A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Inici ] Entrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ Bloc ]              Contactar amb Dadescat

Anar a:   Ribe ]   [ Ribelles, E ]   [ Ribelles, R ]   [ Ribera, la ]   [ Ribera de M ]   [ Ribera i F ]

No pots defugir les situacions crítiques, però pots superar-les. (Sèneca)

1 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ribé i Ferré, Maria Carme  (Reus, Baix Camp, 2/mai/1920 - Barcelona, 9/gen/1991)  Escriptora i bibliotecària. Obtingué el 1966 el premi Ramon d'Alòs-Monner de l'Institut d'Estudis Catalans, amb el treball Índex de la Revista "Lo Gay Saber". Ha col·laborat a "Tele/Estel" i a algunes enciclopèdies. És autora de la novel·la Del dia a la nit (1968).

2 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Ribell, Andreu  (Perpinyà, 1828 - Baiona, França, 1892)  Marí. Sortí de l'Escola Naval a dinou anys. Participà a la guerra de Crimea, on fou ascendit a tinent de navili (1854). Fou ajudant i després cap d'estat major a l'ocupació del Senegal (1861). Prengué part a d'altres campanyes colonials africanes. Destacà a la guerra contra Alemanya de 1870, combatent en terra. Ascendí a contra-almirall (1883) i a vice-almirall (1889). La seva ciutat natal li ha dedicat un carrer.

3 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaRibelles  (Albanya, Alt Empordà Poble de l'antic terme de Bassegoda (Garrotxa), en vies de despoblament, a la capçalera de la riera de Sant Aniol. El centra l'antiga parròquia de Sant Julià de Ribelles, consagrada el 947; és un petit edifici, romànic (s XI), citat en documents antics com a Sant Julià de Brema o de Prunera. Fou posteriorment sufragània de la parròquia d'Oix.

4 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Ribelles  (Vilanova de l'Aguda, Noguera Poble, situat a la vall del Llobregós, 1 km a la dreta del riu, prop del límit amb el terme de Sanaüja (Segarra), vora el castell de Ribelles (centre de la baronia de Ribelles). L'església parroquial (Santa Maria) és romànica. Al s XIX formà el municipi de la Baronia de Ribelles, amb els llocs de Guardiola, Alzina de Ribelles i Vilalta.

5 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ribelles  (Catalunya, s XI - s XV)  Llinatge noble. Prengué el nom del castell de Ribelles (Noguera), al comtat d'Urgell. En són els primers personatges coneguts els germans Gombau I i Ramon de Ribelles.

6 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ribelles, Amorós de  (Catalunya, s XIV)  Noble. El 1323 anà a la campanya per sotmetré Sardenya, a les ordres de l'infant Alfons, el futur rei Benigne.

7 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ribelles, Arnau de  (Urgell, s XII)  Noble. Es destacà en temps del comte Ermengol VII. El 1174 fou un dels signants de la carta de població de Castellblanc.

8 CATALUNYA - HISTÒRIA

Ribelles, baronia de  (Vilanova de l'Aguda, Noguera)  Jurisdicció senyorial, centrada en el castell de Ribelles. Al s XIII ja pertanyia a una línia dels Ponts, i el 1590 era de Gispert de Ponts. El 1671 Pere de Ponts i de Guimerà la vengué (1671) a Francesc de Montserrat, primer marquès de Tamarit; sembla, però, que la seva neboda Maria Teresa de Ponts i de Ros, muller del marquès de Rebé, la pledejà i guanyà per sentència del 1702. Tot i això, retornà als marquesos de Tamarit, que la vengueren als Duran, i aquests, vers el 1871, aInici página Josep de Bofarull i Rafart, a qui fou reconeguda com a títol del regne, el 1872 pel rei Amadeu I, sense perjudici de tercers de millor dret i després d'haver interposat Bofarull un expedient ad perpetuam rei memoriam en el qual es digué que descendia dels antics Ponts, posseïdors de la dita baronia. Ha passat als Llabrés.

9 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Ribelles, Bartomeu  (València, 1765 – 1816)  Erudit. Dominicà (1778), fou cronista de l'orde i de la ciutat i regne de València. Publicà la primera part d'Observaciones histórico-críticas a las trovas intituladas de Mosén Jaime Febrer (1804), l'autenticitat de les quals discutí encertadament, Compendio histórico de todas las epidemias padecidas en Valencia antes del año 1647 (1804), Memorias histórico-críticas de las antiguas Cortes del reino de Valencia (1810), i deixà inèdites diverses obres d'història i de filologia, en gran part desaparegudes.

10 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ribelles, Beatriu de  (Catalunya, s XIV – v 1416)  Dama. Filla de Berenguer de Ribelles i de Sança, i germana d'un altre Berenguer de Ribelles. Sembla ésser l'hereva del llinatge. Es casà amb Hug Ademar de Santa Pau i de Saportella, baró de Santa Pau.

11 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ribelles, Berenguer Arnau de  (Urgell, s XIII)  Noble. Serví el comte Àlvar d'Urgell. El 1256 era un dels qui juraren que aquest podia casar-se amb Cecília de Foix, per no ser consumat el matrimoni anterior del comte amb Constança de Montcada.

14 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ribelles, Berenguer de  (Catalunya, s XIV)  Noble. Es casà amb Sança i foren pares de Beatriu i de Berenguer de Ribelles.

12 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaRibelles, Berenguer de  (Catalunya, s XIV)  Noble. El 1344 acompanyà Pere III el Cerimoniós a la segona campanya del Rosselló per desposseir Jaume III de Mallorca. Passà el coll de Panissars comandant un dels cossos d'avantguarda. Formà part del consell reial durant l'ofensiva.

13 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ribelles, Berenguer de  (Catalunya, s XIV – s XV)  Noble. Fill de Berenguer de Ribelles i germà de Beatriu.

15 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ribelles, Berenguer Ramon de  (Urgell, s XII)  Noble. El 1242 figurà entre els signants de la devolució de Balaguer al comtat d'Urgell, feta pel rei Jaume I a benefici del comte Ponç I. Era un dels nobles que prestaren homenatge a l'infant Pere com a primogènit de Catalunya a les Corts de 1251. El 1256 figurava entre els magnats que juraren que el comte Àlvar d'Urgell, malgrat el matrimoni anterior amb Constança de Montcada, podia casar-se amb Cecília de Foix.

16 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ribelles, Bernat de  (Catalunya, s XIII)  El 1274 era comanador hospitaler a Ulldecona.

17 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ribelles, Bernat de  (Urgell, s XIII - s XIV)  Noble. El 1307 fou un dels signants dels acords jurisdiccionals entre el rei Jaume II el Just i el comte Ermengol X d'Urgell.

