|
|
|
Anar a: [ Ria ] [ Rialp ] [ Riba ] [ Riba i L ] [ Ribam ] [ Ribas i F ] Si vols anar ràpid vés sol, si vols arribar lluny vés acompanyat. (Proverbi africà) 1 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Ria (Serra de Portaceli, Camp de Túria) Despoblat de l'antic terme de Serra de la Calderona. Antic lloc de moriscs, despoblat el 1609, fou repoblat el mateix any, però desaparegué definitivament al llarg del s. XVII. En resta una torre en ruïnes. 94 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Rià (Rià i Cirac, Conflent) Poble (382 m alt) i cap del municipi. Es divideix en dos sectors; l'antic, dit la Lliça, és situat en amfiteatre al vessant d'un turó granìtic que s'alça a l'interfluvi de la Tet i la riera del Callau, coronat per les runes de l'antic castell de Rià (esmentat ja el 1194), i el barri del Pont de Rià, és a la dreta de la Tet (els dos nuclis són units pel pont de na Bernada), on foren construïts els alts forns. Rià, esmentat ja 2 CATALUNYA NORD - MUNICIPI
3 CATALUNYA - HISTÒRIA Rialb, baronia de (Catalunya) Jurisdicció senyorial, que comprenia els termes de Rialb Sobirà (el Puig de Rialb) i de Rialb Jussà (la Torre de Rialb), a la Noguera i abans a la vegueria d'Agramunt, que el s XVI pertanyia als Alentorn, senyors de Seró, de qui, per successius enllaços matrimonials, passà als Rocabertí, senyors de Tagamanent, i als Pinós, senyors de Santa Maria de Barberà, els quals a la primera meitat del s XVIII la vendrien a Josep Mercader i de Sabater. Els Mercader (després comtes de Bell-lloc) la posseïren fins al s XIX, que es transformà en municipi amb el nom de la Baronia de Rialb, al qual foren agregats Gualter i Bellfort. 4 CATALUNYA - GEOGRAFIA Rialb, el (Alt Urgell / Pallars Jussà / Noguera) Afluent dretà del Segre, Neix a la serra de Boumort, entre l'altiplà del pla de Llet i la roca de Senyús, dins l'antic mun. de Montanissell (Coll de Nargó, Alt Urgell), i que, després de drenar la vall dels Prats, s'obre pas entre les serres de Carreu i de Sant Joan pel forat dels Prats i es dirigeix vers Bóixols i la Rua (Pallars Jussà), on s'inicia un llarg congost que limita, en gran part, les tres comarques. Després de rebre, per l'esquerra, el torrent de Gavarra, travessa el terme de la Baronia de Rialb i 5 ANDORRA - GEOGRAFIA Rialb, el (Ordino, Andorra) Curs d'aigua, que neix a la línia de crestes de la zona axial pirinenca, la capçalera del qual és la conca de Rialb, dominada pel mont del Serrat, la portella de Varilles, el pic de Siguer de Rialb (2.903 m alt), el port de Rialb (2.670 m alt a la línia fronterera), el port de Siguer, el pic i el port de Banyells i el pic de Salt. Després de rebre, per l'esquerra, el riu de Sorteny, s'uneix al Serrat amb la riera de Tristaina per formar la ribera d'Ordino. 6 CATALUNYA - BIOGRAFIA Rialb, Guillem Bernat de (Catalunya, s XIV) Cavaller. El 1323 anà a lluitar a Sardenya, amb l'expedició que dirigí l'infant Alfons per sotmetre l'illa a l'obediència de Jaume II. 7 CATALUNYA - HISTÒRIA Rialb, marquesat de (Catalunya) Títol concedit el 1710, pel rei-arxiduc Carles d'Àustria, sota la senyoria de Rialb, propietat de la corona, al vescomtat de Castellbò, i malgrat l'oposició dels seus habitants, a Ramon de Vilana-Perles i Camarasa. La seva filla, Gertrudis de Vilana-Perles i Fàbregues, muller del primer comte de Figuerola, no el convalidà als Borbó, però el 1923 fou rehabilitat per llur quadrinét i segon titular l'ambaixador Manuel de Figuerola-Ferrety i Martí. Ha passat als Cuervo. 8 CATALUNYA - GEOGRAFIA Rialb, pantà de (Alt Urgell / Noguera) Embassament entre les dues comarques, al sector mitjà del Segre. Fou inaugurat el 1999, i compta amb una extensió de 1.505 ha i una capacitat de 402 hectòmetres cúbics. La presa té una altura de 101 m i una longitud de coronació de 505 m. La construcció del pantà obligà al desallotjament total dels nuclis de Tiurana i Bassella. Les aigües permeten la distribució de cabals cap al canal d'Urgell. 9 CATALUNYA - GEOGRAFIA
