A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Inici ] Entrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ Bloc ]              Contactar amb Dadescat

Anar a:    Ramon ]    [ Ramon I ]    [ Ramon B ]    [ Ramon de S ]    [ Ramon J ]    [ Ramos ]

Per ser feliç cal ser idiota, ser egoista, i tenir bona salut. (Gustave Flaubert)

104 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ramó, Pere (o Ramon)  (Catalunya, s XIV)  Arquitecte gòtic. Entre el 1388 i el 1392 realitzà la volta del segon cos del campanar de l'església de Sant Feliu de Girona, que havia començat Pere Sacoma el 1368, i que probablement fou acabat per Pere de Santjoan.

2 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ramon  (Empúries, Alt Empordà, s XI - Elna, Rosselló, 1087)  Bisbe d'Elna (1064-87). Sembla que era fill del comte Hug I d'Empúries. Fou nomenat bisbe per Guifré de Cerdanya, arquebisbe de Narbona, el 1062. Reestructurà la canònica d'Elna, composta de vint-i-quatre membres, reféu la casa canonical i recuperà els béns usurpats pels vescomtes de Castellnou i per altres senyors. Assistí a les treves de Toluges (1065) i al concili reformador de Girona (1077). Consagrà un altar major nou a la catedral d'Elna (1069) i l'església de Santa Maria del Riquer (1073), on establí un petit priorat dependent de Cuixà.

3 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaRamon  (Catalunya, s XI)  Fill d'Ermengol III d'Urgell. Morí jove.

1 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Ramon  (Catalunya Nord, s XII)  Abat de Sant Martí del Canigó (1159-68). Fou elegit pels setze monjos, sense comptar amb l'equiescència del monestir de la Grassa, i malgrat la protesta d'aquest l'elecció fou confirmada el 1160. Tot i això, l'abat de la Grassa no acceptà la decissió i, encara que fou confirmada en una assemblea convocada a Barcelona per Ramon Berenguer IV el 1162, un grup d'homes de la Grassa assaltà el monestir del Canigó i es lliurà al pillatge i arribà a matar un monjo. Una butlla del papa del 1163 confirmà els béns i privilegis del monestir contra les pretensions de la Grassa.

4 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ramon  (Catalunya, s XII - Girona ?, s XII)  Prelat. Era bisbe de Girona. Intervingué en la preparació de l'expedició de Ramon Berenguer III a les Balears, el 1114. És possible que ell mateix hi anés.

5 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ramon  (Catalunya, s XII)  Prelat. Fou bisbe d'Osona. El 1160 actuà de jutge en una causa entre Ramon Berenguer IV i el vicari o veguer de Barcelona. Col·laborà a la seva governació el canonge Pere, que probablement era l'homònim que seria successor seu al bisbat, no gaire després de la data esmentada.

6 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ramon  (Catalunya, s XII – Barcelona, 1193)  Prelat. Fou successor de Bernat de Berga com a bisbe de Barcelona (1189-93). Seria succeït per Ponç Desvilar. El llinatge d'aquest prelat és desconegut.

7 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ramon  (Catalunya, s XII – Rosselló, 1202)  Bisbe d'Elna. És excel·lent la lauda del seu sepulcre, obra de Ramon de Bianya.

8 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaRamon  (Catalunya, s XIV)  Escultor. Només és coneguda la seva signatura llatinitzada Raimundus magister. És autor del relleu votiu de Santa Pau (1340).

9 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ramon, Guillem  (Catalunya, s XV - Montserrat, Bages, s XV)  Frare benedictí. Pertanyia a la comunitat de Montserrat. És autor d'alguns escrits. Trameté diverses obres piadoses a la reina governadora Maria, muller d'Alfons IV el Magnànim.

10 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Ramon, Guillem  (Porreres, Mallorca, 1746 - Palma de Mallorca, 1824)  Escriptor i eclesiàstic. Ocupà alguns càrrecs diocesans a Mallorca. És autor d'un catecisme en llatí. Deixà inèdits d'altres escrits.

11 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Ramon, Josep  (Perpinyà, s XVI – s XVII)  Jurista. Fou professor de la Universitat de Perpinyà (1599). Esdevingué catedràtic de lleis i de cànons de la de Barcelona, ciutat on exercí l'advocacia i fou nomenat ciutadà honrat. Publicà Consiliorum una cum sententiis et decisionibus Audientiae regiae principatus Cathaloniae (1628).

12 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ramon, mestre  (Catalunya, s XIV)  Escultor. Autor del retaule en alt relleu d'alabastre del cor de la capella de Sant Antoni del castell de Santa Pau (Garrotxa), obra signada i datada el 1340 (Barcelona, col·lecció particular).

13 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ramon I  (Catalunya, s X - v 1015)  Vescomte d'Osona (v1010-v1015). Fill del vescomte Guadall II. Succeí en el vescomtat el seu germà Ermemir II, mort sense successió. Es casà amb Eugúncia de Lluçà, que li sobrevisqué fins al 1062, féu acabar el monestir de Sant Pere de Casserres, iniciat per Ermetruit, la sevaInici página sogra. Els seus fills Bermon I, Eribau I i Folc I el succeïren consecutivament en el vescomtat d'Osona, dit després de Cardona.

14 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ramon I  (Catalunya, s X)  Vescomte d'Urgell (d 971 - d 988). Actuava l'any 988 i sembla que el succeí el vescomte Miró I.

15 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ramon II  (Catalunya, s XI – 1114)  Vescomte d'Urgell (1079-1114). Fill i successor del vescomte Miró II, ajudà eficaçment els seus senyors els comtes d'Urgell en la lluita contra els sarraïns i la conquesta de la part meridional del comtat, el castell de Gerb (1092) i Balaguer (1106). El 1108 celebrà un conveni amb el bisbe d'Urgell, Ot, sobre el castell de Terrassa, del qual obtingué la investidura feudal. Casat amb Ermessenda, fou succeït en el vescomtat pel seu fill Pere I.

16 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Ramon II  (Catalunya Nord, s XI - 1130/34)  Vescomte de Cerdanya i de Conflent (1078-1130/34). Fill i successor del vescomte Bernat II i de Guisla. Fou pare de la vescomtessa Sibil·la I.

17 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ramon II de Castellbó  (Catalunya, s XII – 1185)  Vescomte de Castellbó i de Cerdanya (1151-85). Fill del vescomte Pere I de Castellbó i de Sibil·la I, vescomtessa de Cerdanya. Tingué greus conflictes amb els bisbes d'Urgell a causa sobretot dels castells de Ciutat i de Terrassa. Reconciliat amb l'església el 1171 per mediació del bisbe d'Elna, que actuà d'àrbitre en aquelles diferències, tingué un paper destacat en la concòrdia entre el prelat urgellenc Arnau de Preixens i els homes de la vall d'Andorra del 1176. Mort el primogènit Ramon, fill de la primera muller Porcària de Bellera, el succeí en el vescomtat Arnau I, fill de la segona esposa Ermessenda.