18 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ribelles, Bernat Ramon de  (Catalunya, s XIII)  Cavaller. Lluità al costat del comte Àlvar d'Urgell contra Jaume I de Catalunya-Aragó, signà la concòrdia del comte amb el de Foix (1256) i fou testimoni de les noces de Cecília de Foix amb Àlvar (1259). Fou enviat d'aquest al rei durant les discòrdies amb el vescomte de Cardona. Tingué obligada Vilagrassa, per deutes de la cort (1264). És probablement un membre de la seva família un altre Bernat Ramon de Ribelles, castellà de Licata (Sicília).

19 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaRibelles, Bernat Ramon de  (Catalunya, s. XIII)  Conseller i magnat de Ponç I d'Urgell, amb el qual signà (1238-59) una carta de franquícia als habitants d'Agramunt.

20 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ribelles, Bernat Ramon de  (Catalunya, s XIII - s XIV)  Castellà de Licata, a Sicília (1295). Jaume II el requerí per tal que deixés el servei del rei Frederic després del tractat d'Anagni. Ell s'hi negà i li foren confiscats els béns a Catalunya. Frederic el féu comte de Garsiliato. Es distingí a la batalla del cap Orlando (1299). Jaume II el nomenà castellà de Llorenç i Santa Línia i li concedí les rendes d'aquests llocs i les de Camarasa, Cubells i Montgai (1302). Fou un dels signataris dels acords entre el rei i el comte Ermengol X d'Urgell (1307). Formà part d'una expedició de reforç enviada a Sardenya durant la conquesta (1323-24).

22 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ribelles, Elvira de  (País Valencià, s XV)  Primera baronessa d'Alcàntera. Es casà, en segones noces, amb Joan de Montagut. Pertanyia a una línia del llinatge establerta al regne de València.

26 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ribelles, Gombau I de  (Catalunya, s XI)  Noble. Germà de Ramon, els quals són els primers membres coneguts del llinatge. Eren vassalls (1072-95) del comte de Cerdanya pels castells de Castellnou d'Oluja, la Manresana, Bufaganyes i Oluges.

27 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ribelles, Gombau II de  (Catalunya, s XII)  Noble. Fill o germà de Ponç de Ribelles. Intervingué en la conquesta de Lleida (1149), on fou testimoni de la seva carta de poblament (1150) i es trobà a l'acta de fundació (1166) del monestir de Santa Maria de Bellpuig (juntament amb el seu germà Ramon). Magnat d'Ermengol VII d'Urgell, en fou marmessor (1177). El 1157 signà la carta de poblament donada per Ermengol VII als habitants d'Abella i el 1163 la donada als de Menàrguens. El 1174 amb els seus fills Gombau III iInici página Ramon de Ribelles intervingué en la carta de poblament atorgada pel mateix comte als habitants de Balaguer. Era senyor de Rufea, a l'horta de Lleida, i es casà amb Marquesa de Cabrera, senyora de Montsonís i les Ventoses.

28 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ribelles, Gombau III de  (Catalunya, s XII)  Noble. Fill de Gombau II i germà de Ramon. Fou testimoni a la carta de franquícia donada per Ermengol VIII d'Urgell als habitants d'Agramunt (1198) i un any després ell l'atorgà als de Rufea.

25 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ribelles, Gombau de  (Urgell, s XII)  Noble. Serví els comtes Ermengol VI i Ermengol VII. Participà amb el primer a l'ofensiva de Lleida, en 1149. Pel gener de l'any següent fou un dels signants de la carta de població de Lleida, on els atorgants principals eren Ramon Berenguer IV i el comte urgellenc. En 1166 figurava entre els signants de l'acta fundacional del monestir premonstratès de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes. Fou un dels marmessors del comte Ermengol VII, que l'havia nomenat al testament fet el 1177.

24 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ribelles, Gombau de  (Catalunya, s XIII)  Noble. Germà de Ramon i fills d'un altre Ramon, els quals ajudaren el comte Nunyó I de Rosselló-Cerdanya contra el seu cosí l'infant Ferran. Gombau intervingué el mateix any en la convivença entre Jaume I de Catalunya-Aragó i Ponç I d'Urgell.

23 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ribelles, Gombau de  (Catalunya, s XIV)  Cavaller. Tenia possessions a l'illa de Sardenya. El 1347 sostingué disputes amb Joan d'Arborea, cosa que podria perjudicar els interessos catalans a l'illa. Amb tot, s'afegí als reforços que arribaren per tal de sufocar la revolta dels Oria contra Pere III el Cerimoniós. Mort el lloctinent reial, s'encarregà de recuperar les forces catalanes derrotades.

29 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaRibelles, Joan  (Catalunya, s XV)  Escriptor i eclesiàstic. Acompanyà Alfons IV el Magnànim prop de Joan II de Castella. N'han restat poesies en castellà al Cançoner d'Estúñiga, conservat a la Biblioteca Nacional de Madrid.

30 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ribelles, Joan de  (Catalunya, s XV - Sardenya, Itàlia, s XV)  Noble. Residí a Sardenya. Secundà la primera revolta que hi féu Lleonard d'Aragó, plantejada per aquest per raons d'heretatge. Es beneficià de la concòrdia de 1471 i del perdó general de 1474.

31 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Ribelles, Josep  (València, 1775 – 1835)  Pintor. Deixeble de Vicent López. Seguí el corrent neoclàssic amb influències barroques. És autor de l'oli Desembarcament a València de Ferran el Catòlic i Germana de Foix (Museu de Belles Arts de València) i de diversos frescs a l'antic cor i al presbiteri de la catedral de València i a l'església de Santa Maria de Cocentaina. El seu fill i deixeble fou Josep Ribelles i Felip.

32 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ribelles, Margarida de  (Catalunya, s XV - d 1458)  Muller de Guillem Ramon III de Montcada i de Luna, baró d'Aitona.

33 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ribelles, Onofre Lleonard  (Catalunya, s XVI)  Jurista. És autor d'un index sobre el contingut de les glosses als Usatges fetes per Callís, Montjuïc i els Vallseca, i del tractat Stylus capibreviandi (1594).

34 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ribelles, Ponç de  (Urgell, s XII)  Noble. Senyor de Ribelles, que el 1149 participà amb les forces del comte Ermengol VI d'Urgell en la conquesta de la ciutat de Lleida; com a recompensa rebé dels comtes Ermengol VI i Ramon Berenguer IV cases a la ciutat. Sembla ésser el mateix personatge que el 1190 ajudà els vescomtes de Cabrera en les seves lluites amb la casa comtal d'Urgell.

