A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Inici ] Entrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ Bloc ]              Contactar amb Dadescat

Anar a:    Rea ]    [ Real i ]    [ Rebar ]    [ Rebu ]    [ Reco ]    [ Redi ]

Així és com jo sóc. O oblido immediatament o no oblido mai. (Samuel Beckett)

1 CATALUNYA - POLÍTICA

Reagrupament Socialista i Democràtic de Catalunya (RSDC)  (Catalunya, 1974 - 1976)  Grup polític sorgit del Moviment Socialista de Catalunya i que el 1976 adoptà el nom de Partit Socialista de Catalunya-Reagrupament.

2 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Real  (CapcirVeure> Ral.

3 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Real  (Dènia, Marina Alta Caseria situada al sud de la ciutat.

4 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaReal (o Ral)  (Vic, Osona, s XVIII – s XX)  Família d'escultors i pintors. Actius principalment a la plana de Vic. El primer membre d'aquesta família fou Josep Real.

5 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Real, comtat de  (País Valencià Títol concedit el 1599 a Lluís Peres Sabata de Calataiud i de Pallars (confirmat el 1604) (abans dit Pere Sanxis de Calataiud), senyor de Real de Montroi, Pedralba, Beniatjar i Montserrat. Passà per matrimoni (1729) als Azlor de Aragón, comtes de Guara i després ducs de Vilafermosa. La grandesa d'Espanya fou annexada el 1857 a l'onzè titular José Antonio Zapata de Calatayud (òlim Azlor de Aragón y Fernández de Córdoba), mort el 1893.

6 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Real, Francesc  (Vic, Osona, s XVIII)  Escultor. Fill de Vicenç Real i Vernis i germà de Josep, juntament amb el qual continuaren el taller familiar.

8 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Real, la  (Sella, Marina Baixa Caseria (835 m alt), al nord-oest del terme.

9 ILLES BALEARS - HISTÒRIA

monestir de la Real (Palma de Mallorca)Real, la  (Palma de Mallorca, Mallorca Occidental Antic monestir cistercenc (Santa Maria de la Real o, també, la Font de Déu), situat al nord de la ciutat, entre els camins d'Esporles i de Valldemossa. Fundat per Poblet el 1239, s'establí provisionalment a la granja d'Alpic (Esporles) i vers el 1266 passà al lloc actual. Posseí uns dominis molt considerables, sobre els quals l'abat tenia jurisdicció civil. L'abat de la Real fou igualment membre del consell estatuït per Jaume III de Mallorca i ocupava a les corts la segona cadira després del bisbe. Fins el 1517 els abats foren elegits normalment per Poblet i venien d'aquell monestir; des d'aleshores foren nomenats pels mateixos monjos de la Real, que aconseguiren d'independitzar-se de la tutela pobletana el 1560. Al s XIII, Ramon Llull féu estades al monestir -que posseïa una biblioteca relativament important- i hi escriví algunsInici página llibres. Al s XVIII, en fou abat un lul·lista notable, Antoni Ramon Pasqual. El 1835 els...  Segueix... 

10 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Real, la  (Perpinyà, Rosselló Veure> Santa Maria la Real.

11 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Real, Miquel  (Alacant, s XVI – 1622)  Arquitecte. Probablement deixeble d'Agustí Bernardino i Martín Unzeta. A la mort d'aquest (1630) es féu càrrec, juntament amb Pere Guillén, de la direcció de l'església de Sant Nicolau d'Alacant, on continuà treballant fins a la mort. Considerat tradicionalment com el veritable autor d'aquesta obra i un dels millors arquitectes valencians del classicisme, actualment hom pot afirmar que, si bé dirigí la major part de la construcció, aquesta es féu sempre segons els plans d'A. Bernardino traçats el 1615.

12 ILLES BALEARS - HISTÒRIA

Real, necròpolis de son (o çon)  (Santa Margalida, Mallorca Septentrional Necròpolis d'època talaiòtica, situada dins la possessió de son Real, prop de Can Picafort. És un dels cementiris prehistòrics més importants de l'illa, amb més d'un centenar de tombes, en bona part monumentals (circulars, rectangulars, micronavetes), d'inhumació, i d'altres, d'una etapa posterior, més senzilles, d'incineració. Hom pot datar-la entre els s VII-VI i III-II aC. Fou excavada (1957-69) per un equip dirigit per Miquel Tarradell, subvencionat per la Fundació Bryant. Els materials són al Museu d'Alcúdia.

13 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Real, Tomàs  (Xàtiva, Costera, s XVI – València, 1557)  Escriptor. El 1532 participà a un concurs poètic celebrat en honor de la Concepció amb motiu de les festes de la parròquia de Santa Caterina Màrtir. Era beneficiat de Xàtiva.

14 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI

Situació de la comarca de la SaforReal de Gandia, el  (Safor Municipi: 6,16 km2, 21 m alt, 2.271 hab (2014). Situat a l'horta de Gandia, a l'aiguabarreig dels rius d'Alcoi i de Vernissa i accidentat per la serra de la Falconera. Agricultura amb conreus de regadiu, que són possibles gràcies a les sèquies derivades del Vernissa i d'aigua de pous, i es destinen principalment als tarongers, seguit per les hortalisses; al secà resten petites extensions d'oliveres, de garrofers i d'ametllers. Fabricació de rajoles. La població,Inici página que havia tingut un augment notable al s XIX i més lent al llarg del XX, minva suaument des del 1960 per emigració a França i a Gandia. El poble, d'origen islàmic, és a l'esquerra del riu d'Alcoi, poc després de la seva confluència amb el riu de Vernissa; l'església parroquial és dedicada a Santa Maria. Pertangué al ducat de Gandia. Àrea comercial de Gandia. Ajuntament

15 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI

Situació de la comarca de la Ribera AltaReal de Montroi  (Ribera AltaMunicipi: 18,27 km2, 131 m alt, 2.321 hab (2014), (o Real). Situat a la vall dels Alcalans, a la riba dreta del riu Magre, afluent del Xúquer i és accidentat a l'oest pels contraforts orientals de la serra d'El Caballón (518 m alt). Drena també el territori la rambla d'Algodar. Una tercera part del municipi és coberta per matollars i algunes petites pinedes. Hi prepondera l'agricultura de secà (garrofers, vinya); la de regadiu, que aprofita l'aigua del riu a través de sèquies i de pous, és destinada a tarongers, altres arbres fruiters i hortalisses. Ramaderia i avicultura. L'activitat industrial es deriva de l'agricultura (producció de vi) i la indústria de la construcció. El poble és a la dreta del riu Magre, enfront del nucli de Montroi. L'església parroquial (Sant Pere) fou bastida el s. XVI. El municipi comprèn, a més, el caseriu de l'Algodar. Àrea comercial de València. Ajuntament

16 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Real de Perpinyà, la  (Perpinyà, Rosselló Veure> Santa Maria la Real.

