A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Inici ] Entrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ Bloc ]              Contactar amb Dadescat

Anar a:    Puigs ]    [ Puigv ]    [ Puigverd d ]    [ Puj ]    [ Pujal ]    [ Pujalt ]

...la mala bava no és cap defecte, el defecte és emprar-la malament. (Enric Vila)

1 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Puigsac  (Pardines, Ripollès Veïnat, a l'esquerra del Segadell, aigua amunt del poble.

2 CATALUNYA - HISTÒRIA

Puigsacalm  (la Vall d'En Bas, Garrotxa Nom adoptat el 1937 per a Sant Privat d'En Bas.

3 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Puigsacalm, el  (la Vall d'En Bas, Garrotxa Muntanya (1.515 m alt) de la Serralada Transversal Catalana, entre Joanetes i Sant Privat d'En Bas. S'estén de nord a sud al límit amb Osona, i separa la fossa d'Olot de l'altiplà de Collsacabra, així com la conca del Fluvià de la del Ter. És un horst tectònic originat per una falla que interromp bruscament la sèrie regular de plecs pirinencs de l'alta vall del Ter. És constituïda principalment per gresos.

4 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaPuigsec  (Vallfogona de Ripollès, Ripollès Veïnat, al nord de la vila, al vessant meridional de la serra de puig Estela.

5 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Puigsec  (Sant Julià de Vilatorta, Osona)  Masia, a llevant del poble; el nom és esmentat el 980 i la masia el 1201. És un gran casal setcentista, restaurat modernament; a la seva capella de Sant Ponç (existent ja el 1686) se celebra anualment el 22/mai el títpi aplec del pa.

6 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Puigsec  (Sant Llorenç de Cerdans, Vallespir Veïnat, al sud-est de la vila.

7 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Puigsec, Pere de  (Catalunya, s XIV – s XV)  Cavaller. Manava algunes companyies de reforç trameses de Barcelona a Sardenya pel juliol de 1409. Serví amb les armes a l'illa.

8 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Puigserver, Felip  (Palma de Mallorca, 1745 – 1821)  Dominicà (1759). Alumne de la Universitat d'Oriola, regentada pel seu orde, i professor, després, de filosofia i teologia a Oriola mateix i al convent dominicà de Palma, on formà part de la Junta de govern durant l'ocupació napoleònica de la Península. En l'opuscle El teólogo democrático ahogado en las angélicas fuentes (1815) intentà de confutar Joaquim-Llorenç Villanueva, que s'havia basat en sant Tomàs per defensar l'actitud liberal de les Corts de Cadis. Molt més importants, en la història de la persistència i la renovació de la filosofia tomista, són els seus tres volums de Philosophia sancti Thomae Aquinatis auribus huius temporis accomodata (1817-20; 1824-26).

9 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Puigserver i Llabrés, Miquel  (Lloseta, Mallorca, 1881 - Sóller, Mallorca, 1947)  Escriptor. Publicà el volum Records de nostra terra (1928), però la seva aportació més important és en el camp teatral, hom el potInici página considerar com a representant del teatre costumista de caire pagès. Amb una tècnica senzilla, però eficaç, aconseguí un èxit notable de públic que ha continuat fins pràcticament els nostres dies. Estrenà Es metge nou (1930, publicada el 1951), la seva obra més famosa, L'amo en Sion (1932), En Tomeu de Sa Drassana (1931, publicada el mateix any), Una i oli (1934) i El pobre milionari (1935).

10 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Puigserver i Plana, Fabià  (Olot, Garrotxa, 1938 – Barcelona, 31/jul/1991)  Escenògraf i director teatral. Anà a viure a Varsòvia, on estudià belles arts i escenografia. El 1958 s'establí a Barcelona i féu decoracions per a grups de cambra, per a l'Agrupació Dramàtica de Barcelona i per a l'Escola Adrià Gual. Va realitzar, amb criteri renovador, moltíssims espectacles i escenografies, pels quals li fou concedit el premi FAD. Assolí dues vegades el premi Nacional d'Escenografia (1975 i 1979), a més de diversos guardons internacionals. Fou fundador i impulsor del Teatre Lliure (1976). Entre els seus muntatges destaquen Primera història d'Esther (1960), Antígona (1967), El adefesio (1968), Yerma (1972), La Setmana Tràgica (1975), Seven Dangers (1982), Madre Coraje (1986), Terra Baixa (1990) i Història del soldat (1991).

11 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Puigseslloses  (Folgueroles, Osona Veure> Sant Jordi de Puigseslloses.

12 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Puigsespedres  (Santa Maria de Corcó, Osona)  Petita elevació (728 m alt), al sud del poble, prop de la masia d'Arquerons, on hi ha un dolmen o galeria coberta, força malmesa, excavat el 1920.

