A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Inici ] Entrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ Bloc ]              Contactar amb Dadescat

Anar a:  Quer ]  [ Queralb ]  [ Queralt, D ]  [ Queralt, P ]  [ Queralt i de C ]  [ Queralt i de X ]

La meva acadèmia és a les muntanyes, a les valls, a les costes del mar, als ravals de les grans poblacions. (Joan Maragall i Gorina)

1 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Quer  (Bagà, Berguedà Veure> Santa Fe de Quer.

2 CATALUNYA - HISTÒRIA

Quer, castell de  (Prats de Lluçanès, Osona Antic castell, al sud de la vila. Existia ja abans del 1056 i pertanyià als senyors del castell de Lluçà. El 1099, l'arquebisbe Berenguer Sunifred de Lluçà, que el tenia dels seus pares com a dotació de canonge (1096), el llegà a la canònica i catedral de Vic, que l'infeudà als Lluçà, els quals el conservaren fins a la fi del s. XIV. L'església de Santa Llúcia (dita de Santa Llúcia de Galobardes), prop de l'actual masia de Galobardes (s. XV-XVIII) o de Santa Llúcia, oberta encara al culte, fou erigida vers el 1280 per Pere d'Oló, fill de Pere de Lluçà. Resta una torre, restaurada modernament, sobre un gran penyal.

3 CATALUNYA - HISTÒRIA

Inici páginaQuer, castell del  (Cava, Alt Urgell Antic castell, al roquer del poble del Quer Foradat, damunt la riba esquerra del riu del Quer. En resten només fragments de murs. Al s XI era dels comtes de Cerdanya i posteriorment passà per donació als Pinós. Vers el 1620 era senyor del lloc Gaspar Galceran de Castre-Pinós de So i Aragó, primer comte de Guimerà, que s'intitulà, sembla que per decisió personal, vescomte de Quer Foradat, títol que seguiren usant els seus successors.

4 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Quer Foradat, el  (Cava, Alt Urgell Poble (1.380 m alt), pertanyent històricament al Baridà i a la Cerdanya, situat al peu de la serra de Cadí, a llevant del puig del Quer (o tossal de Can Pubill, on hi ha les ruïnes del castell de Quer), damunt la riba esquerra del riu del Quer. De la seva església parroquial (Sant Genís) depèn l'església del veïnat de Barguja.

5 CATALUNYA - HISTÒRIA

Quer Foradat, vescomtat del  (Catalunya Títol, detingut per primera vegada el 1620, per Gaspar Galceran de Castre-Pinós de So i Aragó, primer comte de Guimerà, que era senyor del Quer Foradat, i que mai no havia estat concedit. L'ús constant per part dels seus successors en el comtat de Guimerà (els ducs d'Híxar i de Lécera) féu que, per ignorància de l'administració en un moment determinat, n'acabessin obtenint carta de successió i des d'aleshores quedà, de fet, convertit en un autèntic títol.

6 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Quer i Boule, Lluís  (Reus, Baix Camp, 1881 – Madrid, 1968)  Diplomàtic i escriptor. Fou agregat d'ambaixada al Vaticà i secretari d'ambaixada a Bèlgica durant la I Guerra Mundial, on portà a terme una tasca humanitària prop dels presoners de guerra. Col·laborador de "Lo Somatent" de Reus (1886-1903), és autor de Notas de Sociología (1910) i Estudio general sobre Suiza (1919).

7 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaQuer i Cassart, Fèlix  (Sabadell, Vallès Occidental, 1862 – Barcelona, s XX)  Eclesiàstic, llatinista i literat. Estudià als seminaris de Barcelona i València, on es llicencià en teologia (1887). Fou catedràtic de llatí (1898) i de preceptiva literària (1913) al seminari de Barcelona. Viatjà molt i estigué en contacte amb els principals erudits del seu temps. És autor de diverses obres de gramàtica i filologia llatina i sobretot d'un Diccionari de la rima de la llengua catalana (1921), molt estimat en el seu temps. És també autor d'obres poètiques com Verger devot (1914), Flors místiques (1918), Flors de tardor (1918) i Flors i poncelles (1922), escrites a imitació de Verdaguer.

8 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Quer i Cugat, Lluís  (Reus, Baix Camp, 1850 – 1900)  Escriptor i comerciant. President de la Cambra de Comerç i del Centre de Lectura de Reus, formà part de la directiva del partit d'Unió Nacional; fou alcalde de Reus i diputat provincial. Relacionat amb els escriptors de la seva ciutat (J. M. Bartrina, Martí i Folguera, Gras i Elias), col·laborà al "Diario de Reus", a "El Crepúsculo", a "El Eco del Centro de Lectura", etc, de Reus. Escriví per al teatre L'hostal de la coixa i Vents d'oratge, estrenades a Barcelona el 1894 i el 1896, ambdues en col·laboració amb Bonaventura Sanromà i Quer, i el monòleg Jo i en Comas (1900).

9 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Quer i Martínez, Josep  (Perpinyà, 1695 – Madrid, 1764)  Botànic. Conreà les ciències naturals, especialment la botànica, i cursà alhora la carrera de cirurgia. Viatjà per Itàlia, les costes d'Àfrica i la península Ibèrica, on recollí una gran quantitat de plantes, que després serviren per a la fundació del Jardí Botànic de Madrid, del qual fou el primer professor. És autor de Flora española o historia de las plantas que se crían en España (Madrid, 1762-84), llibre on recull el material de la Flora matritense.

