A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Inici ] Entrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ Bloc ]              Contactar amb Dadescat

Anar a:    Pontm ]    [ Ponts, G ]    [ Porce ]    [ Porr ]    [ Port de C ]    [ Porta, A ]

Ja no ens alimenten molles, ja volem el pa sencer. Vostra raó es va desfent, la nostra és força creixent. (Ovidi Montllor)

1 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Pontmajor  (Girona, Gironès Barri de la ciutat, a la dreta del Ter, davant el nucli urbà de Sarrià de Ter i separat de Girona per l'antic terme municipal de Sant Daniel. Es formà prop del pont Major, que en aquest indret creua el riu. La seva esglèsia (Mare de Déu de la Pietat) fou bastida el 1572, en estil gòtic; havia estat sufragània de la parròquia de Sant Feliu de Girona; es constituí parròquia el 1927.

2 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Pontnou, plana del  (Manresa, Bages Barri de la ciutat.

3 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Pontón, El  (Requena, Plana d'Utiel Llogaret, al nord-oest de la ciutat, a la dreta del riu Magre.

4 CATALUNYA - PUBLICACIÓ

Inici páginaPonton, Lo  (Barcelona, 1870 – gen/1871)  Setmanari satíric i republicà, subtitulat "periòdic més coent que un bitxo". Fou fundat i dirigit per Josep Roca i Roca -el qual posteriorment passà a "La Campana de Gràcia"-, i comptà amb una regular col·laboració de Josep Llunas i Pujals, que fundaria després "La Teula" i "La Tramontana".

5 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca de l'Alt PenedèsPontons  (Alt Penedès Municipi: 25,86 km2, 584 m alt, 483 hab (2015). Situat a l'extrem oest de la comarca, accidentat per les serres d'Ancosa i de Puigfred, amb la depressió de Pontons i regada per la riera de Pontons, al límit amb l'Anoia i l'Alt Camp. Gran part del terme és cobert de bosc. Agricultura de secà (cereals, vinya) i una part de regadiu (patates i fruiters). Antigament hi eren explotades unes mines. És lloc d'estiueig; hi ha colònies de vacances. El 1910 tenia 510 h. El poble és a la dreta de la riera. Església parroquial de Santa Magdalena. Castell de Pontons documentat des del 996. El terme comprèn també la quadra de Maspontons, la parròquia amb capella romànica de Sant Joan de la Muntanya i el veïnat dels Sovals. Àrea comercial de Vilafranca del Penedès. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades

6 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Pontons, Berenguer de  (Catalunya, s XV)  Cavaller. Serví Alfons IV el Magnànim a Itàlia. El 1452 fou una de les principals figures militars de la campanya contra Florència. El 1453, en condicions honroses, hagué de capitular al front de la guarnició del castell de Vada. En fou excusat pel rei.

7 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Pontons, Bernat de  (Catalunya, s XIII - s XIV)  Cavaller. Pels anys 1325-30 era un dels principals col·laboradors de Guillem Estruç a la milícia mallorquina que prestava servei al rei de Tremisèn.

8 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaPontons, Guillem de  (Catalunya, s XIII)  Mestre del Temple. Col·laborà al costat de Jaume I el Conqueridor a l'ofensiva de Múrcia (1266), reialme que havia estat perdut per Alfons X de Castella davant l'empenta dels sarraïns.

9 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Pontons, hort de  (València, Horta)  Antiga sumptuosa alqueria, a Patraix, al sud-oest de l'antic nucli urbà, feta construir a la fi del s XVII pel canonge Antoni Pontons i Garcia (mort a Rubielos Bajos, Aragó, el 1706). Moltes de les pintures que l'adornaven foren traslladades modernament a la catedral i algunes de les estàtues del jardí (de Ponzanelli) adornaren posteriorment alguns indrets de la ciutat, com el Tritó (a la Glorieta) i les Quatre Estacions (als Vivers). El 1705, essent el canonge Pontons un ardent filipista, la casa fou segrestada i esdevingué dependència reial de Carles III i hi fou condicionada una famosa sala del tron, que es conservà, excepcionalment, fins al s XX. Mort Pontons, Felip V n'esdevingué hereu, i després passà a particulars, que la convertiren en fàbrica de seda.

10 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Pontons i Blasco, Pau  (València, 1630 – 1691)  Pintor. Deixeble de Pedro de Orrente, parent de la seva mare, del qual imità el colorit venecià. Pintor força esmentat però d'obra mal coneguda i delimitada. Possiblement són seves algunes de les històries mercedàries del monestir del Puig. Pintà nombroses obres per al claustre i l'església de la Mercè, de València, i la sèrie de retrats de reis del Palau de la Generalitat de València. Col·laborà amb Espinosa en el retaule de Santa Maria de Morella, en el qual pintà el Naixement, l'Epifania, Sant Julià i Sant Teodor.

11 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca de l'Alt EmpordàPontós  (Alt Empordà Municipi: 13,74 km2, 94 m alt, 231 hab (2015). Situat al sud-oest de la comarca, al límit amb el Pla de l'Estany, entre la riera d'Alguema, subafluent de la Muga, i l'esquerra del Fluvià. Hi ha boscs de pins, roures i alzines. Agricultura predominantment de secà: s'hi conrea blat, userda i blat de moro; al regadiu, s'hi troben hortalisses i arbres fruiters. Ramaderia de bestiar porcí i boví. Indústria derivada de l'agricultura. Població en descens. El pobleInici página és a la plana entre dues elevacions on s'aixequen, al nord, la torre de l'Àngel, i, al sud, el castell de Pontós (al voltant del qual s'ha format el veïnat del Castell de Pontós) que fou el centre de la baronia de Pontós. Església parroquial de Sant Martí. El 1795 durant la Guerra Gran hi tingué lloc la batalla de Pontós. Dins el terme també hi ha el poble de Romanyà de Besalú i la caseria de la Pobla de Pontós. Àrea comercial de Figueres. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades

113 CATALUNYA - HISTÒRIA

Pontós, batalla de  (Pontós, Alt Empordà, 1795)  Acció armada que tingué lloc durant la Guerra Gran. Els miquelets i els sometents catalans, en coordinació amb l'exèrcit regular, assoliren de derrotar les tropes franceses. Aquesta victòria fou confirmada poc després per la batalla de Fluvià.

