A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Inici ] Entrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ Bloc ]              Contactar amb Dadescat

Anar a:    Portal ]    [ Portell ]    [ Portella, M ]    [ Porti ]    [ Portop ]    [ Pos ]

El polític que no delata els corruptes, els estimula. (Ramon Piera)

1 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Portal, el  (els Prats de Rei, Anoia Santuari (la Mare de Déu del Portal) de la vila.

2 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Portalfosc, el  (Xàtiva, Costera)  Nom donat al convent de la Consolació de monges dominicanes, fundat el 1520.

3 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Portaló, el  (Cadaqués, Alt Empordà Cala de la península del cap de Creus, a ponent de la cala de Culip, davant la qual hi ha l'illot del Portaló.

4 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Inici páginaPortals Nous  (Calvià, Mallorca Occidental Urbanització, prop del límit amb el terme de Palma, situat a la costa, iniciada el 1932, al voltant de la cala de Portals Nous, on fou edificat en 1865-66 el santuari per a venerar la vella imatge de la Mare de Déu de Portals, fins aleshores venerada a la cova de Portals (cala Portals Vells).

5 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Portals Vells, cala  (Calvià, Mallorca Occidental Cala de la costa meridional de l'illa, al nord de cala Figuera. Hi fou venerada fins a mitjan s XIX la Mare de Déu de Portals, que, segons una tradició, fou deixada per la tripulació d'una nau genovesa com a compliment d'una promesa feta en haver evitat un naufragi. El propietari de la cova (i de gran part de la zona marítima de la parròquia de Calvià), el marquès de Bellpuig, no autoritzà la construcció d'un accés ni d'un altre oratori en les seves propietats i un nou santuari, dit de Portals Nous, hagué d'ésser bastit vers Palma, dins la possessió de Bendinat, del marquès de la Romana, on fou traslladada la imatge el 1866. L'antiga cova i la cala Portals foren anomenades des d'aleshores Portals Vells; dins la cova, que conserva l'altar i diversos detalls decoratius esculpits damunt la paret, hi ha actualment una nova imatge de la Mare de Déu.

6 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Portaña i Miró, Agustí  (València, 1741 - 1812 ?)  Escultor. Deixeble d'Ignasi Vergara fins el 1763 i de l'Acadèmia de Sant Carles, d'on fou acadèmic emèrit el 1773 i també de San Fernando (1779). Fou tinent director honorari d'escultura (1781) i acadèmic conserge-taxador de Sant Carles (1787). Hi ha obres seves al Museu de Belles Arts de València i col·laborà al retaule de la Mare de Déu del Lledó, a Castelló de la Plana.

7 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Portapàs, pic de  (Mosset / Noedes / Orbanyà, Conflent Contrafort (1.798 m alt) oriental del massís de Madres, termenal dels tres municipis.

8 CATALUNYA - HISTÒRIA

Inici páginaPortaran, castell de  (Alt Àneu, Pallars Sobirà Antic castell, al nord del poble, dominant la confluència de la Noguera Pallaresa i del riu de la Bonaigua. El 1213 Guillem de Portaran donà la potestat del castell a Guillem d'Erill.

9 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Portarró, el  (Espot, Pallars Sobirà Veure> Espot, pontarró d'.

10 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA

Portas, Narciso  (estat espanyol, s XIX - s XX)  Tinent de la guàrdia civil. Destinat a Barcelona, i a les ordres del jutge militar Enrique Marzo, presidí els interrogatoris i executà la major part dels turments als principals implicats en el procés de Montjuïc del 1896. Posteriorment fou cap de la policia especial de repressió de l'anarquisme a Barcelona i els seus mètodes li reportaren molts enemics com a Botxí de Montjuïc. El 3/set/1897 el periodista anarquista Ramon Sempau intentà, sense èxit, d'assassinar-lo.

11 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Portas i Segura, Joaquim  (Palma de Mallorca, v 1850 – Barcelona, 1929)  Músic. Deixeble d'Anselm Barba, fou organista i mestre de capella de l'església de Betlem, a Barcelona. Deixà un Repertori de música sacra, amb obres a diverses veus, per al culte, un Tantum ergo a quatre veus, una Salve i doversos motets, així com un opuscle sobre la reforma de la música litúrgica, de Pius X (1904).

12 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Portaspana  (Argençola, Anoia)  Despoblat, proper a Argençola i a Clariana, esmentat el s XIV.

13 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaPortavella  (les Llosses, Ripollès Important masia, que ha donat nom a la parròquia de Vinyoles de Portavella. És esmentada ja el s. XII.

14 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca de l'Alt EmpordàPortbou  (Alt Empordà Municipi: 9,20 km2, 28 m alt, 1.167 hab (2015). Situat al litoral, en una cala (badia de Portbou) del sector septentrional de la Costa Brava, entre el cap de Cervera i la punta del Claper, a l'extrem nord-est de la comarca, al límit amb el Vallespir i accidentat per la serra de l'Albera. Vora la riera de Portbou, s'estenen els conreus d'horta. L'economia, fins fa poc, estava basada en l'activitat duanera i fronterera, que en féu un centre de serveis relacionats amb el trànsit (sobretot ferroviari) i el turisme. La supresió de la duana (1995) suposà un canvi en l'estructura econòmica del municipi, encara que l'existència de l'estació de trens i el trànsit que origina fan del municipi un nus ferroviari (a conseqüència de la diferent amplària dels rails de les xarxes ferroviàries espanyola i francesa) de primer ordre. El nombre d'habitants arribà a un màxim el 1930 (3.976 h), data en que ha anat disminuint progressivament. Església parroquial de Santa Maria, neogòtica. Àrea comercial de Figueres. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades - Escola Sant Jaume