10 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Quer i Selves, Francesc  (Sabadell, Vallès Occidental, 1858 - Lisboa, Portugal, 1933)  Ceramista. Impulsor de l'escola catalana i mestre de J. Llorens i Artigas. A més de Barcelona, creà indústries ceràmiques a València, París, Rio de Janeiro i, més tard, a Lisboa i Porto. Fou un gran tècnic en el mosaic de gres,Inici página especialitat que introduí a Catalunya. Exercí el professorat a l'Escola de Bells Oficis de Barcelona.

11 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Quer i Vidal, Ramon  (Cardona, Bages, 1829 - Sabadell, Vallès Occidental, 1893)  Dibuixant. Establert a Sabadell el 1859, on fou professor de dibuix i cofundador de l'Acadèmia de Belles Arts. Pare de Francesc Quer i Selves.

12 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Quera, la  (Estamariu, Alt Urgell Masia i hostal modern, a la carretera de la Seu a Puigcerdà, a la confluència del barranc de la Quera amb el Segre al sector del congost dit pas de les Cabanotes o canal de la Quera, al sud-est del terme. El mas havia estat anomenat la Quera Nova, per oposició a la Quera Vella, nom que prengué l'antic monestir de Pinsent en restar abandonat. A la Quera hi hagué un molí dit de Pinsent, documentat al s X. No es pot precisar, però, si és el mateix que en el cens del 1860 s'anomenà Molí de Viladomat.

13 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Quera, la  (Montagut de Fluvià, Garrotxa)  Masia de l'antic mun. d'Oix, situada als cingles de Talaixà, damunt el poble de Talaixà, prop del Malpàs de la Quera o Salt de la Núvia. La seva antiga església és d'origen romànic.

14 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Quera, veïnat de la  (Sant Llorenç de Cerdans, Vallespir Veïnat, al nord de la vila.

15 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Quera i Tísner, Leonci  (Olot, Garrotxa, 1927 - Pina de Ebro, Aragó, 1964)  Escultor i pintor. Format amb J.M. Brull i M. Casadevall a l'Escola de Belles Arts d'Olot i, becat, a la de Sant Jordi de Barcelona. Féu pintures murals, de concepte simplificat, a Vilassar i a Montmeló, però aviat se centrà en l'escultura. Participà ja a l'Exposició Nacional de Barcelona (1944) i a altres mostres, entre les quals els Salons d'Octubre. Becat per l'Institut Francès de Barcelona residí a París, on exposà al Salon des Indépendents. Exposà a Olot, Girona,Inici página Barcelona i Madrid. La seva obra, truncada per un accident de circulació, fou un interessant exponent d'una escultura abstracta en ferro forjat d'arrel constructivista.

17 ANDORRA - GEOGRAFIA

Queralb, pic de  (Canillo, Andorra Cim (2.662 m alt) de la línia de crestes que separa Andorra del País de Foix (Occitània), damunt la coma de Ransol.

16 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca del RipollèsQueralbs  (Ripollès Municipi: 93,51 km2, 1.236 m alt, 173 hab (2015). Situat a l'alta vall de Ribes, a la dreta del Freser, al nord de la comarca, al límit amb l'Alta Cerdanya i el Conflent. El territori és molt muntanyós (Puigmal) i la major part és cobert de bosc i pastures. S'hi conreen cereals de secà (el moresc és possible gràcies a la humitat climàtica). Ramaderia de bestiar boví. Esports d'hivern a la vall de Núria. Producció d'electricitat. Població en descens durant tot el s XX. El poble és al vessant dret del Freser. Església parroquial de Sant Jaume, d'origen romànic, prop seu hi ha les restes d'un castell. El terme comprèn, a més, el santuari de Núria, comunicat amb el poble de Queralbs per un ferrocarril de cremallera, els veïnats de la Farga, Vilamanya i les coves de Rialb. Àrea comercial de Ripoll. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades

18 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Queralt  (Catalunya, s XI - s XIII)  Llinatge noble iniciat quan els Gurb, antics vicaris i després senyors del castell de Gurb i del de Queralt, començaren a emprar el topònim Queralt com a cognom. Aixó s'esdevingué amb Guillem de Gurb, que és el primer a aparèixer també esmentat com a Guillem I de Queralt.

19 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Queralt  (Catalunya, s XII - 1689)  Llinatge noble. Procedent dels Timor, senyors del castell de Timor i castlans -i més tard senyors- del de Queralt. Després d'una certa vacil·lació quant a l'ús del cognom Queralt, aquest restà fixat ja arran de l'extinció del primer llinatge de Queralt. El primer personatge d'aquest segonInici página llinatge de Queralt a emprar aquest cognom és Pere de Timor, conegut també com a Pere (I) de Queralt.

20 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Queralt, Albert de  (Catalunya, s XII – 1179)  Noble. Senyor de Sant Gallard, la Goda i Montpaó. Probablement era descendent de Dolça de Queralt, germana de Pere (I).

