A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Inici ] Entrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ Bloc ]              Contactar amb Dadescat

Anar a:    Rem ]    [ Remo ]    [ Renard i  ]    [ Reni ]    [ Repr ]    [ Requesens, A ]

El que el poble necessitaria són veus apartidistes que sortissin directament del carrer... (Ermengol Passola i Badia)

1 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Remei, castell del  (Penelles, Noguera Possessió (o torre del Remei), al sud del terme, a la plana regada pel canal d'Urgell. Fou adquirida a la primera meitat del s XIX per Ignasi Girona i Targa, i el seu fill Ignasi Girona i Agrafel la restaurà. Fou industrialitzada i explotada per Joan Girona i de Vilanova. Ha esdevingut un important centre de producció vinícola. Durant la guerra civil de 1936-39 fou destinat a polvorí, que explotà el 1939. La capella, santuari de la Mare de Déu del Remei, fou decorada el 1953-55 amb pintures de Josep Obiols (Lluís Millet li dedicà la famosa Pregària a la Verge del Remei, amb lletra d'Esteve Suñol). Cap als anys 1930 hi funcionà l'Escola Menàgere Santa Anna per a la formació de noies de les classes benestants.

2 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Remei, castell del  (Santa Oliva, Baix Penedès Veure> Santa Oliva, castell de.

3 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaRemei, el  (Arenys de Munt, Maresme)  Santuari (la Mare de Déu del Remei), al nord-oest de la vila, dalt d'un turó. Fou bastit al s XV i ha estat molt venerat per la gent de mar (tenia un gran nombre de naus en miniatura com a ex-vots); al s XVIII hom construí un altar i cambril a l'església parroquial de Sant Martí d'Arenys amb una còpia de la imatge. Ambdues capelles foren destruïdes el 1936 i reedificades el 1942.

4 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Remei, el  (Ripoll, Ripollès Santuari (la Mare de Déu del Remei), fins el 1970 del municipi de la Parròquia de Ripoll. És situat als vessants meridionals de la serra del Catllar, al veïnat dels Brucs. Havia estat anomenat del Prat (sembla que el féu bastir la mestressa del mas de Puiggrau, cognomenada Prat). Esmentat al s XVII, fou ampliat al XVIII i al XIX, destruït el 1936 i reedificat el 1947. Era conegut pel Remei de Dalt, en oposició al Remei de Baix, santuari bastit prop de la carretera de les Llosses, actualment arruïnat.

5 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Remei, el  (Badalona, Barcelonès)  Barri obrer i perifèric de la ciutat, a l'oest del centre urbà, al límit amb Sant Adrià de Besòs. És afectat per la insalubritat atmosfèrica provinent de les nombroses indústries localitzades en aquest sector, i és deficitari d'equipament urbà. Vers el 1962 hom hi edificà el polígon Sant Roc, de l'Obra Sindical, travessat després per l'autopista de Mataró.

6 PAÏSOS CATALANS - VARIS

Remei, el  (Països Catalans)  Advocació mariana d'origen italià. És molt estesa pel Principat, on hi ha unes cinquanta capelles i santuaris. N'hi ha també a les Balears i al País Valencià. Entre els més antics es compta el convent franciscà del Remei de Vic, que prengué l'advocació d'un oratori erigit el 1327 al cap del pont Nou a pont del Remei. La majoria dels santuari, però, tenen el seu origen al s XVI. La festa se celebra el segon diumenge d'octubre.

7 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaRemei d'Alcanar  (Alcanar, Montsià)  Santuari (la Mare de Déu del Remei), al límit amb el terme d'Ulldecona. És testimoniat per primera vegada a la fi del s XIV. L'església fou renovada al s XVI i ampliada amb un creuer i cúpula el 1820. S'hi celebra un concorregut aplec el segon diumenge d'octubre. La confraria havia estat nombrosa i important.

8 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Remei d'Alcover, el  (Alcover, Alt Camp Santuari (la Mare de Déu del Remei), situat als vessants orientals de les muntanyes de Prades, enlairat damunt la riba esquerra del riu Glorieta. L'actual edifici, beneït el 1779, substituí un antic temple del segle XVI, dedicat a sant Antoni i a la Mare de Déu. Segons la tradició, la imatge és una marededéu trobada. L'actual santuari, molt venerat a la comarca, té una façana barroca flanquejada per dues torres circulars. Havia estat a càrrec d'ermitans.

9 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Remei de Caldes, el  (Caldes de Montbuí, Vallès Occidental)  Santuari (la Mare de Déu del Remei), al nord de la vila, amb la qual l'uneix un passeig urbanitzat vers el 1860. Abundants troballes romanes han fet pensar en l'origen pagà del santuari. La primera capella coneguda s'aixecà el 1548; la imatge, que era de terra cuita, es perdé el s XIX, al final del qual es bastí l'edifici actual, vorejat per la casa dels ermitans i capella. S'hi celebra un important aplec per la festa.

10 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Remei de Flix, el  (Flix, Ribera d'Ebre Santuari (la Mare de Déu del Remei), als vessants d'un turó que domina per la dreta el riu de la Cana. Segons la tradició, el primitiu santuari fou edificat per l'ermità fra Dionís vers el 1600, però la imatge era ja venerada abans a l'església parroquial. Fou ampliat al s XIX i renovat en part al XX amb un edifici per a l'ermità i l'acolliment dels devots. Se celebra un aplec el dia de la festa.

11 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaRemei de Palautordera, el  (Santa Maria de Palautordera, Vallès Oriental Veure> Pla del Remei, el.

12 CATALUNYA - HISTÒRIA

Remences, Primera Guerra dels  (Catalunya, 1462)  Conflicte social que inicià la guerra civil catalana del s XV. Al començament del 1462 molts pagesos de la muntanya gironina deixaren llurs masos decidits a aconseguir per la força la solució de la qüestió remença. Pel març els revoltats entraren a Castellfollit i amenaçaren Besalú. Mentre la rebel·lió s'estenia cap al Lluçanès i l'Alta Muntanya, els senyors s'adreçaren al consell del Principat. El reclutament d'un exèrcit per part d'aquest organisme, considerat il·legal pel rei, fou causa immediata de la guerra contra Joan II. Tant aquest com els seus oponents intentaren aconseguir

13 CATALUNYA - HISTÒRIA

Remences, Segona Guerra dels  (Catalunya, 1483 - 1486)  Segona rebel·lió dels pagesos de remença. A les corts de 1480-81 fou promulgada la constitució Com per lo Senyor (8/oct/1481), que derogà la sentència interlocutòria d'Alfons el Magnànim i retornà als senyors els drets sobre remences. Però quan els procuradors senyorials intentaren d'aplicar l'acord de l'assemblea, els camperols reaccionaren violentament. Ferran II decidí seguir una política de concòrdia i autoritzà de bell nou la reunió dels remences i la imposició de talls per aconseguir la redempció dels mals usos (Salvaguarda del 1483). L'oferta reial fou acceptada pels remences moderats, però un grup d'exaltats de la Muntanya, dirigits per Pere Joan Sala, s'oposà per la força a les mesures repressives decretades per l'infant Enric d' Aragó i de Pimentel, lloctinent general...  Segueix... 

14 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Remígia, cova  (Ares del Maestrat, Alt Maestrat)  Balma amb pintures rupestres de l'estil dit llevantí o dels pintors de les serres, que forma part del conjunt de pintures del barranc de la Gasulla. L'escena principalInici página representa un grup d'arquers.

