A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Inici ] Entrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ Bloc ]              Contactar amb Dadescat

Anar a:    Pou ]    [ Pou i C ]    [ Pov ]    [ Prades ]    [ Prat ]    [ Prat i B ]

L'acomplexament no ens fa només porucs, sinó també rucs. (Josep Maria Terricabras)

2 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Pou, Bernat de  (Catalunya, s XIII – Barcelona, s XIV)  Pintor. Havia treballat a Balaguer fins al 1313, on fou protegit per l'infant Alfons, el futur rei Benigne. El príncep el recomanà a Jaume II.

3 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Pou, far d'en  (Formentera, Eivissa Far situat a la petita illa des Porcs (o illa d'en Pou), al nord de s'Espalmador.

4 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Pou, Francesc  (Vic, Osona, s XVIII – Barcelona, 1834)  Canonge magistral de Barcelona. Formà part de la tertúlia de Fèlix Amat. Durant el trienni liberal fou vicari general de la diòcesi de Barcelona després de l'expulsió del bisbe Sitjar i del governador de la mitra P.J. Avellà. En restablir-se l'absolutisme, fou empresonat al convent de servites de Sant Boi de Llobregat, perquè havia fet pastorals favorables al règimInici página constitucional, malgrat la seva moderació. El 1822 publicà una Carta crítica a la historia de fray Gerundio de Campazas.

5 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Pou, Francesc  (Palma de Mallorca, 1573 – 1630)  Frare carmelità. Fou catedràtic de teologia a l'estudi general. En algunes ocasions seria prior del convent de la capital mallorquina. Deixà diversos escrits de caràcter religiós.

6 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Pou, Francesc  (Catalunya, s XIX - Barcelona, s XIX)  Jurista. Exercí l'advocacia a Barcelona. És autor de nombroses obres de caràcter jurídic. Col·laborà a algunes publicacions periòdiques.

7 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Pou, Gabriel  (Catalunya, s XV – Girona, 1543)  Pintor. El 1502 treballava a Barcelona. Ho féu a Girona del 1518 fins l'any de la seva mort.

8 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Pou, Melcior  (Catalunya, s XVI)  Frare dominicà. El 1541, quan era provincial de l'orde i residia al convent de Lleida, enllestí el recull de sermons marians titulat Mariale.

9 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Pou, Onofre  (Girona, s XVI)  Gramàtic. Era doctor en arts. Fou catedràtic de filosofia a la Universitat de Perpinyà. És autor d'una obra titulada La gramàtica d'Erasme en romanç, amb exemples de Ciceró (1582), que, segons Villanueva, es conservava al monestir de Bellpuig de les Avellanes, i d'un Thesaurus puerilis, de caràcter docent, del qual seria feta la segona edició a Barcelona el 1600.

10 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaPou, Pere  (Catalunya, s XV)  Cavaller. El 1458 i des del monestir de Valldonzella de Barcelona signà el Deseiximent contra lo fals amor a imitació de les lletres de batalla i dels cartells de deseiximens, al qual respongueren en prosa Joan Francesc Boscà, Joan Almogàver, Pere Joan Ferrer i altres, famosos com a homes d'armes, com Francí Desvalls.

11 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA

Pou, Pere de  (Grècia, s XIV - Tebes, Grècia, 1362)  Senyor de la Grècia catalana. Lloctinent del vicari general Mateu de Montcada als ducats catalans d'Atenes i de Neopàtria. Les injustícies que cometé contra la població catalanogrega aixecaren una revolta que acabdillà Roger de Lloria, un dels nobles perjudicats. Pere de Pou trobà la mort en un enfrontament prop de Tebes.

12 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Pou, pla de  (Paterna, Horta Veure> Pla del Pou, el.

13 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Pou, Simó  (Catalunya, s XVI – s XVII)  Mestre d'aixa. Se'n conserva l'interessant projecte de la galera Sant Jordi, construïda el 1621 a les drassanes de Barcelona, molt notable pels seus aspectes decoratius de fusteria artística.

14 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Pou, son  (Santa Maria del Camí, Mallorca Septentrional Possessió (o son Pou de Coanegra), al nord del terme, al peu de la serra de Tramuntana, al comallar de Coanegra. Prop de les cases hi ha el conegut avenç de son Pou (dit antigament cova des Coloms i, també, cova d'en Botó), important cova natural de 70 per 147 metres, il·luminada amb claror natural per una gran obertura a la part superior; s'hi penetra actualment per un tunel excavat a la roca. Costa i Llobera li dedicà el poema L'avenç de Coanegra, i en homenatge al poeta hi ha tingut lloc festes culturals i el Primer Concurs de Poesia de son Pou de Coanegra (1971).

15 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaPou, Tomàs de  (Catalunya ?, s XIV - Grècia ?, s XIV)  Cavaller. Probablement de la família del lloctinent dels ducats Pere de Pou. Era una figura destacada de la Grècia catalana. S'oposà al reconeixement de la sobirania de Pere III sobre Atenes i Neopàtria, però no pogué evitar-lo. Capitanejà un petit grup d'oposició caracteritzat en aquell sentit, que fracassaria en imposar-se el parer general favorable al rei Pere ja el 1377.

16 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Pou, Vicenç  (Catalunya, s XVIII – França ?, s XIX)  Escriptor i eclesiàstic. Fou catedràtic de la universitat de Cervera. Durant la Primera Guerra Carlina dirigí el diari de l'exèrcit carlí. Publicà l'opuscle Carlos V, rey legítimo de las Españas (1837) i aplegà els seus articles a "El Restaurador Catalán", de Berga, en un volum (1840). En acabar la guerra, s'exilià a França. El 1843 publicà a Montpeller Noticia de la última guerra civil de Cataluña....

17 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Pou de la Riba, el  (Atzeneta del Maestrat, Alcalatén)  Grup de masies, al sector nord-occidental del terme.

18 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Pou de Sant Vicent, el  (Llíria, Camp de Túria Veure> Sant Vicent de Llíria.

19 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Pou d'en Calbo, el  (les Useres, Alcalatén Caseria, 1 km a l'oest de la rambla de la Viuda.

20 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Pou i Berard, Jaume  (Palma de Mallorca ?, v 1497 - Roma, Itàlia, 1563)  Cardenal. També anomenat Giacomo del Pozzo, fou conegut amb el sobrenom de Puteus. Instructor de la Rota a Roma durant quinze anys i defensor de la reforma catòlica, va intervenir en la preparació del concili de Trento. Nomenat cardenal el 1551, el seu pensament jurídic quedà recollit al volum Decisiones, publicat a Lió el 1583.

21 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Inici páginaPou i Bonet, Emili  (Palma de Mallorca, 1830 – 1888)  Enginyer. Era membre de l'Academia de San Fernando de Madrid i d'altres corporacions doctes. Gaudí de bon prestigi al seu temps.

22 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Pou i Bonet, Lluís  (Palma de Mallorca, s XIX – 1893)  Tècnic agrònom. Germà d'Emili. Fou catedràtic d'història natural i agricultura a l'Institut de Palma. És autor de diverses obres sobre qüestions agrícoles.