21 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Queralt, Aldonça de  (Catalunya, s XIV – 1397)  Dama. Potser filla de Pere de Queralt i de Clemença de Perellós. Fou dama de la cort de Violant de Bar, on era especialment estimada per la seva habilitat a tocar l'arpa. Morí molt jove. El seu probable oncle Ramon de Perellós, parlà d'ella al famós Viatge al Purgatori.

22 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Queralt, Andreu de  (Catalunya, s XVII – 1721)  Noble. El seu nom real era Andreu de Reard i d'Icard, baró de Torredembarra i de Castellet, senyor de Gallifa, Montanyans i l'Arboç. Com rebesnét de Guerau (III) de Queralt, heretà el casal dels Queralt i passà a dir-se Andreu de Queralt. Fou pare de Francesc, Joan (I) i Narcís de Queralt i de Xetmar.

23 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Queralt, Baltasar de  (Catalunya, s XV)  Noble. El 1462 es mostrà obertament contrari a Joan II. Fou nomenat aleshores membre del consell assessor de la generalitat catalana. Dins el mateix any fou un dels qui juraren homenatge a la sobirania oferta, encara que inútilment, al rei de Castella.

85 CATALUNYA - HISTÒRIA

Queralt, baronia de  (CatalunyaVeure> Santa Coloma de Queralt.

24 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Queralt, Berenguer I de  (Catalunya, s XI - d 1135)  Noble. Fill de Bernat I de Queralt. Apareix amb el càrrec de senescal del comte de Barcelona. Fou l'avi de Sibil·la de Queralt.

25 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaQueralt, Berenguer III de  (Catalunya, s XII – 1227)  Noble. Fill de Galceran de Sales i de Sibil·la de Queralt. Féu diverses donacions a Ripoll en reparació de greuges (1200, 1208) i vengué el castell de Queralt a Arnau de Timor (1213). Fou succeït pel seu fill Berenguer IV de Queralt.

26 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Queralt, Berenguer IV de  (Catalunya, s XIII - 1251/55)  Noble. Fill i successor de Berenguer III de Queralt. Vengué Gurb al bisbe de Vic (1248), i Manlleu, que tenia pel monestir de Ripoll, al rei (1251). Fou el pare de Sibil·la de Queralt.

27 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Queralt, Berenguera de  (Catalunya, s XII)  Dama. Casada amb Guerau III de Cabrera. Fill seu fou Ponç III de Cabrera.

28 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Queralt, Bernat de  (Catalunya, s XIII)  Noble. Assistí a les assemblees de Montsó de 1217, on foren pactats els convenis de respectar als Cabrera el domini del comtat d'Urgell mentre no el reclamés la legítima hereva Aurembiaix.

29 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Queralt, Bernat de  (Catalunya, s XIII – Sicília, Itàlia, s XIV)  Cavaller. Combaté a Sicília contra els angevins. Quan Jaume II de Catalunya-Aragó es posà en guerra amb el seu germà Frederic II de Sicília, Queralt serví fidelment aquest darrer en la seva eficaç resistència. Figurà entre els cavallers catalans que foren expressament comminats per Jaume II a abandonar l'illa i als quals foren confiscats els béns a Catalunya com a resultat de la seva negativa a obeir.

30 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaQueralt, Bernat I Guillem de  (Catalunya, s XI - 1097/1111)  Noble. Senyor de Queralt, Gurb, Sallent i Oló. Fill i successor de Guillem de Gurb-Queralt i d'Ermessenda, fou un dels primers cavallers del comte barceloní Ramon Berenguer II (Cap d'Estopes), que el 1080 li donà el castell de Font-rubí. Després de l'assassinat del Cap d'Estopes (1082), fou un dels caps de l'oposició contra el comte Berenguer Ramon II i un dels darrers a sotmetre's al conveni del 1086 que reconeixia els fets consumats. Fou conseller del jove comte Ramon Berenguer III; tingué també el Castell Nou de Barcelona.

31 CATALUNYA - HISTÒRIA

Queralt, castell de  (Bellprat, Anoia Antic castell, situat al cim de la serra de Queralt, al límit amb la Conca de Barberà (Santa Coloma de Queralt). Fou restaurat en 970-987. El 1002 fou discutida la seva propietat entre Sal·la, bisbe d'Urgell, i Bernat Sendred de Gurb, que s'intitulà des d'aleshores de Queralt. A desgrat de la sentència aparentment desfavorable del 1002, el castell quedà a les mans de la família Queralt i fou inicialment centre de la baronia de Queralt, que comprenia la vila de Santa Coloma de Queralt (que passà aviat a ésser centre de la baronia) i els termes de Bellprat, Aguiló, Montargull, Bordell, Rocafort i Rauric. Al peu del castell hi havia l'antiga església parroquial de Sant Cristòfol de Queralt, des del s XVI sufragània de la de Bellprat.

32 CATALUNYA - HISTÒRIA

Queralt, castell de  (Lles, Baixa Cerdanya)  Antic castell de l'antic terme de Músser i Arànser, les escasses restes del qual s'alcen al puig de Queralt (2.155 m alt), a ponent d'Arànser, prop del coll de Queralt (2.030 m), per on passava un camí de ferradura que anava de Castellnou de Carcolze a la vall de Bescaran. Esmentat al s X, era dels comtes de Cerdanya, que l'enfeudaren als vescomtes de Castellbò amb els castells veïns de Miralles i Sant Martí. Al s XIII passà als Pinós.