18 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Inici páginaRamon I de Cerdanya  (Catalunya, s XI – 1068)  Comte de Cerdanya (1035-68) (dit també Ramon Guifré). Fill de Guifré II de Cerdanya i de la seva muller Guisla. Succeí el seu pare quan aquest es retirà al monestir de Sant Martí de Canigó, en tots els seus estats menys al comtat de Berguedà, que durant un temps posseí el seu germà Bernat. Cobrava paries dels sarraïns i la seva residència habitual era Ix. Es casà amb Adela, que li sobrevisqué. Havia lluitat contra Urgell, defensat per Ramon Berenguer I de Barcelona, però acabà fent amistat amb aquest vers 1050-51. El 1058 pactà perquè el comte barceloní l'ajudés a la liquidació de l'enclavament sarraí de les Oluges, a l'alta Segarra, i ell ajudés aquell en l'acció contra els sarraïns de Saragossa, Lleida i Tortosa. El succeí el seu fill Guillem, el qual havia associat al govern i ja duia el títol de comte abans de la mort del seu pare.

19 EUROPA - BIOGRAFIA

Ramon I de Pallars  Veure> Ramon I de Tolosa.

20 EUROPA - BIOGRAFIA

Ramon I de Pallars-Ribagorça  Veure> Ramon I de Tolosa.

21 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ramon II de Pallars-Ribagorça  (França, s IX – Catalunya, 920)  Comte de Pallars-Ribagorça (872-v920). Fill del comte Llop I de Bigorra. Sota el seu govern el comtat va independitzar-se de Bernat Plantapilosa, marquès de Tolosa. Per donar més solidesa a aquesta independència el comte féu pactes d'aliança amb els Banu Quasi de Saragossa i, d'acord amb el bisbe Esclua, usurpador de la mitra d'Urgell, constituí la nova diòcesi de Pallars, separada de la d'Urgell, que rebé el bisbe Adolf. Durant la primera dècada del s X hagué de sofrir les desastroses campanyes dels sarraïns veïns: el 904 Llop ibn Muhammad féu presoner Isarn, fill del comte, i pocs anys després, al-Tawil d'Osca, ocupà part de la Ribagorça. Sembla que intervingué en els afers de Navarra (905) a favor de la nova dinastia Ximena. Es casà en primeres núpcies amb Ginigentes i, en segones núpcies, amb una filla del saragossà Mustarrif ibn Llop. Tingué cinc fills: Unifred, Miró, Llop, Isarn i Ató. A la seva mort Pallars i Ribagorça es convertiren definitivament en dosInici página comtats separats.

22 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ramon III de Pallars  (Pallars, s X - v 995)  Comte de Pallars (v963-v995). Fill de Llop I de Pallars i de Goldregot de Cerdanya, filla de Miró II de Cerdanya. Aquest enllaç matrimonial vinculà estretament aquest casal pirinenc a la dinastia catalana de Guifré el Pilós. A la mort de Llop (v 947) i de Guillem (v 950) el govern del comtat restà a mans de Goldregot, ja que llurs fills: Ramon, Borrell i Sunyer devien ésser menors d'edat. Des del 963 els tres germans, sota la primacia de Ramon, governaren conjuntament.

23 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ramon IV de Pallars Jussà  (Pallars, s X – 1047)  Comte de Pallars Jussà (v1011-1047). Fill primogènit de Sunyer I de Pallars. Havia estat ja associat al govern del comtat en temps del seu pare, a la mort del qual (1011) els dos germans, Ramon i Guillem governaren conjuntament. Després vingué la separació del comtat, que seria definitiva: Ramon, l'hereu, es quedà el Pallars Jussà, i Guillem, el Pallars Sobirà. El territori governat per Ramon comprenia la vall del Flamicell, la ribera esquerra de la Noguera Ribagorçana i la zona de la Pobla de Segur. No pogué dur a terme l'expansió vers les terres ocupades pels sarraïns: fou el cabdill urgellenc, Arnau Mir de Tost, que conquerí la conca de Tremp i la serra del Montsec (1030-40). Es casà amb Ermessenda i el succeí Ramon V, el seu fill.

24 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ramon V de Pallars Jussà  (Pallars, s XI – 1098)  Comte de Pallars Jussà (1047-98). Fill de Ramon IV i d'Ermessenda. Heretà el comtat a la mort del seu pare (1047). El seu govern fou molt conflictiu a causa dels atacs dels seus veïns Artau I de Pallars Sobirà i dels comtes d'Urgell, sobretot Ermengol VI, que cobejava la possessió de la conca de Tremp. Per tal de dur a terme la seva expansió vers la serra de Montsec i la vall d'Àger, Ramon s'alià amb els sarraïns, però no hi reeixí. Tot aprofitant aquesta situació, alguns nobles pallaresos li negaren fidelitat, com el senyor de Vallferrera, Guitard Isarn, i per tal d'imposar la seva autoritatInici página hagué de recórrer de nou a l'ajut sarraí (1070). Es casà (v 1055) amb Valença, filla d'Arnau Mir de Tost, senyor d'Àger. D'aquest enllaç se'n seguí un intercanvi de possessions territorials: Valença aportava castells i viles de la conca de Tremp i Ramon li cedia els castells en litigi de Mur, Llimiana, Orcau i d'altres. Foren fills seus Pere Ramon, Arnau Ramon i Bernat Ramon.

25 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ramon VI de Pallars Jussà  (Pallars, s XII - v 1177)  Comte de Pallars Jussà (1174-77). Fill d'Arnau Mir i d'Òria d'Entença. Es féu càrrec del comtat fent cas omís del testament patern, que el deixà a l'orde de l'Hospital. A la seva mort (1177) deixà el comtat a la filla Valença, i aquesta fou posada sota la protecció d'Alfons I de Catalunya-Aragó. Morta aquesta al cap de pocs anys, el comtat passà a Dolça de So, la qual, al seu torn, en féu donació a Alfons I, que l'incorporà a la corona.

26 EUROPA - BIOGRAFIA

Ramon I de Ribagorça  Veure> Ramon I de Tolosa.

27 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ramon II de Ribagorça  Veure> Ramon II de Pallars-Ribagorça.

28 FRANJA PONENT - BIOGRAFIA

Ramon III de Ribagorça  (Ribagorça, s X – 960)  Comte de Ribagorça (a954-v960). Fill del comte Unifred I Bernat, a qui succeí, i de la comtessa Toda d'Aragó. Sembla que compartí el govern amb el seu cosí Guillem. Féu construir l'església de Sant Vicenç de Roda (956), que, amb autorització de l'arquebisbe de Narbona, convertí en seu del bisbat ribagorça que ocupà el seu fill Odesind. Protegí el monestir de Lavaix amb la concessió d'un precepte d'immunitat (958) i amb béns. També féu consagrar l'església de Santa Cecília del castell de Fontova (960). De la seva muller Garsenda de Fesenzac tingué sis fills. D'ells, governaren successivament Unifred (m v 979), Arnau (m v 990), Isarn (m v 1003) i Toda. Mort el nebot d'aquesta, Guillem (1017), el comtat de Ribagorça perdé la independència.

