A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Inici ] Entrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ Bloc ]              Contactar amb Dadescat

Anar a:    Puig, R ]    [ Puig de P ]    [ Puig i ]    [ Puig i E ]    [ Puig i M ]    [ Puig i Si ]

L'arc li xiuxiueja a la fletxa abans de ser llançada: "Em deus la llibertat". (Rabindranath Tagore)

99 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Puig, Ramon  (Catalunya, s XVI)  Pintor i daurador. Documentat del 1557 al 1597. Pintà i daurà el retaule de Santa Maria de l'Hospitalet (1568), el de Sant Miquel de l'església de Sant Martí d'Arenys de Munt (1569) i acabà el retaule major de Sant Just i Sant Pastor de Barcelona. Vers 1572-73, realitzà diferents obres per al santuari de Santa Agnès de Malanyanes i des del 1577 fou pintor del Palau de la Generalitat a Barcelona.

1 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Puig, Renat  (Perpinyà, 1898 - els Banys d'Arles, Vallespir, 1966)  Metge i escriptor. Estudià a Lió, on fou degà de l'internat i cap de clínica de la facultat. De retorn a Perpinyà, fou cap de servei de l'hospital de Sant Joan. Publicà una gran quantitat de treballs professionals. Mecenes, escriví nombrosos articles sobre artistes. Fou conseller de cultura de l'ajuntament de Perpinyà i un dels organitzadors dels festivals Casals a Prada, sobre els quals publicà Histoire des festivals et d'une amitié.

2 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaPuig (de Perafita), Jaume  Veure> Puig i de Perafita, Jaume.

3 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Puig Barutell, el  (Peralada, Alt Empordà)  Llogaret, al nord del poble de Vilanova de la Muga, prop de l'estació del ferrocarril de Barcelona a Portbou. Rep també el nom del Puig.

4 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Puig d'Asprer, Josep  (Barcelona, 1870 – Madrid, 1938)  Polític republicà i advocat. Fou membre del partit radical des de la seva fundació, del comitè de la Lliga dels Drets de l'Home (1905) i diputat provincial (1917). Col·laborador de la Mancomunitat, en ésser proclamada la República fou governador civil de Lleida i diputat a les corts per Girona (1931). El 1934 fou nomenat director general d'Administració Local i president de la comissió mixta de traspàs de serveis a la Generalitat, càrrec que dimití per les dificultats que el govern espanyol posà al traspàs dels serveis de radiodifusió. Abandonà també el partit radical, a causa de la seva política anticatalana.

5 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Puig de Bellver, el  (Sant Celoni, Vallès Oriental Santuari (224 m alt) de la Mare de Déu del Puig de Bellver, a l'oest de la vila, al cim del puig de Bellver, que domina les valls de la Tordera i de la riera de Pertegàs. Els caputxins hi fundaren un convent el 1582, que el 1617 es traslladà vora la vila. Fou refet després de les destruccions del 1936.

6 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Puig de Grus, el  (Urús, Baixa Cerdanya Veure> Vilagrau.

7 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Puig de la Baga, el  (Gisclareny, Berguedà Veure> Sant Martí del Puig.

9 CATALUNYA - HISTÒRIA

Puig de la Bellacasa, el  (Banyoles, Pla de l'Estany Antiga masia fortificada i veïnat.

8 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaPuig de la Bellacasa i Déu, Lluís  (Barcelona, 1886 – 1960)  Polític i advocat. Milità a la Lliga Regionalista. Sobresortí com a orador. Fou regidor de l'ajuntament de Barcelona, on presidí la Comissió de Finances.

10 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Puig de la Creu  (Castellar del Vallès, Vallès Occidental Església (664 m alt), al cim del puig de la Creu, termenal amb el municipi de Sentmenat.

11 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Puig de la França, el  (Ripoll, Ripollès)  Santuari de la Mare de Déu del Puig de la França (o el Puig de França), a l'antic municipi de la Parròquia de Ripoll, al veïnat de les Corts, dins el terme de Llaés.

12 CATALUNYA - HISTÒRIA

Puig de la Garriga, el  (Peralada, Alt Empordà)  Antic llogaret, de l'antic terme de Vilanova de la Muga, unit el s XIX a Vallgornera.

13 CATALUNYA - HISTÒRIA

Puig de l'Anell, el  (Isona i Conca de Dellà, Pallars Jussà Antic poble (o el Pui de l'Anell), al nord-oest de l'antic terme d'Orcau, vora el límit amb el d'Aramunt, a l'indret on hi ha actualment el pantà de Talarn. El s XIX formà municipi amb Montesquiu i Galliner.

14 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Puig de Maria, el  (Pollença, Mallorca Septentrional Ermita i antic monestir (o de Pollença), aturonada al sud de la vila (a 385 m), on és venerada la Mare de Déu del Puig. Fou construïda el 1348 pels jurats de la vila, segurament arran de la pesta negra. Vers el 1365 s'hi reuní un grup de devotes, regides per Floreta Ricomana (morta el 1388), que en fou nomenada priora, quan el 1371 fou erigit canònicament en monestir. Després d'una època de tibantors amb el prior de Pollença, de l'orde hospitalari de Sant Joan, gràcies a la protecció del bisbe de Mallorca i del rei, rebé una butlla de Climent VI (1388) que el convertí en priorat deInici página canongesses de Sant Agustí. Aleshores tenia 20 religioses, moltes filles de la noblesa. Continuà amb relativa estabilitat fins al s XVI, quan, arran de les disposicions del concili tridentí, hom volgué imposar la clausura rigorosa o l'abandonament del lloc, cosa que les monges feren forçades el 1564. El 1638 fou retornat als jurats de la vila i fou reformat en 1682-92 i sobretot el 1743, quan es reféu la cobertura del temple. El 1917 s'hi instal·là una comunitat d'ermitans de la congregació diocesana.

15 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Puig de Meià, el  (Vilanova de Meià, Noguera)  Santuari (la Mare de Déu del Puig de Meià), aturonat a 908 m alt, en un contrafort meridional del Montsec, que domina, per la dreta, el riu Boix, a la sortida del pas d'Escales. És un edifici romànic, amb un petit campanar d'espadanya. Antiga capella del castell de Meià, era dedicada antigament a sant Cristòfol. Fou consagrada pel bisbe Eribald d'Urgell (1033-42).

16 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Puig de Pollença, el  (Pollença, Mallorca Septentrional Veure> Puig de Maria, el.