13 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Puig-sureda i Sais, Joan  (l'Escala, Alt Empordà, 1880 – Barcelona, 1978)  Metge cirurgià. Acabà els estudis, cursats a Barcelona, l'any 1901. Fou deixeble de Cardenal i de Ribas i Ribas. Ha exercit càrrecs docents a la Universitat de Barcelona: encarregat de càtedra de terapèutica quirúrgica (1931), professor agregat per nomenament del patronat de la Universitat Autònoma i encarregat de càtedra de patologiaInici página quirúrgica (1939). Presidí el Novè Congrés de Metges de Llengua Catalana (Perpinyà 1936) i el Primer Congrés Espanyol de Cirurgia (Barcelona 1949). Fou fundador i primer director de la Colección Española de Monografías Médicas (1940). Des del 1942 fins a la jubilació fou cap del Servei de Cirurgia de l'Hospital de la Santa Creu i de Sant Pau.

14 CATALUNYA - HISTÒRIA

Puigtinyós  (Alt Camp Veure> Montferri (antic nom del poble).

15 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Puigtorrat  (Aiguaviva de Gironès, Gironès Veïnat.

16 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Puiguriguer i de Dorda, Jaume  (Barcelona, s XIX – 1884)  Jurista. Fou degà del Col·legi de Procuradors de Barcelona. Destacà pels seus coneixements en matèries de dret català. Reuní una notable col·lecció de monedes, que havia de passar en part als museus de Barcelona.

17 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Puigventós, Avinyonet de  (Alt Empordà Veure> Avinyonet de Puigventós.

18 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Puigverd, Arnau de  (Catalunya, s XII)  Noble. Figura al seguici i consell d'Alfons I el Cast. El 1180 fou un dels signants de la carta de poblament de Mont-roig.

19 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Puigverd, Berenguer de  (Catalunya, 1210 – 1243)  Noble del temps de Pere I i de Jaume I, pertanyent al bàndol dels Cardona, senyor dels castells de Puigverd, Oliola, Ponts, Agramunt, Barberà, Prenafeta, Miramar i Figuerola, fill de Pere i germà de Guillem de Puigverd. Apareix com a conseller de Pere I en el pacte d'aquest amb la comtessa vídua Elvira d'Urgell per al casament dels fills d'ambdós, Jaume i Aurembiaix (1210). Concorregué a la cort de Lleida per al jurament de Jaume I (1214) i després a les de Montsó i VilafrancaInici página (1217) i Tarragona (1235). Signà les treves entre els Cardona i els Montcada del 1226. Féu donacions a Poblet, juntament amb el seu pare i el seu germà, de drets de Vinaixa i Omells (1235). Testà el 1243.

20 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Puigverd, Berenguer de  (Catalunya, a 1253 - d 1291)  Cavaller. Tot i haver signat els pactes nobiliaris contra la corona (1274), ben aviat féu costat al rei Jaume I. Sobretot amb Pere II augmentà la seva influència, ja que fou un dels cavallers que havien d'acompanyar el monarca al desafiament de Bordeus (1283). Continuà els seus serveis a la monarquia catalana amb el nou rei Alfons II el Franc. El 1291 fou un dels signants de la pau de Tarascó, dita també de Brignoles.

21 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Puigverd, Berenguer de  (Catalunya, s XIV)  Cavaller. El 1323 anà a Sardenya amb l'expedició de conquesta que dirigia l'infant Alfons. Aquest o un homònim intervingueren a favor de Bernat de Solcina a les bandositats de Vila-seca (1340).

22 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Puigverd, Berenguer de  (Catalunya, s XIV)  Cavaller. Serví Pere III el Cerimoniós a la guerra contra Castella. El 1357 era amb les forces agrupades al regne de València a les ordres de l'infant Pere, oncle del monarca.

23 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Puigverd, Catalana de  (Catalunya, s XV)  Dama. A la mort de Catalana de Llança, es féu càrrec de la majordomia dels petits infants Joan i Martí, futurs reis i fills de Pere III el Cerimoniós.

24 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Puigverd, Galceran de  (Catalunya, s XIV)  Cavaller. Participà a l'expedició que dirigí l'infant Alfons per sotmetre Sardenya el 1323-24.

25 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaPuigverd, Guerau de  (Catalunya, s XIII)  Noble. Serví a Sicília contra els angevins. S'hi destacà molt. El 1291, regnant Jaume II i governant Sicília l'infant Frederic, era un dels quatre capitans principals del front de Calàbria.

26 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Puigverd, Guillem de  (Catalunya, s XII – s XIII)  Noble. Era membre del seguici i consell del rei Pere I el Catòlic.

27 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Puigverd, Guillem de  (Catalunya, s XIII)  Cavaller. Serví Jaume II. El 1293, amb Bernat de Montpaó, tenia al seu càrrec la custòdia dels fills del príncep de Salern, capturats per Roger de Lloria a la batalla de Nàpols i utilitzats llargament per Alfons II i Jaume II com a arma de coacció política.