15 CATALUNYA NORD - MUNICIPI

Situació de la comarca de l'Alta CerdanyaPortè  (Alta Cerdanya Municipi: 49,42 km2, 1.610 m alt, 125 hab (2013), (fr: Porté Puymorens). Situat a la capçalera de la vall de Querol, dins el Pirineus axials, entre el coll de Pimorent i els pics de Collroig, al límit amb Andorra i el País de Foix. El terme és molt accidentat. La vegetació és distribueix entre prats alpins i pinedes de pi negre amb alguns bedolls. Els pasturatges són aprofitats per la ramaderia (bestiar oví i boví). Però la principal font d'ingressos del municipi és el sector turístic, afavorit per la proximitat de l'estació d'esports d'hivern de Pimorent (dita de Portè i Pimorent). El poble és a la confluència del riu de Fontviva amb els torrents de coma Rossa i de l'Orri de la Vinyola, al nord de l'esperó granític on s'aixequen les ruïnes de la torre Cerdana, que vigilava el pas del coll de Pimorent; l'església parroquial centra el nucli. El lloc, esmentat el 1288, se separà del municipi de Porta elInici página 1862. Ajuntament (en francès) - Turisme (en castellà) - Estació d'esqui

16 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA

Portela Valladares, Manuel  (Fonsagrada, Galícia, 1866 - Marsella, França, 1952)  Polític. Es relacionà estretament amb certs sectors conservadors catalans arran de la seva estada a Barcelona com a governador civil en 1910-12 i el 1923, intentant en ambdués ocasions una gestió moderada de la repressió del terrorisme. El gen/1935 fou nomenat governador general de Catalunya i president en funcions de la Generalitat, poc després d'ésser decretada la suspensió de l'estatut. Tanmateix aviat passà al ministeri de la governació (abr-des/1935).

17 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Portell  (Sant Ramon de Portell, Segarra)  Poble (663 m alt), situat al cim dels altiplans que separen les riberes de Sió i del Llobregós. La seva parròquia és dedicada a sant Jaume. Fou el cap del municipi fins el 1970, que, unit al municipi de la Manresana, es traslladà la capitalitat a Sant Ramon, poble del terme sorgit al voltant del monestir mercenari dedicat a sant Ramon Nonat, que la tradició fa fill de Portell.

18 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Portell  (Crespià, Pla de l'Estany)  Veïnat i antic lloc, a l'esquerra del Fluvià, aigua amunt del poble.

19 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Portell, Baltasar  (País Valencià, s XV – s XVI)  Poeta. Només es coneix una composició de 323 versos que clou el conegut Procés de les olives sostingut entre Bernat Fenollar i Joan Moreno i que constitueix la part més reeixida de tota l'obra.

20 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Portell, Berenguer  (Catalunya, s XIV - Girona, s XIV)  Escultor. El 1325 treballava les columnes del claustre de la catedral de Vic. Consta que, un cop acabades les peces, les trametia a destí per traginer.

21 CATALUNYA / CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Inici páginaPortell, coll de  (Alt Empodà / Vallespir Coll (705 m alt) de la serra de l'Albera (o del Portell d'Agullana'), entre el coll de Lli (a ponent) i el del Pertús (a llevant), termenal dels municipis de la Jonquera i Agullana (Alt Empordà) i del de Morellàs i les Illes (Vallespir).

22 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Portell, coll d'en  (Esporles, Mallorca Occidental Coll de la serra de Tramuntana, prop del límit amb el terme de Palma de Mallorca, per on passa la carretera de Palma a Valldemossa.

23 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Portell, el  (Arbeca, Puiggros, Garrigues / Miralcamp, Pla d'Urgell Altiplà, situat entre els tres municipis.

24 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Portell, Francesc  (Illes Balears, s XIV)  Funcionari reial. El 1351, essent procurador reial de Pere III el Cerimoniós a Mallorca, redactà les noves ordinacions d'aquest regne amb col·laboració amb l'altre procurador del monarca, Jaume Negre.

25 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Portell, Pere de  (Catalunya, s XIII – s XIV)  Religiós. Era confessor de Jaume II. El 1322, morta la reina Maria de Lusignan, fou encarregat d'obtenir del papa el permís per a una nova i ràpida unió del rei, a celebrar per advent. Amb aquest objecte anà a Avinyó i s'entrevistà amb Joan XXII. Aconseguí l'autorització, que permetria de seguida l'enllaç del monarca amb Elisenda de Montcada.

26 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI

Situació de la comarca dels PortsPortell de Morella  (Ports Municipi: 49,67 km2, 1.076 m alt, 222 hab (2014). Situat a l'extrem sud-occidental de la comarca, el riu de la Cuba el separa de l'Aragó, accidentat per la serra del Bovalar. Drena també el terme la rambla de Sellumbres. El territori, molt trencat, admet només una agricultura de secà de muntanya, destinada sobretot al conreu de cereals, mentre que una gran part del terme, cobert de pinedes i pastures, és aprofitat per les ovelles. Petita indústriaInici página tèxtil. Població en descens. La vila és d'origen islàmic i té carrers trencats i irregulars. L'església parroquial de l'Assumpció té una portada barroca. El municipi comprèn, a més, el santuari de la Mare de Déu de la Font, el llogaret de les Alberedes de Portell i les caseries dels Grevolars i els Pereagustins. Àrea comercial de Morella. Ajuntament - Informació

27 CATALUNYA - HISTÒRIA

Portella, baronia de la  (Catalunya)  Jurisdicció senyorial. Comprenia les batllies de la Quar -que era el centre de la baronia i on residia el procurador general, representant del baró- (amb el castell i la parròquia de la Quar i la vall i monestir de la Portella -on primitivament s'aixecà el castell de la Portella-, parròquia de Sant Maurici i el lloc d'Heures), de Palmerola (amb el castell i la parròquia de Palmerola, la parròquia de Boatella i part de la de Borredà), Castell de l'Areny (amb el seu castell i la parròquia), de Vilada (amb la seva parròquia i el castell de Roset) i de Sagàs (amb la seva parròquia i la de Biure). Posteriorment fou agregat a aquesta darrera batllia el terme del castell de Merlès (amb la seva parròquia de Sant Martí de Merlès i Santa Maria de Merlès). Fou possessió del llinatge de Saportella almenys des del s XII; al s XIV passà per enllaç als Fenollet, vescomtes d'Illa, que vengueren la baronia (1369) als Pinós, barons de Pinós i Mataplana i finalment comtes de Vallfogona.