36 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaRibelles, Ponç de  (Catalunya, s XII)  Fill o nét de Gombau I o de Ramon de Ribelles. Com a magnat d'Ermengol VI d'Urgell assistí a la conquesta de Lleida (1149), on rebé propietats. Fill o germà seu fou Gombau II de Ribelles.

35 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ribelles, Ponç de  (Urgell, s XIII – s XIV)  Noble. Després de la mort de Jaume I (1276), formà part de la coalició de magnats que es rebel·laren contra el nou monarca, Pere II. Fet presoner de l'exèrcit reial a Balaguer (1280), el 1282 ja havia estat perdonat i alliberat i, com molts altres revoltats, acompanyà al rei a l'expedició d'ocupació de Tunis i de Sicília, on havia esclatat la revolta contra els francesos. Fou un dels cavallers que es comprometeren en el desafiament de Bordeus de Pere II contra Carles d'Anjou.

37 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ribelles, Ponç de  (Catalunya, s XIV)  Noble. El 1392, com a capità de galeres, anà a Sicília per reforçar-hi la gran expedició catalana que dirigien l'infant Martí, futur rei Martí I, i el fill d'aquest, Martí el Jove, rei consort de Sicília.

38 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ribelles, Ponç I de  (Catalunya, s XII)  El 1190 era partidari dels Cabrera contra els comtes d'Urgell.

40 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ribelles, Ramon de  (Catalunya, s XI)  Noble. Germà de Gombau I, els quals són els primers membres coneguts del llinatge. Fill o nét d'un d'aquest dos possiblement fou Ponç de Ribelles.

42 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ribelles, Ramon de  (Urgell, s XII)  Senyor de Rufea. Amb els seus fills Ramon i Gombau ajudà Nunyo Sanç del Rosselló a les lluites contra l'infant Ferran, oncle de Jaume I, fins a la concòrdia de 1226.

41 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaRibelles, Ramon de  (Urgell, s XII)  Noble. Germà de Gombau II de Ribelles, juntament amb el qual es trobà a l'acta de fundació (1166) del monestir de Santa Maria de Bellpuig.

43 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ribelles, Ramon de  (Urgell, s XIII)  Noble. Fill de Ramon i germà de Gombau, amb els quals lluità contra l'infant Ferran i a favor de Nunó I de Rosselló-Cerdanya fins a la concòrdia de 1226.

45 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ribelles, Ramon de  (Catalunya, s XIII)  Frare hospitaler. Fou castellà d'Amposta i prior del seu orde. El 1295, amb el mestre del Temple Berenguer de Cardona, fou l'encarregat de conduir a Castella la infanta castellana Isabel, que havia estat promesa de Jaume II, per haver-se trencat el compromís matrimonial. Tres anys després, al castell d'Argelers, signava com a testimoni dels acords entre el seu rei i Jaume II de Mallorca.

44 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ribelles, Ramon de  (Catalunya, s XIII – s XIV)  Castellà d'Amposta (1299-1301). Fou una de les figures principals d'aquest llinatge.

39 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ribelles, Ramon de  (Catalunya, s. XIII - Sardenya, Itàlia, 1340)  Alt funcionari reial. Acompanyà l'infant Alfons, del qual fou conseller, a la conquesta de Sardenya. A Catalunya posseí el lloc d'Artesa. Fou nomenat governador de Càller (1337). Durant una època de pau, fortificà la regió de Gal·lura, reconstruí els murs de Càller i de Sàsser i publicà l'ordre reial de batre moneda d'alfonsins d'or a la seca de Càller. Tingué per substitut, temporalment, Ramon de Montpaó.

46 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaRibelles, Ramon de  (Catalunya, s XIV)  Noble. Serví Pere III a la guerra contra Castella. El 1363 formà part del copiosos reforços catalans introduïts a Aragó després de la caiguda de Carinyena.

47 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ribelles, Violant de  (País Valencià, s XV)  Primera muller de Joan de Pròixida i de Centelles, baró de Llutxent.

48 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Ribelles i Comín, Josep  (Castelló de la Plana, 1872 – Barcelona, 1951)  Bibliògraf i erudit. A partir de l'any 1898 residí a Barcelona. L'any 1905 guanyà el premi de la Biblioteca Nacional pel seu treball de Bibliografia de la llengua valenciana, catàleg d'autors de totes les obres escrites en valencià des de la implantació de l'impremta. Altres treballs seus són: Catàleg de les obres publicades en valencià des del segle XV fins ara i Història i Goigs de la Mare de Déu dels Desamparats.

49 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Ribelles i Dalmau, Bartomeu  (València, 1713 – 1795)  Arquitecte. Fou deixeble de l'Acadèmia de Sant Carles de València, de la qual esdevingué acadèmic de mèrit (1773) i tinent director (1788); també fou nomenat acadèmic de mèrit de la de San Fernando, de Madrid (1781). Projectà i construí la capella de la Verge del Populo a Quart de Poblet i el cambril de Sant Crist a l'església del Roser del Gra. Intervingué en nombroses obres d'enginyeria a València, Múrcia, Catalunya i Aragó.

50 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Ribelles i Felip, Josep  (València, 1798 – Madrid, 1835)  Pintor. Fou deixeble de l'Acadèmia de Sant Carles de València, i, des del 1799 , de la de San Fernando de Madrid, ciutat on fou professor i pintor a la cort espanyola. Dibuixà, entre moltes làmines, les del Quixot publicat per l'Academia Española l'any 1819. Pintà aquarel·les, frescs (sostres del Palau Reial de Madrid) i olis (El mantejament de Sanxo, Èdip cec i la seva filla). També conreà el gravat.

51 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaRiber  (Torrefeta i Florejacs, Segarra Poble, a la dreta del Sió, entre Sedó (de la parròquia del qual depèn l'església de Sant Donat de Riber) i Hostafrancs. Adossat a l'església hi ha el gran casal dels Solsona.

52 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Llorenç Riber i CampinsRiber i Campins, Llorenç  (Campanet, Mallorca, 14/set/1881 – 11/oct/1958)  Escriptor. Seguí estudis eclesiàstics a Palma de Mallorca, on després fou catedràtic de poesia i retòrica al seminari (1905-13). A partir del 1907 participà diverses vegades en els jocs florals, als quals presentà La cabellera de Verenice i Vida pagesa (1908), fou proclamat mestre en gai saber el 1910 amb la poesia La mort de Maig. Fou col·laborador de "La Veu de Catalunya" i "La Publicitat", de Barcelona, ciutat on visqué més de vint anys i es relacionà molt amb els noucentistes. Escriví per a "El Sol", de Madrid, i col·laborà en altres revistes i diaris. La seva obra poètica és formada per Lliris del camp (1909), A sol ixent (1912) i Les corones (1917), recull que aplegà a Poesies (1931). La seva poesia, entre romàntica i parnassiana, és clàssica amb òptica moderna i conserva l'esperit mediterrani propi de l'escola mallorquina. Fou admirat per Mistral, Costa i Llobera i Joan Alcover. L'any 1922 li fou atorgat a Barcelona...  Segueix... 