28 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Puigverd, Miró Guillem de  (Catalunya, s XII)  Magnat. Fou un dels defensors de Pere de Puigverd al procés de Lleida de 1157.

29 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Puigverd, Pere  (Catalunya, s XIV)  Cavaller. Serví a Sardenya. El 1362 era un dels caps principals de les forces catalanes que tenien per base el castell de Càller.

30 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Puigverd, Pere de  (Catalunya, s XII)  Magnat. Fill de Vidià de Puigverd, del qual heretà els castells de Barberà, Piera i Prenafeta, que li calgué defensar de les escomeses dels sarraïns. Participà a la campanya d'Almeria (1147), on anà amb deu cavallers propis, i a la presa de Lleida (1149). Fou personatge influent en temps de Ramon Berenguer IV. Més tard disputà amb aquest per la potestat dels seus castells de Piera i de Prenafeta, però hagué de reconèixer-la finalment al comte barceloní. El litigi, que resultà bastant sonat, fou resolt per un alt tribunal arbitral, a Lleida, el 1157. Entre els jutges hi havia el comte Arnau Mir de Pallars, elsInici página bisbes de Barcelona i Lleida, el canonge i futur prelat Hug de Cervelló, el burgés i conseller Bernat Marcús, i magnats molt il·lustres. El defensaren un canonge d'Urgell, Galceran de Pinós i el seu parent Mir Guillem. Un defensor del comte Ramon Berenguer IV fou el Gran Senescal Guillem Ramon IV de Montcada. En el seu testament (1167) llegà els béns de Barberà als templers i part al monestir de Poblet. El seu fill Pere de Puigverd discutí als templers els drets sobre Barberà.

31 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Puigverd, Pere de  (Catalunya, s XII - Santes Creus ?, Alt Camp, s XII)  IV abat de Santes Creus (1158-85). Fill probable del magnat homònim. Fou un dels primers monjos catalans del monestir cistercenc de Valldaura-Ancosa i el quart abat del monestir i primer de filiació catalana. Al llarg del seu abadiat la comunitat s'establí definitivament a l'indret de Santes Creus abandonant Valldaura del Vallès (Cerdanyola) i l'indret d'Espluga d'Ancosa, on no s'arribà a establir per manca d'aigua. La instal·lació a Santes Creus, que el monestir posseïa des del 1158, fou molt dificultosa per les qüestions sobre la jurisdicció religiosa del lloc, que pertanyia a l'arquebisbe de Tarragona i al bisbe de Barcelona. La protecció del papa Alexandre III permeté a la comunitat d'instal·lar-s'hi el 1169 i inicià les noves construccions (1174), molt avançades al final del seu abadiat. Actuà en els afers generals del país i en les diferències amb Poblet, que són un primer indici de la importància que adquiria el naixent monestir. Hom ha dit tradicionalment que el 1185 passà a ocupar la diòcesi de la Seu d'Urgell, si bé cal considerar el bisbe Pere de Puigverd que regí aquella diòcesi entre el 1204 i el 1230 con un altre parent homònim.

32 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Puigverd, Pere de  (Catalunya, s XII – s XIII)  Noble. Figurà al consell de Pere I el Catòlic. Participà activament a les lluites civils durant els primers anys del regnat de Jaume I. A la constitució de Pau i Treva de Vilafranca, el 27/jun/1217, encapçalà la llista dels signants.

33 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaPuigverd, Pere de  (Catalunya, s XII - s XIII)  Prelat. Fou nomenat bisbe d'Urgell el 1204, succeint a Bernat de Vilamur. El 1230, desitjós de retirar-se, anà a prendre l'hàbit del Císter a Santes Creus, d'on era abat el futur sant Bernat Calbó. Fou succeït per Ponç de Vilamur.

34 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Puigverd, Pere de  (Catalunya, s XIII – Sicília, Itàlia, s XIV)  Noble. Serví a Sicília contra els angevins. Hi restà quan Frederic II es convertí en rei independent i fins quan el monarca fou atacat pel seu germà Jaume II. Aquest rei comminà repetidament els catalans que servien a Sicília el ràpid retorn a Catalunya, però ell no obeí. Fou decretada, el 1300, la confiscació dels seus béns catalans.

35 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Puigverd, Ramon de  (Urgell, s XIII – Catalunya, s XIV)  Noble. El 1314, a Lleida, assistí al casament de l'infant Alfons, el futur rei Benigne, amb Teresa d'Entença. Per aquesta unió passava als contraents el comtat d'Urgell.