28 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Portella, Berenguer de  (Catalunya, s XIII)  Cavaller. Fou representant de Dalmau de Timor, component destacat del bàndol dels Cardona, a la concòrdia feta el 1226 amb el bàndol dels Montcada.

29 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Portella, Berenguer de  (Catalunya, s XIII – s XIV)  Cavaller. El 1309 participà a la campanya d'Almeria que dirigí el rei Jaume II.

30 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaPortella, Bernat de  (Catalunya, s XII – s XIII)  Cavaller. Fou acompanyant d'Alfons I el Cast els darrers temps d'aquest. Era casat amb una dama anomenada Blanca. El 1194, a Perpinyà, rebé el testament sagramental del rei amb Albert de Castellvell. Era de la mainada de Pere I el Catòlic. L'acompanyà al Llenguadoc el 1213. Després de la desfeta de la batalla de Muret, on morí el monarca, passà a Narbona, on es posà al servei del vescomte Eimeric. Combaté amb gran duresa la croada francesa, entre Narbona i Besiers, mostrant una animositat exaltada. El 1214 es trobava a Montauban quan hi fou condemnat a mort Balduí, el germà del comte Ramon VI de Tolosa que s'havia passat als croats. Bernat de Portella i el comte de Foix sol·licitaren com un honor de penjar personalment el condemnat. Després tornà a Catalunya. Assistí a les Corts de 1218. Participà a l'avinença de 1226 amb el bàndol dels Cardona. Participà a les Corts generals de Montsó de 1236.

31 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Portella, coll de la  (Anoia Coll de la serra de Queralt, a l'extrem oriental, que comunica les valls de Miralles i de Montbui.

32 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Portella, Francesc  (Catalunya, s XVII)  Arquitecte. El 1669, amb Josep Llagostera, començà les obres de la nova façana o galilea del monestir de Poblet, sobre plànols de Miquel Massalva, de Manresa.

33 CATALUNYA - HISTÒRIA

Portella, la  (la Quar, Berguedà)  Antiga quadra i abadia benedictina (Sant Pere de la Portella). Fou erigida pels senyors del castell de la Portella poc abans de l'any 997 a la vall aleshores dita de Frontanyà, i més tard vall de la Portella. L'any 997 el comte Oliba (futur bisbe de Vic i abat de Ripoll) cedí a la casa de Sant Pere, aleshores en construcció, uns béns patrimonials. L'església monacal no fou consagrada, però, fins al 1035. L'any 1617 se li uní el monestir de Sant Pau del Camp, de Barcelona, i durant la guerra carlina de 1833-40 s'hi traslladà la Universitat de Cervera. Es conserven restes del claustre romànic.

34 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaPortella, la  (Aiguamúrcia, Alt Camp)  Masia i antic terme.

35 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca del SegriàPortella, la  (Segrià Municipi: 12,35 km2, 259 m alt, 731 hab (2015). Situat al nord de la comarca, al límit amb la Noguera, a la dreta de la Noguera Ribagorçana. Agricultura amb conreus de secà: cereals, olivera; i també de regadiu: gra, farratges (alfals) i, principalment, fruiters (pomera), els quals són possibles gràcies als regatges derivats de la Noguera Ribagorçana. Ramaderia de bestiar porcí, boví i oví; avicultura. Cooperativa agrícola i empreses que es dediquen a la comercialització de la fruita. El poble és situat en un planell rocós. Església parroquial de Sant Pere. El municipi comprèn la caseria i antic terme de Corregó. Pertany a l'àrea comercial de Lledia. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades - Escola Blanca de Villalonga

36 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Portella, la  (Bassella, Alt Urgell Masia (mas de la Portella) i antic poble, a l'extrem meridional del terme, al sud de Guardiola de Segre.

37 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Portella, mas de la  (Pujalt, Anoia)  Masia i antiga quadra, al sud-est del poble, prop de l'Astor. És esmentat ja el s XIV.

38 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA

Portella, Romeu de  (Sicília, Itàlia, s XIII)  Diplomàtic. Col·laborà a les negociacions per dicidir els sicilians a cridar Pere II el Gran com a rei legítim. Passà amb l'ambaixada siciliana a Alcoll (Tunísia) per l'ago/1282, quan fou sol·licitada al monarca l'anada a Sicília.

39 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Portella i Enric, Antoni  (Maó, Menorca, s XVIII - Palma de Mallorca, 1765)  Llatinista i eclesiàstic. Doctor en teologia. Fou beneficiat de la seu de Ciutadella. Publicà Rudiments de la llengua llatina... (Maó 1762),Inici página reeditada diverses vegades.

40 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Portella i Estrada, Pilar  (Barcelona ?, s XIX – s XX)  Artista plàstica. Amarada de l'esperit modernista s'especialitzà en la locució floral. Féu pirogravat, i com a repussadora de cuir expossà el 1904. A la V Exposició Internacional de Belles Arts de Barcelona (1907) aporta un pedestal de guix ornat de flors camperoles, i a la VI (1911) un gerro de terra cuita decorat amb crisantems.

41 FRANJA PONENT - MUNICIPI

Situació de la comarca de la MatarranyaPortellada, la  (Matarranya)  Municipi: 21,48 km2, 569 m alt, 234 hab (2014). Situat a les conques del Matarranya i del seu afluent, el Tastavins, i drenat, a més, pel barranc de la vall d'Aura. Gran part del terme és cobert de pinedes i brolla de romaní. Agricultura de secà (cereals -especialment blat-, oliveres i vinya) i de regadiu (patates, hortalisses, cereals i farratges), gràcies als regatges derivats d'una sèquia amb aigua procedent del riu Tastavins. La ramaderia (bestiar oví, cabrum i porcí) i l'avicultura complementen les activitats econòmiques. La vila és al fons d'una vall i està dividida en dos sectors: el Mas de Dalt i el Mas de Baix. Església parroquial de Sant Cosme i Sant Damià. Àrea comercial d'Alcanyís. Ajuntament (en castellà)

42 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Porter, Bernat  (Catalunya, s XIII)  Ambaixador de Pere II el Gran. Especialitzat en assumptes musulmans, se li coneixen tres ambaixades, dues a l'Egipte (1263 i 1279) i una de molt important a Tilimsen el 1276, que portà el renovellament del tractat d'amistat del 1277 entre la corona catalano-aragonesa i el regne marroquí i la continuació del pagament del tribut anyal de 200 diners d'or fixat en temps de Jaume I.

