A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Inici ] Entrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ Bloc ]              Contactar amb Dadescat

Anar a:    Ria ]    [ Rialp ]    [ Riba ]    [ Riba i L ]    [ Ribam ]    [ Ribas i F ]

Si vols anar ràpid vés sol, si vols arribar lluny vés acompanyat. (Proverbi africà)

1 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Ria  (Serra de Portaceli, Camp de Túria Despoblat de l'antic terme de Serra de la Calderona. Antic lloc de moriscs, despoblat el 1609, fou repoblat el mateix any, però desaparegué definitivament al llarg del s. XVII. En resta una torre en ruïnes.

94 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Rià  (Rià i Cirac, Conflent)  Poble (382 m alt) i cap del municipi. Es divideix en dos sectors; l'antic, dit la Lliça, és situat en amfiteatre al vessant d'un turó granìtic que s'alça a l'interfluvi de la Tet i la riera del Callau, coronat per les runes de l'antic castell de Rià (esmentat ja el 1194), i el barri del Pont de Rià, és a la dreta de la Tet (els dos nuclis són units pel pont de na Bernada), on foren construïts els alts forns. Rià, esmentat jaInici página el 855, fou dependència del monestir de Cuixà.

2 CATALUNYA NORD - MUNICIPI

Situació de la comarca del ConflentRià i Cirac  (Conflent Municipi: 12,82 km2, 384 m alt, 1.284 hab (2013), (fr: Ria-Sirach). Situat al centre de la comarca, al sud-oest de Prada, vora la Tet. La població viu de l'agricultura: els conreus, que s'estenen vora el riu, produeixen cereals i vinya els de secà, i fruites (pomes, peres, cireres i albercocs) els irrigats. Ramaderia de bestiar boví, oví i cabrum. Serradores i indústria de la construcció. Experimentà un creixement tot al llarg del s. XX (776 hab el 1931, 982 el 1962, 1.017 el 1990). La capital del municipi és Rià. El 1973 li fou annexat el terme municipal d'Orbanyà (malgrat que els dos municipis no són limítrofs), que en fou segregat el nou el 1983. Ajuntament (en francès) - Turisme (en castellà)

3 CATALUNYA - HISTÒRIA

Rialb, baronia de  (Catalunya Jurisdicció senyorial, que comprenia els termes de Rialb Sobirà (el Puig de Rialb) i de Rialb Jussà (la Torre de Rialb), a la Noguera i abans a la vegueria d'Agramunt, que el s XVI pertanyia als Alentorn, senyors de Seró, de qui, per successius enllaços matrimonials, passà als Rocabertí, senyors de Tagamanent, i als Pinós, senyors de Santa Maria de Barberà, els quals a la primera meitat del s XVIII la vendrien a Josep Mercader i de Sabater. Els Mercader (després comtes de Bell-lloc) la posseïren fins al s XIX, que es transformà en municipi amb el nom de la Baronia de Rialb, al qual foren agregats Gualter i Bellfort.

4 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Rialb, el  (Alt Urgell / Pallars Jussà / Noguera Afluent dretà del Segre, Neix a la serra de Boumort, entre l'altiplà del pla de Llet i la roca de Senyús, dins l'antic mun. de Montanissell (Coll de Nargó, Alt Urgell), i que, després de drenar la vall dels Prats, s'obre pas entre les serres de Carreu i de Sant Joan pel forat dels Prats i es dirigeix vers Bóixols i la Rua (Pallars Jussà), on s'inicia un llarg congost que limita, en gran part, les tres comarques. Després de rebre, per l'esquerra, el torrent de Gavarra, travessa el terme de la Baronia de Rialb iInici página desemboca al seu col·lector entre Miralpeix i Gualter.

5 ANDORRA - GEOGRAFIA

Rialb, el  (Ordino, Andorra Curs d'aigua, que neix a la línia de crestes de la zona axial pirinenca, la capçalera del qual és la conca de Rialb, dominada pel mont del Serrat, la portella de Varilles, el pic de Siguer de Rialb (2.903 m alt), el port de Rialb (2.670 m alt a la línia fronterera), el port de Siguer, el pic i el port de Banyells i el pic de Salt. Després de rebre, per l'esquerra, el riu de Sorteny, s'uneix al Serrat amb la riera de Tristaina per formar la ribera d'Ordino.

6 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Rialb, Guillem Bernat de  (Catalunya, s XIV)  Cavaller. El 1323 anà a lluitar a Sardenya, amb l'expedició que dirigí l'infant Alfons per sotmetre l'illa a l'obediència de Jaume II.

7 CATALUNYA - HISTÒRIA

Rialb, marquesat de  (Catalunya Títol concedit el 1710, pel rei-arxiduc Carles d'Àustria, sota la senyoria de Rialb, propietat de la corona, al vescomtat de Castellbò, i malgrat l'oposició dels seus habitants, a Ramon de Vilana-Perles i Camarasa. La seva filla, Gertrudis de Vilana-Perles i Fàbregues, muller del primer comte de Figuerola, no el convalidà als Borbó, però el 1923 fou rehabilitat per llur quadrinét i segon titular l'ambaixador Manuel de Figuerola-Ferrety i Martí. Ha passat als Cuervo.

8 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Rialb, pantà de  (Alt Urgell / Noguera Embassament entre les dues comarques, al sector mitjà del Segre. Fou inaugurat el 1999, i compta amb una extensió de 1.505 ha i una capacitat de 402 hectòmetres cúbics. La presa té una altura de 101 m i una longitud de coronació de 505 m. La construcció del pantà obligà al desallotjament total dels nuclis de Tiurana i Bassella. Les aigües permeten la distribució de cabals cap al canal d'Urgell.

9 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaRialb, pla de  (Queralbs / Ribes de Freser, Ripollès Petit eixamplament de la vall del Freser, al límit dels dos municipis, prop de Fustanyà, on hi ha un baixador del ferrocarril de Núria. A l'esquerra del riu hi ha el nucli de Rialb, derivat del nucli creat per antigues explotacions mineres. A la dreta del riu, dins el terme de Queralbs, hi ha les coves de Rialb, amb característiques formacions d'estalactites.

