A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Inici ] Entrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ Bloc ]              Contactar amb Dadescat

Anar a:    Riva ]    [ Ro ]    [ Robi ]    [ Roca, J ]    [ Roca, P ]    [ Roca i ]

Defenso la literatura perquè la mentida literària ensenya les veritats humanes. (Jordi Castellanos)

1 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Rivadeneyra, Manuel  (Barcelona, 1805 – Madrid, 1872)  Editor i impressor. Edità la "Biblioteca de Autores Españoles", col·lecció de clàssics castellans dirigida per C. Aribau (1846-80).

2 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA

Rivas, Manuel  (Sevilla, Andalusia, s XX - Mèxic, s XX)  Anarco-sindicalista. Paleta, formà part el 1931 a Barcelona de la FAI i fou un dels dirigents del Sindicat de la Construcció. Pel mar/1932 substituí A. Pestaña com a secretari del comitè nacional de la CNT i tingué un destacat paper en el moviment insurreccional del gen/1933. A l'exili, residí a Mèxic.

3 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Rivelles i Guillén, Rafael  (el Cabanyal, València, 1898 – València, 1966)  Actor. Desenvolupà un intens treball en el teatre, el cinema i la televisió, i destacà inicialment com a galant i després en papers dramàtics.Inici página En cinema destaquen títols com ara El embrujo de Sevilla (1929), Carmen la de Triana (1938), El café de la Marina (1939), Don Quijote de la Mancha (1947), Marcelino, pan y vino (1955) i Cyrano et D'Artagnan (1963).

4 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Rivelles i Ladrón de Guevara, Empar  (València, 1925 - )  Actriu. Filla dels actors Rafael Rivelles i Maria Fernanda Ladrón de Guevara. Debutà al cinema amb Mari Juana (1941), i assolí l'èxit en films com ara El clavo (1944), La duquesa de Benamejí (1949) i La leona de Castilla (1954). Posteriorment ha participat en altres pel·lícules: Hay que deshacer la casa (1986), Esquilache (1988), El día que nací yo (1991) i Una mujer bajo la lluvia (1992). Ha treballat en teatre i televisió, especialment a Mèxic, país on residí des de 1958 fins als anys 1980. El 1996 va rebre el premi Nacional de Teatre.

95 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Rivera, Valero  (Saragossa, Aragó, 1953 - )  Jugador i entrenador d'handbol. Lligat des dels 14 anys a la disciplina del F.C. Barcelona, el 1984 accedí a la direcció tècnica de l'equip, després de la destitució de Sergi Petit, del qual era segon entrenador. Sota la seva direcció l'equip ha guanyat 10 lligues, 8 copes del rei, dues copes Asobal, 5 copes d'Europa, 3 recopes i 8 supercopes d'Europa. Fou escollit millor entrenador de l'any el 1997 i el 1998.

5 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Rivera i Bagur, Miquel  (Alcúdia, Mallorca, 1919 - Palma de Mallorca, 1999)  Pintor. Ha obtingut diversos premis i exposat a Palma, Eivissa, Madrid i Màlaga, així com a França, Alemanya i Amèrica.

6 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Rivera i de Montcada, Ferran de  (Illes Balears, s XVIII - Amèrica del Nord, jul/1791)  Militar. Tingué un paper important a la colonització americana. El 1769 era segon cap militar de l'expedició per Califòrnia queInici página dirigia Gaspar de Portolà. Fou el primer d'arribar per terra a la zona on avui s'alça San Diego. Més tard refaria camí fins a Velicatán per tal de recollir-hi i durne bestiar i proveïments. Tingué uns incidents amb fra Juníper Serra que determinaren el seu trasllat a Loreto, d'on fou comandant militar. El 1776, quan es realitzà l'expedició fins a San Francisco, comandava la guarnició de suport establerta a San Gabriel i nomenà el seu subordinat Josep Moraga per dur les forces que s'internaven cap al nord. El 1791 acomboià grups de pobladors destinats a Los Ángeles i a Santa Bárbara. En la segona d'aquestes missions fou sorprès per l'alçament dels indis iumes prop del poblat de La Concepción. Voltat i atacat els dies 17 i 18/jul, resistí fins que se li acabaren les municions. Sucumbí al cos a cos final, on trobaria la mort amb l'escamot militar i amb els civils que acompanyava.

7 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Rivera i Pérez, Lluís  (Guardamar, Baix Segura, 1913 - )  Metge. Fou director de l'hospital provincial d'Alacant. Obres seves són les titulades La evolución histórica del concepto de la tuberculosis pulmonar (1946) i La hormona cortical y su utilización clínica.

8 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Rivert  (Conca de Dalt, Pallars Jussà Poble (887 m alt), fins al 1969 del terme de Toralla i Serradell. És situat al vessant meridional de la serra de Sant Salvador, al sud del terme. De la seva església parroquial (Sant Martí) depenien les de Sensui i de Castelló d'Encús, a més del santuari de la Mare de Déu del Castell, capella de l'antic castell de Rivert (centre de la baronia de Rivert); la imatge fou traslladada després a l'església parroquial.

9 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Rivet, Antoni  (Perpinyà, s XVII)  Ciutadà. Era cònsol de la vila el 1674. Conspirà contra l'ocupació francesa. Fou cap important d'un complot destinat a apoderar-se de Perpinyà en una acció per sorpresa, tot obrint la muralla a forces conjurades reunides a l'exterior. Descobert el projecte, fou condemnat a mort.