53 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Ribera, Antoni de  (País Valencià, s XV - s XVI)  Compositor. Sembla que fou membre de la capella pontifícia en 1506-23. És autor de dues misses a quatre veus, de nadales i de motets. Se li atribueixen composicions a tres i a quatre veus incloses al Misteri d'Elx al s XVI, entre elles l'escena dels jueus.

54 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ribera, Bernat  (Barcelona, 1684 - Viena, Àustria, 1777)  Eclesiàstic. El 1699 ingressà als dominicans i acabats els seus estudis ensenyà teologia a Cervera. Capellà del duc de Llíria, l'acompanyà a Sant Petersburg, on treballà per aconseguir la unió de l'Església ortodoxa russa amb l'Església catòlica; amb aquesta finalitatInici página publicà Catechetica Confessio. Posteriorment fixà la seva residència a Viena.

55 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Juan de RiberaRibera, Juan de  (Sevilla, Andalusia, 27/des/1532 – València, 6/gen/1611)  Eclesiàstic, alt funcionari reial i sant. Fou elegit bisbe de Badajoz el 1562 malgrat no tenir encara l'edat canònica. El 1568 el papa Pius V li atorgà el títol de patriarca d'Antioquia i l'ascendí a arquebisbe de València (1568), on entrà oficialment el 1569. Celebrà set sínodes i complí personalment la visita pastoral a la diòcesi (deixà 91 volums d'actes). Per a la formació de sacerdots fundà el Col·legi del Corpus Christi (dit també del Patriarca), del qual redactà personalment les constitucions a partir del 1600 i que dotà amb obres d'art i una biblioteca de gran valor. Reformà la Universitat de València, de la qual fou canceller, i es preocupà de la formació dels fills dels nobles, alguns dels quals educà al seu propi palau arquebisbal i obligà a cursar estudis universitaris -molts d'ells es destacaren després en alts càrrecs eclesiàstics i diplomàtics-. Nomenat lloctinent general de València per Felip II el 1602...  Segueix... 

56 CATALUNYA - HISTÒRIA

Ribera, la  (Barcelona, Barcelonès Antic barri de la ciutat, situat a llevant del rec Comtal, al voltant de l'antic pla d'en Llull i que englobà, també, el després anomenat barri de Santa Maria del Mar. La seva edificació començà al s XIII i fou conegut durant el s XIV per la Vilanova. Fou suburbi extrem fins el 1438 i el 1513 quedà protegit pel baluard marítim de llevant. El 1715 Felip V manà d'enderrocar parcialment aquest barri -que s'havia distingit en la llarga resistència durant el setge de Barcelona- per tal de construir-hi una fortalesa militar (la Ciutadella) (1716-19) ideada per l'enginyer militar Próspero de Verboom, autor del projecte del nou barri de la Barceloneta que havia d'allotjar la població foragitada de la Ribera. Foren enderrocats, a compte dels mateixos propietaris expropiats sense indemnització, uns 1.200 edificis amb els convents de Sant Agustí i de Santa Clara. La torre barroca de Sant Joan fou transformada en presó militar. El 1869 la Junta Revolucionària, per iniciativa del general Prim, donà els terrenys de la Ciutadella a la ciutat, que els urbanitzà i convertí, amb motiu de l'Exposició Universal de Barcelona (1888), en el parc de laInici página Ciutadella.

57 CATALUNYA - HISTÒRIA

Ribera, la  (el Prat de Llobregat, Baix Llobregat Antic districte rural; resten encara unes masies, però és envaït ja pel sector industrial.

58 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA

Ribera, la  (Güel, Aragó)  Caseria, fins el 1972 pertanyia a la comarca de la Ribagorça, a la dreta de l'Isàvena, al sud del poble.

59 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Ribera, la  (Banyuls de la Marenda, Rosselló Veure> Rectoria, la.

60 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Ribera, la  (Artesa de Segre, Noguera)  Santuari de la Mare de Déu de la Ribera, dins l'antic terme d'Anyà.

61 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Ribera, la  (Cornellà de Llobregat, Baix Llobregat Sector perifèric, situat al sud del centre urbà, vora el riu Llobregat, al sector de Cornellà de Baix.

62 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ribera, Manuel Marià  (Cardona, Bages, 1652 – Barcelona, 1736)  Arxiver i historiador. Frare mercedari, ingressà a l'orde el 1675. Ensenyà teologia al convent de Barcelona, i en fou elegit prior dues vegades (1692 i 1709). Treballà a l'Arxiu de la Corona d'Aragó des del 1706. Transcriví el cartulari del s XIV, recopilat per l'escrivà Ramon de Caldes. Fou nomenat historiador general de l'orde el 1718, i ingressà a l'Acadèmia de Bones Lletres el 1729. Treballà per la canonització de sant Pere Ermengol i santa Maria de Cervelló, i en el procès de la caputxina Àngela Margarida Serafina. Entre les seves obres figuren: Real capilla de Barcelona (1694), Real Instituto de la orden de la Merced (1725), Milicia mercedaria o tratado de la institución de la orden (1725), Vida de Santa Maria de Cervelló, Del origen de las armas de Aragón, Tratado de las excelenciasInici página y grandezas de la ilustre villa de Cardona i Genealogía de la nobilísima familia de Cervelló (1733).

63 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ribera, Maria A.  (Barcelona, s XX)  Clavicembalista. Féu els seus estudis musicals al Conservatori Municipal de Barcelona. Foren professors seus els mestres Joan Gibert i Camins, Joaquim Zamacois i Joan Massià. Ha actuat com a solista, ha participat als Festivals Internacionals de Música de Barcelona i ha col·laborat a diverses audicions d'oratoris com La Passió segons Sant Mateu, de Bach; El Mesies, d'Hendel, i La Creació, d'Haydn. Ha gravat en disc algunes obres del compositor montserratí Narcís Casanoves.

64 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ribera, Miquel  (Berga, Berguedà, 1816 – Barcelona, 1846)  Pianista i compositor. Estudià a Barcelona, on es donà a conèixer en concerts. Escriví valsos i romances per a piano en els quals s'allunyà de l'italianisme aleshores imperant i que Pau Piferrer comparà als de Johann Strauss, i peces amb elements folklòrics catalans.