33 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Queralt, Dalmau de  (Catalunya, s XIV – s XV)  Noble. Fou un dels ambaixadors de Jaume d'Urgell, com a pretendent a la successió de la Corona catalano-aragonesa, que es presentaren davant el Parlament de Catalunya, reunits llavors a Barcelona, el 6/oct/1410.

34 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaQueralt, Dalmau de  (Catalunya, s XV)  Noble. Fill del baró Guerau. Contràriament a aquest, fou un dels Queralt que es mostraren addictes a Joan II. La generalitat el declara enemic de la terra (1462). Fou destituït aleshores del seu càrrec de conseller de la generalitat, Seguí el bàndol reialista amb actuacions d'un cert relleu. El 1468 era un dels consellers de l'infant Ferran, el futu rei Catòlic. Ocupà el castell de Concabella, que fou lliurat als joanistes pels soldats portuguesos que el guarnien.

35 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Queralt, Dolça de  (Catalunya, s XII)  Senyora de la Goda. Germana de Pere (I) de Queralt i segurament mare d'Albert de Queralt.

36 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Queralt, Ermessenda de  (Catalunya, s XII)  Filla de Pere (I) de Queralt.

37 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Queralt, Francesc  (les Borges Blanques, Garrigues, 1740 – Barcelona, 1825)  Músic. Mestre de capella a la catedral de Barcelona, preparà tot de deixebles, que es van instal·lar en diverses capelles de la Península. L'obra personal de Queralt és religiosa, de gran qualitat i pot ésser cantada per dos o tres cors i orquestra. A Barcelona i a l'Escorial es conserven motets, salms i oratoris, com Virgo Dei Genetrix, Magnificat, Beatus vir.

38 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Queralt, Guerau de  (Catalunya, s XV)  Baró de Queralt. Figura entre els membres del llinatge que s'oposaren al monarca des que esclatà la guerra contra Joan II (1462). Posà el lloc de Santa Coloma de Queralt al servei de la Generalitat. Capitanejà la guarnició que hi fou establerta. Al bàndol reialista hi havia, per contra, el seu fill Dalmau. Aquest pot ser l'homònim que posseïa en penyora la baronia de Tresserra, la qual li fou confiscada pels francesos quan aquests ocuparen el Rosselló (1468).

39 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaQueralt, Guerau de  (Catalunya, s XVI)  Noble. Combaté al Rosselló contra les invasions franceses. Es distinguí a la campanya de 1570.

40 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Queralt, Guillem Bernat de  Veure> Queralt, Guillem I de.

41 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Queralt, Guillem de  (Catalunya, s XIV – s XV)  Noble. En 1410, essent jove i actuant com a procurador del comte Hug Roger II de Pallars, expresà desacord per la resolució de reunir a Barcelona el Parlament de l'interregne, després de l'anunci previ d'aplegar-lo a Montblanc.

42 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Queralt, Guillem de  (Catalunya, s XV)  IXL abat perpetu de Poblet (1434-35). Succeí a Juan Martínez de Mengucho, que havia estat el primer abat no català del cenobi. En ser elegit era prior del convent de Natzaret, a Barcelona. Ja vell i de poca salut, es resistí a acceptar l'abadiat. A la fi hi accedí, a instàncies del famós fra Marginet. A la mort d'aquest, en 1435, Guillem de Queralt dimití tot seguit davant el papa Eugeni IV. Fou succeït per l'abat Miquel Roures, designat pel pontífex.

43 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Queralt, Guillem I de  (Catalunya, s XI - 1080/86)  Noble. De nom Guillem de Gurb, és el primer a aparèixer també esmentat amb el topònim Queralt. Fou pare de Bernat Guillem de Queralt.

44 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Queralt, Jordi de  (Catalunya, s XIV – s XV)  Noble. El 1399, amb Pere i Guerau de Queralt, representà el seu il·lustre llinatge a les cerimònies de coronació de Martí l'Humà i de la reina Maria, celebrades a Saragossa.

45 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaQueralt, Josep  (Catalunya, s XVIII - s XIX)  Abat del monestir de Poblet. Fou vicari general de l'orde del Císter. Elegit el 1826, succeïa a Esteve Torrell al segon mandat d'aquest. Era així CIV abat de la sèrie general pobletana i L de la quadriennal. La seva governació se prolongà fins al 1831, en que fou succeït per Sebastià Gatell.

46 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Queralt, Lluís de  (País Valencià, s XV)  Noble. El 1473 actuava com a procurador de Joan Roís de Corella, a les bandositats que aquest sostenia, al País Valencià, amb el noble Lluís Cornell.

47 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Queralt, Lluís de  (Catalunya, s XVI)  Marí. Fou dels més distingits a la batalla de Lepant, lliurada contra la flota turca (1571).

48 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Queralt, Lluís de  (Catalunya, s XVI – s XVII)  Noble. Sobresortí a la defensa del Rosselló el 1597-98, arran de la invasió francesa que es produí per aquest temps.