23 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Pou i Camps, Joan Maria  (Girona, 1801 – Madrid, 1865)  Farmacèutic i metge. Estudià farmàcia a Barcelona. Ocupà la plaça de catedràtic del Colegio de Farmacia de Pamplona (1829-38), ciutat on es llicencià en medicina (1837) i de química i d'anàlisi química de la Universidad Central de Madrid. Havia estat diputat per Girona a les corts espanyoles (1838). Revisà i amplià una nova edició de la Filosofía de la elocuencia, d'A. de Capmany (1836) i de la traducció castellana de la Histoire Naturelle de Buffon. Interessat per les primitives tècniques fotogràfiques, publicà una Exposición... y descripción del daguerrotipo y del diorama (1839). Intervingué activament a Madrid durant l'epidèmia de còlera del 1865 a causa de la qual morí.

24 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Pou i Magranet, Jeroni  (Palma de Mallorca, s XIX – 1922)  Polític republicà. Advocat, fou el principal organitzador del Partit d'Unió Republicana el 1896 i fundador i director la major part del temps del diari "La Unión Republicana" (1896-1904). Regidor (1897 i 1901) i diputat provincial (1911), formà part de la conjunció republicana-socialista en 1910-12, però després se n'anà amb Melquíades Álvarez i fundà a Mallorca el Partit Reformista (1913). En 1917-18 s'uní al Bloc Assambleista. El 1910 creà el setmanari "El Ideal".

25 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Pou i Martí, Josep Maria  (Santa Eugènia de Berga, Osona, 1882 - Roma, Itàlia, 1961)  Historiador franciscà. Residí a Roma on ensenyà, durant molts anys, ciències històriques i inventarià els arxius de l'ambaixada d'Espanya a la Santa Seu. Fou un dels primers consultors de la secció històrica de la Congregació de Ritus. Publicà diverses obres, entre les quals es destaquen una notable Història de la ciutat de BalaguerInici página (1913) i Visionarios, beguinos y fraticelos catalanes (siglos XIII-XV) (1930).

26 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Pou i Mas, Joaquim  (Sant Pol de Mar, Maresme, 1892 – 1966)  Dirigent rabassaire. Participà en la fundació de la Unió Socialista de Catalunya (1923). Empresonat arran dels fets d'octubre de 1934, posteriorment fou conseller d'agricultura del 7/mai al 25/jun/1937.

27 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Pou i Moreno, Ferran  (Palma de Mallorca, s XIX – s XX)  Advocat i polític republicà. Regidor, fou a partir de 1912-13 reformista. El 1917-18 figurà en el Bloc Assembleista. S'uní el mar/1931 al Front Antimonàrquic i el 14/abr/1931 es féu càrrec amb Francesc Julià i Jaume Bauzà de la diputació. Assolí una gran anomenada com a advocat laboralista (defensà en diverses ocasions Llorenç Bisbal i d'altres dirigents obrers) i intervingué en alguns judicis molt populars (així el 1934 com a acusador privat contra els carrabiners que mataren els contrabandistes germans Isern Vidal a Alcúdia).

28 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Pou i Ordinas, Antoni Josep  (Palma de Mallorca, 1834 - Caldes de Malavella, Selva, 1900)  Jurista i filòsof. Fou catedràtic de dret romà a Barcelona. Defensor del tomisme, hi dedicà una gran part dels seus articles i conferències. Són obres seves: Prolegómenos o introducción general al estudio del derecho y principios de derecho natural (1877) i Historia externa del derecho romano (1884).

29 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Pou i Puigserver, Bartomeu  (Algaida, Mallorca, 1727 – 1802)  Filòsof i neohumanista, jesuïta. Professor de grec, retòrica i filosofia a Cervera, Calataiud i Tarragona. Expulsats els jesuïtes, va translladar-se a Itàlia; el papa Pius VI va cridar-lo a Roma i el nomenà el seu teòleg consultor. Anà després a Bolonya, on fou rector de la universitat durant uns quants anys. Tornà a Palma de Mallorca. Entre les seves obres, cal esmentar LosInici página nueve libros de la Historia de Herodoto de Halicarnoso (1846). Deixà, a més, algunes obres manuscrites.

30 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Pou i Reus, Antoni  (Palma de Mallorca, s XIX - s XX)  Polític liberal. Regidor el 1909 i el 1911, fou batlle de Palma en 1912-13. Posteriorment fou senador, i s'apropà al reformisme de Melquíades Álvarez. El 14/abr/1931 es féu càrrec del govern civil, però no pogué consolidar la seva influència política en negar-se a marxar juntament amb la coalició republicana-socialista. Resultà vençut en les eleccions a corts constituents del jun/1931 i les complementàries d'octubre del mateix any.

1 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Pou i Riera, Bernat  (Mancor de la Vall, Mallorca, 1896 - París, França, 1956)  Anarco-sindicalista. Exiliat a França sota la Dictadura de Primo de Rivera, figurà dins la Federació de grups anarquistes de llengua espanyola. El 1930 formà part del comitè regional de la CRT de Catalunya com a delegat del sindicat de la construcció de Barcelona. Hi actuà com a secretari i tingué un especial paper en la reaparició de "Solidaridad Obrera" i en la formació d'un comitè revolucionari amb elements militars. Fou empressonat pel des/1930 arran del fracassat intent de Fermín Galán. Durant la República s'apropà al grup republicà federal d'Abel Velilla. En l'exili s'alineà amb Frederica Montseny. Col·laborà regularment a "Cultura Obrera" de Palma de Mallorca i a "Acción" (1930-31) i a "Tierra y Libertad" de Barcelona. Escriví, amb R. Magrinyà, Un año de conspiración (antes de la República) (1933).

31 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Pou i Serra, Josep Maria  (Mollet del Vallès, Vallès Oriental, 1944 - )  Actor. Fonamentalment vinculat al teatre, debutà el 1968 al muntatge Marat Sade. Integrant de diverses companyies de Madrid i Barcelona, entre les seves interpretacions destaquen La galas del difunto i La hija del capitán (1978), Lorenzaccio, Lorenzaccio (1988), Desig (1991), de Benet i Jornet, La verdad sospechosa (1991), La corona d'espines (1994), de Sagarra, Àngels a Amèrica: El mil·lenni s'acosta (1996), La gavina (1997) i Arte (1998). En cinema destaquen títols com ara La noche más hermosa (1984), Madrid (1986), El complot dels anells (1987, premi Sant Jordi de Cinematografia, al millor actor), Remando al viento (1987), El pájaro de la felicidad (1993), El crimen del cine Oriente (1996), Subjúdice (1997), Amic/Amat (1998) i Goya (1999). Ha treballatInici página també a la televisió, a la ràdio i com a traductor d'obres teatrals.

32 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Pou i Vila, Francesc  (Barcelona, 1897 - Catalunya, s XX)  Pintor. Ha estat escenògraf ben notable, després de formar-se a diversos tallers de l'especialitat, com els de Chia i d'Alarma. A partir del 1920 establí taller propi. Del 1922 al 1927 treballà a l'Amèrica Llatina. Entre els seus decorats n'hi ha alguns per al Liceu i d'altres per a la Passió d'Olesa de Montserrat.