10 CATALUNYA - MUNICIPI
11 CATALUNYA - GEOGRAFIA Rialbo, el (Pallars Sobirà) Veure> Berasti, riu de. 12 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA Rialbo, el (Ribagorça) Riu, afluent esquerrà de l'Éssera (o barranc de Llert, o de Sant Adrià), dins de la comarca. Neix al vessant septentrional del Turbó i drena la Vall de Bardaixí, al sector actualment aragonès de l'antic comtat de Ribagorça. Després de travessar un extrem de l'antic municipi de Merli i rebre, per 95 CATALUNYA - PUBLICACIONS Rialla, La (Catalunya, s XIX - s XX) Nom de diverses publicacions humorístiques. A Lleida sortí el 28/oct/1899 un setmanari amb títol de "La Rialla" per tal de lluitar contra el caciquisme de l'època; se'n publicaren només cinc números. A Reus s'inicià la publicació de "La Rialla" el 12/jun/1909, i tingué també poca durada. A Barcelona sortí "La Rialla" el 2/oct/1913 i, malgrat tenir col·laboracions com Apa, Bon i altres destacats humorístes només publicà quatre números. A Badalona, amb data d'1/jun/1922, sortí "La Rialla", que, amb 113 números publicats, durà fins al 25/set/1924. Fou un revista literària d'àmbit local, dirigida per Joan Garriga i Franc. 13 CATALUNYA - CULTURA Rialles (Terrassa, Vallès Occidental, 1972 - ) Moviment. Nascut a la delegació d'Òmnium Cultural de Terrassa que començà a estendre's pels Països Catalans. Es proposa d'oferir periòdicament espectacles en català per a nois i noies (teatre, música, cinema, titelles, pallassos, etc), que els permetin de sintonitzar amb la cultura catalana i amb la cultura universal. L'any 1980 es transformà en delegació funcional d'Òmnium Cultural i adoptà el nom de Moviment Rialles de Catalunya. 14 CATALUNYA - GEOGRAFIA Rialp (Pallars Sobirà) Veure> Rialb de Noguera. 15 CATALUNYA - HISTÒRIA Rialp, baronia de (Catalunya) Títol concedit el 1925 a Claudi Rialp i Navinés (1862-1949), industrial barceloni i conseller de l'ajuntament de Barcelona. Continua en la mateixa família. 16 CATALUNYA - BIOGRAFIA
17 CATALUNYA - BIOGRAFIA Rialp i Casas, Francesc (Barcelona, 1928 – 1979) Erudit cinematogràfic. Creà l'Arxiu Cinematogràfic Internacional, molt valuós en revistes, llibres, anuaris i catàlegs. Col·laborà en moltes revistes i publicacions de cinema, i fou l'ànima de la darrera època de "Film Guía". 18 CATALUNYA - BIOGRAFIA Rialp i de Safont, Ramon de (Catalunya, s XVII – Àustria ?, d 1716) Militar. Lluità contra els borbònics a la guerra de Successió, essent sergent major del regiment de cavalleria del coronel Subies. El 1713 desobeí l'ordre d'evacuar i restà a Barcelona, on fou nomenat tinent coronel del nou regiment de cavalleria manat per Antoni Desvalls, amb el qual sortí de Barcelona i, després d'un temps amb els expedicionaris del diputat Berenguer i el coronel Rafael Nebot, entrà a Cardona amb Desvalls, del qual fou gran auxiliar. Participà al consell de guerra d'Olesa de Montserrat (18/mai/1714). Intervingué a la doble batalla de Talamanca i de Sant Llorenç Savall (13 i 14/ago/1714). S'acollí a la capitulació de Cardona (18/set/1714) però, inflingint els pactes, els borbònics li confiscaren els béns. Fugí del país i anà a Àustria, on ingressà a l'exèrcit imperial amb el grau de tinent coronel. Era un dels catalans que combateren contra els turcs el 1716, a la divisió que manava Antoni Desvalls. 