A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Inici ] Entrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ Bloc ]              Contactar amb Dadescat

Anar a:    Rid ]    [ Rie ]    [ Riera, M ]    [ Riera i F ]    [ Riera i S ]    [ Rif ]

Tots els òrgans humans es cansen alguna vegada, tret de la llengua. (Konrad Adenauer)

1 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Ridaura  (GarrotxaVeure> Riudaura (nom popular del municipi).

2 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Ridaura, el  (Baix Empordà Curs d'aigua del sector sud de la comarca. Neix dins el terme de Llagostera (Gironès), als vessants occidentals del puig de Sant Baldiri; segueix inicialment la direcció sud-nord i després de passar per les cases i el molí de Ridaura gira bruscament vers la direcció oest-est, forma el límit entre els termes de Llagostera i de Santa Cristina d'Aro i desemboca a la mar dins el de Castell d'Aro, a la platja d'Aro. La seva vall, que limita pel sud les Gavarres i és via de penetració del litoral vers el Gironès i la Selva, és coneguda per la vall d'Aro.

3 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaRidaura, el  (Garrotxa)  Curs d'aigua (o riera de Ridaura), afluent per la dreta de la riera de Bianya (prop de Clocalou), que neix dins el terme de Riudaura, als vessants orientals de la serra de puig Estela, abans de la seva desembocadura fa de termenal entre els municipis d'Olot i de la Vall de Bianya.

4 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Ridaura, monestir de  (Riudaura, Garrotxa Monestir benedictí (Santa Maria de Ridaura) radicat a l'actual església parroquial de la població. Fundat vers el 852 pel comte Guifred de Girona-Besalú, la seva església fou consagrada el 858 pel bisbe de Girona Sunifred. A desgrat de les donacions inicials fou monestir de poca vitalitat, i així el 937 el comte Sunyer de Barcelona l'uní en qualitat de priorat al de la Grassa. Tingué una petita comunitat d'un prior i quatre o cinc monjos. El 1592 el papa l'uní a Sant Pere de Camprodon. Aleshores ja no tenia comunitat. L'església actual fou refeta el 1779. Al seu costat hi ha una casa coneguda pel monestir o l'abadia, amb una petita torre medieval rodona, que és tot el que li resta d'antic.

5 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ridaura, Sanç de  (Catalunya, s XIV)  Metge. El 1365 assistí l'infant Joan en una malaltia i poc temps més tard l'acompanyà al setge de Morvedre que sostenia Pere el Cerimoniós. El 1367, essent metge del comte d'Urgell, anà de Lleida a Saragossa i a Pina per assistir la reina malalta. És autor d'un tractat sobre la pesta, Regimen de epidimia, que ha restat inèdit.

6 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Ridaura i Gosálvez, Llorenç  (Alcoi, Alcoià, 1871 - Anna, Canal de Navarrés, 1963)  Escultor. Molt jove anà a estudiar a Barcelona amb un cert Marsal. Una pensió de l'ajuntament d'Alcoi el portà a Madrid, on fou deixeble d'Agustí Querol. A l'Exposición Nacional del 1897 presentà Mater Dolorosa. Del tema decoratiu, amb clara presència del Modernisme, passà per una etapa classicista i desembocà en la temàtica religiosa: talles Sant Joaquim, Santa Llúcia, bronze Sant Jordi (Alcoi, Museu del Casal de Sant Jordi), marbre Virtuts teologals i l'Àngel imposant el silenci (cementiri municipal d'Alcoi). També féu els dos àngels de marbre blanc per a l'altar major de l'església de Sant Jordi (destruït el 1936), tot i que se'n conserva el guix (1918). Guanyà una segona medalla a Madrid el 1908 per Llavors, i la Creu d'Alfons XII per un monument a Cervantes. És autorInici página també del monument a Artigas a l'Uruguai, i de la Quadriga del Banco de Bilbao de Madrid.

7 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Ridaura i Peres, Gregori  (Alcoi, Alcoià, 1641 – València, 1704)  Eclesiàstic. Féu els estudis religiosos a València, on obtingué un benefici de la catedral (1669). Es remarcà com a director de consciències i per la seva ascesi personal. No deixà cap obra, però els seus biògrafs recolliren màximes seves d'espiritualitat. El 1741 les seves restes foren traslladades a la catedral de València. És tingut com a venerable.

8 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Ridecós  (Arbúcies, Selva Masia, a l'esquerra del riu de Cós, que en aquest indret forma el límit amb el terme de Sant Hilari, centra el veïnat del sot de Ridecós, en part a Sant Hilari.

9 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ridlinda (o Ralinda (Catalunya, s IX)  Comtessa de Besalú. Probablement germana d'Anna (muller d'Esteve, fidel del rei dels francs Carles III) i, per tant, filla d'Alaric, comte d'Empúries, i de Rodruda (filla del comte Berà I de Barcelona). Fou casada amb el comte Radulf I de Besalú, i ambdós reberen de la dita Anna (876), Trullars, Pesillà de la Ribera (Rosselló), Corva (Conflent) i Romanyà de Besalú. L'any 887 comprà, amb el seu espòs, l'església de Sant Llorenç del Mont a l'abat Riamir de Sant Aniol d'Aguja i el 903 donaren la vila de Pesillà al monestir de la Grassa. El 920 ja era vídua. Fou mare d'un hisendat de Besalú (Oliba) i d'un Bernat, casat amb Uldegarda, filla del comte Frèdol I de Tolosa. Tal vegada fóra identificable amb una Relindes (o Ridlinda ?) dita Rixica, que donà Sant Pere de Sedret (Cerdanya) al monestir de la Grassa i al seu abat Guitisà.

10 CATALUNYA - HISTÒRIA

Ridolaina  (Montellà i Martinet, Baixa Cerdanya)  Antic terme, a la vall de Ridolaina, que davalla del Cadí, del coll de Tancalaporta, drenada pel torrent de Ridolaina, límit amb el terme de Bellver de Cerdanya.

11 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaRidor  (Sant Fruitós de Bages, Bages Veure> riu d'Or.