12 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca de la NogueraPonts  (Noguera Municipi: 30,5 km2, 363 m alt, 2.632 hab (2015). Situat a la vall mitjana del Segre, entre aquest riu i el Llobregós, els quals reguen el terme, juntament amb la ribera de Ponts, al sector nord-oriental de la comarca. Agricultura amb conreus de secà: cereals, vinya i olivera; i també de regadiu: farratges, hortalisses, gira-sols, patates, etc, els quals es localitzen vora el Segre. Ramaderia de bestiar boví, oví i, sobretot, porcí; granges avícoles. Té importància l'activitat industrial; sobresurt la indústria tèxtil (gèneres de punt, confecció) i cal esmentar també les indústries derivades de la fusta, de l'agricultura, de la construcció i de material elèctric. Funcions comercials, indústria hotelera i és centre d'una àrea comercial que comprèn l'extrem més nord-oriental de la comarca. La vila és dominada pel tossal on s'aixeca l'antic castell de Ponts, enrunat, que fou el centre de la baronia i marquesat de Ponts, amb l'església romànica del monestir de Ponts. Església parroquial de Santa Maria, neogòtica. Pels volts de Corpus se celebra la festa del Roser de Ponts. Dins el terme també hi ha el poble del Tossal i el Terme de Ponts (dins el mun. d'Oliola). Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades - Institut - Escola

13 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaPonts, Arnau de  (Urgell, s XII – Catalunya, s XII)  Magnat. Gran amic i conseller del comte Ermengol VI d'Urgell. És remarcable la seva actuació juntament amb el comte, sobretot en l'afer de la reconquesta de Lleida. El 1148 intervingué en els pactes preparatoris per a la conquesta entre Ramon Berenguer IV i Ermengol VI. Assistí al setge de la ciutat i hi rebé importants béns; un carrer de l'antiga ciutat portava el seu nom. Fou també un dels signants de la carta de població de Lleida (1150).

14 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ponts, Arnau de  (Urgell, s XII - Catalunya, s XII)  Magnat. Probablement fill de l'homònim. El 1166 signà en l'acta de fundació del monestir premostratenc de Bellpuig de les Avellanes i l'any següent era, juntament amb el comte Ermengol, que ajudava el rei Ferran II de Lleó, a la conquesta d'Extremadura. És constant la seva intervenció en els documents d'aquest comte fins al testament d'aquest (1177), del qual fou marmessor. Serví després el rei Alfons I el Cast, el qual acompanyà en les negociacions amb Castella celebrades a Cazola (1179).

15 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ponts, Bernat de  (Catalunya, s XIII – s XIV)  Cavaller. Serví a la cort de Jaume II, on figurà sovint al seu consell. Passà després al costat de l'infant Alfons, del qual fou fídel col·laborador com a home vell i de molta experiència. El 1322 l'infant el nomenà àrbitre per resoldre amb concòrdia les bandositats que existien a Terol.

16 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ponts, Galceran de  (Catalunya, s XIII)  Cavaller. Serví Jaume I a les campanyes valencianes. El monarca li féu, en premi, donacions a Morvedre.

17 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ponts, Guerau de  (Urgell, s XIII – Sicília, Itàlia, s XIV)  Noble. Serví a Sicília. Després de la coronació de Frederic II, el 1296, es negà a abandonar-lo, malgrat els requeriments perquè tornés a Catalunya. Els bénsInici página que hi tenia foren confiscats per ordre de Jaume II. Lluità contra aquest i els angevins.

18 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ponts, Guillem de  (Urgell, s XII)  Noble. Era un dels consellers més influents del comte Ermengol VI.

19 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ponts, Guillem de  (Catalunya, s XIII)  Cavaller. Serví Jaume I a la conquesta de València (1238). Hi rebé donacions reials.

20 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ponts, Guillem de  (Catalunya, s XIII)  Cavaller. Serví a Sicília a les ordres de l'infant Jaume, el futur Jaume II. Acompanyà aquest a visitar, al castell de Matagrifó, el presoner Carles de Salern, per comunicar-li el seu trasllat a Catalunya i les renúncies que hom esperava d'ell. Fou un dels cavallers que s'encarregaren de traslladar el captiu (1285).

21 CATALUNYA - HISTÒRIA

Ponts, marquesat de  (Catalunya Títol concedit el 1642 a Dalmau (IV) de Queralt i d'Alagó, tercer comte de Santa Coloma, baró de Ponts. A la seva mort sense fills (1689) passà als Cardona-Borja, marquesos de Castellnou, als Solís, ducs de Montellano, als Gutíerrez de los Ríos, ducs de Fernán-Núñez, als Osorio, comtes de Cervelló, i als Falcó, marquesos d'Almonesir. La baronia de Ponts havia passat als Queralt per successió dels Codina que l'havien adquirit al s XVI.

22 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Ponts, monestir de  (Ponts, Noguera Canònica augustiniana (Sant Pere de Ponts), fundada a l'església de Sant Pere, situada al cimal del castell, prop de la vila, a l'indret conegut per Sant Peret. L'església degué aixecar-se a partir del 1143, quan rebé importants donacions, especialment del comte Ermengol VI d'Urgell, encaminades a la fundació d'un monestir benedictí, que no hi fou fundat; en el seu lloc hom instituí una canònica augustiniana a partir del 1169, quan l'església fou donada per Pere de Puigvert al bisbe d'Urgell, Arnau. Fou un petit priorat compost d'un prior i quatre canonges, i entrà en plena decadència a mitjan s XIV,Inici página per bé que hom continuà proveint el títol prioral els dos segles següents. Actualment en resta només l'església, en ruïnes, magnífic edifici romànic d'una nau i tres absis de disposició trilobulada o fent creuer amb un cimbori sobre el qual s'aixecava el campanar. Cal considerar successora de la comunitat de Sant Pere la de la vila de Ponts, composta fins al s XIX de nou canonges, un d'ells amb el títol de plebà.

23 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Pont-xetmar  (Cornellà del Terri, Pla de l'Estany Veïnat, situat al sud-est de Corts.

24 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ponz, Antoni  Veure> Ponç i Piquer, Antoni.

25 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Pop, castell de  (Benigembla, Marina Alta Antic castell d'origen islàmic, les restes del qual es conserven al tossal del Cavall Verd, contrafort meridional de la serra de Laguar, al nord del poble. Amb el Repartiment fou atribuït a Pere d'Altafulla, però després fou recuperat per al-Azraq. Des del 1329 fou posseït per Vidal de Vilanova i els seus successors. Dóna nom a la vall de Pop, vall mitjana del riu de Gorgos, pintoresca i amb els típics conreus mediterranis de secà, oberta entre les serres de Laguar i del Carrascar de Parcent. Comprèn els termes de Benigembla, Murla i Parcent.

26 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Pòpia de sa Dragonera, sa  (Andratx, Mallorca Occidental Cim (360 m alt) culminant de l'illa de sa Dragonera, damunt la costa occidental, coronat per una antiga torre de defensa dita talaia de na Pòpia o de na Guinavera, enderrocada el 1850 per tal de construir el primer far que tingué l'illa.

