A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Inici ] Entrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ Bloc ]              Contactar amb Dadescat

Anar a:    Queras ]    [ Querol, b ]    [ Queros ]    [ Quet ]    [ Quint ]    [ Quintas ]

Quan la gent diu que està d'acord amb mi sempre sento que dec estar equivocat. (Oscar Wilde)

1 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Queràs  (Cervera, Segarra)  Llogaret, dins l'antic i al nord del terme de la Prenyanosa. Al s. XIX formà un municipi amb Tudela.

2 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Queràs, baga de  (Setcases, Ripollès Bosc de la vall de Camprodon, al vessant nord-oriental de la serra de Pastuira, al sector de la vall alta del Ter dit vall de Carlat.

3 CATALUNYA - HISTÒRIA

Querimònia, la  (Vall d’Aran, 23/ago/1313 - 1846)  Privilegi concedit per Jaume II en retornar al domini de la corona catalano-aragonesa després del llarg segrest de la vall per França i pel rei de Mallorca, per tal d'assegurar el domini de la vall, mitjançant una compilació escrita dels costums i usos consuetudinaris, i, a la vegada, recompensar l'adhesió que li feren els aranesos acompanyant-los d'importants franqueses i nous privilegis. S'hi confirmà la lliure i franca possessió pels aranesos de llurs muntanyes, sense servitud reial,Inici página subvenció, precari, vegueriment ni absolució de domini, amb la llibertat dels pasturatges extensiva als prats i camps no acotats; el lliure aprofitament dels boscs, de l'aigua (tant per a regar com per a moure molins) i la llibertat de pescar i de caçar; l'exempció de tot dret de barra; i l'obligació per...  Segueix... 

4 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Quermançó  (Àger, Noguera Veure> Espadella.

5 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Quermançó, castell de  (Vilajüiga, Alt Empordà Veure> Carmençó, castell de.

6 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Quero i Molares, Josep  (Barcelona, 1905 - Vilanova i la Geltrú, Garraf, 1987)  Jurista i polític. Doctor en dret, fou professor de la Universitat de Barcelona i catedràtic a Sevilla. Membre d'ERC, fou secretari tècnic de la Comissió Jurídica Assessora del govern català (1932), conseller de Justícia de la Generalitat (1936) i sotssecretari d'Afers Estrangers del govern de la República durant la guerra civil (1938). S'exilià a París el 1939. És autor, entre d'altres, de La política de no-intervenció (1937) i El bombardeig de ciutats obertes (1938).

7 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca de l'Alt CampQuerol  (Alt Camp Municipi: 72,28 km2, 565 m alt, 563 hab (2015). Al nord de la comarca, a la riba esquerra del Gaià, al límit amb la Conca de Barberà, l'Anoia i l'Alt Penedès. Relleu accidentat per la serres de Brufaganya, Comaverd i Montagut. Gran part del terme no és conreada. Economia agrícola de secà: cereals, vinya i olivera. Ruïnes del castell de Querol (s. X). Restes dels castells de Saburella (s. XIII) i de Pinyana (amb la capella romànica). Agregats: Albereda, Esblada, Bonany, Montagut i diverses urbanitzacions (Mas Vermell, Ranxos de Bonany, Can Llenas, etc). Hi ha diversos arbres catalogats com a monumentals. Àrea comercial de Valls. Alt Camp Informació - Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades - Amics de Querol

8 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Inici páginaQuerol  (Porta, Alta Cerdanya)  Poble (1.350 m alt), a la vora del riu d'Aravó (dit, també, riu de Querol), aigua avall del salt de Querol i amunt de Cortvassill, de la parròquia del qual depèn. És la població més antiga de la vall de Querol (ja esmentada el s IX), de la qual esdevingué el centre. El lloc és dominat per les restes de l'antic castell o força de Querol, que era format per dues torres quadrangulars, del s XII, destruïdes el 1745.

9 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Querol  (la Garriga, Vallès Oriental Caseria, a l'esquerra del Congost, a 1 km i mig al nord de la vila.

10 CATALUNYA - HISTÒRIA

Querol  (Montmajor, Berguedà)  Antiga quadra, al voltant de l'església de Santa Maria de Querol. Formà el s XIX amb Montmajor el municipi de Montmajor i Querol.

11 CATALUNYA - HISTÒRIA

Querol  (Castellar de la Ribera, Solsonès)  Antiga quadra, a la dreta de la ribera Salada, davant Ginester i vora el pont de Querol, en la carretera que comunica Solsona amb la vall mitjana del Segre passa a la banda dreta del riu.

12 CATALUNYA - HISTÒRIA

Querol, baronia de  (Catalunya Jurisdicció senyorial, centrada en el castell de Querol que al final del s XIV ja apareix amb aquest nom. Estigué des de temps vinculada als Cervelló, dels quals passà, vers el 1528 als Barberà, castlans de Vilafranca del Penedès, i vers el 1597 als Saiol, els quals la posseïren fin vers la fi del s XIX.