12 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Riells, cala de  (l'Escala, Alt Empordà Cala de la Costa Brava, situada al sud de la badia de Roses, al sud del nucli antic de la vila, a l'extrem nord del massís del Montgrí. Ha esdevingut un important centre residencial (apartaments) i turístic.

85 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Riells del Fai  (Bigues i Riells, Vallès OrientalPoblat, situat al nord-oest del cap municipal, al peu dels cingles de Bertí, a la vora de la riera de Tenes. Hi ha el santuari de Sant Miquel del Fai.

13 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca de la SelvaRiells i Viabrea  (Selva Municipi: 26,93 km2, 96 m alt, 3.945 hab (2015). Situat al vessants orientals del massís del Montseny, al sud-oest de la comarca, al límit amb el Vallès Oriental. La zona forestal ocupa gran part del terme municipal (alzines, faigs, pins, etc). Produeix cereals, patates, hortalisses i oliveres. Bestiar boví i porcí. Explotació forestal. Indústria química, del paper i alimentària (làctics). Té una certa importància el sector turístic i l'estiueig. Una bona part de la població viu disseminada pel terme en masies. La capital és el poble de Riells, on hi ha l'església parroquial de Sant Martí, en part romànica. Al poble de Viabrea hi han diverses urbanitzacions. El municipi comprèn, a més, l'antic terme de Sant Llop de Viabrea. Àrea comercial de Girona. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades - Club Ciclista - Club de Lectura

14 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Riembau, Janot  (Bagà ?, Berguedà, s XVI - Catalunya, s XVI)  Bandoler. Era aristòcrata, d'una família de donzells de Bagà, encara que, segons sembla, les seves propietats personals eren a la Pobla de Lillet. Actuà intensament als anys 1561-67, durant els virregnats de García de Toledo i de Diego Hurtado de Mendoza. Encara que solia operar a les muntanyes del Berguedà, es traslladava a l'hivern cap a la marina, onInici página prosseguia les seves malifetes. En 1565, després de la mort de Bartomeu Camps i probablement amb homes procedents de la quadrilla d'aquest, la banda de Riembau esdevingué molt nombrosa. L'any següent féu una agosarada incursió a Tortosa.

15 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Riera  (Illes Balears, s XVI)  Escriptor i eclesiàstic. De 1561 a 1572 convocà un certamen poètic en honor de Sant Josep.

16 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Riera, Antoni  (País Valencià, s XIV)  Lul·lista. Professor a la Universitat de Lleida, hi defensà i publicà una sèrie de tesis lul·lianes en les quals acusava l'inquisidor Eimeric d'enemic de la doctrina de Ramon Llull: Viginti quatuor textus Apostrophos (publicat a Mallorca el 1689). Les seves teories contenien una nova versió de la ideologia dels begards i fraticels, una sèrie de profecies sobre la pròxima vinguda de l'Anticrist, la reproducció d'interpretacions teològiques de la Trinitat i de l'Encarnació i una sèrie d'elogis de la doctrina lul·liana; demostren un considerable grau de desviació respecte a la genuïna doctrina de Ramon Llull. Eimeric l'atacà amb un opuscle que posà fi a la seva campanya antilul·liana: Incautatio studii ilerdensis super XX articulis per quendam Anthonium Riera studentem valentinum ut defertur inibi seminatur, que dirigí a la universitat lleidatana per prevenir-la dels errors de Riera. Aquest, a Avinyó, promogué amb èxit la qüestió de la il·legalitat de les butlles antilul·lianes i aconseguí la declaració de l'ortodòxia de la doctrina lul·liana (1395).

17 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Riera, Antoni-Joan  (Arenys de Mar, Maresme, 1578 – 1638)  Escultor. L'any 1612 s'havia establert a Castella, on tingué molta fama i realitzà diferents obres, com les escultures de la Puerta del Sol (1625-29), a Madrid. L'any 1629 participà en el concurs per a l'altar major de Santa Maria del Mar de Barcelona, però no realitzà l'obra. Als darrers anys de la seva vida s'establí a la seva vila natal, on realitzà, entre altres obres, una Soledat per a l'església parroquial d'aquesta vila i un Crist per a la de Sant Vicenç de Llavaneres.

18 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaRiera, Berenguer  (Catalunya, s XIV)  Militar. Participà a l'expedició de l'infant Alfons per conquerir Sardenya. Concorregué al setge de la vila d'Esglésies, del 30/jun/1323 al 7/feb/1324. Fou un dels tres capitans de companyia deixats al front dels 200 homes que restaren de guarnició, un cop ocupada la plaça.

19 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Riera, Bernat de  (Catalunya, s XIV - Avinyó ?, França, s XIV)  Eclesiàstic mercedari. Personatge de vida desconeguda que residí a la cort d'Avinyó. Escriví una obra. De laudibus Benedicti XIII. Hom diu que per aquesta causa el papa Benet XIII el féu cardenal.

20 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Riera, Cervià de  (Illes Balears, s XIII)  Ciutada de Mallorca i polític al servei del rei Pere II el Gran i del seu fill Alfons II. El 1283 tenia la missió de guardar les costes de València i fou tramès a Mallorca per obtenir que Jaume II de Mallorca rompés la seva aliança amb el rei de França. No havent-hi reeixit, intervingué en la invasió de Mallorca i el 1248 fou tramès per Alfons II per obtenir la submissió d'Eivissa, cosa que obtingué. Més tard serví a Sicília, quan hi regnava el futur Jaume II, i el 1289 fou nomenat cònsol de Tunis.

21 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Riera, Climent  (Vic, Osona, 1658 - Escaladei, Priorat, 1682)  Monjo cartoixà i autor ascètic. Fill d'un teixidor vigatà, inicià la carrera eclesiàstica a Vic i la continuà a Barcelona. Entra a la cartoixa d'Escaladei el 1676 i professà el 1678. Tot seguit es remarcà pels fenòmens místics i direcció d'esperits, cosa que féu que, essent només diaca, fos nomenat mestre de novicis. És autor d'alguns escrits i consells piadosos recollits en una biografia escrita per un seu company cartoixà, Josep Llerins, i publicada a Vic el 1893 pel canonge Jaume Collell. Morí essent només diaca i se'l considerà venerable.