15 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Gaspar Remisa i MiaronsRemisa i Miarons, Gaspar  (Sant Hipòlit de Voltregà, Osona, 3/nov/1784 – Madrid, 26/nov/1847)  Banquer. Creà una gran fortuna durant la guerra del Francès (1808-14), beneficiant-se del comerç entre napoleònics i nacionals; el 1822 declarà una fortuna de 15 milions de rals. El 1823, juntament amb el seu cosí Josep Casals, fundà a Barcelona la Banca Remisa i Casals, a la qual ell aportà 3.750.000 rals. El 1823, any de la caiguda del govern liberal, fou decisiu per a ell: col·laborà amb el general Castaños, que l'ajudà a introduir-se a la Secretaria d'Hisenda. Del 1826 al 1833 fou director general del Tresor Reial, es traslladà a Madrid amb el seu col·laborador Bonaventura Carles Aribau i fundà una sucursal de la casa Remisa i Casals, que havia intervingut en les obres de dragat del port de Barcelona. Col·laborà en la introducció de la màquina de vapor a Catalunya (1832). Davant la política lliurecanvista d'Espartero, es declarà, com tota la burgesia catalana, defensor del proteccionisme i el defensà des de les planes del diari madrileny "El Corresponsal" (1839-44). El 1843 intervingué en la construcció del canal d'Urgell. Va crear i presidir el Banc d'Isabel II, última de les seves empreses.

16 CATALUNYA - HISTÒRIA

Remissa, can  (Manlleu, Osona)  Antiga colònia tèxtil, situada a l'esquerra del Ter, aigua amunt de la vila. Erigida per la família Remisa a mitjan s XIX i explotada després per la família Rusiñol (dita per això colònia Rossinyol) fins el 1930. Aprofità el salt d'aigua aleshores la fàbrica Dulcet. Tenia un nucli de poblament, ara també abandonat, situat entorn de la capella de Sant Joan Baptista.

17 CATALUNYA - HISTÒRIA

Remissa, marquesat de  (Catalunya Títol concedit el 1848 a Gaspar Remisa i Miarons, amb la denominació de Casa Remissa, als pocs dies li fou canviada la denominació. El succeí la seva filla gran Maria Dolors Remisa i Rafo, muller de Jesús Múñoz y Sánchez, segon comte de Retamoso, cunyat de laInici página reina-governadora Maria Cristina, la qual morí sense successió. El títol quedà vacant.

18 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Remolar, estany del  (el Prat de Llobregat / Viladecans, Baix Llobregat Estany costaner de la comarca, al delta del Llobregat, a la dreta del riu, al límit dels dos termes, al sud-oest de l'aeroport del Prat. És la resta d'un antic braç (riu Mort) i es presenta com un grau estirat perpendicularment a la costa. És una reserva natural.

19 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Remolins  (Tortosa, Baix Ebre Raval de la ciutat, al nord del nucli antic. S'hi localitza l'església parroquial de Sant Jaume, fundada ja al s XI. També hi havia hagut l'església de Sant Nicolau i el call jueu; s'hi ha trobat importants restes romanes i un motlle de plater àrab. La seva fesomia urbana conserva el perfil medieval i llocs com el carrer de Gentildones o la plaça del Platger. Enderrocada la muralla al començament del s XX, queda encara ben patent la separació del call en un ample espai no edificat, avui en part plaça i en part església.

20 CATALUNYA - HISTÒRIA

Remolins  (Coll de Nargó, Alt Urgell Antic terme.

21 CATALUNYA - HISTÒRIA

Remolins  (Bellvís, Pla d'Urgell Antic lloc, que juntament amb la quadra d'Arrufat forma un enclavament (2,68 km2) entre els municipis de Linyola, Bellcaire d'Urgell i Vallfogona de Balaguer.

22 CATALUNYA - HISTÒRIA

Remolins  (Lleida, Segrià Antic terme, conegut també amb el nom de Vilanova de Remolins, a la dreta del Segre, per on passà la sèquia de Remolins (o de Soses), que pren l'aigua dins el terme de Lleida i rega els municipis d'Alcarràs, Torres de Segre i Soses. La jurisdicció era del capitol de Lleida. El 1714 era ja despoblat.

23 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaRemolins i Pardines, Francesc de  (Lleida, 1462/63 - Roma, Itàlia, 1518)  Eclesiàstic. Fou advocat i secretari de Ferran el Catòlic i ambaixador a Roma. El papa Alexandre VI (Borja) el nomenà protonotari apostòlic i auditor de la Rota, i li concedí diversos benifets. El 1498, delegat del papa, dirigí el procés contra Savonarola. Aquest mateix any fou nomenat bisbe auxiliar de Lleida, però continuà vivint a Itàlia. Dirigí en

24 CATALUNYA - HISTÒRIA

Remullà  (Vandellós i l'Hospitalet de l'Infant, Baix Camp)  Despoblat (319 m alt), al nord del poble, al vessant occidental de la mola de Remullà (589 m alt), punt culminant de la serra de Santa Marina, termenal dels municipis de Pratdip i de Vandellós.

25 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Remunta, la  (Cornellà de Llobregat, Baix Llobregat Barri perifèric de la ciutat, situat al límit amb el terme de l'Hospitalet de Llobregat (Barcelonès), amb el qual forma un continu urbà. Hi ha la caserna de la Remunta.

26 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA

Remunyé, vall de  (Benasc, Alta Ribagorça)  Vall que aflueix, per la dreta, a l'Éssera, aigua avall de l'hospital de Benasc, oberta entre la línia de crestes de la zona axial pirinenca, al nord, i les muntanyes d'Aigües Passes (pic de Remunyé, 2.874 m alt). A mitja vall hi ha l'estany de Remunyé, a 2.700 m alt.

27 CATALUNYA-ARAGÓ - HISTÒRIA

Inici páginarenaixement  (Catalunya-Aragó, fi s XIV – mitjan s XVI)  Període històric. Culte a l'antiguitat grecollatina a què es van consagrar els intel·lectuals. En un sentit més ampli, fase renovadora per la qual travessaren la cultura, l'art i les lletres europees del 1540 al 1570 aproximadament. En foren orígen les corts i les repúbliques italianes políticament estables i econòmicament expansives.

28 PAÏSOS CATALANS - HISTÒRIA

Renaixença, la  (Països Catalans, mitjan s XIX)  Moviment de recuperació de la llengua i la literatura catalanes. El terme, però, i malgrat la seva utilització constant, és -com el seu pretesament oposat de Decadència- molt poc precís, ambigu i susceptible de nombroses interpretacions i revisions. De fet, a mesura que les noves investigacions han permès de constatar que la manca d'ús literari del català o que la pèrdua de consciència lingüística arreu dels Països Catalans no foren tan totals com hom havia suposat (la Decadència), el mateix concepte de Renaixença canvia, en certa manera, de significat i perd amplitud. D'una banda, el català havia continuat essent sempre el vehicle de transmissió normal del poble -i en català havien d'ésser fetes, per tant, totes les manifestacions a ell dirigides (teatre, fullets polítics, catecismes...  Segueix... 

29 CATALUNYA - PUBLICACIÓ

capçalera de "La Renaixensa"Renaixença, La  (Barcelona, 1/feb/1871 - 9/mai/1905)  Publicació quinzenal -i a partir del 1881 diària-. Aparegué per iniciativa de Pere Aldavert, ajudat per Àngel Guimerà i Francesc Matheu, que fou el seu primer director. Creada com a revista de literatura, ciències i arts, i malgrat les seves declaracions expresses d'apoliticisme, ja des del 1873 inserí articles marcadament polítics, sovint coincidents només en una comuna preocupació del fet català, que li valgueren una suspensió de mig any el 1878. Llavors fou substituïda, successivament, per un únic número de la "Revista Catalana de Literatura", "Ciències i Arts", per un volum, de més de 300 pàgines, de "Lo Renaixement" i per cinc números d'una nova publicació...  Segueix... 