43 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Porter, cala en  (Alaior, Menorca Cala de la costa meridional, al sud de la ciutat, que forma un llarg canyó enfonsat a la desembocadura del torrent de cala en Porter. La urbanització de Cala en Porter s'ha desenvolupat molt i ha esdevingut un important centre d'atracció turística. Té una església sufragània de laInici página parròquia d'Alaior.

44 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Porter i Casanate, Joan Josep  (Catalunya, s XVII)  Historiador. És autor de la crònica Guerras de Cataluña en tiempo de Felipe IV.

45 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Miquel Porter i MoixPorter i Moix, Miquel  (Barcelona, 10/mai/1930 - Altafulla, Tarragonès, 18/nov/2004)  Crític cinematogràfic i escriptor. Fill de Josep Porter i Rovira. Paral·lelament a una prolongada activitat crítica, duta a terme sobretot a les revistes "Destino", "Serra d'Or" i al diari "Avui", ha estat un incansable animador de cineclubs i conferenciant. Fundà, l'any 1967, la Col·lecció Cinematogràfica Catalana. Ha publicat els assaigs El cinema a Catalunya (1955), Cinema per a infants (1963), Historia del cine ruso y soviético (1967), Història del cinema català (1969), Las claves de la historia del cine (1988), Història del cinema a Catalunya: 1895-1900 (1992) i la novel·la Renoi, quina portera! (1985). Fou també un dels iniciadors del Teatre Viu, així com un dels components de la nova cançó del grup Els Setze Jutges. Membre d'ERC, a la legislatura 1980-84 fou diputat del Parlament de Catalunya i també cap del Servei de Cinematografia de la Generalitat. El 1992 va rebre el premi de Cinematografia de la Generalitat de Catalunya.

46 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Porter i Rovira, Josep  (Montblanc, Conca de Barberà, 1901 – Barcelona, 1999)  Llibreter, editor i bibliòfil. El 1923, a Barcelona, obrí una llibreria i, el 1930, l'Institut Porter de Bibliografia Hispànica. Conseller de la Cambra Oficial del Llibre, de Barcelona, i editor de la revista de bibliografia "Papyrus" fins al 1936, va treballar com a assessor bibliogràfic per a diverses universitats dels EUA i d'Hispanoamérica. Publicà diverses obres sobre bibliografia i més de 2.000 catàlegs de llibres. Va dedicar bona part de la seva vida a documentar-se sobre la catalanitat de Cristòfor Colom, tesi que va defensar.

47 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Inici páginaPortera, la  (Requena, Plana d'Utiel Llogaret, 9 km al sud de la ciutat.

48 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Portes, mas d'en  (Guissona, Segarra Masia i enclavament, entre els municipis de Florejacs i les Pallargues.

49 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Portes, ses  (Eivissa Antic nom de la zona marítima des Freus, entre Eivissa i Formentera. La punta de ses Portes és un dels dos caps, el més oriental, de l'extrem meridional d'Eivissa, on hi ha la torre de ses Portes, antiga torre de guaita i defensa.

50 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Portet, el  (Vallcebre, Berguedà)  Veïnat, a l'est del poble, als vessants occidentals del cap de Portet (1.341 m alt), cim dominant dels cingles de Vallcebre.

51 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Portet, Jaume  (Ribes de Freser, Ripollès, 1908 - Catalunya, s XX)  Compositor. Estudià a Barcelona. Ha escrit dues misses a veus i instruments, una Suite per a orquestra, un quartet de corda, uns Preludis per a piano, una Sonata per a piano, sardanes i cançons.

52 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Quimi PortetPortet, Quimi (Joaquim Portet i Serdà)  (Vic, Osona, 20/oct/1957 - )  Músic. S'inicià en el món de la música el 1976 en diversos grups. L'any 1981 es traslladà a Barcelona, on conegué Manolo García i junts tocaren en Los Rápidos, que posteriorment s'anomenaren Los Burros (1983) i, finalment, El Último de la Fila (1985-98), grup que aconseguí importants èxits. Durant aquesta etapa també publicà en solitari alguns treballs com Persones estranyes (1987). Dissolt el grup amb García, sota el seu nom ha esdevingut un dels més destacats intèrprets i autors de rock en català. Les seves lletres denoten la influència de Pau Riba, Jaume Sisa i són impregnades d'un humor provocador iInici página surrealista. Ha publicat Hoquei sobre pedres (1997), Cançoner electromagnètic (1999), Acadèmia de somnis (2001), La terra és plana (2004), Matem els dimarts i els divendres (2007), Viatge a Montserrat (2009) i Oh my love! (2012). L'any 1997 s'inicià també com a productor per a, entre d'altres, Adrià Puntí, Albert Pla i Gerard Quintana. El 2008 rebé el Premio Nacional de música a la millor cançó en català i l'any 2010 el premi Enderrock al millor artista de l'any. Quimi Portet

53 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Portet, Renada Laura  (Sant Pau de Fenollet, Fenolleda, 1927 - )  Escriptora. Col·laboradora habitual en publicacions catalanes, ha obtingut diversos premis (Jocs Florals de la Ginesta d'Or, Biblioteca Catalana de Perpinyà, Vila de Perpinyà) i ha publicat Castell negre (1981), A la recerca d'una memòria: Rosselló microtoponímic (1982), L'escletxa (1986), Jocs de convit (1990), Una ombra anomenada Oblit (1992) i El cant de la Sibil·la (1995).

54 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Portet de Moraira, el  (Teulada, Marina Alta Caseria i nucli marítim, a ponent de la punta de Moraira.

55 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Portfangós  (Tortosa, Baix Ebre Veure> Fangós, port.