10 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca del Pallars SobiràRialb de Noguera  (Pallars Sobirà Municipi: 63,30 km2, 725 m alt, 655 hab (2015), (o Rialp). Situat a la rodalia de Sort, a banda i banda de la Noguera Pallaresa, a la seva confluència amb el riu de Berasti. El terme és molt accidentat. Agricultura amb conreus de secà (cereals i patates) i farratges, que ocupen gran part de la superfície agrícola. Ramaderia de bestiar bovi. Explotació forestal, que permet una indústria de la fusta (serradores). Hi ha una central hidroelèctrica. Indústria hotelera i turística, beneficiades per la proximitat de les estacions d'esports d'hivern de Llessui i Portainé. Experimentà un creixement demogràfic d'ençà del 1981, quan arribà al seu mínim del s XX (375 h). La vila es troba sota el turó on hi ha les restes de l'antic castell de Rialb, a la dreta de la Noguera Pallaresa; el seu carrer major és porticat; l'església parroquial és dedicada a santa Maria de Valldeflors. El quarter de Rialb fou el centre de la baronia de Rialb. El terme comprèn, també, els pobles de Beraní i de Roní i l'antic castell de Malavella. L'any 1969 li fou annexat l'antic terme de Surp, amb el santuari de la Muntanya i les restes de l'antic monestir d'Oveix. Àrea comercial de Tremp i la Pobla de Segur. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades - Turisme - Festival de Música

11 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Rialbo, el  (Pallars Sobirà Veure> Berasti, riu de.

12 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA

Rialbo, el  (Ribagorça Riu, afluent esquerrà de l'Éssera (o barranc de Llert, o de Sant Adrià), dins de la comarca. Neix al vessant septentrional del Turbó i drena la Vall de Bardaixí, al sector actualment aragonès de l'antic comtat de Ribagorça. Després de travessar un extrem de l'antic municipi de Merli i rebre, perInici página l'esquerra, el barranc d'Espluga que davalla de la Vall de Lierp, s'uneix al seu col·lector, aigua avall de Campo.

95 CATALUNYA - PUBLICACIONS

Rialla, La  (Catalunya, s XIX - s XX)  Nom de diverses publicacions humorístiques. A Lleida sortí el 28/oct/1899 un setmanari amb títol de "La Rialla" per tal de lluitar contra el caciquisme de l'època; se'n publicaren només cinc números. A Reus s'inicià la publicació de "La Rialla" el 12/jun/1909, i tingué també poca durada. A Barcelona sortí "La Rialla" el 2/oct/1913 i, malgrat tenir col·laboracions com Apa, Bon i altres destacats humorístes només publicà quatre números. A Badalona, amb data d'1/jun/1922, sortí "La Rialla", que, amb 113 números publicats, durà fins al 25/set/1924. Fou un revista literària d'àmbit local, dirigida per Joan Garriga i Franc.

13 CATALUNYA - CULTURA

Rialles  (Terrassa, Vallès Occidental, 1972 - )  Moviment. Nascut a la delegació d'Òmnium Cultural de Terrassa que començà a estendre's pels Països Catalans. Es proposa d'oferir periòdicament espectacles en català per a nois i noies (teatre, música, cinema, titelles, pallassos, etc), que els permetin de sintonitzar amb la cultura catalana i amb la cultura universal. L'any 1980 es transformà en delegació funcional d'Òmnium Cultural i adoptà el nom de Moviment Rialles de Catalunya.

14 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Rialp  (Pallars Sobirà)  Veure> Rialb de Noguera.

15 CATALUNYA - HISTÒRIA

Rialp, baronia de  (Catalunya Títol concedit el 1925 a Claudi Rialp i Navinés (1862-1949), industrial barceloni i conseller de l'ajuntament de Barcelona. Continua en la mateixa família.

16 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaRialp, Lluís de  Pseudònim literari del poeta i compositor Lluís Soler.

17 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Rialp i Casas, Francesc  (Barcelona, 1928 – 1979)  Erudit cinematogràfic. Creà l'Arxiu Cinematogràfic Internacional, molt valuós en revistes, llibres, anuaris i catàlegs. Col·laborà en moltes revistes i publicacions de cinema, i fou l'ànima de la darrera època de "Film Guía".

18 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Rialp i de Safont, Ramon de  (Catalunya, s XVII – Àustria ?, d 1716)  Militar. Lluità contra els borbònics a la guerra de Successió, essent sergent major del regiment de cavalleria del coronel Subies. El 1713 desobeí l'ordre d'evacuar i restà a Barcelona, on fou nomenat tinent coronel del nou regiment de cavalleria manat per Antoni Desvalls, amb el qual sortí de Barcelona i, després d'un temps amb els expedicionaris del diputat Berenguer i el coronel Rafael Nebot, entrà a Cardona amb Desvalls, del qual fou gran auxiliar. Participà al consell de guerra d'Olesa de Montserrat (18/mai/1714). Intervingué a la doble batalla de Talamanca i de Sant Llorenç Savall (13 i 14/ago/1714). S'acollí a la capitulació de Cardona (18/set/1714) però, inflingint els pactes, els borbònics li confiscaren els béns. Fugí del país i anà a Àustria, on ingressà a l'exèrcit imperial amb el grau de tinent coronel. Era un dels catalans que combateren contra els turcs el 1716, a la divisió que manava Antoni Desvalls.

19 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Rials  (Camprodon, Ripollès Masia i antic terme (fins al 1965 del terme de Freixenet de Camprodon), situada als vessants meridionals del turó de la Rovira (1.159 m alt), a l'interfluvi del Ritort i el Ritortell.

20 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Riambau, Francesc  (Eivissa, Eivissa, 1704 – Madrid, 1770)  Escripturista i poliglot. Estudià primeres lletres a França i després filosofia, dret i cànons. El 1732 professà a Madrid al convent dels agustins, on residí quasi sempre, llevat d'un curt temps que fou prior a Ciudad Rodrigo. Pel seu coneixement del grec i d'altres idiomes, col·laborà activament, per bé que anònimament, amb l'historiador Enrique Flórez. El 1762 se liInici página concedí el títol de mestre supernumerari. L'any anterior edità una obra en llatí sobre la interpretació de la Sagrada Escriptura i és autor també d'altres obres escripturístiques que restaren manuscrites.