30 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaRenall  (Pauliac ?, Llenguadoc, s XI – Girona, d 1143)  Gramàtic i escriptor. Fou mestre de teologia depenent dels capítols de Barcelona i Girona. Era gramàtic prestigiós. En 1116 acompanyà a Pisa el comte barceloní Ramon Berenguer II. El representà a Roma, davant el papa Pasqual II. És autor d'un poema sobre l'Eucaristia i del llibre Vita seu passio sanctae Eulaliae Barcinonensis. Aquest darrer fou publicat per Villanueva al volum XXIX del Viaje literario a las iglesias de España. Probablement és també l'autor d'Altera Beati Olegarii vita.

31 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Renant  (Oliola, Noguera)  Llogaret, al sud del terme, al límit amb els de Torrefeta i Florejacs (Segarra) i d'Ossó de Sió (Urgell). La seva església (Sant Antoni) fou agregada a la parròquia de Cabanabona.

32 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA

Renanué  (Bissaürri, Alta Ribagorça Poble (1.360 m alt), al vessant benasquès del coll de les Fades.

33 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Renard  (Barcelona, s XVIII – s XIX)  Família de mestres d'obres i arquitectes. Iniciada per Francesc Renard.

34 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Renard, Francesc  (Barcelona, 1723 – 1791)  Mestre d'obres. Mestre el 1740, fou membre de les companyies que tingueren al seu càrrec nombroses obres públiques (pont del Lledoner, al terme de Cervelló; el camí de Molins de Rei, etc). Ni ell ni cap dels seus descendents foren autors d'edificis remarcables, però tingueren notable influència en les obres arquitectòniques i urbanístiques de Barcelona. Amb els seus fills Josep i Francesc Renard i Closes, realitzà les obres del nou convent de Sant Agustí a Barcelona.

35 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Inici páginaRenard de Saint-Maló, Jaume  (Perpinyà, 1784 – 1834)  Escriptor. Germà de Joan Baptista, amb el qual col·laborà en els seus estudis històrics sobre el Rosselló. S'ocupà especialment de l'antiga via Domitiana.

36 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Renard de Saint-Maló, Joan Baptista  (Cotlliure, Rosselló, 1780 – Perpinyà, 1854)  Polític i erudit. Estudià a Perpinyà amb Jaubert, Racine i Laborie. Sots-prefecte de Ceret (1815-30), en retirar-se de la vida pública es dedicà a la investigació, sobretot dels arxius notarials del Rosselló, on recollí una gran quantitat de documents d'interès històric. Publicà nombrosos texts al "Publicateur des Pyrénées-Orientales" (1832-38), sobre els bisbes d'Elna i monografies sobre Tuïr, el Voló, Ceret, Argelers i Prats de Molló. Estudià també el comerç rossellonès durant l'edat mitjana. Deixà una gran nombre de manuscrits. Des del 1843 inscriví els seus treballs en la Societat Agrícola, Científica i Literària dels Pirineus Orientals. Col·laborà amb ell el seu germà Jaume.

37 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Renard i Arús, Francesc  (Sarrià, Barcelona, 1783 – Barcelona, 1853)  Urbanista i comediògraf. Va escriure sonets o quadres de costums, alguns de bilingües i d'altres en català, els quals juntament amb els de J. Robrenyo, foren precursors del teatre català modern. S'inspirà en temes, personatges i costums del país, i donà a conèixer l'aspecte pintoresc de la vida de Barcelona en el primer terç del s XIX. El seu teatre s'allunya del moviment romàntic i alhora pren com a model autors clàssics de la comèdia, especialment Molière. Les seves obres principals són La casa de les dispeses, Titó i Donya Paca o El viatge de la fortuna, de caràcter al·legòric i popular, El regrés del còlera, Caló i Teresa o el pintador i la criada, La Laieta de Sant Just i La festa del poble.

38 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaRenard i Closes, Francesc  (Barcelona, v 1750 – 1823)  Mestre d'obres. En 1740 realitzà un planol de Barcelona que era guardat a l'Arxiu Diocesà. Redactà una descripció del reconstruït teatre de la Santa Creu, de Barcelona, inaugurat en 1788 després de ser destruït l'anterior per un incendi. L'any 1758 projectà l'església parroquial de Santa Maria de Badalona, amb capacitat per a dues mil persones.

39 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Renard i Closes, Josep  (Barcelona, 1746 – 1824)  Mestre d'obres. Fill de Francesc Renard i germà de Francesc. Intervingué a la major part de les obres dependents del ram de Guerra executades a Barcelona els darrers decennis del s XVIII i primers anys del XIX (com l'ampliació de les Drassanes); féu nombrosos plànols i còpies de plànols d'edificis de la ciutat i també d'altres llocs. És autor -en un castellà ple de catalanismes- d'uns Quincenarios o memòries professionals molt interessants, precedits d'una autobiografia, que es troben manuscrits al Fons Renard de la Biblioteca de Catalunya. Fill seu fou Francesc Renart i Arús.

42 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Renart i Bosch, Dionís  (Tarragona, 1852 – Barcelona, 1922)  Daurador i pintor. Fou molt important la seva tasca dins l'art tradicional de la pintura sobre taula. Durant bastants anys presidí el Foment de les Arts Decoratives de Barcelona. Els artistes Dionís i Joaquim Renart i Garcia eren fills seus.

40 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Dionís Renart i GarciaRenart i Garcia, Dionís  (Sarrià, Barcelona, 1878 – Barcelona, 1946)  Escultor i astrònom. Era fill de Dionís Renard i Bosch. Format amb el seu pare i a Llotja, treballà al taller de Josep Llimona. Concorregué a les exposicions de Belles Arts de Barcelona (1911 amb Eva, 1918 amb La Raça) i de Madrid (1912 amb Al·legoria i Retrats). Sobresortí en obres d'art aplicat fent els models de bibelots de ceràmica, gerros, medalles, i voris per a joies -per a la casa Masriera-, utensilis diversos, etc; els millors són els que segueixen les formes de l'Art Nouveau. Fou escultor anatòmic de laInici página Facultat de Medicina de Barcelona. És representat al Museu d'Art Modern de Barcelona. Treballà també com a medallista. Sobresortí, d'altra banda, pels seus estudis astronòmics; fou president de la secció lunar de la Societat Astronòmica de Barcelona, iniciador i organitzador de l'Exposició d'Estudis Lunars celebrada a Barcelona el 1912 i autor d'un mapa en projecció estereogràfica de diversos relleus lunars. Un recinte lunar porta el seu nom.

41 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Renart i Garcia, Joaquim  (Barcelona, 1879 – 1961)  Dibuixant, daurador, decorador i col·leccionista. Sobresortí pels seus treballs decoratius menors i per la seva activitat com a restaurador. Dibuixà magnífics ex-libris. La reproducció de molts d'ells figura en un àlbum especial editat en 1907. Destacà per la seva intensa activitat dins la vida artística catalana, com a cooperador eficaç de moltes iniciatives. Té bon nombre de dibuixos, esbossos i notes sobre aspectes de Barcelona al Museu Històric de la Ciutat. Amb Pere Ricart fundà, en 1903, el Foment de les Arts Decoratives.

