A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Inici ] Entrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ Bloc ]              Contactar amb Dadescat

Anar a:    Ribere ]    [ Ribes, R ]    [ Ribesalt ]    [ Ribot, J ]    [ Ricart ]    [ Rich ]

Per als ambiciosos de poder no hi ha terme mitjà entre el cim i l'abisme. (Tàcit)

1 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Ribereta, estany de  (Salardú, Vall d'Aran Estany d'origen glacial (2.270 m alt) dins l'antic mun. d'Arties, a la capçalera de la vall de Rencules (afluent, per la dreta, de la vall de Valarties). És dominat pel tuc de Ribereta (2.670 m alt), al límit amb la vall de Boí (Pallars Jussà).

2 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Ribereta, la  (Taurinyà, Conflent Veure> Taurinyà, ribera de.

3 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Ribereta, la  (Tremp, Pallars Jussà Caseria (fins al 1970 del municipi de Sapeira), situat a l'esquerra de la Noguera Ribagorçana, dins l'antic terme d'Espills.

4 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaRibes  (Bescanó, Gironès Veïnat, al sud-oest del poble, al sector regat per la sèquia de Bescanó.

5 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Ribes, banys de  (Campelles, Ripollès Balneari (810 m alt), situat a la dreta del Freser, a la sortida de l'estret de les Coves. Utilitzat des de molt antic, l'actual establiment, que duu el nom d'Hotel Montagut, és del 1869. Les aigües són bicarbonatades mixtes sulfatades; porten en solució els bicarbonats sòdic, càlcic i magnèsic; és emprada en les dispèpsies.

7 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Ribes, Bernat de  (Illes Balears, s XIII – s XIV)  Religiós. Al primer terç del s. XIV redactà alguns escrits, en català, referents a la mort del bisbe de Mallorca Guiu de Corb.

6 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ribes, Bernat de  (Catalunya, s XIV)  Cavaller. Com el seu germà Galceran passà a servir a Sardenya el 1326 i fou posat a les forces que guarnien Càller.

8 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Ribes, coves de  (Campelles, Ripollès Grans coves, obertes a la paret occidental de l'estret de les Coves, prop dels banys de Ribes. Segons la llegenda s'hi refugiaren i feren forts els cristians durant la invasió islàmica.

9 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ribes, Damià  (Catalunya, s XVIII)  Arquitecte. Fou un dels constructors del nou barri barceloní de la Barceloneta. Amb Paredes, dirigí les obres de l'església de Sant Miquel, projectada per l'enginyer militar Cermeño.

10 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaRibes, Galceran de  (Catalunya, s XIV)  Cavaller. Passà a Sardenya el 1326 amb les forces de reforç que comandava Gonçalvo Eiximenis d'Arenós. Ell n'era el segon cap. Fou destinat a les forces de Càller.

11 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ribes, Guillem de  (Catalunya, v 1140 - s XII)  Senyor del castell de Sant Pere de Ribes. Podria ésser identificat amb el trobador homònim esmentat en una sàtira literària de Peire d'Alvernha, composta el tercer quart del s XII, res no és conservat de la seva obra literària.

12 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ribes, Jaume  Nom cristià del cartògraf jueu Jafudà Cresques.

13 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ribes, Josep  (Catalunya, s XVII – s XVIII)  Escriptor. És autor d'una de les poques obres teatrals catalanes de l'època: La fugida del duc d'Anjou (1706). L'obra s'inspirava en el fracàs que acabava de sofrir Felip V en el seu atac a Barcelona.

14 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ribes, Josep  (Catalunya, 1768 – Madrid, 1848)  Metge i cirurgià. Era vice-director i catedràtic de la clínica d'operacions del col·legi de San Carlos, de Madrid. Publicà un tractat de cirurgia en tres volums, molt remarcable per a l'època.

15 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ribes, Rafael  (Catalunya, s XV – Girona, 1451)  Frare dominicà. Confessor de la reina Maria de Castella, muller d'Alfons el Magnànim. Es probable que influís en el decret reial del 1446 que erigí la Universitat de Girona, de la qual ell fou també professor de teologia.

16 CATALUNYA - HISTÒRIA

Inici páginaRibes, sots-vegueria de  (Catalunya Antiga demarcació administrativa, dependent de la vegueria de Cerdanya (després de Puigcerdà), que comprenia la vall de Ribes, fins a Campelles i Bruguera, llevat de la vall de Toses (més amunt de Planoles), que des del s XVII fou agregada a la sots-vegueria de Berga. De fet, als s XVI i XVII eren sots-veguers els veguers de Camprodon.

17 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Ribes, vall de  (Ripollès) Vall de l'alt Ripollès, situada al sector nord-oest de la comarca. És constituïda pel curs alt del riu Freser, que forma una sèrie de valls diferenciades: la vall principal que davalla del puig de Bastiments (2.881 m alt), la vall de Núria, que recull les aigües del sector del Puigmal, i les valls afluents formades pels rius Rigard (forma les valls de Toses i de Ribes, a la dreta) i Segadell (forma la vall de Pardines, a l'esquerra). Les activitats econòmiques estan molt diversificades. L'agricultura s'estén per les vores dels rius pels replans d'erosió més enlairats. Els conreus més estesos són els de farratges, cereals d'hivern i patates. Important ramaderia bovina destinada a la producció de llet, que aprofita les pastures naturals. Les activitats industrials han evolucionat amb els anys; actualment no s'exploten, per la seva escassa rendabilitat, les mines de coure i de niquel (Ventolà) i han desaparegut totalment les antigues fargues; modernament, però, les possibilitats energètiques dels rius han facilitat l'establiment de la indústria tèxtil (Ribes de Freser, Campelles). Gran atracció turística (centres d'estiueig i d'esports d'hivern). Alterna el poblament concentrat en petits nuclis amb el poblament disseminat. El centre i cap comarcal és Ribes de Freser. Vall de Ribes

18 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ribes, Vicenç de  (Ribes de Freser ?, Ripollès, s XIV – Montserrat, Bages, 1408)  Darrer prior de Montserrat (abans que el monestir esdevingués abadia) i cardenal. Essent monjo i cambrer de Ripoll, fou nomenat prior de Montserrat pel papa Urbà VI (1384), però, a la mateixa data, el papa avinyonès Climent VIII donavà el mateix càrrec a Pere de Vergne. El rei Pere III de Catalunya-Aragó refusà de reconèixer cap dels dosInici página nomenaments i Vicenç de Ribes no pogué prendre possessió del priorat fins a la mort del Cerimoniós (1387). Home de personalitat forta i un dels més experts canonistes de l'època, mantingué el monestir fidel al papa de Roma durant el Cisme d'Occident, fins i tot després que el país i l'església catalana es passaren a l'obediència d'Avinyó. Això li valgué ésser promogut al cardenalat el 1408, poc abans de morir.