65 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Ribera, Pere Antoni  (País Valencià, s XVII – València, 1680)  Bandoler. Frare augustinià. S'oferí al lloctinent general de València Pedro Manuel Colón de Portugal, per capturar el bandoler mossèn Senent a canvi de l'indult del seu germà, també bandoler, i acceptada la proposició, es convertí en cap de quadrilla i aconseguí de capturar el bandoler Senent. Deixà aleshores l'hàbit i es convertí ell mateix en bandoler i es féu temible sota el nom d'el Frare. Capturat a Horta de València i empresonat a la torre dels Serrans, el governador de València Josep de Castellví i d'Alagó el processà i féu garrotar malgrat la reclamació del pres feta per l'arquebisbe Joan Tomàs de Rocabertí. Aquest excomunicà el governador per haver infringit el fur eclesiàstic -juntament amb la resta del tribunal i la ciutat de València-; el lloctinent general fou deposat del càrrec i el governador no fou perdonat fins després d'ésser multat i sotmés a una pública i humiliant pena corporal de mans del mateix arquebisbe.

66 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaRibera, pla de la  (Barcelona, Barcelonès Pla de renovació urbana del sector marítim de la ciutat, comprès entre el port i el riu Besòs que es proposà un canvi d'usos del sòl: la indústria substituïda per la residència de luxe. Iniciativa de Pere Duran i Farell, fou projectat (1965-68) en forma de pla parcial i promogut per les principals empreses radicades en aquell sector, tingué el suport de l'ajuntament de Barcelona, de la diputació provincial i de la RENFE. El 1968 fou aprovat un esbós del pla parcial per l'ajuntament i el 1971 fou presentat el pla parcial definitiu, que en la seva expressió pública fou objecte de crítiques i contrapropostes d'associacions ciutadanes molt diverses. Fou incorporat, en part, al pla comarcal del 1971.

67 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ribera, Ramon  (Castelló d'Empúries, Alt Empordà, 1781 – Barcelona, 1846)  Hel·lenista. Estudià a l'Escola Pia de Mataró, on professà el 1798. Ensenyà a Solsona i al nou col·legi de Sant Antoni Abat de Barcelona (1815-33), on fundà una càtedra de grec molt notable i concorreguda; dirigí els "Ejercicios pio-literarios" (1817-33), on publicà moltes poesies llatines i gregues i altres treballs literaris. Tingué molts càrrecs dins l'orde. El 1833 fou nomenat rector del col·legi de Santa Anna de Mataró. Aquí publicà una notable Acadèmia literària (1834). És autor de molts treballs literaris, sobretot poesies llatines i gregues.

68 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Ribera, Sant Joan de la  (València, Horta Veure> Sant Joan de la Ribera.

69 PAÍS VALENCIÀ - COMARCA

Situació de la comarca de la Ribera AltaRibera Alta, la  (País Valencià Comarca: 979,5 km2, 224.555 hab (2009), 35 municipis, capital: Alzira. Compresa entre les comarques de l’Horta (al nord i nord-est), la Foia de Bunyol (al nord-oest), el Canal de Navarrés (a l’oest), la Costera i la Safor (al sud) i la Ribera Baixa (a l’est). GEOGRAFIA FÍSICA: Situada en el punt de contacte entre la plana costanera del golf de València i els contraforts orientals de les serralades Ibèriques, la Ribera Alta és una plana al·luvial quaternària, enquadrada entre muntanyes i suaument inclinada cap al mar, amb un desnivell que va des delsInici página 400 m fins a menys de 100 m d’altitud sobre el nivell del mar. El Xúquer, que constitueix l’eix principal de la comarca, n’és també la principal font de riquesa, ja que la conjunció dels rics i profunds sòls d’origen al·luvial (enriquits pels llims procedents dels desbordaments) i el regadiu estès a la major part de la comarca han permès el conreu intensiu de tarongers, base de l’economia. També hi ha contribuït...  Segueix... 

70 PAÍS VALENCIÀ - COMARCA

Situació de la comarca de la Ribera BaixaRibera Baixa, la  (País Valencià Comarca: 276,8 km2, 83.046 hab (2009), 12 municipis, capital: Sueca. Pel nord arriba fins a l’Albufera i constitueix la prolongació natural de la comarca de l’Horta; per l’oest és la continuació de la Ribera Alta, de la qual es diferència pel fet que la uniformitat dels conreus de tarongers és reemplaçada aquí pel conreu intensiu de l’arròs, que hi té la superfície més extensa de tot el país; pel sud, la serra de les Agulles la separa de la Valldigna (la Safor). GEOGRAFIA FÍSICA.- Des del punt de vista fisiogràfic, doncs, la Ribera Baixa és la continuació de la plana al·luvial del Xúquer. La uniformitat de la plana, situada aquí per sota dels 100 m sobre el nivell del mar, només és trencada per la presència de petits turons, dels quals l’únic que cal remarcar és la Muntanya de l’Or (230 m alt), al peu de la qual s’estén la ciutat de Sueca. Els aiguamolls, molt abundants a conseqüència d’un escorriment difícil, que, amb els sobrants de les hortes s’uneixen per formar una zona...  Segueix... 

71 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Ribera de Cabanes, la  (Cabanes de l'Arc, Plana Alta Sector marítim del municipi, al vessant oriental de la serralada del desert de les Palmes, on s'estenia l'antic terme d'Albalat dels Ànecs. A la zona més pròxima a la platja hi ha l'albufera de la Ribera de Cabanes o ribera dels Ànecs. Hi ha estació del ferrocarril de Barcelona a València.

72 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Ribera de Cardós  (la Vall de CardósPallars Sobirà Poble i capital del municipi, situat al centre d'una àmplia conca, a la confluència de la vall d'Estaon i la de Cardós, i a la dreta del riu de la Noguera de Cardós, afluent de la Noguera Pallaresa. Centralitza les activitats comercials de la vall de Cardós i de la d'Estaon.Inici página Església parroquial romànica.

73 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA

Ribera de Castanesa  (Montanui, Alta Ribagorça Llogaret, el més baix de l'antic terme de Castanesa, vora la Valira de Castanesa.

74 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Ribera de Castell, la  (Castell de l'Areny, Berguedà Veïnat.

75 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Ribera de Montardit  (Sort, Pallars Sobirà Llogaret (o els Hostals de Montardit o Montardit de Baix; ant: Cassovall), fins el 1970 del terme d'Enviny, situat a l'esquerra del barranc de Montardit, a la plana estesa a la dreta de la Noguera Pallaresa, al sud de la ribera de Sort.

76 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ribera de Perpinyà, Pere  (Catalunya, s XIII)  Cronista. Autor de la versió catalana de la Chronica Romanorum, Gothorum... de l'arquebisbe de Toledo, Rodrigo Ximénez de la Rada, feta l'any 1266. Segons J. Massó i Torrents, li és atribuïble la versió catalana anònima de De rebus Hispaniae, obra del mateix autor. Ambdués obres, la primera perduda, són exemples de la historiografia catalana del s XIII.