17 PAÍS VALENCIÀ - ART

Real de València, el  (València, s XIV - 1811)  Palau construït per Jaume II a l'Almúnia o parc que havia bastit Abd al-'Azīz ibn Abī 'Amir al s XI, a l'esquerra del Túria, juntament amb un palau reial del qual no resten vestigis i on el 1093 s'havia instal·lat el Cid. El palau de Jaume II contenia una sala on el rei rebia els seus assessors, i al jardí hi havia un vivari per a la cria de falcons i d'aviram comú. Constança, exemperadriu de Grècia -a qui Jaume II, besnebot seu deixà el Real en usdefruit-, hi sojornà sovint. Pere el Cerimoniós hi fou obligat a dansar amb els plebeus avalotats partidaris de la Unió el 1348. Saquejat pels castellans de Pere el Cruel (1364), Pere el Cerimoniós -que no el volgué fortificar-, considerant-lo alberg delitós, el restaurà iInici página millorà molt els seus jardins. Altres millores i ampliacions foren fetes per Joan I, Alfons el...  Segueix... 

18 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Real i Basil, Josep  (Catalunya, 1744 - 1813)  Escultor. Fill de Vicenç Real i Vernis.

7 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Real i Homs, Josep  (Catalunya, 1686 - 1754)  Escultor. Primer membre d'aquesta família. Col·laborà amb els germans Moretó en la decoració del cambril de Sant Joan de les Abadesses (1715-16). També obrà el retaule de Sant Lliborí per a l'església de la Pietat de Vic (1748). Fills seus foren Vicenç, Antoni i Joan Real i Vernis.

110 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Real i Puig, Joan  (Catalunya, 1758 - 1781)  Pintor. Fill de Joan Real i Vernis.

19 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Real i Vernis, Antoni  (Catalunya, 1728 – 1797)  Escultor. Fill de Josep Real i germà d'Vicenç i Joan. Obrà el retaule d'Alp (1764), un retaule lateral del santuari de la Gleva (1779) i el retaule major de Sant Boi de Lluçanès (1791).

21 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Real i Vernis, Joan  (Catalunya, 1733 - 1786)  Pintor. Fill de Josep Real i germà d'Antoni i Vicenç. La seva obra és poc coneguda. Fou el pare de Joan Real i Puig.

20 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Real i Vernis, Vicenç  (Catalunya, 1723 – 1772)  Escultor. Fill de Josep Real i germà d'Antoni i Joan. Obres seves foren el retaule de la Immaculada (1756) de la parròquia de Centelles, el retaule major de Santa Maria de Besora (1760), el de Gombrén (1762), el de Sant Pere de Torelló i el de Llançà. Fou pare de Josep Real i Basil.

22 ILLES BALEARS - HISTÒRIA

Inici páginaReal Villa de San Carlos  (es CastellMenorca Nom donat a l'antiga Georgetown, després de l'ocupació de l'illa per les forces de Carles III d'Espanya el 1782.

23 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Realenc, el  (Alzira, Ribera Alta)  Territori, entre les elevacions que la separen de la Canal de Navarrés (vall del Xúquer) i la sèquia reial del Xúquer. Envoltat de termes de barons (Tous, Guadassuar, Ressalany, Alberic, Antella), era de jurisdicció reial. Constituí des del s XIX un enclavament (28,22 km2) del municipi d'Alzira. El 1965 el municipi de Tous obtingué en aquest enclavament la compensació territorial per la construcció del pantà de Tous.

24 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Realenc, el  (Crevillent, Baix Vinalopó)  Nucli de població, establert a mitjan s XX per l'Instituto Nacional de Colonización, al sud de la vila, a la zona del Saladar, amb cases per a 106 colons i 20 obrers.

25 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Realenc, el  (Xàtiva, Costera)  Caseria, dins l'enclavament del Pinar dels Frares.

26 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Realenc, pla del  (Carcaixent, Ribera Alta Partida, al nord del terme, entre la vila i el riu dels Ullals.

27 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Realenc de la Plana, el  (Xàtiva, Costera Enclavament (4,87 km2) entre els municipis de Montesa, l'Alcúdia de Crespins, Canals, Cerdà, Torrella de la Costera i Llanera de Ranes (Costera) i els d'Anna i Énguera (Canal de Navarrés) (la Plana).

28 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Inici páginaRealó, el  (Picassent, Horta)  Partida, al límit amb el terme d'Alcàsser, al nord de la vila. Hi ha un baixador del ferrocarril de València a Castelló de la Ribera.

29 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Reard  (Bages de Rosselló, Rosselló Veure> Rard.

112 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Reard i d'Icard, Andreu de  Veure> Queralt, Andreu de.

30 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Reart, Onofre  Veure> Rard, Onofre.

31 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Reatillo, El  (Setaigües, Foia de Bunyol Caseria, a l'extrem nord-oriental del terme, al límit amb els de Xera i Requena (Plana d'Utiel).

32 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Rebagliato i Font, Joan  (Barcelona, 1927 - 5/oct/2013)  Geògraf. Llicenciat en filosofia i lletres per la Universitat de Barcelona, la seva aportació a la geografia regional i general de Catalunya és molt valuosa. Col·laborà en la Geografia de Catalunya, dirigida per Lluís Solé i Sabarís, i escriví el capitol sobre les fonts d'energia de la Geografia Generals dels Països Catalans, dirigida per Carles Carreras. Una altra important aportació seva ha estat la proposta de divisió regional de Catalunya del 1989. És soci honorari de la Societat Catalana de Geografia.

33 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Rebaldi  (Xàbia, Marina Alta Partida, on es troba la capella de Sant Sebastià.

34 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Inici páginaRebalsador, pic dels  (Camp de Túria Massís i cim (798 m alt) de la serra de Portaceli, al nord-oest del poble.

35 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Rebalsó, marquès del  (País Valencià Títol concedit el 1921 a l'advocat Lluís Martí i Olivares, delegat i cap superior (1939) de la polícia de Barcelona i col·leccionista d'obres d'art.

36 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Rebarter i Gasulla, Josep  (Tortosa, Baix Ebre, s XIX – s XX)  Escultor. Fou deixeble de Josep Veltri. Estudià també a l'Escola de Belles Arts de Barcelona. Destacà a les exposicions de Barcelona i Madrid a la primera dècada del s XX. Té diverses reproduccions al Museu de Tortosa.