19 CATALUNYA - GEOGRAFIA Rials (Camprodon, Ripollès) Masia i antic terme (fins al 1965 del terme de Freixenet de Camprodon), situada als vessants meridionals del turó de la Rovira (1.159 m alt), a l'interfluvi del Ritort i el Ritortell. 20 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Riambau, Francesc (Eivissa, Eivissa, 1704 – Madrid, 1770) Escripturista i poliglot. Estudià primeres lletres a França i després filosofia, dret i cànons. El 1732 professà a Madrid al convent dels agustins, on residí quasi sempre, llevat d'un curt temps que fou prior a Ciudad Rodrigo. Pel seu coneixement del grec i d'altres idiomes, col·laborà activament, per bé que anònimament, amb l'historiador Enrique Flórez. El 1762 se li 21 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Riambau, Joan (Eivissa, Eivissa, 1689 – Madrid, 1755) Jurista. Exercí a Mallorca i a Madrid. Fou assessor i sots-delegat de rendes públiques (1739). És autor d'uns Discursos legales i d'altres treballs jurídics. 22 CATALUNYA - BIOGRAFIA Riambau, Pere (Barcelona, s XV – s XVI) Forjador. Treballà associat amb Pere Roca, amb qu féu, el 1510, una reixa per al convent de framenors de Barcelona. 92 CATALUNYA - BIOGRAFIA Riambau i Möller, Esteve (Catalunya, 1955 – ) Crític i historiador del cinema. Llicenciat en medicina i doctor en ciències de la comunicació per la Universitat Autònoma de Barcelona. Ha publicat monografies sobre directors de cinema i estudis sobre etapes i escoles concretes de la història del cinema: Temps era temps: cinema de l'Escola de Barcelona i el seu entorn (1993), La producció cinematogràfica a Catalunya (1962-1969) (1995), Guionistas en el cine español: quimeras, picarescas y pluriempleo (1998), amb C. Torreiro, i El cine francés, 1958-1998; de la Nouvelle Vague al final de la escapada (1999). 23 CATALUNYA - GEOGRAFIA Riard (Lladurs, Solsonès) Caseria (1.029 m alt), situada al pla de Riard, altiplà, al sud del prat d'Estaques, contrafort meridional de la serra del Port de Comte, a la divisòria d'aigües entre el Cardener i el Segre. 24 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Riard (Bages de Rosselló, Rosselló) Veure> Rard. 25 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA
26 CATALUNYA - BIOGRAFIA Riart i Mitjavila, Francesc (Barcelona, 1893 - s XX) Escriptor. Ha exercit l'ensenyament com a mestre oficial durant cinquanta anys. Ha publicat set llibres de poemes, entre els quals Visions poètiques de Mallorca (1964), Besllums d'un gran amor (1965) i Les cràteres de la poesia (1966). Ha traduït al català Petrarca, Heine i poetes portuguesos i anglesos. Signà habitualment Francesc de Riart. 27 CATALUNYA - HISTÒRIA Riba, comtat de la (Catalunya) Títol concedit pel pretendent tradicionalista Carles (VII) al seu ministre de la guerra Ignasi Plana i Montcada (mort el 1880), únic titular, casat amb la segona comtessa de la Riba i Picamoixons. 30 CATALUNYA - MUNICIPI
28 CATALUNYA - GEOGRAFIA