49 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Queralt, Pere (I) de  (Catalunya, s XII - d 1167)  Castlà de Queralt i de Santa Coloma. També conegut per Pere de Timor. Fou el primer personatge d'aquest segon llinatge. Fill d'Alarig de Timor. En fer-se monjo de Poblet, deixà en testament (1167) aquelles castlanies al seu nebot Gombau d'Oluja, malgrat tenir una filla, Ermessenda de Queralt.

50 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Queralt, Pere (V) de  Veure> Queralt i de Castellnou, Pere de.

51 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Queralt, Pere II de  (Catalunya, s XIII – Lleida, 1275)  Templer, dit també Pere de Timor. Senyor de Queralt. Fill d'Arnau de Timor i de Ramona. Participà a la conquesta de València. Es casà amb Berenguera de Cervelló iInici página adquirí d'aquesta família el castell d'Aguiló (1240). Ja vidu, es féu templer (1257), havent dividit el patrimoni entre els fills: a Pere (III), Queralt, Santa Coloma, Figuerola, etc; a Berenguer, Timor -recuperat del seu cosí Guillem-, Montlleó, Sant Antolí, etc. Fou comanador de Montsó i lloctinent del mestre del Temple a Aragó i Catalunya. Pel seu valor en les gestes bèl·liques fou protagonista de la llegenda anomenada del Cor de Roure, segons la qual hauria derrotat un lleó en un combat.

52 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Queralt, Pere de  (Lleida, s XV)  Frare dominicà. Fou home de vasta cultura. El 1461 fou un dels marmessors de Carles de Viana. Sembla que morí per aquests temps.

53 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Queralt, Ponç de  (Catalunya, s XIII)  Noble. Serví a Sicília. Hi destacà molt. En 1291, regnant Jaume II i governant Sicília l'infant Frederic, el futur Frederic III, Ponç de Queralt era considerat com un dels quatre capitans principals del front de Calàbria dreçat contra els angevins. Continuà servint Frederic III en guerra contra Jaume II, i desobeí els requeriments del darrer perquè tornés a Catalunya. En 1300, com a represàlia, li foren confiscats els béns catalans.

54 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Queralt, Ramon  (Catalunya, s XIX – s XX)  Actor. Treballà sobretot a Amèrica. En tornà a començaments de la centúria. Fou el primer a representar al país obres policíaques i de misteri.

55 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Queralt, santuari de  (Berga, Berguedà Santuari (la Mare de Déu de Queralt), dins l'antic terme de la Valldan, al vessant oriental del Castellberguedà (1.292 m alt), cim de la serra de Queralt que s'aixeca al nord-oest de la ciutat de Berga. Segons la llegenda, la imatge fou trobada per un pastor de Vilaformiu al s XIV. De fet, la imatge, molt restaurada, correspon al s XIV i és molt probable que procedís del castell de Madrona o castell Berguedà, i el primitiu santuari, documentat al mateix segle, era filial de la parròquia de Sant Pere de Madrona. La cova on hom pretenia haver trobat la imatge fou convertida en capella el 1704 iInici página renovada a partir del 1916. El santuari del 1386 fou construït pel mercader berguedà Francesc Garreta i renovat en 1725-41. Més tard fou construït l'hostal i hom hi afegí el cambril i altres dependències. El santuari estigué a càrrec de donats i ermitans, sota la responsabilitat del rector de Madrona o d'un sacerdot custodi. És un centre de gran devoció comarcal. El 1916 la Mare de Déu de Queralt fou coronada canònicament.

56 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Queralt, serra de  (Berguedà Serra exterior del Pre-pirineu, que s'estén d'oest a est, perpendicularment al Llobregat i al sud dels rasos de Peguera, a la divisòria entre l'alt i el baix Berguedà, és a dir, al contacte del Pre-pirineu amb la Depressió Central. Les formes estructurals de plegament són molt accidentades; les capes de calcàries cretàcies i eocèniques en posició vertical hi formen crestes altes i escarpades. Hi abunda el pi rojalet i l'alzinar. Prop del cim (1.292 m) hi ha el santuari de Queralt.

57 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Queralt, serra de  (Anoia Alineació muntanyosa (851 m alt), orientada est-oest, dins la Serralada Pre-litoral Catalana, al límit amb la Depressió Central, entre les plataformes tubulars del bloc de Gaià, al sud, i l'alta Segarra. Juntament amb la serra de Brufaganya separa les conques del Llobregat i l'Anoia (rieres de Tous i Miralles) i del Gaià (riera de Bellprat i barranc de Sant Magí). Al seu cim s'aixeca el castell de Queralt.

58 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Queralt, Sibil·la de  (Catalunya, s XII – 1198)  Dama. Néta de Berenguer I de Queralt. Es casà (o almenys s'esposà) primer (1164) amb Ramon Folc de Cardona, hereu del vescomte Ramon Folc III, i després amb Galceran de Sales, senyor de Pontons, amb el qual tingué Berenguer III de Queralt.

59 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Queralt, Sibil·la de  (Catalunya, s XIII - d 1295)  Muller de Ramon de Lluçà, baró de Lluçà. Filla de Berenguer IV de Queralt. A la seva mort s'extingí el primer llinatge de Queralt, quan ja havia perdut la importància política i econòmica de què havia arribat a gaudir.