17 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Puig de Rialb, el  (la Baronia de Rialb, Noguera)  Poble (631 m alt) (ant: el Puic), situat al vessant oriental de la vall de Rialb. L'església parroquial és dedicada a sant Andreu.

18 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Puig de Sant Boi, el  (Sant Boi de Llobregat, Baix Llobregat Veure> Sant Boi, castell de.

19 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Puig de Sant Pere, es  (Palma de Mallorca, Mallorca Occidental Barri de la ciutat, situat vora el moll, i limitat pel baluard de sant Pere, la Llotja i l'església de Santa Creu. Nasqué al s XI com a suburbi, per influència de les drassanes allà instal·lades. Té un gran valor arquitectònic, per tal com les seves cases mostren l'evolució de les tècniques de l'habitatge al llarg del temps. Per un procés de degradació de l'entorn,Inici página la seva població menestral i marinera s'ha vist substituïda en part pels immigrants més pobres. Malgrat les fortes pressions especulatives, existeix un pla de restauració promogut pel col·legi d'arquitectes i l'ajuntament.

20 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Puig de Santa Maria, batalla del  (el Puig de Santa Maria, Horta, ago/1237)  Combat lliurat entre un gran exèrcit de sarraïns valencians i una petita host catalano-aragonesa que, a les ordres de Bernat Guillem d'Entença i Guillem d'Aguiló, defensava el puig que tenia el nom d'Enesa o de Juballa (Sebolla), i que poc després seria anomenat Santa Maria. La batalla tingué lloc durant la primera quinzena d'agost. La derrota dels sarraïns fou total i el nombre de baixes sofertes per aquests fou molt gran, i molt petit el dels cristians. Els darrers s'havien

21 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI

Situació de la comarca de l'HortaPuig de Santa Maria, el  (Horta del Nord Municipi: 26,8 km2, 50 m alt, 8.883 hab (2014), (ant: de Sebolla o d'Enesa). Situat al nord de la comarca, a la costa, baixa i arenosa, fins a la serra Calderona, on hi ha el barranc del Puig, al nord de València. Els regatges derivats de la baixa sèquia de Montcada, amb aigües procedents del Túria, fan possible l'agricultura de regadiu, que ocupa la major part del terme. El principal producte són els conreus d'horta, les taronges i els fruiters. Diversificació del sector industrial: metal·lúrgica, alimentària i d'embalatges. Ha triplicat la població des del 1900 (llavors 1.923 h). La vila, d'origen islàmic, està situada entre dos turons, en un dels quals hi ha les ruïnes de l'antic castell del Puig, que serví de base d'operacions a Jaume I en la conquesta de València (batalla del Puig de Santa Maria); monestir del Puig. Dins el terme, on s'han trobat bon nombre de restes romanes, hi ha, a més, el santuari de Sant Jordi del Puig, la cartoixa d'Aracristi, la caseria de la Torre del Puig i el barri de les Pedreres del Puig. Àrea comercial de València. Ajuntament (en castellà)

22 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Inici páginaPuig de Sebolla, el  (Horta Veure> Puig de Santa Maria, el.

23 CATALUNYA - HISTÒRIA

Puig de Segur, el  (la Pobla de Segur, Pallars Jussà Antic poble i església (Sant Miquel del Pui o del Puig), a l'esquerra del Flamicell, aigua avall del congost d'Erinyà.

24 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Puig de Sornià, el  (Sornià, Fenolleda Barri, a l'esquerra de l'Adasig, a ponent de la vila.

25 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Puig de Vallsabollera, el  (Vallcebollera, Alta Cerdanya Llogaret (1.493 m alt), situat a l'esquerra de la Llavanera, entre el cap del municipi i la masia de Mascarell. La seva església conserva un retaule gòtic, del s XV, atribuït a Peitaví.

26 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Puig del Mas, el  (Banyuls de la Marenda, Rosselló Veïnat, al sud del nucli urbà, a la dreta de la riera de Banyuls.

27 ILLES BALEARS - HISTÒRIA

Puig d'en Serra, es  (Santa Eulària del Riu, Eivissa Antiga vénda. Esmentada el 1775.

28 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Puig d'en Valls, es  (Santa Eulària del Riu, Eivissa)  Barri de la ciutat, que s'ha format al peu i a la falda del petit puig d'en Valls, a la parròquia de Jesús. El seu creixement ha estat motivat per la proximitat de la ciutat d'Eivissa.

29 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Puig des Molins, es  (Eivissa, Eivissa Veure> Molins, puig des.

30 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Inici páginaPuig des Planells, es  (Sant Antoni de Portmany, Eivissa Vénda, dins la parròquia de Sant Rafael de Forca.

31 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Puig d'Esparreguera, el  (Esparreguera, Baix Llobregat Església romànica de Santa Maria del Puig i antiga parròquia, al nord de la vila, al peu d'un tossal que domina, per l'esquerra, el Llobregat, a la sortida del congost del Cairat. Prop seu hi ha la colònia Sedó, dita també el Puig de Montserrat.

32 CATALUNYA - HISTÒRIA

Puig d'Espill, el  (Castellví de la Marca, Alt Penedès Antic nucli de població. Esmentat el s XII, a l'indret de l'actual caseria de les Conilleres.

33 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Puig d'Inca, el  (Inca, Mallorca Septentrional Veure> Santa Magdalena del Puig.

34 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Puig d'Orfila  (Catalunya Nord, s XIII)  Conseller de Jaume II de Mallorca-Rosselló. Era un dels qui instigaren el monarca a aliar-se amb França, tot facilitant la invasió de Catalunya pels croats francesos el 1285. El mateix any, i poc abans de produir-se l'esperada invasió, el rei Pere II el Gran féu la seva famosa incursió a Perpinyà, on capturà a Puig d'Orfila amb un altre conseller que compartia amb ell responsabilitats semblants: Ramon Batlle.

35 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Puig i Adam, Pere  (Barcelona, 1900 – Madrid, 1960)  Matemàtic. Llicenciat en ciències exactes a la Universitat de Barcelona i doctorat a Madrid, on fou professor de matemàtiques a l'Instituto de San Isidro. Fou catedràtic de didàctica matemàtica a la Facultad de Ciencias Matemáticas de Madrid. És autor de nombrosos llibres docents: Elementos de geometría y nociones de álgebra y trigonometría, amb la col·laboració de Rey Pastor, Resolución de algunos problemas en mecánica relativista restringida (1923),Inici página Sobre las catenarias de tensión mínima (1925).