77 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Querol, Nicolau  (País Valencià, s XV)  Pintor gòtic. Documentat entre el 1422 i el 1441. El 1440 féu el retaule de la Trinitat per a l'església d'aquest nom i el 1441 el de la Mare de Déu de l'Esperança i els Set Goigs per a l'església arxiprestral de Sagunt. Aquest mateix any policromà la creu coberta del Camí Reial deInici página Madrid i la de Mislata. Autor de moltes obres per a la seu de València, Benaguasil, la Pobla de Vallbona i Paterna.

13 ANDORRA - GEOGRAFIA

Querol, pic de  (Canillo, Andorra Cim (2.500 m alt) de la serra que separa les valls de Ransol i Incles. Al vessant oriental hi ha els petits estanys de Querol.

14 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Querol, Ramon  (Dosquers, Garrotxa, s XIV - Girona, s XIV)  Metge. Fundà a Girona, el 1395, el col·legi de Sobreportes per a escolars novicis.

15 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Querol, serra de  (la Coma i la Pedra / Guixers, Solsonès Sector meridional de la serra de Port del Comte (puig de Morreres, 2.214 m alt), que forma una llarga cinglera damunt el coll de Jou i la vall de Lord, al límit dels dos municipis.

16 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Querol, vall de  (Porta / Portè / la Tor de Querol, Alta Cerdanya Vall, drenada pel riu d'Aravó, afluent de la dreta del Segre. Neix al sector septentrional de la comarca i després de passar per Puigcerdà, desemboca al Segre. A la part baixa de la vall, les aigües s'utilitzen per al regatge dels prats, amb finalitats ramaderes. Al quaternari hi davallava una glacera, de 29 km de longitud, que arribava fins a prop de Puigcerdà.

17 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Querol i Bofarull, Ferran de  (Reus, Baix Camp, 1857 – Tarragona, 1935)  Escriptor. Llicenciat en dret, fou diputat provincial i president de la Societat Arqueològica de Tarragona. La seva obra narrativa és costumista i té com a tema principal el Camp de Tarragona. Publicà Amor i fe (1896), Clixes (1902), Hereu i cabaler (1903), Montserrat. Siluetes tarragonines (1904), Oratge de tardor (1909), Recull de contes (1912) iInici página Gelosia (sense data).

18 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Vicent Venceslau Querol i CamposQuerol i Campos, Vicent Venceslau  (València, 28/set/1837 - Bétera, Camp de Túria, 24/oct/1889)  Poeta. Llicenciat en dret i alt empleat de ferrocarrils, fundà amb altres poetes la societat poètica "La Estrella" i es revelà com a poeta el 1856 amb una Oda a las Bellas Artes, llegida davant de Pedro Antonio de Alarcón. Traduí autors romàntics, entre ells Byron, juntament amb Teodor Llorente. Tota la seva obra poètica quedà aplegada a les Rimas (1877), on inclou diferents tipus de composicions que havia publicat en castellà i català, a la premsa. Pels temes utilitzats a les seves poesies, pertany a la línia del romanticisme conservador i alhora és una de les figures de la Renaixença a València. El 1958 li van ser publicades les Obres valencianes completes. Fou un dels iniciadors dels Jocs Florals de València (1859), celebrats a la universitat, i estigué relacionat literàriament amb escriptors de Catalunya i felibres provençals.

19 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Querol i Gavaldà, Miquel  (Ulldecona, Montsià, 1912 - )  Musicòleg i compositor. Format al monestir de Montserrat, amplià estudis amb Joan Lamote de Grignon i fou doctor en filosofia i lletres. Especialitzat en música espanyola antiga, ha col·laborat en diverses revistes i ha publicat nombrosos treballs, com La música en las obras de Cervantes (2 volums, 1948 i 1971), Música barroca española (6 volums, 1979-88), Cançoner català dels segles XVI-XVIII (1979), Madrigales españoles inéditos del siglo XVI (1981) i La música española en torno a 1492 (2 volums, 1992 i 1995). També és autor de diverses composicions, especialment de música vocal.

20 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Querol i Roso, Leopold  (Vinaròs, Baix Maestrat, 1899 - Benicàssim, Plana Alta, 1985)  Pianista, compositor i musicòleg. Inicià els estudis musicals al Conservatori de València i els va continuar a París sota la direcció del pianista Ricard Viñes. Concertista extraordinari, realitzà una brillantíssima carrera com a tal.Inici página Fou, també, doctor en filosofia i lletres.

76 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Querol i Roso, Lluís  (Vinaròs, Baix Maestrat, v 1900 - País Valencià, s XX)  Historiador. Germà de Leopold. Ha publicat La última reina de Aragón, virreina de València (1931), Las milicias valencianas desde el siglo XIII al XV (1935) i una breu Geografía valenciana (1946).