27 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Poppelreuther, Hans O. (Poppel)  (Köningsberg, Prússia, 1885 – Barcelona, 1965)  Pintor aquarelista. Arribà a Mallorca el 1912 i ja no se'n va moure, fora d'algunes estades a Barcelona i Madrid. Es radicà a OrientInici página i pintà paisatges d'aquest poble, de Deià, Valldemossa, la Costa Brava, etc. Publicà un llibret.

28 EUROPA - BIOGRAFIA

Popper, sir Karl Raimund  (Viena, Àustria, 28/jul/1902 – Londres, Anglaterra, 17/set/1994)  Filòsof i sociòleg britànic. Professor a Nova Zelanda i, des del 1945, a Londres, s'oposà tant al psicologisme i a l'historicisme com a l'inductivisme baconià. El 1989 li fou atorgat el primer Premi Internacional Catalunya.

29 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Pòpul, el  (Xàbia, Marina Alta)  Santuari (la Mare de Déu del Pòpul), al vessant meridional del Montgó.

30 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Poquet, Miquel  (Palma de Mallorca, s XVII – 1743)  Religiós dels mínims. Fou provincial de l'orde. És autor d'obres pietoses en català.

31 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Poquí, el  (Manlleu, Osona)  Caseria, a 1 km al nord del nucli urbà.

32 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Porcallà i Diomer, Josep  (Girona, s XIX – 1881)  Metge. Treballà a l'Hospital de Santa Caterina de Girona. És autor d'una Historia del cólera morbo epidémico que invadió la ciudad y partido de Gerona en el año 1854, que fou premiada per l'Acadèmia de Medicina de Barcelona el 1859. Reuní una biblioteca important, que és al seminari de Girona.

33 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Porcar, Pere Joan  (València, 1560 - d 1629)  Cronista. Des del 1596 era beneficiat de l'església de Sant Martí de València. És autor d'un extens dietari: Coses evengudes en la ciutat i regne de València, que abraça el període 1589-1629 (publicat el 1934) i que conté interessants notícies sobre la història del País ValenciàInici página dins l'esmentat període, sobretot quant als esdeveniments petits i grans de la capital. Procedent, sembla, d'una família de menestrals benestants, dóna una visió popular i acolorida, amb un llenguatge viu i pintoresc de la vida quotidiana de la societat valenciana i sobretot dels medis eclesiàstics ciutadans i de llur psicologia.

34 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Porcar i Ripollès, Joan Baptista  (Castelló de la Plana, 1889 – 1974)  Pintor i escultor. Es formà a l'Escola Superior de Belles Arts de València i a Llotja de Barcelona. D'ençà del 1927 exposà habitualment a la Pinacoteca de Barcelona. El 1950 fou nomenat acadèmic corresponent de San Fernando. Destacà com a paisatgista. També és molt important la seva tasca dins el camp de l'arqueologia: fou un dels descobridors de les pintures rupestres del barranc de la Gasulla i publicà diversos articles de tema arqueològic.

35 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Porcar i Tió, Jaume  (Tortosa, Baix Ebre, 1834 – 1888)  Pedagog. Fou catedràtic de les Escoles Normals de Conca, Salamanca i Barcelona. Col·laborà a diverses publicacions periòdiques. És autor de La educación del buen sentido i d'algunes obres de divulgació.

36 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Porcel i Alabau, Ezequiel  (Catalunya, s XIX – Barcelona, 1926)  Arquitecte. Autor de molts edificis particulars, destacà més pels seus treballs d'urbanista i topògraf, al servei de l'ajuntament de Barcelona. Amb Ferran Romeu i Ribot realitzà per a la capital el pla d'enllaços i espais lliures aprovat pel municipi el 1917.

37 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Baltasar Porcel i PujolPorcel i Pujol, Baltasar  (Andratx, Mallorca, 17/mar/1937 - Barcelona, 1/jul/2009)  Escriptor. Ben aviat col·laborà als diaris locals i a la revista "Papeles de Son Armadans", de la qual va ésser director. Professionalitzat, passà a Barcelona i es donà a conèixer a través de col·laboracions irregulars a "Serra d'Or" i a "El Correo Catalán". Col·laborà després a "Destino", revista de la qual també fou director, i des dels anys vuitanta fou columnista de "La Vanguardia". Paral·lela a la tasca periodística ha estat la producció dramàtica iniciada amb Els condemnats (1959), obra deInici página revolta individual, a la qual seguí La simbomba fosca (1961) i d'altres obres que feien palesos els corrents teatrals aleshores emmarcats en el teatre de l'absurd. Exponent de la novel·lística mallorquina contemporània, després de la primera obra, Solnegre (1960), s'inserí en els corrents del realisme històric amb La lluna i el "Cala llamp" (1963), però amb Difunts sota els ametllers en flor (1970...  Segueix... 

38 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Porcel i Riera, Miquel  (Manacor, Mallorca, 1869 – Barcelona, 1933)  Pedagog. Fou regent de l'Escola Pràctica de la Normal (1891) a Palma de Mallorca, on tingué també un col·legi privat. El 1892 publicà Memoria sobre el trabajo manual, fruit de la seva estada a Näas (Suècia) pensionat per la diputació de les Balears. A partir del 1893 organitzà colònies escolars de vacances. El 1895 publicà un Curso completo de enseñanza primaria con arreglo al método cíclico, del qual arribà a fer tirades d'un milió d'exemplars. Col·laborà a la revista "El Magisterio Balear" i publicà molts treballs relacionats amb l'ensenyament. El 1939 foren desautoritzats els seus texts.

39 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Porcell  (Catalunya, s XIII – Grècia, s XIV)  Almogàver. Combaté contra els angevins a les guerres de Sicília. Fou un dels herois de la victoriosa batalla de Falconara (1299), en la qual, d'un sol cop de coltell, tallà la cama armada d'un cavaller francès i ferí profundament el cavall. Serví a la Companyia Catalana d'Orient.

40 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Porcell, Andreu  (Illes Balears, s XVIII)  Pintor. Era fuster d'ofici. Hi ha una pintura seva a l'església dels framenors d'Artà. També sobresortí com a gravador.

41 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Porcell i Guàrdia, Francesc  (Palma de Mallorca, 1813 - Barcelona, d 1881)  Músic. Estudià música a Barcelona i celebrà concerts als jardins del Tívoli, de Barcelona. És autor de diverses òperes italianitzants com El trovador (1842), Rosmunda in Ravenna (1844) i Sueño y realidad (1853). Compongué també la música deInici página nombroses cançons dels soldats catalans que lluitaven a Àfrica (1859-60).

42 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Porcià, Josep  (Barcelona, s XVII – s XVIII)  Mercader. Era membre del Consell de Cent, dels que hi restaren després de les eleccions municipals de 1713. Ocupà un lloc a una de les juntes que constituïren el govern provisional català durant el setge borbònic. També exercí en aquest període el càrrec de mostassaf de la capital. Després de la capitulació de Barcelona, els borbònics li confiscaren els béns.

