A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Inici ] Entrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ Bloc ]              Contactar amb Dadescat

Anar a:    Ris ]    [ Riu d ]    [ Riud ]    [ Riudor ]    [ Rius ]    [ Riusec ]

La persona comença en realitat a envellir quan ja no té il·lusions. (Ramon Piera)

1 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Rison, Joan Nolasc  (València, 1635 – 1700)  Frare mercenari. Professà el 1658. Estudià a les universitats de Salamanca i València. Fou catedràtic de metafísica de la darrera. Ocupà diversos càrrecs dins l'orde, entre ells el de provincial. Deixà sermons notables i d'altres escrits.

2 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Rispa i Perpinyà, Francesc  (Camp de Tarragona, s XIX)  Militar republicà. Federal intransigent, intentà fer aixecar Béjar per l'oct/1869 i posteriorment, resident a Madrid, fou el principal redactor i director d'"El Combate" (1870 i 1872). El 1873 fou el vice-president del Comitè de Salvació Pública que preparà la insurrecció que havia de derivar cap al cantonalisme. És autor de Cincuenta años de conspirador (Memoriaspolítico-revolucionarias) 1805-1903 (1932), una de les fonts importants per a l'estudi de les actuacions clandestines dels demòcrates i dels federals intransigents.

3 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaRisques Trillas, Manuel  (Salamanca, Castella, 1886 – Barcelona, 1949)  Pintor. Resident des de divuit anys a Barcelona. Participà en moltes de les exposicions de l'Agrupació d'Aquarel·listes de Catalunya, organització de la qual fou president (1941). Els seus temes preferits foren les flors i els retrats, i la seva tècnica, l'aquarel·la.

4 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Rissec  (Bordils, Gironès Veïnat, al nord-est del poble, prop de la riba dreta del Ter.

5 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Rissec  (Cruïlles, Baix Empordà Veïnat de l'antic mun. de Sant Sadurní de l'Heura, situat al sector nord del terme, prop del Rissec.

6 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Rissec, el  (Baix Empordà / Gironès Afluent esquerrà del Daró, que neix als vessants sud-orientals del cim de la Mare de Déu dels Àngels (485 m alt); és termenal de Quart d'Onyar i Sant Martí Vell, travessa els termes de Madremanya, Sant Sadurní de l'Heura i Corçà, en el darrer dels quals desemboca al seu col·lector.

7 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Rissec, el  (Alt Empordà Curs d'aigua, afluent del riu Manol, que neix dins el terme de Terrades, sota la roca de la Penya (484 m alt) i després de travessar els termes de Cistella i de Llers, desemboca al seu col·lector davant d'Avinyonet de Puigventós.

8 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Ritort, el  (Ripollès Riu de la comarca, afluent esquerrà del Ter, al qual s'uneix a Camprodon. Neix al vessant meridional del pic de Costabona, a les fonts del Ritort (o deus d'en Sitjar), dins el terme de Molló, i passa per Espinabell i Molló.

9 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaRitort i Fons, Salvador  (Castellciutat, Alt Urgell, 1888 – Tarragona, 1955)  Músic. Es formà musicalment a l'Escolania de Montserrat i estudià orgue amb Enric Marfany. A partir del 1914 fou organista de la seu tarragonina i sotsdirector de l'Orfeó Tarragoní. És autor d'obres religioses, de peces per a orgue i de sardanes.

10 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Riu  (Montagut i Oix, Garrotxa Poble, de l'antic terme d'Oix, situat al vessant nord-occidental de l'encinglerada serra de Gitarriu, damunt la riba esquerra de la riera de Sant Aniol; la seva església de Sant Feliu, romànica, és actualment sufragània de la parròquia de Sadernes. Fou de la jurisdicció del monestir de Sant Llorenç del Mont. A llevant, a la divisòria d'aigües de les rieres de Sant Aniol i de Borró, el coll de Riu separa el puig de Bassegoda, al nord dels cingles de Gitarriu.

11 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Riu  (Tordera, Maresme Veure> Sant Pere de Riu.

12 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Riu, fàbrica del  (Berga, Berguedà Veure> Rosal, colònia.

13 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Riu, Pere  (Tarragona, 1300/10 - Catalunya ?, d 1379)  Teòleg carmelità. Conegut també amb el nom de Pere de Perpinyà perquè fou conventual d'aquesta vila. Professà a la universitat de París els anys 1342, 1345, 1357 i 1358. Mantingué una estreta relació amb el també carmelità Joan Ballester, a instància del qual el papa Urbà V manà que fos promogut al magisteri. El 1379 el rei Pere III el consultà respecte al cisma. Compongué una exegesi del saltiri en català, així com alguns llibres de sentències, dos volums de sermons i un miserere en català.

14 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaRiu, torre de  (Alp, Baixa Cerdanya Veure> Torre de Riu.

15 ANDORRA - GEOGRAFIA

Riu, vall de  (Canillo, Andorra Veure> Vall-de-riu.