21 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Riambau, Joan  (Eivissa, Eivissa, 1689 – Madrid, 1755)  Jurista. Exercí a Mallorca i a Madrid. Fou assessor i sots-delegat de rendes públiques (1739). És autor d'uns Discursos legales i d'altres treballs jurídics.

22 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Riambau, Pere  (Barcelona, s XV – s XVI)  Forjador. Treballà associat amb Pere Roca, amb qu féu, el 1510, una reixa per al convent de framenors de Barcelona.

92 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Riambau i Möller, Esteve  (Catalunya, 1955 – )  Crític i historiador del cinema. Llicenciat en medicina i doctor en ciències de la comunicació per la Universitat Autònoma de Barcelona. Ha publicat monografies sobre directors de cinema i estudis sobre etapes i escoles concretes de la història del cinema: Temps era temps: cinema de l'Escola de Barcelona i el seu entorn (1993), La producció cinematogràfica a Catalunya (1962-1969) (1995), Guionistas en el cine español: quimeras, picarescas y pluriempleo (1998), amb C. Torreiro, i El cine francés, 1958-1998; de la Nouvelle Vague al final de la escapada (1999).

23 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Riard  (Lladurs, Solsonès Caseria (1.029 m alt), situada al pla de Riard, altiplà, al sud del prat d'Estaques, contrafort meridional de la serra del Port de Comte, a la divisòria d'aigües entre el Cardener i el Segre.

24 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Riard  (Bages de Rosselló, Rosselló Veure> Rard.

25 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Inici páginaRiard, el  (Rosselló Veure> Rard, el.

26 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Riart i Mitjavila, Francesc  (Barcelona, 1893 - s XX)  Escriptor. Ha exercit l'ensenyament com a mestre oficial durant cinquanta anys. Ha publicat set llibres de poemes, entre els quals Visions poètiques de Mallorca (1964), Besllums d'un gran amor (1965) i Les cràteres de la poesia (1966). Ha traduït al català Petrarca, Heine i poetes portuguesos i anglesos. Signà habitualment Francesc de Riart.

27 CATALUNYA - HISTÒRIA

Riba, comtat de la  (Catalunya Títol concedit pel pretendent tradicionalista Carles (VII) al seu ministre de la guerra Ignasi Plana i Montcada (mort el 1880), únic titular, casat amb la segona comtessa de la Riba i Picamoixons.

30 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca de l'Alt CampRiba, la  (Alt Camp Municipi: 8,06 km2, 263 m alt, 605 hab (2015). Situat a la confluència del Francolí amb el Brugent, al sector dit de l'estret de la Riba, lloc de pas del Francolí entre les calcàries de les muntanyes de Prades, sistema orogràfic que accidenta força el terme i s'obre pas vers el Camp de Tarragona. El 82% de la superfície és inculte. Els regatges permeten l'agricultura de regadiu (conreus d'horta) al costat del riu; al secà hi ha oliveres i ametllers. La majoria de les terres són explotades directament pels propietaris. El desnivell del Brugent és aprofitat per a la indústria; hi sobresurt la paperera, i hi havia tingut tradició la indústria tèxtil. Hi ha pedreres i mòlta de minerals. La població registrà un màxim demogràfic durant el s. XIX gràcies a una vintena de molins paperers, i durant el s. XX ha tingut oscil·lacions. El poble, a la confluència dels dos rius, té dos nuclis antics, el del Cap de la Riba i el central, on hi ha l'església parroquial de Sant Nicolau, barroca (construïda el 1764-70). Barri setcentista anomenat de la Carretera; i també hi ha el barri de la Ràpita. Àrees comercials de Valls i Reus. Alt Camp Informació - Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades

28 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaRiba, la  (Lluçà, Osona Veure> Sant Climent de la Riba.

29 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Riba, la  (les Llosses, Ripollès Veure> Sant Esteve de la Riba.

31 CATALUNYA - HISTÒRIA

Riba, la  (Santa Margarida i els Monjos, Alt Penedès)  Antiga quadra, que el s XIX formava part del terme de la Bleda.

32 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Riba, Robert de la  Veure> Sans i Balsells, Joan.

33 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Riba, Sant Martí de la  (Elna, Rosselló Veure> Sant Martí de la Riba.

34 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Riba, Sant Martí de la  (Millars, Rosselló Veure> Sant Martí de la Riba.

35 CATALUNYA - HISTÒRIA

Riba d'Ebre, marquesat de  (Catalunya Títol concedit el 1693 a Josep Serra i Dòria, únic titular.

36 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Riba i Arderiu, Jordi  (Barcelona, 1921 – 1996)  Enginyer tèxtil. Fill de Carles Riba i Clementina Arderiu. Estudià a la Universitat Autònoma de Barcelona i a la de Montpeller, i a l'Escola d'Enginyers de Terrassa, on es doctorà en enginyeria tèxtil. Redactor d'"Ingeniería Textil" (1952), de "Publicaciones Técnicas Textiles" (1955) i de la part castellana d'un diccionari tèxtil multilingüe (1965); col·laborà també a "Boletín Textil Internacional".

37 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaRiba i Arderiu, Oriol  (Barcelona, 1923 - )  Geòleg. Fill de Carles Riba i Clementina Arderiu. Visqué a l'exili fins al 1941, any en què tornà a Barcelona, on estudià ciències naturals. Fou investigador al CSIC de Madrid, catedràtic de geologia a Saragossa, i catedràtic d'estratigrafia i geologia històrica a la Universitat de Barcelona, membre de l'Acadèmia de Ciències i de l'Institut d'Estudis Catalans i president de la Institució Catalana d'Història Natural. Ha publicat Mapa litológico de España (1969), Geotermía de la zona volcánica de Olot (1957), Geografia física dels Països Catalans (1976, en col·laboració), Aspectes de la geologia marina de la conca mediterrània balear (1981) i Diccionari de Geologia (1997, en col·laboració).