36 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Puig i Alfonso, Francesc  (Barcelona, 1865 – 1946)  Escriptor, llibreter i polític. Impulsà la Societat Catalana d'Edicions, presidí la Societat Econòmica d'Amics del País i la Junta de l'Hospital Clínic i fou vicepresident de la Societat d'Atracció de Forasters i de la Cambra Oficial del Llibre. Fou, també diverses vegades, regidor de l'ajuntament de Barcelona. Publicà, entre d'altres, les obres Relaciones entre los organismos benéficos y la represión oficial de la mendicidad para evitar la vagancia y remediar el pauperismo (1914), Curiositats barcelonines (1920) i Recuerdos de un setentón (1943).

37 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Puig i Almirall, Oriol  (Vilanova i la Geltrú, Garraf, 1913 - )  Escriptor. Ha publicat treballs literaris i lingüístics, el llibre Proses rimades (1950) i obres de teatre com El retorn (1954), L'argenter de Girona (1955), El carlà de la Geltrú (1957), El cafè sense sucre (1961), La promesa del blanquer (1963), etc.

38 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Puig i Andreu, Ramon Maria  (Lleida, 1940 - )  Arquitecte. Ha intervingut en el pla especial de reforma interior del centre de Lleida, i en les obres de remodelació de l'antic barri del Canyeret, on hom ha construït una singular torre d'accés al conjunt de la Seu Vella. En el camp del patrimoni arquitectònic, ha intervingut en el conjunt monumental de Mur i en el de Gerri de la Sal.

39 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Puig i Antich, Salvador  (Barcelona, 30/mai/1948 – 2/mar/1974)  Militant revolucionari. Després d'intervenir en diferents vagues de Comissions Obreres, el 1972 fou membre fundador de l'àcrata Movimiento Ibérico de Liberación (MIL) i participà en diferents atracaments. Detingut el 1973 i acusat d'haver mort un policia, fou executat al garrot a la presó Model de Barcelona, en compliment de la sentència dictada per unInici página consell de guerra. La seva mort simbolitzà la fi de la política aperturista del govern d'Arias Navarro.

40 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Antoni Puig i BlanchPuig i Blanch, Antoni  (Mataró, Maresme, 3/feb/1775 - Londres, Anglaterra, 25/set/1840)  Polític i escriptor. Féu estudis a la universitat d'Osca i, des del 1799, als Reales Estudios de San Isidro de Madrid. Professor d'hebreu a la universitat d'Alcalá de Henares. Arran de la guerra del Francès, canvià de manera radical la seva vida i intervingué a Cadis en l'acció conjunta de supressió del Tribunal del Sant Ofici. Processat l'any 1814, es refugià a Londres. Establert de nou a Espanya, fou elegit diputat l'any 1820 i nomenat professor de la universitat de Madrid (1822). A causa de la reacció absolutista del 1823, va haver-se s'exiliar novament a Londres, on va residir després d'haver refusat una acta de diputat el 1836. Polemista mordaç i polític d'acció, és una de les figures més importants de la cultura catalana del principi del s XIX. Les seves polèmiques giren entorn de temes filològics, ideològics i polítics. Com a poeta deixà, en llengua catalana, fragments d'un ambiciós poema titulat...  Segueix... 

41 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Puig i Boada, Isidre  (Barcelona, 1891 – 1987)  Arquitecte, titulat el 1915. Deixeble de Gaudí, formà part de la Junta directiva de la construcció del temple de la Sagrada Família. Fou arquitecte diocesà de Solsona i projectà nombrosos edificis al Maresme i a Blanes. És autor dels llibres El Temple de la Sagrada Família (1929) i El pensament de Gaudí (1981).

42 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Puig i Bosch, August  (Barcelona, 1929 – Girona, 1999)  Pintor i gravador. Sota l'atmòsfera de Miró i del cubisme, la seva obra prengué un caràcter informal i ple d'ambigüitat, que culminà en les produccions posteriors als anys 1955-56, quan s'accentuen els caràcters simbòlics de la seva temàtica, misteriosa i molt agressiva. Ha il·lustrat el Llanto por Ignacio Sánchez Mejías de F. Garcia Lorca i altres obres de poetes i dramaturgs. Ha exposat principalment a Alemanya i a Suècia, així com a l'estat espanyol. Li fou organitzada una exposició antològica el 1975 al Museu d'Art Contemporani d'Eivissa.

43 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaPuig i Bosch, Josep  Veure> Arenys de Mar, Hilari d'.

44 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Puig i Brutau, Josep  (Barcelona, 1909 - )  Jurisconsult. Llicenciat a Barcelona el 1931. Professor visitant de la Universitat de Puerto Rico (1956-57). Ha col·laborat a "The American Journal of Comparative Law". Ha publicat, entre d'altres obres, La jurisprudencia como fuente del Derecho i Estudios de Derecho Comparado (1951), així com la important obra en onze volums Fundamentos de Derecho Civil (1970).

45 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Puig i Busquets, Nadal  (Balaguer, Noguera, 31/oct/1901 - Barcelona, 1/gen/1996)  Compositor, pianista i organista. Estudià a l'escolania de Montserrat. Ha compost més de 300 obres, entre les quals dues misses de Glòria i dues de Rèquiem, valsos, lieder i sardanes. Ha obtingut nombrosos premis i guardons i algunes de les seves obres han estat enregistrades.

46 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Josep Puig i CadafalchPuig i Cadafalch, Josep  (Mataró, Maresme, 17/oct/1867 – Barcelona, 23/des/1956)  Arquitecte, historiador de l'art i polític. Estudiant encara, ingressà (1887) al Centre Escolar Catalanista, i formà part del grup de la Renaixença (socialment conservador i culturalista respecte a la qüestió catalana). En acabar la carrera d’arquitecte (1891) es posà a treballar a Mataró, on manifestà la gran capacitat de treball i d’organització que havia de caracteritzar tota la seva tasca posterior. Professor, més tard, de l’Escola d’Arquitectura de Barcelona (càtedres d’hidràulica i de resistència de materials), s’instal·là a la capital catalana, on desenvolupà àmpliament les seves grans condicions d’arquitecte i d’home públic. Fou cofundador de “La Veu de Catalunya”, on col·laborà amb articles polítics molt polèmics referents als problemes catalans. Cal considerar-lo, també, com un dels membres importants de la Lliga Regionalista de Catalunya (després Lliga Catalana). Propugnador de l’autonomia...  Segueix... 