43 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Porcingles  (Canejan, Vall d'Aran Caseria (1.035 m alt), a la part baixa de la vall de Toran.

44 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Porcinyans  (Nyer, Conflent Masia i antic terme, al vessant occidental del coll de la Llosa, que comunica les valls de Nyer i Marçana, esmentat ja el 950 com a possessió de Cuixà.

45 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Porcioles i Colomer, Josep Maria de  (Amer, Selva, 1904 - Vilassar de Mar, Maresme, 1993)  Jurista i polític. Doctorat en dret per la Universitat de Barcelona i vinculat a la Lliga Regionalista, marxà fora del país el 1936 i no hi retornà fins a l'acabament de la guerra civil. Proper a l'Opus Dei, fou director general de registres i del notariat i president de la diputació de Lleida. Alcalde de Barcelona (1957-73), la seva gestió s'escaminà a un desenvolupament urbanístic basat en el model de la Gran Barcelona que havia estat postulat a inicis del s XX. Destituït el 1973, després d'àmplies protestes ciutadanes, es dedicà posteriorment a diverses activitats financeres i empresarials. El 1983 li fou concedida la medalla d'or de la ciutat.

46 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Porciúncula, la  (Palma de Mallorca, Mallorca Occidental)  Convent de franciscans, al sud-est del nucli urbà, prop de les urbanitzacions turístiques costaneres entre Can Pastilla i s'Arenal, fundat el 1914, on s'instal·là elInici página 1925 un seminari seràfic, avui convertit en col·legi.

47 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Porcons  (Aielo de Malferit, Vall d'Albaida Masia i antiga alqueria islàmica, a l'oest del poble.

48 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Porcs, illa des  (Formentera, Eivissa Illot de les Pitiüses, just al nord de s'Espalmador. Hi ha la casa i el far d'en Pou (21 m alt).

49 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Porpres, les  (Reus, Baix Camp Partida i antic terme, al sud de la ciutat, que havia pertangut al terme del territori de Tarragona.

50 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Porqueras i Fàbregas, Joan  (Sant Martí de Provençals, Barcelona, 1893 - Londres, Anglaterra, 1966)  Economista i polític. Fill d'un taverner, estudià tenidoria de llibres. Ferit durant els fets de la Setmana Tràgica, anà a l'Argentina. De nou a Barcelona treballà primer de taverner i després en diverses ocupacions (venedor d'automòbils, empleat de banca, organitzador del Centre Internacional d'Intercanvi a Barcelona, etc). Participà en les eleccions municipals del 1931 com a candidat d'Esquerra Republicana de Catalunya. Des d'aquest mateix any fou membre del Sindicat de Professions Liberals de la CNT. Fundà, a redós de l'Ateneu Enciclopèdic Popular, l'Institut de Ciències Econòmiques de Catalunya, on impartí tres cursos d'economia, recollits en Assaig d'Economia Política (1932-34), i dirigí el seu butlletí. Per l'ago/1936...  Segueix... 

51 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Porqueras i Mayo, Albert  (Lleida, 1930 - USA, des/2003)  Filòleg. Doctor en filologia romànica (1954), ha ensenyat literatura catalana i castellana, entre d'altres llocs, a les universitats de Bonn (1954), d'Hamburg (1955-58), Missouri (1960-68) i, des del 1968, a la d'Illinois, on fou un dels organitzadors del Primer Col·loqui d'Estudis Catalans a Nord-amèrica (1978). Fou el màxim responsable de la fundació de la North American Catalan Society. Els seus treballs sobre la literatura castellana s'han centrat en l'estudi del pròlegInici página com a gènere literari, l'edició de texts del segle d'or i la preceptiva dramàtica i la teoria poètica. Quant al català, ha investigat les col·leccions de llibres rars i incunables, especialment de tema lul·lià. Ha escrit treballs sobre l'obra de Riba i és coautor de l'Antologia de la Narrativa Catalana dels 70 (1980), volum editat també en versió escolar nord-americana (1982). Participà en les IV Jornades d'Estudis Catalanoamericans (1990), organitzades a Barcelona per la Generalitat de Catalunya.

52 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca del Pla de l'EstanyPorqueres  (Pla de l'Estany Municipi: 33,47 km2, 148 m alt, 4.521 hab (2015). Situat al pla de Banyoles, al peu de Rocacorba, que accidenta el terme, i vora la riba sud-occidental de l'estany de Banyoles, on hi ha el petit estanyol de Porqueres, al nord-oest de Girona. Agricultura de secà: cereals (blat, blat de moro; aquest darrer gràcies a la quantitat d'aigua que reté el subsòl), llegums i farratges. Ramaderia (bovina i porcina); avicultura. Bòbiles i petits tallers metal·lúrgics i de mobles. Des del 1960, la població s'ha triplicat. Església romànica de Santa Maria, consagrada el 1182, d'una sola nau, de la qual destaca la portada, decorada amb medallons, i les escultures dels capitells. El terme comprèn, a més, el mas Castell (on hi ha el castell de Porqueres), els pobles de Pujarnol, Merlant, Usall, Miànigues i Mata, els veïnats de Calç i de la Formiga, les ermites de Sant Patllari i de Sant Bartomeu de Matamala, així com restes ibèriques i romanes. Àrea comercial de Banyoles. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades - Cobla La Principal - Unió Esportiva - Bàsquet - Motor Club

53 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Porqueres, Ponç de  (Catalunya, s XII)  Noble. Era senyor de Porqueres, vora el llac de Banyoles. Participà a l'expedició a Almeria el 1147 i a l'atac per conquerir Tortosa el 1148. Del seu llinatge havia de sortir el més conegut dels Santapau.

54 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Porquerisses  (Argençola, Anoia)  Poble, a l'esquerra de l'Anoia, sota la serra de Montmaneu, format al llarg de la carretera de Barcelona a Lleida (la qual ha estat desplaçada modernament). La seva església (SantInici página Genís) fou annexada a la parròquia de Carbasí.

55 CATALUNYA - HISTÒRIA

Porquerola, torre de  (Mont-roig del Camp, Baix Camp)  Antiga torre de defensa de la costa, a 1 km al nord de les ruïnes de Miramar.

56 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Porrals  (Sant Joan de Labritja, Eivissa Vénda, dins la parròquia de Sant Llorenç de Balàfia.

57 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Porrassa, sa  (Calvià, Mallorca Occidental Caseria, prop de la costa, al sud-oest de les urbanitzacions de Palma Nova, de Magaluf i de sa Torre Nova, aquesta darrera, damunt el promontori (punta de sa Porrassa o de Pasqual Martí) que corona la Torre Nova de sa Porrassa (acabada de construir el 1616). Al sud d'aquesta punta, enfront de la cala de Magaluf, hi ha l'illot de sa Porrassa (36 m alt), on hi havia una altra torre, enrunada.