29 EUROPA - BIOGRAFIA

Inici páginaRamon I de Tolosa  (França, s IX – Tolosa, França, 863)  Comte de Pallars-Ribagorça, Tolosa i Carcassona (v852-863). Fill de Fulguald i de Senegunda, succeí com a titular del comtat al seu germà Frèdol. Probablement morí en l'ocupació de la ciutat de Tolosa per part d'Unifred, marquès de Gòtia. El seu fill Bernat, rebé el comtat de Tolosa i de Pallars-Ribagorça, mentre que el comtat de Carcassona-Rases passà a Oliba.

30 EUROPA - BIOGRAFIA

Ramon V de Tolosa  (França, 1134 – 1194)  Comte de Tolosa (1148-94). Fill d'Alfons I Jordà i de Faidida d'Usès. Succeí al seu pare, juntament amb el seu germà Alfons II. El 1153 lluità amb el vescomte Ramon Trencavell I de Carcassona, pel fet d'haver reconegut aquest la senyoria del comte Ramon Berenguer IV de Barcelona, i el féu presoner. El 1159 hagué de guerrejar contra la coalició d'Enric II d'Anglaterra, el comte de Barcelona i el senyor Guillem VI de Montpeller; quan Tolosa era atacada fou socorregut pel rei de França. El 1176 es reuní a l'illa de Gernica, entre Bellcaire i Tarascó, amb Alfons I de Catalunya-Aragó, i convingueren la cessió a Alfons dels drets sobre el comtat d'Arle o de Provença en canvi de tres mil deu marcs d'argent. Llavors foren celebrades festes fastuosíssimes.

31 EUROPA - BIOGRAFIA

Ramon VI de Tolosa "el Vell"  (Occitània, 27/oct/1156 – 2/ago/1222)  Comte de Tolosa (1194-1222). Fill i successor de Ramon V i de Constança de França. Vidu el 1198, es casà (1204) amb Elionor, germana de Pere I de Catalunya-Aragó. Tingué greus problemes amb els legats papals per la lluita contra els albigesos des del 1203. El perill que tot això representava obligà Tolosa a canviar la política d'hostilitat al Casal de Barcelona: el 1204 convingué un tractat de mutu ajut amb Pere I de Catalunya-Aragó i el seu germà Alfons II de Provença, i per altra part concedí a Pere I un préstec de cent cinquanta mil sous melgoresos en hipoteca sobre Gavaldà. El mes de mai/1210 els comtes de Tolosa i de Foix i el rei Pere s'entrevistaren a Pàmies i el darrer gestionà infructuosament una actitud més favorable de Simó de Montfort envers el...  Segueix... 

32 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Inici páginaRamon Berenguer  (Catalunya Nord, s XIV)  Abat de Sant Martí del Canigó (1360-80). Entre el 1366 i el 1370 concedí la redempció dels mals usos als habitants d'Odelló, Vilalta, Pardinella, Èguet, Targassona, el Pla i Marquixanes. El 1374 la seva abadia fou assaltada i robada i ell i els seus monjos empresonats i maltractats per l'infant Jaume (IV) de Mallorca, que incendià i destruí també el castell i el poble de Vernet. El 1375 el rei Pere III de Catalunya-Aragó els donà la seva protecció i l'infant Jaume li féu retornar els béns usurpats.

33 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ramon Berenguer  (Catalunya, 1308 – s XIV)  Veure> Ramon Berenguer I d'Empúries.

34 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ramon Berenguer I de Barcelona "el Vell"Ramon Berenguer I de Barcelona "el Vell"  (Barcelona, 1023 - 26/mai/1076)  Comte de Barcelona i de Girona (1035-76), d'Olèrdola (1049-76) i d'Osona (1054-76). Fill de Berenguer Ramon I i de Sança de Castella. El 1039 es casà amb Elisabet de Narbona, de la qual tingué tres fills, Berenguer, Arnau i Pere Ramon. Durant la seva minoritat s'encarregà del govern la seva àvia Ermessenda, auxiliada pels bisbes Oliba de Vic i Pere de Girona, el jurista Ponç Bonfill March i el conseller Gombau de Besora. En els primers anys hagué de lluitar contra el comte Ramon Guifre de Cerdanya, en ajut d'Ermengol III d'Urgell, amb qui també col·laborà contra els sarraïns, que havien ocupat la vall d'Àger (1041). Poc temps després, un cop obtinguda del seu germà Sanç Berenguer la renúncia del comtat d'Olèrdola (1049), veia perillar la seva situació a conseqüència de la rebel·lió de Mir Geribert, que dominava el Penedès i que no aconseguí de sotmetre definitivament fins al 1059. A partir del 1045...  Segueix... 

35 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ramon Berenguer II de Barcelona "el Cap d'Estopes"Ramon Berenguer II de Barcelona "el Cap d'Estopes"  (Barcelona, 1053 - la Perxa de l'Astor, Vallès Oriental, 5/des/1082)  Comte de Barcelona (1076-82). Fill i hereu de Ramon Berenguer I. En virtut del testament patern hagué de governar juntament amb Berenguer Ramon II, el seu germà bessó. Això fou motiu de greus desavinences, que intentaren de resoldre's pels acords del 1078 i el 1079 a base d'estipular un repartiment del patrimoni familiar. El papa GregoriInici página VII intentà d'intervenir entre ambdós germans, mantingué bones relacions diplomàtiques amb la cort de Barcelona, i sembla que influí en el casament de Ramon Berenguer amb Mafalda, filla de Robert Guiscard de Sicília. Va prestar suport a al-Mutamid de Sevilla per a la conquesta de Múrcia. Fou assassinat durant una cacera a l'actual terme de Gualba, sembla que per ordre del seu germà Berenguer Ramon II, al qual s'anomena, per aquest motiu, el Fratricida.

36 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ramon Berenguer III de Barcelona "el Gran"Ramon Berenguer III de Barcelona "el Gran"  (Rodés, França, 11/nov/1082 – Barcelona, 23/gen/1131)  Comte de Barcelona (1097-1131). Fill de Ramon Berenguer II. Al cap d’un mes d’haver nascut, el seu pare fou assassinat probablement per instigació del seu oncle Berenguer Ramon II. En virtut del testament del seu avi Ramon Berenguer I no podia ser comte mentre visqués el seu oncle, fou posat aleshores sota la tutoria de Bernat Ató de Besiers. Aquest s’apoderà en nom seu de Carcassona-Rasès, territoris que retingué i que ja no foren restituïts. La crisi que va seguir al fratricidi fou resolta pel jun/1086 quan els magnats catalans obligaren Berenguer Ramon II a associar el seu nebot al govern, a més de ser-ne nomenat tutor. Quan el 1097 l’oncle marxà a Terra Santa, Ramon Berenguer III governà com a comte únic, amb l’auxili dels seus fidels, que concertaren el seu matrimoni amb Maria, filla del Cid (1098), i realitzaren una frustrada expedició a Tortosa...  Segueix... 