21 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Querol i Subirats, Agustí  (Tortosa, Baix Ebre, 1863 – Madrid, 1909)  Escultor. Format prop de Cerveto, Talarn i els Vallmitjana, continuà l'aprenentatge a l'Escola de Llotja. Fou pensionat a Roma (1884), on residí i treballà molt fins al 1887. En tornar s'establí a Madrid i, protegit pel polític Cánovas, realitzà nombrosos monuments oficials, disseminats per tota la Península, Amèrica i Filipines. Les seves escultures, complexes i agitades, són realistes, mòrbides i plenes de la melanconia modernista. És autor entre altres obres, de l'estàtua de Frederic Soler Pitarra, a Barcelona, del sepulcre de Cánovas a Madrid, i de l'estàtua de Quevedo, en aquesta mateixa ciutat. Guanyà nombrosos premis internacionals i hagué de respondre a una gran quantitat d'encàrrecs, cosa que l'obligà a voltar-se de nombrosos col·laboradors; aixó restà qualitat a moltes de les seves obres.

22 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Querola, la  (la Vall d'Alcalà, Marina Alta)  Veure> Queirola, la.

23 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Querola, la  (Cocentaina, Comtat)  Veïnat, al vessant oriental de la serra de Mariola.

24 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Querola, la  (Mosset, Conflent Veïnat, a la dreta de la Castellana, davant el poble.

25 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaQuerós  (Sant Hilari Sacalm, Selva Despoblat, al sector septentrional del terme (pertanyent ja a la conca del Ter i separat del principal pel coll de Querós), a la riba esquerra del Ter. El lloc és esmentat ja el 923, i l'església parroquial de Sant Martí, al s XI; l'edifici, romànic, no ha estat inundat, com la majoria de les masies (moltes abandonades de temps, entre les quals el mas Serrallonga, de la família del famós bandoler) i un notable pont (refet en 1696-1700), pel pantà de Susqueda. El lloc formà part del terme senyorial de Sau i constituí batllia amb Sant Andreu de Bancells. S'independitzà al principi del s XIX i formà per poc temps municipi independent amb Mansolí.

26 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Querramat  (Ral, Capcir Antic castell enrunat, damunt un serrat que domina, per l'esquerra, l'Aude, al límit entre el Capcir i el Donasà, a la frontera septentrional de Catalunya.

27 CATALUNYA NORD / CATALUNYA - GEOGRAFIA

Querroig, torre de  (Banyuls de la Marenda / Cervera de la Marenda, Rosselló / Portbou, Alt Empordà Antiga torre de la serra de l'Albera, construïda al cim del puig de Querroig (670 m alt), termenal dels tres municipis.

28 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Quers  (la Tor de Querol, Alta Cerdanya Llogaret (1.302 m alt), a la dreta del riu d'Aravó, a la vall de Querol, aigua avall de Cortvassill. A l'esquerra del riu hi ha una font sulfurosa. El lloc és esmentat ja el s XIII.

29 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ques, mossèn  (Rosselló ?, s XVIII)  Eclesiàstic. Fou rector del Soler (Rosselló). Traduí al català el drama deInici página Metastasio Josep reconegut per sos germans. El 1788 publicà una pastoral titulada Sant Joan en lo Desert.

30 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI

Situació de la comarca del Canal de NavarrésQuesa  (Canal de Navarrés Municipi: 73,15 km2, 220 m alt, 709 hab (2014), (ant: Castellar). Situat a la zona de parla castellana del País Valencià, a la conca del riu d'Escalona i accidentat pels contraforts de la mola de Bicorp i pel Caroig. Bona part del territori és ocupat per pinedes i matollar. L'àrea conreada (una quarta part del terme) ocupa la part plana, amb predomini del secà: oliveres, garrofers, ametllers i vinya; al regadiu, tarongers i hortalisses. Ramaderia de llana i apicultura. Extracció de guix i pòrfir. La població ha tingut sempre tendència a l'estancament, però a partir del 1950 s'inicià una forta emigració. El poble, d'origen islàmic (torre de Quesa al repartiment), és situat després de la confluència dels rius Grande i Escalona, sota un turó on hi ha les ruïnes d'un antic castell; destaca l'església parroquial de Sant Antoni Abat. Esdevingué centre del comtat de Castellar. El terme comprèn, també, notables masies, el despoblat de Beniadrà i el poble de Sant Joan de Fàbregues. Àrea comercial de Xàtiva. Ajuntament (en castellà)

31 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Quesades, Francesc  (País Valencià, s XVII – s XVIII)  Gravador. Director de gravat de l'Acadèmia de Sant Carles de València. Gravà, entre moltes altres obres, el Túmul per a les exèquies de Felip IV a la catedral de València (1666) i els retrats de Josep Llop (1674), V.P. Esteve, Vicent Gavaldà (1697) i el Marquès de Monistrol.