47 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaPuig i Claramunt, Alfons  (Barcelona, 1902 – 1976)  Teòric de la dansa i del ballet. S'interessà des de jove per l'art coreogràfic, sobre el qual escriví als diaris "L'Opinió", "La Rambla", "La Publicitat", "La Vanguardia", "Tele-exprés", etc, a les revistes "L'Instant", "Destino", "Liceo", etc, i a revistes estrangeres. Promogué espectacles de ballet -com els del debut i primeres actuacions de Joan Magriñà-, fou col·laborador de l'Enciclopedia dello Spettacolo italiana (1955-65) i de l'Enciclopedia Salvat de la Música, de Barcelona (1967), i publicà obres com Ballet y baile español (1943), Guía Técnica. . . y análisis contemporáneo del ballet español (1944) i El arte del baile flamenco (1977, en col·laboració amb Flora Albaicín). Deixà enllestida una Historia panorámica del baile, danza y ballet.

97 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Puig i de Perafita, Jaume  (Catalunya, s XVII - Barcelona, 11/set/1714)  Polític. Pare d'Antoni, Francesc i Ramon Puig i Sorribes. Fou un dels principals prohoms de la zona de Vic que prepararen la rebel·lió contra Felip V. Amb els seus fills, Antoni de Peguera i Miquel Gallart feren els primers projectes per formar un regiment català contra els borbònics. Si bé la seva figura encara no ha estat estudiada degudament, sembla clar el seu paper preponderant entre els catalans que preparaven la vinguda de Carles d'Àustria, el qual li donà privilegi de noblesa (1706). Durant la guerra de Successió visqué generalment a Barcelona; en aquest període hi ha molt poca informació sobre les seves activitats. El 1713, quan fou decidida la resistència catalana contra Felip V, restà a Barcelona, on hi visqué tot el setge, i l'11/set, sense tenir en compte la seva edat, prengué les armes i acudí a la defensa de la barricada de la plaça de Palau, on morí combatent.

48 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Puig i de Samper, Josep Maria  (València, 1751 - 1833)  Advocat i polític. Fou nomenat oïdor de l'audiència de Mallorca i, més tard, regent de la de Saragossa (1794), d'on passà a la de Granada (1800). Fou també membre del Consell Reial de Castella (1804), regent del Regne per les Corts de Cadis (1810) i ministre del Tribunal Suprem de Justícia (1814-24). Durant la minoritat de la princesa Isabel fou nomenat membre del Consell de Govern. Entre els seus escrits excel·leix Sobre la importancia de la administración deInici página justicia en lo criminal (1801).

49 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Puig i Elias, Joan  (Sallent, Bages, 1895 - Porto Alegre, Brasil, 1972)  Mestre. Afecte a les idees de l'escola racionalista, els seus principis pedagògics estaven destinats a donar a l'infant les eines necessàries per a portar a terme una tasca renovadora de la societat. Mestre de l'Escola Natura del sindicat del ram tèxtil, tingué a partir del 1936 càrrecs públics importants en la nova organització educativa al Principat: president del CENU (1936), regidor de Barcelona (1936) i sots-secretari del ministeri d'instrucció pública (1937). A l'exili (França, Veneçuela i Brasil), desenvolupà diverses tasques culturals i organitzacions d'exiliats.

50 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Puig i Espert, Francesc  (València, 1892 - Asnières sur-Seine, Illa de França, 1967)  Escriptor. Llicenciat en filosofia i lletres, amplià estudis a Nàpols, on investigà la influència medieval catalano-aragonesa. Professor d'institut, participà en la fundació del Laboratori d'Arqueologia de la Universitat de València. Secretari de la Joventut Valencianista Republicana (1915); fundador del partit radical socialista a València. S'exilià a França el 1939. Publicà les narracions Raça vençuda (1915) i Nits d'hivern (1919) i els volums poètics Les jornades (1920, amb pròleg de J.M. López-Picó), Esberles del cor (1914) i Hortolans (1967). Escriví les comèdies Lo que ningú sabia i Pantomima.

51 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Puig i Esteve, Francesc de Paula  (Mataró, Maresme, 1812 – Barcelona, 1885)  Eclesiàstic i doctor en drets. Destacà com a teòleg. El 1837 ingressà a l'Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, de la qual fou catedràtic de gramàtica i on llegí el treball Clásicos y románticos. Moderat i canonge de la seu de Barcelona, fou nomenat predicador de la reina Isabel II d'Espanya. Publicà, en col·laboració amb Balmes, Manual para la tentación (1842), i entre altres obres, és autor de Leyenda de Oro (1844), mena de compendi hagiogràfic. Fou cofundador del periòdic "La Corona" (1843).

52 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaPuig i Esteve, Josep  (Agramunt, Urgell, 1876 – 1931)  Dependent de comerç i polític. El 1903 impulsà la fundació del Centre Autonomista de Dependents del Comerç i de la Indústria de Barcelona (CADCI), del qual fou secretari i, posteriorment, president. Del 1917 al 1921 fou regidor de Barcelona.

53 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Puig i Esteve, Lluís  (Alcúdia de Carlet, Ribera Alta, 1915 - València, 31/jul/1990)  Esportista. Professor d'educació física i directiu d'esports, tingué molts càrrecs públics com ara les presidències de les federacions valencianes de ciclisme, natació, bèisbol i hoquei. Fou seleccionador nacional de ciclisme i director de l'equip espanyol d'aquest esport. Fou president de la Federación Española de Ciclismo, membre del Comitè Tècnic de la Federació Internacional de Ciclisme Professional i del Comité Olímpico Español.

54 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Joan Puig i FerreterPuig i Ferreter, Joan  (la Selva del Camp, Baix Camp, 5/feb/1882 - París, França, 2/feb/1956)  Escriptor. Cursà estudis de batxillerat a Reus, on entrà en relació amb el grup literari format entorn de Josep Aladern. Més tard (1899), a Barcelona, en contacte amb els grups literaris i artístics, i orientat per Ignasi Iglésias, inicià en diversos diaris i revistes la publicació de poemes, en els quals canta l'amor i la natura d'una manera exaltada i dionisíaca, d'acord amb un cert tipus de sensibilitat modernista. Autodidacte i inadaptat dins la societat on vivia, anà a França (1902), on va menar una vida errant fins a 22 anys, període decisiu per a la formació de la seva personalitat; fruit d'aquesta etapa és el seu primer llibre Diàlegs dramàtics (1904). Establert de nou a Barcelona, inicià amb l'estrena de La dama alegre (1904) la carrera d'autor dramàtic, que havia de culminar amb La dama enamorada (1908), seguida d'El gran Aleix (1912). El seu teatre, juntament amb el d'Ignasi Iglésias, representa...  Segueix... 