56 CATALUNYA - EMPRESA

Pòrtic, Editorial  (Barcelona, 1963 - )  Editorial fundada per Josep Fornas i Martínez, amb la col·laboració inicial de Rafael Tasis. Publica diverses col·leccions amb un ampli ventall de temes: biografies i memòries (Memòries, 1963-86; Vides i Memòries, 1989), narrativa (Llibre de Butxaca, 1969; El Brot, 1986; Els Maleïts, 1988-90; La Bogeria, 1988-91), literatura juvenil (El Blat Tendre, 1983-86; El Brot Jove, 1987; Pòrtic Aventures 1987-89), erotisme (La Piga, 1988), gènere del qual convoca el premi literari bianual del mateix nom des del 1988, manuals (Conèixer la Natura, 1985), teatre (Textos del Centre Dramàtic, 1987-88), assaig (Nàrtex, 1974-86; Pòrtic Assaig, 1988; Pòrtic Mèdia, 1991), diversos diccionaris, etc. Publica també els Premis Recull. Després de J. Fornas han dirigit l'editorial Carme Casas i Mas (1986-91) i Jordi Úbeda i BaulóInici página (199-98). El 1996 l'editorial fou adquirida per Enciclopèdia Catalana, bé que conservà la marca i els fons propis com a secció diferenciada. A partir del 1998, va reestructurar les seves col·leccions tot especialitzant-se en llibres de caràcter pràctic i divulgatiu (guies, cuina, manuals, etc. ) i en obres d'ús universitari (Biblioteca Universitària, Biblioteca Oberta, Monografies). El responsable de la direcció editorial fou, des d'aleshores, Francesc Boada.

57 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Portilla, Francisco Antonio de la  (Vejoria, Castella, 1652? – Barcelona, 1711)  Religiós observant. Era procurador general del seu orde a Roma quan fou nomenat bisbe de Mallorca, el 1702. Es distingí per la seva adhesió a Felip V i intentà d'evitar que el poble s'alcés el 1706. Per aquest motiu fou desterrat a Barcelona pel comte de Savallà.

58 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Portillon, Et  (Bossost, Vall d'Aran Coll (1.310 m alt) (o portilló de Bossost), de la línia de crestes que separa la Vall d'Aran de Comenge, per on passa la carretera de Bossost a Luchon. El vessant és cobert per l'important avetar del bosc d'en Portillon.

59 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Portinatx  (Sant Joan de Labritja, Eivissa Cala de la costa, al nord de la vila, actualment centre turístic d'importància. Té unes belles i concorregudes platges. És també una vénda de la parròquia de Sant Joan.

60 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Portitxol, el  (Xàbia, Marina Alta Caseria, al voltant de la platja del Portitxol, al centre de la badia del Portitxol, oberta entre el cap Mantí, al nord, i el cap Negre, al sud; davant la platja hi ha l'illa del Portitxol i el petit escull de l'illa.

61 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaPortitxol, el  (l'Escala, Alt Empordà Cala, al sud de Sant Martí d'Empúries, prop de les ruïnes d'Empúries.

62 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Portitxol, es  (Palma de Mallorca, Mallorca Occidental Petita cala, a llevant del nucli urbà, que donà nom a una de les agrupacions de cases que formen l'actual nucli des Molinar.

63 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Portitxol de Rubió, es  (Sant Joan d'Eivissa, Eivissa Cala petita i abrigada de la costa septentrional, que serveix de refugi als pescadors de Rubió, sota les altures de la costa del cap de Rubió.

64 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Portitxol de Valldigna, el  (Alzira, Ribera Alta / Benifairó, Safor Coll (108 m alt), entre els dos municipis, on s'uneix el massís de Valldigna i la serra de les Agulles, que comunica la vall Digna amb la d'Aigüesvives.

65 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Portitxolet, es  (Palma de Mallorca, Mallorca Occidental Petita cala, a llevant del nucli urbà, separat des Portitxol pel promontori de sa Roqueta.

66 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Portlligat  (Cadaqués, Alt Empordà Veïnat, que es troba al fons de la badia de Portlligat, a la península del cap de Creus, al nord de la badia de Cadaqués, tancada per l'illa de Portlligat. Té el seu origen en un grup de barraques de pescadors, i on Salvador Dalí hi establí la seva residència, actualment convertida en Casa-Museu. És nucli turístic i residencial.

67 ILLES BALEARS - HISTÒRIA

Portmany  (Eivissa Antic quartó de l'illa, que el Repartiment correspongué a Nunó Sanç. Passa successivament al rei, a Montgrí, al paborde i canonges de Tarragona i al ardiaconat de Sant Fruitós (també de la catedral de Tarragona). El seu nom ve de l'extensa badia de Portmany, que s'obre a les seves costes.Inici página Correspon, encara que no exactament, al terme de Portumany de l'Eivissa musulmana.

68 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Portmany, badia de  (Sant Antoni de Portmany / Sant Josep de sa Talaia, Eivissa Extensa badia a l'oest de l'illa (o de Sant Antoni). La seva llarga costa, on s'esten una densa i important indústria turística, pertany als dos municipis.

69 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA

Portocarrero-Bocanegra y Moscoso-Osorio, Luis Fernández de  (Palma del Río, Andalusia, 1635 – Madrid, 1709)  Eclesiàstic. Creat cardenal el 1669. Fou virrei de Sicília (1677-78) i arquebisbe de Toledo. Nomenat lloctinent de Catalunya per Felip V (1701-03). El 1705 fou allunyat de la cort per les seves intrigues.

70 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Portocolom  (Felanitx, Mallorca Oriental)  Poble i port tradicional, situat a la costa, a l'est del cap municipal, és un destacat centre de turisme, amb una destacada indústria hotelera. El 1715 s'hi construí el fortí de Portocolom com a defensa contra els borbònics i el 1922 s'hi establí la primera escola d'hidroaviació civil de l'estat espanyol.

71 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Portocristo  (Manacor, Mallorca Oriental)  Poble (o Cala Manacor), situat a la costa, a l'est del cap del municipi, al fons d'una cala ramificada. És un important nucli turístic. A l'estiu del 1936 hi desembarcaren les forces republicanes, que intentaren, infructuosament, recuperar Mallorca.