36 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca de l'UrgellPuigverd d'Agramunt  (Urgell Municipi: 17,0 km2, 366 m alt, 244 hab (2015). Situat al sector nord de la comarca, al límit amb la Noguera, accidentat pels contraforts occidentals de la serra d'Almenara i a la vora del Sió, afluent del Segre, al sector regat pel canal d'Urgell, al sud-est d'Agramunt. Agricultura, s'hi conreen cereals de secà. La ramaderia complementa l'economia, amb bestiar boví, porcí i oví; granges avícoles. Activitats derivades de l'agricultura i de la ramaderia. Hi ha petits obradors. El poble és al voltant de les restes de l'antic castell de Puigverd; església parroquial de Sant Pere. El municipi comprèn, a més, el territori de les Quadres de Puigverd. Àrea comercial de Tàrrega. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades - Escola

37 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació del municipi del SegriàPuigverd de Lleida  (Segrià Municipi: 12,52 km2, 219 m alt, 1.405 hab (2015). Situat al límit amb les Garrigues i el Pla d'Urgell, a la plana regada pel canal d'Urgell, al sud-est de Lleida. Drena el terme el torrent de la Femosa. El principal recurs és l'agricultura: de secà s'hi conreen cereals, ametllers i oliveres; hi prepondera, però, el regadiu, que és possible gràcies als regatges derivats del canal d'Urgell, amb aigües procedents del Segre, i que es dedica majoritàriament als arbresInici página fruiters (peres, pomes i prèssecs) i també blat, blat de moro, farratge i hortalisses. Ramaderia de bestiar porcí i oví; avicultura. Cooperativa fruitera. Indústria alimentària (embotits) i dels mobles. El poble és situat en un planell; església parroquial dedicada a sant Pere. Àrea comercial de Lleida. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades - Escola Sant Jordi

38 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Puigverd de Talarn  (Tremp, Pallars Jussà Poble de l'antic mun. de Fígols de la Conca. Formà un sol municipi amb Castissent al s XIX. L'església (Santa Anna) depenia de la parròquia de Palau de Noguera. Pertanyia a l'orde de Sant Joan (comanda de Susterris).

39 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Puigvert, Francesc  (Catalunya, s XIX – s XX)  Operador de cinema, documentalista i productor. Especialista en documentals de successos, causà un gran impacte amb unes filmacions del 1915 sobre la tècnica quirúrgica de l'oftalmòleg Barraquer, que assenyalaren una fita en el cinema com a document mèdic.

40 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Antoni Puigvert i GorroPuigvert i Gorro, Antoni  (Santa Coloma de Gramanet, Barcelonès, 26/abr/1905 – Barcelona, 17/mai/1990)  Metge uròleg. L'any 1933 entrà al servei d'urologia de l'hospital de Sant Pau com a metge agregat i n'esdevingué director l'any 1951; un any després fou director de l'Institut d'Urologia, on organitzà seccions d'anatomia patològica i de radiologia urològica. Ideà nous instruments d'ús quirúrgic i féu importants estudis sobre els limfàtics urinaris i la circulació renal. Va escriure Endoscopia urinaria (1942), Tratado de urología clínica (1944), Tuberculosis urinaria y genital masculina (1958) i l'Atlas de Urología. El 1971 fou nomenat catedràtic d'urologia de la Universitat Autònoma de Barcelona. El 1980 fou elegit diputat del Parlament de Catalunya, com a independent dins la candidatura d'ERC de Lleida.

41 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaPuigvert i Romaguera, Antoni  (la Bisbal d'Empordà, Baix Empordà, 4/jul/1954 - )  Poeta i novel·lista. Literàriament conegut com Antoni Puigverd. Catedràtic de literatura i col·laborador habitual de mitjans de comunicació. Destaca la seva obra poètica, amb Vista cansada (premi Miquel de Palol 1989), Curset de natació (premi Carles Riba 1991), etc. En narrativa ha publicat La pràctica dels vius (1990), Paper de vidre (1993) i La gàbia d'or (2000).

42 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Puigvert i Romaguera, Joan Maria  (la Bisbal d'Empordà, Baix Empordà, 8/mar/1959 - )  Poeta i músic. Publicà molt jove Pleniluni (1980), llibre de factura clàssica, de to greu i contingut, que voreja, a voltes, el retoricisme. Entre 1977 i 1982 ha guanyat múltiples guardons poètics i la seva poesia deriva, directament trasbalsada per les lectures de l'avantguardisme de l'inici del s. XX -fonamentalment el francès-, vers un devessall d'imatges i retòrica, de mètrica estricta i pura expressivitat del seu món oníric. Metamorfosi del silenci (1982) i El clima de les flautes (1982) en són bona mostra. Guanyà la Viola als Jocs Florals de Barcelona (1984).

43 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Puigxatmar  (Cornellà del Terri, Pla de l'Estany Veure> Pont-xetmar.

44 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Puilaner, el  (es Bordes / Vilamòs, Vall d'Aran Cim (2.220 m alt), a la línia de crestes que separa la Vall d'Aran de Comenge, termenal dels dos municipis.

45 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Puimanyons  (la Pobla de Segur, Pallars Jussà Despoblat (611 m alt), a la dreta del Flamicell, a la seva confluència amb la Noguera Pallaresa. La seva església (Sant Jaume) depenia de la parròquia de Toralla. Al s XIX formà un municipi amb Serradell.