19 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca del RipollèsRibes de Freser  (Ripollès Municipi: 41,95 km2, 912 m alt, 1.818 hab (2015). Situat al sector meridional de la vall de Ribes, a la confluència dels rius Rigard, Segadell i Freser, el qual s'engorja en entrar al congost de les Coves, a l'esquerra del qual s'obren les coves de Ribes. El terme és molt accidentat, pel Taga i pels darrers contraforts septentrionals de la serra de Sant Amanç al sud. Els extensos pasturatges i els boscs de pins i roures (baga de Ribes) ocupen gran part del territori. La superfície dedicada a l'agricultura és molt minsa; conreus de cereals i productes d'horta. Ramaderia de bestiar boví i oví. Explotació de pedreres i d'aigües minerals. El sector industrial és força diversificat; sobresurten el tèxtil, la paperera, la metal·lúrgica i l'alimentària. La millora i l'increment de les vies de comunicació han afavorit la funció de centre d'estiueig i estació balneària (els banys de Ribes i els antics establiments balnearis de la Corba i de can Perramon), que ha fet desenvolupar una...  Segueix... 

20 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Ribes de Sitges  (Garraf Veure> Sant Pere de Ribes.

21 CATALUNYA - HISTÒRIA

Ribes del Penedès  (Garraf)  Nom adoptat el 1937 per al municipi de Sant Pere de Ribes.

22 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Ribes i de Vilar, Miquel de  (Tuïr, Rosselló, 1731 - Sant Cugat del Vallès, Vallès Occidental, 1799)  Escriptor. Monjo de Sant Miquel de Cuixà i membre del grup de Tuïr. Traductor de les tragèdies de Racine i de Corneille, va emprar un llenguatge castellanitzat que mostra la influència progressiva del castellà al RossellóInici página en el s. XVIII. És autor de comèdies d'assumpte evangèlic, com Jesús batejat per sant Joan Baptista (1796), que segueix la tradició del teatre religiós medieval.

23 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Ribes i Marco, Demetri  (València, 1875 – 1921)  Arquitecte. Format a Madrid, on també es doctorà en ciències físiques i matemàtiques. A València fou nomenat arquitecte de la Companyia dels Ferrocarrils del Nord, i construí l'actual Estació del Nord, el projecte de la qual data del 1906 i que és considerada una de les seves obres més importants; en ella conflueixen gran part de la seva praxi i de la seva ideologia: gran coherència estètica dins la línia modernista, plantejaments racionals i funcionals, tecnologia avançada i poder simbòlic de l'arquitectura. Fou el primer arquitecte de l'estat espanyol que emprà el formigó armat en edificis de caràcter civil, en un edifici, avui arbitràriament i innecessàriament destruït; els magatzems Ernest Ferrer, bastit a la darreria del segon decenni del s XX.

24 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Ribes i Momblanc, Francesc  (Muro del Comtat, Comtat, 1902 – Madrid, 1975)  Escriptor. Publicà Antología consultada de la joven poesía española (1952), Plaza de penitentes (1965), Poesía última (1963), Poesía de España y de América (1966), Páginas literarias (1966), Cuentos y leyendas (1967) i diversos treballs de divulgació històrica.

25 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ribes i Monfar, Josep Maria  (Alforja, Baix Camp, 1885 – Barcelona, 1972)  Escriptor. Publicà teatre: Nadal (1936), Mònica a Deià (1957, estrenada el 1952), La seva setena vida (1958), etc, a més de poesia: 180 tanka (1947) i Càntics d'Alforja (1965).

26 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ribes i Soberano, Francesc  (Reus, Baix Camp, 1893 – Barcelona, 1965)  Metge i polític. Tisiòleg, fou deixeble a París de Sargent i Lian i fundà i dirigí el sanatori de Puig d'Olena (Sant Quirze Safaja). El 1933 fou elegit diputat de l'Esquerra Republicana per Sants. Formà part de les comissions de sanitat, de pressuposts iInici página de justícia i dret. Fou delegat de la Generalitat a la Casa de la Caritat i al Clínic (1936). Fou cap dels serveis d'assistència antituberculosa (1936). Havent retornat de l'exili, fou desterrat a 100 km de Barcelona; fixà la seva residència a Alacant, on exercí la seva especialitat.

27 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI

Situació de la comarca de la Plana BaixaRibesalbes  (Plana Baixa Municipi: 8,44 km2, 172 m alt, 1.233 hab (2015). Situat a l'esquerra del Millars, a l'inici del pantà de Sitjar, que ocupa bona part del terme, a la rodalia d'Onda, a l'extrem nord de la comarca. Predomini dels conreus de secà sobre els de regadiu; en els primers es conreen garrofers i ametllers; de regadiu, arbres fruiters. Sobresurt la indústria terrissera i de rajoles, afavorida per l'abundància de la "terra de pipa", matèria primera excel·lent per a la ceràmica fina. La població del 1900 (1.012 h) no fou superada fins al 1950 (1.328 h), i s'ha mantingut estable fins a l'actualitat. El poble està situat a l'esquerra del Millars; l'església parroquial és dedicada a sant Cristòfol. Té també els barris de Sant Llorenç i de la Llometa. Fou lloc de moriscs i depengué del terme general del castell d'Onda. Àrea comercial de Castelló de la Plana. Ajuntament - Col·legi

28 CATALUNYA NORD - MUNICIPI

Situació de la comarca del RossellóRibesaltes  (Rosselló Municipi: 28,75 km2, 21 m alt, 8.299 hab (2009), (fr: Rivesaltes). Situat al Riberal, al nord de Perpinyà, a banda i banda de l'Aglí, a la seva confluència amb el Robol. El terme és pla. L'economia és basa en l'agricultura que ocupa gran part del terme. Els conreus de regadiu s'estenen vora l'Aglí i es destinen a la producció de fruites (albercocs, prèssecs) i verdures. El secà és dedicat a la viticultura (vi de Ribesaltes). Hi ha caves cooperatives, que comercialitzen vins negres i vins dolços naturals (moscatell). Augment del 42% de la població des del 1936 (llavors 5.009 hab). El poble és situat a la dreta de l'Aglí, al voltant de l'església parroquial de Sant Andreu (refeta el s XVII). Dins el terme hi ha l'aeroport de Perpinyà, el Mas de les Garrigues i les ruïnes d'època romana de Les Parets d'En Borró. Ajuntament (en francès) - Turisme (en castellà)

29 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaRibesaltes  (Ribes de Freser, Ripollès Veïnat, al nord-est de la vila, al vessant meridional del puig Cornador, damunt la vall de Pardines.