58 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Porredon, Bartomeu "el Ros d'Eroles"  (Oliana, Alt Urgell, 1796 - Clariana de Cardener, Solsonès, 1847)  Militar carlí. Intervingué en la primera guerra carlina i en la dels Matiners. Durant aquesta segona fou comandant general de les terres de Lleida, i derrotà, prop de Calaf, juntament amb Tristany, el coronel Morcillo. Fou mort a cops de baioneta pels agutzils del capità general Pavia.

59 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca del PrioratPorrera  (Priorat Municipi: 28,84 km2, 316 m alt, 448 hab (2015). Situat al sector oriental de la comarca, limita amb el Baix Camp; el terme és accidentat per les serres de Pradell i el Tossal, i és drenat pel Cortiella, afluent del Siurana. El 60 % del terme no és conreat, i es dedica a pasturatges, garriga o bosc. L'agricultura és de secà (vinya, avellaners, ametllers). Important producció vinícola. Fonts d'aigua ferruginosa i jaciments de plom sense explotar. Disminució de laInici página població durant el s XX (1.203 h el 1900), encara que darrerament s'està invertint la tendència. La vila és a la dreta del riu de Cortiella. L'església parroquial (neoclàssica) és dedicada a sant Joan Evangelista, destaca el sòlid i alt campanar quadrat. El municipi comprèn també el despoblat de la Garranxa. Pertany a l'àrea comercial de Reus. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades - Cellers - Gegants i Grallers

60 CATALUNYA - HISTÒRIA

Porreres  (la Vall de Bianya, Garrotxa)  Antic poble (818 m alt) i parròquia (Sant Andreu de Porreres), situada als vessants esquerres de la Vall del Bac, sota el puig Sou. En depenien les esglésies de Llongarriu, Sant Feliu del Bac, Sant Miquel de la Torre i Santa Magdalena del Coll. L'edifici és d'origen romànic (es conserva l'absis). És esmentada ja el 977, que el comte Miró la donà al monestir de Sant Pere de Besalú.

61 ILLES BALEARS - MUNICIPI

Situació de l'illa de MallorcaPorreres  (Mallorca Oriental Municipi: 86,91 km2, 161 m alt, 5.369 hab (2014). Situat al sud-est des Pla, a l'est de Palma de Mallorca. S'hi conrea gran part del terme municipal; la resta de la superfície no urbanitzada està ocupada per màquia de garrofer, pinedes i alzinars. Agricultura de secà, amb conreus d'ametllers, garrofers i altres arbres fruiters. Ramaderia de bestiar porcí i aviram. Pedreres, que s'aprofiten per a l'obtenció de ciment i materials per a la construcció (rajoles). Té importància l'activitat industrial: sobresurt l'alimentària, especialment la conservera, seguida per la derivada de la fusta (mobles). Població en descens, acusà un màxim demogràfic el 1930 (5.457 h). La vila és d'origen islàmic. L'església parroquial de Sant Joan (s XVII-XVIII) és de grans proporcions i conserva una notable creu gòtica. El municipi comprèn, a més, l'ermita de Santa Creu d'En Nét. Àrea comercial de Palma de Mallorca. Ajuntament - Auditori - Institut - Televisió - Club Atletisme

62 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Porrini, Emilio  (Milà, Itàlia, 1858 – Barcelona, 1900)  Clarinetista i compositor. Format a Milà, després del 1880 s'establí a Barcelona, on fou primer clarinet del Liceu i professor d'aquest instrument al Conservatori del Liceu. Actuà com a concertista per l'Amèrica del Sud, a València (1892), etc. Deixà concerts per a clarinet,Inici página dances i romances, com Povero fiore!, dedicada a Evarist Arnús.

63 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Porroig  (Sant Josep de sa Talaia, Eivissa Cala (o port Roig) situada al nord de l'illa, tancada pel sud per la punta de Porroig, a ponent de cala des Jondal.

64 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Porros, illa des  (es Mercadal, Menorca)  Illa del port de Fornells, dita també l'illa Petita.

65 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Porros, illot des  (Santa Margalida, Mallorca Septentrional Illot de la costa, al centre de la badia d'Alcúdia, davant la necròpoli de son Real. La necròpoli de l'illot des Porros, molt important i relacionada amb l'anterior, ha estat excavada en 1960-69; és d'època talaiòtica (aproximadament dels s VI al I aC) i té tres grans cambres circulars excavades a la roca i altres petites tombes. L'excavació fou subvencionada per la Fundació Bryant i dirigida per M. Tarradell. Els materials són al Museu d'Alcúdia.

67 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Port, coll de  (Alt Urgell / Solsonès Veure> Comte, port del.

68 CATALUNYA - EMPRESA

Port Aventura  (Salou / Vila-seca, Tarragonès Parc temàtic d'atraccions, obert el mai/1995. Té 1.150.000 m2 de superfície, dada que el converteix en el primer d'Espanya i el segon d'Europa. Les seves atraccions -com el Dragon Khan, única muntanya russa del món amb 8 bucles- és destribueixen en cinc àrees temàtiques (Mediterrani, Polinèsia, Xina, Mèxic i Far West) on es desenvolupen moltes representacions diàries. A partir del 1998 va dependre de l'empresa Universal Studios. Port Aventura

69 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Inici páginaPort d'Alcúdia, es  (Alcúdia de Mallorca, Mallorca Septentrional Poble i nucli marítim. situat al nord-est del cap municipal. Antic nucli de pescadors, s'industrialitzà a partir del 1957 (central tèrmica de lignit, planta embotelladora de butà). Turisme amb importants indústria hotelera, d'apartament i residències secundàries. Línies de navegació a Ciutadella de Menorca i a Portvendres.

70 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Port d'Andratx, es  (Andratx, Mallorca Occidental Poble i nucli turístic, al sud de la vila. Situat al fons del port natural d'Andratx, ha esdevingut un important centre de turisme, amb nombrosos establiments hotelers.

71 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Port de Balansat, es  (Sant Joan de Labritja, Eivissa Veure> Port de Sant Miquel, es.

66 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Port de Barcelona  (Barcelona, Barcelonès)  Barri mixt d'habitatges i indústria, situat al vessant de ponent de la muntanya de Montjuïc, entre la via de ferrocarril i el passeig de la Zona Franca, que amb el carrer de la Mare de Déu de Port són els principals eixos. És format per blocs d'habitatges, els primers edificats el 1966 pel Patronat Municipal de l'Habitatge, per les antigues cases, encara dempeus, dels pagesos que conreaven les terres ocupades ara per la Zona Franca i que ocuparen, també, els nous habitatges, i per la colònia industrial Santiveri. Forma part del sector on existia des d'època romana el port, cobert posteriorment per terres d'al·luvió. L'antiga capella de la Mare de Déu de Port és actualment parròquia. Hi ha associació de veïns.