72 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Pòrtol  (Marratxí, Mallorca Occidental Poble, situat damunt d'un turó, a l'est del cap municipal. Hi és tradicional la fabricació de càntirs, olles i els típics siurells. Destaca la naveta de son Caulelles, cova artificial del primer Bronze, considerada com un dels monuments més representatius de la cultura pre-talaiòticaInici página insular.

73 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Portolà i de Rovira, Gaspar de  (Balaguer, Noguera, 1717 – Lleida, 1786)  Explorador i militar. Destinat a Mèxic, el 1767 fou enviat a la Baixa Califòrnia com a primer governador del territori. Dos anys més tard va dirigir l'expedició que conquerí l'Alta Califòrnia, d'on fou també governador (1769-70). Aquesta expedició fou la primera que arribà per via terrestre fins a la badia de Sant Francisco i el port de Monterrey, i inicià així la colonització d'aquesta àrea. Fundà, juntament amb fra Juniper Serra, les missions de San Diego (1769) i San Carlos de Monterrey (1770). El 1779 fou nomenat governador de Puebla, a Mèxic. L'any 1784 tornà a la Península i s'establí a Lleida.

74 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Portolés i Garcia, Miquel  (Llíria, Camp de Túria, 1870 – Madrid, 1930)  Periodista. Inicià la seva carrera com a autor teatral amb obres com Nelet el d'Alboraia (1893) i Salir del paso (1891). Se n'anà jove a Madrid, on figurà en les redaccions de "Diario Universal", "Informaciones", "La Tribuna" i altres periòdics, i estrenà nombroses peces teatrals: Oro y sangre, La tentación, La del alba sería, Sin vocación, Alegría i Me gustan todas.

75 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Portopetro (Santanyí, Mallorca)Portopetro  (Santanyí, Mallorca Oriental Llogaret (o Portopetre), situat al fons del profund port natural de Portopetro (obert entre les cales Llonga i Montdragó), subdividit en set calons, un dels quals ha estat utilitzat tradicionalment com a port per a embarcacions mitjanes (a la fi del s XIX hi havia encara duana), fins que els dipòsits de sorra el limitaren modernament a embarcacions de pesca (és el segon centre pesquer del municipi) i d'esbarjo. Lloc tradicional d'estiueig dels veïns de Cas Concos i de s'Alqueria Blanca, ha esdevingut recentment un centre turístic (el 1986 tenia tres hotels amb 86 places i un club de vacances i diversos càmpings). A la bocana del port fou construïda al s XVII la torre de Portopetr, per a defensa dels atacs de mar. La sevaInici página església (el Carme), construïda el 1954, depèn de la parròquia de s'Alqueria Blanca.

76 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Portopí  (Palma de Mallorca, Mallorca Occidental Barri, al sector meridional del port, construït entre el 1942 (dic de l'oest), el 1944 (vall de la Riera de Sant Carles) i 1954-56 (molls de Ponent); dins el seu àmbit hi ha també una base naval i les instal·lacions de la CAMPSA. Al fons hi ha l'estreta cala que constituí el primitiu port de Palma, protegit a banda i banda per les torres de Paraires (o d'en Carròs) i de Senyals; per un privilegi del 1380 aquest port era tancat, amb una cadena estesa entre aquestes dues torres, per tal de protegir-lo d'incursions corsàries. Al sector septentrional s'alçava l'antiga església de Sant Nicolau de Portopí, donada el 1249 per Jaume I als jurats de Mallorca, on el 1582 fou fundat un efímer monestir de mínims i que fou reformada el 1621; entre el 1880 i el 1890 fou enderrocada a causa de l'extracció de pedra de la pedrera de Portopí i edificada de nou al carrer de ses Rafaletes. Al sector meridional hi hagué el far de Portopí del s XIII al començament del s XVII, que fou construït el fort de Sant Carles i traslladat a la torre de Senyals.

77 ILLES BALEARS - HISTÒRIA

Portopí, batalla de  (Palma de Mallorca, 12/set/1229)  Fet d'armes lliurat a les muntanyes de Portopí, durant el qual les tropes de Jaume I el Conqueridor, després de desembarcar a Santa Ponça, derrotaren als musulmans. Fou un xoc molt violent en el qual perderen la vida Ramon de Montcada, senyor de Tortosa, i el seu oncle Guillem de Montcada. Aquest fou el primer pas cap a la conquesta de Mallorca, la capital de la qual caigué al final del mateix any.

78 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Portossaler  (Formentera, Eivissa)  Vénda de l'illa, dins la parròquia de Sant Francesc, vora el racó de Portossaler.

79 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Port-roig  (Sant Josep de sa Talaia, Eivissa Veure> Porroig.

80 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaPort-roig, punta de  (Salou, Tarragonès)  Penya-segat del cap de Salou.

81 PAÍS VALENCIÀ - COMARCA

Situació de la comarca dels PortsPorts, els  (País Valencià Comarca: 903,9 km2, 5.266 hab (2008), 13 municipis, capital: Morella. Situada al nord-oest del Païs Valencià, entre l’Alt Maestrat i el Baix Maestrat, la Matarranya i l’Aragó. - GEOGRAFIA FÍSICA: El relleu és accidentat pels darrers contraforts de les serralades Ibèriques, amb sentit nord-oest – sud-est, i que tomben cap a llevant, al nord de Morella, formant la transició amb el Sistema Mediterrani Català. Originen una sèrie d’anticlinals, entre els quals destaca el de Vallibona, i després vers el nord-est, on formen les serres de la Tinença de Benifassà, clarament integrants del Sistema Mediterrani Català. Al sector meridional el relleu conserva la direcció nord-oest – sud-est i forma una renglera d’anticlinals amb predomini de les formes plegades, corresponents a l’estil juràssic (àrea del Morella); les màximes altituds són: el pic de Carrascar (1.265 m alt), la mola d’Ares (1.318 m) i Montsiacre (1.273 m). Les terres més baixes són al nord-oest, que correspon a un...  Segueix... 

82 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Portugal, Pere de  Veure> Pere IV de Catalunya.