31 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ribesaltes  (Catalunya ?, s XV)  Marí. Era un dels capitans principals de l'estol de Bernat de Vilamarí a la Mediterrània oriental. Mentre l'almirall esmentat batia l'esquadra turca al delta del Nil, el 1467, Ribesaltes era amb dues galeres guarnint la base establerta a l'illa de Castel·lorizzo.

32 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Ribesaltes, Joan de  (Catalunya Nord, s XIV – s XV)  Jurista i funcionari reial. Síndic de Perpinyà, tingué un paper important durant l'interregne successori de 1410-12. El 1411 fou un dels 24 parlamentaris que foren elegits per tal de constituir una comissió executiva. L'any següent anà com a comissionat al Parlament aragonès. Rebé de Ferran I d'Antequera el títol de conservador dels dominis reials, que retingué durant el regnat següent.

30 CATALUNYA NORD - CULTURA

Ribesaltes, vi de  (Catalunya Nort)  Vi dolç natural de denominació d'origen controlat. Junt amb el Moscat de Ribesaltes i el Maurí, protegit i reglamentat per l'estat francès. Juntament amb el Banyuls ocupen 26.426 ha de vinya molt seleccionada i representen una quarta part del valor de la producció agrícola a la Catalunya del Nord.

33 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Ribesblanques, pic de  (Nyer, Conflent)  Cim (2.445 m alt) de la serralada que separa les valls de Carançà i de Mantel, al nord de la serra Gallinera.

34 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ribó, Josep Joaquim  (Caldes de Montbui, Vallès Oriental, s XIX – Madrid, s XIX)  Publicista i escriptor. De molt jove es traslladà a Barcelona, on obrí una llibreria i hi fundà els periòdics "El Examen" (1868) i "El Siglo XX". El 1871 es traslladà a Madrid, on fundà i dirigí "El Eco de la Patria". Conservador primer i liberal deInici página Sagasta després, el 1872 anà com a voluntari a la guerra de Cuba. Publicà, entre altres moltes obres, La farsa social (Cartas a Emilio) (segona edició del 1865), Retrato histórico de Francisco II (1867), Colección de tratados celebrados entre España y las demás naciones desde 1801 hasta Amadeo I (1871), la novel·la de

35 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ribó i Boadella, Alexandre  (Barcelona, 1910 - )  Dibuixant, pintor i decorador. Després de residir uns quants anys a França amb la seva família, tornà a Barcelona i continuà la seva formació a l'Escola de Bells Oficis, sota la direcció de Francesc d'A. Galí. Com a decorador, es formà al taller de Ramon Rigol. La seva activitat com a decorador és nombrosa i important, bé que també ha conreat la pintura i ha format part de l'Agrupació d'Aquarel·listes de Catalunya.

36 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ribó i Duran, Lluís  (Barcelona, 1933 - )  Advocat. Besnét de Manuel Duran i Bas, i nebot nét de Lluís Duran i Ventosa. Llicenciat en dret a Barcelona l'any 1957, fou catedràtic de dret civil a la Universitat Pontificia a Puerto Rico (1963-70) i director de la "Revista de Derecho Puertorriqueño" (1969-70). Fou professor a la Universitat Autònoma de Barcelona (1970-74), a ESADE (1971-73) i a l'Escola de Pràctica Jurídica Roda Ventura (1979-83). Ha publicat articles i obres com Ordeno y mando (1977), La problemática jurídica del descuento (1983), Diccionario de Derecho (2a edició, 1995), Práctica Procesal Penal (5a edició, 1997) i Diccionario de derecho empresarial (1998).

37 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Rafael Ribó i MassóRibó i Massó, Rafael  (Barcelona, 10/mai/1945 - )  Polític. Doctor en econòmiques per la Universitat de Barcelona i professor titular de la mateixa institució. Militant del PSUC des del 1974, i membre del comitè central des del 1977. El jul/1986 substituí A. Gutiérrez Díaz com a secretari general del mateix, i impulsà la coalició d'esquerres Iniciativa per Catalunya (PSUC, Entesa dels Nacionalistes d'Esquerra i Partit dels Comunistes de Catalunya), que presidí des de la seva fundació (1987). Diputat al Parlament de Catalunya des del 1980, ha estat també diputat al CongrésInici página (1993-96), on fou vicepresident del grup Izquierda Unida-Iniciativa per Catalunya, abans del trencament de la confederació entre ambdues formacions (1998). El 17/jun/2004 fou nomenat Síndic de Greuges de Catalunya.

38 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ribó i Mir, Segimon  (Barcelona, 1799 – 1854)  Pintor. Format a l'escola de la Junta de Comerç i, pensionat, a Roma. Fou professor de dibuix de l'antic i del natural a la Llotja barcelonina (des del 1841). Fou acadèmic de San Fernando. Conreà un estil derivat del neoclassicisme. És autor d'una Nativitat (Museu d'Art Modern de Barcelona) i d'un Naixement de Venus (Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi).

39 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ribó i Sugrañes, Enric  (Barcelona, 1916 – 27/mai/1996)  Director de cor. Estudià música amb Enric Morera i violí amb Francesc Costa. Cofundador, el 1935, del Cor Mixt Polifònic (des del 1939 Capella Clàssica Polifònica) i adscrit al Foment de les Arts Decoratives de Barcelona, des del 1940 en fou el director titular. Fou professor de violí i de conjunt coral i instrumental del Conservatori de Barcelona. Dirigí l'Orfeó de Sants i fou professor dels Cursos Internacionales de Música en Compostela i la Coral Universitària de Ciutat de Mèxic. El 1981 fou nomenat director del Coro Nacional de España de Madrid. Autor d'algunes composicions, publicà Consideracions sobre la direcció coral.