46 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA

Inici páginaPuimolar  (Areny de Noguera, Ribagorça Poble (973 m alt) (o Puigmolar) de l'antic terme de Cornudella de la Valira, a l'esquerra de la Valira de Cornudella, aigua amunt de Ribera de Vall. Depenia del monestir de Lavaix.

47 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Puio  (Salardú, Vall d'Aran Veure> Pójo.

48 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA

Puiol  (Monesma i Queixigar, Ribagorça Caseria, al vessant meridional del turó on s'alça el castell de Monesma.

49 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Puiòlo  (Vall d'Aran Veure> Pujólo.

50 FRANJA PONENT - HISTÒRIA

Puiverd  (Benavarri, Ribagorça Antic poble (o Puigverd), al sector nord-occidental del terme. El s XIX formava part del municipi d'Aler. De la seva església parroquial (Sant Donat) depenia el santuari de la Mare de Déu de les Ventoses.

90 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Puixmarín, mestre de  (País Valencià, s XV)  Pintor anònim. Estilísticament, se'l relaciona amb Miquel Alcanyís. L'única obra conservada de la seva mà és el retaule de Sant Miquel Arcàngel procedent de la capella del degà Pere Puixmarín (actualment a la capella dels Castillas), de la catedral de Múrcia.

51 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Pujada, Guillem  (Barcelona, s XIV – s XV)  Ciutadà. Serví a Sicília quan l'illa fou reduïda a l'obediència de la reina Maria i de Martí el Jove, des del 1392. Quatre anys més tard, en deixar l'illa Martí l'Humà, Pujada fou un dels qui restaren al consell reial de Sicília. Tornà després a Catalunya i serví a la cort. El 1403, amb el jurista iInici página conseller Bernat Despont convingué el tractat de confirmació de pau amb la república de Gènova. El 1409 fou el primer que anuncià al rei l'arribada dels missatgers de Sardenya que venien per fer-li saber la gran victòria de Sanluri.

52 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Pujada, la  (Sant Jaume dels Domenys, Baix Penedès)  Caseria, a la dreta de la riera de Marmellar.

53 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Pujada, Nicolau  (Catalunya, s XIV - s XV)  Conseller reial del rei Martí l'Humà. Fou batlle general del regne de València, i com a tal participà a diversos esdeveniments d'importància. El 1403 fou testimoni del tractat de confirmació de pau signat, a la capital valenciana, amb els representants genovesos.

54 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Pujadas, Tomàs L.  (Catalunya, 1904 - s XX)  Musicòleg, compositor i eclesiàstic. Els seus escrits sobre temes musicals, molt nombrosos, són dedicats amb preferència a la música religiosa. Com a compositor és autor de misses i càntics marians.

55 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Pujadas i Badia, Miquel  (Terrassa, Vallès Occidental, 1892 - Catalunya, s XX)  Pintor. Deixeble de Pere i Tomàs Viver. Ha obtingut diversos premis. És autor dels plafons murals del Casino del Comerç, de Terrassa.

56 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Pujadas i Mayans, Antoni  (Igualada, Anoia, 1811 – Barcelona, 1881)  Metge psiquiatre. A causa de la revolució del 1835 visqué uns anys a Londres i a París. Fou fundador, propietari i director del manicomi de Sant Boi de Llobregat (1854). Hi publicà la primera revista psiquiàtrica del país, "La Razón de la Sinrazón"Inici página (1862). Publicà també la revista "El Bañista" i una Historia de la ciencia mental

57 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Isabel Pujadas i RúbiesPujadas i Rúbies, Isabel  (Balaguer, Noguera, 1949 - )  Geògrafa i demògrafa. El 1972 es llicencià en geografia a la Universitat de Barcelona. El 1982 es doctorà en aquesta mateixa universitat amb una tesi que tractava de la diversificació de les estructures de la població catalana segons les diferències territorials. Professora del departament de geografia humana de la Universitat de Barcelona des del 1973, i cap d'aquest departament des del 1990. Ha participat en diversos projectes i estudis de caràcter aplicat com ara plans de muntanya, plans d'ordenació urbana, diagnosis comarcals i l'Enquesta Metropolitana de Barcelona. Dedicada a l'estudi de la població de Catalunya, ha col·laborat, principalment, amb Tomàs Vidal, i els seus treballs fan referència a temes de distribució territorial, evolució de la fecunditat i la nupcialitat, moviments migratoris, estructures demogràfiques i projeccions i previsions de població. Des de la creació el 1984 del Centre d'Estudis Demogràfics (CED), ha estat el cap de bona part de les investigacions que s'hi han dut a terme i participà en la formació de nous demògrafs.

58 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Pujade, Francesc  (Arles, Vallespir, 1903 – 1975)  Excursionista i folklorista. Impulsor de les tradicions catalanes del Vallespir. Inicià el costum de les fogueres dalt dels cims (Canigó, el 1957), després estès per tot Catalunya. El 1928 recorregué en bot pneumàtic les gorges de la Fou (Arles). Fou fundador del Club Excursionista (1928) i del Sindicat d'Iniciatives d'Arles (1938).