77 CATALUNYA - HISTÒRIA

Ribera de Sant Joan, la  (Sant Joan de les Abadesses, Ripollès Antic municipi (o la Parròquia de Sant Joan), format per les masies de la vall de Sant Joan i el poble de Santa Llúcia de Puigmal, que l'any 1863 fou agregat al municipi.

78 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA

Ribera de Vall  (Areny de Noguera, Ribagorça Poble (815 m alt) i cap de l'antic mun. de Cornudella de Valira, agregat el 1965 a l'actual, a l'esquerra de la Valira de Cornudella. Hi ha l'església parroquial.

79 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA / HISTÒRIA

Inici páginaRibera del Xúquer, la  (Ribera Alta / Ribera Baixa)  Regió natural i històrica del País Valencià, que comprèn el sector més pla i més proper a la mar de la conca del Xúquer, des que surt, aigua avall de Tous, de la Serralada Ibèrica. Té una superfície de 1.117,45 km2 i es divideix en les dues comarques. La regió, de Sumarcàrcer a Cullera, formà el 1245 el terme general d'Alzira. La divisió entre les governacions de València i de Xàtiva dellà Xúquer el mateix s XIII no respectà la unitat de la regió; en canvi, la governació borbònica d'Alzira li restituí, en gran part, la unitat. Amb la divisió provincial, quatre poblacions de la Ribera esdevingueren caps de partit judicial: Alzira, Sueca, Carlet i Alberic.

80 CATALUNYA - COMARCA

Situació de la comarca de la Ribera d'EbreRibera d'Ebre  (Catalunya Comarca: 827,3 km2, 22.723 hab (2015), 14 municipis, capital: Móra d'Ebre. Situada a l’extrem sud-occidental de Catalunya, entre el Segrià, el Baix Cinca i les Garrigues (al nord), el Priorat i el Baix Camp (a l’est), el Baix Ebre (al sud) i la Terra Alta (a l’oest). - GEOGRAFIA FÍSICA: Constitueix les terres riberenques de l’Ebre compreses entre la localitat de Faió (ja a l’Aragó) i el pas de Barrufemes, cosa que determina la forma allargada de la comarca, que es configura al voltant del riu. El nucli central de la comarca és format per la depressió de Móra, formada per margues, conglomerats i argiles, en la qual penetra el riu que travessa el pas de l’Ase. El relleu és suau; les màximes altituds es localitzen al sector sud-oriental (serra de Cavalls, 660 m, i serra de Cardó, 941 m) que pertanyen a la serralada Prelitoral; per la banda de llevant, altres serres que accidenten la comarca, i la separen del Camp de Tarragona i del Priorat, són les de Tivissa (726 m), Picossa (496 m)...  Segueix... 

82 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Ribera d'Ondara, la  (Sant Antolí i Vilanova, Segarra Nom oficial del municipi, en agregar-se-li el 1972 el de Sant Pere dels Arquells.

84 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaRibera d'Urgellet, la  (el Pla de Sant Tirs, Alt Urgell Nom oficial del municipi en agregar-li el 1968 els d'Arfa, la Parròquia d'Hortó i Tost.

86 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Ribera i Berenguer, Joan  (València, 1935 - )  Pintor. Ha exposat a València, Barcelona, Madrid, Bilbao i Saragossa. Ha obtingut premis importants, com el de pintura de l'exposició de Belles Arts de Barcelona de 1960 i el del Saló de Tardor de València de 1961. Té obres al Museu Municipal de València.

87 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ribera i Cirera, Romà  (Barcelona, 1849 – 1935)  Pintor. Estudià a Barcelona i residí a Roma del 1873 al 1876, on va perfeccionar el dibuix i va afermar el seu estil. El 1873 va exposar a l'Exposició Universal de París, amb molt d'èxit; el 1877 va establir-se a la capital francesa; però tornà a Barcelona i s'hi va establir definitivament. És un pintor descriptiu i analista, de tècnica molt hàbil, però poc detallista; va pintar, especialment, escenes de la vida burgesa i aristocràtica de la Barcelona del final del s XIX i del principi del s XX.

113 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ribera i Claramunt, Carles de  Veure> Ribera i d'Espuny-Claramunt, Carles de.

89 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Ribera i Cucó, Josep de  (Xàtiva, Costera, 1591 - Nàpols, Itàlia, 1652)  Pintor. Visqué a València. Devers el 1611 es traslladà a Itàlia, on sembla que residí per un temps a Parma i Pàdua. Després d'un sojorn breu a Roma apareix a Nàpols el 1616. S'hi establí i hi feu famós el sobrenom de lo Spagnoletto. Fou protegit del duc d'Osuna, virrei de Nàpols, i també pels virreis espanyols posteriors, circumstància que explica que bona part de la seva producció anés a territoris espanyols, encara que moltes teles en sortiren altra vegada en temps més moderns. El seu art, partint del gust tenebrista comú amb Ribalta, que segurament havia conegut a València, evolucionà devers una tendència més idealitzada, en què una certa preferència per les situacions límits, potser també adquirida del mestre de Solsona, perd patetisme per un desig d'acostar-se a una majorInici página bellesa i serenitat dels models i pel tractament distint de la llum, amb transparències delicades i tons d'ambre. Les seves obres són als museus més importants del món (de l'Ermitage de Leningrad, de Nàpols, de Belles Arts de Budapest, del Prado, Louvre de París, de Dresde, de Nova York, etc), així com també a l'Academia de San Fernando de Madrid, a la seu de València (cremada el 1936), a la catedral de Nàpols, a l'església de la cartoixa napolitana de Sant Martí, a Nàpols, a Roma, etc.

90 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Ribera i de Montcada, Ferran de  (Illes Balears, s XVIII - Amèrica ?, s XVIII)  Explorador. Era capità de l'exèrcit de Carles III. El 1769 participà en l'expedició de Gaspar de Portolà a Califòrnia; dirigí la primera de les dues parts de l'expedició de terra, amb la missió de recollir queviures i bestiar i dur-los a San Diego, on es reuniren les quatre branques de l'expedició. Més endavant explorà la costa de la badia del Carmel i cregué deduir-ne la inexistència del port de Monterrey.