55 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Puig i Ferriol, Lluís  (Begur, Baix Empordà, 1932 - )  Jurista. Doctor en dret (1963), fou catedràtic de dret civil a la Universitat Autònoma de Barcelona (des del 1982) i magistrat del tribunal superior de la mitra d'Andorra. Fou secretari general del Segon Congrés Jurídic Català. Ha publicat El heredero fiduciario (1965), El albaceazgo (1967), L'estat civil de la dona casada segons el dret civil vigent a Catalunya (1971), ElInici página derecho civil catalán en la jurisprudencia. Años 1890-1904 (1974) i, en col·laboració amb M. Encarna Roca i Trias, Fundamentos de Derecho Civil de Catalunya (en quatre volums, 1979-82) i Institucions del dret civil de Catalunya (1984). Membre de l'Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya.

56 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Antoni Puig i GairaltPuig i Gairalt, Antoni  (l'Hospitalet de Llobregat, Barcelonès, 28/ago/1887 – Barcelona, 17/oct/1935)  Arquitecte. Germà de Ramon Puig i Gairalt. Estudià música al Conservatori del Liceu i pintura a l'escola d'art de Francesc d'A. Galí. Encara estudiant projectà un gran auditori de concerts d'estil classicista. Després d'unes reformes de cases que féu a Cerdanyola (1919-20) inicià una carrera que el situà entre els primers arquitectes catalans de la seva generació. Plenament imbuït de la mentalitat estètica del Noucentisme, intentà retrobar un estil genuïnament català i clàssic a la vegada i construí el Casal del Molí Vell a Gelida (1920-21) i la Casa Guarro a Sarrià (1921-23). Aviat sumà a aquests pressupòsits certes influències d'Arts Déco: cases al Carrer Ample, 46 (1923-24) i a la Via Laietana, 6 (1926-28), a Barcelona, i casa Oliver, a Sabadell (1925-26). Entre el 1928 i el 1930 construí la fàbrica Myrurgia de Barcelona, on hom ha detectat influències del formalisme de Perret...  Segueix... 

57 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Puig i Gairalt, Ramon  (l'Hospitalet de Llobregat, Barcelonès, 1886 – Barcelona, 1937)  Arquitecte. Titulat el 1912. Viatjà per Europa i fou influït pel corrent simplificador de la nova arquitectura. Fou arquitecte municipal de l'Hospitalet de Llobregat, on construí les obres més significatives: l'anomenat gratacels de l'Hospitalet (1931-33) i el Grup Escolar Francesc Macià. També és autor de la casa Pidelaserra, al carrer de Balmes 180, de Barcelona.

58 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Puig i Genís, Manuel  (Vic, Osona, 1869 – Barcelona, 1957)  Pintor. Anà a Barcelona, on fou protegit per l'arxipreste Francesc Puig i Esteve. El 1881 fou deixeble d'Agustí Rigalt a Llotja. Anà becat a Madrid, on fou deixeble de Madrazo (1889), i a Roma (1891), on estigué amb contacte amb Enric Serra. Passà més tard per París. Fou bon dibuixant i excel·lí en la decoració, especialment la religiosa, a Vic, Sant Hilari, Barcelona,Inici página Figueres, etc. Es conserven obres seves a la capella del Sagrament de Banyuls de la Marenda, l'arc del Sagrament a Taradell, el retaule de Santa Tereseta del Carme de Vic, entre altres obres. És autor de gran part dels retrats de la Galeria de Vigatans Il·lustres.

59 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Puig i Gibert, Ferran  (Girona, 1815 – Barcelona, 1901)  Financer i polític. El 1838 fundà a Sant Andreu de Palomar una important fàbrica de teixits. Fou regidor de l'ajuntament de Barcelona (1855) i fundador de diverses societats i empreses, com la que construí el canal d'Urgell i la Junta d'Obres del Port de Barcelona. Afiliat al partit liberal, fou senador per Girona del 1881 al 1894, any en què fou fet senador vitalici. Publicà obres de temes econòmics com El contrabando por Gibralta (1890), El impuesto de consumos (1891) i ¿Continuará Alemania explotando a España por medio de tratados? (1892).

60 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Arnau Puig i GrauPuig i Grau, Arnau  (Barcelona, 1926 - )  Crític i sociòleg de l'art. Llicenciat en filosofia a Barcelona, s'especialitzà en sociologia de la cultura i de l'art a la Sorbona (1956-61), a París, on fou influït per l'existencialisme. Fou un dels fundadors de les revistes "Algol" (1946) i "Dau al Set" (1948), essent un dels teòrics del grup, a col·laborat i ha exercit la crítica en moltes altres publicacions. Fou president del Cercle Maillol de l'Institut Francès de Barcelona i formà part del grup italo-català Intrarealisme (1966-68). Ha estat professor a la Facultat de Filosofia i Lletres i a l'Escola d'Arquitectura de Barcelona. Fou un dels principals impulsors de l'art compromès a Catalunya a partir d'una conferència que donà al Club 49 (1955). Ha publicat Síntesis de los estilos arquitectónicos (1961), Els pros i els contres de la pintura abstracta (1963), El pensament artístic actual (1967), Sociología de las formas (1979) i Escrits d'estètica i filosofia (1987), i ha col·laborat, amb l'estudi del Renaixement i el barroc, en la Història de l'art català (1970).

61 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaPuig i Jofré, Enric  (Vilanova i la Geltrú, Garraf, 1880 - Estats Units ?, s XX)  Farmacèutic i metge. El 1921 era nomenat professor de mèrit de la facultat de farmàcia i ciències químiques de Washington. És autor de bon nombre d'articles de premsa i de monografies notables sobre temes de química i sobre pràctiques higièniques contra agents nocius per a l'agricultura i la ramaderia.

62 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Puig i Lucà, Antoni  (Barcelona, 1799 – 1848)  Militar, escriptor i polític. Governador durant molts anys de la Ciutadella i de la seva presó, fou un dels caps del moderantisme barceloní, fet que li valgué persecucions i separacions del càrrec per part de progressistes i absolutistes. Col·laborà, amb el pseudònim d'Espolín, a la premsa amb poemes i articles sobre obres públiques, urbanisme i beneficència; s'ocupà també de la reforma del règim de les presons, que portà a terme a la Ciutadella. Fou soci fundador de la Societat d'Amics del País i membre de l'Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona.