59 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Pujades, Antoni  (Reus, Baix Camp, s XVI - s XVII)  Mestre de cases. Projectà la casa de la vila de Reus, la construcció de la qual inicià el 1601. Poc després s'associà amb Antoni Mas i l'any 1603 fou inaugurat part de l'edifici. Predominantment d'estil renaixentista, la casa de la vila de Reus presenta, però, alguns elements barrocs, que apareixen per primera vegada en l'arquitectura catalana.

60 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaPujades, castell de  (Castellví de la Marca, Alt Penedès Casa fortificada, prop de la Múnia. Enrunada, fou refeta pel marquès d'Alfarràs.

61 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Pujades, Guillem  (Catalunya, s XV - Itàlia ?, s XV)  Militar. El 1462 prengué les armes a favor de Joan II, i la generalitat el declarà enemic de la terra. Servia a Sicília en temps de Ferran II el Catòlic. El 1477 passà a Sardenya amb les galeres que enviava el virrei, comte de Cardona, per cooperar a l'ofegament de la revolta de Lleonard d'Alagó, marquès d'Oristany. Abans de l'arribada del comte havia exercit per un temps, amb Guillem de Peralta, el virregnat de Sicília.

62 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Pujades, Jeroni  (Barcelona, 1568 - Castelló d'Empúries, Alt Empordà, 1635)  Cronista i historiador. Es dedicà a la investigació amb la intenció d'escriure una història de Catalunya. La primera part, escrita en català i apareguda amb el títol de Crònica Universal del Principat de Catalunya (1609), arribava fins l'any 714. La segona i tercera part de l'obra, escrites en castellà, varen quedar inèdites. Al s XIX l'obra completa fou publicada en castellà amb el títol de Crónica Universal del Principado de Cataluña (1829-32). L'obra consta de 8 volums i només arriba a l'any 1162.

63 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Pujades, mas  (Piera, Anoia)  Masia, antic lloc (les Pujades) i església.

64 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Pujades, Mateu  (Catalunya, s XV - Itàlia ?, s XV)  Cavaller. El 1430, amb Galceran de Requesens, tractà de dissuadir Frederic de Luna, del qual era gran amic, perquè no es posés al servei del rei de Castella. El seu propòsit fracassà. Anà a Itàlia a servir Alfons IV el Magnànim. N'era el tresorer general. Quan el monarca se n'anà a Milà, el 1447, el deixà a Nàpols com a membre del consell de govern de Ferran, duc de Calàbria, fillInici página natural del rei.

65 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Pujades, Miquel  (Figueres, Alt Empordà, s XVI - Barcelona, s XVI)  Advocat. Pare de Jeroni. El 1546 escriví una obra titulada Tractat de les procedències dels reis d'Aragó contra els de França.

66 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Pujades, Nicolau  (Catalunya, s XV - Tarragona ?, d 1464)  Eclesiàstic. Era ardiaca de Santa Maria del Mar de Barcelona. Ocupà el càrrec de Diputat Eclesiàstic a la generalitat. En 1459, amb el rossellonès Felip Albert, anà d'ambaixador a França. Seguí la causa de Joan II. Dos anys després, amb Arnau de Vilademany, fou comissionat pel Parlament de Catalunya per advertir Joan II que no havia d'entrar al Principat. Acompanyant la reina Joana Enríquez, era assetjat a la Força de Girona en 1462. En 1464 era jutge i conservador apostòlic de la cúria de Tarragona. Era germà de Tomàs.

67 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Pujades, Pere  (Sardenya ?, Itàlia, s XV)  Militar. Governador del Logudor (Sardenya) que hagué de fer cara (1478) a la revolta encapçalada per Lleonard d'Alagó, marquès d'Oristany. Guanyà per al rei alguns llocs i viles i derrotà l'exèrcit del marquès amb l'ajut de les forces del virrei Nicolau Carròs.

68 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Pujades, Tomàs  (Catalunya, s XV)  Funcionari reial. Era germà del canonge Nicolau Pujades. Estigué adscrit al servei de la reina Joana Enríquez. Passà amb ella el setge de la Força de Girona, el 1462.

69 ANDORRA - GEOGRAFIA

Pujal  (Andorra la Vella, Andorra Veure> Puial.

70 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Pujal, el  (Sort, Pallars Sobirà Poble (1.162 m alt) de l'antic mun. d'Enviny, al nord del terme, en un costerInici página que domina la vila de Sort. L'església parroquial és dedicada a sant Pere.

71 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Pujal, Joan Antoni  (Catalunya, s XVIII)  Jurista. Proposà l'aplicació a Catalunya del dret castellà, com a subsidiari del català. Així i tot, confeccionà un conjunt de notes que són una primera base a l'estudi del dret del país. És autor de l'obra Desengaño al público con pura y sólida doctrina. Tratado de la observancia y obediencia que se debe a las leyes (Madrid, 1774). El llibre conté adulacions desbordades per al govern.