32 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA

Qüeso, el  (la Pobla de Roda, Ribagorça Santuari (la Mare de Déu del Qüeso), a l'antic mun. de Merli, dins l'antiga parròquia d'Esdolomada.

33 PAÍS VALENCIÀ - LITERATURA

Qüestió d'amor  (València, 1513)  Novel·la sentimental anònima (Cuestión de amor). Reeditada diverses vegades al llarg del s XVI, que reflecteix, amb personatges històrics reals, la vida cortesana a Nàpols entre elInici página 1508 i el 1512. L'obra se centra en l'amor cavalleresc d'un gentilhome valencià resident a Nàpols, Flamiano (potser Jeroni de Fenollet i de Centelles), per Belisana (Bona Sforza, la jove filla del duc de Milà i d'Isabel d'Aragó), al voltant dels quals es mouen en festes galants, justes i caceres els principals personatges de l'alta societat napolitana, en bona part d'origen català: el virrei Ramon de Cardona, la seva muller Isabel de Requesens, els cardenals Lluís de Borja i Francesc Remolins, l'almirall Bernat de Vilamarí, les tristes reines, Joana, vídua del rei Ferran I de Nàpols, i la seva filla, vídua de Ferrandí. Acaba amb la sortida de la ciutat del lluït exèrcit del virrei cap a Ravenna el 1512. L'obra denota la influència d'Encina i de Lucas Fernández i inclou una ègloga dialogada que Flamiano i diversos amics representen per divertir la cort de la duquessa de Meliana (Isabel d'Aragó, duquessa de Milà) i que fou realment representada al palau del marquès de Pescara Ferdinando Francesco d'|valos. Per la minuciosa descripció dels vestits i els costums constitueix una obra d'interès històric remarcable.

34 CATALUNYA - PUBLICACIÓ

Qüestions d'Art  (Barcelona, 1967 - )  Revista trimestral. Promoguda pel grup d'Ars Sacra amb l'assessorament primer d'Evangelista Vilanova i, des del número 13, de Pere Busquets, que n'esdevingué director. L'edità Estela fins al número 12 i la Galeria AS després. Orientada primer a difondre el nou art religiós reclamat pel concili II del Vaticà, derivà cap a una divulgació eclèctica d'activitats culturals. A part els membres del grup promotor hi han col·laborat sovint Daniel Giralt-Miracle, Arnau Olivar, Ricard Creus, Josep A. Codina i Josep Carol i esporàdicament J.V. Foix, J.M. Valverde, Rafael Leoz, Joan Vilacasas, entre altres.

35 CATALUNYA - PUBLICACIÓ

Qüestions de Vida Cristiana  (Montserrat, Bages, 1958 - )  Revista de reflexió cristiana, de formació i informació teològica i religiosa. Publicada en format de llibre, amb una peridiocitat de cinc vegades l'any i una tirada d'uns dos mil exemplars, fou dirigida des del seu inici per Evangelista Vilanova. Inicialment de caràcter miscel·lani, aviat es convertí en monogràfica per exigències de la censura. Durant una època fou editada per l'editorial Estela (1960-69). Oberta, crítica i pluralista, s'interessà per la problemàtica catalana i els correntsInici página més progressius de l'església. Té un ventall molt ampli de col·laboradors, laics i eclesiàstics (ocasionalment també estrangers). A part dels articles, té sempre les seccions Mirador i Signes del temps, breus reflexions sobre diversos fets actuals.

36 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Quetglas i Bauzà, Joaquim  (Illes Balears, s XIX)  Republicà. Germà de Miquel. Redactor d'"El Iris del Pueblo" en 1869-73, fou un dels caps del partit republicà federal a Mallorca. Regidor en 1872-73 i vice-president de la diputació el 1873, posteriorment es mantingué al costat d'Antoni Villalonga. Participà en la reorganització del partit el 1881 i fou el director de "L'Autonomia" en 1883-84.

37 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Quetglas i Bauzà, Miquel  (Palma de Mallorca, 1826 – 1872)  Republicà. Propietari d'un petit magatzem de farines, fou un dels iniciadors del republicanisme a Mallorca. El 1852 creà un Centre Instructiu Republicà i el 1854 fou regidor de Palma. Mantingué en la clandestinitat a partir del 1856 una societat democràtica i el 1868 formà part de la Junta Revolucionària de Balears i de la nova diputació. Director des del 1869 d'"El Iris del Pueblo" i president del Comitè Provincial Republicà, el mateix any publicà el fullet La cuestión religiosa, que tingué un gran ressó. Diputat provincial el 1871, el seu enterrament fou el primer acte laic d'aquesta mena a Palma.