37 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Rebassa i Garcies, Jaume  (Palma de Mallorca, 3/gen/1889 - Buchenwald, Alemània, 24/des/1943)  Socialista. Sabater, fou secretari de La Igualdad (1918-19) i després de la Federació de Societats Obreres de la Casa del Poble (1920-21). A partir del 1925 formà part del comitè executiu de la Unió General de Treballadors de Balears, excepte en 1929-30, que residí a Barcelona. Es mantingué sempre fidel al PSOE i des del feb/1931 fins al jul/1936 fou director d'"El Obrero Balear". L'any 1939 s'exilià, primer a Itàlia, d'on fou traslladat al camp de concentració de Dora, on morí.

38 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Rebate  (Oriola, Baix Segura Veure> Rabat.

39 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Rebato, el  (Abrera, Baix Llobregat Raval (o el Cap del Rebato), al nord del poble, al llarg de la carretera de Barcelona a Lleida. Hi ha uns quants hostals que tenen uns característics porrons com a ensenya (hom anomena popularment el lloc els Porrons).

40 CATALUNYA - CULTURA

Inici páginaRebeldes  (Barcelona, 1979 - )  Grup de rock. Format per Carlos Segarra (veu i guitarra), Moisés Sorolla (bateria) i Aurelio Morata (baix). Formació pionera de rock a Barcelona, en els seus inicis reivindicava el rockabilly i el rock-and-roll dels anys 1950. Debutà discogràficament el 1981 amb Cerveza, chicas y rockabilly. La formació canvià a mitjan anys 1980 amb la incorporació de Dani Nel·lo (saxo i harmònica, que deixà el grup el 1996), Jorge Rebenaque (teclats) i Sergi Manobens (baix). El 1987 aconseguí grans èxits a Espanya i Amèrica del Sud amb Más allá del bien y del mal, Mediterráneo o Bajo la luz de la luna. Seguiren En cuerpo y alma (1990), Tiempos de rock'n'roll (1991), La rosa y la cruz (1993), Esto es rocanrol (1984), Rebeldes con causa (1985), Preferiblemente vivos (1987), Básicamente rebeldes (1995), Carne para tiburones (1997) i Vicios y virtudes (1999). L'any 2000, el líder i vocalista del grup, Carles Segarra, publicà un disc en solitari on homenatjà el rock & roll clàssic, de títol Rock & Roll Club, amb la col·laboració de Loquillo, Dani Nel·lo i Lorenzo Quinn.

41 CATALUNYA - PUBLICACIÓ

Rebeldía, La  (Barcelona, 1/set/1906 – 1911)  Setmanari en castellà, subtitulat inicialment "periòdic republicà d'Unió Republicana". Fundat per Joan G. Balaguera -que en fou el primer director-, i d'altres. Fou l'òrgan de l'expressió de les joventuts radicals lerrouxistes (els Jóvenes Bárbaros).

42 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Rebollar, El  (Requena, Plana d'Utiel Llogaret, a 8 km a l'est de la ciutat.

43 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Rebolleda  (l'Espunyola, Berguedà)  Masia (o Ribolleda), que centra el seu enclavament (0,96 km2) entre els termes de Montmajor i Navès, a la dreta de la riera de Tantallatge.

44 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Inici páginaRebolledo  (Alacant, Alacantí Partida i caseria, al nord del terme, a l'oest de la serra de Fontcalent. Hi ha estat erigida la parròquia del Carme.

45 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA

Rebolledo, Rodrigo de  (Castella, s XV)  Noble (o Rodrigo Girón de Rebolledo). Estigué al servei de Joan II de Catalunya-Aragó, el qual el nomenà camarlenc, i de qui fou un dels consellers més influents, alhora que un dels personatges més odiats pels partidaris de Carles de Viana. En entrar aquest a Barcelona el 1461 fou efectivament bescantat públicament pels carrers. El 1462 intervingué en el setge i presa de Tarragona, que restà sota el seu comandament, i formà part de la diputació reialista que s'hi establí l'any següent. Mentor de l'infant Ferran (futur Ferran II), fou fet presoner a la batalla de Vilademat (1467) i rescatat pel seu nebot Ferran de Rebolledo, que havia estat guardià del príncep de Viana, per deu mil florins. Fou el genearca dels Girón de Rebolledo del Principat de Catalunya i de València.

46 CATALUNYA NORD - MUNICIPI

Situació de la comarca de la FenolledaRebollet  (Fenolleda Municipi: 19,21 km2, 658 m alt, 113 hab (2013), (occ: Rebolhet, fr: Rabouillet). El terme municipal és de llengua occitana. S'estén per la vall de capçalera de l'Adasig, al límit amb el Conflent i la vall de Santa Creu, al Llenguadoc. El sector septentrional del territori és cobert de bosc (part meridional del bosc de Boissavila). La superfície agrícola ocupa el 18% del municipi, i es dedica al conreu de la vinya, arbres fruiters, hortalisses, cereals i pastures i farratges. Ramaderia de bestiar boví, oví, cabrum i equins. La població ha tingut un descens constant des de mitjans del s XIX (541 h el 1861) fins a l'actualitat. El poble és situat en un coster, a l'esquerra de l'Adasig, bastit al voltant de l'antic castell de Rebollet, del qual resten alguns vestigis. El municipi comprèn, també, l'antic veïnat de Plalhobí. Àrea comercial de Perpinyà. Ajuntament (en francès) - Informació (en francès)

47 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Inici páginaRebollet  (Safor Antic terme, que vers el 1400 comprenia el sud-est de la comarca, amb la vila d'Oliva i les alqueries de la Font d'en Carròs, Potries, Rafelcofer, l'Alcudiola de Rafelcofer, Beniflà i Elca, a les quals s'agregà el nou nucli de l'Alqueria de la Comtessa. N'era el centre històric el castell de Rebollet (dins el terme de la Font d'En Carròs), d'origen islàmic, esmentat des dels terratrèmols del 1598, que Jaume I donà el 1240 al noble d'origen germànic Carròs. Fou tercer senyor de la baronia de Rebollet el seu nét l'almirall Francesc Carròs i de Cruïlles (mort vers el 1339), que fou succeït pel seu fill Francesc (mort el 1343), per la filla d'aquest, Joana (morta després del 1350), casada amb Ramon de Boixadors. De la filla d'aquest, Alemanda Carròs, casada amb Berenguer de Vilaragut (que el 1368 reféu el castell, destruït pels castellans el 1344, durant la guerra dels Dos Peres), passà als néts de Francesca Carròs, filla de l'almirall i muller de Ramon de Riu-sec; Ramoneta de Riu-sec es casà amb Pere de Centelles (mort els darrers anys del s XIV), i la baronia de Rebollet, juntament amb la de Nules, passà als Centelles, que s'intitularen senyors de les baronies de Rebollet i d'Oliva. El 1449 Alfons IV creà per a Francesc Gilabert de Centelles i de Queralt el comtat d'Oliva.