43 EUROPA - BIOGRAFIA

Renat I de Provença, o d'Anjou "el Bó"  (Angers, França, 16/gen/1409 - Ais de Provençe, França, 10/jul/1480)  Comte de Provença, duc d'Anjou (1434-80) i rei de Catalunya i pretès d'Aragó (1466-72). Fill segon de Lluís II de Provença i de Violant d'Aragó, neboda del duc de Bar (que el nomenà hereu el 1419). El 1435, titular ja de Provença i Lorena, fou nomenat hereu de Nàpols per Joana II (morta el 1435), però no en pogué prendre possessió pel fet d'estar empresonat, circumstància que aprofità Alfons el Magnànim per apoderar-se'n (setge de Gaeta, derrota de Ponça el 1435). Alliberat (1438), Renat es traslladà a Nàpols, on sofrí un prolongat setge pel rei Alfons (1441) i es veié forçat finalment a renunciar les seves pretensions al regne i retornà a França (1442). El 1466 acceptà la corona catalana que li oferí la generalitat de Catalunya en lluita contra Joan II (era nét per part de mare de Joan I de Catalunya-Aragó), i així el Principat passà a les mans de l'enemic tradicional del Casal de Barcelona, els Anjou. Reconegué al seu nebot Lluís XI de França l'annexió dels comtats de Rosselló i Cerdanya i envià com a lloctinent seu a Catalunya el seu fill Joan II de Lorena per dirigir les operacions militars. La mort prematura d'aquest afavorí la causa de Joan II deInici página Catalunya-Aragó, i a la seva mort els seus estats paterns passaren a la corona de França.

44 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca del TarragonèsRenau  (Tarragonès Municipi: 8,20 km2, 175 m alt, 151 hab (2015). Situat al nord de la comarca, al límit amb l'Alt Camp, a la dreta del Gaià, al qual aflueix la riera de Renau, al nord-est de Tarragona. La meitat del territori és ocupat per l'agricultura de secà, el principal conreu és la vinya, seguit del de garrofers, avellaners, oliveres, ametllers i cereals. La superfície inculta és ocupada per garriga, pasturatges i boscs. Regressió demogràfica, en via de despoblament. El poble és a la dreta de la riera de Renau; església parroquial de Santa Llúcia. El terme comprèn, a més, el despoblat de Peralta, la caseria de l'Altrera i l'ermita del Lloret. Depèn de les àrees comercials de Tarragona i de Valls. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades

45 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Renau i Berenguer, Josep  (València, 1907 - Berlín Oriental, Alemanya, 11/oct/1982)  Pintor, grafista i polític. Estudià a l'Escola de Belles Arts de Sant Carles de València. El 1928 realitzà la primera exposició a Madrid, però al cap de poc abandonà la pintura de cavallet per treballar en la il·lustració de revistes ("Estudios", "Cuadernos de Cultura", "La República de les Lletres", "Orto", "Nueva Cultura") i en la realització de cartells. Membre del PCE des del 1931, fou codirector amb Max Aub de la revista "Verdad", òrgan d'unió de PCE i PSOE, i féu diversos cartells de propaganda comunista. Exiliat a Mèxic el 1939, visqué des del 1958 al Berlín oriental (RDA). A més del cartellisme, destacaren els seus fotomuntatges, de llenguatge simple i efectiu, a l'estil de Heartfield. En publicà dos reculls, Fata Morgana (1967) i The American Way of Life (1977), i escriví també diversos llibres, com Función social del cartel publicitario (1937) i La batalla per la nova cultura (1978).

46 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Renau i Manén, Xavier  (Barcelona, 30/ago/1929 - )  Escriptor i advocat. Ha conreat la poesia, les narracions i la prosa no de ficció. Com a poeta ha fet confluir els topants del mite popular amb elementsInici página cabdals de la seva poètica més personal. Interessat pels estudis històrics i les biografies, ha publicat Francesc Pujols (1984), Història dels Renau (1987), Viatge als orígens d'una família catalana. Els Renau 715-1991 (1992) i Història de Gualba. La vall de les aigües blanques (2000). El 1991 fou nomenat secretari de l'Ateneu Barcelonès.

47 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Renau i Montoro, Josep  (València, 1874 – 1941)  Pintor. Conreà la pintura religiosa. Una de les seves obres més notables és el Sant Lluís Bertran de l'església valenciana de Sant Esteve. Treballà també com a restaurador. Fou professor de l'Acadèmia de Sant Carles. Hi ha una tela seva al Museu de València.

48 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Renaudin, Alfred  (Perpinyà, 1854 – 1880)  Marí. A setze anys s'allistà a la marina arran de la invasió alemanya. Amb forces desembarcades fou ferit greument al combat de Chartres, on fou condecorat sobre el camp per l'almirall. Morí ben jove, amb la salut malmesa per les ferides rebudes. Convertit en un dels símbols de la resistència francesa contra els alemanys, la seva memòria ha estat perpetuada al costat de la del seu germà Ernest.

49 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Renaudin, Ernest  (Perpinyà, 1843 – 1878)  Marí. Germà gran d'Alfred. Des dels disset anys actuà en diverses campanyies. Començà per la d'Itàlia (1860), on fou condecorat. Participà a les expedicions de Xina, Coxinxina i Mèxic. A la guerra contra Alemanya de 1870 fou ferit al setge d'Estrasburg el 16/ago. Reincoporat amb gran zel, fou gravíssimament mutilat per una granada el 23/set. Rebé la medalla militar. Amb la salut molt malmesa, moriria jove. El seu nom, amb la del seu germà Alfred, figura al monument commemoratiu de 1870 alçat a Perpinyà.

50 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA

Renclusa, la  (Benasc, Alta Ribagorça Refugi excursionista (2.140 m alt), situat al vessant septentrional del massís de la Maladeta (és dominat pel pic de la Renclusa, 2.819 m alt, contrafort destacat del massís), a laInici página dreta del torrent de Paderna o barranc de la Renclusa. Prop seu el curs d'aigua és fa subterrani (forta de la Renclusa). És propietat del Centre Excursionista de Catalunya que el féu construir impulsat per Juli Soler i Santaló i Josep Sayó, fou inaugurat el 1916. Prop seu fou construïda la capella de la Mare de Déu de les Neus.

51 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Rencules, riu de  (Salardú, Vall d'Aran)  Afluent de capçalera del riu de Valarties, emissari dels estanys de Montcasau, Seslòsses i Ribereta. Pertanyia a l'antic mun. d'Arties.

52 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Rendé i Masdeu, Joan  (l'Espluga de Francolí, Conca de Barberà, 14/feb/1943 - )  Narrador i periodista. Ha col·laborat en diaris i revistes catalans amb el pseudònim de Doctor Scòpius. La seva prosa, incisivai sovint irònica, li ha proporcionat un públic notable. Ha publicat els reculls de contes Sumari d'homicida (1978, premi Víctor Català 1977), Llibre de figuracions (1982), Consultori sentimental de Cecília Babiloni (1988), La cavalleria impossible (1992), El viatger (1995) i El barber violador (1997) i ha estrenat l'obra teatral El Rei de l'Orient (1988). Fou membre del col·lectiu Ofèlia Dracs.

53 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Rendé i Ventosa, Josep Maria  (l'Espluga de Francolí, Conca de Barberà, 1874 - Cabra del Camp, Alt Camp, 1925)  Tècnic agrònom. El 1905 creà al seu poble una Caixa Agrícola Rural de Prèstecs i Estalvis i el 1907 el Sindicat Agrícola; ambdues institucions foren la base del Celler Cooperatiu (1913). El 1916, fundà la Federació Agrícola de la Conca, amb 25 sindicats i 15 cellers cooperatius. L'any 1919 fou catedràtic a l'Escola Superior d'Agricultura. Impulsà l'Acció Social Agrària de l'indicat organisme, amb l'ensenyament agrícola per correspondència, i desplegà una gran activitat en l'organització de sindicats i cellers cooperatius, així com serveis de viticultura, d'enologia i d'arbres fruiters. Intervingué en la creació de la Caixa de Crèdit Comunal, el Servei Forestal de Ramaderia i el Crèdit Agrícola. Dirigí la pàgina agrícola del diari "La Publicitat".