17 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca de la Baixa CerdanyaRiu de Cerdanya  (Baixa Cerdanya Municipi: 12,35 km2, 1.173 m alt, 104 hab (2015), (o Riu de Pendís). De nova creació en segregar-se el 1997 del de Bellver de Cerdanya. Situat a la Batllia, a l'accès nord del túnel del Cadí, el terme s'estén pels vessants nord-orientals de la serra de Cadí, entre el Moixeró fins a la plataforma terciària de Urús; drenada pel torrent de les Planes, afluent, per l'esquerra, del Segre. El terme és ple de boscos de pì negre, d'avet i de pi roig, Agricultura de secà (farratges, cereals i patates) i de regadiu, que aprofita els regatges derivats del Segre. Ramaderia (bestiar oví, boví i porcí). El poble s'assenta a la dreta del torrent de les Planes, al voltant de l'església parroquial dedicada a sant Joan Baptista (construïda el 1011, però restaurada i modificada al s. XVIII), conserva un retaule barroc del 1754. El terme comprèn també el poble de Canals. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades

16 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA

Riu de la Carrera  (la Pobla de Roda, Ribagorça Caseria.

18 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Riu de Santa Maria  (Bellver de Cerdanya, Baixa Cerdanya Poble (1.010 m alt), situat a la plana regada de l'esquerra del Segre, a banda i banda del seu afluent el riu de Santa Maria.

19 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Riu i Cabanes, Ramon  (Catalunya, s XIX – la Seu d'Urgell, Alt Urgell, 27/des/1901)  Prelat. Fou nomenat bisbe d'Urgell el 17/abr/1901, com a successor del cardenal Casañas, traslladat a Barcelona. Prengué possessió el 10/set i morí al cap de tres mesos. Li succeí J. Laguarda i Fonollera.

20 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaRiu i Dalmau, Fidel  (Sallent de Llobregat, Bages, 1895 - Sant Llorenç de Morunys, Solsonès, 1981)  Escriptor. La seva lírica recull el més noble dels Jocs Florals i la tècnica del noucentisme, més aviat carnerià. És autor d'El cant geòrgic (1918), La veu subtil (1920), Terra amorosa (1927), Terra daurada (1950), Flors palpitants (1951), Fruita (1952), La terra i el temps (1958), Llumb en la sang (1960) i les proses Avui (1954).

21 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Riu i Dòria, Ramon  (Barcelona, 1874 – 1907)  Pintor. Concorregué amb Efecte de pluja a l'Exposició General de Belles Arts de Barcelona del 1891, en la qual obtingué diploma honorífic. Es formà a Llotja (1889-1895), on els anys 1893 i 1894 assolí brillants qualificacions. El 1894 viatjà a París, on pintà sota la influència impressionista. Compartí el taller un temps amb Ricard Urgell. La seva obra més ambiciosa foren els murals de la desapareguda Maison Dorée de Barcelona (1903).

22 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Riu i Periquet, Daniel  (Sort, Pallars Sobirà, 1880 - Madrid, s XX)  Advocat. Membre del partit liberal -secundà Santiago Alba-, fou diverses vegades diputat a corts a partir del 1916. Assistí a l'Assemblea de Parlamentaris del 1917 i l'any següent fou nomenat director general de duanes. El 1936 presidí a Catalunya el consell regional del Partit Radical, del qual fou expulsat després de les eleccions de febrer. El 1916 presentà la tesi doctoral El impuesto sobre el aumento de valor de los bienes immuebles, on, per a fomentar la imposició sobre la plus-vàlua dels terrenys, es basà en les xifres dels increments de valor de sòl a diverses grans ciutats europees, com Barcelona. Publicà tàmbé La liquidación de los presupuestos del Estado y esbozo de un plan de política financiera (1935). Dirigí a Madrid l'"Anuario Financiero y de Valores Mobiliarios" (1916) i "Revista de Economía y Hacienda" (1898).

23 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaRiu i Periquet, Emili  (Sort, Pallars Sobirà, 1871 – Madrid, 1928)  Empresari i publicista. Fou redactor en cap del "Diario Mercantil", on s'especialitzà en qüestions financeres, econòmiques i aranzelàries. Fundà la "Revista de Economía y Hacienda", on també col·laborà i fou director des del 1906 el seu germà Daniel, i la "Revista Nacional de Economía". Contribuí a la transformació industrial de Catalunya mitjançant estudis i projectes sobre aprofitaments hidràulics a la vall d'Aran i a tota la regió pirinenca; també són remarcables les empreses elèctriques que fundà. Afiliat al partit liberal, fou diputat a corts. Canalejas el nomenà secretari de Finances, càrrec que abandonà en no estar d'acord amb els plans econòmics del ministre. Estudià les relacions del Tresor amb la Banca i l'estat, i la circulació fiduciària.

24 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Riu i Riu, Manuel  (Manresa, Bages, 1929 - )  Historiador. Catedràtic d'història medieval a la Universitat de Barcelona des del 1970 i director d'"Índice Histórico Español" des del 1971. S'ha especialitzat en l'estudi de la història religiosa i econòmica de l'edat mitjana, i és un dels capdavanters de l'arqueologia medieval a Catalunya. Ha publicat, entre d'altres: Las comunidades religiosas del antiguo obispado de Urgel. Siglos VIII al XVI (1961), Problemas arqueológicos de transición al mundo medieval (1963), Revisión del problema adopcionista en la diócesis de Urgel (1964), Activitats d'un notari de muntanya al segle XV (1971), Aspectes sòcio-econòmics de la història monàstica (1972), Necròpolis i sepultures medievals a Catalunya (1982) i Arqueologia medieval a Catalunya (1989).