33 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Poublanc  (Montfort, Vinalopó Mitjà Llogaret, al nord del terme. És l'únic nucli de població de llengua catalana de la comarca.

34 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Poudevida  (Folgueroles, Osona)  Masia. Existia des del s XII. El seu nom es relaciona amb la llegenda de Sant Francesc-s'hi-moria, en realitat Sant Francesc Salmunia, que recorda la capella existent no lluny del mas. Es diu que sant Francesc fou retornat amb aigua del pou de vida que dóna nom al mas.

35 CATALUNYA - POLÍTICA

POUM  Sigla del Partit Obrer d'Unificació Marxista.

36 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Pourtet, Nicolau  (Perpinyà, 1797 – 1867)  Músic. Durant més de trenta anys es dedicà a l'ensenyament musical a la seva ciutat natal. Escriví nombroses composicions religioses, en especial càntics i motets. De les seves obres es destaquen un Stabat Mater i un Miserere per a veus i gran orquestra.

37 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Pous, Anna de  (Palaldà, Vallespir, 1908 - Catalunya Nord, s XX)  Historiadora i arqueòloga. Especialitzada en història i arquitectura medieval del Rosselló i del Llenguadoc meridional. Entre les seves obres cal esmentar:Inici página Le Perapertusès et ses châteaux (1939), Les tours à signaux des vicomtés de Castellnou et de Fenollède aux XIè siècle (1949), Les tours à signaux du Conflent (1951), Le Perapertusès (1962), Le Termerès (1962), Histoire de la "Fidelíssima vila de Perpinyà", Vilefranche, capitale du Conflent, cité du marbre (1966), Architecture militaire occitane (1969).

38 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Pous, Antoni  (Manlleu, Osona, 1932 - )  Escriptor i eclesiàstic. Residí a Igualada. És autor d'una Antologia de la poesia igualadina (1963).

39 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Pous, Enric  (Barcelona, 1942 – 2000)  Actor. Debutà el 1965 al teatre Poliorama amb La zapatera prodigiosa. Interpretà obres de M. Aurèlia Capmany (Un lloc entre els morts), J.M. de Sagarra (El cafè de la Marina) o La Trinca (Mort de gana show). Treballà amb diversos directors. El 1992 féu Timó d'Atenes i Lo desengany i el 1997 El florido pensil. Es popularitzà en programes televisius com Ahí te quiero ver o Una nit amb Vittorio Gassman, conduïts per Rosa M. Sardà. Es caracteritzà per la seva verbositat i un humor que s'esforçava a posar en relleu els absurds sil·logismes de la parla quotidiana.

40 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Pous, Josep Maria  (Figueres, Alt Empordà, 1854 - Catalunya, s XX)  Autor teatral. Format en l'ambient de la Renaixença, escriví teatre popular i humorístic. És autor d'una gran quantitat d'obres teatrals curtes en català, de caràcter còmic, com Lo patró Aranya (1883), Un músic de regiment (1884), Tot per les dones (1886), Innocents (1886), Un dinar a Miramar (1890), Fets i pastats (1894). També escriví la lletra d'algunes sarsueles, amb música de mestres famosos: Un marido a línea corta, Les reformes, La perla de Getafe, El gorro de Fermín, etc.

41 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaPous i Marés, Pere  (Barcelona, 1859 – 1892)  Escriptor. Escriví a bon nombre de periòdics. És autor d'un recull poètic aparegut el 1887. Moltes de les seves poesies són de tema cinegètic, fet comprensible, ja que fou un dels impulsors i també secretari de l'Associació de Caçadors de Catalunya. També és autor d'obres teatrals en un acte.

42 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Josep Pous i PagèsPous i Pagès, Josep  (Figueres, Alt Empordà, 1/feb/1873 – Barcelona, 15/feb/1952)  Escriptor i periodista. Fill d'un metge i propietari d'Avinyonet de Puigventós, començà els estudis de medicina a Barcelona, que abandonà per dedicar-se a la literatura. Col·laborà a les revistes "L'Avenç", "Catalònia" i al diari "El Poble Català", del qual fou redactor. A vint-i-nou anys es donà a conèixer amb Sol ixent (1902), la seva primera peça dramàtica. Uns anys després publicà la seva primera novel·la Per la vida. A través del teatre, la novel·la i la premsa menà una campanya d'agitació d'idees, per la qual fou processat i condemnat. Tota aquesta experiència, desencadenada a conseqüència de les seves idees, fou recollida en el llibre de memòries De l'ergàstula (1909). La producció novel·lesca s'estén del 1903 al 1914, i comprèn obres tan remarcables com Quan es fa nosa (1904), Revolta (1906) i, sobretot, La vida i la mort d'en Jordi Fraginals (1912). Com a novel·lista s'adherí a les tècniques naturalistes, i...  Segueix... 

43 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Pous i Palau, Antoni  (Sabadell, Vallès Occidental, 1870 - Catalunya, s XX)  Pintor. Conreà l'aquarel·la i celebrà diverses exposicions de paisatges i de natures mortes. Sobresortí més com a escenògraf, dins la línia de Soler i Rovirosa.

44 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Pous i Solà, Pere  (Centelles, Osona, 1887 – 1936)  Eclesiàstic i biblista. Estudià al seminari de Vic i el 1904 fou enviat a Roma, on es graduà en Sagrada Escriptura. Fou professor de la seva especialitat i de grec i hebreu al seminari de Vic. Col·laborà en diverses publicacions religioses i en especial a la "Gaceta de Vic" i a "Analecta Sacra Tarraconensia". Traduí els Psalms i Isaies per a la Bíblia del Foment de la Pietat. MoríInici página assassinat al principi de la guerra civil.

45 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Joan Povill i AdseràPovill i Adserà, Joan  (Vilalba dels Arcs, Terra Alta, 7/oct/1903 - Olesa de Montserrat, Baix Llobregat, 1/nov/1985)  Crític, escriptor i dramaturg. Traslladat a Olesa de Montserrat d'infant, hi desenvolupà amb molta dedicació una important tasca cultural. Fundà una acadèmia (1931), a la qual dedicà pràcticament tota la vida. Mestre en Gai Saber (1929). Publicà el recull Les flors de l'ànima (1923) i les novel·les Esclavitud (1928) i Vida nova (1930). Però fou el teatre la seva més ferma vocació: Poema d'odi i d'amor (1924), Santa Mare (1932), La tragèdia d'Antígona (1962) i Jesús, l'infant d'Israel (1962). L'obra més ambiciosa d'extensió i qualitat és el drama sacre en vers La Passió i Mort de N.S. Jesucrist (1948), que substituí el text d'Antoni de Sant Jeroni en les representacions de l'espectacle popular de la Passió d'Olesa. Destacà també per les innovacions artístiques i escèniques de la Passió, considerades modèliques en el seu moment. Col·laborà en "La Nau" com a crític teatral.

46 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Povo i Audenis, Marta  (Barcelona, 1951 - )  Fotògrafa. Ha realitzat fotografia publicitària i documental. Ha publicat Oficis artesans de la ciutat (1984), N. M. Rubió i Tudurí. El jardí obra d'art (1985) i Balnearis de Catalunya (1986).