63 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Puig i Manera, Joan  (Olot, Garrotxa, 18/oct/1921 - l'Escala, Alt Empordà, 9/feb/2013)  Pintor. Conegut com a Joan Manera. Estudià belles arts i dret a Barcelona. El 1956 s'instal·là a París, on entrà a formar part del grup de pintors en permanència de les galeries Craven i Denise René. Obtingué el primer premi de l'ambaixador d'Espanya a París (1966), el premi Tina (1970) i el primer premi de pintura —medalla d'or— de la diputació de Girona. Fou seleccionat per a representar l'escola de París al Carnegie International del 1961 al 1967. La seva obra assoleix netes transparències i amb la interpolació de plans de color crea ritmes formals plens d'íntima plasticitat i neta vibració dinàmica que constitueixen un estil característic que el converteix en un dels pintors cinètics més representatius i li ha valgut gran renom.

64 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Puig i Mas, Valentí  (Palma de Mallorca, 14/abr/1949 - )  Escriptor i crític literari. Col·laborador habitual en diaris i revistes, ha destacat com a assagista des de Bosc endins (1982), dietari sense datar, compendi de narrativa i reflexió, fins a títols com Vicis dels temps (1990), Annus horribilis (1993), l'estudi sobre Josep PlaInici página L'home de l'abric (1998, premi Josep Pla) i Cuando sea rey (1999). Ha conreat també la narrativa amb Dones que fumen (1983), Somni Delta (1987, premi Ramon Llull) i Maniobres privades (1999), i la poesia amb L'estiu madur (1985).

65 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Puig i Miró, Francesc  (Cervera, Segarra, s XVII)  Escultor i arquitecte. Fill de Francesc Puig, amb el qual col·laborà sovint i continuà obres seves.

66 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Puig i Montserrat, Joan  (Felanitx, Mallorca, 1813 - Puerto Rico, 1894)  Prelat. Fou bisbe de Puerto Rico. A les Corts constituents de 1869 representà a Madrid l'illa esmentada, com a senador i diputat.

67 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Puig i Muset, Pere  (Molins de Rei, Baix Llobregat, 1912 – Barcelona, 1983)  Farmacèutic. Fundà un laboratori farmacèutic on desenvolupà investigació original, especialment en l'estudi de la vitamina E, de la cianazida i d'alguns enzims. Fou membre de les acadèmies de Farmàcia i Medicina, i primer president de la Societat Catalana de Farmacologia.

68 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Lluís Maria de Puig i OliverPuig i Oliver, Lluís Maria de  (Bàscara, Alt Empordà, 29/jul/1945 - Girona, 12/des/2012)  Polític i historiador. Llicenciat en història. Realitzà estudis de doctorat a la Sorbona. Fou professor d'història contemporània a la Universitat Autònoma de Barcelona, i a la Universitat de Girona. Compaginà la tasca acadèmica amb la política. Procedent de Convergència Socialista de Catalunya, fou un dels fundadors del Partit dels Socialistes de Catalunya, i el 1977 fou elegit secretari d'aquest partit a les comarques gironines i, el 1979, diputat al Congrés, càrrec per al qual fou reelegit ininterrompudament fins el 2004. Des de 1996 fins al 2004 fou coordinador d'afers internacionals delInici página Grup Socialista. Dins del Consell d'Europa, des del 1983 fou membre de l'Assemblea de Parlamentaris d'aquest organisme, i del 2008 al 2010 en fou president. Fou també membre de la Unió Europea Occidental, l'assemblea de la qual presidí del 1997 al 2000. Formà part de l'executiva del PSC del 1986...  Segueix... 

98 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Puig i Pallès  (Girona, s XVII - s XX)  Dinastia de mestres courers. Documentada des del s XVII i que ha tingut continuïtat fins al s XX. A la foneria dels Puig Pallès s'han construït la majoria de les campanes de la ciutat de Girona i comarca.

69 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Puig i Perucho, Bonaventura  (Barcelona, 1884 - Sant Pere de Ribes, Garraf, 1977)  Pintor. Estudià a l'Escola de Belles Arts. Fou premiat a Madrid el 1920 i 1924. Especialitzat en un paisatgisme que sovint fa pensar en Corot i no mancat de sensibilitat, assolí renom en les seves exposicions a La Pinacoteca de Barcelona. Té obres al Museu d'Art Modern de Barcelona. Ha publicat el tractat didàctic La pintura de paisaje (1948).

70 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Puig i Puig, Sebastià  (Vilanova i la Geltrú, Garraf, 1866 – Barcelona, 1931)  Eclesiàstic i historiador. Estudià al seminari de Barcelona i a les universitats de Barcelona i Madrid, on es doctorà el 1889 en filosofia i lletres. Fou professor d'història al seminari, canonge de la catedral i director del "Boletín Oficial Eclesiástico" de la diòcesi de Barcelona. Exercí la secretaria de cambra i de govern del bisbe Català. És autor d'obres piedoses, sobretot de traduccions, com Tractat de la vertadera devoció a la Santa Verge (1920); cal destacar les obres històriques El episcopologio de la sede barcelonense (1916) i Pedro de Luna, último papa de Aviñón (1920).

71 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Puig i Puig, Tomàs  (Figueres, Alt Empordà, 1771 – 1835)  Polític il·lustrat. Estudià a Cervera i a Osca, on es doctorà en cànons. Durant la Guerra Gran fou capità de sometents. L'any 1799 Carles IV li concedí el títol de ciutadà honrat de Barcelona. El 1804 féu un viatge llarg per França, Bèlgica, Holanda i Anglaterra. El 1808 es posà al servei de la causa francesa, portat per les seves idees avançades, i exercí els càrrecs de corregidorInici página de Figueres i de Girona, i de president de la cort d'apel·lació de Barcelona. Exiliat el 1814 a Montpeller, on estudià ciències naturals, el 1816 tornà a Catalunya, però fins el 1821 no recuperà els béns confiscats i restà a Figueres exercint d'advocat i allunyat de la política. Ideològicament liberal, intel·lectualment i políticament afrancesat, protagonitzà prop de les autoritats napoleòniques el primer catalanisme polític...  Segueix... 

72 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Puig i Pujades, Josep  (Figueres, Alt Empordà, 1883 – Perpinyà, 1949)  Polític i escriptor. Narrador i periodista inquiet, publicà l'assaig Vida d'heroi: Narcís Monturiol, inventor de la navegació submarina (1918), un estudi sobre Ignasi Iglésias, a més de narracions, mig costumistes, com Tragèdies de veïnat (1923), Besllums (1923) i L'oncle Vicenç (1926). Elegit diputat d'ERC per Girona (1936), fou comissari de la Generalitat a Girona. S'exilià el 1939.