60 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaQueralt de Meca  (les Pallargues, Segarra Masia i antiga quadra (o Queraltill), de la parròquia del qual depenia.

61 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Queralt i d'Alagó, Dalmau (IV) de  (Catalunya, s XVII - 1689)  Fill de Dalmau (III) de Queralt i de Codina. Fins a la mort del seu pare, es digué Lluís i fou creat marquès d'Albolote (1640) i de Ponts (1642) i gran d'Espanya (1647), i rebé també els llocs de Los Villares, Valdepeñas, Guadahortuna i Cazalilla. Darrer representant del llinatge. A la seva mort, solter i malalt mental, la seva herència fou discutida, i finalment Santa Coloma i Albolote passaren als Reard, i Ponts, als Cardona-Borja. El nou hereu del casal dels Queralt fou, doncs, Andreu de Reard i d'Icard.

62 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Queralt i d'Anglesola, Guillem (I) de  (Catalunya, s XIII – 1307)  Fill de Pere (III) de Queralt i de Cervelló i germà de Pere (IV). Féu hereu al seu nét Guillem de Fluvià i de Queralt, però aquesta successió no es produí per impugnació del seu germà.

63 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Queralt i d'Anglesola, Pere (IV) de  (Catalunya, s XIII - Esglésies, Sardenya, 1324)  Fill de Pere (III) de Queralt i de Cervelló i successor del seu germà Guillem (I). Prengué part a la campanya de Múrcia (1296). Fou procurador reial a València (1301). Tingué litigis amb el seu oncle Guillem d'Anglesola, el qual vengué al Temple alguns dominis que tenia en comú amb la seva mare Margelina (1304). Al setge de Montsó fou enviat a tractar amb els templers, però no reeixí (1308). Lluità a la conquesta d'Almeria (1309). Fou un dels ambaixadors al concili de Viena del Delfinat (1311), del qual deixà una relació escrita. El rei li vengué Vespella en feu (1314). Fou conseller de Jaume II i lloctinent de procurador a València dellà Xixona per l'infant Alfons (1320). Amb el seu fill Guillem (II) anà a la conquesta de Sardenya, on morí. Es casà ambInici página Francesca de Castellnou, senyora de Ceret.

64 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Queralt i de Cardona, Guerau (III) de  (Catalunya, s XVI – 1595)  Noble. Fill de Guerau (II) de Queralt i de Requesens i germà de Jaume Florià. Fou el pare de Pere (VIII) de Queralt i d'Icard.

65 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Queralt i de Cardona, Jaume Florià de  (Catalunya, s XVI - d 1554)  Baró de Puigverd. Fill de Guerau (II) de Queralt i de Requesens i germà de Guerau (III). Fou el pare de Joan de Queralt i de Ribes.

66 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Queralt i de Castellnou, Guillem (II) de  (Catalunya, s XIII – 1327)  Noble. En la seva joventut anà a Sardenya amb l'expedició de l'infant Alfons, el futur rei Benigne. Lluità a l'illa durant la victoriosa campanya de conquesta de 1323-24. Morí en circumstàncies poc aclarides. Corregué la veu que el comte Arnau Roger II de Pallars, cunyat de l'infant Alfons, era responsable de la seva mort. No fou seguit tanmateix cap procés contra el comte.

67 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Queralt i de Castellnou, Pere (V) de  (Catalunya, s XIV – 1348)  Senyor de la baronia de Queralt. Fill de Pere (IV) de Queralt i d'Anglesola, succeí el seu germà Guillem (II) i es casà amb Alamanda de Rocabertí i de Serrallonga. El 1339 acompanyà Pere III de Catalunya-Aragó (de qui era conseller) a Perpinyà i Avinyó i el 1344 a la segona campanya del Rosselló, on aconseguí la capitulació d'Elna. Nomenat procurador reial del Rosselló, hi continuà la lluita amb èxit. El 1348 acompanyà el rei a València. Pels seus serveis obtingué el mer i mixt imperi de Ceret.

68 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Queralt i de Cervelló, Pere (III) de  (Catalunya, s XIII - v 1285)  Senyor de Queralt. Fill i successor de Pere (II) de Queralt. Adquirí dels templers Montargull (1258). Per deutes a Berenguera de Bellvís, li empenyorà Queralt (1265). Prengué part a la campanya de Múrcia (1265) i a la croada a Terra Santa (1269).Inici página Assistí a la coronació de Pere II de Catalunya-Aragó. Donà el castell de Figuerola a Santes Creus (1277). Fou almirall contra els sarraïns de València (1277) i capità d'una companyia a Alcoll (1282). Ambaixador a Sicília per a respondre al repte del rei Carles I, lluità contra ell i l'obligà a alçar el setge de Messina. Fou un dels cavallers que assenyalaren el camp de Bordeus per a la batalla reial. També fou ambaixador a la cort pontifícia de Martí IV. La seva muller fou Margelina d'Anglesola.