40 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ribó i Terriz, Bartomeu  (Madrid, 1835 – 1907)  Pintor. Deixeble de Pau Milà i Fontanals. Tingué l'estudi a Barcelona. Féu obres de tipus religiós per a Canet de Mar, Vilafranca del Penedès, Vilamontà (Manlleu), Arenys de Mar, etc. A Barcelona treballà també per a l'església de Sant Just i Sant Pastor i per a la capella del Sagrament de la catedral i participà en la decoració del Liceu. Participà en exposicions de Belles Arts de Madrid i Barcelona. Conreà també la crítica d'art a Madrid i a Barcelona.

41 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaRibó i Vall, Alexandre Josep  (Tarragona, 1878 – Barcelona, 1957)  Pianista. Col·laborà des de molt jove amb Pau Casals i amplià els seus coneixements a París amb Charles de Bériot. Realitzà una notable carrera de pianista i difongué la música contemporània. Fou professor de virtuosisme al Conservatori del Liceu.

42 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ribot, Felip  (Girona, s XIV - Peralada, Alt Empordà, 1398)  Historiador. Frare carmelità, residí primerament al convent de Girona i, entre el 1380 i el 1387, assistí com a definidor de la província en capítols generals de l'orde. És autor d'obres piadoses que restaren inèdites i de dues obres en llatí sobre els orígens de l'orde carmelità i sobre els seus membres i escriptors més importants que foren editades a Venècia el 1507: De institutione et gestis Carmelitarum peculiaribus libri X i De Viribus Illustribus Ordinis Carmelitarum.

43 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ribot, Feliu  (Sabadell, Vallès Occidental, 1834 – 1885)  Actor. Fou primer actor del teatre Romea en 1869-71. Estrenà El collaret de perles i El veguer de Vic, de Frederic Soler "Pitarra", i La gent de l'any vuit, de Jaume Collell.

44 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Ribot, Jaume  (Xelva, Serrans, v 1660 - Mataró, Maresme, s XVIII)  Escultor. Ingressà a l'orde carmelità l'any 1685. És autor de nombroses imatges per a Valls i Tarragona i dels sepulcres d'alabastre de la família Tamarit a l'església de Sant Pere de Reus. Se li atribueix el projecte del retaule major de l'església de la Selva del Camp (1703), esculpit per Tramulles.

45 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ribot, Josep  (Montellà del Cadí, Baixa Cerdanya, s XVII - Vic, Osona, s XVIII)  Frare filipó. Després d'ésser rector d'Ur i Vilar, entrà a la congregació de Sant Felip de Vic. És autor de dues obres religioses,Inici página impreses en 1729 i 1732.

46 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Josep Ribot i CalpeRibot i Calpe, Josep  (Barcelona, 30/jul/1888 – 18/mar/1974)  Dibuixant i pintor. Estudià a Llotja amb Fèlix Mestres, de qui fou deixeble. L'any 1914 s'establí com a professional independent. Fou il·lustrador a les revistes "Mercurio" i "D'Ací i d'Allà" i a les ripolleses "La Veu Comarcal", "El Catllar" i "Scriptorium", de les quals també renovà gràficament la capçalera. Soci del Centre Excursionista de Catalunya des del 1919, il·lustrà moltes de les guies que edità l'entitat (com la de Les Guilleries, 1924). També col·laborà al llarg de quatre dècades amb el Foment de Pietat Catalana. Igualment, treballà en la il·lustració de llibres, entre els quals cal destacar La arquitectura naval española (1920), Las Hogueras de Castilla (1922), Llibre d'Or del Rosari a Catalunya (1931) i El Gran Teatre del Liceu. Dibuixà també goigs, ex-libris i cartells, i desenvolupà una, poc divulgada, tasca de documentació gràfica de temàtica etnogràfica, on destaca un recull de llegendes del Ripollès (1926) i...  Segueix... 

47 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ribot i de Balle, Joan Maria de  (Girona, 1919 - )  Arquitecte. Responsable del Servei de restauració de monuments de la diputació de Girona, des del qual ha intervingut en nombrosos monuments de les comarques gironines, especialment petites esglésies, algunes de gran importància històrica, com ara Sant Julià de Boada, o grans monuments, com ara el monestir de Sant Pere de Galligants, o l'església de Sant Nicolau de Girona.

48 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Antoni Ribot i FontserèRibot i Fontserè, Antoni  (Vic, Osona, 14/jun/1813 – Madrid, 1871)  Escriptor, metge i polític. Cursà humanitats, retòrica, filosofia, botànica, agricultura i matemàtiques. Seguí la carrera de medicina i cirurgià a Barcelona i en dirigí el Col·legi de Barcelona. Va col·laborar en diversos diaris de Barcelona i Madrid, tals com "El Vapor", "El Propagador de la Libertad" i "El Constitucional". Fou director del diari "La Mutualitat" i d'"El Látigo". Membre militant del partit progressista, fou perseguit per les seves idees liberals. Desterrat l'any 1837, s'embarcà cap a Amèrica. En arribar a l'HavanaInici página fou empresonat, i deportat el 1838 a l'illa de Pinos, d'on aconseguí escapar-se. Havent-se traslladat el 1839 a Le Havre (França), tornà després a Espanya. L'any 1837 va editar "La Emancipación Literaria", portaveu de les idees romàntiques i avançades de la nova escola. Enemic d'Espartero, fou autor del Romancero del Conde-Duque (1842) i gran propagador del catalanisme polític. Participà com a diputat en les constituents del 1854. Va escriure, en col·laboració amb Villerga, Los políticos en camisa (1845) i La revolución de Julio (1854). Fou poeta notable, autor teatral i reconegut traductor de La Jerusalen libertada (1841) i Los trabajadores del mar, de Víctor Hugo (1866).

49 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Ribot i Pellicer, Pasqual  (Palma de Mallorca, s XIX)  Polític liberal. Advocat, fou elegit regidor pel feb/1877 i després nomenat alcalde (mar/1878 - jun/1879). Aviat es convertí en un important polític, arquetípic del caciquisme electoral de la Restauració. Era cunyat d'Antoni Maura i fou el seu representant a Mallorca dins el partit liberal. De nou alcalde de Palma (nov/1882 - jun/1884 i jul/1885 — jul/1886), fou per primera vegada diputat a corts el 1886 (i després el 1891, 1896, 1898 i 1899). Fou també governador civil de València (1893-94) i de Cadis (1897).