91 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ribera i d'Espuny, Carles  (Catalunya, s XVII – s XVIII)  Noble. Es manifestà partidari de Carles d'Àustria. Per aquesta raó fou desterrat de Barcelona pel virrei borbònic Velasco, el 1705. Aquest allunyament no féu sinó facilitar la seva immediata presentació al camp aliat establert aleshores davant la capital. Prestà obediència al pretendent austríac. Aquest l'envià, amb altres cavallers, a la zona de Girona. Hi alçaren 4.000 sometents i promogueren l'adhesió d'aquella ciutat. Setmanes més tard cooperà també a la submissió de la Cerdanya, el Berguedà i el Solsonès a l'autoritat del nou rei Carles. El 1706 era nomenat ajudant del príncep de Darmstadt durant el setge posat a Barcelona per l'exèrcit de Felip V. Tot just retirat aquest reconegué Montjuïc per inspeccionar-hi els efectes de les mines posades per l'enemic i evitar que hi esclatessin les que restaven preparades.

112 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaRibera i d'Espuny-Claramunt, Antoni de  (Catalunya, s XVII - s XVIII)  Noble. Germà de Carles i de Josep Antoni. Durant la guerra de Successió es posà al costat de l'arxiduc Carles. Acabada la guerra, fou acusat d'assistir a reunions subversives a casa del marquès de Tamarit, i això li valgué 10.000 lliures de multa i l'exili a Burgos. És considerat amb el seu germà Josep, autor dels Annals Consulars de Barcelona.

92 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ribera i d'Espuny-Claramunt, Carles de  (Catalunya, s XVII - Lleó, Castella, 1716)  Noble. Germà d'Antoni i Josep Antoni. Participà a la guerra contra Felip V com a capità, i hi fou ferit dues vegades. El 1713 s'oposà a la decisió del braç militar -que era el seu- de sotmetre's a Felip V. Perduda la guerra, li confiscaren els béns i, el 1715, ell i el seu germà Antoni foren acusats de conspiració, multats i desterrat el 1715 a Lleó.

93 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ribera i d'Espuny-Claramunt, Josep Antoni de  (Barcelona, 1668 – 1741)  Noble. Fill de Francesc de Ribera i Fita, senyor de Florejacs, i de Maria d'Espuny i de Claramunt, senyora de la Torre de Claramunt i baronessa de Rivert, títols que heretà. Austriacista, fou capità de la Coronela de Barcelona i diversos cops conseller de la ciutat. El rei arxiduc Carles III li concedí el comtat de Claramunt (1708). Fou partidari de la resistència a Felip V, a la Junta de Braços del 1713. Confinat per les autoritats filipistes, acusat de reunir-se amb altres austriacistes, fou desterrat a Burgos. Alliberat (1721), el 1725 li foren retornats els béns confiscats. Hom li ha atribuït la redacció dels Annals Consulars de Barcelona. Era germà d'Antoni i de Carles.

94 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Ribera y de Toledo, Diego de  (Lleó, Castella, s XV - Segòvia, Castella, 1543)  Bisbe de Mallorca (1507-11). Era degà de l'església de Lleó quan fou promogut a bisbe de Mallorca. Sembla que no residí mai a l'illa; primer tingué com a substitut Miquel Morro, d'Inca, bisbe titular de Bugia, que el 1520 anà a aquella diòcesi, després d'ésser reconquerida. Després hi tingué com a vicari general Arnau Albertí, que seria més tard bisbe de Patti (Sicília) i inquisidor. Es conserven alguns decrets seus.

95 CATALUNYA / PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Inici páginaRibera i Faig, Jesús  (Barcelona, 1925 - )  Músic. Estudià música al conservatori de Barcelona i ciències químiques a la Universitat de València. Encara estudiant, fundà l'Orfeó Universitari, del qual fou director fins al 1971, en què, a instàncies de la Caixa d'Estalvis i Mont de Pietat de València, fundà l'Orfeó Navarro Reverter. El 1963 creà el Cor dels Petits Cantors i deu anys després el de Minicantors. A partir del 1972, fou assessor musical de la Federació Internacional dels Pueri Cantores.

96 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ribera i Faig, Joan Maria  (Barcelona, 1919 - Worcester, EUA, 25/jun/1989)  Geòleg i monjo benedictí. Estudià geologia a la Universitat de Barcelona (1943), on també es doctorà el 1986. Estudià inicialment el Pliocè continental de l'Alt Empordà (1945), el Quaternari de la comarca del Maresme (1945), la geologia de les serralades bètiques segons les idees de P. Fallot (1948), i la sèrie del Plioplistocè de la costa nord-est de la Península (1950). Establert després als EUA, ensenyà a la Universitat de Harvard, on se li confià un estudi paleontològic de Nou Mèxic (1947) i s'especialitzà sobre els geòlegs angloparlants que havien estudiat la geologia peninsular des del s XVII. Posteriorment ingressà a l'orde benedictí, on adoptà com a nom de religió el de Stanislaus.

97 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ribera i Font, Josep  (l'Albí, Garrigues, 1887 - Bilbao, País Basc, s XX)  Pintor. Fill d'un organista. A dotze anys fou enviat a París, on aprengué dibuix. De nou a Barcelona visqué les conseqüències del Modernisme fins el 1912, any en què s'instal·là a Bilbao, on fundà la galeria d'art Majestic-Hall i es dedicà a afers mercantils. Conreà sobretot l'aquarel·la de temes de paisatge basc i emprà sempre el pseudònim de S. de Albi. Exposà sovint a Bilbao.

85 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaRibera Gómez, Francisco  (Madrid, 1907 – Barcelona, 1996)  Pintor. Ha residit a Barcelona des del 1931 i hi ha exposat individualment des del 1940. Catedràtic i director (1964-72) de l'Escola de Belles Arts de Sant Jordi de Barcelona, ha conreat el retratisme i la pintura de figura d'un academicisme convencional que li ha valgut, però, una anomenada i difusió internacionals. Rebé medalles i condecoracions belgues i franceses.

98 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ribera i Jordà, Antoni  (Barcelona, 15/gen/1920 - )  Escriptor. Fill d'Ignasi Ribera i Rovira. Fou un dels fundadors i director de la revista cultural clandestina "Antologia" (1974). Col·laborà com a corresponsal a "La Nostra Revista", de Mèxic. Publicà poesia, prosa, obres dramàtiques, assaig i novel·les. Autor d'Els homes peixos (1954), sobre submarinisme. Ha estat un dels capdavanters a Catalunya en la investigació dels temes sobre ovnis, que ha divulgat en obres en castellà, a més d'altres llibres i traduccions de ciència-ficció.

99 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ribera i Llobet, Ramon  (Sabadell, Vallès Occidental, 1884 – 1957)  Escriptor. Fou director del "Diari de Sabadell" i fundador de "Teatralia". Publicà poesia: Rebroll (1906), Del meu camí (1914), Ègloga (1915) i Poemes i llegendes (1916), i escriví obres teatrals com Lluites rurals (1914), La festa major de Vilaflorida (1922) i Muntanyes imaginàries (1933), i la lletra de les sardanes Llevantina, La bona festa i La Maria de les trenes.