47 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Povo i Peiró, Francesc  (València, 1879 – 1960)  Pintor. Era escenògraf i cartellista. El 1919 presentà a Madrid una bona exposició de paisatges pintats per a ventalls, que cridà molt l'atenció. Des d'aleshores es dedicà quasi totalment a aquesta especialitat.

48 ESTAT ESPANYOL - HISTÒRIA

Pozo Rubio, marquesat de  (Múrcia)  Títol concedit el 1887 a Àngela Roca de Togores i Aguirre-Solarte, filla dels marquesos de Molins, sobre una antiga senyoria murciana que els Roca de Togores havien heretat dels Carrasco. La grandesa d'Espanya li fou annexada el 1910 en memòria dels serveis del seu difunt maritInici página Raimundo Fernández- Villaverde y García-Rivero, president del consell de ministres.

49 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Pozzali i Crotti, Paulina  (Itàlia ?, s XIX - Cornellà de Llobregat, Baix Llobregat, 1953)  Escriptora. Es casà amb Arnau de Mercader i de Zufia, segon comte de Bell-lloc. Escriví articles i opuscles de caire feminista, com Orientaciones femeninas (1944). Llegà terrenys a l'ajuntament de Cornellà per a la construcció d'una residència per a estudiants.

50 CATALUNYA NORD - MUNICIPI

Situació de la comarca del ConflentPrada  (Conflent Municipi i cap de la comarca: 10,87 km2, 357 m alt, 5.835 hab (2013), (fr: Prades). Situat entre els contraforts septentrionals del Canigó i la vall de la Castellana, a la dreta de la Tet, a la conca del riu de Prada. L'economia es basa en l'agricultura: els conreus de regadiu s'estenen al llarg del riu i es destinen al conreu de fruites, que és el principal recurs (presseguers, albercoquers, pomeres), i d'hortalisses i vinya. Dins el terme hi ha instal·lat un petit complex industrial, amb indústries dedicades al tèxtil i a la construcció. La seva importància radica, però, en les seves funcions com a centre comercial i administratiu, en centralitzar els productes agrícoles de tot el sector comprès entre Illa i Vernet. Des del 1968 és seu de la Universitat Catalana d'Estiu i des del 1950 s'hi celebra el Festival Internaciona de Música, fundat per Pau Casals. La vila és a la dreta de la Tet. Església parroquial de Sant Pere (s XVII), de base romànica. El municipi comprèn, a més, el poble de la Sagristia i l'antic nucli de Sant Martí de Canoà. Ajuntament (en francès) - Turisme (en castellà)

51 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Prada  (Llívia, Baixa Cerdanya Veure> Sant Llorenç de Prada.

52 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Prada  (Massalavés, Ribera Alta Despoblat.

53 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Inici páginaPrada, Andreu de  (València, s XVII)  Escriptor. És autor d'obres narratives.

54 CATALUNYA NORD - CULTURA

Prada, Festival de  (Prada, Conflent, 1950 – )  Cicle d'audicions musicals, fundat per Pau Casals. La idea fou suggerida per Albert Schweitzer, inicialment com un únic cicle de concerts commemoratius del bicentenari de J.S. Bach. Pau Casals hi accedí i trià Prada com a mitjà d'actuar als Països Catalans sense fer-ho a l'estat espanyol, del qual s'havia exiliat el 1939. Acabat el cicle, Pau Casals decidí repetir-lo l'any següent, amb música de cambra d'autors diversos, i així esdevingué un festival de caràcter anual. Se celebra habitualment a l'església de Sant Pere, de Prada, i ocasionalment a Sant Miquel de Cuixà, a Perpinyà i a diverses esglésies romàniques de la comarca. Intervenen grans directors i intèrprets de música clàssica. Les actuacions de Pau Casals com a violoncel·lista (també actuà com a director d'orquestra) esdevingueren cèlebres i acabaven sempre amb la interpretació del Cant dels ocells. El Festival gaudí de la presència de Pau Casals fins el 1966, en què hom commemorà els 90 anys del fundador. Festival Pau Casals

55 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Prada, serra de  (Catalunya Sector de l'alineació muntanyosa que s'estén del congost de Collegats, al Noguera Pallaresa, al dels Tresponts, al Segre, limitat a l'oest pel cap del prat d'Olient (1.895 m alt), on enllaça amb el massís de Boumort, i, a l'est, per la serra d'Ares (1.817 m alt). Separa la vall de Cabó (damunt la qual forma una llarga i alta cinglera) de les valls de la Guàrdia, Taús i Arcalló. Els grans altiplans que constitueixen el seu cim són molt aprofitats per la ramaderia.

56 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Prada, Vicenç  (Catalunya, s XVII)  Abat de Poblet (1680-84). Succeí a Antoni Rossell al tercer mandat d'aquest. Fou així el LXIX abat de la comunitat pobletana, i el XV dels quadriennals. Seria succeït per Josep Tresànchez. Féu pintar divuit quadres de figures il·lustres de Poblet. Impulsà algunes obres al monestir.

57 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaPradaltes  (Muntanyola, Osona Masia i caseria, que comprèn l'antiga parròquia de Caraüll.

58 ANDORRA - HISTÒRIA

Pradarrodó  (Canillo, Andorra)  Antic llogaret i església (Sant Pere), prop de Soldeu, a la dreta de la confluència de la vall d'Incles amb la Valira.

59 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Pradell, Josep Eudald  (Ripoll, Ripollès, 1721 – Madrid, 1788)  Gravador i tipògraf. Com el seu pare, Josep Pradell, fou encepador de l'armeria de Ripoll. S'establí a Barcelona, on, a estones lliures, gravà punxons de lletres per a fer matrius de diferents cossos d'impremta, tot i que era illetrat. El 1763 s'adreçà a la Junta de Comerç de Barcelona i li oferí de fer matrius en caràcters grecs i llatins en canvi d'una pensió. El capità general, marquès de la Mina, el recomanà a Carles III, que li oferí una pensió important en canvi que s'establís a Madrid, cosa que féu (1765) encara que no sabia parlar castellà. El 1767, a petició seva, fou admès com a membre de la Conferència Fisicomatemàtica de Barcelona, de la qual fou el primer artesà ingressat.

60 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca del PrioratPradell de la Teixeta  (Priorat Municipi: 21,77 km2, 463 m alt, 183 hab (2015). Situat al límit amb el Baix Camp, accidentat pels vessants occidentals de la serra de l'Argentera, dita també serra de Pradell, que el coll de la Teixeta separa del puig Cerver. La superfície inculta és ocupada per pasturatges, garriga, bosc i roquerals. Al secà hom conrea vinya, avellaners, oliveres, cereals, ametllers, i, al regadiu, cereals i avellaners. Hi ha una cooperativa agrícola. Hom explota pedreres de guix. El poble és a la vall de Pradell, capçalera de la riera de Marçà. L'església parroquial és dedicada a santa Magdalena. La població sorgí a la fi del s XII dins el territori del monestir d'Escornalbou i formà part de la baronia d'Escornalbou. El municipi comprèn a més el barri de l'Estació de Pradell, del ferrocarril de Saragossa a Barcelona (el túnel de l'Argentera passa pel terme), i el raval de la Torre, pròxim a la Torre de Fontaubella. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades

61 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaPradell de Sió  (Preixens, Noguera Poble (317 m alt) (o de la Baronia, o de la Baronessa), a la dreta del Sió, a la zona de regadiu del canal d'Urgell. De la seva església parroquial (Santa Maria) depèn la de les Ventoses. L'antic castell de Pradell és anterior al s XV, molt reformat el 1738, que fou convertit en lloc de residència. La jurisdicció pertanyia, en 1365-70, a Arnau de Riu-de-set; el 1381 n'era senyor Simó de Torres i, més endavant, la jurisdicció pertanyia als Montlleó i, finalment, als Margalef.