38 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Riba i Bracons, Antoni  (Barcelona, 1886 – 1954)  Dibuixant i gravador. Fill d'Antoni Riba i Garcia. Gairebé autodidacte com a dibuixant, fou deixeble del gravador Josep Torner i Fornés a l'Institut de les Arts del Llibre, on fou professor des del 1939. Exposà a Barcelona des del 1923 i a l'Havana (1929). Participà a diverses col·lectives a l'estranger. Guanyà el primer premi dels Amics del Gravat de Barcelona (1936). Com a dibuixant col·laborà a diverses publicacions.

39 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Carles Riba i BraconsRiba i Bracons, Carles  (Barcelona, 23/set/1893 – 12/jul/1959)  Escriptor i humanista. Estudià les carreres de lletres i dret. Atret ja de jove per la literatura, prengué part en els Jocs Florals de Girona i publicà la versió poètica de les èglogues de Virgili (1911). El seu propòsit inicial es consolidà de manera definitiva amb la traducció de l’Odissea (primera redacció, 1919) i el primer llibre d’Estances (1919). Simultàniament exercí activitats pedagògiques com a professor de literatura general i espanyola a l’Escola de Bibliotecàries i com a professor de llengua grega, al començament a la Fundació Bernat Metge (1925-39) i després, també, a la Universitat Autònoma. Amplià estudis amb els professors Karl Vossler (Munic) i Paul Mazon (París), residí a Itàlia, viatjà per Grècia i representà els escriptors catalans als congressos d’Oslo i de París. Assolí el màxim prestigi a partir dels anys 1930, fruit del seu esforç intel·lectual. Exiliat el 1939, no tornà a Barcelona fins al 1943. Fou president de la Secció...  Segueix... 

40 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaRiba i d'España, Santiago de  (Barcelona, s XIX - 1939)  Polític. Fill i hereu de l'advocat Francesc de Riba i de Milans. Vinculat a la Lliga, fou membre del Consell Permanent de la Mancomunitat de Catalunya. El 1931 fou nomenat president de l'Institut Agrícola Català de Sant Isidre; el 1934 cessà arran del conflicte de la Llei de Contractes de Conreu i fou substituït per Josep Cirera i Voltà, partidari de mesures més enèrgiques contra els rabassaires i la nova llei.

41 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Riba i Gabarró, Josep  (la Pobla de Claramunt, Anoia, 1928 - )  Historiador. S'ha especialitzat en monografies sobre la seva comarca. Ha publicat, amb rigor metodològic, Toponímia de la Pobla de Claramunt i del seu terme (1960), Els llibres dels paraires del Carme (1965), Fenologia de la comarca d'Igualada (1970), Història de 12 poblacions de la comarca de l'Anoia (1986) i Bicentenari de l'església de Santa Maria de la Pobla de Claramunt (1992).

42 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Riba i Garcia, Antoni  (Tortosa, Baix Ebre, 1859 – Barcelona, 1932)  Escultor. Format a l'Escola de Belles Arts de Barcelona. És conegut sobretot com a imatger i autor de retrats de terra cuita. Col·laborà amb Gaudí a la casa Vicens del carrer de les Carolines, modelant-ne molts detalls ornamentals, i ho féu també a la Sagrada Família.

43 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Riba i Garcia, Carles  (Tortosa, Baix Ebre, 1870 – Barcelona, 1941)  Escultor. Germà d'Antoni. És autor de talles en fusta remarcables. Fou de formació autodidacta i producció escassa.

44 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Riba i Lledó, Francesc  (Tortosa, Baix Ebre, 1848 – Barcelona, 1904)  Jurista i publicista. Col·laborà a "La Renaixensa" i a "L'Art del Pagès". El 1882 féu de defensor dels industrials que havien estat embargats durant els conflictes tributaris d'aquell any. Va escriure: El Tribunal de las Aguas de Valencia, Conflicto entre losInici página tribunales de arbitraje y el Fisco i El bando arbitral en la Edad Media. Fou membre de l'Acadèmia de Jurisprudència i Legislació.

45 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Riba i Martí, Francesc  (Igualada, Anoia, 1899 – Barcelona, 1971)  Compositor i crític musical. Deixeble de Lluís Romeu i de Vicenç Maria de Gibert. Mestre de capella de l'església de Pompeia, de Barcelona, guanyà el premi del concurs musical convocat per la Comissió Abat Oliva amb Cinc càntics a la Verge de Montserrat (1947). Exercí la crítica musical del diari "El Matí".

46 CATALUNYA - HISTÒRIA

Riba i Picamoixons, comtat de la  (Catalunya)  Títol concedit el 1847 al tinent general Manuel Bretón del Río i Fernández de Jubera, pels seus mèrits militars contra els carlins. Ha passat als Plana.

47 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Riba i Romeva, Pau "Pau Riba"  (Palma de Mallorca, 7/ago/1948 - )  Músic i cantant. El 1968 aparegueren els seus dos primers discos de country-folk (Taxista i Noia de porcellana) i amb Jordi Pujol fundà el duet Pau i Jordi i després s'integrà al Grup de Folk. El 1969 evolucionà cap al rock, adoptant una imatge provocadora i rebel que ha provat de mantenir en el temps. D'entre els seus discos sobresurten Dioptria 1 (1969), Dioptria 2 (1970), Electròccid, àcid, alquimístic xoc (1975) i De Riba a Riba (1993), amb textos del seu avi Carles Riba.

48 ANDORRA - GEOGRAFIA

Ribafeta, mas de  (la Maçana, Andorra Masia de la parròquia, a l'esquerra del riu d'Arinsal, prop d'Erts.

49 FRANJA PONENT - HISTÒRIA

Ribagorça, bisbat de  (Franja de Ponent Veure> Roda, bisbat de.