54 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaRené i Padrisa, Lluís  (Barcelona, 1889 – 1963)  Dibuixant. De jove fou porter del FC Barcelona (campió de copa el 1912 i el 1913). Format a Llotja. Es dedicà preferentment a les vistes urbanes de la Barcelona vella fetes a la canya, reunides algunes als fascicles Barcelona històrica, amb text de Ramon Piñol i Andreu (1959). Exposà individualment des del 1947. És representat al Museu d'Història de la Ciutat.

55 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Renegada, torre  (Orpesa, Plana Alta Antiga torre de defensa de la costa.

56 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Reniu i Calvet, Josep  (Mataró, Maresme, 1914 – 1999)  Actor i promotor cultural. Durant la guerra civil de 1936-39 actuà en muntatges al front promoguts per la Generalitat. Acabada la guerra conegué Esteve Albert i Corp i s'introduí als ambients culturals de Mataró. Membre de l'Agrupació Dramàtica de Barcelona i de la Companyia Pujol-Fornaguera, el 1950 fou nomenat director artístic de Ràdio Maresme de Mataró, on introduí el català. Director de l'Escola de Teatre de l'Orfeó de Sants (1958-62), publicà articles sobre teatre i altres temes culturals.

57 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Renom i Costa, Josep  (Sabadell, Vallès Occidental, 1880 – 1931)  Arquitecte. Deixeble de Puig i Cadafalch, es titulà el 1907. Fou arquitecte municipal de Sabadell, Mollet del Vallès i Palau-solità i professor de l'Escola Industrial d'Arts i Oficis de Sabadell. Fou director de les obres del santuari del Collell. Féu diverses obres modernistes a Sabadell (casa Arimon) i diversos treballs d'urbanització (plaça del Mercadal, obertura del jardí de la Casa de la Caritat, plaça del doctor Robert, projecte d'eixample i reforma del 1928, etc). Germà de Vicenç.

114 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Renom i Costa, Vicenç  (Sabadell, Vallès Occidental, 1881 - 1960)  Arqueòleg. Germà de Josep. Obtingué diverses peces (com l'important mosaic de Neptú) a excavacions sabadellenques.

58 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaRenom i de Gárate, Miquel  (Barcelona, 25/jun/1912 - Barquisimeto, Veneçuela, 7/feb/1992)  Pintor. Format a Llotja, fou deixeble de Meifrèn. El 1929 ingressà a l'Escola Superior de Belles Arts de Sant Jordi, on cursà estudis en diverses especialitats. Es presentà individualment a Barcelona (1935), on exposà diverses vegades entre el 1940 i el 1950. El 1936 li fou concedida la medalla d'or de l'Agrupació d'Aquarel·listes de Catalunya; també fou premiat a Sant Cugat del Vallès i obtingué la medalla d'argent de l'Acadèmia de Sant Jordi. El 1937, participà en l'exposició de pintura catalana celebrada a Mèxic. Dins de les seves exposicions internacionals, cal subratllar la de Berlín (1942) i la XXIII Biennal de Veneçuela. El 1951 s'instal·là a Veneçuela, on residí més de quinze anys i hi ha exposat molt sovint a Caracas, assolint un sòlid prestigi.

59 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Renom i Garcia, Gaietà  (Barcelona, 1913 – 1997)  Tenor. Fou alumne de Lluís Millet i d'Eduard Toldrà, i el 1930 ingressà a l'Orfeó Català, del qual fou solista a partir del 1949. El 1934 començà a cantar amb el quartet Orpheus i el 1948 debutà al Liceu amb una obra de Toldrà. Dedicat principalment a l'òpera de cambra, ha conreat també la cançó popular catalana i ha enregistrat nombrosos discs.

60 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Renom i Jaumandreu, Faust  (Badalona, Barcelonès, 1887 – Barcelona, 1952)  Pintor i dibuixant. Estudià a l'Escola de Belles Arts barcelonina i més tard a París. Col·laborà com a dibuixant en revistes barcelonines amb psudònims com ara Fum, Stres, Moner, etc. Féu la seva primera exposició individual en 1916, a Barcelona. Per aquest temps exposà també, amb bon èxit, als Estats Units. Obtingué premis diversos. La sevaInici página és una obra convencional centrada en el paisatge, tant a l'oli com a l'aquarel·la.

61 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Renom i Riera, Pere  (Badalona, Barcelonès, 1850 – 1897)  Escriptor. Redactor del setmanari "El Eco de Badalona", fou regidor de la seva ciutat. És autor de peces teatrals breus de caràcter còmic: Los intransigentes (1877), La bandera dels tres tombs (1882), Un bateig fracassat (1881) i Los pescadores de Badalona (1889).

62 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Renouvier, Charles  (Montpeller, França, 1815 - Prada, Conflent, 1903)  Filòsof. Principal representant a França del neocriticisme que, després de Kant, defensà les tesis de la llibertat i del personalisme i negà la possibilitat de la metafísica com a ciència. Els seus últims anys els visqué prop del seu deixeble Louis Prats, a Prada. Publicà, entre altres obres, Essais de critique générale (1854-64), Introduction à la philosophie analytique de l'histoire (1896), Philosophie analytique de l'histoire (1896), Histoire et solution des problèmes métaphysiques (1901).

63 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Renyé i Viladot, Frederic  (Lleida, 1849 – 1903)  Periodista, poeta i polític. Advocat, participà en el Congrés de Jurisconsults Catalans de l'any 1881 i a l'Assemblea de Manresa (1892) de la Unió Catalanista, organització en què ocupà un lloc directiu (1889-90). A Lleida, on residí, fundà l'Associació Catalanista el 1875 i els Jocs Florals de Lleida el 1894. Ocupà els càrrecs de jutge i regidor. Fou col·laborador de "La Renaixensa", "Lo Gay Saber" i "La Il·lustració". Fundà "La Veu del Segre" (1900) i "La Comarca de Lleida", i col·laborà a "La Revista de Lleida".

64 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Renzi i de la Fuente, Miquel de  (Barcelona, 17/jul/1941 - )  Geòleg, paleontòleg i poeta. Catedràtic de la Universitat de València, ha fet contribucions al coneixement dels mol·luscs de l'Eocè, i estudis teòrics sobreInici página morfologia a partir de l'anàlisi de les conquilles de foraminífers i, mitjançant tècniques matemàtiques i informàtiques, ha elaborat models de l'evolució d'organismes fòssils. Com a poeta, és autor dels reculls Tres fan la centena (1978), Les sales d'espera (1981), Descripció d'un riu (1983), L'assalt al jardí (1986) i El missatger i les ciutats (1990).

65 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA

Reoyo Barbadillo, Toribio  (Madrid, s XIX – Barcelona, 31/des/1918)  Dirigent socialista. Tipògraf, fixà cap a 1876-78 la seva residència a Barcelona. Intervingué en la fundació de la Societat Tipogràfica de Barcelona (ago/1879), que presidí en 1882-83. Després dirigí "El Obrero" (fins a l'abr/1887), mentre Josep Pàmies i les "Tres Classes de Vapor" romangueren propers al socialisme marxista. Assolí llavors una certa popularitat: fou un dels dirigents de l'Ateneu Obrer de Barcelona i, amb García Quejido, organitzà els congressos obrers de l'ago/1888, en què fou fundada la UGT -de la qual redactà els primers estatuts-, i del PSOE. Membre de la comissió executiva de la UGT, passà en 1897-99 a la secretaria general. Dogmàtic, i sembla que de caràcter personal esquerp, mantingué l'escassa força del PSOE al Principat fins als primers anys del s XX, especialment des de Barcelona i amb una certa influència a Mataró, on dirigí "La República Social" (1896-98). Després, entrà en conflicte amb Basilio Martín Rodríguez, que li disputà el lideratge del socialisme barceloní, i el seu paper disminuí, sobretot quan el 1903 es fundà la Federació Socialista Catalana gràcies a l'impuls de Josep Comaposada.