37 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ramon Berenguer IV de Barcelona "el Sant"Ramon Berenguer IV de Barcelona "el Sant"  (Barcelona, v 1113 - Borgo San Dalmazzo, Itàlia, 7/ago/1162)  Comte de Barcelona, Girona, Osona, Besalú i Cerdanya (1131-62) i príncep d’Aragó (1137-62). Fill i successor de Ramon Berenguer III. Quan a Aragó la mort d’Alfons I el Bataller (1104-34) i l’accidentada entronització de Ramir II el Monjo (1134-37) possibilitaren la invasió castellana del Regnum Caesaraugustanum, els aragonesos cercaren el suport dels catalans. En aquell temps Ermengol VI d’Urgell, Arnau Mir de Pallars i Guillem Ramon IV de Montcada erenInici página personalitats influents a la cort aragonesa. Probablement tots ells, i sobretot sant Oleguer, bisbe de Barcelona, propiciaren la solució de la crisi a base de concertar el matrimoni de Peronella, filla i hereva de Ramir II, amb Ramon Berenguer IV (a Barbastre, l’ago/1137). Tot i que, a causa de la minoritat de Peronella, el matrimoni no se celebrà fins al 1150, d’ençà del 1137 Ramon Berenguer exercí el govern...  Segueix... 

38 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ramon Berenguer I d'Empúries  (Tortosa ?, Baix Ebre, 1308 - Barcelona, d 1365)  Comte d'Empúries (1341-64). Fill de Jaume II de Catalunya-Aragó i de Blanca de Nàpols. El seu pare li atorgà el títol de comte de Prades el 6/mai/1324, i més tard el d'Entença. Va contraure primeres núpcies amb la seva cosina germana Blanca, filla del príncep de Tàrent; vidu d'aquesta, es casà amb Maria Álvarez, filla de Jaume II de Xèrica. L'11/mar/1341 permutà amb el seu germà Pere el comtat de Prades pel d'Empúries. Conseller del seu nebot Pere III el Cerimoniós, aquest li confià el 1349 el govern de les forces que envaïren el Rosselló, en la guerra contra Jaume III de Mallorca. El 1356 va intervenir al costat del papa Innocenci VI per tal d'assolir la pacificació de l'illa de Sardenya. Els darrers anys de la seva vida es retirà al convent de Predicadors de Barcelona.

39 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ramon Berenguer I de Provença  Veure> Ramon Berenguer III de Barcelona.

40 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ramon Berenguer II de Provença  Veure> Ramon Berenguer IV de Barcelona.

41 EUROPA - BIOGRAFIA

Ramon Berenguer III de Provença  (Provença, 1136 ? - Niça, Provença, 1166)  Comte de Provença (1144-66). Fill de Berenguer Ramon de Provença, era nét de Ramon Berenguer III de Barcelona. En morir (1144) el seu pare quan ell era un infant, el govern de Provença passà al seu oncle Ramon Berenguer IV de Barcelona. Durant aquesta minoritat el comte barceloní hagué de fer cara a les ambicions del comtat de Tolosa i a les prestacions de la casa de Baus, la qual el 1145 i el 1150 havia rebut la investidura del comtatInici página de part de l'emperador Frederic Barba-roja. En casar-se (1161) amb Ricliza, neboda de l'emperador i vídua d'Alfons VII de Castella, assumí de fet la governació de Provença i aconseguí també de l'emperador la investidura (1163). Durant el setge de Niça, on havia esclatat una revolta anticomtal, hi trobà la mort. Deixà una filla menor d'edat, Dolça. Pocs mesos després Alfons I ocupà el comtat de Provença.

42 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA

Ramon Berenguer IV de Provença  (Catalunya, v 1159 - prop de Montpeller, França, 1181)  Comte de Provença (1168-81) i de Cerdanya (1162-68). Fill segon de Ramon Berenguer IV de Barcelona, li donaren el nom de Pere. Mentre el seu germà, Alfons I, era fet rei d'Aragó, comte de Barcelona i marquès de Provença, ell rebé la senyoria de Carcassona i drets al Llenguadoc. En morir el seu cosí Ramon Berenguer III de Provença (1166), Pere fou fet comte, i des d'aleshores s'anomenà Ramon Berenguer. La seva actuació estigué vinculada als interessos d'Alfons I, del qual fou un veritable lloctinent. Morí assassinat en una emboscada. El títol passà a Sanç, l'altre germà.

43 EUROPA - BIOGRAFIA

Ramon Berenguer V de Provença  (Provença, 1198 - Ais de Provença, França, 19/ago/1245)  Comte de Provença (1209-45). Fill d'Alfons II i de Garsenda de Forcalquier, i nebot del rei Pere I el Catòlic. Heretà els comtats de Provença i de Forcalquier a la mort del seu pare (1209) i del seu avi matern. Pere el Catòlic el traslladà al castell de Montsó, on fou custodiat pels templers, mentre que la governació de la Provença passà a Sanç, germà de Ramon Berenguer IV de Provença. Mort Pere el Catòlic a Muret (1213), el comte Sanç fou fet regent de Catalunya-Aragó, el qual dugué també al castell de Montsó l'infant Jaume I, cosí de Ramon Berenguer V. Aquest en sortí el 1216. Incorporà als seus dominis el comtat de Forcalquier (1222) i portà a terme la reordenació administrativa del comtat. El 1230 cedí Marsella al comtat de Tolosa. El conflicte bèl·lic que sorgí amb els tolosans fou deturat per la intervenció de Jaume I (1239). De la seva muller Beatriu de Savoia tingué quatre filles: Margarida, que es casà amb Lluís IX de França; Elionor, amb Enric III d'Anglaterra; Sança, amb Ricard de Cornualla, i Beatriu, feta hereva, que es casà amb Carles I d'Anjou. DesInici página d'aleshores el comtat de Provença va dur una política contrària als interessos catalans a la Mediterrània.

44 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ramon Borrell I de Barcelona  (Catalunya, 26/mai/972 – Barcelona, 8/set/1017)  Comte de Barcelona, Girona i Osona (992-1010). Fill i successor de Borrell II. Començà a governar poc després de les devastadores incursions d'al-Mansur i en plena recuperació de Barcelona. El 1002 féu un viatge a Roma per tal de sol·licitar l'ajuda de Gregori V davant les repetides incursions sarraïnes. Un any després féu cara a una invasió del fill d'al-Mansur, Abd al-Malik al-Muzaffar, que assotà el Penedès i destruí Manresa. El 1010 organitzà una expedició catalana a Còrdova a fi de defensar els drets del califa Muhammad II al-Mahdí, enfront dels del pretendent dels berbers Sulayman al-Mustain. En l'expedició varen participar els bisbes de Barcelona, Girona i Vic, i el comte Ermengol I d'Urgell. El 1015 dugué a terme una incursió cap a l'Ebre i el Segre i, segons sembla, reconquerí el territori comprès entre Olèrdola i la línia Ebre-Segre.