62 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Pradell i Pujol, Damià  (Barcelona, s XIX – s XX)  Escultor. Estudià a l'Escola de Belles Arts. Era deixeble de Venanci Vallmitjana i de Rossend Nobas. Amplià la seva formació a París. Sobresortí en algunes exposicions importants a Barcelona i a Madrid, pels anys 1897-1901.

63 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Pradell i Ventura, Joaquim  (Badalona, Barcelonès, 1921 - )  Restaurador d'obres d'art. Format a Llotja i a l'Escola Oficial d'Arts Aplicades. Fou restaurador dels Museus Municipals d'Art de Barcelona des del 1935 i restaurador en cap des del 1968. Ha dut a terme campanyes d'arrencament de murals romànics i gòtics reinstal·lats al Museu d'Art de Catalunya i ha restaurat, entre altres, obres de Pere Serra, el retaule de Banyoles i La Vicaria de Fortuny. Té diverses publicacions.

64 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca del Baix CampPrades  (Baix Camp Municipi: 32,61 km2, 950 m alt, 623 hab (2015). Situat a l'extrem nord-oest de la comarca, accidentat per les muntanyes de Prades, al límit amb la Conca de Barberà i el Priorat. L'agricultura és de secà: cereals, avellaners. Ramaderia de bestiar porcí, avicultura i apicultura. Centre d'estiueig i de segones residències. Regressió demogràfica: el 1900 tenia 911 h. L'anomenada vila vermella, conserva restes de la muralla; església parroquial de Santa Maria, de base romànico-gòtica i conserva una portalada lateral romànica. Al centre hi ha una gran plaça porxada amb una font de bella arquitectura. El municipi comprèn, a més, el santuari de l'Abellera. S'han fet troballes delInici página període eneolític i romà i sembla que en època islàmica hi hagué una fortalesa que depenia de la de Siurana. Fou el centre del comtat de Prades. Àrea comercial de Reus. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades - Informació - Pradesonline - BTT Prades - Escola

65 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Prades  (Catalunya, s XIV - s XV)  Família sorgida dels comtes de Prades i formada per l'infant Pere, fill del rei Jaume II de Catalunya-Aragó i de Blanca de Nàpols. Fou primer comte d'Empúries (Pere I d'Empúries) i comte de Ribagorça i Prades. Del seu fill gran, Alfons, davalla la família dels Gandia i la dels Villena. Altres fills seus foren Elionor de Prades, reina de Xipre, el cardenal Jaume de Prades i Joan de Prades, que el succeí en el comtat de Prades i baronia d'Entença. Aquest fou pare de Pere de Prades i d'Arenós.

66 CATALUNYA - HISTÒRIA

Prades, comtat de  (Catalunya Títol i jurisdicció senyorial, creat el 1324 per Jaume II a favor del més jove dels seus fills barons, Ramon Berenguer (1324-41), però el 1341, amb el seu germà, el comte Pere, van permutar-lo pel comtat d'Empúries. Comprenia una extensa baronia que arribava des del Priorat i la serra de Prades fins al mar, per l'Hospitalet de l'Infant, amb les poblacions, entre altres, de Prades, Falset, Tivissa, Siurana, Móra, etc. La baronia era gran, encara que poc poblada, si bé l'explotació d'unes mines n'augmentà considerablement les rendes.

67 CATALUNYA - HISTÒRIA

Prades, illa d'en  (Tortosa, Baix Ebre Antiga illa de l'Ebre, dins el terme general de Tortosa, vora mar, on hi hagué des del s XV unes salines.

68 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Prades, Josep  (Vilafermosa, Alt Millars, 1689 – València, 1757)  Músic. Estudià amb Antoni T. Ortells a la seu de València i fou nomenat mestre de capella de l'església d'Algemesí. Del 1717 al 1728 ocupà el mateix càrrec a l'església de Santa Maria, de Castelló de la Plana, i, al cap d'un quant temps, fou mestre de capella d'aquesta ciutat. La seva producció comprèn unes quatre-centes obres: misses, de vuit a dotze veus, ambInici página acompanyament instrumental, misereres, motets i salms. És autor de nadales dins la tradició de l'escola valenciana, de l'Ópera al Patriarca San José, a cinc veus (1708), i de la composició Cantada a San Francisco de Asís (1718).

69 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Prades, muntanyes de  (Alt Camp / Baix Camp / Conca de Barberà / Priorat Conjunt orogràfic de la Serralada Prelitoral, que s'esten en direcció nord-est - sud-oest. Als seus vessants neix el Francolí, al qual aflueixen les aigües de la banda oriental (riu Brugent); les de la part occidental (Montsant, Siurana) s'escolen cap a l'Ebre. Són constituïdes per una cobertora de conglomerats, que cobreix el basament paleozoic corresponent al sòcol de la Depressió Central, elevat per intenses pressions; els materials antics del subsól hi afloren a través de la calcàries mesozoiques a causa de l'erosió. La massa forestal és escassa, a conseqüencia de la duresa del rocam. Hi ha conreus mediterranis de secà: vinya, oliveres, ametllers, i també castanyers. L'altitud màxima és de 1.201 m al tossal de la Baltasana. Muntanyes de Prades

70 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Prades de la Molsosa  (la Molsosa, Solsonès)  Poble (799 m alt), assentat en un altiplà que domina les valls de Coaner i de Vallmanya, al nord-est del cap del municipi. La seva església (Sant Abdó i Sant Senén) depèn de la parròquia de la Molsosa.

71 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Prades del Terri  (Cornellà del Terri, Pla de l'Estany Caseria de l'antic terme de Sant Andreu del Terri, a la dreta del Terri, aigua avall de Santa Llogaia.

72 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Prades i d'Arenós, Jaume de  (Catalunya, a 1389 – Sicília, Itàlia, 1408)  Noble. Primer conestable d'Aragó. Fill de Joan, comte de Prades, i de Sança Eiximenis d'Arenós. Es casà amb una filla del duc de Gandia, cosina germana seva. Ostentà la dignitat del senescal per intervenció del rei Martí, reconegut pelsInici página serveis de Jaume a Sicilía l'any 1392 i per la seva oposició a la privadesa dels amics de Carrossa de Vilaragut. El rei Martí, quan abandonà Sicília l'any 1396 per possessió de la corona catalano-aragonesa, hi deixà, com un dels principals consellers del seu fill, el rei Martí el Jove, Jaume de Prades, i li donà la conestablia d'Aragó. Martí el Jove afegí a aquesta dignitat la d'almirall de Sicília i, a més, li donà la baronia de Xurtino, Jaume de Prades, durant dotze anys més, donà proves de dots rellevants com a diplomàtic i com a almirall. Fou l'agent de confiança de Martí l'Humà prop de Martí de Sicília. Realitzà missions delicades com la de treure el príncep de Tàrent de Nàpols i portar-lo a Provença (1398) o l'alliberament del papa Benet XIII. Morí a Sicília sense descendència masculina. La reina Blanca prengué sota la seva protecció una filla seva, Violant, i la prometé amb Frederic de Luna, però el casament no arribà a realitzar-se. Més endavant, Violant va casar-se amb el fill del comte de Mòdica (Bernat Joan de Cabrera).