73 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Puig i Raposo, Miquel  (Tarragona, 1954 - )  Economista. Doctor en ciències econòmiques per la Universitat de Barcelona, on féu de professor de teoria econòmica. Amplià estudis als EUA, i posteriorment estigué vinculat al departament d'indústria i energia de la Generalitat de Catalunya, on ocupà càrrecs com ara director general d'indústria (1989-95) i secretari general del departament (1995-96), entre d'altres. Fou nomenat per la Generalitat comissionat per a la societat de la informació amb l'encàrrec de promocionar les noves tecnologies en la societat catalana. Fou director general de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió des del feb/2000 i director de Televisió de Catalunya des del set/2000.

74 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Puig i Roda, Gabriel  (Tírig, Alt Maestrat, 1865 - Vinaròs, Baix Maestrat, 1919)  Pintor. Format a l'Acadèmia de Sant Carles de València, fou pensionat per la diputació provincial per a completar estudis a Madrid. El 1889 anà també pensionat a Roma, on s'estigué fins el 1900. Passà per París i per Barcelona i el 1905Inici página s'establí a Vinaròs. El seu estil s'inclou en el fortunyisme. Fou un eminent aquarel·lista. Una important col·lecció d'obres seves fou donada pels seus fills (1975) a la diputació de Castelló de la Plana, destinada al futur Museu Provincial de Belles Arts.

75 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Puig i Roig, Josep Maria  (Catalunya, s XIX – s XX)  Escriptor. Especialitzat en temes referents al pessebre, fou secretari de l'Associació de Pessebristes de Barcelona (1928-33). És autor dels llibres Com es pot construir un pessebre (1928) i La construcció de pessebres (1934).

76 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Puig i Roig, Pere  (Sant Pere de Ribes, Garraf, 1891 – Barcelona, 1980)  Metge tocòleg. Llicenciat a la facultat de medicina de Barcelona (1915), es doctorà a Madrid, i s'especialitzà en tocoginecologia i obstetrícia (1922). És autor de molts treballs professionals: Cartilla de puericultura (1920), Enfermedad de Addison y embarazo (1920), A propòsit d'un cas d'elecció de pubiotomia (1921) i Preventori per a infants (1934).

77 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Puig i Sais, Ermenegild  (Albons, Baix Empordà, 1860 - Barcelona, 1941)  Metge. Matge auxiliar de l'hospital de la Santa Creu de Barcelona (1892), fou després director de la policlínica de l'hospital del Sagrat Cor (1900-04). Fou membre de la comissió organitzadora del primer Congrés Universitari Català i president de l'Acadèmia Laboratori de Ciències Mèdiques. Es dedicà sobretot a l'estudi de les malalties infeccioses. El jun/1923 sortí elegit diputat provincial. És autor d'El problema de la natalitat a Catalunya (1915) i Tractament de la septicèmia tifoidea (1919).

78 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Josep Maria Puig i SalellasPuig i Salellas, Josep Maria  (Girona, 12/feb/1924 - Barcelona, 27/mai/2007)  Notari. Exercí a Ponts (Noguera) (1953-58), Tarragona (1958-70) i Barcelona (des del 1970). Entre el 1975 i el 1980 fou degà del Col·legi de Notaris de Catalunya. Des del 1981 fou membre de l'Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya, de la qual fou secretari, i de l'Acadèmia de Ciències Econòmiques i Financeres (1983), i pertangué a la Comissió Jurídica Assesora de la Generalitat deInici página Catalunya. President del Consell Social de la Universitat de Barcelona en 1986-1999, formà part de la Secció de Filosofia i Ciències Socials de l'IEC, institució en la qual ingressà com a membre numerari el 1988. Publicà diverses obres sobre dret civil, dret mercantil, dret constitucional i especialment sobre dret lingüístic. Des d'un punt de vista més polític publicà Catalunya: la penúltima cruïlla (2003), reflexió sobre les limitacions a l'autogovern de Catalunya imposades pel marc constitucional i estatutari de la Transició. El 1996 publicà, a més, la crònica històrica i familiar De remences a rendistes: els Salellas (1332-1935), una seqüela de la qual fou editada pòstumament el 2008 (Història difícil de quatre dones).

79 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Puig i Savall, Lluís  (Manresa, Bages, 1840 – Barcelona, 1883)  Escriptor. Llicenciat en drets, exercí de mestre. És autor de Método para organizar en la capital de las Baleares escuelas gratuitas para adultos (1864), Cartilla de economía política (1864), Medios para evitar la lucha entre el capital y el trabajo (1882) i Medis per a millorar la condició social dels obrers, precedits d'una refutació dels errors comunistes i socialistes (1883).

80 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Puig i Simon, Ignasi  (Manresa, Bages, 1887 – Barcelona, 1961)  Químic i astrònom. Jesuïta. Ensenyà durant el període 1921-25 a l'Institut Químic de Sarrià, fins que fou nomenat sotsdirector de l'Observatori de l'Ebre. Publicà gran quantitat de treballs científics i obres de divulgació: Vademecum del químico (7 edicions), Resumen de un curso general de química (1924), Estudio sobre la radioactividad (1926), La noció d'isotopia (1927), Determinació de l'edat de la Terra (1930), Prácticas químicas (1930) i Manual de química moderna (1955).

81 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Puig i Soldevila, Eduard  (Ripoll, Ripollès, 1829 – 1891)  Llibreter i editor. Des de molt jove s'establí a Barcelona. El 1845 fundà la revista "El Locomotor", substituïda després per "El Áncora". El 1861 establí a la plaça Nova una llibreria que tindria bon prestigi. Edità bon nombre d'obres dels escriptors renaixentistes. EraInici página afiliat al partit liberal conservador. Fou regidor de l'ajuntament barceloní en diverses ocasions.

82 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Puig i Soler, Dionís  (Puigcerdà, Baixa Cerdanya, 1854 - Granollers, Vallès Oriental, 1921)  Meteorologista. De formació autodidàctica, publicà a "La Veu de Catalunya" i a "La Publicidad" els resultats d'un mètode descobert per ell de previsió atmosfèrica, que exposà al volum Dinámica atmosférica y barografía de Europa (1913). Publicà també l'opuscle El agua i altres petits treballs sobre temes relacionats amb l'agricultura, que el feren popular.