48 CATALUNYA NORD - HISTÒRIA

Rebollet, baronia de  (Rebollet, Fenolleda)  Jurisdicció senyorial que pertanyia als Perapertusa, centrada en el lloc de Rebollet i que comprenia, a més, els de Prats, Trevillac i Sequera. El s. XIV ja pertanyia als Perapertusa, que la posseïren fins al 1676, que passà per herència als Bournonville.

49 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Rebollet, sèquia de  (Gandia, Safor Sèquia de l'horta, de la dreta del riu d'Alcoi, derivada de la reial sèquia d'Alcoi, de la qual li corresponen 13 files. S'utilitza per als regadius de l'horta.

50 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Rebollosa, Jaume  (Castellvell, Solsonès, v 1560 – Lleida, 1621)  Eclesiàstic. De l'orde de predicadors, fou prior del convent de Balaguer (1601) i Tortosa (1606); fou també lector de la catedral de la Seu d'Urgell i de la Lleida. És autor d'una Relación de les festes i del certamen literari celebrat a Barcelona amb motiu de laInici página canonització de sant Ramon de Penyafort (1601). Escriví també nombroses obres d'espiritualitat, una Vida y milagros del divino Oleguer, obispo de Barcelona... (1609, 1630) i recollí diversos volums de sermons.

51 CATALUNYA - HISTÒRIA

Rebomboris del Pa  (Barcelona, 28/feb/1789 - 2/mar/1789)  Revolta popular ocorreguda a la ciutat (amb repercussions a Vic i a Mataró), motivada pel reiterat encariment del pa. Les males collites del 1787 i del 1788 havien provocat una forta puja del preu del blat durant els mesos de gener i feb/1789, alhora que les varietats més econòmiques de pa, com el pa morè, escassejaven i eren de mala qualitat. En anunciar-se un nou augment de preu a partir del dia 1/mar, hi hagué un avalot popular a Barcelona la nit abans: una multitud descontenta assaltà el pastim i l'incendià en bona part, alhora que s'apoderava del pa, de la pasta per a coure i dels diners; al mateix temps calà foc a les barraques de venda de pa i assaltà les cases dels arrendadors de la fabricació de pa. El capità general, Francisco González y de Bassecourt...  Segueix... 

52 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Rebost, refugi de  (Bagà, Berguedà Refugi de la Unió Excursionista de Catalunya, als vessants meridionals de la Tosa d'Alp, a uns 1.650 m alt.

53 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Rebrugent  (Sant Feliu de Pallerols, Garrotxa Masia i veïnat, als vessants meridionals de la serra del Corb, on es forma el riu Brugent, dit també el Rebrugent.

54 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Rebuira, bordes de la  (Alins de Vallferrera, Pallars Sobirà Grup de bordes, a la dreta de la Noguera de Vallferrera, aigua avall de la coma de Baborte.

55 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Rebull, Teresa (Teresa Soler i Pi)  (Sabadell, Vallès Occidental, 1920 - )  Autora i intèrpret de cançons. Militant del POUM, el 1939 s'exilià, lluità en la resistència francesa i després fou secretària de redacció d'unaInici página revista literària, alhora que es dedicava a la dansa, la cançó (duet Seurs Soler) i l'animació cultural. El 1968 s'incorporà al moviment de la Nova Cançó. Té enregistrats diversos discs, com Mestier d'amour (1978) i Camí de l'argilada (1986).

56 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Rebull i Cabré, Daniel  (Tivissa, Ribera d'Ebre, 1889 – Barcelona, 1958)  Sindicalista i polític. Era conegut per David Rey. De formació autodidàctica, treballà de mecànic a Barcelona; fou dirigent de la federació catalana de la CNT i tingué una alta responsabilitat a la vaga de la Canadenca. Es féu comunista amb Joaquim Maurín i després passà al Bloc Obrer i Camperol i al POUM. Durant la guerra civil fou un dels condemnats en el procés contra aquest partit (1938). Fugí de la txeca el 1939 i per raons familiars no s'exilià. Fou detingut, condemnat a mort i després indultat. Passà a la presó uns vint anys. Era germà de Josep.

113 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Rebull i Cabré, Josep  (Catalunya, s XIX - s XX)  Polític. Germà de Daniel. Com ell, milità també en el BOC i en el POUM. Fou administrador durant la Segona República de "La Batalla" i de l'Editorial Marxista. Després dels fets de mai/1937 intentà la reorganització clandestina del partit a Barcelona.

57 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Rebull i Lluís, Joan Baptista  (el Molar, Priorat, 1899 - Catalunya, s XX)  Compositor i organista. Estudià amb Vicenç Maria de Gibert i és autor de nombroses composicions vocals sobre texts de Pere Ribot i de Ramon Muntanyola. També ha escrit tres misses i obres corals.

58 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Joan Rebull i TorrojaRebull i Torroja, Joan  (Reus, Baix Camp, 27/gen/1899 – Barcelona, 27/feb/1981)  Escultor. Format a Reus i a Barcelona, completà la formació a París i Londres. Adoptà l'estil noucentista en el vessant menys hel·lenístic i més inspirat en les formes egípcies i gregues arcaiques, com mostra la seva peça més característica, La gitana nua (1921). Formà part del grup Els Evolucionistes d'ençà de la seva fundació, i exposà amb els components de Les Arts i els Artistes.Inici página L'any 1939 s'instal·là a París, on treballà i residí fins que tornà a Barcelona el 1948. Posteriorment fixà la residència a Tarragona. Conreà l'estatuària exempta, en algun cas policromada, i els baix relleu. Guanyà el gran premi d'escultura de la primera Biennal Hispanoamericana (1951). És autor dels relleus de la façana del monestir de Montserrat i del sarcòfag de l'abat Marcet.

59 FRANJA PONENT - BIOGRAFIA

Rebullida, Pau de  (Fraga, Baix Cinca, 1664 - Minama, Costa Rica, 1709)  Missioner caputxí. El 1692 passà al col·legi de Querétaro (Mèxic), des d'on emprengué diverses expedicions missioneres fins a Verapaz (Guatemala); a partir del 1695 s'establí a Talamanca, centre de la seva evangelització de Costa Rica. Morí en una revolta tribal que intentà apaivagar. Les seves vida i mort li donaren fama de santedat.

60 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Rec, pla del cap de  (Lles, Baixa Cerdanya Altiplà del Pirineu axial, a l'interfluvi dels rius d'Arànser i de la Llosa. Hi ha el refugi excursionista del Cap-de-rec, de la Federació Catalana de Muntanyisme.