66 ANDORRA - GEOGRAFIA

Rep, cap de  (Canillo / Encamp, Andorra)  Pic (2.295 m alt), al límit de les dues parròquies, que forma la paret oriental del forat de la Bor, congost obert per la Valira.

67 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Reparaz, Antonio de  (en alta mar, prop de Cadis, Andalusia, 1833 - Reus, Baix Camp, 1886)  Compositor d'origen basc. Primogènit dels vint-i-un fills d'un militar. Arran d'una epidèmia de còlera li fou cancel·lat unInici página contracte per anar a Torí i s'establí a Reus poc abans de morir.

68 EUROPA - BIOGRAFIA

Gonçalo de Reparaz RodriguesReparaz Rodrigues, Gonçalo de  (Porto, Portugal, 1860 - Mèxic DF, Mèxic, 1939)  Escriptor, polític i geògraf. Fill del compositor Antonio de Reparaz. Des del 1878 col·laborà en la revista de Barcelona "El Viajero Ilustrado"; posteriorment s'establí a Barcelona, on conegué africanistes, com el geògraf català R. Beltran i Rózpide. Durant quaranta anys defensà, amb articles i conferències, intervencions polítiques i actuacions diplomàtiques, la necessitat que l'estat espanyol intervingués a l'Àfrica i, sobretot, al Marroc, no per les armes, sinó evidenciant una superioritat moral, política i econòmica. Formà part de la comissió oficial

69 EUROPA - BIOGRAFIA

Gonçal de Reparaz i RuizReparaz i Ruiz, Gonçal de  (Sèvres, Illa de França, 15/gen/1901 - Lima, Perú, 1984)  Geògraf i historiador. Des de 1922, residí a Barcelona, on s'integrà en la investigació a les escoles de geografia i d'història catalanes. Fou professor de l'Escola de Ciències Socials (1928-38) i de l'Escola Superior de Nàutica (1934-38). Seguí la tradició paterna en la investigació històrica de tema geogràfic; de manera especial l'escola cartogràfica catalana baixmedieval. Dins d'aquesta etapa i temàtica, cal esmentar diverses obres: Història dels descobriments geogràfics (1927-28), La época de los grandes descubrimientos españoles y portugueses (1931), Catalunya a les mars (1930), Mestre Jácome de Malhorca, cartógrafo do Infante (1930) i la seva tesi doctoral, que defensaria el 1940 a la Universitat de Tolosa, Histoire de la géographie de l'Espagne, on demostra la importància de la cartografia catalana pel que fa als descobriments marítims ulteriors. Ha estat un dels impulsors de la geografia moderna...  Segueix... 

70 ILLES BALEARS - HISTÒRIA

Inici páginaRepartiment de Mallorca  (Mallorca, 1232)  Repartiment de cases i terres de l'illa, fet arran de la conquesta. És contingut en un llibre que sembla haver estat redactat el 1232 per l'escrivà Pere de Santmelió, però conté també la transcripció d'acords del 1230, i continua amb d'altres fins el 1273. És guardat a l'arxiu de la Corona d'Aragó, a Barcelona i n'hi havia un altre exemplar a Mallorca, en part en llatí i en part en àrab, del qual es conserva una còpia de 1267-69 a l'Arxiu Històric. És un text del més gran interès per al coneixement de l'illa immediatament abans i després de la seva incorporació als dominis de Jaume I. Pròsper de Bofarull el publicà el 1856, però Josep M. Quadrado ja l'havia fet conèixer el 1850, en versió castellana no literal, ordenada per conceptes, i amb comentaris, partint del còdex mallorquí. Joan Dameto i Cotoner ja n'havia publicat una part en la seva Historia general del reino baleárico (1632).

71 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Repartiment de València  (País Valencià, 1237)  Repartiment fet entre els conqueridors o per donacions reials, per diversos conceptes, de les terres i els edificis del Regne de València. Aquesta distribució és transcrita en tres volums, formats a mitjan s XVIII i relligats al començament del XIX amb plecs i fulls procedents de diversos registres coetanis de les donacions. Aquestes (en nombre d'unes 6.000) hi apareixen iniciades el 1237 i acabades el 1252, amb alguna anotació que correspon a donacions anteriors, com una del 1234 a Pere de Montcada de la torre d'aquest nom i les seves alqueries. L'aplegament de materials per a la formació dels volums fou fet amb un cert desordre i amb la pèrdua d'alguna part d'aquells. El text és sovint esmenat o cancel·lat i amb signes que no sempre són de fàcil i segura interpretació. És del més gran interès per a l'estudi de diversos aspectes del País Valencià en el temps del seu pas de mans sarraïnes a les de Jaume I, i per això ha estat qualificat de document bàsic de la història del Regne de València. És un dels més antics texts sobre paper que posseeix l'Arxiu Reial de Barcelona. Pròsper de Bofarull l'edità el 1856. El 1939 hom en publicà una edició fotocopiada amb un pròleg pòstum de Julià Ribera i Tarragó.

72 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaRepiaix, riera de  (Selva / Vallès Oriental Afluent esquerrà de la Tordera, que neix als vessants del turó de Montsoriu (637 m alt), dins el terme de Breda, el qual travessa de nord a sud i, després de rebre per l'esquerra la riera de Breda, desguassa prop del límit dels termes de Riells i Viabrea, Breda i Sant Celoni.

73 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Replana, la  (Fontanars dels Alforins, Vall d'Albaida / Beneixama - el Camp de Mirra, Alt Vinalopó)  Altiplà (989 m alt) entre els tres municipis, a la zona limítrofa de la vall d'Albaida i la vall de Biar.

74 CATALUNYA - LITERATURA

Representació de la Sibil·la i l'Emperador  (Barcelona, inici s XV)  Peça dramàtica del cicle nadalenc. És l'escenificació de la llegenda romana de l'Aracaeli, segons la qual l'emperador Octavi hauria tingut una visió misteriosa de la Mare de Déu amb el Fill en braços, visió que li fou explicada per la Sibil·la Tiburtina. En són conegudes diverses versions catalanes dels s XV i XVI, fragmentàries o barrejades amb la processó dels profetes i l'adoració dels pastors.

75 CATALUNYA - LITERATURA

Representació de l'Assumpció de Madona Santa Maria  (Catalunya, s XIV)  Peça dramàtica en versos apariats, referent a la mort i assumpció de la Mare de Déu. Escrita i representada a les comarques tarragonines al s XIV, fou publicada en bona part al final del s XIX per Joan Pié. Té força interès des del punt de vista escènic i musical, per les seves acotacions. Fou representada de nou el 1963, al Tinell de Barcelona, sota la direcció de Josep Romeu i Figueras.

76 ILLES BALEARS - PUBLICACIÓ

República  (Palma de Mallorca, gen/1934 – gen/1936)  Setmanari d'esquerra, bilingüe. El seu director fou Benet Gaita i Isern i es convertí en òrgan d'Esquerra Republicana Balear en fundar-se aquesta l'abr/1934. Féu unes sorolloses campanyes per a la revisió de la llei d'arrendaments i de denúncia de la Companyia dels Ferrocarrils de Mallorca. Deixà d'aparèixer per facilitar la sortida del diari "Antorxa", òrgan del front popular.