25 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Riu i Serra, Julià  (Molins de Rei, Baix Llobregat, 1921 - Barcelona, 4/feb/2006)  Escultor. Es formà a l'Escola Massana de Barcelona (1937-38), on fou després professor de 1963 a 1985. Es donà a conèixer com a escultor entre els anys 1950 i 1951 al Saló d'Octubre, a l'Exposició d'Art Religiós del FAD i als Cicles Experimentals d'Art Nou, a les galeries El Jardín, on realitzà la seva primera exposició individual, en la qual es distanciava del convencionalisme que dominava els primers anys del franquisme. Posteriorment ampliàInici página estudis a París amb una beca de l'Institut Francès (1952). En tornar a Catalunya es dedicà també, tot i la seva formació inicial d'escultor, al gravat, la xilografia i la il·lustració. Destacà, en aquest àmbit, la col·laboració en publicacions infantils i juvenils com ara "Cavall Fort" i "Tretzevents", en les...  Segueix... 

26 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Riu i Tord, Honorat  (Sant Hipòlit de la Salanca, Rosselló, 1586 – Perpinyà, 1644)  Predicador i escriptor. Hereu d'un burgès honrat de Perpinyà, el 1599 fou ennoblit a les corts de Barcelona amb motiu del procés per l'assassinat del seu oncle Marc Antoni Forner, defensor de Salses. Entrà a la companyia de Jesús (1605) i predicà per tot el Rosselló (1638-43) amb una clara intenció castellanitzadora. Inquisidor del Sant Ofici per a la província del Rosselló, és autor de diverses obres ascètiques i manuals de pietat, com Epítome utilíssimo de la contricción, su declaración, motivos y medios para alcanzarla (1636).

27 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Riubregós, el  (Catalunya Veure> Llobregós, el.

28 CATALUNYA - HISTÒRIA

Riuclar, sèquia de  (Tarragona, Tarragonès Antiga sèquia de la dreta del Francolí, prop de la seva desembocadura; desguassa a la platja de Riuclar, a l'oest del port de Tarragona. Les hortes regades per la sèquia han esdevingut terrenys industrials (polígon industrial del Francolí, instal·lacions de la CAMPSA, etc).

29 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Riucorb, el  (Catalunya Veure> Corb, riu.

95 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Riucós, barranc de  (Pallars Jussà)  Curs d'aigua (o riu Cós, o Ricós), que neix al sud de la roca Mola, dins el terme de Fígols de la Conca; limita, després, els termes de Gurp i de Claret, travessa el de Talarn i aflueix a la Noguera Pallaresa, per la dreta, prop de Tremp.

30 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaRiudabella  (Vimbodí, Conca de Barberà Masia i antiga granja de Poblet, a l'oest del monestir, a l'esquerra del barranc del Tillar, al mig d'una extensa plana conreada. A la dreta del riu hi ha la Mata, gran alzinar que els monjos havien mantingut vora llur granja. És trobava en els dominis inicials de Poblet, donats per Ramon Berenguer IV i fou una de les seves primeres granjes i és esmentada ja el 1168. Fou explotada directament i no cedida en arrendament. El propietari que l'adquirí després de la desamortització la reféu i la transformà en un gran casal d'aspecte medievalitzant.

31 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca de la SelvaRiudarenes  (Selva Municipi: 47,63 km2, 84 m alt, 2.120 hab (2015). Situat a la depressió selvatana, a les vores de la riera de Santa Coloma, afluent de la Tordera, al centre de la comarca, al sud-est de Santa Coloma de Farners i accidentat per les Guilleries. Hi ha conreus de regadiu (hortalisses i farratges), però hi preponderen els de secà: produeix cereals d'hivern i farratges. Ramaderia (bestiar boví, porcí) i avicultura. Explotació forestal: hi ha arbres de ribera, pinedes i sureres. Sobresurt la indústria alimentària (farines, pinsos, etc). La vila és a l'esquerra de la riera de Santa Coloma. L'església parroquial de Sant Martí fou incendiada i saquejada els primers dies de mai/1640 pels terços castellans, i fou un dels fets que motivaren la guerra dels Segadors. El municipi comprèn també el poble de l'Esparra, el santuari i antic castell d'Argimon, el santuari de Montcorb, l'hostal de Rupit i part del veïnat de les Mallorquines. Àrea comercial de Girona. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades

93 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca de la GarrotxaRiudaura  (Garrotxa Municipi: 23,59 km2, 572 m alt, 461 hab (2015), (pop: Ridaura). Situat a les ribes de la riera de Ridaura, subafluent del Fluvià, a l'extrem occidental de la comarca, al límit amb el Ripollès. Els roures i els faigs ocupen gran part del territori. Gràcies a la humitat climàtica, s'hi conreen (de secà) blat de moro i alfals. Ramaderia bovina i porcina; avicultura. Entre les activitats industrials és remarcable la fabricació de gèneres de punt. Durant el s XX ha anat perdent població. El poble és a la confluència de les rieres que formen el Ridaura. L'església parroquial deInici página Santa Maria és la del monestir de Ridaura. El municipi comprèn a més l'església de Sant Miquel del Mont, el santuari de Font de Joan, el veïnat d'Artigues i la masia de la Plana de Cruanyes. Àrea comercial d'Olot. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades - Escola

32 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Riudavets i Monjo, Josep Maria  (Maó, Menorca, 1840 – Madrid, 1902)  Cosmògraf de la marina de guerra. Fill de Pere Riudavets i Tudurí. Autor de la Cartilla de dibujo topográfico (Madrid, 1856). Col·laborà com a dibuixant en "La Ilustración Española y Americana" i en altres revistes. Fou il·lustrador dels Cuentos de Calleja.

33 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Riudavets i Tudurí, Pere  (Maó, Menorca, 1804 – 1891)  Marí i historiador. Inicià la carrera militar com a guardamarina el 1820 i publicà Derrotero general del Mediterráneo (1860) i Derrotero de la costa septentrional de España (1860-61), a més de traduccions de manuals de marina. Retirat a Maó (1872) amb la graduació de capità de navili, es dedicà a l'estudi de la història de Menorca i publicà Fragmentos de la Historia de Menorca (1882) i Historia de la isla de Menorca, la seva obra més important (1886-88). Fou fundador i col·laborador de la "Revista de Menorca".

34 CATALUNYA - HISTÒRIA

Riudebitlles  (Alt Penedès)  Nom adoptat el 1937 per al municipi de

35 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaRiudebitlles, el  (Mediona, Alt Penedès Veure> Bitlles, riu de.

36 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca del Baix CampRiudecanyes  (Baix Camp Municipi: 17,14 km2, 195 m alt, 1.151 hab (2015). Situat al centre de la comarca, a la vall de la riera de Riudecanyes, que rega el terme, i on s'ha construït l'embassament de Riudecanyes, i accidentat per la serra de l'Argentera i pels contraforts orientals de la serra de Pradell. L'agricultura és de secà, i es conrea gran part del terme; més d'una quarta part dels conreus són destinats a avellaners, seguits d'oliveres, vinya i ametllers. Cooperativa agrària. Avicultura. Estiueig. La vila és a la dreta de la riera, sota la presa del pantà. Església parroquial de Sant Mateu, de la segona meitat del s XVI. El castell-monestir d'Escornalbou és dins el terme. A la partida del Gort fou excavat un poblat ibèric. Àrea comercial de Reus. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades - Cooperativa - Fira TastaVerd - Escola

37 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Riudecanyes, pantà de  (Riudecanyes, Baix Camp Embassament de la capçalera de la riera de Riudecanyes, al peu de la serra de l'Argentera i el turó d'Escornalbou. Té una longitud de 1.850 m, una amplada de 1.000 m i una superfície de 270.000 m2. Començat a construir el 1907, fou acabat el 1918 amb una capacitat per a més de 3 milions de m3 i ampliat posteriorment l'any 1991 (més de 5 milions de m3). Rep reforços del Siurana per mitjà d'un túnel que travessa les muntanyes entre el Camp i el Priorat. És utilitzat per al regatge i per subministrar aigua potable a Reus.

38 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca del Baix CampRiudecols  (Baix Camp Municipi: 19,47 km2, 299 m alt, 1.216 hab (2015). Situat a l'oest de la comarca, als margues de la riera de Riudecols, a l'oest de Reus. El terme és força accidentat. Vora el riu hi ha una part de conreus d'horta, però hi prepondera l'agricultura de secà, amb predomini d'avellaners; altres conreus són els de vinya i els d'ametllers. Cooperativa agrària. Avicultura i cria de porcs. Indústria metal·lúrgica. La vila és a l'esquerra de la riera de les Irles, en un pendís. Església parroquial de Sant Pere (1872). El municipi comprèn a més les ruïnes de l'ermita de SantInici página Bartomeu i de la torre dels Moros, els llocs de les Voltes i les Irles i l'antic lloc dels Banys; comparteix amb Alforja el santuari de Puigcerver. Àrea comercial de Reus. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades - Escola - Unió Deportiva

39 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Riudefoix  (Sant Martí Sarroca, Alt Penedès Casa, església i molí (o la Baronia de Riudefoix), a la dreta del riu de Foix, a poca distància del poble.

40 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Riudellots de la Creu  (Palol de Revardit, Pla de l'Estany Poble, a l'est del terme, a la dreta de la riera de Riudellots, afluent per la dreta del Terri dins el terme de Sant Julià de Ramis. L'església parroquial és dedicada a sant Martí. Dins l'antic terme hi ha el veïnat de la Beguda.

41 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca de la SelvaRiudellots de la Selva  (Selva Municipi: 13,08 km2, 98 m alt, 2.022 hab (2015). Situat a l'est de la comarca, al límit amb el Gironès, a la conca mitjana de l'Onyar, afluent del Ter. Agricultura, amb predomini del secà (cereals i farratges) sobre el regadiu (hortalisses i arbres fruiters), que aprofita els regatges derivats del riu. Complementa l'economia local, el sector ramader (bestiar boví, principalment, i l'avicultura) i el sector industrial (alimentària, química i de la construcció). La proximitat a la ciutat de Girona ha permès el desenvolupament del sector terciari i dels serveis, empès per les nombroses urbanitzacions, xalets i segones residències que s'hi han construït. El poble és a l'esquerra de l'Onyar. Església parroquial de Sant Esteve (1565), gòtico-tardana. En la nombrosa població disseminada hi ha els veïnats de la torre Ponça i de l'hostal Nou i el de l'Estació de Riudellots. Àrea comercial de Girona. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades - Escola - Biblioteca - Fiporc

42 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaRiudeperes  (Calldetenes, Osona Antiga domus o casa forta de l'antic poble de Sant Martí de Riudeperes, situada a la dreta de la riera de Sant Julià (dita antigament riu de Peres, nom derivat de riva Petrarum), prop de la canongia de Sant Tomàs de Riudeperes. El llinatge Riudeperes s'extinguí el s. XV.