45 FRANJA PONENT - BIOGRAFIA

Ramon Dalmau  (Catalunya ?, a 1076 – Roda de Ribagorça, Ribagorça, 1094)  Bisbe de Roda, probablement català o llenguadocià. Succeí Salomó després d'un temps de seu vacant i fou elegit pels clergues i aclamat pel poble en un concili celebrat a Terrantona (1076), en presència del legat papal Amat, de Ponç, bisbe de Bigorra, de Pere, bisbe d'Adur, i de Guillem, bisbe de Comenge, i fou després confirmat pel rei Sanç III d'Aragó. Anà a Roma a la fi del 1076 o començament del 1077 i hi obtingué un privilegi per a la seu de Roda, que donà a aquest bisbat una personalitat fora de discussió, i també una lletra del papa Gregori VII per a Sanç III. El 1077 redreçà la vida monacal a Alaó posant-hi com a abat el monjo de Sant Victorià Bernat i rebé la confirmació del seu càrrec episcopal del nou legat papal Ricard, futur abat de Sant Víctor de Marsella. Marcà les línies d'una futura expansió del seu bisbat pel sud-oest, que foren confirmades per Sanç III el 1080. El seu cos fou enterrat en una esglesiola extramurs de Roda, traslladat a la seu d'aquesta i dipositat en una tomba episcopal col·lectiva al començament del s XII.

46 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Inici páginaRamon de Bianya  (Rosselló, s XII – s XIII)  Escultor. Autor de l'estàtua tombal del bisbe Ramon i de la de F. de Soler, datada el 1203 (ambdues obres signades), al claustre d'Elna. Hom atribueix al seu obrador dos capitells de l'ala meridional del mateix claustre. Hi ha qui el creu possible autor del Crist i d'altres estàtues de la col·legiata de Sant Joan el Vell de Perpinyà, així com d'altres obres a Arles i a Canet. Representant destacat de la darrera etapa de l'escultura romànica catalana, el seu art té similituds amb el del llombard Benedetto Antelami.

47 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ramon de Fitero, sant  (Barcelona ?, s XI - Ciruelos, Aragó, 1163)  Religiós cistercenc. Es deia Ramon Sierra i Amades, diu que la tradició catalana el feia barceloní, de la noble família dels Serra. De jove va manifestar vocació religiosa i va fer-se canonge regular de la catedral de Tarassona. Fou el fundador de l'orde de Calatrava.

48 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ramon de Penyafort  Veure> Penyafort, Ramon de.

49 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ramon de Sitges  (Catalunya, s XII - v 1214)  Notari reial sota Alfons I i Pere I. Era clergue, però es casà. Se'l troba actuant a la cancelleria com a escrivà reial des del 1179 al 1188. D'aquest període es conserva d'ell la còpia del tractat de Cazola del 1179, que és el document en paper més antic conegut a Catalunya. Després es dedicà a còpiar, per ordre del degà de Barcelona, Ramon de Caldes, el Liber feudorum maior o cartulari reial dels comtes-reis de Catalunya, transcripció que enllestí el 1192. Sembla que morí abans del 1214, en qué les seves tres filles reberen una deixa testamentària.

50 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ramon de Tàrrega  (Tàrrega, Urgell, v 1335 – Barcelona, 1371)  Teòleg. De família jueva i batejat als onze anys, ingressà al convent de dominicans de Cervera. Estudià en diversos convents de l'orde i hi fou professor de lògica (1357) i de teologia (1365). A causa d'algunes doctrines seves, fou empresonat per ordreInici página de l'inquisidor Nicolau Eimeric (1368). Apel·là a la cort papal, però morí abans de la conclusió del seu procés. Eimeric extractà de les seves obres, que no s'han conservat, 22 proposicions que foren condemnades com a herètiques per una butlla de Gregori XI.

51 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ramon de Vallbona  Veure> Anglesola, Ramon d' (religiós, fundador del monestir de Vallbona de les Monges).

52 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ramon d'Empúries  (Catalunya, s XIII – 1339)  Vescomte de Bas (1323-31). Prior de l'orde de l'Hospital a Catalunya. Era fill d'Hug V d'Empúries (1269-77) i de Sibil·la de Pallars. En morir el 1322 el seu nebot Malgaulí (Ponç VI d'Empúries), l'últim dels comtes emporitans de llinatge comtal, tingué l'oportunitat d'ésser el successor al comtat, previà renúncia al priorat de Catalunya, segons el testament del seu germà Ponç V d'Empúries. No hi va voler renunciar i llavors el comtat passà al vescomte Hug de Cardona (Hug VI d'Empúries). Fou un personatge important a les corts de Jaume II i d'Alfons III. Tingué el senyoriu del vescomtat de Bas, fins que passà al patrimoni reial, després que el monarca li hagués satisfet un deute.

53 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ramon d'Empúries  (Catalunya, s XIV)  Cavaller. Era fill natural d'Hug d'Empúries, comte d'Esquilacce i gran privat de Sicília. Fou legitimat el 1326, amb l'aprovació del rei Jaume II, però amb la condició que mai li seria reconegut cap dret de successió al comtat d'Empúries. Aquest deu ésser el personatge homònim que molts anys després tenia terres a Sardenya i formava a l'illa una branca poc estudiada.

54 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ramon Folc I  Veure> Cardona, Ramon Folc I de.

55 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaRamon Gaufred  (Catalunya, s XI - Cardona, Bages, 1146)  Bisbe de Vic (1109-46). Fou molt amic i col·laborador del bisbe Oleguer, que li concedí, com a premi pel seu ajut en la conquesta de Tarragona, l'església de Sant Salvador, aleshores única parròquia de la ciutat. Amb Oleguer consagrà el monestir de l'Estany (1133) i assistí a sínodes i concilis provincials. Fou marmessor de Ramon Berenguer III i arranjà les diferències entre el gran senescal Guillem Ramon de Montcada i Ramon Berenguer IV. Sovint s'oposà al monestir de Ripoll.

56 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ramon Guifré  Veure> Ramon I de Cerdanya.

57 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ramon Guillem  (Catalunya, s XI – Illes Balears, 1114)  Bisbe de Barcelona (1107-14). Fou elegit bisbe com a successor de Berenguer Bernat. L'any següent obtingué del comte barceloní Ramon Berenguer III la transferència a la seu de diverses capellanies de provisió comtal. Participà als preparatius de la conquesta de Mallorca. Sembla que ell mateix hi anà i hi morí (1114). Fou tingut per sant. El seu successor seria sant Oleguer.

58 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ramon Guillem  (Catalunya, s XI)  Vescomte de Peralada, del qual hi ha notícies entre 1085 i 1091. Són inconeguts els probables titulars de Peralada entre aquest personatge i un vescomte Dalmau que es troba documentat fins al 1017.

59 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ramon i Amat, Tomàs  (Tarragona, 1900 - Saragossa, Aragó, 4/oct/1937)  Polític. Era metge. Es destacà de ben jove com a home d'esquerres. Era vice-president de la junta revolucionària constituïda a Barcelona, sota la presidència de Joan Selves, el 14/abr/1931. Fou delegat del governador civil de Barcelona, Companys, i més tard de la Conselleria de Governació de la Generalitat. El 1933 fou nomenat governador civil de Tarragona, i el 1934 comissari general d'orde públic a Catalunya. Capità-metge al front d'Aragó durant laInici página guerra civil, fou detingut per l'exèrcit franquista a Zuera i afusellat a Saragossa.