50 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ribot i Serra, Manuel  (Sabadell, Vallès Occidental, 1859 – 1925)  Escriptor. Fou fundador de la "Revista de Sabadell", ciutat de la qual fou cronista. Poeta floralesc, pertanyé a l'Acadèmia de la Llengua Catalana i publicà aplecs lírics, com Idil·lis i balades, Garbuix, La Verge de la Salut, La llegenda dels Dolors i l'obra poètica completa en dos volums el 1915. Estrenà drames i sainets de caire costumista i publicà Orígenes de Sabadell, Clavé i les societats euterpenses, etc.

51 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Inici páginaRibot i Serra, Miquel  (Petra, Mallorca, 1741 – Palma de Mallorca, 1803)  Eclesiàstic, científic, filòsof i arquitecte. Ingressà a l'orde caputxí el 1755 i professà el 1757 amb el nom de Miquel de Petra, amb el qual és conegut. Estudià filosofia, matemàtiques i dibuix. S'ordenà el 1765. Fou professor de matemàtiques a la Universitat de Mallorca. Dissenyà el nou temple caputxí de Palma i fou un dels iniciadors del neoclassicisme a Mallorca amb el baptisteri per a la catedral (1794). Hom li atribueix també la capella dels Quatre Sants Coronats a la parròquia de Santa Eulàlia. Féu dibuixos per a l'acabament de l'església de la cartoixa de Valldemossa. Home inquiet, viatjà força i formà un museu i una biblioteca notables, que continuà Lluís de Vilafranca. Deixà manuscrits sobre matemàtiques, filosofia lul·liana, arquitectura, rellotges de sol, etc. Féu també mapes de les Illes (1771 i 1801).

52 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ribot i Sunyer, Pere  (Vilassar de Mar, Maresme, 21/feb/1908 – Girona, 1997)  Poeta i eclesiàstic. Poc després de la guerra civil es reclogué, voluntàriament, a Riells de Montseny, com a rector. Fou dels primers a revifar el caliu cultural català i la seva rectoria esdevingué lloc de romiatge, influït per la Bíblia i Claudel, i fent ús d'un bon ofici d'artífex, va publicar Laetare (1935), Llengua de foc (1950), El pont de l'àguila (1951), Epifania (1952), L'ombra dels tres (1953), Si el gra no mor... (1959), La pedra en la veu (1971), Llevat d'amor (1975), Cadolles de muntanya (1978), El crit del desert (1982) i El petit gran do (1987).

53 ANDORRA - GEOGRAFIA

Ribús  (Encamp, Andorra)  Coma de la parròquia, al vessant meridional de la cresta que uneix els pics de Pessons i Montmalús, divisòria d'aigües de la Valira i del Segre en la qual s'obre la portella de Ribús. Centra la zona l'estany de Ribús, l'emissari del qual penetra ben aviat en territori de la Baixa Cerdanya (terme de Lles) i aflueix, per l'esquerra, a la vall Civera, afluent, per la dreta, de la vall de la Llosa.

54 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaRicard, Andreu  Veure> Ricard i Sala, André.

55 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ricard, Antoni  (Catalunya, s XIV – 1422)  Metge. Exercí el seu mestratge a l'Estudi General de Lleida. Fou metge de Joan I, Martí l'Humà, Ferran I i Alfons IV. Hi ha obres seves a la Biblioteca Nacional de Madrid, a la del Vaticà i a algunes altres.

56 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ricard i Sala, André  (Barcelona, 18/jun/1929 - )  Dissenyador. Membre d'ADI-FAD des de la seva fundació (1961), en fou president del 1972 al 1974. Col·laborà, així mateix, amb altres entitats del món del disseny, com ara l'ICSID, del qual fou vicepresident. Treballa sobretot per al camp industrial; són molt conegudes les seves creacions per a la perfumeria A. Puig i el cendrer Copenhaguen. Ha obtingut premis internacionals, així com diversos deltes d'or a Catalunya. L'any 1987 li fou concedit el Premio Nacional de Diseño Industrial. És un dels representants més qualificats d'entre els dissenyadors catalans de la seva generació. Ha publicat: Diseño ¿Por què? (1982) i Hablando de diseño (1987).

57 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Ricarda, la  (el Prat de Llobregat, Baix Llobregat Estany costaner al delta del Llobregat, Situat a la dreta del riu, en una àrea pantanosa i de maresmes. És una antigua boca de la desembocadura del Llobregat, com assenyala la seva forma perpendicular a la costa. És una reserva natural.

58 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Ricardell, el  (Alt Empordà Afluent dretà del Llobregat d'Empordà, que neix als contraforts meridionals de la serra de l'Albera, dins el terme de Darnius, i desguassa dins el de Biure d'Empordà, aigua avall del poble.

59 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Ricardera, la  (Folgueroles, Osona)  Raval, situat un km al nord-oest del poble. Es formà a partir del s XVIII en uns solars venuts pels barons de la masia de la Ricardera. El 1860 tenia ja un nucli de 58 famílies.

60 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA

Inici páginaRicardos y Carrillo de Albornoz, Antonio  (Barbastre, Aragó, 1727 – Madrid, 1794)  Militar. En iniciar-se la Guerra Gran, li fou confiat el comandament d'un exèrcit exigu (uns 3.000 homes) i el càrrec de capità general de Catalunya; el 17/abr/1793 inicià la invasió del Vallespir amb èxit i penetrà al Conflent. La manca de visió del govern de Carles IV en no donar impuls a la campanya amb l'oferiment de la restitució del Rosselló i la Cerdanya limità les seves possibilitats d'èxit, tot i la coratjosa participació catalana en la lluita. Acabada la campanya del 1793 passà a Madrid, on morí inopinadament.

61 CATALUNYA - EMPRESA

Ricart  (Barcelona, 1924 – 1930)  Empresa dedicada a la fabricació d'automòbils. Fundada per Guifré Pelagi Ricart i Medina a partir de l'empresa Ricart i Pérez, que havia estat fundada el 1921 per ell i per Francesc Pérez d'Olaguer, i desapareguda en retirar-se aquest darrer el 1923. Fusionada amb l'empresa España (1928), la nova empresa s'anomenà Ricart-Espanya; plegà el 1930. Fabricà autèntiques joies mecàniques, entre les quals cal destacar un motor de sis cilindres i de 1.500 cm3, amb dos arbres de lleves a la culata, i un excel·lent motor de quatre cilindres; ambdós foren presentats al Saló de l'Automòbil de París (1926).