61 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Josep Maria Recasens i ComesRecasens i Comes, Josep Maria  (Tarragona, 19/mar/1918 - 6/jun/2013)  Historiador i polític. De formació autodidàctica, s'ha especialitzat en demografia, economia, urbanisme i societat en la ciutat i el Camp de Tarragona. Cal destacar les seves obres El Corregimiento de Tarragona y su Junta en la Guerra de la Independencia (1958), La Revolución y Guerra de la Independencia en la ciudad de Tarragona (1965), El senyoriu de Morell (1983), els dos primers volums de La ciutat de Tarragona (1966 i 1975), El municipi i el govern municipal de la ciutat de Tarragona: segles XVI i XVII (1998) i La Taula de canvi i de dipòsits de Tarragona i la ciutat del seu temps: 1584-1749 (2001). EnInici página 1979-89 fou alcalde de Tarragona pel Partit dels Socialistes de Catalunya.

62 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sebastià Recasens i GirolRecasens i Girol, Sebastià  (Barcelona, 15/abr/1863 – Madrid, 14/ago/1933)  Metge. Es doctorà en medicina amb la memòria De la acción fisiológica de la digital y su empleo en las afecciones del corazón. Ingressà a l'hospital del Sagrat Cor de Jesús, on rebé el mestratge del doctor S. Cardenal, i s'especialitzà en cirurgia i en ginecologia. El 1893 ja era cirurgià a l'hospital d'Infants Pobres de Barcelona. El 1902 guanyà la càtedra d'obstetrícia i ginecologia de la universitat de Madrid, i el 1916 fou nomenat degà de la facultat de medicina. Membre d'honor de moltes associacions i institucions científiques, la seva obra, en forma de comunicacions i articles, roman esparsa en les revistes professionals del seu temps. És autor de Tratado de Obstetricia (6 edicions), Tratado de ginecología, Cáncer de útero i Tratado de cirugía de la infancia (1901). Treballà en l'estudi de les bases biològiques de la radioteràpia ginecològica.

63 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Recasens i Mercadé, Eduard  (Barcelona, 1884 - Reus, Baix Camp, 1940)  Polític i financer. De petit passà a residir a Reus, on fou redactor del setmanari anarquista "La Alarma" (1901). Posteriorment fou un dels fundadors del Foment Republicà Nacionalista (1906) i després de la UFNR. Redactor del periòdic "Foment", fou també regidor de Barcelona en 1912-15. El 1917 fundà una societat, Fàbregas i Recasens, nucli impulsor del Banc de Catalunya, constituït pel jun/1920 i del qual fou nomenat vice-president. Intervingué en la creació d'una refineria de Canàries, que treballava amb petroli cru procedent de Veneçuela, i inicià l'explotació de productes de la Guinea Equatorial, com fusta i cafè. Partidari d'impulsar una banca específicament catalana, amb hegemonia sobre l'espanyola, preconitzà la formació d'un banc de bancs, o banc central, per a l'economia catalana. Publicà Petites notes sobre la Banca en el present i en l'avenir (1918) i La llei d'ordenació bancària (1922).

64 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaRecasens i Mercadé, Francesc  (Reus, Baix Camp, 1893 – Barcelona, 1965)  Financer i escriptor. Formà part del grup modernista de Reus, entorn dels germans Vidal, i publicà obres de teatre, com Maria Agna (1907) i El cego Simó (1913). Intervingué en el Banc de Catalunya com a promotor. Escriví al "Diario de Barcelona", fou mecenes d'escriptors i d'estudiosos de l'alguerès durant la postguerra i publicà Escritos (1956), de caire sobretot econòmic.

65 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Recasens i Mercadé, Josep  (Reus, Baix Camp, 1883 – 1954)  Polític. El 1905 ingressà al PSOE. Fou secretari de la Federació Catalana del PSOE (1911-17) i aconseguí que en el IV Congrés (Tarragona, 1916) hom adoptés una actitud més positiva envers el fet nacional català. Col·laborà en la fundació, el 1923, de "Justicia Social" i romangué relacionat amb la Unió Socialista de Catalunya i amb el mateix periòdic fins al 1931. Fou l'inspirador de l'intent frustrat de fusió d'aquesta amb la Federació Catalana del PSOE, que presidia en 1932-33. Escriví Què és el socialisme? (1931), on es negà a identificar necessàriament afiliació al partit socialista i adscrició al marxisme, per més que n'intentés una sistematització divulgadora. El 1939 fou condemnat a tres anys de presidi pel govern franquista.

114 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Recasens i Siches, Lluís  (Guatemala, 1905 - Catalunya, 1977)  Jurista i sociòleg. Fou professor de filosofia del dret a la Universidad Central de Madrid. S'exilià el 1939. Influït per la filosofia de la raó vital d'Ortega y Gasset, entre les seves obres destaquen Estudios de filosofía del derecho (1936), Vida humana, societat i dret (1939), Lecciones de sociología (1948) i Panorama del pensamiento jurídico en el siglo XX (2 volums, 1963).

66 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Recasens i Vives, Daniel  (Tarragona, 1954 - )  Lingüista. Catedràtic del departament de filologia catalana de la Universitat Autònoma de Barcelona i director del laboratori de fonètica de l'Institut d'Estudis Catalans,Inici página s'ha especialitzat en fonètica i dialectologia. Autor, entre altres, d'Estudi comparatiu de la fonètica segmental del català i de l'anglès (1984), Temes de lingüística del català (1990), Fonètica descriptiva del català (1991), Fonètica i fonologia (1993) i De la fonètica a la fonologia (2001), ha participat en els projectes d'investigació bàsica de la Unió Europea ACCOR i SPEECH MAPS.

67 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Recatí, el  (València, Horta Antic estany, contigu a l'Albufera (amb la qual es comunicava a través de l'Alacantí), entre les goles del Perelló i del Perellonet, vora la costa (platja del Recatí), a l'extrem meridional del municipi.

68 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Recco, Giuseppe  (Nàpols, Itàlia, 1634 – Alacant, 1695)  Pintor. Membre d'una família d'artistes. Introduït a l'art pel naturalista Baschenis, aviat evolucionà cap a composicions barroques i decorativistes. Artista destacat dins l'escola napolitana, treballà a la cort de Madrid. Conreà la pintura de flors i natures mortes.

69 CATALUNYA - PUBLICACIÓ

Recerques  (Barcelona, 1970 - )  Publicació d'història moderna i contemporània. A cura de Josep Fontana, Ramon Garrabou, Ernest Lluch, Joaquim Molas i Josep Termes. Pretén ésser un mitjà de comunicació i de discussió metodològica entre diversos especialistes -historiadors, economistes, historiadors de la literatura, de l'art, de la ciència, etc-. Ha assolit una extensa xarxa de col·laboradors i un ampli ressó en l'àmbit cultural català. L'oct/1974 celebrà un Primer Col·loqui Recerques, centrat especialment en els temes de la problemàtica del fet urbà i en la qüestió nacional. Fins el 1976 fou editat per Ariel, i des del 1977 per Curial.