60 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ramon i Magarola, Josep  (Catalunya, s XVII – s XVIII)  Cavaller. Fou capità de la Coronela de Barcelona durant el setge de 1713-14. L'11/set/1714 defensà la bretxa del Carnalatge amb poc més d'un centenar d'homes. Durant tres quarts d'hora rebutjà els assalts de més de 2.000 enemics, fins que hagué de retirar-se amb els escassos supervivents. Després, passà a engruixir el gran contraatac que per la banda de Sant Pere i del Portal Nou dirigí Rafael Casanova. Fou un dels pocs que en sortiren il·lesos, tot i haver afrontat situacions de màxim risc durant tota la batalla.

61 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ramon i Samenter, Tomàs  (Cerdanya, s XVII)  Eclesiàstic. De l'orde de predicadors, fou lector de teologia a la catedral de Vic. Publicà algunes obres religioses en castellà i en català: Nou plàtiques de les virtuts més heroiques de l'apòstol de les Índies sant Francesc Xavier, que no fou publicat fins el 1728.

62 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ramon i Soler, Josep  (el Vendrell, Baix Penedès, 1857 - Tarragona ?, s XX)  Escriptor. Fundà l'Ateneu de la Classe Obrera de Tarragona i en dirigí el butlletí. Publicà els reculls poètics Morta d'amor i A una nina. Estrenà algunes comèdies humorístiques.

63 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ramon i Tord, Miquel  (Barcelona ?, s XVII - Viena, Àustria, d 1725)  Militar. Membre de la Junta de Guerra de Carles d'Àustria, participà activament en la contraofensiva catalana de la guerra de Successió. El 1713 comandava la cavalleria catalana. Ocupada Barcelona, els seus béns foren confiscats i ell empresonat, fins al 1725, en que recuperà la llibertat.

64 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Inici páginaRamon i Torres, Joan  (Eivissa, Eivissa, 1956 - )  Arqueòleg. Es doctorà a la Universitat de Barcelona el 1990. La seva tasca investigadora és una aportació fonamental al coneixement de les àmfores fenícies i púniques, en especial les ebusitanes, de les quals és el sistematitzador. El 1984 fou nomenat cap del servei tècnic del Consell Insular d'Eivissa. Entre els nombrosos jaciments excavats a Eivissa sota la seva direcció destaquen l'assentament fenici de sa Caleta, ses Païsses de Cala d'Hort i el santuari púnic del cap des Llibrell. Ha publicat Las ánforas púnicas de Ibiza (1981), Els monuments antics de les illes Pitiüses (1985) i Las ánforas fenicio-púnicas del Mediterráneo central y occidental (1995).

65 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ramon i Vidales, Jaume  (el Vendrell, Baix Penedès, 1847 – 1900)  Escriptor. Germà de Ramon. Llicenciat en dret, exercí de notari a Sarral, Montblanc i el Vendrell. Partidari decidit de la Renaixença, fou un dels fundadors de la Jove Catalunya i influí fortament per tal que Guimerà escrivís en català; col·laborà a "La Renaixença", a "Lo Gay Saber" i a "La Ilustració Catalana", entre altres publicacions, i el 1890 fundà i dirigí "El Vendrellense", on publicà la sèrie Vendrell històric, publicada després, el 1933. Altres estudis de caire històric són L'Arc de Barà (1894), Antigues confraríes de la parroquia del Vendrell y llurs festes populars (1895), Poblet. Narracions, tradicions i llegendes (1896, 1910, 1928). Conreà també el vers, la prosa narrativa i la literatura dramàtica de caràcter popular.

66 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ramon i Vidales, Ramon  (el Vendrell, Baix Penedès, 1858 – 1916)  Autor teatral. Col·laborà, en català, a revistes festives i dirigí "Lo Vendrellenc". Començà des de jove a escriure quadres de costums, publicats a la premsa amb el pseudònim de Ramonet R. Continuant en el gènere de costums, donà a l'escena obres que el popularitzaren per tot Catalunya. Les més celebrades són A on menos es pensa (1901), Lluita de cacics (1902), El carro del vi (1903), una de les més conegudes, El coro dels Benplantats o Aquí ha caigut la grossa (1904), El restaurant de la platja (1910), A cal notari o Uns capítols matrimonials desfets (1911).

67 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaRamon Jofre  (Catalunya, s XI - 1146)  Prelat. Fou bisbe de Vic. Sancionà el traspàs de la responsabilitat de la restauració de la seu tarragonina del bisbat de Vic al de Barcelona, tal com havia disposat Ramon Berenguer III (1129). Fou marmessor del comte esmentat, que morí el 1131. El 1143 fou un dels signants del privilegi d'instauració i dotació al país de l'orde del Temple.

68 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ramon Llombard  (Llombardia, França, s XII)  Arquitecte. Actiu a Catalunya. El 1775 es comprometé a tancar la volta de la seu d'Urgell, acabar el cimbori i aixecar les torres, cosa que explica l'estructura llombarda de l'obra.

69 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ramon Miró  Veure> Ramon II.

71 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ramon Nonat  (Portell, Segarra, 1204 - Cardona, Bages, 31/ago/1240)  Religios mercedari i sant. D'origen noble i d'historicitat dubtosa. Molt popular i venerat com a sant a Catalunya i arreu on s'estengué l'orde de la Mercè. Li fou donat el sobrenom de Nonat (no nascut) pel fet d'haver nascut un cop morta la seva mare. Treballà per la llibertat i la redempció dels esclaus i presoners i per la conversió dels infidels a Àfrica. Gregori IX el nomenà cardenal l'any 1239 i va cridar-lo a Roma com a conseller, però va morir en el viatge.

72 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ramon Roger I de Pallars Sobirà  (Pallars, s XIII – 1295)  Comte de Pallars Sobirà (1288-95). Fill segon de Roger III de Pallars i de Sibil·la. En morir el seu pare el comte titular fou Arnau Roger (1256-88), però durant la seva absència fou substituït pel seu germa Ramon Roger. Ambdóa feren causa comuna (1274), amb els nobles, revoltats contra l'autoritat reial de Jaume I i de Pere el Gran. Capturats a Balaguer (1280), foren perdonats. El 1285 féu costat als Foix i participà en la invasió francesa del Principat i es posà en contra del rei i del seu germà. A la mort d'aquest (1288), es féu càrrec del govern del comtat, ja que el difunt havia deixat filles menors d'edat. Enemic dels Comenge i amb l'ajut d'Alfons el Liberal, féu cara a la invasió d'ArnauInici página d'Espanha, pretendent al comtat de Pallars. Durant els conflictes nobiliaris del 1293 s'ajuntà amb els Cardona contra el bloc format pels Montcada, els comtes d'Urgell i els d'Empúries. En no tenir descendència de la seva muller Blanca de Bellera, el comtat passà a la neboda Sibil·la, filla d'Arnau Roger, la qual es casà amb Hug de Mataplana, i s'introduí així un nou llinatge.