50 FRANJA PONENT - HISTÒRIA

Inici páginaRibagorça, comtat de  (Franja de Ponent Territori pirinenc que comprenia les conques dels rius Éssera i Isàvena i part de la conca de la Noguera Ribagorçana. Al principi del s IX els comtes de Tolosa conqueriren la zona septentrional d’aquest territori, juntament amb l’Alt Pallars; així, es considera Guillem I de Tolosa (v 806) com el primer comte de Pallars-Ribagorça, si bé, pròpiament, els primers comtes de Pallars-Ribagorça de qui es tenen notícia foren Bigó (806-816) i Berenguer (816-835). Vers el 833, Galí II d’Aragó ocupà el Pallars i la Ribagorça fins a l’any 848, en què fou desposseït per Frèdol I (848-852). Ramon I de Tolosa (852-863) fou succeït per Bernat II de Tolosa (863-872) i, en morir aquest violentament, aparegué una dinastia indígena independent, de fet, de Tolosa. Aquesta s’inicià amb Ramon II de...  Segueix... 

51 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA / HISTÒRIA

Ribagorça, la  (Franja de Ponent)  Regió històrica, formada per les comarques de l'Alta Ribagorça i de la Ribagorça.

52 FRANJA PONENT - COMARCA

Situació de la comarca de la RibagorçaRibagorça, la  (Franja de Ponent Comarca: 992,16 km2, 3.112 hab (2007), capital: Benavarri, (o Baixa Ribagorça). Situada entre la Vall d’Aran (nord-est), l’Alta Ribagorça i el Pallars Jussà (est), la Noguera (sud-est), la Llitera (sud), les terres aragoneses (oest) i França (nord). GEOGRAFIA FÍSICA: S’estén de nord a sud des de les màximes altituds del Pirineu fins als darrers contraforts meridionals de les serres prepirinenques, a tocar de la depressió de l’Ebre. El sector més septentrional és domini dels alts cims del Pirineu axial, que en aquest sector ateny altituds per sobre dels 3.200 m al massís de la Maladeta (pic de la Maladeta, 3.308 m, i de l’Aneto, 3.404 m) i a d’altres situats més cap a ponent, com ara el pic de Perdiguero (3.221 m) i el pic de Pocets (3.371 m); la vall de Benasc solca transversalment aquest sector pirinenc amb direcció nord-est – sud-oest, i conforma, junt amb les valls de Barravés i de Castanesa, els únics eixos de poblament del nord de la comarca. Al sector de la...  Segueix... 

53 CATALUNYA - HISTÒRIA

Inici páginaRibagorça, vegueria de  (Catalunya, s XIII – s XIV)  Antiga demarcació administrativa. Desapareguda després de la nova creació del comtat de Ribagorça. El seu veguer, el 1280, ho era també de Pallars i, a la vegada, sobrejunter de Sobrarb.

54 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ribalaiga i Llorach, Jaume  (Barcelona, 29/nov/1924 - 19/mai/1967)  Ceramista. Residí a Maó. Ha exposat en aquesta ciutat i a Barcelona. Fou membre del grup Menorca. Té obres al Museu d'Art Contemporani de Maó.

55 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Ribalera, la  (Pallars Jussà Vall de la comarca, al límit amb la de l'Alt Urgell, drenada pel Romadriu, que té la seva capçalera a la línia de crestes que limita pel sud la vall Ferrera, des del coll de la Mànega (que la comunica amb la coma de Burg), fins al coll de Conflent (que la comunica amb la vall d'Aós i amb Andorra), passant pels pics de Covil (2.542 m alt.) i de Salòria (2.789 m alt.). Els torrents de la Mànega i de Sabollera (que limita els termes de Farrera de Pallars i d'Anserall, a l'Alt Urgell) s'uneixen prop de les bordes de Conflent per formar el Romadriu. Més avall, després de travessar una zona de pasturatge, on hi ha els grups de bordes de Sobirà, Cortvassill i Llosar, penetra a una zona de forta densitat forestal que envolta el santuari i antic hospital de Santa Magdalena de Ribalera (on coincideixen el municipi pallarès de Farrera...  Segueix... 

56 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ribalta, Antoni  (Barcelona, 1861 - Sabadell, Vallès Occidental, v 1931)  Pedagog. Ingressà a l'orde escolapi el 1877. Es formà als col·legis de l'orde de Barcelona, Moià i Lleó. Exercí el seu mestratge per diferents col·legis (Balaguer, Tàrrega, Barcelona) i s'especialitzà en el grau superior de primera ensenyança, per al qual escriví llibres de text de tenidoria i gramàtica. Després de viure alguns anys a Panamà, d'on fou superior, retornà al Principat, i s'establí a Olot i després a Sabadell.

57 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaRibalta, Francesc  (Solsona, Solsonès, 1565 – València, 1628)  Pintor. Es formà primerament a Solsona, i anà després a Girona i a Barcelona; sembla que anà també a Itàlia i cap a l'any 1599 s'establí definitivament a València, després d'haver residit a Madrid, on està documentat el 1582, data de l'obra més antiga coneguda (Crucifixió). A base d'un dibuix ferm i d'una composició equilibrada, es va proposar de superar el maierisme a partir del tenebrisme caravaggià, amb el qual hauria entrat en contacte durant el seu viatge a Itàlia. En les seves obres, però, el naturalisme està subordinat a un sentiment místic de forta intensitat emotiva. La contraposició d'ombra i llum de la seva pintura va tenir molta importància per a la pintura espanyola del s XVII i influí en pintors com Ribera, el qual és possible que abans de marxar a Itàlia fos deixeble seu, segons afirma Palomino en les seves biografies. A València realitzà el bó i millor de la seva obra: treballà per a l'església d'Algemesí (1603), per al Col·legi del Patriarca (1604-07) i per a la cartoixa de Porta-Coeli (1625-27). Entre les seves pintures, cal remarcar l'Oració a l'hort, que recorda molt Correggio, el Sepeli de Crist, la Visió de Sant Francesc, Sant Francesc rebent de Jesús la corona d'espines i el retrat de Ramon Llull, durant molt de temps atribuït a Velázquez.

58 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Ribalta, Pere  (País Valencià, s XIII – s XIV)  Mariner i corsari. Serví Jaume II contra Sicília. El 1288 participà en accions navals contra els sarraïns del nord d'Àfrica. Fou especialment remarcable la seva actuació en els combats navals de Cap Orlando (1299) i de Ponça (1301). Després es dedicà al cors contra la navegació sarraïna.