70 PAÍS VALENCIÀ - PUBLICACIÓ

Recerques del Museu d'Alcoi  (Alcoi, Alcoià, 1992 – 1998)  Revista especialitzada en arqueologia. Publicada en català i castellà pel Museu Municipal Camil Visedo Moltó d'Alcoi, té per finalitat la divulgació deInici página treballs de prehistòria i arqueologia de l'àmbit geogràfic de les comarques centrals i meridionals valencianes, així com de les activitats del museu. Ha mantingut una periodicitat anual, amb set números publicats entre el 1992 i el 1998.

71 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Reclot, serra del  (Monòver / la Romana de Tarafa, Vinalopó Mitjà Alineació muntanyosa (1.053 m alt), constituïda per materials calcaris blancs liàsics i juràssics sobre el trias alpí, termenal dels dos municipis, al límit amb els del Pinós i de l'Alguenya.

72 CATALUNYA - POLÍTICA

Recognoverunt Proceres  (Barcelona, 1284)  Privilegi concedit a la ciutat per Pere II de Catalunya-Aragó. Pressionat per l'amenaça d'invasió francesa, pel qual confirmava antics costums i privilegis anteriors i atorgava nous capítols i franqueses. El conjunt forma un cos de cent setze capítols. Bon nombre dels costums es referien a dret civil, i mostren la pervivència de la tradició jurídica visigòtica (legítima, testament sacramental, etc); els nous privilegis contenien diversos extrems sobre drets dels ciutadans, serveis públics, règim municipal i policia urbana de la ciutat, etc. Aquest privilegi s'estengué, amb el temps, a bon nombre de les principals ciutats i viles del Principat (Girona, Vic, Vilafranca, etc) i àdhuc a Sardenya, com a Càller. El seu text original, llatí, fou inclòs, posteriorment, a la compilació de Constitucions i altres drets de Catalunya i en l'època medieval se'n féu la versió catalana, una i altra publicades modernament. Constitueix la font més destacada de l'específic dret local de la capital catalana. Algunes de les prescripcions civils foren recollides en la compilació del dret civil català (1960).

111 CATALUNYA - HISTÒRIA

Recolons, colònia  (Ribes de Freser, Ripollès)  Antiga colònia industrial, prop de la vila, a la dreta del Freser. Hom n'ha rehabilitat els habitatges.

73 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaRecolta  (Besalú, Garrotxa)  Veïnat, a l'esquerra del Fluvià, aigua avall de la seva confluència amb la riera de Capellada. Hi ha l'antiga església de Santa Maria de Recolta.

74 ILLES BALEARS - POLÍTICA

Recompensa del Trabajo, La  (Llucmajor, Mallorca, 1901 – jul/1936)  Societat de resistència dels sabaters. Fou, fins al 1936, la principal impulsora de les realitzacions obreres de la vila; permeté la creació de l'Agrupació Socialista adherida al PSOE (1905), afavorí l'aparició de la Unió de Camperols i de la cooperativa de consum La Nueva Vida (1907) -la més important de l'illa- i de la producció La Hormiga (1931). Foren els seus principals dirigents els germans Miquel i Joan Montserrat i Parets.

75 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Reconco, serra del  (Alcoià Massís muntanyós (1.206 m alt), que separa la foia de Castalla (Onil) de la vall de Biar.

76 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Reconque, el  (Vall de Cofrents Riu, afluent dretà del riu de La Hoz. Neix dins el terme d'Aiora, als límits amb Múrcia, i desguassa vora Teresa de Cofrents al seu col·lector.

77 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Reconxet  (Vilallonga de la Safor, Safor)  Antic poble. Lloc de moriscs (53 focs el 1602), fou erigit en parròquia (Santa Maria) el 1535 i tingué com a annexos Forna i Almasseta. Restà despoblat amb l'expulsió dels moriscs del 1609.

78 CATALUNYA - LITERATURA

Recopilacions Catalanes  Veure> Costumes de Catalunya.

79 EUROPA - POLÍTICA

Inici páginaRecord de l'Aliança fet al Sereníssim Jordi Augusto, rei de la Gran Bretanya  (Oxford ?, Anglaterra, 1736)  Opuscle polític publicat amb peu d'impremta d'Oxford (possiblement fals) i adreçat a Jordi I d'Anglaterra. El document recordava al sobirà anglès el pacte de Gènova (1705), entre Catalunya i Anglaterra, i l'incompliment per part d'aquesta, al tractat d'Utrecht (1713), del seu compromís de defensar la preservació de les constitucions de Catalunya, abolides per Felip V. El document intentava d'aprofitar una conjuntura internacional favorable: la signatura de la pau entre Felip V i l'imperi després de les guerres d'Itàlia, en les quals Anglaterra havia fet costat a Carles IV, i és un dels darrers ressons del cas dels Catalans.

80 CATALUNYA - LITERATURA

Recreo i Jardí del Parnàs i Muses Catalanes  (Catalunya, s XVII)  Manuscrit recopilat per Baptista Mirambell, que fou incorporat el s. XVIII a un altre manuscrit titulat Curiositat catalana o Recreo i jardí del Parnàs.

81 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Recs, els  (l'Escala, Alt Empordà Veïnat, prop del rec del Molí: Depenia eclesiàsticament de Sant Martí d'Empúries.

82 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Rector de Bellesguard, el  Sobrenom del poeta Joan Bonaventura de Gualbes.

83 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Rector de Vallfogona, el  Nom popular del poeta Francesc Vicenç Garcia i Torres.

84 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Rectoria, la  (Banyuls de la Marenda, Rosselló Barri (ant: la Ribera), al sud del poble, a l'esquerra de la riera de Banyuls.

85 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Inici páginaRectoria, la  (Marina Alta Subcomarca (o la Rectoria del Ràfol), a la vall mitjana del Girona, limitada per un amfiteatre de muntanya, oberta a l'est, integrada pel tossal del Moro, els Racons, els Recingles i Segili (425 m alt); té una superfície de 41 km2. Inclou les viles d'Orba i de Sagra, els pobles de Tormos, el Ràfol d'Almúnia, Benimeli, Sanet de la Rectoria i els Negrals. El 1535 era fundada al Ràfol una rectoria amb jurisdicció damunt tota la vall.

86 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Rectoria, la  (Begues, Baix Llobregat Barri del poble, al voltant de l'església parroquial de Sant Cristòfor. S'hi localitza el seminari menor i col·legi Sant Lluís de Pla i Amell.

87 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Rectoria de Sant Pau, la  (Casserres, Berguedà Veure> Sant Pau de Casserres.