83 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Portugal i de Noronha, Fadrique de  (Portugal, s XV - Barcelona ?, 1539)  Eclesiàstic i alt funcionari reial. Vinculat a la casa reial catalano-aragonesa pel casament de la seva germana Guiomar de Portugal amb l'infant Fortuna, Enric d'Aragó. Fou abat comendatari de Ripoll (1490-1504). Lloctinent general de Catalunya (1525-39), hagué de fer cara a les guerres amb França fins el 1529 i als atacs de Barba-rossa. Les estades de la cort a Barcelona l'obligaren a jurar el càrrec renovadament. Fou present a la sortida de l'expedició victoriosa a Tunis (1535) i a les corts generals de Montsó del 1528, el 1533 i el 1537.

84 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Inici páginaPortugalet  (Paiporta, Horta Veure> Casesnoves de Torrent, les.

85 CATALUNYA / CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Portús, coll del  (Alt Empordà / Vallespir)  Veure> Pertús, coll del.

86 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Portús, el  (VallespirVeure> Pertús, el.

87 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Portusach, Josep  (Catalunya, s XIX - Barcelona, s XIX)  Pintor. Estudià a l'Escola de Belles Arts. Destacà com a retratista i com a pintor de génere.

88 CATALUNYA NORD - MUNICIPI

Situació de la comarca del RossellóPortvendres  (Rosselló Municipi: 14,77 km2, 23 m alt, 4.214 hab (2013), (fr: Port-Vendres). Situat a la façana marítima de la Marenda, al sud-est de la comarca, accidentat pels últims contraforts de la serra de l'Albera. La costa, molt retallada, forma part de la Costa Vermella. S'hi conreà vinya (secà). L'activitat de pesca, tradicionalment important, s'ha reduït considerablement a causa de l'avenç del sector turístic, que al seu torn ha provocat el desenvolupament de la indústria hotelera. Té importància la indústria alimentària, especialment la indústria conservera i la vinícola, amb vins dolços naturals. El creixement de la població ha estat molt lligat a l'evolució del tràfic portuari. El port de Portvendres actual data del 1848, però el seu origen és molt antic i té activitat de passatge, l'única regular al nord de Barcelona, des del s XVIII, l'activitat del qual s'intensificà a partir del 1867 amb la instal·lació del ferrocarril. La vila es localitza entre el port i els primers contraforts de l'Albera. Església parroquial de Santa Maria (acabada el 1888). Dins el terme hi ha també el poble de Cosprons, el barri de Pulilles, a la costa i algunes urbanitzacions. Ajuntament - Turisme (en castellà)

89 ILLES BALEARS - PUBLICACIÓ

Porvenir de Mallorca, El  (Palma de Mallorca, 10/gen/1876 – 1879)  Revista d'agricultura, indústria, comerç, medicina i viatges. Dirigida per Pere Estelrich; tenia una peridiocitat trimensual. El des/1877 canviàInici página el seu nom pel d'"El Porvenir Balear" i es convertí en revista quinzenal de ciències, lletres i arts.

90 ILLES BALEARS - PUBLICACIÓ

Porvenir del Obrero, El  (Maó, Menorca, 1/set/1898 – oct/1915)  Publicació mensual -i esporàdicament quinzenal- anarquista. Fundada com a butlletí d'una societat mutualista, el 20/oct/1898 fou adquirida per la Societat Llibertària Agrupació Germinal. Fou suspesa la seva publicació en dues ocasions (1903-04, 1907-12). dirigida per Joan Mir i Mir, tingué una especial importància en el desenvolupament del sindicalisme menorquí i hi col·laboraren, ultra menorquins, Federico Urales, Anselmo Lorenzo i altres.

91 ILLES BALEARS - PUBLICACIÓ

Porvenir del Obrero, El  (Alaior, Menorca, mai/1931 – ago/1932)  Publicació anarquista. Apareguda amb un total de 47 números i publicada pel mestre de l'Escola Nova Josep Alberola.

92 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Porxinos  (Riba-roja de Túria, Camp de Túria Masia i partida, a ponent de la vila.

93 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Porxos, els  (Castellar del Riu, Berguedà)  Masia, al vessant meridional dels rasos de Peguera, vora la capella de Sant Llorenç dels Porxos.

94 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Posa, Andreu  (Catalunya, s XIX – 1889)  Eclesiàstic. Fou catedràtic del seminari de Vic i canonge lectoral de Barcelona. Sobresortí pels seus coneixements de llatí i de grec.

95 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Posa, la  (Isona i Conca de Dellà, Pallars Jussà Santuari (la Mare de Déu de la Posa), a l'est de la vila, prop de Llordà.

96 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaPosa, Pere (o mossèn Pere)  (Barcelona, s XV – 1506)  Impressor i llibreter. Prevere beneficiat de l'església de Sant Jaume de Barcelona i majoral de la confraria de la Trinitat (1505). Fou el primer català dedicat a la impressió de llibres, activitat a la qual es dedicà de ple amb gran èxit. Va imprimir, entre moltes altres obres, les de Ramon Llull i la Imitació de Crist, atribuïda a Joan Gerson, llibre de gran importància en la història de la impremta catalana per les seves novetats tècniques. Va mantenir estrets lligams amb els impressors alemanys, els quals superà molt aviat per la seva recerca constant de nous procediments tècnics.

97 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Poses, Bartomeu  (Catalunya, s XIX - Galícia ?, s XIX)  Militar carlí. Durant la segona guerra Carlina actuà com a cap d'un batalló al Vallès Occidental. Pel des/1848, a Collbató, es deixà subornar pel capità general M. Gutiérrez de la Concha, marquès d'El Duero, i fingint que la rendició era inevitable, obligà els seus homes a passar-se al bàndol isabelí, bé que molts desertaren els dies següents. Fou recompensat amb el grau de brigadier dins l'exèrcit regular. El 1872, a Ferrol (Galícia), es revoltà contra Amadeu I i intentà de proclamar la república federal.

98 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Poses, coll de  (Sant Feliu de Codines / Sant Quirze Safaja, Vallès Oriental Coll (690 m alt) de la Serralada Pre-litoral, per on passa la carretera de Caldes de Montbui a Moià, entre els cingles de Gallifa, a l'oest, i la vall engorjada de la riera de Tenes, a l'est. És termenal dels dos municipis.