38 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Quetglas i Benedet, Maties  (Ciutadella, Menorca, 1946 - )  Pintor. Es formà a l'Escola de Belles Arts de Madrid. La seva obra, acuradament realitzada, és realista en les formes i mostra un clar predomini del dibuix. Ha tractat la natura morta i, sobretot, temes passionals, sovint incloent-hi referències a ell mateix. També ha realitzat escultures.

39 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Quetglas i Ferrer, Pere "Xam"  (Palma de Mallorca, 1915 - )  Pintor, dibuixant i gravador. Ha promogut diverses iniciatives artístiques i ha dirigit la Galeria Ariel. Fou l'inspirador del Grup Tago (1959). Passà perInici página una etapa informalista i després ha tendit cap a un figurativisme d'estructuració complexa i formes esquematitzades. Hom l'ha qualificat d'expressionista barroc i l'ha relacionat amb Antoni Clavé.

40 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Quetglas i Gayà, Bartomeu  (Felanitx, Mallorca, 1900 - Palma de Mallorca, 1964)  Escriptor i sociòleg. Ordenat de sacerdot el 1924, durant la Segona República intentà la creació de sindicats catòlics a Mallorca. Muntà caixes de compensació de les càrregues familiars. Esclatada la guerra civil fou cridat a Burgos i intervingué en la redacció del Fuero del trabajo. Posteriorment fou nomenat director de l'Instituto Nacional de Previsión, de Palma, i des del 1945 fou professor de sociologia al seminari. Publicà diverses obres de caràcter social, com Temas sociales. El trabajo en la época romana (1935), El salario familiar (1936) i Los gremios en Mallorca (1939).

41 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Quevedo, Josep  (València, 1807 - 1875)  Eclesiàstic, historiador i teòleg. Professà al monestir de jerònims d'El Escorial (1825), d'on fou mestre de cerimònies, professor de grec i segon bibliotecari; fou també confessor de Ferran VII. Després de l'exclaustració (1835) continuà al servei d'El Escorial, d'on Isabel II el féu primer bibliotecari (1847). Després fou canonge i professor del seminari de Badajoz (1852), arxipreste d'Astorga i ardiaca de València (1867). Traduí del llatí El movimiento de España o sea historia ... de las Comunidades de Castilla de Juan Maldonado (1840), i és autor de diversos treballs sobre El Escorial (1849-59) i d'un catàleg dels seus manuscrits, inèdit.

42 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Quiles, Domènec  (Catalunya, s XVI - s XVII)  LVI abat de Poblet, II dels quadriennals. Fou elegit el 1628, succeïnt a l'abat Merola. Resistí amb èxit les temptatives de la congregació cistercenca d'abolir el col·legi de Poblet a Lleida i de fer que els monjos catalans estudiessin a Osca. Quiles triomfà el 1631, acudint a l'abat general del Císter. Cessà el 1632 i fou succeït per Miquel Mayor.

43 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Inici páginaQuilis  (la Granja de la Costera, Costera Llogaret (o la Vila de Quilis, ant: Quiris), al sud del poble, que forma un enclavament (0,03 km2) dins el terme de Vallès de la Costera. Formà un terme amb Meneu, segregat de Roglà i annexat a Vallès el 1574.

44 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Quilis, Nicolau  (Morella, Ports, s XV)  Escriptor i framenor. Traduí al català el De officiis de Ciceró. La seva versió fou elogiada per l'humanista Ferran Valentí.

45 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Quilis i Molina, Rafael  (Onil, Alcoià, 1889 - País Valencià, s XX)  Escriptor. Exercí la carrera de mestre. El 1918 fou nomenat director d'"El Tiempo" d'Alacant. Escriví bon nombre d'articles, narracions i poesies a diverses publicacions periòdiques. També és autor del volum de records Lo que el viento se llevó (1962).

46 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Quillana, ras de la  (la Llaguna, Capcir Altiplà (1.746 m alt) obert entre els contraforts del roc d'Aude, a l'oest, i l'alineació muntanyosa formada pel pic de la Tossa, el coll de la Llosa, el roc Roig i el pic de Castelló (2.045 m). Comunica la plana de la Cerdanya i la vall de la Tet amb el Capcir (que s'inicia a l'extrem septentrional del pla, al coll de Castelló), el Rasès i Carcassona. Al centre hi ha l'aeròdrom de la Quillana, destinat a l'entrenament de les forces de paracaigudistes estacionades a Montlluís.

47 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Quincaller, venta del  (Alginet, Ribera Alta)  Hostal i caseria, a l'est del terme, vora el límit amb els de Benifaió, Almussafes i Sollana, aquests darrers de la Ribera Baixa, a la carretera de València a Alzira. Hom hi ha instal·lat indústries de mobles.

48 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Inici páginaQuinet  (Iàtova, Foia de Bunyol)  Caseria, al sud-oest del poble (cast: Quinete).