23 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Riera, Joan  (Sineu, Mallorca, 1579 - Roma, Itàlia, 1633)  Eclesiàstic. Fou lul·lista ardent. Es féu franciscà a Palma de Mallorca a instigació del seu amic Alonso Rodríguez. El 1616 fou nomenat pels jurats síndic de laInici página causa lul·liana a Roma com a continuador de les gestions fetes per Antoni Bosquets. El 1617 dirigí un memorial al papa, però les circumstàncies li foren poc favorables i aquest fou prohibit i a l'autor li fou imposat el silenci. Malgrat això, el 1627 publicà, simultàniament a Roma i a Palma de Mallorca, un Transumptum memorialis in causa pii eremitae et martyris Raymundi Lulli. Residí a Roma fins a la mort.

83 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Riera, Joan  (Catalunya, s XVII - Mataró, Maresme, s XVIII)  Escultor. La seva principal obra és l'altar de la Mare de Déu del Roser, a l'església de Santa Maria de Mataró (1701), Juntament amb el seu fill, de nom també Joan Riera, obrà nombrosos retaules per a les esglésies del Maresme i es dedicà igualment a la producció de mobles.

24 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Riera, Joaquim  (Girona, s XIX)  Compositor. És autor de sardanes que obtingueren molta popularitat. Se'n destaquen les titulades: La girondina, Sardinera, Tristeses d'una nineta i Pastoreta.

25 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Riera, Josep  (Barcelona, s XVIII)  Batlle de Sant Martí de Provençals. Adversari de la dominació de Felip V sobre Catalunya, el 1713 el govern provisional català li conferí plens poders per a alçar voluntaris fora de la capital. Es convertí en un dels millors agents d'enllaç i d'informació que treballaren al servei secret dirigit per Salvador Lleonard. Entrà i sortí sovint de l'assetjada Barcelona, fins a la darreria d'ago/1714. Les seves missions resultaren singularment fructíferes.

26 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Riera, la  (les Llosses, Ripollès Masia de l'antic mun. de Palmerola, que forma part de l'enclavament de la Rovira de Baix.

27 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaRiera, la  (les Borges del Camp, Baix Camp Santuari, a la dreta de la riera d'Alforja, al nord-oest de la vila, on es venera la Mare de Déu de la Riera (talla del s XIII), patrona de la vila. Fou la primitiva parròquia (inicialment dedicada a sant Bartomeu) de les Borges i també dels Tascals, Riudecols i les Irles. El 1903 fou enderrocat el primitiu edifici i el 1904 en fou inaugurat un de nou, volat el 1939 i reconstruït el 1954.

28 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Riera, la  (Cànoves i Samalús, Vallès Oriental Veïnat.

29 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Riera, Maria  (Illes Balears, s XIX)  Pintora. Destacà per l'excel·lent factura de les seves miniatures.

30 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Riera, Ramon de  (Catalunya, s XIII)  Diplomàtic. Serví Alfons II el Liberal en diverses missions, com una entrevista amb el papa, a Roma, el 1288, per tal d'ajornar la citació feta al rei pel pontífex, poc abans de la signatura del pacte de Canfranc.

31 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Riera, Reinard  (Catalunya, s XV)  Prelat. Era mercenari. Escriví l'obra De landibus Benedicti XIII, que li valgué, segons Torres Amat, la dignitat de cardenal.

32 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Riera, sa  (Begur, Baix Empordà)  Barri marítim, situat davant la cala de sa Riera, situada al peu del massís de Begur, entre la punta Espinuda i la punta de la Creu. És un lloc pintoresc i centre d'atracció turística i residencial. L'antiga església de Santa Reparada esdevingué la del convent de mínims del 1699 al 1835.

33 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Riera, sa  (Mallorca Occidental Curs d'aigua intermitent, que neix al vessant oriental del serrat de Galatzó, dins el municipi de Puigpunyent, passa per aquesta vila i per la d'Establiments i es dirigeix vers Palma, onInici página desemboca a la mar. L'antic llit hi penetrava i, seguint l'actual Rambla, es Mercat Vell i es Born, el dividia en la Vila Alta i la Vila Baixa, però en construir el darrer recinte emmurallat, el seu curs fou desviat vers l'oest, al peu de les muralles.

34 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Riera de Blanes, la  (Blanes, Selva Veure> Antiga, l'.

35 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Riera de Caldes  (Vallès Oriental Veure> Santa Maria de Gallecs.

36 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca del TarragonèsRiera de Gaià, la  (Tarragonès Municipi: 8,76 km2, 28 m alt, 1.679 hab (2015). Situat a la vall baixa del Gaià, que travessa el terme de nord a sud, accidentat pels darrers contraforts de la Serralada Pre-litoral, al nord-est de Tarragona, amb el terme del qual limita. Els conreus d'horta, regats amb aigües derivades del Gaià, s'estenen vora el riu; hi predomina, però, el secà, destinat sobretot als cereals i a la vinya, seguit dels avellaners, les oliveres i els ametllers. Cooperativa agrícola. Petites indústries dedicades al sector tèxtil i tallers mecànics. La població s'estén en forma de poble-camí, al llarg del curs del riu. L'església parroquial és dedicada a santa Margarida. El municipi comprèn, a més, el poble d'Ardenya i la caseria i antigua quadra de Virgili. Àrea comercial de Tarragona. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades - Ball de Diables

37 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Riera i Adroher, Antoni  (Sant Miquel de Cladells, Selva, 1884 – Barcelona, 1967)  Veterinari. Es llicencià també en medicina (1909). El 1911 ingressà al cos de Veterinaris Municipals de Barcelona i des del 1915 fou sotsdelegat de Veterinària de Barcelona. Féu estudis importants sobre bacteriologia de la llet i els seus derivats al Laboratori Municipal d'Higiene de Barcelona. Dirigí el parc zoològic de Barcelona (1934-52) i col·laborà assíduament en revistes professionals veterinàries. Fou president del Col·legi Provincial de Veterinaris de Barcelona.