73 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ramon Roger II de Pallars Sobirà  (Pallars, s XIV – 1350)  Comte de Pallars Sobirà (1343-50). Fill segon d'Hug I (de Mataplana) i de Sibil·la I de Pallars. A la mort del pare (1328), rebé les baronies de Mataplana, Vall de Toses i Cervelló i un ampli domini de les Garrigues, que incloïa les Borges, Arbeca i Castelldans. Quan el 1343 morí el seu germà, Arnau Roger II, sense fills, els Comenge, representats pel comte Jaume I d'Urgell, marit de Cecília de Comenge, reivindicaren el comtat, però Pere III en féu investidura a favor de Ramon Roger. Convertit en home de confiança del Cerimoniós, al costat dels Cabrera, els Montcada i el vescomte d'Illa, participà en la segona campanya del Rosselló (1343), on tingué un paper destacat en el setge de Cotlliure i en una acció sobre mercenaris de Jaume III de Mallorca a Salses. Assistí també a l'assemblea parlamentària de Barcelona (1344) que decidí la sort de Jaume III. L'any 1345 féu cessió al seu germà Pere Roger Bernat de la baronia de Mataplana i de les altres senyories que el 1328 havia heretat del seu pare. Servint el rei Pere III, defensà la Cerdanya davant un intent d'invasió de Jaume III (1347), prestà suport a la causa de la reialesa en els conflictes de la Unió i lluità un cop més contra Jaume III en la decisiva batalla de Llucmajor (1349) a Mallorca. Estigué casat amb Sibil·la de Cardona i el succeí el seu fill Hug Roger I.

74 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ramon Vidal de Besalú  Veure> Vidal de Besalú, Ramon.

75 CATALUNYA - HISTÒRIA

Ramoneda  (Artesa de Segre, Noguera)  Despoblat de l'antic terme d'Anya, al nord del poble.

76 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaRamoneda, Cristòfol  (Catalunya, s XVI)  Eclesiàstic. Fou xantre de la Seu d'Urgell i professor de filosofia a Perpinyà. En aquesta ciutat publicà uns comentaris en llatí a l'obra de Sant Tomàs, titulats Commentaria in librum divi Thomae de Ente et Essentia (1596). El llibre era dedicat a l'arquebisbe Terés de Tarragona.

77 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ramoneda, Ignasi  (Terrassa, Vallès Occidental, s XVIII - El Escorial, Madrid, 1781)  Compositor (Ignasi Galí i Ramoneda). Ingressà al monestir dels Jerònims a l'Escorial. És autor d'una Missa, per a vuit veus, de cinc Lamentacions, per a veus, amb acompanyament de clavecí i contrabaix, un Miserere, a quatre veus i orquestra, i dos Benedictins. Publicà un notable tractat: Arte de canto llano (1778). Germà de Pau Galí i Ramoneda.

78 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ramoneda, Joan  (Barcelona, s XVII – s XVIII)  Adroguer. Era membre del Consell de Cent. Hi restà després de les eleccions del 1713. Fou membre del govern provisional català durant el setge borbònic. Després de la capitulació del 1714, els borbònics li confiscaren els béns.

79 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ramoneda i Holder, Alfred  (Barcelona, 1864 - Catalunya, s XX)  Enginyer. És autor d'un llibre per a l'estudi de preus dels filats de cotó. Inventà un aparell de seguretat per als ascensors dit paracaigudes Ramoneda.

80 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ramoneda i Julià, Elisa  (Barcelona, 1897 - Buenos Aires ?, Argentina, s XX)  Cantatriu. Estudià a Barcelona i Buenos Aires. Fou professora de cant en aquesta darrera ciutat. Hi féu conèixer, de preferència, cançons de Pedrell, Morera i altres mestres catalans.

81 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaRamoneda i Puiggròs, Francesc  (Barcelona, 1905 - Buenos Aires, Argentina, 1977)  Pintor. Germà de Josep. Marxà a Buenos Aires, on es formà i on desenvolupà la seva activitat artística. Va conrear, amb encert, el paisatge i sobretot el retrat (President Perón i Eva Duarte). Fou professor de dibuix i pintura a l'Acadèmia de Belles Arts de Tucumán (1946-49).

82 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ramoneda i Puiggròs, Josep  (Rubí, Vallès Occidental, 1898 - Barcelona, s XX)  Pintor, cartògraf i urbanista. Germà de Francesc. Resident a Buenos Aires fins vers el 1920, es dedicà a la cartografia i realitzà diversos treballs urbanístics per a la ciutat de Barcelona (zona de la Ciutat Universitària). Com a pintor destacà sobretot en el camp de la miniatura.

83 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Ramonet  (Aiguamúrcia, Alt Camp Masia (cal Ramonet), al límit amb el terme de Querol, al peu del turó on s'aixequen les ruïnes de l'antic castell de Ramonet, esmentat el 1229 com a propietat de Ramon Alemany de Cervelló; la seva vídua Gueraula el cedí al monestir de Santes Creus, del qual restà com a propietat.

84 ANDORRA - GEOGRAFIA

Ramonet, calm  (Sant Julià de Lòria, Andorra Altiplà de la parròquia, que culmina a 2.603 m alt (pic de calm Ramonet), contrafort septentrional del pic de Claror, que separa les valls de Perafita i Pratprimer, a llevant, de les de Llumeneres, Aixirivall i la Rabassa, a ponent.

85 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Ramos, Enric  (Alacant, 1738 – Madrid, 1801)  Militar i escriptor. Després de servir uns quants anys a la Guàrdia Reial, prengué part en diverses accions militars, com a Alger (1775) i Gibraltar (1780). Comandant d'un regiment francès (1794) en lluita contra la República francesa, ascendí a mariscal de camp.

86 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Inici páginaRamos i Fernández, Rafael  (Elx, Baix Vinalopó, 1942 - )  Advocat. Fill d'Alexandre Ramos i Folqués, del qual ha continuat la seva tasca a l'Alcúdia d'Elx. Ha publicat La ciudad romana de Illici (1974).

87 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Ramos i Folqués, Alexandre  (Elx, Baix Vinalopó, 1900 - )  Arqueòleg i historiador. Director del Museu Municipal d'Elx, des del 1940 ha realitzat excavacions al terreny de l'antiga ciutat ibèrica i romana d'Illici, que és propietat seva. De les seves obres sobresurten Problemas de cerámica (1947), Mapa arqueológico del término municipal de Elche (1953), La Alcudia (1962), La Dama de Elche (1965) i Cerámica ibérica de la Alcudia (1990).

88 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Ramos i Folqués, Rafael  (Elx, Baix Vinalopó, 1896 – 1964)  Advocat i escriptor. Especialista en dret hipotecari, publicà diversos opuscles de tema jurídic. S'interessà també pel folklore d'Elx i publicà La tradición y el modo (1951) i Leyenda del Misterio de Elche (1956).

89 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Ramos i Mollà, Aurèlia  (Alacant, 1892 - País Valencià, s XX)  Escriptora. Ha obtingut diversos premis literaris. És autora dels llibres poètics Del corazón a la pluma (1932) i Impresiones de guerra (1939), així com dels volums Cuentos y prosas poéticas (1944) i Cuentos para niños (aptos para mayores) (1963).