73 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Prades i d'Arenós, Lluís de  (Catalunya, s XIV - Roma, Itàlia, 1429)  Bisbe de Mallorca, preconitzat de Tortosa i partidari i cambrer de Benet XIII. Fill de Joan de Prades i de Foix, comte de Prades. El 1389 era a Avinyó a la cort de Climent VII esperant algun benefici important. El 1390 li fou cedit el bisbat de Mallorca, on anà el 1392. Governà la diòcesi activament entre el 1393 i el 1403, donant diversos decrets, impulsant les obres de la catedral i visitant l'illa i Menorca. El 1403 fou promogut a la diòcesi de Tortosa, on pràcticament no residí, car estigué sempre en les corts de Benet XIII. De nou fou confirmat per bisbe de Mallorca el 1407, però continuà a la cort papal, on exercí de cambrer de Pero de Luna, a Sant Mateu i a Peníscola. Féu un viatge a Mallorca amb Vicent Ferrer el 1412, però visqué sempre amb Pero de Luna. La diòcesi de Mallorca era regida per vicaris i algun bisbe titular que hi anava a conferir ordes. Vers el 1422 estava enemistat amb el rei Alfons el Magnànim a causa de la seva fidelitat al papa de Peníscola. Morí a Roma, on es trobava amb Alfons de Borja.

74 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaPrades i d'Arenós, Pere de  (Catalunya, s XIV – v 1395)  Noble. Primogènit de Joan de Prades i de Sança Eiximenis d'Arenós. Devers el 1386 es casà amb Joana de Cabrera. El 1392, amb el seu germà Jaume, anà a Sicília amb l'expedició de l'infant Martí, futur rei. Morí molt abans que el seu pare. Deixà cinc filles: Joana, muller de Joan Ramon Folc de Cardona; Margarida, segona muller de Martí l'Humà; Timbor, casada (1403) amb cònjugue ignorat; Elionor, muller de Francesc de Vilanova, i Isabel, morta soltera el 1403. Tant les filles com la muller foren protegides pel rei Martí.

75 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Prades i de Cabrera, Joana de  (Catalunya, 1387 ? - d 1441)  Quarta comtessa de Prades i baronessa d'Entença (dita també Joana Gonçalva Eiximenis d'Arenós). Filla de Pere de Prades i d'Arenós i de Joana de Cabrera. Heretà el títol per mort del seu aví el comte Joan de Prades. En morir el seu pare, la mare i llur tres filles restaren sota la protecció del rei Martí, que es casà amb una d'elles, Margarida (1409). Joana es casà el 1424 amb el vescomte de Vilamur, hereu del comte de Cardona, futur comte Joan Ramon Folc II. Sembla que el títol comtal de Prades estigué en litigi a partir del 1414, fins que el 1425 fou reconegut a favor de Joana i el seu marit.

76 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Prades i de Foix, Jaume de  (Catalunya, 1340 – València, 30/mai/1396)  Eclesiàstic. Era fill del comte Pere I d'Empúries, comte de Ribagorça i després de Prades. Conegut també per Jaume d'Aragó. El papa Innocenci VI el nomenà bisbe de Tortosa a 21 anys (1362). Donà algunes disposicions sobre el costum de portar la cinta o relíquia de Santa Maria de la Cinta de Tortosa a les parteres (1363), i altres constitucions (1364-68). Regulà també l'ofici del canonge lectoral (1365). Fou nomenat bisbe de València el 1369. Des delInici página 1388 es veié complicat en la posició ambigua de la cort catalano-aragonesa respecte al cisma d'Avinyó. Per gestions de Pere III, el papa Urbà VI el féu cardenal de Santa Sabina (1387), però per causa de la posició de l'infant hereu Joan, duc de Girona, partidari de Climent VII d'Avinyó, acceptà tot seguit...  Segueix... 

77 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Prades i de Foix, Joan de  (Catalunya, a 1358 – 1414)  Tercer comte de Prades i baró d'Entença. Segon fill del comte Pere I d'Empúries i de Ribagorça i de Joana de Foix. Succeí el seu pare en el comtat de Prades en retirar-se aquest a la vida religiosa (1358). Fou molt addicte a Pere el Cerimoniós. Durant el regnat d'aquest actuà com a capità general de les forces que el 1363 defensaven Aragó contra la invasió castellana, i després lluità al costat del rei al Regne de València. Formà part del consell militar reial quan l'infant de Mallorca amenaçava d'envair el Rosselló el 1374, i més tard actuà en la campanya per sotmetre al comte Joan I d'Empúries. Estigué al costat de la reina Sibil·la, però no consentí que la seva filla Timbor es casés amb el germà d'aquella, Bernat, la qual cosa refredà una mica les relacions amb el rei; més tard la maridà amb el vescomte Bernat IV de Cabrera. En temps de Joan I participà en la lluita contra la invasió armanyaguesa, el 1390. El 1412 presentà la seva candidatura a Casp, amb bon dret com a nét de Jaume II per línia masculina, però després de la designació de Ferran d'Antequera li prestà fidelitat. Es casà amb Sança Eiximenis d'Arenós, i heretà els seus drets la seva néta Joana, filla de Pere, que li havia premort.

78 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Prades i de Villena, Violant de  (Catalunya, s XV – 1471)  Filla de Jaume de Prades i d'Arenós. Darrera representant de la família. Aportà les baronies de Càccamo, Alcamo i Calatafimi als Cabrera.

79 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Prades i Perona, Lluís  (Castelló de la Plana, 1929 - )  Pintor. Amplià la seva formació a París. Ha efectuat una quinzena d'exposicions a Castelló de la Plana, València, Barcelona, Madrid i Alacant. Té obres al Museu d'Art Contemporani de Barcelona.

80 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaPradet, Et  (Canejan, Vall d'Aran Caseria deshabitada, la més alta de la vall de Toran.

81 CATALUNYA - HISTÒRIA

Prado Hermoso, baronia de  (Catalunya Títol concedit el 1849 a Joan de Clarós i de Ferran, doctor en dret civil i professor de l'Academia Matritense de Jurisprudencia y Legislación (mort a Barcelona el 1871), nét del brigadier Joan Clarós i Preses.

82 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Prasquiró  (Gavet de la Conca, Pallars Jussà Caseria (fins al 1970 del terme de Sant Salvador de Toló), al sud-oest del poble.

83 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Prat, aeroport del  (el Prat de Llobregat, Baix Llobregat Veure> Barcelona, aeroport de.