38 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaRiera i Aragó, Josep Maria  (Barcelona, 1954 - )  Pintor i escultor. Des del 1983 desenvolupà el seu discurs plàstic a l'entorn del maquinisme, amb un llenguatge simbòlic marcat per l'interès pels artefactes susceptibles de volar o navegar (zèppelins, avions, vaixells, submarins), contemplats fora de la funció que originalment els correspon. Paral·lelament, el seu llenguatge plàstic s'ha anat enriquint en l'aprofundiment del diàleg línia/pla i buit/ple.

39 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Riera i Balaguer, Francesc  (Manresa, Bages, s XVIII – s XIX)  Comerciant i militar. Conegut amb el malnom de Noi de la botigueta, fou un dels promotors de la Crema del Paper Segellat francès, el 2/jun/1808. Intervingué en el primer combat del Bruc, i hi fou ferit. Com a capità del terç de miquelets de Manresa, prengué part en diverses accions de la guerra del Francès. Ascendit a tinent coronel d'infanteria, el 1816 es retirà de l'exèrcit.

40 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Riera i Bertran, Joaquim  (Girona, 1848 – Barcelona, 1924)  Polític i escriptor. Membre del partit federal, fou alcalde de Girona i diputat a corts. Presidí la Unió Catalanista i l'Associació Catalana d'Excursions Científiques. Col·laborà a la premsa de la Renaixença, especialment a "Lo Gai Saber", "La Il·lustració Catalana" i "La Tomasa". Fou proclamat mestre en gai saber (1904). Escriptor prolífic, es decantà sobretot vers el teatre, de caire romàntic o festiu: Caritat (1871), Robinson petit (1872), Bernat Pescaire (1875), De mort a vida (1879), Gent de mar (1888), Lo testament de l'oncle (1896), etc. Poeta sentimental o didàctic, publicà, entre altres, Cançons del temps (1874), Mel i fel (1877), Cent faules (1880), Llibre de sonets (1888) i Faules velles (1920). A més, escriví Escenes de la vida pagesa (1878) i El catolicismo y la república federal (1873).

41 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaRiera i Cabrafiga, Francesc Xavier  (Olot, Garrotxa, 1902 - 1987)  Enginyer agrícola. Professor a l'Escola Superior d'Agricultura de la Mancomunitat de Catalunya (després Escola d'Enginyers Tècnics) i cap dels Serveis d'Arbres Fruiters de la Generalitat de Catalunya i dels Serveis Tècnics d'Agricultura de la diputació de Barcelona. Publicà El alforfón (1932), Cultivo del almendro (1965), ultra diversos treballs, com Els caràcters botànics en pomologia (1936), Sistemàtica pomològica (1938), Notas agrológicas y frutícolas de l'Alt Pallars (1946-47) i Las formas geográficas de Pirus amygdaliformis (1948), entre altres.

42 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Riera i Casanovas, Joan  (Catalunya, s XIX – Barcelona, 1912)  Fuster artístic. Fou deixeble de Venanci Vallmitjana. Realitzà obres molt remarcables de fusteria decorativa per a esglésies. Des del 1903 era professor auxiliar de l'Escola de Belles Arts de Barcelona.

43 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Riera i Claramunt, Francesc  (Martorell, Baix Llobregat, 1890 – Mèxic, 1955)  Sindicalista i polític. Propietari i agricultor, fou cofundador de la Unió de Rabassaires, que presidí el 1930. Alcalde de Martorell (1930), fou elegit diputat del Parlament de Catalunya per Esquerra Republicana. Formà part de les comissions parlamentàries de justícia i dret, contractes de conreu, diputació permanent, govern interior, treball i reforma del reglament, i es preocupà sobretot per temes agraris i defensà el dret dels rabassaires.

44 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Riera i Clavillé, Manuel  (Premià de Mar, Maresme, 1918 - )  Escriptor. Estudià dret a Barcelona i a Madrid, on es llicencià el 1940. Féu el doctorat el 1941. Col·laborà a la fundació de bon nombre d'institucions barcelonines, com l'Institut d'Estudis Europeus, el Comitè Espanyol de la Lliga Europea de Cooperació Econòmica, del qual fou conseller i delegat adjunt, i l'Institut d'Estudis Nord-americans, del qual fou vice-president. També fou membre de l'acadèmia orsiana del "Faro de San Cistóbal", al qual ingressà amb el parlament Eugeni d'Ors i la unitat moral d'Europa. Actiu conferenciant, especialment sobre temes europeistes. Fundà la "Revista Europa", que dirigí. Fou editorialista de la revista "Cisneros", de Madrid. Col·laborador habitual de "La Vanguardia" i "El Noticiero Universal" de Barcelona. Ës autor dels llibres ElInici página combate de la inteligencia (1951), Acción Europeista (1963) i El despegue de la gran sociedad (1965).

45 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Riera i Comas, Josep Maria  (Mataró, Maresme, 1827 – 1858)  Escriptor. Carlí, fundà a Barcelona "El Símbolo" i fou redactor de "La Regeneración" de Madrid. Publicà nombroses obres de caràcter pamfletari, entre altres ¿Qué mal han hecho los jesuitas? (1846), Causas secretas de las principales revoluciones del globo en favor de la libertad (1848), Historia de todos los pueblos de la tierra... (1858), La religión y la filosofía moderna (3 volums, 1850-51) i la llarguíssima novel·la històrica, amb nombroses referències als aldarulls de Barcelona, Historias de las sectas secretas o el franc-masón proscrito (10 volums, 1847-50).