72 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Port de Borriana, el  (Borriana, Plana Baixa Poble i nucli marítim, al sud de la ciutat, sorgit a partir de la construcció del port el 1923 dos km més al sud del vell Grau de Borriana.

73 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaPort de Cambrils, el  (Cambrils, Baix Camp)  Barri marítim de la vila, situat a l'esquerra de la desembocadura de la riera d'Alforja, a 1 km del nucli principal, amb el qual està unit per les noves edificacions. El petit port pescador (i actualment també esportiu) fou refet i ampliat els anys 1930; hi ha també un alfòndec per al peix. El port ha esdevingut el nucli del municipi més afectat pel boom turístic (els hotels, apartaments i urbanitzacions segueixen la línia de platja de Vilafortuny, fins a Salou, i la de l'oest, fins a Mont-roig). Església parroquial de sant Pere.

74 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Port de Campos, es  (ses Salines de Santanyí, Mallorca Oriental Veure> Sant Jordi, colònia de.

75 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Port de Comte, serra del  (Alt Urgell / Solsonès Massís orogràfic del Pre-pirineu, separa les dues comarques, s'estén en direcció SO-NE, i enllaça per l'extrem occidental amb el serrat d'Odén i per l'oriental amb la serra del Verd, de la qual la separa el coll de Port (1.694 m alt). És situada a la divisòria de les conques del Segre i del Llobregat; al seu peu hi ha les fonts del Cardener (a l'est), i al vessant occidental neix el barranc d'Odén, subafluent del Segre. La principal altitud és a la Tossa Pelada (2.378 m). Estació d'esquí.

76 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca de l'Alt EmpordàPort de la Selva, el  (Alt Empordà Municipi: 41,60 km2, 12 m alt, 1.002 hab (2015). Situat al sector septentrional de la Costa Brava, en un port natural de la península del cap de Creus (badia del Port de la Selva), entre el cap Gros i la punta de s'Arenella i al peu de la serra de Rodes. El principal conreu és la vinya, seguida per les oliveres, els cereals i les hortalisses. Activitat pesquera al port (teranyines i bous). Els sectors turístic i de serveis són la principal activitat econòmica del municipi; indústria hotelera i nombroses urbanitzacions i apartaments. La població, que havia disminuït fins al 1960, a partir de llavors acusa una tendència a crèixer. La vila s'estén al sector de llevant de la badia. Església parroquial de la Mare de Déu de les Neus, barroca. Dins el terme hi ha el monestir romànic de Sant Pere de Rodes (conjunt monumental) i el poble de la Vall de Santa Creu. Àrea comercial de Figueres. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades - Club Nàutic

77 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaPort de Llançà, el  (Llançà, Alt Empordà)  Barri marítim, les principals activitats són la pesca i el turisme. Ermita de la Verge del Carme (1691).

78 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Port de Pollençà, el  (Pollença, Mallorca Septentrional Poble i nucli marítim, al nord de la vila, situat a l'oest de la badia de Pollença. Nucli primerenc del turisme mallorquí (amb Formentor); sorgit com a barri de pescadors, esdevingué centre turístic a partir del decenni del 1960 amb nombroses urbanitzacions i establiments hotelers.

79 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Port de Sagunt, el  (Sagunt, Camp de Morvedre Barri marítim, a l'est de la ciutat. Sorgí el 1907 al nord de la gola del Palància, com a port exportador del mineral de ferro aragonès d'Ojos Negros, que hi arribava per ferrocarril de via estreta. Desplaça com a port comercial l'històric Grau de Morvedre, més al sud. El 1923 s'hi bastí la primera gran empresa siderúrgica. El 1971 s'hi instal·là una planta siderúrgica integral, que després fou desmantellada. El seu port comercial és un dels més importants del País Valencià.

80 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Port de Sant Llorenç, el  (Rosselló Veure> Barcarès, el.

81 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Port de Sant Miquel, es  (Sant Joan de Labritja, Eivissa)  Vénda, dins la parròquia de Sant Miquel, que es considera que també comprèn es Pla Roig. És la vénda on hi ha l'església. El port al qual fa referència el nom de la vénda és el port de Sant Miquel de Balanzat.

82 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Port de Sóller, es  (Sóller, Mallorca Occidental)  Poble, al nord del cap municipal. Situat a la riba nord del port natural, fou port comercial fins al 1936, any en què fou militaritzat. Centre turístic: indústria hotelera iInici página nombrosos apartaments i segones residències.

83 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Port de Valentí, el  (Portvendres, Rosselló Veure> Paulilles.

84 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Port de Valldemossa, es  (Valldemossa, Mallorca Occidental Caseria, situada a la costa, a ponent de la vila.

85 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Port des Canonge, es  (Banyalbufar, Mallorca Occidental Caseria, a la costa, al límit amb el municipi de Valldemossa.

86 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Port des Torrent, es  (Sant Josep de sa Talaia, Eivissa Cala de l'illa, fins on arriba el seguit d'urbanitzacions i d'hotels que tenen el centre a Sant Antoni de Portmany, però que pertany al municipi esmentat, dins la parròquia de Sant Agustí des Vedrà.

87 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Port Nou, es  (Son Cervera, Mallorca Oriental Caseria, a la costa.

88 CATALUNYA - EMPRESA

Port Vell, el  (Barcelona, Barcelonès)  Complex lúdic i comercial, situat al moll d'Espanya del port de Barcelona, inaugurat el 1995. Inclou diversos espais lliures i edificis per a l'esbarjo com l'Aquàrium, el cinema IMAX i el centre comercial Maremàgnum. Hi ha una passarel·la mòbil que connecta amb la Rambla deInici página Barcelona.

89 CATALUNYA NORD - MUNICIPI

Situació de la comarca de l'Alta CerdanyaPorta  (Alta Cerdanya Municipi: 65,19 km2, 1.510 m alt, 124 hab (2013). Situat a la vall mitjana de Querol, a les ribes d'aquest riu, afluent de la dreta del Segre, al peu dels pics de Coll-roig. Comprèn també la vall de Campcardós, afluent, per la dreta, del riu d'Aravó. Al vessant occità dels Pirineus, comprèn encara el sector oriental de la capçalera de l'Arieja, riu que forma el límit amb Andorra, damunt el qual hi ha el punt fronterer del Pas de la Casa. Terreny molt accidentat i ocupat en gran part per pastures. L'activitat econòmica principal és la ramaderia (bestiar boví i oví), que condiciona els conreus, la majoria dels quals són dedicats a prats i farratge; hi ha petites extensions de cereals i hortalisses. El poble és a l'esquerra del riu d'Aravó, en un eixamplament de la vall entre dos engorjats, a la confluència amb la vall glacial de Campcardós. El terme comprèn, a més, els pobles de Querol i de Cortvassill. El 1860 se separà del municipi de Portè. Ajuntament (en francès)

90 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Porta  (Quart de Poblet, Horta)  Barri, a 3 km de la vila, poblat especialment per obrers de les indústries de rajoleria.