90 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Ramos Pérez, Vicente  (Elx, Baix Vinalopó, 1919 - )  Poeta, historiador i assagista. Doctor en filosofia, ha estat un promotor cultural, sobretot de la poesia i de la història. Ha cercat una fòrmula de "literatura alacantina", sense distinció d'idiomes. Ha publicat poesies en castellà i diversos llibres d'història: La villa y el castillo de Guadalest (1963), Literatura alicantina, 1839-1939 (1966), Literatura alicantina de la postguerra (1967), La guerra civil en la provincia de Alicante (1972-74), Historia parlamentaria, política y obrera de Alicante (1988-92), Pancatalanismo entre valencianos (1988) i Alicante en el franquismo: historia y memoria (1994).

91 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaRampins, els  (les Masies de Voltregà, Osona)  Veïnat (o el carrer dels Rampins o la Borrisola), al sud-oest del terme, prop del de Santa Cecília de Voltregà.

92 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Rampó  (Catalunya, s VIII – s IX)  Comte de Barcelona i Girona (820-825). Noble franc, nomenat com a substitut de Bera. El 825 fou substituït, al seu torn, per Bernat de Septimània.

93 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Rams, riu de  (Abella de la Conca, Pallars Jussà Veure> Carreu, riu de.

94 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Ranch i Fuster, Eduard  (València, 1899 – 1967)  Crític musical. Professor a l'Escola Internacional de la Institución Libre de Enseñanza. Escriví articles de crítica musical a "El Mercantil" i "La Correspondencia de Valencia" i col·laborà a Radio Nacional de España a València. Deixà una extensa biblioteca amb nombrosos llibres sobre música. Col·laborà a "Taula de Lletres Valencianes", "Valencia Atracción" i altres revistes.

95 CATALUNYA - PUBLICACIÓ

Randa  (Barcelona, 1975 - )  Revista semestral dedicada a la història i la cultura de les Illes Balears. Dirigida per Josep Massot i Muntaner i coordinada per Margalida Tomàs, publicà números monogràfics (dos han estat dedicats a la República i la guerra civil a Mallorca). És la primera publicació d'investigació sobre les Illes publicada en català des del 1936.

96 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Randa  (Algaida, Mallorca Oriental Poble, al sud del terme, al vessant septentrional del puig de Randa. Era una alqueria d'origen islàmic que, per parcel·lació, donà lloc a l'actual agrupament, testimoniat ja el s XV (el 1595 tenia 12 cases). L'església (Sant Ramon Llull) fou construïda en 1765-69 (després d'un intentInici página frustrat en 1699-1702) i erigida en parròquia (Santa Maria) el 1913.

97 ILLES BALEARS - CULTURA

Randa, Escola de  (Algaida, Mallorca, s XIV - s XIX)  Estudi lul·lià. Fundat, segons alguns escriptors, pel mateix Ramon Llull poc abans de la seva mort, durant la penúltima estada seva a Mallorca, en una cel·la contigua al santuari de la Mare de Déu de Randa (posteriorment dit de Cura), al cim del puig de Randa, després del fracàs de la fundació de Miramar. En fou director durant molts anys el mestre Guillem de Vilanova i tingué cura de l'ensenyament de gramàtica Guillem Pagès, però aquesta fundació dugué, igualment, una vida lànguida, excepte els anys que Joan Llobet hi ensenyà (1449-60). El 1478, Beatriu de Pinós intentà, infructuosament, de deixar els seus béns per a restaurar l'estudi lul·lià de Randa, que havia de dirigir Mario dei'Pasci; tanmateix el 1485 residiren temporalment al puig de Randa, Pere Daguí i els seus deixebles, a causa dels disturbis de ciutat. Fins el 1826 s'hi mantingué encara un escola de llatinitat.

98 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Randa, massís de  (Algaida / Llucmajor, Mallorca Oriental)  Elevació de l'illa, que constitueix el darrer estrep de la serralada de Llevant pel sector sud-oriental. És situat sobre un altiplà d'uns 200 m d'altitud, al límit entre els dos municipis. El conjunt muntanyós emergia ja durant l'era secundària d'un mar epicontinental que cobria les futures illes Balears. Els cims més importants són el puig de Randa (543 m) i el puig de Son Roi (501), separats entre ells per una vall que aprofita la carretera dels santuaris de Nostra Senyora de Cisa i de Randa. La vegetació natural es compon de pinedes, bosc baix i garrigars.

105 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Randall, Mònica (Aurora Julià i Sarasa)  (Barcelona, 18/nov/1942 - )  Actriu. Formada a l'Institut del Teatre de Barcelona, debutà el 1962 al cinema amb La revoltosa. Es convertí en una de les actrius més populars dels anys 60 i 70 al cinema espanyol, amb títols com ara Gitana blanca (1965), Abuelo made in Spain (1969), Pisito de solteras (1973), Un hombre como los demás (1974), Tatuaje (1976), entre d'altres. A més d'alguna aparició esporàdica a films posteriors, com Últimas tardes con Teresa (1984), ha treballat per aInici página la televisió.

99 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Ranes  (Costera)  Antiga alqueria islàmica, que esdevingué, amb la conquesta, el lloc de la Llosa de Ranes. La sèquia de Ranes, que pren l'aigua del riu dels Sants, rega les terres de la Costera de Ranes (la Costera). Davant el poble d'Aiacor hi ha el partidor de la Cubeta, on s'inicià la sèquia de Gars, i, més enllà, en deriven les d'Almassereta i Quilis.

100 CATALUNYA - HISTÒRIA

Ranes  (Alt Penedès Antiga quadra de la comarca, propera a la de Malcavaller, entre els termes de Subirats, Pla del Penedès i Sant Sadurní d'Anoia.

101 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ranlo d'Empúries  (Empúries, Alt Empordà, v 890 - Sant Joan de les Abadesses, Ripollès, 961)  Abadessa de Sant Joan de Ripoll. Filla del comte Dela d'Empúries. Fou la quarta abadessa.

102 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ranosind  (Catalunya, s VII - Nimes ?, França, s VII)  Duc visigot de Tarragona que, en la rebel·lió contra Wamba del duc de l'exèrcit Pau (673), instruí aquest per tal que s'erigís com a rei dels visigots orientals. Se suposa que fou capturat a Nimes i empresonat juntament amb els altres rebels.

103 ANDORRA - GEOGRAFIA

Ransol  (Canillo, Andorra)  Poble (1.745 m alt), situat a la dreta de la Valira d'Encamp, a la confluència amb la vall de Ransol, que davalla del pic de la Serrera i dels pics de l'Estanyó, a la línia de crestes que separen Andorra del País de Foix; el riu de Ransol, que drena la vall, és emissari de l'estany de la Mina i dels estanys de Ransol, d'origen glacial. A mitja vall hi ha les bordes de Ransol. A l'altra vessant de la vall hi ha la caseria del Pla i dels Plans. A la confluència del riu de Ransol amb la Valira hi ha la presa de Ransol, d'on deriva el canal de Ransol, subterrani, que alimenta l'estany d'Engolasters.

Anar a:    Ramon ]    [ Ramon I ]    [ Ramon B ]    [ Ramon de S ]    [ Ramon J ]    [ Ramos ]Inici página

A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Logo de Dades dels Països CatalansEntrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ BlocContactar amb Dadescat

© 2006-2016 Associació Sense Límits / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons

Sense Límits a Internet: Sense Límits / Alt Camp Info / Directori Alt Camp / Masia Virtual -