83 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Puig i Sorribes, Antoni  (Vic ?, Osona, s XVII - Catalunya, s XVIII)  Polític i militar. Fill de Jaume Puig i de Perafita, fou partidari, com ell, del rei-arxiduc Carles III. Fou un dels vuit signants dels poders concedits als ambaixadors catalans per al pacte anglo-català de Gènova (1705). Posteriorment lluità al setge de Barcelona (1706), a Aragó (1707) i en la defensa final de Barcelona (1713-14), per a la qual emprengué expedicions a la plana de Vic i en altres indrets per tal d'assolir reforços. Fou germà de Francesc.

84 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Puig i Sorribes, Francesc  (Vic ?, Osona, s XVII - Berga, Berguedà, 1713)  Polític i militar. Germà d'Antoni i de Ramon. Fou un dels signants per poders per al pacte anglo-català de Gènova (1705). Participà en l'alçament català de la plana de Vic a favor del rei-arxiduc Carles III, del qual rebé estímuls a través de Jordi de Hessen-Darmstadt. Lluità al setge de Barcelona i a Aragó, on destacà a la presa de Mallén. Més tard fou cap militar a Berga, on intentà de mantenir la plaça per als austriacistes. Morí assassinat.

85 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Puig i Sorribes, Ramon  (Catalunya, s XVII – s XVIII)  Eclesiàstic. Fill de Jaume Puig de Perafita i germà d'Antoni i de Francesc. El 1705 era rector de Tona (Osona). Participà a l'alçament vigatà a favor de Carles d'Àustria. Aquest el nomenà el mateix any, malgrat la seva condició eclesiàstica, capità de miquelets a laInici página plana de Vic.

86 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Puig i Sureda, Francesc  (l'Escala, Alt Empordà, s XIX – Barcelona, 1957)  Farmacèutic. Germà de Joan. Destacà pels seus coneixements professionals. A la seva mort era president del Col·legi de Farmacèutics barceloní.

87 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Puig i Sureda, Joan  (l'Escala, Alt Empordà, 1880 - Barcelona, 1978)  Metge cirurgià. Fou metge de l'Hospital de la Santa Creu de Barcelona i professor auxiliar honorari de cirurgia. El 1928 fou elegit membre de l'Acadèmia de Medicina de Barcelona. Es dedicà especialment a la cirurgia vascular, hipofisària, gastrointestinal i toracoplàstica.

88 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Puig i Terrats, Francesc  (Perpinyà, s XVII)  Advocat i polític. Fou el promotor principal del projecte d'expulsar de Perpinyà els francesos el 1674. El fracàs del complot determinà el seu empresonament. Malgrat les tortures sofertes, no revelà els noms dels qui el secundaren en el propòsit. Finalment fou executat. El seu fill i la seva muller aconseguiren de fugir de les autoritats franceses.

89 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Puig i Torralva, Josep Maria  (València, 1854 – 1911)  Escriptor. Fundador i impulsor de "Lo Rat Penat", publicà poemes renaixentistes, que aplegà a Lliris i cards. Com a erudit, publicà, en col·laboració amb F. Martí i Grajales, Orígens del gravat en València (1883) i Estudio històrico-crítico de los poetas valencianos de losInici página siglos XVI, XVII y XVIII (1883). Publicà també estudis sobre gramàtica i ortografia del valencià.

90 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Rafael Puig i VallsPuig i Valls, Rafael  (Tarragona, 31/mai/1845 – 11/gen/1920)  Publicista i enginyer forestal. Fou enginyer en cap del districte forestal de Barcelona. Instituí l'anomenada Festa de l'Arbre per tal d'estimular la repoblació forestal i el respecte als boscs. Fou secretari de la Societat Econòmica d'Amics del País i del consell de l'Exposició Universal de Barcelona del 1888. Juntament amb Victorià Felip, projectà la línia fèrria Manresa-Cardona. És autor de nombrosos obres de tema forestal, l'estudi La Phyllosera Vastatrix en el partido de las afueras de Barcelona (1888) i diverses descripcions de l'Exposició Universal de Chicago (1892), on fou delegat de la Cambra de Comerç barcelonina. També fou col·laborador de "La Vanguardia".

91 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Puig i Xoriguer, Salvador  (Barcelona, 1719 – 1793)  Erudit. Eclesiàstic, fou catedràtic de retòrica del seminari episcopal de Barcelona (1743-58) i capellà de Palau (1760). Ingressà el 1748 a l'Acadèmia de Bones Lletres, on desplegà una gran activitat: hi llegí poemes en català (1754 i 1756) i treballs com Disertación sobre la elocuencia latina desde el siglo VII al XII i sobre la història eclesiàstica de Catalunya; traduí al castellà les Geòrgiques de Virgili i s'encarregà també d'organitzar els materials bibliogràfics per extreure el vocabulari d'un projectat diccionari català. Publicà, a doble columna, castellana i catalana, i per disposició del bisbe Climent, uns Rudimentos de gramática castellana (1770), que tingueren una gran difusió.

92 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Puig Major  (Escorca, Mallorca Septentrional Veure> Major, puig.

93 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaPuig-aguilar  (Guixers, Solsonès)  Santuari (1.253 m alt), damunt el puig Aguilar, que domina el poble de la Corriu, de la parròquia del qual depèn.

94 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Puig-agut  (Manlleu, Osona)  Santuari (el Sagrat Cor i la Mare de Déu de Lurda), situat en un petit turó (696 m), termenal amb Torelló i l'Esquirol. En 1883-86 hi fou bastit un petit temple expiatori (s'ha dit que era el primer que es dedicà al Sagrat Cor), per iniciativa de Ramon Madiroles, el qual publicà el butlletí "El Faro de Puig-Agut", que sortí, de manera irregular, fins al 1903.

95 CATALUNYA - HISTÒRIA

Puig-alder  (les Planes d'Hostoles, Garrotxa)  Antic castell (707 m alt), a la vall de Cogolls, enlairat damunt el riu, aigua amunt del nucli de Cogolls. Sols s'hi conserva l'església, dedicada a sant Salvador, convertida en santuari. Esmentat ja el 1021 amb el castell d'Hostoles, estigué sempre vinculat als senyors d'aquest castell i passà també a la corona.

96 CATALUNYA - HISTÒRIA

Puig-alt de Ter  (Ripollès Nom adoptat el 1937 per al municipi de Sant Joan de les Abadesses.

Anar a:    Puig, R ]    [ Puig de P ]    [ Puig i ]    [ Puig i E ]    [ Puig i M ]    [ Puig i Si ]Inici página

A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Logo de Dades dels Països CatalansEntrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ BlocContactar amb Dadescat

© 2006-2016 Associació Sense Límits / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons

Sense Límits a Internet: Sense Límits / Alt Camp Info / Directori Alt Camp / Masia Virtual -