43 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca del Baix CampRiudoms  (Baix Camp Municipi: 32,38 km2, 125 m alt, 6.633 hab (2015). Situat vora la riera de Riudoms, estès al vessant oriental de la Serralada Prelitoral Catalana, al pla del Camp de Tarragona. La construcció de l'embassament de Riudecanyes afavorí el desenvolupament dels conreus de regadiu enfront dels de secà (temps enrera més estesos); avellaners i productes d'horta; de secà, domini de l'olivera i una mica de vinya. Cria de porcs i granges avícoles. Indústria alimentària i de la fusta. La vila és situada mig km a l'oest de la riera de Maspujols. Església parroquial de Sant Jaume (1610-17), barroco-renaixentista, on s'hi venera el cos incorrupte del beat Gran (Bonaventura de Barcelona). L'ermita de Sant Antoni és tocant al poble. Hi ha restes de vil·les romanes a les Planes i a la Timba. Àrea comercial de Reus. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades - Pedalades - Revista l'Om - C.D. Riudoms

44 CATALUNYA - HISTÒRIA

Riudoms, comtat de  (Catalunya Títol concedit el 1910 al senador Juan Nepomuceno Pérez-Seoane y Roca de Togores, en record de la senyoria dels Roca de Togores sobre Riudoms. Continua en la mateixa família.

45 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Riudor, el  (Bages Veure> Or, riu d'.

46 CATALUNYA - HISTÒRIA

Riudor de Bages  (Bages)  Nom adoptat el 1937 per al municipi de Sant Fruitós de Bages.

47 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaRiudovelles  (Tàrrega, Urgell Poble (405 m alt), (fins al 1969 del terme de la Figuerosa), situat al sud-est del terme, als altiplans que separen les riberes de Cervera i de Sió. Formà, el s XIX, un municipi amb Altet.

48 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA

Riueno, barranc de  (Montanui, Alta Ribagorça Curs d'aigua, afluent, per la dreta, del riu de Salenques, que és emissari dels estanys d'Angles.

49 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Riuferrer, Sant Pere de  (Arles, Vallespir Veure> Sant Pere de Riuferrer.

50 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Riufred  (Calonge de les Gavarres, Baix Empordà Veure> Rifred.

51 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Riufred, Sant Pere de  (Planes / Sant Pere dels Forcats, Alta Cerdanya Veure> Sant Pere de Riufred.

52 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Riumadriu  (Llavorsí, Pallars Sobirà Veure> Romadriu de la Ribalera.

53 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca de l'Alt EmpordàRiumors  (Alt Empordà Municipi: 6,46 km2, 7 m alt, 245 hab (2015). Situat al mig de la depressió de l'Empordà, s'estèn a la plana al·luvial de la Muga i el Fluvià, prop dels aiguamolls de l'Empordà, entre el canal del Molí i el rec Sirvent, que desguassa directament a la mar a la badia de Roses, a la mateixa desembocadura del Fluvià. Aquestes terres al·luvials, que antigament estaven ocupades per estanys i aiguamolls, són bones per a l'agricultura, la qual és predominantment de secà (pomeres, cereals, farratges i blat de moro). Complementa l'economia el sectorInici página pecuari, amb bestiar boví, porcí i aviram. El poble és al mig de la plana. L'església parroquial de Sant Mamet (consagrada el 1150 i reconstruïda el s XV o XVI) era possessió de la canonja de Girona. L'any 1421 una inundació va arrasar el poble. Àrea comercial de Figueres. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades

54 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Riunoguers  (Morellàs i les Illes, Vallespir Poble (320 m alt), situat a la dreta del torrent de la coma Boquera, centrat per l'església parroquial (Sant Miquel), dependent de la de Morellàs, havia depès del monestir de Sant Pere de Rodes (s X). Terme independent fins el 1972, comprenia alguns masos dispersos (Mas Llong i Mas Miró).

55 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA

Riupedrós  (Vilaller, Alta Ribagorça Santuari de la Mare de Déu de Riupedrós, a la vall de Barravés, a la dreta de la Noguera Ribagorçana, vora l'aiguabarreig amb el barranc de Riupedrós.

56 CATALUNYA - HISTÒRIA

Riuprimer  (Osona)  Nom adoptat el 1937 per al municipi de Santa Eulàlia de Riuprimer.

57 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Riuràs  (la Pera, Baix Empordà Veïnat, al nord-oest del terme.

58 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Riurau  (Rafelguaraf, Ribera Alta)  Llogaret, al nord-est del poble.

59 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Rius  (Salardú, Vall d'Aran Coma, capçalera del riu de Valarties, que davalla de la línia de crestes que uneix el Besiberri (3.014 m alt), el pic de la canal de Rius (2.743 m), la mola Gran (2.885 m) -al límit amb l'Alta Ribagorça-, el pic de Conangles (2.785 m), el tuc de Samaera (2.632 m), el mall de Rius (2.628 m) i la tuca de Betrén (2.514 m). Al capdamunt hi ha l'estany Tòrt de Rius i l'estany de Rius (2.300 m), dels més exteriors de la Vall d'Aran i l'estany pirinenc de superfície més gran (100 ha), amb uns 1.600 m de llargada iInici página 24 m de profunditat; l'emissari dels quals és el barranc de Rius, dit després riu de Valarties. És comunica amb la vall de Barravés a través del port de Rius (2.315 m).

60 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Rius, Antoni  (Tortosa, Baix Ebre, 1814 - s XIX)  Compositor. És autor de cançons amb acompanyament de piano i de moltes obres de música sacra.