91 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Porta, Andreu  (Catalunya, s XIV - Santes Creus ?, Alt Camp, 1402 ?)  Abat de Santes Creus (1380-1402). En 1384 estatjà el príncep Joan, duc de Girona, quan aquest fou desposseït per uns dies de la lloctinència reial. El gest li valgué l'amistat de Joan (I) quan aquest pujà al tron. L'acompanyà en diverses ocasions i obtingué un precepte reial pel qual eren perdonats tots els deutes contrets pel monestir.

92 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Porta, Bonastruc de  Veure> Bonastruc de Porta.

93 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaPorta, Domènec  (Segarra ?, 1442 - Poblet, Conca de Barberà, 23/mai/1526)  46è Abat perpetu de Poblet (8/feb/1502-1526). Era doctor en teologia i catedràtic de Lleida, quan fou tramès a Roma (1502) per gestionar del papa que els abats de Poblet fossin trianuals. Havent mort entretant l'abat Joan Boada, fou elegit abat estant a Roma, i canviant radicalment de parer es féu confirmar com a abat perpetu; a causa d'aixó fou sovint excessivament tolerant amb tots. El seu govern fou, però, profitós; emprengué grans obres al monestir: en les muralles, en l'ordinació d'aigües i construcció de la torre de les aigües i en el sobreclaustre. El 1503 fou nomenat procurador general de l'orde i rebé la visita de Ferran II de Catalunya-Aragó. El 1509 rebé la possessió definitiva del santuari del Tallat, que convertí en priorat. Obtingué de Carles I el 1509 la confirmació de l'elecció d'abats perpetus contra la butlla d'Alexandre VI (1502), que concedia que fossin trianuals, i amb l'ofrena de l'emperador recusà el nomenament d'un coadjutor fet pel papa Lleó X el 1521. A la seva mort, fou enterrat a la sala capitular.

94 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Porta, Felip  (País Valencià, s XVI)  Pintor. Li és atribuït el notable retaule de Sant Feliu, a la col·legiata gironina de la mateixa advocació. També li era atribuït el de Santa Úrsula, potser destinat a la seu de Girona i traslladat després a la parròquia de les Olives, on fou destruït el 1936.

95 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Porta, Miquel Joan  (Àger, Noguera, v 1530 – València, 1609)  Pintor. Establert a València vers el 1569, formà part del grup de pintors que seguiren l'escola de Rafael, un dels quals era Joan de Joanes; algun dels quadres atribuïts a aquest sembla que haurien de ser-ho a Porta, l'obra segura més important del qual és el retaule de Santa Maria d'Ontinyent (1590-96). També és autor de les il·lustracions del Llibre del Mustassaf (1549).

96 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Porta, Sanç de  (País Valencià, s XVI)  Gravador. Féu gravats del llibre Sermones Festivitatum Virginem Mariam, notable edició feta a València el 1512.

97 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Inici páginaPorta de Mar, sa  (Llucmajor, Mallorca Oriental Barri, a llevant de la ciutat, que fou entre el 1920 i el 1930 el primer barri industrial.

98 CATALUNYA - ART

Porta Ferrada, la  (Sant Feliu de Guíxols, Baix Empordà Nom amb que és conegut el porxo de triple arcada, amb una elegant galeria sobreposada, a manera de trifori, que precedeix la gran nau del temple romànic del monestir de Sant Feliu de Guíxols. És una obra pre-romànica, segurament de vers el 970, que degué precedir el temple pre-romànic del monestir (segurament de planta basilical) anterior a l'actual. Fou restaurada el 1931 sota la direcció dels Amics de l'Art Vell.

99 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Porta i Farguell, Ignasi  (Girona, 1773 – 1851)  Metge. És autor de diversos escrits de caràcter filosòfic.

100 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Porta i Ferrés, Eduard  (Barcelona, 1941 - )  Químic i museòleg. Llicenciat a Barcelona (1964), amplià estudis a Madrid. Fou tècnic dels Museus d'Art de Barcelona (1969-74). Vinculat als Museus de la diputació de Barcelona, n'ha estat cap (1983-85) i també cap dels laboratoris (des del 1970) i conservador (1984). Professor de Tècniques i Conservació de Béns Culturals i de Museologia de la UAB, ha dirigit cursos especialitzats. Així mateix, des del 1979 fou consultor de la UNESCO de Museologia i Conservació, essent coordinador del programa dels museus egipcis (des del 1983) i coordinador del grup de treball d'Art Rupestre de l'ICOM. Té diverses publicacions.

114 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Porta i Galobar, Josep  (Berga, Berguedà, 1888 - Barcelona, 1958)  Dibuixant i il·lustrador. Fou col·laborador de "Simplizissimus" i "Lüstiger Blatte". Pare de Josep Maria Porta i Missé.

101 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaPorta i Mestre, Enric  (la Pobla de Segur, Pallars Jussà, 1898 - 3/abr/1993)  Pintor. Exposà el 1922 a Barcelona i anà a París a ampliar estudis. Concorregué després a diversos salons i exposà individualment a la galeria Syra de Barcelona. Dedicat sobretot a pintura infantil i natura morta, emprà abundants empastaments dins un concepte tradicional.

102 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Porta i Missé, Josep Maria  (Barcelona, 1927 - )  Pintor. Fill de Josep Porta i Galobar. Ha fet seu un llenguatge pictòric basat en determinats aspectes del surrealisme i del cubisme.

103 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Porta i Muñoz, Albert  (Barcelona, 1946 - )  Artista plàstic. Conegut des de l’inici de la seva carrera com a Zush i a partir del 2001 com a Evru. De formació autodidàctica, exposà individualment per primera vegada l'any 1968. El mateix any creà el seu propi estat, una concepció alternativa de la realitat -anomenat Evrugo-, amb els seus elements corresponents i un alfabet d'invenció pròpia. El 1975 fou becat per la Fundació Juan March i J.W. Fulbright al MIT (Massachusetts Institute of Technology) i s'inicià en la utilització de noves tecnologies, com la manipulació d'imatges mitjançant diversos processos digitals. El 1989 edità el disc Zush-Tres amb l'himne nacional del seu estat i el CD-ROM interactiu Psicomanualdigital, que rebé diversos premis internacionals tant per la seva obra plàstica com multimèdia. A partir dels anys 1970...  Segueix... 