99 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA

Posets, pic de  (Alta Ribagorça Veure> Pocets, pic de.

100 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Possedoni  (Catalunya, s IX)  Bisbe d'Urgell. El 814 rebé un precepte de Lluís el Piadós, aleshores rei d'Aquitània, confirmant-li la possessió de les comarques ponentines del bisbat, recentment conquerides, i cedint-li terres fiscals per a erigir-hi monestirs. El 815 confirmà al monestir de Tavèrnoles la subjecció del petit monestir cerdà d'Umfred (prop de la Molina) i fundà el monestir de Santa Maria, al lloc de Santa Grata oInici página Senterada (Pallars Jussà), i segurament el de Tremp. Encara era bisbe el 823.

101 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Postiguet, el  (Alacant, Alacantí Platja, a llevant de la ciutat i del port, al peu del turó de Santa Bàrbara.

102 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Postius, Josep  (Puigcerdà, Baixa Cerdanya, 1914 - Sant Pere de Ribes, Garraf, 1993)  Fotògraf. S'inicià en aquesta activitat a França. Retornà a Catalunya després de la guerra civil. Com a repòrter gràfic fou col·laborador habitual de "Diari de Barcelona", "Destino", "Ya", "La Vanguardia", etc. Donà el seu arxiu a l'Institut Municipal d'Història de Barcelona.

103 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Postius i Sala, Joan  (Berga, Berguedà, 1876 - Solsona, Solsonès, 1952)  Missioner claretià. Destacà com a publicista molt actiu de la premsa catòlica.

104 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Postriu  (Balaguer, Noguera)  Antic terme.

105 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Potau i de Ferran, Josep Faust de  (Barcelona, 1684 – 1732)  Segon comte de Vallcabra i senyor de Sarral. Fill de Cristòfor de Potau i d'Oller, es doctorà en dret civil. Anà a Madrid com a ambaixador barceloní, juntament amb Pau Ignasi de Dalmases, germà de la seva muller, per tal de resoldre les diferències entre els catalans i Felip V i també per tal d'alliberar el seu pare, presoner. Tot i la seva dignitat d'ambaixador, fou immediatament empresonat. Dut a Àvila i Pamplona -on morí el seu pare-, fou alliberat en un bescanvi de presoners. Tornà a Barcelona, on el rei arxiduc Carles III el féu marquès de Vallcabra (1707). Fou capità de la Coronela de Barcelona, però desistí el 1713 i s'establí a Sabadell. Els seus béns foren confiscats per Felip V.

106 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Inici páginaPotau i d'Oller, Cristòfor de  (València, 1647 – Pamplona, Navarra, 1706)  Jurista. Senyor de Sarral, de Cabra (que comprà el 1698 al marquès d'Olias) i de la quadra de Conill. Fill de l'assessor de la batllia general de Catalunya, conseller reial i doctor en drets, el cavaller i després noble Josep de Potau i Company. Col·laborà a la lluita antifrancesa durant la guerra de la lliga d'Augsburg. Fou catedràtic de la universitat i magistrat de l'Audiència de Barcelona. Felip V volgué atreure-se'l amb el títol de comte de Vallcabra (1702), però ell era austriacista i s'oposà per escrit que les deliberacions del Consell de Cent deixessin d'ésser secretes, fet pel qual fou empresonat a Alcalá de Henares, Àvila i Pamplona. Deixà l'obra Articulis juris... decisionibus regii senatus intextis, ac variis constitutionibus Cathaloniae penitus illustratis (publicada el 1760).

107 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Potau i Oller, Anton de  Veure> Potau-Moles i Ferreró, Antoni de.

108 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Potau i Torre de Mer, Artur  (Barcelona, 1886 – 1966)  Aquarel·lista. Estudià a l'Escola de Belles Arts i a l'Ateneu Obrer, entitats de les quals arribaria a ser professor. Ha destacat molt com a aquarel·lista. Guanyà nombrosos premis.

109 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaPotau-Moles i Ferreró, Antoni de  (Tàrrega, Urgell, 1662 – Barcelona, 9/des/1713)  Comptable i conseller. Fill del doctor en dret i conseller de la Reial Audiència de Catalunya Jaume Potau-Moles i Jover. Fou president de la comptadoria major de comptes i conseller del rei en el consell d'hisenda. Felip V el creà el 1702 marquès de la Floresta i el 1709 fou fet gran d'Espanya a títol personal. Morí al setge de Barcelona essent capità de cavalleria i fou soterrat al convent caputxí de Santa Eulàlia de Sarrià.

110 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Potellas i Escayola, Agustí  (Vic, Osona, 1870 – 1913)  Escultor. Fadrí major de Josep Gros i Bancells, el qual el 1870 li traspassà el seu taller.

111 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI

Situació de la comarca de la SaforPotries  (Safor Municipi: 3,05 km2, 12 m alt, 987 hab (2014). Situat a la plana al·luvial a la dreta del riu d'Alcoi (límit occidental del terme) i a la dreta de la serra Gallinera. Les aigües derivades de l'Alcoi, a través de la sèquia de Rebollet, reguen el terme i fan possible l'agricultura de regadiu; hi predomina el conreu de tarongers i també hi ha hortalisses; molt pocs conreus de secà (oliveres, garrofers i ametllers). Totes les explotacions agrícoles són inferiors a les 10 ha. Avicultura. Entre les activitats industrials cal esmentar la fabricació de materials per a la construcció. Ha esdevingut centre turístic. La població, que augmentà considerablement fins a mitjan s XIX, s'ha estancat després a causa de l'emigració a França. El poble és a la dreta del riu d'Alcoi. Església parroquial dels Sants Joans. Passà de la província d'Alacant a la de València el 1847. Àrea comercial de Gandia. Ajuntament - Turisme i Patrimoni

Anar a:    Portal ]    [ Portell ]    [ Portella, M ]    [ Porti ]    [ Portop ]    [ Pos ]Inici página

A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Logo de Dades dels Països CatalansEntrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ BlocContactar amb Dadescat

© 2006-2016 Associació Sense Límits / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons

Sense Límits a Internet: Sense Límits / Alt Camp Info / Directori Alt Camp / Masia Virtual -