61 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Rius, Joan  (Catalunya, s XIV - Grècia ?, s XIV)  Prelat i religiós agustí. Fou nomenat arquebisbe de Neopàtria el 1381, succeint a Mateu. El 1384 anà a Catalunya i Aragó. Tornava a ser a Grècia el 1387 o ja abans. Fou sens dubte el darrer arquebisbe català en aquelles terres.

62 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Rius, Josep  (Mataró, Maresme, 1785 – 1857)  Escriptor. És autor d'una obra teatral en català, titulada La glòria d'Iluro.

63 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Rius, Josep  (Balaguer, Noguera, s XVIII - Catalunya, s XIX)  Frare franciscà. Fou definidor general de l'orde. Durant algun temps fou catedràtic de la Universitat de Cervera. Gaudí de bon prestigi.

64 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Rius, Pere de  (Catalunya, s XIV)  Trobador. Es troba documentat a la cort de Pere III el Cerimoniós del 1373 al 1381. Se n'ha conservat només una cançó a honor de Gastó Febus, comte de Foix, en la qual el poeta revela un bon sentit de l'humor.

65 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaRius i Camps, Josep  (Esparreguera, Baix Llobregat, 1933 - )  Patròleg. Ordenat de prevere el 1957, ha estat professor a la facultat catòlica de teologia de Münster, i al Pontifici Institut Oriental, de Roma, i a la Facultat de Teologia de Barcelona (secció sant Pacià) i director de la "Revista Catalana de Teologia". Especialitzat en Orígenes (El dinamismo trinitario de la divinización de los seres racionales según Orígenes, 1970), estudià després les tensions entre el judeocristianisme i el gnosticisme (Las Pseudoclementinas. Bases filológicas para una nueva interpretación, 1976), i l'obra d'Ignasi d'Antioquia (The Four Authentic Letters of Ignatius, the Martyr, 1980). Membre del grup Lectura del Nuevo Testamento, ha col·laborat en el treball d'equip: El Comentario a Juan (1979). Es un dels autors d'una nova versió del Nou Testament (1978). Darrerament ha centrat els seus estudis en la doble obra de Lluc, sobre el qual ha publicat El camino de Pablo a la misión de los paganos (1984), De Jerusalén a Antioquia. Génesis de la Iglesia cristiana (1989), L'èxode de l'home lliure (1989), Comentari als Fets dels apòstols vol. I (1991). Té en curs de publicació la traducció catalana de l'epistolari d'Ignasi d'Antioquia.

66 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Rius i Camps, Maria  (Sant Pere de Riudebitlles, Alt Penedès, 1938 - )  Il·lustradora. Es formà a Llotja i a l'Escola Superior de Belles Arts de Sant Jordi a Barcelona, on es llicencià en dibuix i pintura. Cursà estudis de grafisme i dibuix a Münster i a Berna. Ha estat fundadora i presidenta (1982-84) de l'Associació Professional d'Il·lustradors. Especialitzada en il·lustració de llibre infantil, fou confundadora del Consell Català del Llibre per a Infants, i des del 1962 fou professora a l'Escola Professional per a la Dona (Barcelona). Ha il·lustrat més de cent cinquanta llibres, alguns dels quals han estat publicats a l'estranger. Entre els títols publicats, cal destacar L'Avet valent, Guaraçú, Kalyndi i Macbeth. Li han estat atorgats els premis Lazarillo (1968) i de la Generalitat de Catalunya (1983), entre d'altres.

67 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaRius i de Bruniquer, Francesc de  (Barcelona, 1644 – s XVII)  Jurista i ciutadà. El 1677 era un dels delegats de la ciutat que anaren a Saragossa per l'adquisició urgent de blat. Fou magistrat de la sala primera de l'Audiència de Barcelona. Actuà d'assessor i confident del virrei borbònic Velasco, fins atiant-lo contra alguns dels seus col·legues a l'Audiència. Fou vice-rector de la Universitat de Barcelona.

68 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Rius i de Falguera, Ignasi de  (Barcelona, s XVII – s XVIII)  Jurista. Fill de Francesc de Rius i de Bruniquer. Fou oïdor de l'Audiència de Barcelona reconstituïda pels borbònics el 1716 entre la gent que els era addicta. Temps a venir seria degà del mateix organisme.

69 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Rius i de Falguera, Josep de  (Barcelona, 1675 - Conca, Castella, 1739)  Eclesiàstic i erudit. El 1710 era canonge de Barcelona. Pertanyia a l'Acadèmia dels Desconfiats. S'allunyà de la política durant la guerra de Successió, malgrat que restà a Catalunya. Fou rector de la Universitat de Barcelona abans que fos dissolta per Felip V. El 1713 participà, com a procurador d'un dels seus col·legues de capítol, a la Junta de Braços de Barcelona. Disconforme amb la decisió de resistència singular catalana contra els borbònics, abandonà Barcelona i es retirà a Vic. El 1720 fou nomenat tresorer de la seu barcelonina; el 1729 adreçà a Felip V un memorial defensant les immunitats de l'Església enfront del poder civil. Poc abans de la seva mort havia estat nomenat inquisidor de Conca.

70 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Rius i Garrich, Claudi  (Barcelona, 1892 - s XX)  Escultor. Estudià a l'Acadèmia de Belles Arts i al Cercle Artístic de Sant Lluc. S'especialitzà en imatgeria religiosa.

71 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaRius i Miró, Antoni  (Reus, Baix Camp, 1890 – Madrid, 1973)  Químic. Fou catedràtic a Santander. És notable la seva Introducción a la electroquímica. Excel·lí en aquesta branca científica.