29 CATALUNYA - GEOGRAFIA Riba, la (les Llosses, Ripollès) Veure> Sant Esteve de la Riba. 31 CATALUNYA - HISTÒRIA Riba, la (Santa Margarida i els Monjos, Alt Penedès) Antiga quadra, que el s XIX formava part del terme de la Bleda. 32 CATALUNYA - BIOGRAFIA Riba, Robert de la Veure> Sans i Balsells, Joan. 33 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Riba, Sant Martí de la (Elna, Rosselló) Veure> Sant Martí de la Riba. 34 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Riba, Sant Martí de la (Millars, Rosselló) Veure> Sant Martí de la Riba. 35 CATALUNYA - HISTÒRIA Riba d'Ebre, marquesat de (Catalunya) Títol concedit el 1693 a Josep Serra i Dòria, únic titular. 36 CATALUNYA - BIOGRAFIA Riba i Arderiu, Jordi (Barcelona, 1921 – 1996) Enginyer tèxtil. Fill de Carles Riba i Clementina Arderiu. Estudià a la Universitat Autònoma de Barcelona i a la de Montpeller, i a l'Escola d'Enginyers de Terrassa, on es doctorà en enginyeria tèxtil. Redactor d'"Ingeniería Textil" (1952), de "Publicaciones Técnicas Textiles" (1955) i de la part castellana d'un diccionari tèxtil multilingüe (1965); col·laborà també a "Boletín Textil Internacional". 37 CATALUNYA - BIOGRAFIA
38 CATALUNYA - BIOGRAFIA Riba i Bracons, Antoni (Barcelona, 1886 – 1954) Dibuixant i gravador. Fill d'Antoni Riba i Garcia. Gairebé autodidacte com a dibuixant, fou deixeble del gravador Josep Torner i Fornés a l'Institut de les Arts del Llibre, on fou professor des del 1939. Exposà a Barcelona des del 1923 i a l'Havana (1929). Participà a diverses col·lectives a l'estranger. Guanyà el primer premi dels Amics del Gravat de Barcelona (1936). Com a dibuixant col·laborà a diverses publicacions. 39 CATALUNYA - BIOGRAFIA
40 CATALUNYA - BIOGRAFIA
41 CATALUNYA - BIOGRAFIA Riba i Gabarró, Josep (la Pobla de Claramunt, Anoia, 1928 - ) Historiador. S'ha especialitzat en monografies sobre la seva comarca. Ha publicat, amb rigor metodològic, Toponímia de la Pobla de Claramunt i del seu terme (1960), Els llibres dels paraires del Carme (1965), Fenologia de la comarca d'Igualada (1970), Història de 12 poblacions de la comarca de l'Anoia (1986) i Bicentenari de l'església de Santa Maria de la Pobla de Claramunt (1992). 42 CATALUNYA - BIOGRAFIA Riba i Garcia, Antoni (Tortosa, Baix Ebre, 1859 – Barcelona, 1932) Escultor. Format a l'Escola de Belles Arts de Barcelona. És conegut sobretot com a imatger i autor de retrats de terra cuita. Col·laborà amb Gaudí a la casa Vicens del carrer de les Carolines, modelant-ne molts detalls ornamentals, i ho féu també a la Sagrada Família. 43 CATALUNYA - BIOGRAFIA Riba i Garcia, Carles (Tortosa, Baix Ebre, 1870 – Barcelona, 1941) Escultor. Germà d'Antoni. És autor de talles en fusta remarcables. Fou de formació autodidacta i producció escassa. 44 CATALUNYA - BIOGRAFIA Riba i Lledó, Francesc (Tortosa, Baix Ebre, 1848 – Barcelona, 1904) Jurista i publicista. Col·laborà a "La Renaixensa" i a "L'Art del Pagès". El 1882 féu de defensor dels industrials que havien estat embargats durant els conflictes tributaris d'aquell any. Va escriure: El Tribunal de las Aguas de Valencia, Conflicto entre los 45 CATALUNYA - BIOGRAFIA Riba i Martí, Francesc (Igualada, Anoia, 1899 – Barcelona, 1971) Compositor i crític musical. Deixeble de Lluís Romeu i de Vicenç Maria de Gibert. Mestre de capella de l'església de Pompeia, de Barcelona, guanyà el premi del concurs musical convocat per la Comissió Abat Oliva amb Cinc càntics a la Verge de Montserrat (1947). Exercí la crítica musical del diari "El Matí". 46 CATALUNYA - HISTÒRIA Riba i Picamoixons, comtat de la (Catalunya) Títol concedit el 1847 al tinent general Manuel Bretón del Río i Fernández de Jubera, pels seus mèrits militars contra els carlins. Ha passat als Plana. 47 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Riba i Romeva, Pau "Pau Riba" (Palma de Mallorca, 7/ago/1948 - ) Músic i cantant. El 1968 aparegueren els seus dos primers discos de country-folk (Taxista i Noia de porcellana) i amb Jordi Pujol fundà el duet Pau i Jordi i després s'integrà al Grup de Folk. El 1969 evolucionà cap al rock, adoptant una imatge provocadora i rebel que ha provat de mantenir en el temps. D'entre els seus discos sobresurten Dioptria 1 (1969), Dioptria 2 (1970), Electròccid, àcid, alquimístic xoc (1975) i De Riba a Riba (1993), amb textos del seu avi Carles Riba. 48 ANDORRA - GEOGRAFIA Ribafeta, mas de (la Maçana, Andorra) Masia de la parròquia, a l'esquerra del riu d'Arinsal, prop d'Erts. 49 FRANJA PONENT - HISTÒRIA Ribagorça, bisbat de (Franja de Ponent) Veure> Roda, bisbat de. 50 FRANJA PONENT - HISTÒRIA
51 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA / HISTÒRIA Ribagorça, la (Franja de Ponent) Regió històrica, formada per les comarques de l'Alta Ribagorça i de la Ribagorça. 52 FRANJA PONENT - COMARCA
53 CATALUNYA - HISTÒRIA
54 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ribalaiga i Llorach, Jaume (Barcelona, 29/nov/1924 - 19/mai/1967) Ceramista. Residí a Maó. Ha exposat en aquesta ciutat i a Barcelona. Fou membre del grup Menorca. Té obres al Museu d'Art Contemporani de Maó. 55 CATALUNYA - GEOGRAFIA Ribalera, la (Pallars Jussà) Vall de la comarca, al límit amb la de l'Alt Urgell, drenada pel Romadriu, que té la seva capçalera a la línia de crestes que limita pel sud la vall Ferrera, des del coll de la Mànega (que la comunica amb la coma de Burg), fins al coll de Conflent (que la comunica amb la vall d'Aós i amb Andorra), passant pels pics de Covil (2.542 m alt.) i de Salòria (2.789 m alt.). Els torrents de la Mànega i de Sabollera (que limita els termes de Farrera de Pallars i d'Anserall, a l'Alt Urgell) s'uneixen prop de les bordes de Conflent per formar el Romadriu. Més avall, després de travessar una zona de pasturatge, on hi ha els grups de bordes de Sobirà, Cortvassill i Llosar, penetra a una zona de forta densitat forestal que envolta el santuari i antic hospital de Santa Magdalena de Ribalera (on coincideixen el municipi pallarès de Farrera... Segueix... 56 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ribalta, Antoni (Barcelona, 1861 - Sabadell, Vallès Occidental, v 1931) Pedagog. Ingressà a l'orde escolapi el 1877. Es formà als col·legis de l'orde de Barcelona, Moià i Lleó. Exercí el seu mestratge per diferents col·legis (Balaguer, Tàrrega, Barcelona) i s'especialitzà en el grau superior de primera ensenyança, per al qual escriví llibres de text de tenidoria i gramàtica. Després de viure alguns anys a Panamà, d'on fou superior, retornà al Principat, i s'establí a Olot i després a Sabadell. 57 CATALUNYA - BIOGRAFIA
58 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Ribalta, Pere (País Valencià, s XIII – s XIV) Mariner i corsari. Serví Jaume II contra Sicília. El 1288 participà en accions navals contra els sarraïns del nord d'Àfrica. Fou especialment remarcable la seva actuació en els combats navals de Cap Orlando (1299) i de Ponça (1301). Després es dedicà al cors contra la navegació sarraïna. 59 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ribalta, Xavier (Tàrrega, Urgell, 1943 - ) Autor i intèrpret de cançons. Després de fer estudis d'enginyeria industrial a Barcelona i de cant al conservatori del Liceu, el 1965 enregistrà el primer disc, el 1967 el segon, a França (La poesia catalana), i el 1968, arran d'un recital a Madrid, li fou prohibit cantar a tot l'estat. Es traslladà a França, on actuà amb importants cantans, com Brassens, Moustaki i Béart, alhora que feià també recitals per Mèxic, Argentina, Itàlia, etc. El 1975 actuà a l'Olympia de París i al Romea de 60 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ribalta i Clos, Josep (Sant Celoni, Vallès Oriental, 1890 – Barcelona, 1966) Escriptor. Fou un dels iniciadors de la publicitat a Catalunya. Publicà les novel·les Aventura d'estiu (1932) i Jaume Farell (1946) i poemes, de caire tradicional: Hores d'octubre (1948), Flors de recança (1949), Avemaries del capvespre (1949) i Poemes temporals (1956). 61 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Ribalta i Pelayo, Joan (Madrid, 1596/97 – València, 1628) Pintor. Fill i deixeble de Francesc Ribalta. Fou un dels primers seguidors del naturalisme de Caravaggio a Espanya, i en aquest aspecte potser influí sobre l'obra del seu pare. És autor d'una Crucifixió, pintada quan tenia quinze anys, d'un Sant Jeroni i d'un Sant Joan Evangelista. 62 CATALUNYA - GEOGRAFIA Ribamala (Ripoll / Sant Joan de les Abadesses, Ripollès) Torrent i espadat, situats a la margera dreta del Ter, i sobre la carretera de Ripoll a coll d'Ares. Marcava tradicionalment la frontera entre les possessions dels monestirs de Ripoll i de Sant Joan de les Abadesses i ara entre els dos termes. És esmentat des del s XI. 63 CATALUNYA - HISTÒRIA Riba-roja (la Masó, Alt Camp) Antic lloc, esmentat encara el segle XIX. 64 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Riba-roja, baronia de (Riba-roja de Túria, Camp de Túria) Jurisdicció senyorial, centrada al castell de Riba-roja de Túria, que al s XIV ja pertanyia als Riu-sec. Passà per enllaç als Centelles, i posteriorment als Montcada i als marquesos de Guadalest. Des del s XVIII fou propietat dels Güemes, comtes de Revillagigedo. 93 CATALUNYA - GEOGRAFIA
65 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI
66 CATALUNYA - MUNICIPI
67 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Ribas, Antoni (Illes Balears, s XX) Sindicalista socialista. Principal dirigent del Sindicat Metal·lúrgic Balear a la Segona República, aglutinà els partidaris de Largo Caballero a Mallorca. President de la UGT de les Balears des del 1933, bé que volgué apropar-se a comunistes i anarcosindicalistes, després dels fets d'Octubre del 1934 fou marginat. 68 ILLES BALEARS - HISTÒRIA Ribas, comtat de (Illes Balears) Títol concedit el 1904, pel papa Pius X, a Bartomeu Joan i Ribas, industrial mallorquí. 69 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ribas, Núria (Terrassa, Vallès Occidental, 1933 – Barcelona, 1964) Cantatriu. Començà els seus estudis a Terrassa i els continuà al Conservatori del Liceu de Barcelona. Anà a Itàlia on els amplià i obtingué, més tard, èxits notables. Era soprano. Actuà a la ràdio i a la televisió i efectuà diverses gravacions. 70 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ribas i Andreu, Ramon (Barcelona, 1938 - ) Grafista. Estudià a l'Escola d'Arts i Oficis. S'establí pel seu comte el 1961, en unió de Pere Creus. Ha destacat en treballs de caràcter publicitari. És autor de cartells notables, entre ells els anunciadors de les festes de la Mercè de Barcelona dels anys 1965 i 1966. 71 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ribas i Anguera, Josep (Barcelona, 1866 – 1909) Ebenista. Continuador dels tallers del seu pare, Josep Ribas i Fort. A la seva mort, fou continuat per la seva vídua fins al 1936. 72 CATALUNYA - BIOGRAFIA
73 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ribas i Carreras, Joan (l'Havana, Cuba, 1875 - Blanes, Selva, 1913) Escriptor. Desenvolupà una intensa activitat cultural a Blanes, on organitzà la societat Tertúlia Literària. Fundà el setmanari català il·lustrat "La Selva" (1906). Actuà també dins el camp social i polític: fundació de la societat Aplec Nacionalista, d'una caixa rural, del periòdic "Sindical", etc. Conreà la poesia i participà en tots els certàmens poètics de Catalunya. La seva obra fou recollida en part a "Lectura Popular". 74 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ribas i Casas, Josep Maria (Barcelona, 1899 - Montornès del Vallès, Vallès Oriental, 1959) Arquitecte. El seu estil correspon a un moderat classicisme. Autor de la parròquia de Sant Joan de Vilassar (1942) i del temple expiatori de Sant Antoni Maria Claret, a Vic (1957), acabat pel seu fill, Manuel Ribas i Piera, el 1961. Juntament amb Manuel Mayol i Ferrer, projectà i dirigí la construcció del Palau de l'Agricultura, a l'Exposició Internacional de Barcelona (1929). És autor, a més, de la Casa Piera del carrer de Mallorca, de la reforma del Banc Hispano-Colonial a la Rambla de Catalunya, de la casa Viladomiu (1927) i de la casa del Comú, a Vilassar de Mar (1950). Fou secretari del Col·legi d'Arquitectes (1931). 75 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ribas i Fort, Josep (Castellvell, Baix Camp, 1830 - Barcelona ?, 1897) Ebenista. Fill d'un militar carlí, s'establí de jove a Barcelona. Cap al 1860 parà una botiga de mobles al carrer de la Ciutat, que es convertí en capdavantera de l'ebenisteria local i guanyà un premi a l'Exposició Internacional de París (1867). El 1887 edificà uns grans tallers propis a l'Eixample. En seria continuador unitari el seu fill Josep Ribas i Anguera. 76 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA
77 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ribas i Margarit, Josep (Barcelona, s XVIII) Arquitecte. Entre les seves obres destaca el Palau Larrard del duc de Sessa, al carrer Ample. 78 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ribas i Mujal, Dídac (Manresa, Bages, 1922 - ) Metge. Doctorat a Barcelona el 1950, amplià estudis a Kiel amb W. Bargmann. Ha estat catedràtic d'Histologia i Anatomia Patològica de les universitats de Santiago de Compostela (1960), Sevilla (1964) i Barcelona (1970), de la qual ha estat vice-rector. Ha treballat principalment en l'estudi de la histologia de les sinapsis neuro-musculars, les terminacions nervioses, la patologia mamària, i ha estat un dels capdavanters dels estudis de microscòpia electrònica en histologia humana als Països Catalans. 79 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Ribas i Oliver, Antoni (Palma de Mallorca, 1845 – 1911) Pintor. Patriarca del paisatgisme mallorquí, pintà especialment a Deià i als voltants de Palma. Expositor destacat a la Societat Foment de la Pintura i l'Escultura, conreà un realisme vuitcentista. El seu fill fou Antoni Ribas i Prats. 80 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ribas i Perdigó, Manuel (Barcelona, 1859 – 1927) Metge. Fou professor clínic de la facultat de Barcelona (1884-1902). Publicà treballs sobre patologia digestiva, neurologia, pneumologia, etc. Prengué part als Congressos de Barcelona (1888) i de Moscou (1894). El 1924 fou elegit president de l'Acadèmia de Medicina de Barcelona. 81 CATALUNYA - BIOGRAFIA
82 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ribas i Piera, Manuel (Barcelona, 1925 - ) Arquitecte. Fill de J.M. Ribas i Casas, fou membre del Grup R i ha destacat sobretot com a urbanista. Professor a l'Escola d'Arquitectura des del 1956 i catedràtic d'urbanisme des del 1965. Participà en el pla provincial de Barcelona (1959-63), en l'esquema director de l'àrea metropolitana (1963-68) i en els plans d'ordenació de Palma de Mallorca i de Múrcia. 83 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ribas i Planas, Ramon (Terrassa, Vallès Occidental, 1850 – Barcelona, 1923) Gravador. Deixeble de Francesc Brangulí i Royo. Al principi conreà la litografia i després destacà com a gravador de retrats i col·laborà en "El Noticiero Universal", "Bibliofilia", etc. Entre altres obres, gravà la il·lustració de les poesies de F. Soler, 'Pitarra'. Fou professor de gravat al boix a l'Institut Català de les Arts del Llibre. Hom el considera un dels millors gravadors del seu temps. 84 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Ribas i Prats, Antoni (Palma de Mallorca, 1883 - son Marroig, Mallorca, 1931) Pintor. Fill d'Antoni Ribas i Oliver. S'acostà a solucions impressionistes a través de la influència de Joaquim Mir. Es dedicà molt especialment al paisatge de Deià i residí a son Marroig, on tant ell com el seu pare són ben representats. 85 CATALUNYA - BIOGRAFIA
86 ANDORRA - BIOGRAFIA Ribas i Reig, Òscar (Sant Julià de Lòria, Andorra, 26/oct/1936 - ) Empresari i polític. Llicenciat en dret, fou conseller general (1972-75 i 1976-79) i primer cap de govern (1982) d'Andorra. Elegit novament el 1990 i el 1992, durant aquest mandat fou aprovada la Constitució que convertia Andorra en un estat de dret, i de la qual fou un dels màxims impulsors. Novament cap de govern (1993) al capdavant de la coalició conservadora Agrupament Nacional Democràtic, dimití l'any següent en no veure aprovat el seu programa econòmic. 87 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ribas i Ribas, Benet (Barcelona, 1735 - Sant Benet de Bages, Bages, 1812) Arxiver. Ingressà a Montserrat el 1763 i aviat n'esdevingué arxiver (ja n'era el 1771); ho fou també a Sant Benet de Bages. Ordenà l'arxiu de Ripoll i ajudà en llurs recerques Jaume Pasqual, Jaume Villanueva, Jaume Caresmar i Enrique Flórez. Extractà els documents més antics de l'arxiu de Montserrat, estudià les possessions del monestir i escriví un discurs sobre els fruits i efectes de la història, en ésser nomenat membre de l'Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona (1786). Publicà només l'aplec de documents i notícies sobre la impremta de Montserrat que trameté a Francisco Méndez per a la seva Tipografía española. El 1811 fou empresonat pels francesos, que el traslladaren a Igualada. 88 CATALUNYA - BIOGRAFIA
89 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ribas i Ribas, Rafael (Catalunya, s XIX) Actor. Era casat amb l'actriu Pilar Clemente. Fou figura destacada de l'escena catalana. Féu construir el Teatre Ribas, després dit de Catalunya i El Dorado. 90 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ribas i Rius, Ramon (Barcelona, 1903 – 1983) Pintor. Format a l'Escola de Belles Arts de Barcelona. Conreà el paisatge, la figura i la natura morta. Entre les nombroses distincions que rebé, destaquen el premi Masriera de paisatge (1922) i la primera medalla al XXV Saló de Tardor, de Madrid (1952). Els seus pastels sobre temes de ballet són molt coneguts. 91 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ribas i Servert, Francesc (Barcelona, 1836 – s XIX) Eclesiàstic. Ocupà diversos càrrecs a la diòcesi barcelonina. És autor del llibre La Verge Santíssima en el Nou Testament (1884) i d'alguns altres escrits pietosos, així com de traduccions.
Anar a: [ Ria ] [ Rialp ] [ Riba ] [ Riba i L ] [ Ribam ] [ Ribas i F ] |
|
© 2006-2016 / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons
|
Rià i Cirac
Rialb de Noguera
Riba, la
Riba i Bracons, Carles
Ribagorça, la
Riba-roja d'Ebre