59 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ribalta, Xavier  (Tàrrega, Urgell, 1943 - )  Autor i intèrpret de cançons. Després de fer estudis d'enginyeria industrial a Barcelona i de cant al conservatori del Liceu, el 1965 enregistrà el primer disc, el 1967 el segon, a França (La poesia catalana), i el 1968, arran d'un recital a Madrid, li fou prohibit cantar a tot l'estat. Es traslladà a França, on actuà amb importants cantans, com Brassens, Moustaki i Béart, alhora que feià també recitals per Mèxic, Argentina, Itàlia, etc. El 1975 actuà a l'Olympia de París i al Romea deInici página Barcelona. Discografia: Tot l'enyor de demà (1970), Cançons anònimes (1972), Onze cançons amb esperança (1974), Som aqui (1976), Altres parets de somni (1977) i Xavier Ribalta in North America (1981).

60 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ribalta i Clos, Josep  (Sant Celoni, Vallès Oriental, 1890 – Barcelona, 1966)  Escriptor. Fou un dels iniciadors de la publicitat a Catalunya. Publicà les novel·les Aventura d'estiu (1932) i Jaume Farell (1946) i poemes, de caire tradicional: Hores d'octubre (1948), Flors de recança (1949), Avemaries del capvespre (1949) i Poemes temporals (1956).

61 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Ribalta i Pelayo, Joan  (Madrid, 1596/97 – València, 1628)  Pintor. Fill i deixeble de Francesc Ribalta. Fou un dels primers seguidors del naturalisme de Caravaggio a Espanya, i en aquest aspecte potser influí sobre l'obra del seu pare. És autor d'una Crucifixió, pintada quan tenia quinze anys, d'un Sant Jeroni i d'un Sant Joan Evangelista.

62 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Ribamala  (Ripoll / Sant Joan de les Abadesses, Ripollès Torrent i espadat, situats a la margera dreta del Ter, i sobre la carretera de Ripoll a coll d'Ares. Marcava tradicionalment la frontera entre les possessions dels monestirs de Ripoll i de Sant Joan de les Abadesses i ara entre els dos termes. És esmentat des del s XI.

63 CATALUNYA - HISTÒRIA

Riba-roja  (la Masó, Alt Camp Antic lloc, esmentat encara el segle XIX.

64 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Riba-roja, baronia de  (Riba-roja de Túria, Camp de Túria)  Jurisdicció senyorial, centrada al castell de Riba-roja de Túria, que al s XIV ja pertanyia als Riu-sec. Passà per enllaç als Centelles, i posteriorment als Montcada i als marquesos de Guadalest. Des del s XVIII fou propietat dels Güemes, comtes de Revillagigedo.

93 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaRiba-roja, embassament de  (Riba-roja d'Ebre, Ribera d'Ebre)  Embassament del curs baix de l'Ebre, amb una capacitat d'uns 207 km3. Situat entre els de Mequinensa i Flix, que s'estén aigües amunt de l'Ebre, prolongant-se 10 km al Segre fins a l'aiguabarreig amb el Cinca, seguint la divisòria entre el Segrià i el Baix Cinca. La finalitat és la producció d'energia elèctrica, amb una potència instal·lada d'uns 300.000 kW i una producció anual a l'entorn de 1.000 milions de kWh.

65 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI

Situació de la comarca del Camp de TúriaRiba-roja de Túria  (Camp de Túria Municipi: 57,7 km2, 125 m alt, 21.499 hab (2014). Situat al sud-est de la comarca, al límit amb l'Horta i la Foia de Bunyol, a banda i banda del riu Túria. Més de tres quartes parts del terme són conreades: els conreus de regadiu són possibles gràcies als regatges derivats de la sèquia de Riba-roja, amb aigües procedents del Túria. El principal conreu és el taronger, seguit de les hortalisses. Al secà s'obtenen els conreus mediterranis (cereals, olivera i vinya). Les principals indústries són les de ceràmica i de materials per a la construcció, i també l'alimentària. Des del 1900 la població s'ha més que duplicat, amb un creixement accelerat a partir del 1950. Vila d'origen islàmic, a la dreta del Túria. Església parroquial de Santa Maria, del s XVIII. Àrea comercial de València. Ajuntament

66 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca de la Ribera d'EbreRiba-roja d'Ebre  (Ribera d'Ebre Municipi: 99,12 km2, 76 m alt, 1.172 hab (2015). Situat al nord-oest de la comarca, al límit amb el Segrià, vora l'Ebre, a l'extrem llevantí de l'embassament de Riba-roja. El terme s'estén a banda i banda del riu. S'hi conrea gran part del territori, i es dediquen a l'agricultura de secà (oliveres, vinya i cereals) més de les tres quartes parts del total conreat. Els regatges, derivats de l'Ebre, fan possibles els conreus de regadiu (hortalisses i fruiters). La indústria es limita a la derivada de l'agricultura. Ramaderia de bestiar boví, porcí i oví, granges d'aviram. Central elèctrica a l'embassament de Riba-roja. La població que a la primeta meitat del s XXInici página experimentà una forta devallada, es duplicà a partir del 1950 a conseqüència de la construcció del pantà, però des del 1965 ha tornat a devallar fortament. Àrea comercial de Móra d'Ebre. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades - Escola

67 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Ribas, Antoni  (Illes Balears, s XX)  Sindicalista socialista. Principal dirigent del Sindicat Metal·lúrgic Balear a la Segona República, aglutinà els partidaris de Largo Caballero a Mallorca. President de la UGT de les Balears des del 1933, bé que volgué apropar-se a comunistes i anarcosindicalistes, després dels fets d'Octubre del 1934 fou marginat.

68 ILLES BALEARS - HISTÒRIA

Ribas, comtat de  (Illes Balears Títol concedit el 1904, pel papa Pius X, a Bartomeu Joan i Ribas, industrial mallorquí.