49 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA

Quiñones, Heriberto  (Gijón, Astúries, s XIX - 1941)  Polític. Paleta, anà a Mallorca el 1931. Allí s'uní a Aurora Picornell i aviat es convertí en el principal dirigent de la Federació Balear del PCE i a partir del 1933 fou secretari polític del comitè regional. Detingut arran de la repressió de l'oct/1934, estigué empresonat fins el 1935. Posteriorment, membre del comitè central del PCE, en 1939-41 intentà clandestinament la reconstrucció del partit a Catalunya. Al final del 1941, detingut de nou, fou afusellat.

50 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Quint i Zaforteza, Josep  Veure> Quint-Zafortesa i d'Amat, Josep.

51 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Quintana  (Reus, Baix Camp Barri residencial de la ciutat, als afores de la ciutat, prop de la carretera de Montblanc. Es formà el primer terç del s. XX com a grup de xalets de famílies menestrals.

52 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Quintana, Gaspar  (Catalunya, s XIX)  Industrial. Tingué un paper de gran relleu en la creació d'una indústria metal·lúrgica al Principat. El 1821, al carrer de les Tàpies de Barcelona, establí una foneria de ferro, que fou la base d'una empresa molt important de ferreteria i maquinària.

53 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Quintana, Josep Miquel  (Barcelona, s XVI - s XVII)  Polític. Era ciutadà honrat de Barcelona. Fou membre del Consell de Cent i diputat reial de la generalitat (1629-32). El 1634 es destacà en activitats de protesta per l'afer dels quints reclamats per Felip IV a la ciutat de Barcelona. Fou novament diputat reial de la generalitat del 1638 al 1641, elegit juntament amb Pau Claris i Francesc de Tamarit. El 1640 intentà d'assegurar la fidelitat de Tortosa a la lluita contra Felip IV, sense assolir-ho; cooperà a organitzar la defensa contra la invasió castellana i, pel gen/1641, la defensa de Barcelona. El 1643 fou elegit síndic de Barcelona i intervingué en la política de relació amb les autoritats franceses. Destinat com a capità de la torre del Cap delInici página Riu, s'hi féu substituir pel seu fill. Un error d'aquest, atribuït a traïció, li valgué un breu empresonament (1649), però l'afer fou posat en clar i pare i fill foren absolts (1650). El 1651 fou elegit clavari de la ciutat. Formà part de la junta que tractà la capitulació de Barcelona (1652) davant les forces de Felip IV i hi restà; s'esforçà a normalitzar-hi la vida ciutadana i administrativa.

54 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Quintana, Pere de  (Catalunya, s XIV – mar Mediterrània, 1407)  Diplomàtic. Fou ambaixador de Martí l'Humà davant l'emperador de Constantinoble, des del 1405, al qual demanà diverses relíquies de sants per les quals el monarca català es mostrava molt interessat. El 1407, durant el viatge de tornada, el vaixell que el conduïa naufragà i morí ofegat.

56 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Quintana i Combis, Albert de  (Torroella de Montgrí, Baix Empordà, 1834 – Girona, 1907)  Polític i escriptor. Membre del Partit Fusionista, actuà en la Revolució del 1868, fou governador civil d'Osca, intendent general de Finances a Cuba i delegat espanyol a l'Exposició Universal de Viena (1873) i a l'Exposició Universal de París (1878). Fou també diputat a corts i senador per Girona. Com a literat, tingué una participació important durant la Renaixença, i es mostrà molt interessat pel renaixement occità. Premiat en diversos jocs florals, entre la seva producció poètica sobresurten L'arpa morta, Cançó llatina, La batalla de Muret, El rei En Pere del Punyalet, Cançó del comte d'Urgell i Al castell de Montgrí.

57 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Quintana i de León, Albert de  (Torroella de Montgrí, Baix Empordà, 1890 – Madrid, 1932)  Polític republicà, advocat i escriptor. Membre de la Unió Federal Nacionalista Republicana, col·laborà a "El Poble Català", "La Publicitat" i "El Día Gráfico" (Barcelona), "El Autonomista" (Girona) i "El Sol" (Madrid). Diputat provincial de Girona (1918-21), durant la II República fou governador civil de Girona i diputat d'ERC a les corts constituents per Girona (1931).