72 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Pujal d'Organyà, el  (Cabó, Alt Urgell Poble (619 m alt), a la dreta del riu de Cabó, al límit amb el terme d'Organyà.

73 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Pujal i Serra, Josep  (Barcelona, s XIX - s XX)  Escriptor i economista. Doctor en filosofia i lletres, es dedicà a l'ensenyament mercantil a diverses ciutats de l'estat espanyol. El 1900 fou vice-president del Congrés Internacional de Geografia Econòmica i Comercial de París. Publicà nombroses obres de caràcter divers, com Los museos comerciales y la exportación españole (1904), Las literaturas orientales y en particular la sánscrita (1917) i Puertos y zonas francas (1918).

74 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Pujalics  (Cornellà del Terri, Pla de l'Estany Veure> Pujals dels Pagesos.

75 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Pujals dels Cavallers  (Cornellà del Terri, Pla de l'Estany Poble, al sud de Pujalt dels Pagesos. L'església parroquial de Santa Eulàlia és romànica, amb campanar d'espadanya. Davant seu hi ha l'antiga casa de tipus senyorial (s XV), dita la Torre, d'on probablement procedeix la família Pujals, i que pertangué als Foixà fins al s XX. Fou lloc reial.

76 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaPujals dels Pagesos  (Cornellà del Terri, Pla de l'Estany Poble (o Pujalics), al sector septentrional del terme, a l'interfluvi de les rieres de la Farga i de Garrumbert. El poble i la seva església parroquial, romànica (dedicada a santa Maria), són ja esmentats el 1017. Al menys des de l'any 1279 hom distingeix aquest poble del nucli veí de Pujals dels Cavallers.

77 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Pujals i Fontrodona, Esteve  (Vila-seca de Solcina, Tarragonès, 26/des/1911 - Madrid, 31/ago/2005)  Escriptor i professor. Llicenciat en lletres, estudià a Oxford i a Londres. Catedràtic de literatura anglesa a la universitat de Madrid i redactor d'"Arbor". Ha publicat, entre altres estudis, Espronceda y Lord Byron (1949), El Romanticismo inglés (1969).

78 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Joan Maria Pujals i VallvéPujals i Vallvé, Joan Maria  (Vila-seca de Solcina, Tarragonès, 24/jun/1957 - )  Polític. Llicenciat en filologia catalana per la Universitat de Barcelona, fou alcalde de Vila-seca (1983-91) i president de la diputació de Tarragona des del jul/1988, càrrec que renovà el 1991 després que CiU obtingués la majoria absoluta. Al mar/1992 fou elegit diputat per CiU al Parlament de Catalunya. Nomenat conseller d'ensenyament de la Generalitat al des/1992, deixà l'alcaldia i la diputació. Al jun/1996 fou nomenat conseller de cultura, des d'on impulsà la reforma de la Llei de Normalització Lingüística, que fou aprovada pel Parlament al final del 1997. Fou president de la Federació Intercomarcal de Tarragona de CDC (1989-1996). En les eleccions de 1999 fou reelegit diputat al Parlament de Catalunya i deixà el càrrec de conseller de cultura. Fou diputat fins el 2003, i dirigí l'Institut Ramon Llull entre el 2002 i el 2004. Ha escrit, entre altres, La Lluna de Nisan (1994), Catalonia (1995), De bat a bat. Paisatges de Tarragona (1995) i Les noves fronteres de Catalunya (1998).

79 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaPujalt  (Pardines, Ripollès)  Veïnat, a 1,5 km del poble.

80 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca d'AnoiaPujalt  (Anoia Municipi: 31,42 km2, 770 m alt, 198 hab (2015). Situat al nord-oest de la comarca, al límit amb la Segarra, al sector de ponent dels altiplans de Calaf. Dues terceres parts del terme no són conreades, i les ocupen roures, pins, alzines i garriga. Agricultura amb conreus de cereals i ametllers de secà. Té tradició la ramaderia de bestiar porcí i oví; hi ha avicultura. La població ha disminuït més d'una tercera part des de mitjan s XIX. El poble és als vessants d'una elevació que havia coronat l'antic castell de Pujalt o de la Mota, que formà part de la marca de Berga; església parroquial de Sant Andreu, de base romànica; capella gòtica de la Concepció (1329); restes de la capella de Sant Roc. El terme comprèn, a més, els pobles de Conill, Vilamajor i la Guàrdia Pilosa, el llogaret de l'Astor, la caseria de les Torres, l'antic castell de Montesquiu i el mas de la Portella. Pertany a l'àrea comercial de Manresa. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades

81 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Pujalt, Berenguer de  (Catalunya, s XIII)  Cavaller. Participà a la lluita contra la invasió francesa de 1285. Fou reunit en consell de guerra, a Peralada, per Pere II el Gran.

82 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Pujalt, Guillem de  (Catalunya, s XIII – Marroc ?, s XIV)  Cavaller. Fou un dels principals capitans de la milícia catalana manada per Bernat Seguí i lloada per Jaume II als merinites del Marroc. Combaté per compte d'aquest contra els granadins. El 1305, depenent de Seguí, fou nomenat capità de la companyia destinada a guarnir Marraqueix.

83 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaPujalt, Guillem Ramon de  (Catalunya, s XII)  Magnat. Potser pare de Berenguer. Exercí algun paper al consell del comte Ramon Berenguer IV. Als primers anys de la governació d'aquest, entre 1134 i 1136, el seu nom figura en alguns documents d'importància.

84 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Pujalt, Pere de  (Catalunya, s XII)  Magnat. Com altres del seu llinatge, tingué accés al consell de Ramon Berenguer IV, però en el seu cas sense gaires intervencions. Aquestes es produïren el 1153. Assistí a la compra del terç que posseïa Gènova sobre la ciutat de Tortosa.

85 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Pujalt, Ramon de  (Catalunya, s XII)  Cavaller, magnat i conseller comtal. Fou un dels consellers de més confiança que envoltaren el comte Ramon Berenguer IV, juntament amb Guillem Ramon IV de Montcada, el Gran Senescal. El 1149 era present al setge de Lleida i l'any següent signà amb altres magnats la carta de població d'aquesta ciutat. Intervingué en la solució del conflicte sorgit entre l'arquebisbe de Tarragona i els poderosos nobles de la família Bordet-Aguiló. La seva actuació s'estengué fins al regnat d'Alfons el Cast.

86 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Josep Antoni Pujante i ConesaPujante i Conesa, Josep Antoni  (Barcelona, 1956 - )  Esportista, metge, escriptor i diplomàtic. Ha estat vinculat a l'Institut Català de la Salut com a secretari general i com a director de Cooperació Sanitària Internacional d'aquest organisme i com a directiu de l'hospital de la Vall d'Hebron. Condecorat amb l'Orde Olímpic del Comitè Olímpic Internacional, ha practicat diversos esports, però sobretot a destacat en l'alpinisme: ha assolit l'Everest i els cims dels cinc continents i de les dues zones polars. Ha escrit nombrosos llibres i articles en diaris i revistes sobre aquestes experiències. Membre de The Explorers Club de Nova York, de la Royal Geographic Society de Londres, de la Sociedad Geográfica Española (de la qual també fou fundador) i d'altres associacions d'exploració i aventura. Com a diplomàtic, fou des del 1997 diputat del Parlament Internacional, en qualitat d'ambaixador per aInici página l'Orient Mitjà.

87 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Pujarnol  (Porqueres, Pla de l'Estany Poble (432 m alt), situat a la serra de Pujarnol, contrafort nord-oriental de la serra de Rocacorba, a la capçalera de la riera de Matamors. L'església parroquial de Sant Cebrià és romànica. El lloc és esmentat el 1017. Pertangué fins al s XV als Mercadal, que hi residiren, i després als Millàs, als Santmartí de Morellàs i als Peguera. Dins el seu antic terme hi ha el llogaret del Calç i el santuari de Sant Patllari. Davant l'església hi ha l'antic castell senyorial, que conserva una torre (s XIII) a l'angle nord-est.

88 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Pujasol, Esteve  (Fraga o Lleida, s XVII - Catalunya ?, s XVII)  Fisiognomonista. Autor d'un Discurso de los tres soles (1622), del recull d'axiomes fisiognomònics El sol solo y para todos, sol de la filosofía sagaz y anatomía de ingenios (1637), que sembla que influïren en l'obra de J.K. Lavater (1755-78). Allargà fins el 1652 el Llunari o repertori dels temps de Joan Alemany del 1557.

89 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Pujiula i Dilmé, Jaume  (Besalú, Garrotxa, 1869 – Barcelona, 1958)  Biòleg i jesuïta. Fou professor de biologia a Tortosa, on el 1910 instal·là un laboratori d'investigacions biològiques, que el 1916 traslladà a Barcelona (Institut Biològic de Sarrià). Publicà nombroses notes a revistes científiques i a congressos de ciències, i és autor d'Estudios críticos sobre la teoría de la evolución (2 volums, 1910), La vida y la evolución filogenètica (1915), Citología (2 volums, 1914-18) i Embriología del hombre y demás vertebrados (1923).

Anar a:    Puigs ]    [ Puigv ]    [ Puigverd d ]    [ Puj ]    [ Pujal ]    [ Pujalt ]Inici página

A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Logo de Dades dels Països CatalansEntrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ BlocContactar amb Dadescat

© 2006-2016 Associació Sense Límits / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons

Sense Límits a Internet: Sense Límits / Alt Camp Info / Directori Alt Camp / Masia Virtual -