10 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaRivière  (Alvèrnia, Occitània, s XIX – Catalunya, s XX)  Dinastia d'industrials. El primer fou François Riviére, que fundà l'empresa amb la raó social F. Rivière i Fills (1902) en associar-s'hi els seus fills (naturalitzats espanyols, respectivament, el 1887 i el 1888) Francisco i Fernando Rivière y Chovany. El 1905 adquirí la fàbrica que Joaquim Cabot i Rovira posseïa a Cantunis i el 1921 es transformà amb la raó social Rivière i Companyia. El 1935 es fusionà amb la Metal·lúrgica Rosès i esdevingué Rivière, Societat Anònima.

11 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Rivière, François  (Issoire, França, 1835 - la Garriga, Vallès Oriental, 1911)  Industrial. El 1860 fundà una fàbrica de teixits metàl·lics a Madrid i l'estengué a Bilbao (sense èxit) i a Barcelona, que aviat esdevingué el centre de l'empresa. S'hi establí i, vinculat al proteccionisme, fou membre del Foment del Treball Nacional, del qual fou vice-president (1891-93). Associà els seus fills Fernando i Francisco Rivière y Chovany a la fàbrica i es retirà.

96 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Rivière y Chovany, Fernando  (Madrid, 1869 - Barcelona, 1933)  Industrial. Fill de François Rivière i germà de Francisco, junt amb els quals s'associà i l'empresa esdevingué la raó social F. Rivière i Fills (1902). Fou naturalitzat espanyol el 1888. Es casà (1900) amb Rosalia de Caralt i Sala.

97 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Rivière y Chovany, Francisco  (Pau, França, 1867 - Barcelona, 1922)  Industrial. Fill de François Rivière i germà de Fernando, junt amb els quals s'associà i l'empresa esdevingué la raó social F. Rivière i Fills (1902). Fou naturalitzat espanyol el 1887. Es casà (1896) amb Antònia Manén i Massana.

12 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Rivière i Manén, Antoni  (Barcelona, 1908 - 1977)  Pintor. Fill de Francisco Rivière y Chovany. Estudià i conreà la publicitat, introduint en aquest món el concepte de "publigrafia". Treballà a París amb Dupoy per especialitzar-se en publicitat (1933-35) i posteriorment obtingué en aquest camp premis a Brussel·les i aInici página Barcelona. Com a pintor es formà amb J. Vidal-Quadras i J. de Martí Garcés (des del 1931). No exposà individualment fins el 1950 -a Barcelona- i assajà la pintura fluorescent. Ha exposat a diversos països des del 1957. S'ha centrat especialment en paisatges de la Costa Brava. Adquirí i restaurà el castell de la Roca del Vallès, que havia comprat.

98 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Riviére i Manén, Francesc Lluís  (Barcelona, 1897 - s XX)  Industrial. Fill de Francisco Rivière y Chovany. A partir del 1935 dirigí l'empresa familiar Rivière, Societat Anònima, junt amb altres membres del la família.

12 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Rivière i Martí, Margarida  (Catalunya, 1944 - )  Periodista i escriptora en castellà. Ha estat col·laboradora i directora de diverses seccions a diverses publicacions de Barcelona. Com a escriptora ha destacat en el camp de l'assaig sociològic: La moda ¿comunicación o incomunicación? (1977), La generación del cambio (1984), La aventura de envejecer (1987), La década de la decencia (1995) i El problema Madrid-Barcelona (1996).

13 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Rix de Cura, Joan  (Alemanya, s XV – València, 1490)  Llibreter. Establert a València, on apareix documentat des del 1486. És considerat editor del Tractat de la concepció de la sacratíssima verge Maria de Joan Roís de Corella, d'un Officium beatae Mariae virginis (1486) i del Regiment preservatiu i curatiu de la pestilència de Lluís Alcanyís. Convingué amb Nicolau Spindeler (1489) la publicació de Tirant lo blanc i mantingué un actiu comerç bibliogràfic amb els estats d'Itàlia i d'Alemanya.

14 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Rixó, Joan  (Lleida, s XIII - ? , s XIII)  Soldat. Participà a la conquesta de Mallorca (1229). Durant el setge de la capital mallorquina es presentà, amb un paisà seu anomenat Proet, davant el rei Jaume I. Els dos lleidatans proposaren al monarca que els donés homes per executar un pla que permetria de fer un pas pel vall de les defenses de la plaça.

15 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Inici páginaRizon, Joan Nolasc  (València, 1642 – 1700)  Frare mercedari i escriptor. Ingressà al convent de València (1655), on professà el 1658. Estudià a Salamanca i a la Universitat de València, on es graduà de doctor en teologia i fou professor de metafísica fins a la seva mort. Tingué càrrecs importants dins l'orde: dues vegades comanador del convent de València, rector i regent d'estudis, definidor i provincial (1687). També fou diputat del Regne de València i examinador sinodal de l'arquebisbat. És autor d'obres d'espiritualitat, impreses els anys 1684 i 1692, i d'altres escrits pastorals o de circumstàncies, com oracions fúnebres.

16 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Ro  (Sallagosa, Alta Cerdanya Poble (1.289 m alt), situat sobre la terrassa fluvial superior de l'esquerra del Segre, al peu del pla de la Perxa, aigua avall del cap del municipi. L'església parroquial, moderna, conserva un retaule del s XVIII.

17 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Ro  (les Bordes, Vall d'Aran Veure> Arró.

18 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Roaia  (Cortes de Pallars, