà per les excavacions d'Herculà. En tornar a Espanya, pintà per encàrrec de Carles III una sèrie de retrats d'escriptors espanyols per a El Escorial. Després de l'expulsió dels jesuïtes (1767) fou encarregat de visitar les seves cases a Andalusia per recollir-hi material artístic. D'aquest viatge sorgí l'obra Viaje de España (1771-94), una detallada guia de l'art espanyol, d'esperit típicament il·lustrat, que arribà als 18 volums. Publicà i il·lustrà amb notes el manuscrit de Felipe de Guevara Comentarios de la pintura. L'any 1776 fou nomenat secretari de l'Academia de San Fernando. També és autor de Viaje fuera de EspañaInici página (1785-92).

76 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ponça  (Catalunya, s XI)  Dama. Era muller de Guerau Alemany (II) de Cervelló, el qui excel·lí en temps de Ramon Berenguer I el Vell, i mare de l'homònim que es destacaria amb els comtes següents.

77 CATALUNYA-ARAGÓ - HISTÒRIA

Ponça, batalla de  (Ponça, Itàlia, 14/jun/1301)  Batalla naval entre l'estol catalano-angeví manat per Roger de Lloria, i el de Frederic II de Sicília, comandat per Corrado Doria. Aquest fou derrotat i fet presoner i l'estol dispersat.

78 CATALUNYA-ARAGÓ - HISTÒRIA

Ponça, batalla de  (Ponça, Itàlia, 5/ago/1435)   Batalla naval. Derrota d'Alfons IV el Magnànim davant l'illa de Ponça (davant el golf de Gaeta) per l'esquadra genovesa comandada per Biagio Assereto. La reina Joana II de Nàpols havia nomenat Renat d'Anjou hereu de la corona i, en morir ella, Alfons IV, per tal d'intentar la conquesta del reialme, va assetjar Gaeta, però va ésser derrotat a Ponça i, amb els seus germans Joan i Enric i tot de cavallers catalans, aragonesos, sicilians i castellans, fou fet presoner. Dut a Milà, el duc Filippo Maria Visconti el va tractar amb deferència i fins va entaular amb ell negociacions i hi signà una aliança adreçada a combatre la influència francesa a Itàlia; poc després els presoners eren alliberats.

79 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Ponça, torre  (Riudellots de la Selva, Selva)  Veïnat, centrat per una antiga torre, a la dreta de l'Onyar, al sector occidental del terme.

80 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Ponce Navarro, Rafael  (Los Corrales de Utiel, Plana d'Utiel, 2/nov/1912 – Madrid, 16/jun/1972)  Torero. Dependent d'un forn, s'afeccionà a torejar i el 1935 prengué l'alternativa a València (1935) de mans de Rafael El Gallo, confirmada a Madrid el mateix any per Marcial Lalanda. Amb el nom de Rafaelillo, féu unaInici página carrera brillant en la qual sofrí diverses ferides greus.

81 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Poncella, castell de la  (Roses, Alt Empordà Veure> Trinitat, castell de la.

82 ILLES BALEARS - PUBLICACIÓ

Ponent  (Palma de Mallorca, 1956 – 1974)  Publicació literària trimestral. Dirigida per Llorenç Vidal. Entre els números més remarcables cal citar els extraordinaris dedicats a Chopín, Ramon Llull, Ausias March, Maragall, Costa i Llobera i a Menorca. Entre els seus col·laboradors van figurar Miquel Dolç, Fèlix Cucurull, Marià Villangómez, Joan Triadú, Rafael Tasis, Josep M. Llompart i Miquel Forteza. A partir del 1975 la revista inicià una segona etapa a Cadis i en edició bilingüe.

83 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Ponent, costa de  (Barcelona, Barcelonès Sector del litoral català, situat a l'oest-sud-oest de la ciutat. En oposició a la costa de Llevant (en sentit estricte, el Maresme), la costa de Ponent estricta designa la també anomenada Marina del Penedès, és a dir, el Garraf i el sector litoral del Baix Penedès. Atenent a l'orientació geogràfica, però, aquest nom se sol estendre als litorals del Baix Llobregat i el Tarragonès, és a dir, del riu Llobregat al cap de Salou, on s'inicia el golf de Sant Jordi.

84 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Ponera, muntanya de  (Sagunt, Camp de Morvedre)  Elevació muntanyosa (251 m alt), a l'esquerra del Palància, al límit amb el terme de Petrés.

85 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Pongem, Joan  (Mataró, Maresme, v 1642 – Montserrat, Bages, 1695)  Organista. Format a l'escolania de Montserrat, ingressà a la comunitat el 1659. Fou organista del monestir i col·laborà amb Joan Cererols en el mestratge de l'escolania.

86 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Inici páginaPonotx, tossal de  (Polop, Marina Baixa Contrafort (1.181 m alt) oriental del Puigcampana.

87 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Pons, Andreu  (Catalunya, s XVIII - Girona, 1809)  Frare caputxí. Abans d'entrar en religió serví en un vaixell corsari. Trobant-se a Girona quan la plaça fou assetjada pels napoleònics, s'oferí com a artiller i fou acceptat. Ascendí a oficial. Servia al castell de Montjuïc. Morí en el curs d'una sortida.

88 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Pons, Antoni  (Maó, Menorca, 1717 – 1789)  Mecànic. És autor d'alguns escrits.

89 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Pons, Antoni  (Sogorb, Alt Palància, 1725 – 1792)  Pintor. Li fou encomanada la restauració i nova decoració de la biblioteca de l'Escorial. Destacà també pels seus estudis sobre antiguitats.

90 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Pons, Antoni  (València, s XVI - Llutxent, Vall d'Albaida, 1625)  Frare dominicà. Fou canonge lectoral de Tortosa des del 1595. Ocupà diversos càrrecs dintre el seu ordre. Escriví unes Maravillas del Santísimo Sacramento, editades el 1613.

91 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Pons, Arnau  (Catalunya, s XIII)  Frare mercenari. És autor de les obres De bono meditationies libellus, De meditatione mortis, Super illa verba Gen, XXIV i Egressus fuerat Isaac ad meditandum in agrum iclinata jam die.

111 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Pons, Bartomeu  (Catalunya, s XV - s XVI)  Pintor. Treballà a l'església del Pi de Barcelona, per a la qual pintà dues imatges destinades al sepulcre de Crist (1504) i unes senyeres (1518), i a la seu d'aquesta ciutat, on pintà el sagrari de l'altar de Santa Eulàlia i restaurà l'altar major. Juntament amb Antoni Amell pintà vuitInici página estàtues per a un monument funerari erigit a l'església parroquial de Blanes.

92 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Pons, Bernat  (País Valencià, s XVII)  Arquitecte. Treballà al temple dels Sants Joans, de València. Hi construí l'edicle que dóna al mercat.

93 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Pons, Francesc  (Figueres, Alt Empordà, s XVIII - Barcelona, s XVIII)  Metge. Des del 1793 exercí a Barcelona. Era membre de la Societat de Medicina de París. És autor d'escrits professionals.

94 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Pons, Jaume  (Illes Balears, s XV)  Mestre d'esgrima. És autor del primer tractat d'esgrima conegut, publicat a Perpinyà el 1474, als primers temps de la impremta.

95 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Pons, Jeroni  (Sóller, Mallorca, 1889 - en alta mar, 1954)  Escriptor i historiador. És autor de la novel·la de costums La llar dels avis (Sóller, 1921).

96 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Pons, Joan  (Catalunya, s XV – s XVI)  Jurista. Serví l'administració de Carles V. Fou auditor i jutge als territoris d'Itàlia, i per alguns temps actuà de governador de Nàpols. Era el pare de Lluís Ponç d'Icart.

97 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Pons, Joan  (Catalunya, s XVI)  Bandoler. La seva actuació més intensa correspon als anys 1571-72, durant el virregnat de Fernando de Toledo. Després d'operar amb gosadia prop de Sarral i de Montblanc, fou perseguit pels veguers de Cervera i de Vilafranca. La seva banda, que tenia un centenar d'homes, resultà malmesa, però aconseguí de refer-la.

98 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaPons, Josep "Bep de l'Oli"  (Catalunya, s XIX)  Guerriller carlí. S'adherí al pretendent Carles Maria Isidre durant la primera guerra carlina. Sembla que va prendre part en l'execució del comte d'Espanya (1839). Durant la segona guerra lluità a les ordres de Cabrera, però posteriorment (1848) abandonà el bàndol carlí, i el 1854 fou nomenat governador militar de Madrid.