69 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Dalmau (III) de Queralt i de CodinaQueralt i de Codina, Dalmau (III) de  (el Catllar, Tarragonès, 15/set/1593 – Barcelona, 7/jun/1640)  Segon comte de Santa Coloma i baró de Ponts. Succeí el seu pare Pere (VIII) de Queralt i d'Icard. A les corts del 1626 no s'adherí gaire a la política d'Olivares. Anà a les guerres d'Itàlia (1630) i el 1637 rebutjà el càrrec d'ambaixador a Venècia. El 1638 fou nomenat lloctinent general de Catalunya. A causa de la guerra amb França, de les necessitats militars i econòmiques de la corona i de la situació de Catalunya com a teatre d'operacions militars franco-hispàniques, hagué de bestreure diners per al manteniment de les tropes i la reparació de les fortificacions, fer lleves per a assegurar la defensa del Principat i per a la guerra d'Itàlia, i allotjar l'exèrcit castellà a Catalunya. Tot això l'obligà a enfrontar-se amb la generalitat (impediment de comerciar amb França i confiscació de les mercaderies de contraban de la generalitat), arrest de diputats (Francesc de Tamarit) i de consellers (Vergós...  Segueix... 

70 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Queralt i de Perellós, Gaspar (I) de  (Catalunya, s XIV - Nàpols, Itàlia, 1420)  Senyor de la baronia de Queralt i de la vila de Santa Coloma. Fill i successor de Pere (VI) de Queralt i de Pinós. Morí sense fills al regne de Nàpols.

71 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Queralt i de Pinós, Joan (II) de  (Catalunya, s XVIII – 1803)  Setè comte de Santa Coloma. Nét de Joan (I) de Queralt i de Xetmar. Heretà dels Descatllar el marquesat de Besora i es casà amb la rica hereva María Luisa de Silva y González de Castejón, comtessa i marquesa. Llur fill i successor en tots els títols, fouInici página Joan (III) de Queralt i de Silva.

72 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Queralt i de Pinós, Pere (VI) de  (Catalunya, s XIV – Sicília, Itàlia, 1408)  Senyor de la baronia de Queralt i de la vila de Santa Coloma, militar, diplomàtic i home de lletres. Fill i successor de Dalmau (I) de Queralt i de Rocabertí. Casat amb Clemència de Perellós, germana de la seva madrastra (1378-79). El 1389 fou un dels barons que es revoltaren a Calassanç contra Joan I com a contrari a Carrossa de Vilaragut; el 1392 prengué part en l'expedició a Sicília amb l'infant Martí. Fou ambaixador a Roma davant l'emperador i davant el rei de Nàpols (1396-97) i col·laborà en l'organització de la croada que Martí I trameté contra Tunis. L'inventari dels seus llibres palesa el seu interès per la literatura en vulgar, tant en llengua francesa (posseïa un Lancelot, un Tristan, un Roman de la Rose, tres cançoners francesos) com en provençal i...  Segueix... 

73 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Queralt i de Requesens, Guerau (II) de  (Catalunya, s XV – 1534)  Noble. Besnebot de Gaspar (I) de Queralt i de Perellós. Fou el pare de Jaume Florià i de Guerau (III) de Queralt i de Cardona.

74 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Queralt i de Ribes, Joan de  (Catalunya, v 1553 – 1611)  Baró de Puigverd. Fill i hereu de Jaume Florià de Queralt i de Cardona i de Lluïsa de Ribes, de la qual heretà Vià i la Torre de Riu. Fou diputat de la generalitat de Catalunya el trienni 1584-87. Acusat d'infringir el cerimonial i de malversacions, fou arrestat el 1587 i, encara de nou, el 1588. Del 1603 al 1611 fou governador general de Catalunya i durant el seu govern es destacà sobretot per la lluita contra els bandolers en les campanyes del 1605 i del 1609 contra Perot Rocaguinarda. Es casà amb Magdalena de Moliner i de Gilabert, la qual li aportà en dot la baronia de la Granadella i diverses senyories. Fou possiblement el seu fill Joan de Queralt i de Moliner (mort vers el 1643) el Joan de Queralt lloctinent de governador dels comtats de Rosselló i Cerdanya vers 1615-16.

75 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaQueralt i de Rocabertí, Dalmau (I) de  (Catalunya, 1335 – 1387)  Senyor de la baronia de Queralt i de la vila de Santa Coloma. Fill i successor de Pere V de Queralt. El 1356, tot just declarada la guerra a Castella, fou un dels primers a prendre les armes. Pere III l'envià tot seguit, com a cap destacat dels qui manaven les primeres forces mobilitzades, a defensar les fronteres de València. El 1357 tornà a València amb els reforços que foren aplegats a Lleida i es posaren a les ordres de l'infant Pere, oncle del rei. La seva primera muller fou, devers el 1354, Constança de Pinós, filla de Pere Galceran i germana de Galceran, Pere Galceran i Bernat Galceran. Es casà en segones núpcies amb Elionor de Perellós, filla de Francesc, el primer vescomte de Roda. Un fill del seu primer matrimoni, Pere, es casà amb Clemença de Perellós, germana d'Elionor. El 1373, amb el seu germà Guerau, emprengué diverses accions reeixides contra la invasió dels mercenaris de Jaume de Mallorca. El 1380 era un dels notables convocats pel monarca a l'assemblea especial que havia de celebrar-se a Calataiud per designar quin era el papa que havia de ser obeït, i que finalment fou suspesa. Acudí el 1383 a les accidentades corts de Montsó.