46 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Salvador Riera i FàbregasRiera i Fàbregas, Salvador  (Breda, Selva, 1927 – Barcelona, 10/mai/1994)  Marxant d'art i escriptor. En una primera etapa es dedicà, des de molt jove, a la confecció i creació de roba femenina i després es sentí atret per l'art. Publicà l'obra Breda, pinzellades a tort i a dret (1948), la portada de la qual és del pintor Josep Aragay. Estrenà sardanes i algunes peces escèniques a Breda. El 1952 emigrà a Amèrica i s'establí a São Paulo (Brasil), on es dedicà a la venda de roba i després reprengué la seva activitat de confecció de roba femenina, faceta en la qual esdevingué un creador reconegut. Afeccionat a escriure, guanyà alguns premis literaris i col·laborà a la revista "Ressorgiment", publicada pels catalans residents a l'Argentina, amb els quals es vinculà. Creà i dirigí "Catalunya" (1954), revista d'informació i divulgació cultural adscrita al Centre Català de São Paulo, de la qual sortiren cinc números. Rebé classes del pintor català Francesc Domingo, del qual adquirí nombrosos...  Segueix... 

86 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaRiera i Ferrer, Martí  Veure> Martí (autor de còmics).

47 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ignasi Riera i GassiotRiera i Gassiot, Ignasi  (Barcelona, 5/gen/1940 - )  Escriptor i polític. Col·laborador habitual a les seccions culturals de diverses publicacions catalanes i en emissores radiofòniques i preocupat pel món obrer i la immigració, ha publicat El Baix Llobregat, quince años de luchas obreras (1976), en col·laboració amb José Botella, Pàries, sindicalistes, demagogs (1986), Crònica apòcrifa dels catalans (1993), Els catalans de Franco (1998), Opressió i resistència: el franquisme (1939-1975) i les novel·les Honorable Mr. R (1981, premi Andròmina 1980), No arrenqueu els geranis (1984), El rellotge del pont d'Esplugues (1984, premi Ramon Llull), Esposa al forn (amb cebes) (1986) i Lletra de batalla (1995). És també autor de llibres de literatura infantil i juvenil: El pacte de Formentera (1987), Jo voldria ser... (1999) i de gastronomia: Diccionario de cocina de Ignasi Riera (1993. Fou membre del PSUC, ha estat regidor de l'ajuntament de Cornellà de Llobregat i diputat al Parlament de Catalunya.

48 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Carme Riera i GuileraRiera i Guilera, Carme  (Palma de Mallorca, 12/gen/1948 - )  Escriptora i professora de literatura espanyola a la Universitat Autònoma de Barcelona. Ha destacat per la seva obra narrativa: Te deix, amor, la mar com a penyora (1974), Jo pos per testimoni les gavines (1977), Una primavera per a Domenico Guarini (1980), Epitelis tendríssims (1981), Qüestió d'amor propi (1988), Joc de miralls (1989, premi Ramon Llull), Contra l'amor en companyia i altres relats (1991), Dins el darrer blau (premi Josep Pla i premi Nacional de Narrativa 1995) i Temps d'una espera (1998). Relacionada amb els principals representants de la generació del 1950, els ha estudiat en títols com ara La escuela de Barcelona: Barral, Gil de Biedma, Goytisolo: el núcleo poético de la generación de los 50 (1988, premi Anagrama d'assaig), La obra poética de Carlos Barral (1990) i Hay veneno y jazmín en su tinta' (1991), sobre J.A.Inici página Goytisolo.

49 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Vicenç Riera i LlorcaRiera i Llorca, Vicenç  (Barcelona, 1903 - Pineda de Mar, Maresme, 15/mai/1991)  Novel·lista. S'inicià en el periodisme i fou redactor de les revistes "L'Opinió" i "La Rambla". Va ser membre de la Unió Socialista de Catalunya. Exiliat el 1939, fou un dels principals promotors a Mèxic de la cultura catalana; secretari de redacció de "La Nostra Revista" i director de "Pont Blau", ambdués revistes essencials per copsar el pensament de l'emigració. Publicà Giovanna i altres contes (Mèxic, 1946) i la novel·la Tots tres surten per l'Ozama (Mèxic, 1946), testimoni excel·lent i directe de la vida d'uns emigrants catalans a la República Dominicana. La seva obra té un entroncament amb la història recent: República, Generalitat, exili, camps de concentració, 6 d'octubre, etc. Barreja la penetració psicològica i un realisme actual. Posteriorment, va publicar les novel·les Roda de malcontents (1968), Amb permís de l'enterramorts (1970, premi Prudenci Bertrana), Joc de xocs (1970), Fes memòria, Bel (1972), Oh mala bèstia (1972), Què vols, Xavier? (1974), Plou sobre mullat (1979), Tira cap on puguis (1985), Tornar o no tornar (1987), els retrats literaris Nou obstinats (1971) i el volum de memòries El meu pas pel temps (1979).

50 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Antoni Riera i MelisRiera i Melis, Antoni  (Sant Llorenç des Cardassar, Mallorca, 1/des/1944 - )  Historiador. Especialista en història medieval. Estudià a la Universitat de Barcelona. Els seus primers treballs foren dedicats a la relació entre el comerç i l'economia (La Corona de Aragón y el reino de Mallorca en el primer cuarto del siglo XIV, 1986), tema al qual ha continuat dedicant estudis posteriors, com el capítol Activitats econòmiques que, juntament amb Gaspar Feliu, escriví per al volum III de la Història de Barcelona (1992). L'altre camp de les seves investigacions ha estat la història social, principalment les reaccions multitudinàries enfront els terratrèmols en la societat medieval: Fuentes y metodología para el estudio de las reacciones sociales frente a los seismos medievales en Cataluña (1987) i, en col·laboració amb altres autors, El terratrèmol de 1373 al Pirineu: efectes a Espanya i França (1994); a més, participà en un equip de la Unió Europea sobre sismicitat històrica entre el 1990 i el 1994. També ha fet estudis d'investigació social sobre l'alimentació, entesa com a mecanisme de poder, com Société féodale etInici página alimentation XII-XIII, i ha participat en l'obra europea més ambiciosa en aquest camp, la Histoire de l'alimentation (1996), publicada en cinc llengües.

51 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Riera i Mesquida, Guillem  (Petra, Mallorca, 1731 - Palma de Mallorca, 1798)  Eclesiàstic. Ingressà al monestir cistercenc de la Real el 1747. El 1769 n'era prior i el 1772 abat. L'any següent fou nomenat també vicari general de la Congregació Cistercenca de la Corona d'Aragó i de Navarra. El 1780 fou reelegit abat. Deixà manuscrits tres volums en castellà sobre les epístoles de sant Pau i un comentari en català a la regla de sant Benet, fruit de les conferències que feia a la seva comunitat.