62 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ricart, Abdó  (Catalunya, s XVII – Barcelona, s XVII)  Pintor. Apareix documentat indistintament amb el nom de fonts de Salvador. Féu pintura religiosa i treballs de decoració. Un Abdó Ricart és conegut també com a gravador.

63 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ricart, Jacint  (Catalunya, s XVI)  Llatinista. Traduí Virgili al català. Hi ha notícia que el seu manuscrit es conservava a Santpedor (Bages).

64 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaRicart, Ramon  (Barcelona, s XIII – s XIV)  Ciutadà. Fou conseller segon l'any 1265 i conseller en cap l'any 1296. Treballà d'acord amb la política econòmica de la corona catalano-aragonesa, i alhora se'n serví per als propis interessos. Durant el període 1272-74 participà activament en l'establiment de relacions polítiques i comercials amb el nord d'Àfrica; anà d'ambaixador a Tunis i participà en la designació de cònsols de mar catalans a Tunis i Bugia. Ell mateix ocupà el consolat tunisenc durant el període 1275-76. El seu fill, Ramon Ricart, també fou conseller en cap.

65 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ricart, Ramon  (Barcelona, s XIII – s XIV)  Ciutadà. Probable fill de l'homònim. No és fàcil destriar-lo d'aquell ni de l'altre homònim. Sembla que cal atribuir a aquest els càrrecs de conseller segon de Barcelona (1300), conseller tercer (1304) i conseller en cap (1314 i 1317). Al temps de la seva primera magistratura, comandà les galeres barcelonines incorporades a un estol format pel jun/1315 contra els sarraïns de Granada i de Tremissèn, de cara a la repressió de corsaris. Aquest estol actuaria durant tres setmanes en estreta col·laboració amb naus castellanes.

66 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ricart, Ramon  (Barcelona, s XIV)  Ciutadà. Probablement altre que els dos homònims. En aquest cas en superà les notables carreres municipals, ja que ell fou conseller tercer el 1318 i conseller en cap en altres tres eleccions (1321, 1324 i 1331).

67 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ricart i Giralt, Josep  (Barcelona, 1847 – 1930)  Marí. Fou professor de l'Escola de Nàutica (1872), la qual dirigí del 1900 al 1918. Fundador del centre d'observació per a la confrontació de cronòmetres de la marina (1872) i del Refugi Naval (1879) i conseller de l'Exposició Universal del 1888. Creà les publicacions "Revista Marítima" (1877) i "Fomento de la Marina" (1883). Obres: Nuestra marina mercante (1887), Guía marítimaInici página comercial de los puertos de Cataluña, Las escuelas de Náutica en España y su profesorado (1929), etc.

68 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ricart i Gualdo, Francesc  (Barcelona, 1860 – 1924)  Enginyer militar. Assolí el grau de tinent coronel. Realitzà alguns treballs remarcables, com l'establiment de comunicacions òptiques entre la Cerdanya i Vic. Ingressà a l'Acadèmia de Ciències i Arts barcelonina. És autor d'alguns llibres tècnics, com La esterilización del agua por medio del ozono (1907).

69 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ricart i Matas, Josep  (Barcelona, 1893 – 1978)  Violoncel·lista i musicòleg. Estudià amb la seva mare, la pianista Carme Matas. Residí a París des del 1912 fins al 1914 i a partir d'aquest moment començà una brillant carrera de concertista. Residí molt de temps a Londres. De retorn a Catalunya fou catedràtic de violoncel i de folklore al Conservatori Municipal de Música de Barcelona. El 1945 fou el fundador del Museu Municipal de Música i escriví diferents treballs musicològics.

70 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ricart i Maymir, Josep  (Taradell, Osona, s XX - )  Escultor. Té una producció abundant d'inspiració religiosa. Ha exposat sovint a Barcelona. Li han estat atorgats premis d'importància.

71 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Guifré Pelagi Ricart i MedinaRicart i Medina, Guifré Pelagi  (Barcelona, 15/mai/1897 – 19/ago/1974)  Enginyer industrial. Estudià a Barcelona. Associat amb Francesc Pérez d'Olaguer, fundà (1921) l'empresa Ricart i Pérez, on fou preparat un automòbil de competició que obtingué bons èxits el 1923. Projectà els motors Rex, emprats en maquinària agrícola i industrial durant més de quaranta anys. En retirar-se Pérez (1923), fundà l'empresa Ricart i, posteriorment (1928), es fusionà amb l'empresa España. El 1936 passà a la Società Alfa-Romeo, a Milà, on, com a cap d'estudis especials, portà la direcció de nombrosos projectes (motors dièsel, camions, vehicles esportius i motors d'aviació). En tornar a Catalunya, l'Instituto Nacional de Industria li encarregà que formés el Centre d'Estudis Tècnics d'Automoció (CETA), queInici página projectà la fàbrica de Barajas (Madrid) de l'Empresa Nacional de Autocamiones, SA i els vehicles i motors Pegaso, que foren presentats amb èxit als Salons Internacionals i en proves esportives...  Segueix... 

72 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Enric Cristòfor Ricart i NinRicart i Nin, Enric Cristòfor  (Vilanova i la Geltrú, Garraf, 2/nov/1893 – 11/mar/1960)  Gravador i pintor. Començà dedicant-se a la pintura i fou fundador de l'Agrupació Courbet. Com a gravador al boix assolí una categoria de primer ordre. F. d'A. Galí l'impulsà a aprendre aquesta tècnica, que tan bé encaixa amb els plantejaments teòrics del Noucentisme -moviment del qual fou un dels artistes més característics-, per tal d'incorporar-lo al professorat de l'Escola de Bells Oficis. Unes Aleluyas de Santiago Vinardell (1919) fou el seu primer llibre il·lustrat, emprant la tècnica de la fusta de fil. Després descobrí i conreà exclusivament el gravat de testa. Inventà uns mitjans expressius absolutament originals i usà amb gran eficàcia el veló, eina que obre diversos solcs al mateix temps. El seu art assolí una gran popularitat i fou l'artista indiscutit per a fer la gravure d'occasion -recordatoris, estampes de comunió, ex-libris-. Com a il·lustrador, autor d'una obra molt extensa, mantingué el punt just entre la descripció i la decoració, amb una gran comprensió per les exigències de la tipografia. Fou un notable escriptor. Deixà unes Memòries inèdites i un epistolari molt extens amb el pintor, arquitecte i crític J.F. Ràfols.