104 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Porta i Pallissé, Antoni  (Reus, Baix Camp, 1877 - s XX)  Periodista i científic. Doctor en ciències i matemàtiques, fou catedràtic a Sòria i a Reus. Fundà i dirigí el setmanari "Reus Moderno" (1889-91) i la revista humorística "Miss Pimentón" (1895) i fou redactor de "Lo Sometent". De la Lliga Regionalista, fou regidor de Reus del 1913 al 1917. Tingué una tasca destacada en la divulgació científica des de diverses revistes, conferències i obres publicades, com L'ensenyança tècnica a Reus (1903), El nacionalisme i les ciències naturals (1916), El problema de l'aviació i moltes d'altres.

105 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaPorta i Rosés, Bonaventura  (Barcelona, 1917 - 1983)  Escriptor. Dedicat especialment a la ràdio i al teatre: L'àmfora (1960), Quan no sigui amb tu (1964), Viatge de nuvis (1969), Un pagès de Barcelona (1970) i Funció al Liceu (1971); també publicà No totes les flors són de plàstic (1977), de caire festiu, i Dies clars vora l'estany (1980), dramàtic.

106 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Porta i Vernet, Jaume de  (Reus, Baix Camp, 1929 - )  Paleontòleg. Llicenciat en ciències naturals (1957) i doctorat (1966) a la Universitat de Barcelona, ha estat professor en diverses universitats. L'any 1958 anà a Colòmbia on ensenyà paleontologia a la facultat d'enginyeria de petrolis de Santander (Bucaramanga), a l'Instituto de Ciencias Naturales de Bogotà, i fou cap de la secció d'estratigrafia i paleontologia del servei geològic colombià. De retorn a Catalunya, fou professor de paleontologia d'invertebrats (1968); posteriorment es traslladà a Salamanca, com a catedràtic, i més tard retornà a Barcelona. Especialitzat en invertebrats fòssils del Neogen i Quaternari, especialment de les ribes mediterrànies, i en dipòsits plistocens, terrasses i platges antigues i les oescil·lacions que ha sofert el nivell de la mar. S'ha ocupat també de qüestions biostratigràfiques del Neogen, i en general dels límits de la unitat dels terrenys miocènics, pliocènics i quaternaris més recents.

107 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Porta i Vilalta, Francesc  (Lleida, 1915 - )  Escriptor. Fou intendent mercantil i redactor en cap del setmanari lleidatà "Labor" en 1953-57. Ha desenvolupat una considerable activitat com a periodista iInici página conferenciant. És un dels autors del llibre col·lectiu Lleida, problema i realitat (1967).

108 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Pere Portabella i RàfolsPortabella i Ràfols, Pere  (Figueres, Alt Empordà, 11/feb/1929 - )  Realitzador i guionista cinematogràfic. Cofundador de Films 59, produí Los golfos (1959), El cochecito (1960) i Viridiana (1961), en que intervingué en qualitat de productor executiu. Com a director, la seva primera fase fou marcada per la inspiració de Joan Brossa (No compteu amb els dits, 1967; Nocturn 29, 1968; Umbracle, 1971). S'inclinà després cap a produccions més directament polítiques: Advocats laboralistes (1973), El sopar (1974) i Informe general (1977). Dins l'experimentalisme se situa també la seva realització posterior Pont de Varsovia (1987). És autor de diversos curtmetratges, entre els quals cal esmentar la sèrie sobre Joan Miró (1970-74) i Cantants (1972).

109 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

cartoixa de Portaceli (Camp de Túria)Portaceli  (Serra de Portaceli, Camp de Túria Cartoixa (Santa Maria de Portaceli, o Porta-Coeli). Fundade el 1272 per fra Francesc Andreu Albalat, situat al peu de la serralada de Portaceli. La primitiva església era de pedra amb arcs apuntats i sostre de fusta. Tenia un gran pati amb arcades apuntades i cel·les al voltant. El 1400 hi fou consagrat un nou temple en presència de Martí l'Humà, que fou restaurat al s XVII en estil neoclàssic amb profusió de marbres, jaspis i alabastres. A la façana, del 1775, hi ha imatges de la Mare de Déu de Portaceli, de Sant Joan Baptista i de Sant Bru, obra de J. Puchol. S'hi conserven restes de tres claustres: el primer fou construït per Margarida de Lloria vers el 1325, el segon és renaixentista (s XVI) i el seu terreny central fou utilitzat com a cementiri; el tercer fou dissenyat a mitjan s XVII per A. Ortis. L'any 1812 hi fou interromput el culte en ésser dissoltes les comunitats religioses per decret de...  Segueix... 

110 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Inici páginaPortaceli, serralada de  (Camp de Morvedre / Camp de Túria / Horta Serralada entre les tres comarques, que forma l'extrem oriental de les serres ibèriques-valencianes, continuació de la serra de la Calderona, entre les muntanyes de Revalsadors i Montmajor. És tallada per diversos barrancs. El seu relleu agrest i complicat ha fet que la població hagi fugit d'ella i és localitza a les zones marginals i a l'interior solament hi ha el municipi de Serra de Portaceli. Conserva la major part dels boscs originals. Dins d'aquesta serralada es troba

111 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Carme Portaceli i RoigPortaceli i Roig, Carme  (València, 1955 - )  Directora teatral. Professora a l'Institut del Teatre de Barcelona, entre el 1978 i el 1980, de la secció de vídeo i interpretació. Ajudant de direcció en diversos muntatges, ha dirigit entre altres Món, dimoni i carn (1982), La missió (1990, premi Serra d'Or), Combat de negre i gossos (1988) i Muelle Oeste (1993). També ha portat a escena Els vells temps (1999), El Parc (1992) i Les presidentes (1998). El 1999 posà en escena Mein Kampf i el 2000, una versió d'Angst essen Seele auf, traduïda amb el títol de Por, menjar-se ànima. Darrerament ha dirigit, entre altres muntatges, Solness, el constructor (2000), Jubileum (2001), El idiota en Versalles (2001), Ball trampa (2001), Sallinger (2002), Cara de foc, Un enemic del poble (2003), Lear (2003), El retorn al desert (2003), Gènova 01 (2004), Cançons dedicades (2004), Raccord (2005), Les escorxadores (2006), Un lloc conegut (2008), Fairy (Contes de fades) (2007), Què va passar quan Nora va deixar el seu home (2008), Ricard II (2009) i una adaptació de L'Auca del Senyor Esteve (2010), de S. Rusiñol. Carme Portaceli

112 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Portainé  (Rialb de Noguera, Pallars Sobirà Indret. L'any 1986 foren inaugurades les instal·lacions de l'estació d'esports d'hivern, situades als clots de Roní, que disposa de dos teleselles i tres telesquís.

Anar a:    Pontm ]    [ Ponts, G ]    [ Porce ]    [ Porr ]    [ Port de C ]    [ Porta, A ]Inici página

A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Logo de Dades dels Països CatalansEntrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ BlocContactar amb Dadescat

© 2006-2016 Associació Sense Límits / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons

Sense Límits a Internet: Sense Límits / Alt Camp Info / Directori Alt Camp / Masia Virtual -