72 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Rius i Montaner, Marià  (Tarragona, 1838 - Escaladei, Priorat, 1894)  Polític. Es casà amb Elisa de Olózaga y Camarasa, filla de Salustiano Olózaga (1864). Afiliat al partit progressista, participà en la Revolució de Setembre del 1868 a Catalunya. El 1870 anà a Torí per acompanyar al nou rei Amadeu I a la península Ibèrica. Aquest li concedí el comtat de Rius (1871), que, a través de la seva única filla, passà més tard als Querol. En 1876-78 fou diputat a corts per Falset i en 1883-90 ho fou per Tarragona.

73 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Rius i Ortigosa, Josep Maria  (Barcelona, 1954 - )  Dibuixant. Conegut pel nom artístic de Joma. Es formà a l'Escola d'Arts i Oficis, es llicencià en periodisme i es diplomà en història a Barcelona. Els seus dibuixos reflecteixen el vessant insòlit dels objectes, dels ambients urbans i de les situacions quotidianes. Col·labora regularment en diaris ("Tele-exprés", "Diari de Barcelona"), revistes ("Serra d'Or", "Oriflama", "El Jueves", etc) i en diverses editorials. Entre els nombrosos llibres que ha il·lustrat -la major part dels quals són també escrits per ell- cal destacar L'últim pirata, Una roda curiosa, Fira de Tresors i la sèrie El Gegant-més-alt.

74 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Rius i Rius, Manuel  (Barcelona, 1883 – 1971)  Polític. Fill de Francesc Rius i Taulet i segon marquès d'Olèrdola. S'inicià en la política en el Centre Nacionalista Republicà, influït per Jaume Carner, però aviat es decantà cap a un liberalisme de signe espanyolista. Fou alcalde de Barcelona (1916-17) i, més tard, un dels inspiradors de la Unión Monárquica Nacional.

75 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Rius i Serra, Josep  (Vic, Osona, 5/mai/1891 – 15/mai/1966)  Eclesiàstic i historiador. Estudià al seminari de Vic, i ja sacerdot féu filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona (1919-21). L'historiador Heinrich Finke el recomanà per secretari de Paul Kehr, el qual ajudà en la recopilació dels Papsturkunden Spaniens (1924-27). El 1930 fou nomenat arxiver de la secció històrica de la Congregació de Ritus (1930) i fixà la residència a Roma. Adquirí els títols eclesiàstics de prelat domèstic (1941), protonotari apostòlic (1961),Inici página canonge d'Astorga (1930) i canonge de Vic (1961). És autor de moltes obres i treballs en la congregació de ritus i de tema català, dels quals cal destacar l'edició del cartulari de Sant Cugat del Vallès (1945-47), les Rationes Decimarum Hispaniae (1946-47) i el Registro ibérico de Calixto III (1948). La seva extensa bibliografia i molts petits articles i treballs de tema català es recolliren en dos volums de Miscel·lània editats a Sant Cugat del Vallès el 1965.

76 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Francesc de Paula Rius i TauletRius i Taulet, Francesc de Paula  (Barcelona, 22/gen/1833 - Olèrdola, Alt Penedès, 27/set/1889)  Polític. Fill d'una família d'industrials, estudià dret (1858) i exercí durant deu anys com a advocat. Els esdeveniments precursors de la Revolució de Setembre (1868) el portaren a militar en el partit liberal; després de l'escissió, seguí el grup de Sagasta, que el nomenà cap dels liberals de Barcelona. En esclatar la revolució fou elegit regidor de l'ajuntament de Barcelona, i el 1870, tinent d'alcalde i alcalde interí, però dimití en ésser proclamada la República (feb/1873). Amb l'adveniment de la Restauració, fou diputat a les corts entre el 1875 i el 1877, any en què Martínez Campos, capità general de Catalunya, el nomenà alcalde de la ciutat, càrrec que exercí fins al 1884 i, novament, del 1885 al 1889. El principal problema que tenia aleshores la ciutat era el de l'ordenació de la seva creixença i Rius i Taulet es preocupà pels problemes urbanístics de Barcelona. Sota la seva alcaldia...  Segueix... 

77 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Rius i Vidal, Antoni  (Catalunya, s XIX – s XX)  Escriptor. Escriví, gairebé sempre en col·laboració, diverses obres per al teatre, com les titulades L'avi del Parque (1898), Lo gall de Nadal, Un Tenòrio i un Mejia, Lo senyor Mauri, La llum del geni (1899) i El ball de la Candelera. També és autor d'un Novíssim diccionari català-francès i francès-català (1932).

78 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaRiu-sec  (Sabadell, Vallès Occidental Veure> Sant Pau de Riu-sec.

79 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Riusec, Arnau de  (Catalunya, s XIII)  Cavaller. Serví Jaume I en la conquesta de València (1238), on hi rebé algunes cases com a recompensa. Més tard li foren concedides altres donacions per la part de Gandia. Així s'originà l'establiment a terres valencianes d'aquest llinatge.

80 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Riusec, Arnau de  (País Valencià, s XIV)  Cavaller. Anà a lluitar a Sardenya, el 1323, amb la gran expedició per sotmetre l'illa que dirigia l'infant Alfons, el futur rei Benigne.

81 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Riusec, Bernat de  (País Valencià, s XIV – s XV)  Cavaller. El 1392 anà a Sicília amb l'expedició que havia de reduir l'illa a l'obediència de la reina Maria i de Martí el Jove.