73 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Ricaudy, Louis Anselme Alphonse  (Sisteron, Provença, 1789 – Perpinyà, 1856)  Marí. Ingressà en la marina de guerra francesa (1801). Participà en diverses accions per tot el món, i, en retirar-se (1851), s'establí a Perpinyà.

93 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ricci, Juan Andrés (o Rizi)  (estat espanyol, 1600 - Montecassino, Itàlia, 1681)  Pintor. Va viure a Montserrat com a monjo i pintor del 1627 al 1640. Durant aquests anys decorà les capelles de Sant Bernat i del Sagrament i fixà un tipus iconogràfic de la Moreneta i de l'Infant, pintat nombroses vegades i que perdurà a través de l'escola pictòrica que contribuí a a crear en el monestir.

74 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaRicci i Giraudo, Anna  (Barcelona, 1930 – 2000)  Contralt. Especialitzada en la interpretació de música d'avantguarda (Pierrot Lunaire, de Schönberg), ha participat en nombrosos festivals internacionals i ha interpretat obres de músics catalans contemporanies. També ha col·laborat sovint en el teatre d'avantguarda.

75 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Rich, Jaume  (Catalunya ?, s XV – Perpinyà, 1535)  Prelat. Era bisbe d'Elna (1534-35). Mig any abans de morir reuní tots els clergues diocesans per fixar l'import del dret de fogatge exigit als eclesiàstics per l'emperador Carles V.

76 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Richart i Pérez, Vicent Ramon  (Biar, Alt Vinalopó, 1773 – Madrid, 1816)  Polític. Estudià filosofia a València i dret a Oriola, on assolí el grau de batxiller en dret civil (1797). Membre de l'Academia de Jurisprudencia de Madrid (1800), fou advocat del Consejo de Castilla (1801). Durant la invasió napoleònica lluità contra els francesos i actuà com a espia al setge de Toledo i en altres ocasions. Més tard fou intendent de la divisió que manava Juan Martín el Empecinado (1812-13). Passà a Cadis, on entrà en contacte amb Juan O'Donojú, francmaçó destacat, i amb elements liberals. Acabada la guerra, descontent pel règim absolutista de Ferran VII i per la manca de recompensa pels seus serveis, participà en la conspiració del general Díaz Porlier (1815) des de Madrid; detingut, fou absolt per manca de proves. Aleshores organitzà una conjuració per assassinar Ferran VII, muntada segons el sistema anomenat del triangle (cèl·lules de tres persones, que desconeixen les altres cèl·lules), motiu pel qual fou anomenada Conspiració del Triangle. Detingut pels sergents de marina que havien de perpetrar el crim, fou jutjat i executat.

92 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Richarte, Antoni  (Iecla, Múrcia, 1690 - País Valencià, 1764)  Pintor. Establert a València, es dedicà principalment a la pintura religiosa i pintà nombrosos estendards per a les confraries de la ciutat. Entre les seves obres cal esmentar El trànsit de la Verge i Heliodor expulsat del temple, pintades per a l'església deInici página Sant Domènec de València; Sant Andreu i Sant Bernat, per a l'església de Sant Martí de la mateixa ciutat; les del retaule de l'església d'Almenara, les del retaule del Roser de Santa Maria de Sagunt (1730), les del presbiteri de Godella i les del sagrari de la parròquia de Xest.

77 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Richarte i Corretge, Lina  (Barcelona, 1921 - )  Soprano. Estudià a l'Escola Municipal de Música de Barcelona, i amb I. Cantieri i N. Annovazzi. Es destacà com a cantant de lieder d'extens repertori i com a cantant d'òpera. El 1947 debutà al Liceu de Barcelona, on el 1952 estrenà Soledad, de J. Manén. El 1953 hi cantà Canigó, d'A. Massana, que més tard enregistrà en discs. Hi estrenà també Maria Egiziaca de Respighi (1957), Amunt! d'Altisent (1959) i La cabeza del dragón (1960) de R. Lamotte de Grignon. També ha enregistrat una cèlebre versió de Cançó d'amor i de guerra.

78 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA

Ricla, comte de  Veure> Funes de Villalpando y Abarca de Bolea, Ambrosio.

79 EUROPA - BIOGRAFIA

Ricliza  (Polónia, s XII - França ?, s XII)  Princesa. Filla del duc polonès Ladislau i neboda de l'emperador Frederic Barba-roja. Es casà en primeres núpcies amb Alfons VII de Castella, que havia restat vidu de Berenguera, filla de Ramon Berenguer III. Un dels fruits d'aquest matrimoni fou Sança, que seria muller d'Alfons I el Cast. Vídua d'Alfons VII, es casà, en 1161, amb Ramon Berenguer III de Provença, pertanyent al casal de Barcelona. A la mort del seu marit (1166), li havia donat només una filla, Dolça. Aquesta, que moriria no gaires anys després, no arribaria a exercir els seus drets d'hereva. Alfons I de Catalunya-Aragó es faria càrrec de Provença. Ricliza es casà, per tercera vegada, amb el comte Ramon V de Tolosa.

80 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Rico, Andreu Joan  (País Valencià, s XVII - Catalunya, s XVIII)  Ermità. Durant la Guerra de Successió esdevingué cèlebre amb el nom de Bartomeu de Sant Llorenç del Munt, per les seves prediccions que Barcelona se salvaria del setge filipista. Per consell seu, hom nomenà coronels els pagesos Pere Brichfeus iInici página Francesc Bosquets que s'havien unit a l'exèrcit del marquès de Poal.

81 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Rico, Fèlix  (Castalla, Alcoià, 1730 - Terol, Aragó, 1799)  Bisbe de Terol (1795-99). Es doctorà en teologia i dret canònic a la Universitat de València i obtingué un benefici a la parròquia de Sant Martí de València. Allà conegué el canonge magistral Josep Climent, que en ésser nomenat bisbe de Barcelona (1766) se l'endugué i el nomenà ardiaca de Santa Maria del Mar i, després, provisor, vicari general i canonge de la catedral de Barcelona. Després del 1775 obtingué la canongia doctoral de València, on defensà d'escrit i de paraula l'ortodòxia del bisbe Climent. Nomenat bisbe de Terol (1795) es remarcà per les seves pastorals i zel i sobretot per l'erecció de la Casa Hospicio de la Misericordia, que començà el 1798 i no pogué veure acabada.