52 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Riera i Mitats, Jordi  (Barcelona, 1936 - )  Navegant. A bord de l'Ino, el 1976, dugué a terme la singular gesta de travessar a vela la banquisa de la mar polar fins a arribar el 4/jun a Groenlàndia, portant a bord una expedició que tenia com a objectiu l'escalada d'unes muntanyes gelades del nord de Groenlàndia, a les quals solament es pot arribar per mar. És el navegant a vela dels temps moderns, que ha arribat a la màxima latitud nord.

53 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Riera i Moliner, Ramon  (Barcelona, 1875 – 1937)  Litògraf i dibuixant. Continuà el negoci familiar de litografia. Estudià, des de molt jove, a l'acadèmia de Pere Borrell del Caso, on entrà en contacte amb els membres del grup d'El Rovell de l'Ou i de la revista manuscrita "Il Tiberio", de la qual fou fundador i principal animador. Concorregué a les Exposicions de Belles Arts de Barcelona del 1894 i 1898 i publicà dibuixos en "L'Esquella de la Torratxa" entre el 1895 i el 1903. Practicà un humorisme dins la línia del Niu Guerrer, entitat a la qual també pertangué. Deixà les activitats artístiques el 1903, tot i que, esporàdicament, continuà conreant la pintura i el dibuix.

54 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Inici páginaRiera i Nadal, Miquel Àngel  (Manacor, Mallorca, 29/abr/1930 - Palma de Mallorca, 1996)  Escriptor. Al marge dels cercles literaris, va configurar lentament una obra narrativa densa i sòbria, marcada per la reflexió i per una inflexible voluntat d'estil. Es destaquen novel·les com ara Fuita i martiri de Sant Andreu Milà (1973), Morir quan cal (1974, premi Sant Jordi 1973), L'endemà de mai (1978, premi Nacional de la Crítica 1979), Panorama amb dona (1984), Els déus inaccessibles (1987, premi Nacional de Literatura Catalana), Illa Flaubert (1990, premi Josep Pla), i els reculls de narracions La rara anatomia dels centaures (1979) i Crònica lasciva d'una decadència (1995). Com a poeta excel·lí en diversos títols, aplegats el 1985 en el volum Tots els poemes (1957-1981). El 1988, la Generalitat de Catalunya li atrogà la Creu de Sant Jordi.

55 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Riera i Palmero, Joan  (Favareta, Ribera Baixa, 1938 - )  Historiador de la medicina. Catedràtic d'història de la medicina de la Universitat de Valladolid (1973), fou un dels motors més actius de la historiografia mèdica estatal. És autor d'un gran nombre de treballs, entre els quals: Idealisme i positivisme en la medicina catalana (1973), La introducción en España del método antiséptico de Lister (1973), Planos de hospitales españoles del siglo XVIII (1975), Carlos III y los chuetas mallorquines (1975), Cirugía española ilustrada y su comunicación con Europa (1976), Las polémicas lulistas y el Consejo de Castilla (1977), José Masdevall y la medicina española ilustrada (1980) i Medicina y ciencia en la España ilustrada (1981).

56 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Riera i Pau, Agustí  (Sàbalo, Cuba, 1876 - les Encies, Garrotxa, ago/1936)  Polític. Visqué a Catalunya d'ençà del 1884. Milità a la Lliga Regionalista de Girona. Fou elegit diputat i president de la Diputació de Girona. Intervingué en les tasques de preparació de la Mancomunitat de Catalunya, de la qual fou elegit conseller en diverses ocasions. Intervingué especialment en els afers de Beneficència i Sanitat i d'Obres Públiques. Posteriorment fou elegit senador per la província de Barcelona. Morí assassinat.

57 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaRiera i Planagumà, Salvador  (Barcelona, 1899 – 1970)  Veterinari. Cap dels serveis de Veterinària Municipal de Barcelona, primer president i fundador de l'Acadèmia de Ciències Veterinàries i president d'honor del Col·legi de Veterinaris de Barcelona. Publicista expert en clínica bovina, escriví nombrosos treballs (uns 831), la majoria de divulgació de les seves experiències en la fisiopatologia bovina.

58 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Riera i Puntí, Josep  (Barcelona, 8/nov/1885 - Reus, Baix Camp, 5/nov/1949)  Polític. Estudià química a Alemanya i es traslladà a Buenos Aires (1910-15), on fou president del Casal Català. Fou diputat a corts (1931) i president de l'Agrupació de Catalans d'Amèrica (1934). Durant la guerra civil, fou membre del Comissariat de Propaganda, on es dedicà a les relacions amb els catalans de l'estranger i a l'assistència d'infants refugiats. Després del 1939 s'amagà durant dos anys, però fou detingut i passà quinze mesos pres a Montjuïc, d'on sortí greument malalt.

59 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Riera i Riquer, Pere  (Esplugues de Llobregat, Baix Llobregat, 1862 – Barcelona, 1938)  Poeta. Col·laborà a "Joventut" i, amic de Jeroni Zanné i de Pin i Soler, col·laborà amb aquest a Sonets d'uns i altres (1904). Publicà també Poesies (1927) i Amor foll, amatent, dolç... (1934), i una sèrie de sonets seus foren recollits a "Lectura Popular".

60 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Riera i Rojas, Roc  (Barcelona, 1913 - Castelldefels, Baix Llobregat, 1992)  Dibuixant i pintor. De formació inicialment autodidàctica, realitzà més tard estudis a l'Escola de Belles Arts de Barcelona. Ha exposat a diversos països d'Europa i Amèrica. Destacà com a il·lustrador de llibres, especialitat en la qual fou un dels professionals més sol·licitats. Fou professor a l'Escola Massana.