58 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaQuintana i Marí, Antoni  (Tarragona, 1907 – Barcelona, 16/mai/1998)  Químic i bromatòleg. Doctorat a Madrid, s'especialitzà en química cerealista i farinografia. Professor de l'Institut d'Agroquímica de València i director del Laboratori d'Investigació Cerealista del CSIC (1947), fou becat per aquesta institució per a introduir les modernes tècniques de control de qualitat del blat i la farina a l'estat espanyol. Membre d'honor de l'Escola Francesa de Molineria (1972) i corresponent de l'Associació d'Investigació Cerealista d'Alemanya (1958), el 1955 fundà l'Associació Espanyola d'Investigació Cerealista. Autor de nombrosos treballs especialitzats, s'ha interessat també per la història de la ciència. Destaca la seva biografia Antoni de Martí i Franquès, 1750-1832 (1935, premi de la secció de Ciències de l'IEC) i la seva activitat com a secretari de la secció de Ciències de l'Ateneu de Tarragona els anys 1930 i de la Secció Catalana de l'Acadèmia Internacional d'Història de la Ciència (Societat Catalana d'Història de la Ciència i de la Tècnica), de la qual fou nomenat membre d'honor el 1992. És també autor de: Els deuteri i l'aigua pesant (1935), Assaig sobre el clima d'Olot (1938) i El Centre Recreatiu Catalanista "Las Quatra Barras" de Tarragona (1899-1903) (1992).

59 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Quintana i Ramon, Marià de  (Eivissa, Eivissa, 1812 - Palma de Mallorca, 1885)  Polític. Cap dels progressistes illencs a partir del 1856, fou regidor des del 1858 i després alcalde de Palma en 1861-62. Participà en la fracassada conspiració progressista del jun/1866 i per l'oct/1868 encapçalà la Junta Provisional de Govern de les Balears, fou governador civil interí i president de la diputació. Diputat a corts el 1869, seguí Ruiz Zorrilla el 1871, fou de nou diputat en 1872-73 i l'11/feb/1873 votà la proclamació de la Primera República. Fou governador civil de Balears del jun/1872 al feb/1873.

60 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Quintana i Serra, Albert de  (Girona, 1870 - s XX)  Advocat i polític. Fill d'Albert de Quintana i Combis i germà de Pompeu. Es llicencià en dret i fou degà del Col·legi d'Advocats de Girona. Regidor i alcalde de la ciutat, després fou diputat provincial.

55 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaQuintana i Serra, Pompeu de  (Girona, 1858 - Catalunya, s XX)  Advocat. Fill d'Albert de Quintana i Combis i germà d'Albert. Visqué a Cuba i fou elegit diputat provincial a les corts espanyoles per Torroella de Montgrí (1893 i 1896).

61 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Quintana i Vidal, Francesc de Paula  (Barcelona, 1892 – 1966)  Arquitecte. Obtingué el títol professional en 1918. Participà als projectes de la façana principal de la Tabacalera de Tarragona; projectà l'Institut Antituberculós, al passeig de Sant Joan de Barcelona i col·laborà amb Gaudí a la Sagrada Família, feina que continuà fent després de la mort d'aquell. Fou professor de l'Escola Massana. Ha publicat l'estudi El hierro forjado español.

62 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Quintanes  (les Masies de Voltregà, Osona)  Caseria i masia, al sector nord-oriental del terme. És esmentada ja el 1116 i té prop seu una església vinculada, com el mas, a la llegenda dels sants màrtirs de Vic, Llucià i Marcià. Ha estat adquirida modernament per una entitat bancària que té cura de la seva explotació i fa servir el casal per a la celebració de cursets i trobades de formació agrícola i professional en general.

63 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Quintas, Agustí  (Barcelona, 1873 – 1934)  Pianista. Fou un bon pedagog. Era professor a l'Escola Municipal de Música de Barcelona. És autor d'obres didàctiques remarcables, entre les quals destaca Técnica moderna del piano. Transcriví per a aquest instrument moltes obres de Bach i de Wagner.

64 CATALUNYA - HISTÒRIA

Quintes, avalot de les  (Barcelona, mai/1773)  Revolta popular. Esdevinguda quan el comte de Ricla (antic capità general de Catalunya), com a secretari de guerra de Carles III d'Espanya, decretà l'aplicació del sistema de quintes per sorteig al Principat. Fins aleshores, el reclutament havia estat per voluntariat, i quan el capità general O'Connor Phaly ordenà d'establir les llistes de minyons per al sorteig, aparegueren un granInici página nombre de pasquins que incitaven a la revolta, mentre l'ajuntament de Barcelona i delegats dels dotze corregiments del Principat demanaven al govern la derogació de la mesura. El 4/mai un grup de joves penetrà a la catedral i tocà a sometent; altres grups recorrien la ciutat en senyal de protesta i més tard intentaren de sortir de Barcelona per la força; els guardians del Portal Nou els repel·liren a trets i hi...  Segueix... 

75 CATALUNYA - HISTÒRIA

Quintes, saragata de les  (Valls, Alt Camp, 16/jul/1845)  Aldarull que es produí amb motiu de la Llei de quintes i reemplaçament de l'exèrcit. L'origen fou un trasllat de presos liberals a Tarragona, entre els quals hi havia alguns polítics, oom Antoni Escoda (Escoda d'Alió) i Pere Sales (el Cego del Tint), el poble protestà de manera radical i als crits de "morin advocats i procuradors" i "morin els que saben llegir i escriure!" sortí al carrer i mostra l'inadversió cap a les classes altes. El dia 16/jul, un grup armat de Vilafranca del Penedès, sota el comandament d'Emeteri Huguet (l'Armanté) juntament amb vallencs liberals, desarmaren els mossos d'esquadra i tragueren els presos de la garjola, i a més, els van armar. Un cop van tornar els mossos de Tarragona a Valls, ara ja rearmats, sotmeteren els revoltats després d'una ferotge nit de lluita. La revolta va propiciar la mort de diversos combatents dels dos bàndols.