99 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Pons, Josep  Veure> Pons i Viladomat, Josep (director d'orquestra).

100 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Josep Sebastià PonsPons, Josep Sebastià  (Illa, Rosselló, 5/nov/1886 – 25/gen/1962)  Escriptor. Professor de la universitat de Tolosa, fou membre corresponent de la secció filològica de l'Institut d'Estudis Catalans. La seva poesia evolucionà des d'un ruralisme local fins a un universalisme, que té l'arrel en les essències del Rosselló (monuments, tarannà, paisatge), i un cert aire ombrívol i de desencís, i alhora d'atracció, davant la vida. Els seus llibres de poemes són Rosa i xiprers (1911), El bon pedrís (1919), L'estel de l'escamot (1921), Canta perdiu (1925), L'aire i la fulla (1930), Cantinela (1937), Conversa (1950) i Cambra d'hivern (1966). Peces de teatre popular, poètic o històric són La font de l'Albera (1922), Amor de pardal (1923) i El singlar (1928). També és autor de les proses poètiques Llibre de les set sivelles (1956) i de l'important estudi sobre La littérature catalane au Roussillon au XVIIº et au XVIIIº siècles (1929). La llengua de Pons és una extraordinària fusió de formes dialectals amb el català literari. És considerat, dins un corrent simbolista que tanmateix aferra la realitat, el primer poeta de la Catalunya Nord.

101 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Pons, Pere  (Catalunya, s XVI)  Escriptor. En col·laboració amb Baltasar Sança escriví el drama religiós Passió de Jesucrist, que fou representat a Cervera el 1534. És una obra de valor literari molt desigual, però dotada d'un bon moviment escènic.

102 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaPons, Pere  (Catalunya, s XVI)  Monjo. Alguns autors indiquen que fou l'inventor dels primers mètodes d'ensenyament als sords-muts, i que les seves experiències foren els que serien desenvolupades, amb major ressó, pels francesos L'Epée i Sicard.

103 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Pons, Pere  (Catalunya, s XVII – s XVIII)  Hebraista i frare franciscà. Era professor de teologia, sagrada escriptura i hebreu a la Universitat de Barcelona. El 1705 enllestí una gramàtica hebraica i una altra de caldaica, que no foren publicades.

104 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Pons, Pere  (Cervera, Segarra, s XVIII - Catalunya, s XVIII)  Jurista. Feu comentaris dels Usatges.

105 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Pons, Pere  (Menorca, 1711 – 1792)  Historiador. Era metge. Fou jurat major de Maó el 1781. És autor d'unes Memorias para servir a la historia de Menorca, en quatre volums, que restaren inèdites.

106 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Pons, Pere Joan  (Illes Balears, s XVI)  Escriptor. Autor de poesia en castellà.

107 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Inici páginaPons, Sebastià  (Palma de Mallorca, 1613 – s XVII)  Escriptor. Era mestre de gramàtica a l'Estudi General de Palma. Versificava en llatí i en castellà. Els seus poemes més ambiciosos són inspirats per les figures de santa Caterina de Siena i sant Ramon de Penyafort.

108 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Pons, Sebastià  (Catalunya, s XVI – França, 1618)  Frare dominicà. Visqué a França, on destacà pels seus debats apologètics durant els trasbalsos religiosos produïts per l'extensió del calvinisme.

109 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Pons, Sebastià  (Illes Balears, s XVIII)  Jurista. És autor d'alguns escrits de caràcter professional.

110 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Pons, Simó  (Corbera de les Cabanes, Rosselló, 1861 - Rosselló, s XX)  Botànic. Fou un gran estudiós de la flora pirinenca. Cedí al Museu de Vienne un herbari important. Publicà la notable sèrie d'opuscles Herbarum rosarum.

Anar a:    Polo ]    [ Pomare ]    [ Ponç ]    [ Ponç I ]    [ Ponça ]    [ Pons, B ]Inici página

A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Logo de Dades dels Països CatalansEntrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ BlocContactar amb Dadescat

© 2006-2016 Associació Sense Límits / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons

Sense Límits a Internet: Sense Límits / Alt Camp Info / Directori Alt Camp / Masia Virtual -