84 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Prat, Àngela Margarida  (Manresa, Bages, 1543 – Barcelona, 1608)  Fundadora. Introductora als Països Catalans de l'orde femení de caputxines clarisses, fundat a Nàpols el 1538. De jove serví a Barcelona. Es casà a Manresa amb Francesc Serafí, d'on se la conegué també per la Serafina, i un cop vídua retornà a Barcelona, on vestí l'hàbit de beata dels caputxins (1588). Reuní un grup de noies per fundar una comunitat caputxina femenina, però diferents oposicions feren retardar la fundació fins el 1599, que fou ajudada per la marquesa de Montesclaros. S'establí aleshores al carrer del Carme i el 1604 el papa Climent VIII autoritzà la fundació, donant-los la regla de Santa Clara i les constitucions de les caputxines italianes. Morí amb fama de santedat i deixà algunes poesies i cartes publicades el 1643. El 1665 s'inicià el seu procés de beatificació. L'orde s'estengué tot seguit de la seva mort a Girona (1609), València (1609), Saragossa (1613) i Manresa (1638). Hi ha cases també en alguns llocs de l'estat espanyol i de l'Amèrica Llatina.

85 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaPrat, Antoni  (Catalunya, s XVII)  Eclesiàstic. Destacà com a teòleg i llatinista. És autor de diversos escrits.

86 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Prat, Bernat de  (Catalunya, s XV - Vic, Osona, s XV)  Historiador i notari. Escriví unes Noticias eclesiásticas de la diócesis de Vich, que restaren inèdites i guardades a l'arxiu de la seu.

87 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Prat, can  (Puig-reig, Berguedà)  Colònia tèxtil, situada al nord de la vila, a la dreta del Llobregat, vora el límit amb el terme de Casserres de Berguedà.

88 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Prat, Domènec  (Barcelona, 1886 - Buenos Aires, Argentina, s XX)  Guitarrista. Tingué per mestre Miquel Llobet. Emigrà a Buenos Aires, on es dedicà a l'ensenyament, seguint el mètode de Tàrrega. Fou professor del Conservatori Nacional argentí. Escriví música per a guitarra.

89 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Prat, el  (Baix Camp)  Nom popular de Pratdip.

90 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Prat, el  (Isona, Pallars Jussà Santuari de la Mare de Déu del Prat (fins al 1970 del mun. de Figuerola d'Orcau), prop de la vila. És esmentat ja el s XVII.

91 CATALUNYA - HISTÒRIA

Prat, el  (Sant Joan de les Abadesses, Ripollès)  Antic santuari (la Mare de Déu del Prat), a l'esquerra del Ter, a l'extrem nord-oriental de la vila.

92 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Prat, el  (Llinars del Vallès, Vallès Oriental Veure> Santa Maria del Prat.

93 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaPrat, Josep  (Barcelona, 1726 - Cadis ?, Andalusia, 1790)  Arquitecte. És l'autor de la capella de Santa Tecla de la catedral de Tarragona, obra de gust italianitzant feta amb marbres i jaspis (1760-75). Entre el 1761 i el 1781 va dirigir, també, les obres de la Seu Nova de Lleida, seguint el pla de l'arquitecte Cermeño. Projectà i dirigí l'ampliació de l'església de Passanant (1770-78) i acabà el campanar de Sant Martí de Maldà (1776-79). Tenia un pregon coneixement tècnic i una fina sensibilitat i gust en la disposició dels materials. El 1774 fou nomenat acadèmic de San Fernando, i a més de les obres esmentades en va fer d'altres a diferents indrets del Camp de Tarragona i a San Carlos (Cadis).

94 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Prat, Josep  (Barcelona, s XIX – 1932)  Anarquista. Evolucionà del republicanisme a l'anarcosindicalisme, i assistí al Congrés Anarquista de Londres del 1896. Fundà amb Ricardo Mella la revista "Natura", i col·laborà en altres publicacions, com ara "Tierra y Libertad" o "El Productor". Traduí nombroses obres de teòrics anarquistes i publicà diversos escrits: La barbarie gubernamental en España (1897), amb Mella, i La burguesia y el proletariado. Apuntes sobre la lucha sindical (1909), on exposa les seves teories anarcosindicalistes.

95 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Prat, pantà del  (Torreblanca, Plana Alta)  Zona d'aiguamolls, situada a la costa, entre Torrenostra i el límit amb el terme de Cabanes de l'Arc, on es continua amb l'albufera d'Albalat dels Ànecs.

110 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Prat, Ramon  (Vic, Osona, s XIV - Manresa, Bages, s XIV)  Mestre d'obres i pedrapiquer. Vers el 1344 treballà per al convent de predicadors de Manresa. El 1351 es va comprometre amb Jaume Figuera a fer, al convent del Carme, una capella ajuntada a la de Sant Salvador, que fou dedicada a sant Cosme i sant Damià. Des delInici página 1366 treballà a la Seu de l'Alba de Manresa, de la qual fou nomenat mestre major el 1379.

99 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca de la Terra AltaPrat de Comte  (Terra Alta Municipi: 26,38 km2, 364 m alt, 164 hab (2014). Situat al sud-est de la comarca, al límit amb el Baix Ebre, a la dreta del riu Canaleta, afluent de l'Ebre i accidentat pels ports de Beseit, entre la serra de Pàndols i de l'Espina. El territori és molt muntanyós; la superfície inculta és ocupada per garriga i bosc (pinedes). Agricultura de secà, amb conreus mediterranis (vinya, cereals, oliveres). La ramaderia (especialment el bestiar porcí i oví) hi té una certa importància. Explotació d'argiles refractàries. El poble és enlairat a l'esquerra del barranc a Xalamera.

96 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Enric Prat de la Riba i SarràPrat de la Riba i Sarrà, Enric  (Castellterçol, Vallès Oriental, 29/nov/1870 – 1/ago/1917)  Polític. Criat en un àmbit rural, els seus pares pertanyien al món de la pagesia benestant. Seguí la carrera de dret, es dedicà a la lectura dels clàssics catalans i s’afeccionà a la historiografia romàntica. El seu pensament polític conservador fou influït pel positivisme de Comte i Le Play, el tradicionalisme de Taine i l’escola històrica del dret, un dels caps de la qual era Savigny, antiliberal i defensor de la tradició i de les nacionalitats. La seva actuació política no solament obtingué el suport de la burgesia catalana, sinó que en sintetitzà i potencià els elements doctrinals. El procés històric de la burgesia catalana i el veritable desenllaç de l’acció política de Prat es resumien en dues finalitats: la personalitat pròpia de Catalunya i la unitat ibèrica; no es tractava solament de reivindicar les llibertats per a Catalunya, sinó deInici página lliurar-se a una tasca urgent per aconseguir institucions pròpies. A divuit anys començà...  Segueix... 