100 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ribera i Maneja, Antoni  (Barcelona, 1873 – Madrid, 1956)  Músic i director d'orquestra. Deixeble d'Antoni Nicolau, debutà a Sabadell com a director d'orquestra l'any 1896 i al cap de poc anà a Alemanya, on es relacionà amb la família Wagner i dirigí obres musicals (a Munic). En tornar a Barcelona, col·laborà activament amb l'Associació Wagneriana (1901). Dirigí al Liceu, on estrenà Borus Gudonov (1915) i Le nozze di Figaro (1916). L'any 1924 va ésser nomenat director de l'Orquestra d'Estudis Simfònics. Dirigí també aInici página Bayreuth.

101 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ribera i Miró, Cosme  (la Plana, Berguedà, 1842 - l'Albí, Garrigues, 1923)  Músic. Fou un dels fundadors de la Societat Barcelonina de Quartets i dirigí la Banda Municipal de Lleida. Dirigí el Teatre Principal de Barcelona (1873-76), el Gran Teatre del Liceu (1876-77) i el Principal de València i fou professor de violí del Conservatori del Liceu. Actuà com a organista a l'Albi. És autor d'un Rèquiem, una Missa de Glòria per a gran orquestra, la cantata A la musa catalana, estrenada per la Societat Euterpe als Jardins del Tívoli, i la sarsuela en tres actes L'Esparver (1883), damunt un text de Feliu i Codina. També escriví les obres escèniques La Manescala i Clymenea i la comèdia màgica La pata de cabra, que assolí un èxit immens. Compongué les simfonies Belona i Taormina.

102 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ribera i Miró, Josep  (la Plana, Berguedà, 1839 – Barcelona, 1921)  Músic i compositor. Es formà a l'Escolania de Montserrat i fou deixeble de Josep Marraco i de Mateu Ferrer. Fou un dels fundadors de la Societat Barcelonina de Quartets i presidí la claveriana Societat Euterpe. La seva producció, àmplia i eclèctica, comprèn obres simfòniques, música religiosa i música escènica.

103 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Ribera i Piferrer, Joan de  (País Valencià, 1811 – Madrid ?, 1880)  Enginyer. Dirigí les obres del canal d'Isabel II. Era inspector general del cos d'enginyers de camins, canals i ports. A Madrid projectà la reforma del parc del Retiro.

104 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ribera i Rovira, Ignasi  (Castellbell i el Vilar, Bages, 1880 – Barcelona, 1942)  Advocat, poeta i periodista. De jove visqué a Portugal i fou el principal lusòfil català del s XX i el qui treballà més per la interrelació entre ambdués llengües i cultures. Fundà el Casal Català de Lisboa (1907) i els Jovestels, branca de l'escoltisme català. Escriví a "El Poble Català", "La Noche" i "La Veu de Catalunya". A més a més d'una munió de versionsInici página del portuguès al castellà i al català, publicà Poesia i prosa (1905) amb pròleg de Maragall, Cròniques de Portugal (1903), Portugal artístic (1905), Iberisme (1907), Portugal literari (1911), Catolicisme, socialisme i sindicalisme (1913), Catalunya i la guerra de les nacions' (1916), etc.

105 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ribera i Sans, Josep  (Tivissa, Ribera d'Ebre, 1852 – Madrid, 1912)  Cirurgià. Assolí un gran prestigi pels seus estudis professionals. Fou catedràtic de clínica quirúrgica a la universitat de Madrid. Pertanyia a la Reial Acadèmia de Medicina.

106 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Ribera i Tarragó, Julià  (Carcaixent, Ribera Alta, 1858 - la Pobla Llarga, Ribera Alta, 1934)  Historiador, arabista i musicòleg. Catedràtic a les universitats de Saragossa (1887) i Madrid (1905) i director, amb Francisco Codera, de la Biblioteca Arábigo-Hispana (11 volums, 1882-95). Inicià els estudis històrics sobre cultura hispanomusulmana (La enseñanza entre los musulmanes españoles, 1893; Bibliófilos y bibliotecas de la España musulmana, 1896), treballà per demostrar l'existència del dialecte mussàrab (Cancionero de Abencuzmán, 1912) i realitzà les primeres investigacions sobre la lírica arabigoandalusa. Entre els seus estudis de musicologia sobresurt Música de las Cantigas (1922).

107 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ribera i Villaró, Joan de Déu  (Manresa, Bages, 1879 - Catalunya, 1948)  Pedagog i escriptor. Destacà especialment per la seva tasca en pro del millorament dels textos escolars. Són innombrables les seves obres sobre didàctica, teoria de l'educació, història de la pedagogia, etc., d'entre les quals cal esmentar Estudios pedagógicos, El libro, su historia e influencia educativa, Las ciencias exactas en España, Balmes pedagogo, Dupanloup y Fenelon considerados como pedagogos.

108 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaRiberada d'Amunt  (Sant Llorenç de la Muga, Alt Empordà Veïnat, pròxim a la vila.

109 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Riberada d'Avall  (Sant Llorenç de la Muga, Alt Empordà Veïnat, pròxim a la vila.

110 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Riberal, el  (Rosselló Plana al·luvial que s'estén al llarg de les valls fluvials de l'Aglí, la Tet, el Rard i el Tec, s'eixampla cap a la costa, i queda situada entre les terres pantanoses de la Salanca i les terres seques dels Aspres. Els dipòsits de sedimentació, renovats per inundacions periòdiques, i les terres, fangoses i sobretot profundes, determinen la fertilitat del sòl (generalment hi ha dues collites l'any). Aquest factor, juntament amb un clima favorable i la facilitat per al regatge (gràcies a les capes freàtiques i a les aigües d'origen muntanyós), ha afavorit l'establiment d'una agricultura intensiva, que és la principal riquesa d'aquest sector. Els principals productes són la verdura i la fruita. El fruiter més abundant és l'albercoquer, el qual es troba als horts, al mig de les vinyes (que ocupen els sectors entre les valls fluvials) i sobretot a les vores dels Aspres. Hi ha cooperatives agràries. El primer centre comercial, així com el principal nucli, és Perpinyà, on a més s'han establert -així com a Elna- indústries conserveres per a l'aprofitament dels productes.

111 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Riberal de Faitús, el  (Llanars, Ripollès Caseria, vora Faitús.

Anar a:   Ribe ]   [ Ribelles, E ]   [ Ribelles, R ]   [ Ribera, la ]   [ Ribera de M ]   [ Ribera i F ]Inici página

A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Logo de Dades dels Països CatalansEntrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ BlocContactar amb Dadescat

© 2006-2016 Associació Sense Límits / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons

Sense Límits a Internet: Sense Límits / Alt Camp Info / Directori Alt Camp / Masia Virtual -