61 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Riera i Roses, Tomàs Felip  (Barcelona, 1790 - París, França, 1881)  Financer. De família originària de Sant Vicenç de Llavaneres, fill d'un perxer, falsificà el seu segon cognom per poder ingressar en l'orde de Carles III. Fou tresorer de la casa de l'infant Francesc de Paula d'Espanya, intendent honorari de l'armada reial iInici página diputat a corts. El 1833 fou fet marqués de Casa Riera. Es casà amb Raimunda Gibert i Abril, germana del primer marquès de Santa Isabel.

84 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Riera i Sala, Pau  (Roda de Ter, Osona, 1908 - Catalunya, 1985)  Mecenes. Industrial tèxtil, fou cofundador del diari "El Matí" (1929) i el 1936 s'hagué d'exiliar a l'Argentina, d'on tornà el 1952. Juntament amb J.B. Cendrós, L. Carulla, F. Millet i J. Vallvé, fundà la societat Òmnium Cultural (1961), la qual presidí del 1967 al 1978.

62 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Riera i Sans, Gumersind  (Fornells, Menorca, 1909 - Barcelona, 4/abr/1990)  Escriptor. Fou mestre nacional. Publicà el recull poètic Rimas de cristal (Maó, 1947), que havia estat premiat a la "Fiesta de las Letras" de Barcelona del mateix any. També és autor de poesies soltes en català.

63 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Riera i Sans, Jaume  (Sant Feliu de Llobregat, Baix Llobregat, 1941 - )  Filòleg i erudit medievalista. El 1966 acabà els estudis al seminari de Barcelona. Llicenciat en filosofia i lletres, s'ha dedicat a l'estudi dels jueus catalans medievals, en especial els avalots contra els calls del 1391. Ha fet diverses edicions de texts: el procés criminal (1410) contra el cavaller Arnau Albertí (El cavaller i l'alcavota, 1973), d'interès literari, a part d'històric; transliteració de texts aljamiats catalans (Cants de noces dels jueus catalans, 1974), La crònica en hebreu de la Disputa de Tortosa (1974), Oracions en català dels conversos jueus (1975) i la versió catalana del Llibre de Job de Jeroni Conques (1976).

87 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaRiera i Sans, Pau  (Catalunya, 1855 - 1944)  Impressor. Edità un Quijote il·lustrat per G. Doré, La Santa Bíblia, una Historia de España, una de França, etc. Fou un dels fundadors de l'Institut Català de les Arts del Llibre.

22 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Riera i Soldevila, Francesc "el Lleona"  (el Vendrell, Baix Penedès, 3/set/1778 - 20/jun/1857)  Defensor de Saragossa durant el setge napoleònic. Feia treballs de carreter. S'oferí voluntari per al transport de municions, queviures i ferits pels llocs de més gran perill. Una de les seves proesses fou portar bales de fussell fins a la bateria del Portilló quan va ser incendiada, les va carregar al canó i Agustina Saragossa i Domènec el va disparar. La seva figura esdevingué popular i molt admirada pel seu coratge. Fou citat amb grans lloances pel general Palafox.

64 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Riera i Toyos, Amèlia  (Barcelona, 1934 - )  Pintora i gravadora. Provinent de l'informalisme. Les gammes negres i la nota tràgica de les seves obres la menaren a realitzar un tipus de composició lligada al simbolisme de la mort i totes les seves referències. Amb temes i materials fúnebres, basteix un món adés romàntic, adés truculent. Ha estat una de les més actives impulsores dels Salons Femenins d'Art Actual i formà part de l'equip promotor dels Cicles d'Art d'Avui, organitzats pel Cercle de Sant Lluc, anomenats posteriorment MAN (Mostra d'Art Nou).

65 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Riera i Tuèbols, Santiago  (Barcelona, 1935 - )  Enginyer industrial i historiador. Ha estat professor de termodinàmica i fisicoquímica a l'ETS d'Enginyers Industrials de Barcelona i després d'història de la ciència i la tècnica a la Universitat de Barcelona. Ha publicat entre d'altres Síntesi d'història de la ciència catalana (1983), Ciència i tècnica a la Il·lustració: Francesc Salvà i Campillo (1985, premi Lluís Sayé 1983), Monturiol, una vida apassionant, una obra apassionada (1986), Dels velers als vapors (1993), Més enllà de la cultura tecnocientífica (1994), Orígen i evolució de l'univers (1997), Quan el vapor movia els trens. La fabricació deInici página locomotores per la Maquinista Terrestre y Marítima (1998) i Ciència, Romanticisme i utopia (2001).

66 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Riera i Villaret, Antoni  (Sabadell, Vallès Occidental, 1865 – Barcelona, 1931)  Metge. Des del 1892 fou director de treballs anatòmics de la facultat de Barcelona. Presentà (1896) la primera tesi doctoral a l'estat espanyol sobre tema radiològic. Del 1897 al 1899 dirigí la revista dosimètrica "La Medicina Científica en España" i fundà "El Eco de las Clínicas". Fou catedràtic d'anatomia de la facultat de Barcelona i traduí al castellà el tractat d'anatomia humana de L. Testut. El 1888 publicà Primer diccionario completo volapuk-español y español-volapuk.

67 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Rierada, la  (Molins de Rei, Baix Llobregat)  Veïnat, al nord del municipi, a la vall mitjana de la riera de Vallvidrera (o riera de Rierada), prop de Sant Bartomeu de la Quadra.

68 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Rieral, el  (Arbúcies, Selva)  Veïnat, a l'esquerra de la riera d'Arbúcies, aigua avall de la vila.

69 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Riereta, sa  (Begur, Baix Empordà Veure> Riera, sa.

70 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Rierola i Masferrer, Francesc  (Manlleu, Osona, 1859 - Vic, Osona, 1908)  Escriptor. Llicenciat en dret, fou secretari de l'ajuntament de Vic. Formà part de l'Esbart de Vic i col·laborà assíduament a "La Veu de Montserrat", "Lo Gai Saber", "La Il·lustració Catalana", etc. A més de traduccions al català (René, de Cahteaubriand), publicà Un separatista oficial, sobre Godoy, Assaig de martirologi català (1883) i un Dietari, (1893-1908), (1908), que, entre altres informacions, inclou nombroses dades referents a Verdaguer i que Eugeni d'Ors en una glossa batejà amb el títol d'Amiel a Vic.