69 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ribas, Núria  (Terrassa, Vallès Occidental, 1933 – Barcelona, 1964)  Cantatriu. Començà els seus estudis a Terrassa i els continuà al Conservatori del Liceu de Barcelona. Anà a Itàlia on els amplià i obtingué, més tard, èxits notables. Era soprano. Actuà a la ràdio i a la televisió i efectuà diverses gravacions.

70 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ribas i Andreu, Ramon  (Barcelona, 1938 - )  Grafista. Estudià a l'Escola d'Arts i Oficis. S'establí pel seu comte el 1961, en unió de Pere Creus. Ha destacat en treballs de caràcter publicitari. És autor de cartells notables, entre ells els anunciadors de les festes de la Mercè de Barcelona dels anys 1965 i 1966.

71 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ribas i Anguera, Josep  (Barcelona, 1866 – 1909)  Ebenista. Continuador dels tallers del seu pare, Josep Ribas i Fort. A la seva mort, fou continuat per la seva vídua fins al 1936.

72 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaRibas i Bertran, Marià  (Mataró, Maresme, 1902 – 1996)  Arqueòleg, historiador i dibuixant. Restaurador artístic, dirigí el Museu d'Història i Arqueologia de Mataró i fou comissari d'Excavacions Arqueològiques. Autor, entre altres obres, de Notes històriques de Mataró (1933), Orígens i fets històrics de Mataró (1934), El poblament d'Iluro (1952), Els orígens de Mataró (1963), Tradicions populars i costums mataronins (1991) i les memòries Íntims records de la infància. Visions de la Plaça Gran de Mataró (1992).

73 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ribas i Carreras, Joan  (l'Havana, Cuba, 1875 - Blanes, Selva, 1913)  Escriptor. Desenvolupà una intensa activitat cultural a Blanes, on organitzà la societat Tertúlia Literària. Fundà el setmanari català il·lustrat "La Selva" (1906). Actuà també dins el camp social i polític: fundació de la societat Aplec Nacionalista, d'una caixa rural, del periòdic "Sindical", etc. Conreà la poesia i participà en tots els certàmens poètics de Catalunya. La seva obra fou recollida en part a "Lectura Popular".

74 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ribas i Casas, Josep Maria  (Barcelona, 1899 - Montornès del Vallès, Vallès Oriental, 1959)  Arquitecte. El seu estil correspon a un moderat classicisme. Autor de la parròquia de Sant Joan de Vilassar (1942) i del temple expiatori de Sant Antoni Maria Claret, a Vic (1957), acabat pel seu fill, Manuel Ribas i Piera, el 1961. Juntament amb Manuel Mayol i Ferrer, projectà i dirigí la construcció del Palau de l'Agricultura, a l'Exposició Internacional de Barcelona (1929). És autor, a més, de la Casa Piera del carrer de Mallorca, de la reforma del Banc Hispano-Colonial a la Rambla de Catalunya, de la casa Viladomiu (1927) i de la casa del Comú, a Vilassar de Mar (1950). Fou secretari del Col·legi d'Arquitectes (1931).

75 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ribas i Fort, Josep  (Castellvell, Baix Camp, 1830 - Barcelona ?, 1897)  Ebenista. Fill d'un militar carlí, s'establí de jove a Barcelona. Cap al 1860 parà una botiga de mobles al carrer de la Ciutat, que es convertí en capdavantera de l'ebenisteria local i guanyà un premi a l'Exposició Internacional de París (1867). El 1887 edificà uns grans tallers propis a l'Eixample. En seria continuador unitari el seu fill Josep Ribas i Anguera.

76 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Inici páginaRibas i Gallard, Gabriel Marià  (Palma de Mallorca, s XIX)  Eclesiàstic. Franciscà. Publicà obres religioses en català: Mes de Maria (1846, de la qual es feren tres edicions) i Dia cristià... (1856, dues edicions), i, en castellà, una història de l'orde franciscà.

77 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ribas i Margarit, Josep  (Barcelona, s XVIII)  Arquitecte. Entre les seves obres destaca el Palau Larrard del duc de Sessa, al carrer Ample.

78 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ribas i Mujal, Dídac  (Manresa, Bages, 1922 - )  Metge. Doctorat a Barcelona el 1950, amplià estudis a Kiel amb W. Bargmann. Ha estat catedràtic d'Histologia i Anatomia Patològica de les universitats de Santiago de Compostela (1960), Sevilla (1964) i Barcelona (1970), de la qual ha estat vice-rector. Ha treballat principalment en l'estudi de la histologia de les sinapsis neuro-musculars, les terminacions nervioses, la patologia mamària, i ha estat un dels capdavanters dels estudis de microscòpia electrònica en histologia humana als Països Catalans.

79 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Ribas i Oliver, Antoni  (Palma de Mallorca, 1845 – 1911)  Pintor. Patriarca del paisatgisme mallorquí, pintà especialment a Deià i als voltants de Palma. Expositor destacat a la Societat Foment de la Pintura i l'Escultura, conreà un realisme vuitcentista. El seu fill fou Antoni Ribas i Prats.

80 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ribas i Perdigó, Manuel  (Barcelona, 1859 – 1927)  Metge. Fou professor clínic de la facultat de Barcelona (1884-1902). Publicà treballs sobre patologia digestiva, neurologia, pneumologia, etc. Prengué part als Congressos de Barcelona (1888) i de Moscou (1894). El 1924 fou elegit president de l'Acadèmia de Medicina de Barcelona.

81 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaRibas i Piera, Antoni  (Barcelona, 27/oct/1935 - 3/oct/2007)  Realitzador cinematogràfic. Els seu primer llargmetratge es basà en l'obra teatral Los salvajes de Puente San Gil (1966). Les seves pel·licules posteriors ja foren filmades a Catalunya, les primeres en castellà fins a La ciutat cremada (1976), primer film en català, a la qual seguiren: Catalans universals (1978), Victòria!, la gran aventura d'un poble (1981), Victoria II!, la disbauxa del 17 (1983), Victòria III!, el seny i la rauxa (1984), El primer torero porno (1985), Dalí, amb "D" de Déu (1990), Terra de canons (1999), etc.