Vinc a parlar-vos de la pàtria catalana, que, petita o gran, és l'única pàtria nostra... (Enric Prat de la Riba, 1890)

97 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca del Baix LlobregatPrat de Llobregat, el  (Baix Llobregat Municipi: 31,4 km2, 8 m alt, 63.014 hab (2015). Situat a la dreta del delta del Llobregat, on hi ha els estanys de la Ricarda i el Remolar, al sud-est de la comarca, a límit amb el Barcelonès. El sector agrícola es troba en regressió davant la pressió urbanística i d'infraestructures. La construcció del canal de la Infanta i els regatges derivats mitjançant sèquies possibilitaren, a principis del s XX, el canvi d'una agricultura de secà cap a una de regadiu (productes d'horta preferentment), la qual es beneficià amb posterioritat de l'aprofitament de les aigües del subsòl (aqüifer deltaic, sobreexplotat en l'actualitat). La principal activitat del municipi és, però, el sector industrial; ja a principis del s XX, s'instal·laren les primeres grans empreses (de la seda i del paper). Actualment, sobresurten per la seva producció, els sectors tèxtil, químic, del paper, alimentari, metal·lúrgic i dels transformats metàl·lics. El sector serveis pren cada cop més importància, gràcies a...  Segueix... 

98 CATALUNYA - HISTÒRIA

Prat de Provençana, el  (l'Hospitalet de Llobregat, Barcelonès Nom de la marina de Santa Eulàlia de Provençana (els Banyols) (o deçà Aigua).

100 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Prat i Ballester, Jordi  (Pineda, Maresme, 1917 - Barcelona, 1/mai/1987)  Editor i escriptor. Llicenciat en dret, fundà l'editorial Hispano-Europea, de temes econòmics i científics. Fou fundador, com a liberal cristià, de l'Institut d'Estudis Europeus, de la secció espanyola de la Lliga Europea de Cooperació Econòmica, de l'Institut d'Estudis Nord-americans, i exercí, a temporades, el periodisme polític. Publicà La lucha por EuropaInici página (1952), La democracia como objetivo (1978), Unos granos de cordura (1982), etc.

111 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Prat i Colom, Josep Melcior  Veure> Prat i Solà, Josep Melcior (forma errònia del nom de l'escriptor).

101 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Prat i Esteve, Joan  (Sabadell, Vallès Occidental, 18/jun/1904 - Viena, Àustria, 1971)  Escriptor. Conegut pel pseudònim d'Armand Obiols. Amb Joan Oliver i Francesc Trabal formà un grup d'amistat literària, col·laborà en el "Diari de Sabadell" i fundà la col·lecció "La Mirada" (1925). Col·laborà en "La Veu de Catalunya", signant White, "La Publicitat" i a "La Nau", amb el pseudònim de Buirac. Redactor en cap de la "Revista de Catalunya" (1938 i 1947), li donà un estil ben europeu. S'exilià el 1939. Malgrat una sòlida cultura, per abúlia i per hipercriticisme no publicà cap llibre. Els seus Poemes (1973) representen la quinta essència del millor noucentisme.

102 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Prat i Figueres, Francesc  (la Bisbal d'Empordà, Baix Empordà, 24/gen/1950 - )  Poeta. Estudià filologia catalana i hispànica a la Universitat de Barcelona. Inicià la seva trajectòria poètica amb Paradís de cendra (1982) i l'ha continuada amb El soldat rosa (1983, premi Vicent Andrés Estellés), i Larari (1986, premi Crítica Serra d'Or). Es tracta d'una poesia de transparències emotives, que a vegades es presenta com un aplec de notes disperses o un dietari.

103 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Prat i Gaballí, Pere  (Barcelona, 1885 – 1962)  Tècnic publicitari i escriptor. Fou el principal implantador de les modernes tècniques publicitàries a Catalunya i un dels fundadors de Publiclub. Col·laborà a moltes revistes humorístiques i modernistes i publicà El temple obert (1908), Poemes de la terra i el mar (1912), Oracions fúnebres (v 1915), a cavall del modernisme i del noucentisme, a part del "divertimento" d'avantguarda XHP (1931) i Moments (1962), classicitzant. De la seva bibliografia de gran publicitari cal destacar La publicidad en nuestro tiempo (1916) i L'ensenyament comercial i la formació comercial deInici página venedors hàbils (1918).

104 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Prat i Mas, Joan  (Catalunya, s XIX)  Tècnic agrònom. Ensenyà al seminari de Barcelona. És autor de diversos escrits sobre la seva especialitat.

105 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Prat i Mas, Miquel  (Catalunya, s XIX)  Eclesiàstic. Germà de Joan. Era catedràtic del seminari de Solsona. Publicà algunes obres piadoses.

106 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Prat i Pujoldevall, Manuel  (Batet, Garrotxa, 1873 - Amoy, Xina, 1947)  Religiós dominicà, missioner i bisbe. Entrà al convent d'Ocaña (1888) i acabà els estudis a Àvila (1897). Essent diaca anà a les Filipines, on fou ordenat de sacerdot el 1897. Fou missioner a Formosa i vicari provincial de l'illa del 1898 al 1916. Pel seu zel missional fou consagrat bisbe i vicari apostòlic d'Amoy (Xina), on residí, i governà la diòcesi del 1916 a la seva mort. Sofrí persecucions i empresonaments, però donà un impuls a la tasca missionera de la seva vicaria. És autor d'obres piadoses en xinès i de relacions missionals publicades en revistes evantgelitzadores.

107 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Prat i Solà, Josep Melcior  (els Prats de Rei, Anoia, 20/mai/1781 - Sant Sebastià, País Basc, 21/ago/1855)  Escriptor i polític. De tendència liberal, fou diputat a corts i s'exilià el 1823. Visqué a Anglaterra, on es relacionà amb Antoni Puig i Blanch. Traduí obres per als protestants de l'Amèrica Llatina. És important la sevaInici página versió catalana de Lo Nou Testament (sense signar), considerat com un dels textos de la prerenaixença, on l'idioma recupera part de la seva qualitat literària. Fou publicat a Londres. De retorn de l'exili (1833), s'establí a Barcelona i, en un ambient absolutista, continuà amagant la paternitat de la seva traducció en dues noves edicions. Després dels aldarulls del 1835, fou nomenat governador civil de Barcelona, restaurà i presidí l'Acadèmia de Bones Lletres i aplegà un gran nombre de llibres que procedien de les

108 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Prat i Ubach, Pere  (Terrassa, Vallès Occidental, 1892 – Barcelona, 1969)  Dibuixant i escriptor. Després de la primera etapa formativa a Barcelona, en què participà als Salons dels Humoristes, anà a París, on fou influït pel mestratge de Bernat Naudin. En tornar a Barcelona continuà exposant, alhora que, pel seu humor, en la línia de Cornet i Junceda, col·laborà com a dibuixant en diverses revistes i diaris. Publicà la biografia Junceda, home exemplar (1958) i Els tòpics de l'humorisme (1961). També il·lustrà diversos llibres i féu ex-libris.

109 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Prat Rexach i Martí, Francesc  (Vic, Osona, s. XVIII)  Eclesiàstic. És autor d'opuscles sobre sant Bernat Calbó i sobre el mosaic de l'església barcelonina de Sant Miquel.

Anar a:    Pou ]    [ Pou i C ]    [ Pov ]    [ Prades ]    [ Prat ]    [ Prat i B ]Inici página

A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Logo de Dades dels Països CatalansEntrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ BlocContactar amb Dadescat

© 2006-2016 Associació Sense Límits / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons

Sense Límits a Internet: Sense Límits / Alt Camp Info / Directori Alt Camp / Masia Virtual -