65 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Quintillà i Ramon, Elvira  (Barcelona, v 1928 - )  Actriu cinematogràfica. Inicià la seva carrera en teatre castellà a Madrid. Posteriorment actuà en films com Esa pareja feliz (1951), Viaje de novios (1965), i tingué papers importants en pel·lícules com Bienvenido Mr. Marshall (1953) i Plácido, de Lluís García i Berlanga (1960), etc. També ha actuat en programes de televisió.

66 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Quint-Safortesa i Sureda, Josep  (Illes Balears, s XVIII – 1812)  Cavaller de Calatrava i de Sant Joan. Fill de Tomàs Burguès-Safortesa i de Berga i germà de Tomàs Quint-Safortesa i Sureda i de Joan Burguès-Safortesa i Sureda. Heretà, sencers o en part, vincles dels Quint, Berga, Sanglada, Valentí-Sestorres, Montsó i Togores-Muntanyans i formà la línia nova dels Quint-Safortesa (cognom també només emprat pelsInici página hereus).

67 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Quint-Safortesa i Sureda, Tomàs  (Illes Balears, s XVIII – s XIX)  Noble. Fill gran de Tomàs Burguès-Safortesa i de Berga i germà de Josep Quint-Safortesa i Sureda i de Joan Burguès-Safortesa i Sureda. A la seva mort, sense fills, els seus dos germans es repartiren l'herència.

68 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Quint-Zafortesa i d'Amat, Josep  (País Valencià, s XX – 1965)  Cavaller de Sant Joan. Nét de Josep Quint-Zaforteza i de Togores. Fou cap dels carlins xavieristes. El seu fill fou Josep Zaforteza i d'Olives.

69 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Quint-Zafortesa i de Togores, Josep  (País Valencià, s XIX – 1880)  Nét de Josep Quint-Safortesa i Sureda. Es casà amb Carme Crespí de Valldaura i Caro, comtessa d'Olocau (aquest títol passà a la filla gran de llur primogènit, la qual, per enllaç, els transmeté als Fuster de Puigdorfila). El seu nét fou Josep Quint-Zaforteza i d'Amat.

70 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Quinzà, Bernat  (País Valencià, s XVIII - d 1800)  Argenter. Documentat des del 1768, any en què aconseguí el títol de mestre, fins al 1800. Juntament amb l'escultor Josep Esteve Bonet, obrà el tabernacle d'argent de Sant Vicent Ferrer per a la catedral de València.

71 CATALUNYA-ARAGÓ - HISTÒRIA

Inici páginaQuirra, marquesat de  (Sardenya, Itàlia)  Títol senyorial concedit el 1604 a Cristòfor Carròs de Centelles i Mercader i a la seva muller Alamanda Carròs de Centelles i de Mesquita, novena comtessa de Quirra i del Castell de Centelles. En morir (1674) el darrer dels Carròs de Centelles, deixà hereus els Borja, ducs de Gandia. Però s'inicià una serie de plets amb els comtes de Cervelló durant els quals ambdues parts s'intitularen marquesos de Quirra. Finalment fou adjudicat als comtes de Cervelló. El comtat de Quirra havia estat concedit el 1363 a Berenguer Carròs i de Ribelles, que havia estat senyor del castell de Quirra des del 1349 per donació del rei. Per mort (vers el 1401) de la seva filla i segona comtessa Violant, el títol passà al fill d'aquesta i de Berenguer Bertran, que prengué el nom de Berenguer Carròs. En morir...  Segueix... 

72 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Quirze  (Catalunya, s VII)  Bisbe de Barcelona. El 656 manà alçar un cenobi al santuari de Santa Eulàlia.

73 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Quisí  (Benissa, Marina Alta Caseria (o el Quisí), al sud de la vila.

74 CATALUNYA-ARAGÓ - HISTÒRIA

Quisi, baronia de  (Sardenya, Itàlia)  Jurisdicció senyorial que al s XVII pertanyia als Manca.

Anar a:    Queras ]    [ Querol, b ]    [ Queros ]    [ Quet ]    [ Quint ]    [ Quintas ]Inici página

A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Logo de Dades dels Països CatalansEntrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ BlocContactar amb Dadescat

© 2006-2016 Associació Sense Límits / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons

Sense Límits a Internet: Sense Límits / Alt Camp Info / Directori Alt Camp / Masia Virtual -