115 CATALUNYA - CULTURA

Recuerdos y bellezas de España  (Catalunya, 1839 - 1888)  Col·lecció de llibres. Seguint la línia de les relacions de viatges i dels llibres de litografies, aleshores molt d'actualitat, es proposava donar a conèixer les antigüitats i monuments d'Espanya acompanyats de comentaris literaris i històrics. La idea sorgí de X. Parcerisa, que s'encarregà de les litografies, i comptà amb l'ajuda de Pau Piferrer per a la part literària. El primer sobre Cataluña aparegué, per fascicles i amb gran èxit de públic, redactat amb un marcat to romàntic i sense gaire objectivitat històrica, que augmentà, però, notablement en el volum de Mallorca (1842) i posteriors. La mort de Piferrer deixà incompleta el segon volum de Cataluña i el d'Aragón, que foren acabats, respectivament, per F. Pi i Margall i J.M. Quadrado. Del 1888 al 1891 es féu una segona edició en la qual figuraven dos volums de València (1887-89) de Teodor Llorente, i el de Mallorca fou ampliat per Quadrado amb el títol de Las Islas Baleares (1888); fou il·lustrada de nou per diversos autors, especialment Xumetra. Modernament han estat fetes edicions facsímils dels volums de Cataluña (1939, 1948), Mallorca (1949) i Las Islas Baleares (1969).

88 CATALUNYA - PUBLICACIÓ

Inici páginaRecull  (Blanes, Selva, 5/oct/1920 – )  Publicació fundada per Salvador Cornellà amb el títol de "Recull d'Or". Primer quinzenal i després setmanal. Velografiat i realitzat a mà en la primera època, passà a ésser imprès el mateix any i va perdre el qualificatiu "d'Or". Entre els primers redactors, hi figuraren escriptors i il·lustradors que li van donar un gran prestigi. Redactada en català, fou eminentment literària, encara que, de tendència catòlica social, féu nombroses campanyes en defensa del sindicalisme catòlic. La guerra civil en provocà la suspensió. Tornà a sortir, en castellà, el 1950, dirigida per Josep Figueres i Turró, i, progressivament, recuperà l'ús de la llengua catalana. Es continua editant i organitzà, anualment, des del 1965, els premis literaris Recull.

89 PAÍS VALENCIÀ - PUBLICACIÓ

Redención  (Alcoi, Alcoià, 26/feb/1921 - 12/set/1923)  Setmanari anarquista. Fou primer òrgan dels sindicats locals de la CNT, dirigit inicialment per Enric Gisbert. Però a l'oct/1921 se'n féu càrrec J. Juan i Pastor, que li donà una gran empenta com a òrgan anarquista. Reaparegué el 1930 (abr/-set/) dirigit per E. Mira, però hagué de desaparèixer pel poc èxit assolit.

90 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Redier, A.  (Perpinyà, 1817 - Melun, França, 1892)  Rellotger. Visqué a París des del 1832, gràcies a una pensió per millorar en l'ofici. Aconseguí gran fama. Fou premiat a les exposicions parisenques de 1849, 1855 i 1867, i obtingué d'altres distincions. Fou també autor de diverses memòries científiques, com les titulades Memoire sur la pendule conique, Étude sur le baromètre i Calcul des engranages. Morí tot fent estada a casa d'un dels seus fills.

91 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Reding, Theodor  (Schwyz, Suïssa, 1755 – Tarragona, 1809)  Militar. Mogut per l'antipatia a Napoleó, passà al servei de la Junta Central de Sevilla per combatre'l. Ascendit a tinent general, lluità a Bailèn (jul/1808), on tingué una part decisiva en la victòria. Destinat a Catalunya, intentà de deturar l'exèrcit de Saint-Cyr a laInici página batalla de Llinars (o de Cardedeu, des/1808), juntament amb Joan Miquel Vives i Feliu, el qual substituí com a capità general de la Catalunya antibonapartista. Novament enfrontat a Saint-Cyr, a la batalla del pont de Goi, als afores de Valls, fou ferit en el combat i morí poc després.

92 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Redó, Bernat  (País Valencià, s XIV - València, 1348)  Draper. El 1348 destacà com a capitost de la Unió de València, dreçada contra l'autoritat de Pere III. A la darreria de l'any, les tropes del rei venceren els unionistes a Mislata i el monarca entrà en triomf a València. Redó s'amagà, però fou detingut. Condemnat a mort, demanà al rei de morir en el seu perdó i que li fos atorgat de ser escapçat i no pas arrossegat i penjat com els altres condemnats, que eren el jurista Joan Sala i altres cinc. El rei li ho concedí. La sentència fou executada tot just passada la festa de Nadal.

93 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Redó, estany  (Espot, Pallars Sobirà Estany de capçalera de la ribera de Sant Nicolau, aigua avall de l'estany de Bergús. Pertany al terme d'Espot, malgrat que és al vessant ribagorçà.

95 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Redó, pla  (Vila-real, Plana Baixa Partida i caseria, al límit amb el terme de Betxí.

94 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Redon, estany  (Viella, Vall d'Aran Estany de capçalera de la Noguera Ribagorçana, al vessant meridional del port de Viella. A través del barranc de l'Escaleta desguassa a la vall de Conangles.

96 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Redona, na  (Palma de Mallorca, Mallorca Illa de l'arxipèlag de Cabrera, al nord de l'illa.

97 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Redonda, la  (Peníscola, Baix Maestrat Una de les quatre parts en què és dividit el municipi.

98 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaRedondo, Aurora  (Barcelona, 1/gen/1900 - El Escorial, Madrid, 10/jul/1996)  Actriu. Debutà a 7 anys al Teatre Romea amb la companyia d'Adrià Gual i pertanyé a la companyia d'Enric Borràs abans de traslladar-se a Madrid, on desenvolupà la major part de la seva carrera. Creà una companyia de teatre amb el seu marit, Valeriano León, amb qui interpretà dels germans Álvarez Quintero, Muñoz Seca, etc. Actuà també a la televisió i al cinema. Fou guardonada amb el Premio Nacional de teatre (1961), la Medalla d'Or al Mèrit Artístic (1986) i la Medalla d'Or al Mèrit en Belles Arts (1987).

99 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Redondo Valencia, Marcos  (Pozoblanco, Andalusia, 1893 – Barcelona, 1976)  Baríton andalús. Debutà al Liceu de Barcelona, el 1923, amb Manon Lescaut. Establert definitivament a Catalunya, deixà l'òpera per la sarsuela (tret d'un breu parèntesi, l'any 1941), gènere en el qual debutà, en el Teatre Novetats de Barcelona, l'any 1924, amb El dictador, de Millán, i amb el qual assolí grans èxits i gaudí d'immensa popularitat a tot l'estat Espanyol i a l'Amèrica Llatina. Es retirà l'any 1957, després d'haver deixat nombrosos enregistraments discogràfics de les seves interpretacions més celebrades.