82 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Riusec, Gabriel  (País Valencià, s XV)  Jurista. Féu la transcripció dels furs de València sobre els manuscrits conservats a l'arxiu municipal de la ciutat.

83 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Riusec, Galceran de  (País Valencià, s XIV – s XV)  Cavaller. En 1392, com un Bernat de la mateixa família, anà a Sicília amb l'expedició per posar-hi al tron Martí el Jove i la reina Maria.

94 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Riu-sec, Ramon de  Veure> Centelles i de Riu-sec, Ramon de (baró de Nules i d'Oliva).

84 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Inici páginaRiu-sec, Ramon de  (País Valencià, s XIV - València, 1354)  Noble. Senyor de la baronia de Riba-roja i de Catadau i del castell de Vilamalur, conseller i majordom del rei Pere III de Catalunya-Aragó. Participà en les campanyes contra el rei de Mallorca del 1343 i del 1344 i en la defensa de l'illa contra l'ex-rei el 1349. Per la seva fidelitat al rei en les lluites de la Unió a València, la seva vila de Riba-roja fou atacada pels unionistes el 1348. Prengué part en les batalles de Bétera i de Mislata, on els reialistes foren vençuts (1348). El 1354 fou l'encarregat de fer l'intercanvi de presoners amb Gènova, i el mateix any acompanyà el rei en la seva expedició a Sardenya. Emmalaltí al setge de l'Alguer i morí a la tornada a València. Tingué tres fills, que el sobrevisqueren: Ramoneta, filla del primer matrimoni amb Teresa Díez, Francesca, filla del segon matrimoni amb Erovis (de Morera?) o potser del tercer matrimoni, del qual nasqué l'hereu Ramonet de Riu-sec.

85 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Riu-sec, Ramonet de  (País Valencià, 1352 - a 1391)  Noble. Fill i hereu de Ramon de Riu-sec. Participà a les bandositats valencianes al costat d'Eiximèn Peres d'Arenós, i dels Centelles contra els Vilaragut i els Boïl i fou reptat a un duel per Berenguer de Vilaragut, el 1379, que no arribà a celebrar-se. Adquirí vers el 1382 la vila d'Oliva i la baronia de Rebollet, que havien estat confiscades per ordre del rei a Alamanda Carròs de Boixadors, casada precisament amb Berenguer de Vilaragut. A la seva mort, la seva germana Ramoneta heretà Riba-roja.

86 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Riu-sec, Ramoneta de  (País Valencià, s XIV)  Filla de Ramon de Riu-sec i germana de Ramonet, a la mort del qual heretà Riba-roja, mentre que el seu fill, Gilabert de Centelles, heretà Oliva i Rebollet i adoptà, com tots els seus successors, el nom de Ramon de Riu-sec.

87 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Riutés  (la Tor de Querol, Alta Cerdanya)  Llogaret (1.283 m alt), a l'esquerra del riu d'Aravó, vora la seva confluència amb el riu de Sàlit. Prop del poble hi ha la presa del canal de Puigcerdà.

88 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Inici páginaRiutort  (Puigbalador, Capcir Poble (1.540 m alt), situat en una vall lateral que aflueix, per l'esquerra, al riu de Galba.

89 CATALUNYA - PUBLICACIÓ

Riutort  (Sabadell, Vallès Occidental, 1956 – 1965)  Revista mensual. Publicada a l'entorn de l'Acadèmia de Belles Arts de Sabadell. Fou la primera revista sabadellenca de la postguerra a incloure articles en català, juntament amb d'altres en castellà. En diverses ocasions publicà números extraordinaris, com el dedicat a vint-i-cinc poetes catalans joves (1960). Hi col·laboraren, entre altres, Sebastià Gasch, Joan Arús, Pere Valls i M. Crusafont i Peiró.

90 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Riutort  (la Pobla de Lillet, Berguedà Veure> Santa Cecília de Riutort.

91 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Riutort, Pere  (Catalunya, s XIX)  Actor. Treballà molt a Amèrica. Dirigí diverses companyies. El 1890-91, al Romea de Barcelona, interpretà Barba-roja i La rondalla de l'infern de Pitarra.

92 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Riutort i Mestre, Pere  (Petra, Mallorca, 1935 - )  Pedagog, filòleg, pastoralista i liturgista. Llicenciat en pedagogia (1965), filologia clàssica (1967), teologia (1973) i filologia catalana (1977). Blauet de Lluc (1945), fou ordenat de prevere. En 1967-69 promogué activament el català a l'escola a Mallorca. Des del 1971 residí a València. Fou professor de grec al Col·legi Universitari de Castelló i a la facultat de Filologia de València; el 1979 fou professor de català al Col·legi Universitari de Castelló i en 1984-86 a l'Escola de Mestres de València, dedicat a la didàctica del valencià. Titular de filologia catalana a la Universitat de València des del 1986, ha publicat (1975-77), amb col·laboracions diverses, nombrosos texts per a l'ensenyament del català al País Valencià i a les Illes. També ha treballat en la confecció de texts litúrgics valencians en català i ha presidit la comissió que féu oficialment l'adaptació dels llibres litúrgics del concili II del Vaticà.

Anar a:    Ris ]    [ Riu d ]    [ Riud ]    [ Riudor ]    [ Rius ]    [ Riusec ]Inici página

A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Logo de Dades dels Països CatalansEntrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ BlocContactar amb Dadescat

© 2006-2016 Associació Sense Límits / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons

Sense Límits a Internet: Sense Límits / Alt Camp Info / Directori Alt Camp / Masia Virtual -