71 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaRierussa, la  (Alt Penedès / Anoia Curs d'aigua de la Depressió Pre-litoral, que neix vora Masquefa, travessa el terme de Sant Llorenç d'Hortons i s'uneix, per l'esquerra, a l'Anoia vers Gelida.

72 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Rifà  (Mont-roig del Camp, Baix Camp Partida i antic lloc (Rifà de Peu), a la costa (platja de Rifà), entre Miramar i la riera de Riudecanyes, on desemboca la riera de Rifà, que neix a la mola de Colldejou.

73 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Rifà  (Sant Antoni de Vilamajor, Vallès Oriental Veure> Sant Jaume de Rifà.

74 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Rifà i Benet, Joan  (Torelló, Osona, 1926 - )  Pintor. Estudià a Barcelona, a Llotja i a l'Escola de Belles Arts de Sant Jordi (1949-55) i fou deixeble de Francesc Labarta. Molt influït per aquest, les seves primeres obres són decoracions murals per a diverses esglésies de la plana de Vic (1956). S'interessà aviat per les possibilitats decoratives de la ceràmica, que explotà amb plenitud en els plafons del seminari de Vic (1958). Anys més tard l'aplicà, també, fora de l'àmbit religiós. En aquest camp es mostra molt més barroc i abstractiu que no pas en les pintures de cavallet i els dibuixos, que exposà per primera vegada l'any 1974. Aquestes són obres d'elaboració minuciosa, amb temàtiques d'aparença simbolista protagonitzada per la figura humana. Ha conreat també el gravat. Membre de la Société Nationale des Beaux Arts de París.

75 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Rifà i Llimona, Josefina  (Palma de Mallorca, 1939 - )  Mestra i dibuixant. Estudià belles arts a Barcelona, i s'ha dedicat a l'il·lustració, molt especialment a la infantil. Ha col·laborat en diverses revistes, com "Cavall Fort", i ha il·lustrat nombrosos llibres infantils i juvenils, com Tula la tortuga (1964), El sant de l'àvia (1971), Música mestre (1987) o Una mica de cadascuna (1994); també ha il·lustrat llibres d'ensenyament.

76 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaRifà i Planas, Mateu  (Sabadell, Vallès Occidental, 1879 – 1951)  Compositor. Deixeble d'Enric Morera, ha estat sots-director de l'Escola Municipal de Música de Sabadell. És autor d'obres corals, com Dansa de les fades, de música religiosa i de cambra.

77 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Joaquim Rifé i ClimentRifé i Climent, Joaquim  (Barcelona, 4/feb/1942 - )  Futbolista. Va començar jugant al CE Júpiter i després al CD Comtal, fins que el 1964 va debutar al primer equip del FC Barcelona, on jugà fins al 1976 i on va aconseguir un total de sis títols. Fou un dels protagonistes involuntaris d'un dels successos més polèmics de la història del club. La temporada 1969-1970, en el partit de tornada de la semifinal de la Copa que enfrontava el FC Barcelona i el Reial Madrid al Camp Nou, Rifé va fer una falta al madridista Velázquez un metre i mig fora de l'àrea, però l'àrbitre Guruceta, va xiular un penal que, fet i fet, va deixar eliminat al FC Barcelona. Es va produir un escàndol pel que es va considerar un tracte de favoritisme al Reial Madrid, i l'àrbitre Guruceta va ser recusat pel FC Barcelona. Va ésser cuatre vegades internacional. El 1978-79 va ser l'entrenador del primer equip del FC Barcelona. El 1984 creà amb altres jugadors la prestigiosa Escola TARR de futbol base.

78 CATALUNYA - HISTÒRIA

Rifós, comtat de  (Catalunya Títol concedit el s XVIII, per l'emperador Carles VI, a Josep Rifós, únic titular.

79 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaRifós, Josep  (Catalunya, s XVII – s XVIII)  Eclesiàstic. Canonge de Barcelona. El 6/set/1714 féu de mitjancer entre el govern i Villarroel, que acabava de dimitir, perquè aquest comuniqués als borbònics que les autoritats és negaven a la rendició proposada pel duc de Berwick. Per ordre de Berwick, el dia 2/oct fou expulsat del país a perpetuïtat.

80 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Rifós, Miquel  (Sarrià, Barcelona, s XVI)  Explorador. Lloctinent de Sebastiano Caboto, el 1526 comandà una expedició, a la qual contribuí també amb capital, al Riu de la Plata. Explorà per primera vegada el Chaco i arribà fins a la desembocadura del riu anomenat avui Bermejo. Fou assassinat amb altres companys, entre els quals el germà del descubridor del Pacífic Gonzalo Núñez de Balboa.

81 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Rifós, Rafael de  (Catalunya Nord, s XVI – Perpinyà, 1620)  Bisbe d'Elna-Perpinyà (1618-20). Frare dominicà, era mestre de teologia i vicari general de l'orde als regnes hispànics. Nomenat bisbe d'Elna, obtingué un acord amb el capítol i la comunitat d'Elna (1619), que feia temps que estaven en discòrdia. Amplià el palau episcopal i promulgà un jubileu el 1620.

82 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Rifred   (Calonge, Baix Empordà)  Veïnat (o Riufred), a la vall del Rifred (que neix als vessants meridionals de les Gavarres, sota el coll de la Ganga, i s'uneix a Calonge a la riera de Cabanyes per formar la riera de Calonge), aigua amunt de la vila. El 944 ja és esmentat el vilar de Rifred.

Anar a:    Rid ]    [ Rie ]    [ Riera, M ]    [ Riera i F ]    [ Riera i S ]    [ Rif ]Inici página

A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Logo de Dades dels Països CatalansEntrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ BlocContactar amb Dadescat

© 2006-2016 Associació Sense Límits / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons

Sense Límits a Internet: Sense Límits / Alt Camp Info / Directori Alt Camp / Masia Virtual -