100 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Redorta, Pere de  (Catalunya, s XII - Vic, Osona, 1185)  Bisbe de Vic (1147-85). Senyor de Voltrera i Olesa. Fill de Guillem (IV) de Castellvell. Era canonge de la catedral quan fou elegit bisbe. Successor de Ramon Jofre. S'esforçà a apaivagar els nobles de la comarca establint moltes concòrdies per tutelar els drets de l'església. En 1151 era jutge del plet entre l'arquebisbat de Tarragona i els Bordet-Aguiló. El 1176 dividí el patrimoni de la catedral en dotze prepositures regides pels canonges. Consagrà moltes esglésies, entre elles les de Sant Joan de les Abadesses, la de la Redona de Vic i la de Santa Eugènia de Berga. El 1179 assistí al concili III del Laterà i el 1183 rebé al seu palau el rei Alfons I. Les necrologies el recorden com a pacífic i amant de la justícia. Seria succeït pel bisbe Ramon.

101 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaRedorta i Duran, Joan  (Vic, Osona, 1943 - )  Ceramista, dibuixant i pintor. Entrà a Montserrat el 1964 i treballà a l'obrador de ceràmica del mateix monestir. El 1968 obtingué la medalla d'or al Concurs Internacional de Faenza. Com a dibuixant, ha il·lustrat diverses obres (Càntic del sol, Viatge a través de la Història de Montserrat, El país del verd, Juguem cantant, etc). L'any 1975 es llicencià en arts plàstiques i en història general de l'art i en ceràmica grega a París. Pel jun/1976 encetà un llarg viatge que l'ha dut a gairebé tots els països del món i a dedicar-se gairebé en exclusiva a la pintura. Els temes que s'hi repeteixen són les dones i el paisatge, que pinta amb una tècnica que ell anomena lacat, consistent en una base d'aquarel·la a la qual es van sobreposant diverses capes de tinta xinesa. L'any 1977 exposà a Lima; el 1978, a Tòquio, Manila i Sidney; el 1979, a Vanuatu, Fiji i Tahití; el 1980, a Nova Caledònia i Indonèsia; el 1981, a Malàisia, Singapur i Bangkok; el 1984, a Nairobi i Kenya; el 1985, a illes de la Reunió. Reparteix la seva residència entre Bali i Vic.

102 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI

Situació de la comarca del Baix SeguraRedovà  (Baix Segura Municipi: 9,36 km2, 25 m alt, 7.623 hab (2014), (cast: Redován). Situat en zona de parla castellana del País Valencià. Accidentat en part per la serra de Callosa, entre aquesta i el riu Segura, on hi ha la rambla de Redovà. L'agricultura de regadiu és la base de l'economia, possible gràcies als regatges derivats de la sèquia de Callosa i a diferents pous; els conreus més estesos són els d'hortalisses, blat de moro, cotó i alfals. Precisament l'expansió del regadiu ha permés un increment demogràfic tot al llarg del s XX. La indústria es derivada del sector agrícola (conserves). El poble és d'origen islàmic; església parroquial dedicada a sant Miquel. El municipi comprèn també el barri de San Carlos. Àrea comercial d'Oriola. Ajuntament (en castellà)

103 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Reduà, Josep  (Catalunya, s XVII - Poblet, Conca de Barberà, s XVII)  LXV Abat de Poblet, XI dels quadriennals (1664-68). Succeí a Antoni Rossell al primer mandat d'aquest. Fou succeït per Antoni Rossell al seu segon mandat.

104 CATALUNYA - HISTÒRIA

Inici páginaRefalgarí  (la Sénia, Montsià)  Despoblat i antic terme, a la capçalera del Matarranya, al vessant septentrional del tossal d'en Cervera, als ports de Beseit. El 1242 Guillem de Montcada intentà el poblament del lloc, dins el terme general de Tortosa, però el 1249 en féu donació al monestir de Benifassà; al s XIV el monestir i la ciutat de Tortosa pladejaren per la seva jurisdicció.

105 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Refet  (Artesa de Segre, Noguera)  Santuari, dins l'antic terme de Tudela de Segre, on es venera la Mare de Déu de Refet, als vessants meridionals de la muntanya de Grialó, al nord-est de Seró. L'actual edifici és del 1765, fet sobre una ermita anterior. La imatge és una talla romànica. Hom hi celebra un aplec important el dilluns de Pasqua. Prop seu hi ha la famosa alzina de Refet, notable exemplar d'aquesta espècie.

106 CATALUNYA NORD - PUBLICACIÓ

Reflets du Roussillon  (Perpinyà, 1954 – 1971)  Revista dirigida per Pau Chichet. De presentació luxosa i molt il·lustrada, fou el primer any mensual i després trimestral. Els temes eren molt variats (història, turisme, lletres, arts, etc). Hi col·laboraren, entre altres, H. Chauvet, Marcel Durliat, Iu Hoffmann, Pere Ponsich.

107 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Refoies, les  (Forcall, Ports Masia, al nord del terme, vora el límit amb el de Villores, al vessant oriental de la serra de les Refoies, que forma el límit amb Aragó.

108 CATALUNYA - HISTÒRIA

Inici páginaReforma Interior, pla de  (Barcelona, 1881)  Pla de remodelació urbana del nucli antic de la ciutat. Elaborat per Àngel Josep Baixeres (1879) i aprovat el 1881 per l'ajuntament de Barcelona. Preveia el traçat de tres grans vies que havien de travessar el nucli antic i enllaçar amb l'Eixample. Implicava l'expropiació de 1.990 cases particulars i trobà importants obstacles fins que el 1889 el govern central en confirmà l'aprovació. L'ajuntament comprà els drets d'autor i documentació del pla el 1894 però no fou fins al 1909, després d'un acord amb el Banc Hispano-Colonial (1907), que hom inicià l'obertura de la via A (actual Via Laietana); el traçat de les vies B i C (parcialment obertes) fou modificat en part per Antoni Darder (1918) i per Josep Vilaseca (1932, 1941). el 1959 hom aprovà, modificat, el pla Soteras-Bardoy (1956), reformulació del pla Vilaseca, vigent en l'actualitat. El pla de Reforma Interior ha estat qualificat de segregador (els habitants expropiats no podien accedir en general als nous habitatges); per això el pla Macià s'hi oposà i proposà un pla de sanejament de la ciutat antiga.

109 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Refugi, el  (Alaró, Mallorca Septentrional Santuari de la Mare de Déu del Refugi, situat en un replà, al vessant meridional del puig d'Alaró, coronat pel castell. Fou bastit el 1622.

Anar a:    Rea ]    [ Real i ]    [ Rebar ]    [ Rebu ]    [ Reco ]    [ Redi ]Inici página

A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Logo de Dades dels Països CatalansEntrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ BlocContactar amb Dadescat

© 2006-2016 Associació Sense Límits / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons

Sense Límits a Internet: Sense Límits / Alt Camp Info / Directori Alt Camp / Masia Virtual -