82 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ribas i Piera, Manuel  (Barcelona, 1925 - )  Arquitecte. Fill de J.M. Ribas i Casas, fou membre del Grup R i ha destacat sobretot com a urbanista. Professor a l'Escola d'Arquitectura des del 1956 i catedràtic d'urbanisme des del 1965. Participà en el pla provincial de Barcelona (1959-63), en l'esquema director de l'àrea metropolitana (1963-68) i en els plans d'ordenació de Palma de Mallorca i de Múrcia.

83 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ribas i Planas, Ramon  (Terrassa, Vallès Occidental, 1850 – Barcelona, 1923)  Gravador. Deixeble de Francesc Brangulí i Royo. Al principi conreà la litografia i després destacà com a gravador de retrats i col·laborà en "El Noticiero Universal", "Bibliofilia", etc. Entre altres obres, gravà la il·lustració de les poesies de F. Soler, 'Pitarra'. Fou professor de gravat al boix a l'Institut Català de les Arts del Llibre. Hom el considera un dels millors gravadors del seu temps.

84 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Ribas i Prats, Antoni  (Palma de Mallorca, 1883 - son Marroig, Mallorca, 1931)  Pintor. Fill d'Antoni Ribas i Oliver. S'acostà a solucions impressionistes a través de la influència de Joaquim Mir. Es dedicà molt especialment al paisatge de Deià i residí a son Marroig, on tant ell com el seu pare són ben representats.

85 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaRibas i Quintana, Bonaventura  (Barcelona, 1830 – 1903)  Eclesiàstic, arxiver i escriptor. Estudià al seminari i a la Universitat de Barcelona, on es doctorà en dret civil i canònic. S'ordenà el 1855. Fou canonge de Barcelona (1876) i ardiaca (1893). Nomenat arxiver de la catedral, ordenà l'arxiu i l'obrí als investigadors. Col·laborà en el "Diari de Barcelona" i escriví algunes obres d'investigació, com Lo bisbe Sapera (1891). Entrà a l'Acadèmia de Bones Lletres, on publicà un treball històric sobre sant Ramon de Penyafort.

86 ANDORRA - BIOGRAFIA

Ribas i Reig, Òscar  (Sant Julià de Lòria, Andorra, 26/oct/1936 - )  Empresari i polític. Llicenciat en dret, fou conseller general (1972-75 i 1976-79) i primer cap de govern (1982) d'Andorra. Elegit novament el 1990 i el 1992, durant aquest mandat fou aprovada la Constitució que convertia Andorra en un estat de dret, i de la qual fou un dels màxims impulsors. Novament cap de govern (1993) al capdavant de la coalició conservadora Agrupament Nacional Democràtic, dimití l'any següent en no veure aprovat el seu programa econòmic.

87 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ribas i Ribas, Benet  (Barcelona, 1735 - Sant Benet de Bages, Bages, 1812)  Arxiver. Ingressà a Montserrat el 1763 i aviat n'esdevingué arxiver (ja n'era el 1771); ho fou també a Sant Benet de Bages. Ordenà l'arxiu de Ripoll i ajudà en llurs recerques Jaume Pasqual, Jaume Villanueva, Jaume Caresmar i Enrique Flórez. Extractà els documents més antics de l'arxiu de Montserrat, estudià les possessions del monestir i escriví un discurs sobre els fruits i efectes de la història, en ésser nomenat membre de l'Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona (1786). Publicà només l'aplec de documents i notícies sobre la impremta de Montserrat que trameté a Francisco Méndez per a la seva Tipografía española. El 1811 fou empresonat pels francesos, que el traslladaren a Igualada.

88 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaRibas i Ribas, Enric  (Vigo, Galícia, 1870 - el Masnou, Maresme, 1935)  Cirurgià. Cursà la carrera a la Universitat de Barcelona. Amplià estudis d'anatomia a París. L'any 1897 ingressà, per oposició, a l'hospital de la Santa Creu de Barcelona, on fou deixeble dels cirurgians Cardenal i Esquerdo; des del 1906 dirigí un servei de cirurgia a l'esmentat hospital. Fou president de l'Acadèmia i Laboratori de Ciències Mèdiques de Catalunya (1922-24), de l'Institut Mèdico-Farmacèutic, de la Societat de Cirurgia de Barcelona i de la Lliga Catalana contra el Càncer, i el 1932 de l'Associació de Metges de Llengua Catalana. És autor de: Urgent necessitat de la creació de Sanatoris Marítims a Catalunya (1913), Resultados lejanos de la gastroctomía (1928), Fundamentos de la indicación y de la técnica quirúrgica en las enfermedades de la vejiga i conductos biliares (1932), entre d'altres.

89 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ribas i Ribas, Rafael  (Catalunya, s XIX)  Actor. Era casat amb l'actriu Pilar Clemente. Fou figura destacada de l'escena catalana. Féu construir el Teatre Ribas, després dit de Catalunya i El Dorado.

90 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ribas i Rius, Ramon  (Barcelona, 1903 – 1983)  Pintor. Format a l'Escola de Belles Arts de Barcelona. Conreà el paisatge, la figura i la natura morta. Entre les nombroses distincions que rebé, destaquen el premi Masriera de paisatge (1922) i la primera medalla al XXV Saló de Tardor, de Madrid (1952). Els seus pastels sobre temes de ballet són molt coneguts.

91 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ribas i Servert, Francesc  (Barcelona, 1836 – s XIX)  Eclesiàstic. Ocupà diversos càrrecs a la diòcesi barcelonina. És autor del llibre La Verge Santíssima en el Nou Testament (1884) i d'alguns altres escrits pietosos, així com de traduccions.

Anar a:    Ria ]    [ Rialp ]    [ Riba ]    [ Riba i L ]    [ Ribam ]    [ Ribas i F ]Inici página

A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Logo de Dades dels Països CatalansEntrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ BlocContactar amb Dadescat

© 2006-2016 Associació Sense Límits / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons

Sense Límits a Internet: Sense Límits / Alt Camp Info / Directori Alt Camp / Masia Virtual -