77 CATALUNYA - POLÍTICA

Inici páginaRepública Catalana de 1641  (Barcelona, 16/gen/1641 - 23/gen/1641)  Efímer estat català, creat per la Junta de Braços del Principat, a proposta de Pau Claris, com a definitiva separació de l'obediència a Felip IV de Castella, que havia envaït el Principat (Guerra dels Segadors). Pau Claris, amb tot, evità una proclamació oficial de la República, potser per no excloure una pau negociada. La creació d'una república havia estat aconsellada per Richelieu com a solució al conflicte, però el seu representant, B. Du Plessis-Besançon, féu que l'ajut francès fos deliberadament ineficaç i ambigu fins que, el 23/gen, amb l'exèrcit castellà a les envistes de Barcelona, les autoritats catalanes s'avingueren a posar el Principat sota la sobirania de Lluís XIII de França.

78 CATALUNYA - POLÍTICA

República Catalana de 1931  (Catalunya, 14/abr/1931 – 17/abr/1931)  Règim proclamat des del Palau de la Generalitat de Barcelona per Francesc Macià, hores abans que a Madrid es produís la proclamació de la República Espanyola. Tres dies després, amb la visita a Barcelona de tres ministres del govern provisional de Madrid -Nicolau d'Olwer, Marcel·lí Domingo i Fernando de los Ríos- es produí l'acord de substituir la República Catalana per una Generalitat de Catalunya i hom fixà el procés d'elaboració d'un estatut d'autonomia que havia d'ésser aprovat en definitiva per les corts constituents espanyoles. En realitat, el gest inicial de Macià fou ambigu i provisional, amb un gradual abandó del to independentista.

79 PAÍS VALENCIÀ - PUBLICACIÓ

República de les Lletres, La  (València, 1934 – 1936)  Revista trimestral. N'aparegueren vuit números i n'era director Enric Navarro i Borràs. Incloïa treballs sobre literatura, art i política amb una òptica valencianista d'esquerres, nacionalista catalana. Hi col·laboraren Miquel Duran i Tortajada, que en fou el promotor, Adolf Pizcueta, Francesc Almela i Vives, Eduard Martínez i Ferrando, Gabriel Alomar, M. Folguera i Duran, Martí de Riquer i altres autors.

81 CATALUNYA - PUBLICACIÓ

Inici páginaRepublicano, El  (Barcelona, 1842 – s XIX)  Periòdic. Aparegué sota l'impuls de Francesc de Paula Coello i d'Abdó Terradas. Vingué a continuar l'"Hoja Volante" i se significà per l'aferrissada campanya contra Espartero. El set/1842 publicà el famós Pla de la Revolució (La Campana) de Terradas. Hi escriviren també Joan Manuel Carsy, Narcís Monturiol i Joan Tutau.

80 ILLES BALEARS - PUBLICACIÓ

Republicano, El  (Palma de Mallorca, jul/1887 – gen/1892)  Diari, òrgan dels republicans mallorquins, dirigit per Gabriel Castellà. Representà el republicanisme progressista. Fou continuat amb "La República" (mar/1892 - set/1894), també dirigit inicialment per Castellà i posteriorment per Miquel Martí.

82 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Republicans, es  (Palma de Mallorca, Mallorca Occidental Altre nom amb què fou conegut el poble de s'Arenal.

83 CATALUNYA NORD - PUBLICACIÓ

République des Pyrénées-Orientales, La  (Rosselló, 26/oct/1902 - 30/mar/1906)  Diari. Òrgan del partit radical socialista, fundat per Simó Violet. Els seus redactors en cap foren Marcel Huart, G. Jouaust i Noma Roustan.

84 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI

Situació de la comarca de la Plana d'UtielRequena  (Plana d'Utiel Municipi i capital de la comarca: 814,20 km2, 692 m alt, 20.621 hab (2015). Situat a la zona de parla castellana del País Valencià, al sud-est de la comarca, el seu terme, el més extens del País Valencià, ocupa prop de la meitat del territori comarcal i és regat pels rius Magre, Reatillo i Cabriol, que en forma el límit sud-occidental. Format al sector oriental de l'altiplà de Requena. Predomini del secà (vinya, cereals, ametllers, oliveres i fruiters) sobre el regadiu (hortalisses i arbres fruiters). Ramaderia porcina, ovina i granges d'aviram. Apicultura. Dins el sectorInici página secundari hi sobresurt la indústria alimentària, especialment la producció de vi, que constitueix una de les fonts d'ingressos de l'economia local; altres indústries són la tèxtil, de la fusta i mobles i la metal·lúrgica. La ciutat és prop de la riba esquerra del Magre, a la sortida dels ports (serra de les Cabrelles); conserva en el nucli antic, anomenat la Villa, el caràcter medieval, i és a redós de l'antic castell de...  Segueix... 

85 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Requena, Gaspar  (Cocentaina, Comtat, s XVI - País Valencià, d 1583)  Pintor renaixentista. Documentat del 1555 al 1583. En col·laboració amb l'extremeny Pedro Rubiales és autor del retaule de Santa Úrsula, amb figures generalment de cànon esvelt i harmoniós, que hom ha identificat amb el conservat al Museu de Belles Arts de València (1540), procedent del convent de la Puritat. Probablement fou germà de Vicent.

86 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Requena, regió de  (País Valencià Regió ponentina (4.462,42 km2), de parla castellana, que comprèn les comarques de la Canal de Navarrés, la Foia de Bunyol, la Plana d'Utiel i la Vall de Cofrents. Inclou la conca mitjana del Xúquer i una part de la del barranc de Xiva. Històricament estigué dividida entre el regne de València (governacions deçà Xúquer i dellà Xúquer) i el de Castella (Plana d'Utiel). Però la divisió provincial de 1833 l'englobà dins la província de València, on constituí els partits judicials que foren refosos el 1970 en els de Requena i Xàtiva. Totà la regió pertany a l'arxidiòcesi de València. Requena és discutida, com a mercat regional, per Utiel, dins la mateixa Plana, per Xàtiva a la Canal de Navarrés i per València a la Foia de Bunyol.

87 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Requena, serra de  (Barxeta / el Genovès, Costera / Benigànim, Vall d'Albaida)  Sector de la serra Grossa, entre els tres municipis, a llevant del riu d'Albaida, continuació de la serra de la Creu, que separa les dues comarques. Culmina a 486 m alt.

88 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Inici páginaRequena, Vicent  (Cocentaina, Comtat, s XVI - València, d 1590)  Pintor renaixentista. Documentat del 1589 al 1590. Pintà els retaules de Sant Jeroni, de Santa Anna i de la Concepció per a l'església de Sant Miquel dels Reis. Se li atribueixen altres obres pintades per a l'església de Sant Domènec, també a València. També era bon retratista.

89 CATALUNYA - HISTÒRIA

Requesens  (la Pobla de Mafumet, Tarragonès Antiga quadra. Formava part, el 1392, del terme de Codony. El s. XIX fou agregada a l'actual municipi juntament amb les quadres de Camareria i del Vilar del Baró.

90 CATALUNYA - HISTÒRIA

Requesens  (la Jonquera, Alt Empordà)  Antic poble, centrat pel castell de Requesens (511 m alt), situat al vessant sud del puig Neulós. Construït a mitjan s. XI, fou inicialment propietat dels comtes del Rosselló, bé que es trobava situat a la frontera amb el comtat d'Empúries. Des del 1075 la propietat del castell fou compartida pels dos comtats, fins que passà definitivament al d'Empúries. El 1418 fou adquirit pels vescomtes de Rocabertí, però progressivament anà perdent la seva importància. L'edifici fou objecte, al s. XIX, d'una àmplia però poc acurada restauració. Situat vora el castell, el santuari de Requesens tingué una considerable importància entre els s. XVII i XIX.