76 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Queralt i de Rocabertí, Guerau de  (Catalunya, s XIV - 1393/97)  Fill segon de Pere (V) de Queralt i de Castellnou. Heretà la senyoria de Ceret i uns drets a Castellnou i al vescomtat de Rocabertí. Fou un dels enviats a tractar el matrimoni de l'infant Joan amb la filla Violant, de Galeazzo II Visconti de Milà (1372). Anà a servir el rei de Xipre amb 250 llancers (1378). Per matrimoni amb Beatriu d'Olzinelles tingué els castells de Cànoves i de Catllar. El seu germà gran Dalmau (I) li empenyorà Vespella (1380). El rei li vengué Pallerols, Sant Antolí, Timor i Gàver, però llurs habitants tractaren la redempció i la incorporació a la corona. Amb el seu nebot, Pere VI de Queralt i de Pinós combaté contra el comte de Prades (1383). Fou conseller de l'infant Joan, camarlenc de l'infant Martí i procurador seu a Castella (1383). Tingué un desafiament amb Ramon d'Abella. Comprà al rei Montmaneu i la Panadella (1385), que li foren presos quan el rei creà el comtat de Cervera. L'infant Joan l'armà cavaller (1387). Enviat a tractar amb el rei de Castella, serví aquest a la guerra de Portugal. Fou fet mariscal general, càrrec de nova creació, i castellà de la Vall d'Aran. Per l'infant Martí fou lloctinent de conestable i senescal de Catalunya, lluità a la campanya de Sicília, on obtingué llocs de rebels, iInici página fou creat duc. S'interessà per l'alquímia i la literatura; és autor d'unes cobles dedicades al rei Pere III.

77 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Queralt i de Silva, Joan (III) de  (Catalunya, s XIX – 1865)  Cavaller de Toisó d'Or, majordom major de la reina Isabel II i senador. Fill i successor de Joan (II) de Queralt i de Pinós i de María Luisa de Silva y González de Castejón, dels quals heretà tots els títols. Es casà amb una important hereva andalusa, Pilar Bucarelli i Bubarelli, marquesa de Vallehermoso (gran d'Espanya), de Taracena, Cañete i Valdecarzana, comtessa de Gerena, Villamor, Fuenclara i Las Amayuelas i vescomtessa d'Ursua.

78 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Queralt i de Xetmar, Francesc de  (Catalunya, s XVII – 1725)  Ardiaca de Lleida. Fill d'Andreu de Queralt i germà de Narcís i de Joan (I).

79 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Queralt i de Xetmar, Joan (I) de  (Catalunya, s XVIII – 1756)  Cinquè comte de Santa Coloma. Fill d'Andreu de Queralt, germà de Narcís i de Francesc i avi de Joan (II) de Queralt i de Pinós.

80 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Queralt i de Xetmar, Narcís de  (Catalunya, s. XVII – 1743)  Bisbe d'Àvila i segon canceller de la universitat de Cervera en successió del seu germà Francesc. Fill d'Andreu de Queralt i germà de Francesc i de Joan (I).

81 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaQueralt i d'Icard, Pere (VIII) de  (Catalunya, s XVI – 1606)  Primer comte de Santa Coloma de Queralt. Era membre de la junta de reclutament del Principat en 1597-98, arran de la dura defensa del Rosselló en la invasió francesa d'aquest període. En 1599, durant les Corts tingudes a Barcelona per Felip III, aquest li atorgà el títol de comte de Santa Coloma.

82 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Queraltill  (les Pallargues, Segarra Veure> Queralt de Meca.

83 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Queraltó, Josep  (Sant Martí Sarroca, Alt Penedès, v 1750 – Madrid, 1805)  Cirurgià. Fou metge militar a Amèrica. Obtingué una càtedra al Col·legi de Medicina i Cirurgia de Sant Carles de Madrid. Destacà pel seu coneixement de les ferides d'arma de foc. Des del 1793 fou director dels hospitals de Navarra i Guipúscoa.

84 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Queraltó i Ros, Jaume  (Sant Andreu de Palomar, Barcelona, 1868 – Barcelona, 1932)  Metge. Republicà convençut, col·laborà a revistes i periòdics estrangers, on tractà sobre qüestions i problemes científics, als quals donava solucions radicals. Fundà la "Gynecologia Catalana", la primera revista mèdica escrita en català. Fou president de l'Institut Mèdic Social de Catalunya i president honorari del Primer Congrés d'Higiene de Catalunya (1906). Autor de La medicina antitérmica en los procesos febriles agudos, Higiene de la mujer, La tasca social de la higiene i Balance social de la tuberculosis.

Anar a:  Quer ]  [ Queralb ]  [ Queralt, D ]  [ Queralt, P ]  [ Queralt i de C ]  [ Queralt i de X ]Inici página

A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Logo de Dades dels Països CatalansEntrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ BlocContactar amb Dadescat

© 2006-2016 Associació Sense Límits / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons

Sense Límits a Internet: Sense Límits / Alt Camp Info / Directori Alt Camp / Masia Virtual -