82 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Rico i Amat, Joan  (Elda, Vinalopó Mitjà, 29/ago/1821 – Madrid, 19/nov/1870)  Escriptor. Es formà i es llicencià en dret a Madrid. Dirigí, entre d'altres, "La Ilustración Española", "El Noticiero de España" i "Don Quijote". Escriptor molt de l'època, publica Poesías serias y satíricas (1842), Historia política y parlamentaria de España (3 vol, 1860-61), El libro de los diputados y senadores (4 vol, 1862-66) i La unidad católica (1869).

83 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Rico i Garcia, Manuel  (Alacant, 1850 – 1913)  Erudit. En col·laboració amb Adalmir Montero i Pérez publicà part d'un ambiciós Ensayo biográfico y bibliográfico de escritores de Alicante y de su provincia (1888). Escriví també Memoria relativa a los nuevos descubrimientos de la antigua Lucentum (1958), Bosquejo histórico de la imprenta en Alicante en el siglo XIX (1961), Boceto del excmo. sr. d. Eleuterio Maisonnave Cutayar (1890)Inici página i diversos opuscles biogràfics.

84 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Francesc Rico i ManriqueRico i Manrique, Francesc  (Barcelona, 28/abr/1942 - )  Erudit i investigador literari en castellà. Catedràtic de la Universitat Autònoma de Barcelona, s'ha especialitzat en la literatura espanyola medieval i l'humanisme. Entre les seves obres destaquen La novela picaresca y el punto de vista (1970), El pequeño mundo del hombre (1970), Alfonso el Sabio y la "General Estoria" (1972), Vida y obra de Petrarca (1975), Nebrija frente a los bárbaros (1978), Primera cuarentena y tratado general de literatura (1983), Los problemas del Lazarillo (1987), Texto y contextos: estudios sobre la posía española del siglo XV (1991), Figuras con paisaje (1994) i El sueño del humanismo (1998). Ha publicat també notables edicions crítiques del Guzmán de Alfarache (1987), del Lazarillo de Tormes (1989 i de Don Quijote de la Mancha (1998). Membre de la Real Academia Española des del 1986.

85 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Rico i Vidal, Joan  (Monòver, Vinalopó Mitjà, 1773 – València, 1847)  Polític. Ingressà en l'orde franciscà. El 23/mai/1808, en esclatar la revolta antifrancesa a València, pronuncià un discurs patriòtic a la plaça de Sant Domènec, fet que li valgué d'ésser considerat un dels capitosts de l'alçament. Anà, aleshores, amb el comte de Cervelló, al palau del capità general, on obligà les autoritats a decantar-se per l'aixecament. Es veié, però, arraconat pel canonge Baltasar Calbo, que s'apoderà de la Ciutadella i implantà el terror a València. Rico, d'acord amb les autoritats valencianes, desemmascarà Calbo quan aquest intentava dissoldre la Junta Suprema de València i el féu detenir. Més tard fou enviat per la Junta a Morvedre i Castelló per evitar d'altres assassinats. El 1811 publicà unes Memorias históricas sobre la revolución de Valencia....

86 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ricomà, Miquel de  (Granollers, Vallès Oriental, s XIV – Barcelona, 1361)  Prelat. Fou nomenat bisbe de Barcelona en 1346, com a successor del prestigiós Bernat Oliver, traslladat aleshores a Tortosa. És autor de diverses constitucions sinodals, encara que passà anys residint fora del seu bisbat. En ocasió d'una granInici página epidèmia de pesta convertí el palau episcopal en hospital, i vengué les seves joies per auxiliar els malalts. Ell mateix caigué empestat, però se salvà. En agraïment per la seva guarició fundà la confraria de Santa Eulàlia, que existí fins al s. XVIII. A la seva mort fou succeït per Guillem de Torrelles.

87 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ricomà i Tutusaus, Pau  (Tarragona, 1874 – 1940)  Pianista. Fou gerent i més tard propietari de la Casa Ayné, de Tarragona, d'instruments musicals i partitures. Com a pianista actuà en diverses sales dels Països Catalans. Actuà d'acompanyant de Pau Casals en diversos concerts i formà duo sovint amb el violinista Josep Català.

88 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Ricord, Tomàs  (València, s XVIII - 1813)  Prevere il·lustrat. Es doctorà en filosofia i teologia a València. Oposità el 1776 a la càtedra de llengua grega i hebrea; aconseguí un benefici a la seu. Membre de la Societat d'Amics del País, de la qual fou secretari. Publicà una Noticia de varias y diferentes producciones del reino de Valencia como también de sus fábricas y artefactos, según el estado que tenían en el año 1791 (1793), un elogi acadèmic del bisbe de Terol Félix Rico (1793) i un Extracto de las Actas de la Real Sociedad de Amigos del País del 1787 al 1791 (1792).

89 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Ricós, el  (Pallars Jussà Veure> Riucós, barranc de.

90 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Inici páginaRiculf  (Catalunya, s IX - Elna, Rosselló, 916)  Bisbe d'Elna (885-916). Fill de Sunifred I d'Urgell i d'Ermessenda i germà de Guifré el Pilós. Fou nomenat bisbe gràcies al seu germà, Miró I el Vell, comte de Rosselló i adjunt de Guifre I. S'incià així el costum que els comtes catalans nomenessin, de forma més o menys directa, familiars pròxims per a les seus episcopals dels seus territoris, per tal d'enfortir el poder comtal. Havia reconegut Ot, bisbe de París, com a rei de França, i es trobà amb problemes quan Carles el Simple restaurà la monarquia carolíngia; anà a cercar l'ajut del papa a Roma (897), i l'any següent trameté ja delegats al rei Carles.

91 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Riculf  (Catalunya Nord, s X)  Bisbe d'Elna (947-d960). Consagrà l'església provisional del monestir de Sant Miquel de Cuixà, el 30/jul/953. Conservava la mitra l'any 960.

Anar a:    Ribere ]    [ Ribes, R ]    [ Ribesalt ]    [ Ribot, J ]    [ Ricart ]    [ Rich ]Inici página

A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Logo de Dades dels Països CatalansEntrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ BlocContactar amb Dadescat

© 2006-2016 Associació Sense Límits / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons

Sense Límits a Internet: Sense Límits / Alt Camp Info / Directori Alt Camp / Masia Virtual -