91 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Requesens  (Tarragona, a 1272 - Catalunya, s XVI)  Llinatge de mercaders i ciutadans. Assoliren el grau de cavallers a la segona meitat del s XIV i el de nobles el 1458. La seva influència i enlairament polítics es degueren a la vinculació que tingueren amb el càrrec de governador general de Catalunya i especialment al fet d'haver-se posat al costat de Joan II en la guerra civil del 1462. Llur vinculació amb el llinatge homònim de cavallers, que hom troba a la ciutat de Girona el 1181 (Arnau de Requesens) i amb el castell de Requesens, no ha pogut ésser establerta.

92 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaRequesens, Arnau de  (Girona, s XII)  Cavaller. Es documentat a la ciutat de Girona el 1181. Fou avi dels possibles germans Guillem i Arnau de Requesens.

115 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Requesens, Arnau de  (Catalunya, s XIII - d 1256)  Cavaller. Nét d'Arnau de Requesens i possible germà de Guillem. Es casà amb la pubilla Agnès de Pelacalç, senyora de Pelacalç. L'herència d'aquesta branca fou recollida per la seva néta, Elionor de Requesens.

93 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Requesens, Berenguer de  (Tarragona, s XIII - 1317/18)  Jurat del port de Tarragona. Fill de Guillem de Requesens (m 1287) i germà de Pere (m 1328?). Intervingué en empreses comercials i amb el capital que li produïren comprà les senyories baixes de Vilallonga i Castellnou. Fou pare de Berenguer i Pere de Requesens i de Llorenç.

94 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Requesens, Berenguer de  (Catalunya, s XV)  Noble. Fou per un temps governador de Catalunya. Prengué partit per Joan II a la lluita d'aquest contra la Generalitat, les forces de la qual l'agafaren presoner pel maig de 1464.

95 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Requesens, Berenguer de  (Catalunya, s XV - Nàpols, Itàlia, s XV)  Cavaller. Serví el rei Ferran de Nàpols. N'era majordom el 1476.

113 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Requesens, Bernat  (Catalunya, s XV)  Pintor gòtic. Era gendre del pintor Pere Joan Rovira, amb qui col·laborà en el retaule de Sant Maties, de la parròquia de la Bisbal, i en el de la Trinitat i Sant Eloi delInici página monestir d'agustins d'Igualada.

96 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Requesens, Bernat de  (Catalunya, s XIII)  Establert a Cotlliure (1292). Parent dels germans Bernat i Guillem de Requesens.

97 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Requesens, Bernat de  (Girona ?, s XIII – Tarragona, 1286)  Ciutadà de Tarragona i petit propietari. Germà de Guillem (mort el 1287), els quals foren els primers representants coneguts d'aquest llinatge a Tarragona. Sembla que fou pare de Guillem de Requesens (mort el 1303).

98 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Requesens, Castellana de  Veure> Requesens i de Soler, Castellana de.

99 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Requesens, Elionor de  (Catalunya, s XIII - s XIV)  Muller de Ponç de Caramany. Néta d'Arnau de Requesens i d'Agnès de Pelacalç, senyora de Pelacalç, la qual heretà Elionor, i que aportà al seu marit i a llurs descendents.

100 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA

Requesens, Galceran de  (Itàlia, s XV)  Noble. De la branca italiana de la família. Fou corsari en aigües italianes, servint-hi la política d'Alfons IV el Magnànim. El 1439, amb Gilabert de Montsoriu, actuava amb sis galeres en aigües de Salern.

101 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Requesens, Guillem de  (Catalunya, s XIII - d 1262)  Senyor del castell de Requesens. Nét d'Arnau de Requesens i possible germà d'Arnau. Es casà amb una pubilla del llinatge Anglès, que li aportà la torre o força de Cabrera a la ciutat de Girona, dita castell de Cabrera i després de Requesens, en feu dels Montcada. Aquesta herència passà als Botonac i després als Castellnou, que algunes vegades es cognomenaren deInici página Requesens.

102 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Requesens, Guillem de  (Tarragona, s XIII – 1287)  Ciutadà. Germà de Bernat (m 1286), els quals foren els primers representants coneguts d'aquest llinatge a Tarragona, on eren ciutadans i petits propietaris. Fou el pare de Berenguer i de Pere de Requesens (m 1328?).

103 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Requesens, Guillem de  (Catalunya, s XIII – 1303)  Fill de Bernat de Requesens (m 1286). fou cambrer de la seu de Tarragona.

104 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA

Requesens, Isabel de  (Sicília, Itàlia, s XVII)  Muller de Martí d'Alagó-Arborea i d'Espés-Madrigal, segon marquès de Villasor a Sardenya i baró de Sant Boi de Llobregat. Néta -o potser filla- de Francesc de Requesens i de Ventimiglia. Amb Isabel s'extingí la branca siciliana de Berenguer Joan, després barons de San Giacomo, la qual aportà aquesta baronia als seus descendents i al seu marit.

105 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Requesens, Jaume de  (Catalunya, s XV – s XVI)  Noble. El 1511 fou nomenat governador de Tunis, plaça ocupada l'any anterior. Hi restà a hivernar manant una guarnició de 2.500 soldats. El 1512 fou substituït al càrrec per Guillem de Montcada. Passà aleshores a Itàlia, per tal de secundar un altre Montcada, Hug, en la protecció del Papat, mentre altres forces manades per Ramon de Cardona feien front als francesos.

106 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Requesens, Jaume Joan de  (Catalunya, s XVI)  Noble. El 1528 encarregà el retaule de Sant Feliu, per a l'església barcelonina de Sant Just, al notable artista Pere Nunyes. L'obra fou enllestida dos anys després.

107 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaRequesens, Jeroni de  (Catalunya, s XV – Barcelona, 1548)  Eclesiàstic. Des del 1537 era bisbe d'Elna. Fou bisbe de Tortosa des del 1542, com a successor d'Antonio de Calcena. Treballà a l'edició del Breviari diocesà que fou estampat a Lió el 1547. Morí a la casa d'Estefania de Requesens, vídua de Joan de Zúñiga, on s'estatjava per aquell temps el rei Felip II d'Espanya. Fou succeït a la diócesi tortosina per Fernando de Loaces.

108 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Requesens, Joana de  (Catalunya, s XV – s XVI)  Muller de Pere de Cardona, un dels fills del duc Joan Ramon Folc IV de Cardona. El seu marit fou governador del Principat durant molts anys. El mateix càrrec havia de tenir el seu fill dit també Pere.

110 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Requesens, Lluís de  Veure> Requesens i de Relat, Lluís de (cavaller).

109 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaRequesens, Lluís de  (Catalunya, s XV)  Poeta. Se'n conserven cinc discretes cobles esparses de tema amorós, una d'elles de to anticlerical. Sostingué un llarg debat poètic amb Joan Berenguer de Masdovelles. No ha pogut ésser identificat amb cap dels membres de la família Requesens.

111 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Requesens, Maria de  (Catalunya, s XVI)  Muller de Joan de Cardona, general de les galeres de Nàpols i Sicília i virrei de Navarra. No li donà successió.

112 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Requesens, Pere de  (Catalunya, s XIII - 1328 ?)  Comerciant. Fill de Guillem de Requesens i germà de Berenguer. Inicià la línia de Vilafortuny. Dedicat al comerç i als negocis marítims, fou conseller reial, comprà al rei, a carta de gràcia, el castell de Muredine i la senyoria baixa de Vilafortuny. Aquesta línia sembla que s'extingí a la segona meitat del s XV.

Anar a:    Rem ]    [ Remo ]    [ Renard i  ]    [ Reni ]    [ Repr ]    [ Requesens, A ]Inici página

A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Logo de Dades dels Països CatalansEntrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ BlocContactar amb Dadescat

© 2006-2016 Associació Sense Límits / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons

Sense Límits a Internet: Sense Límits / Alt Camp Info / Directori Alt Camp / Masia Virtual -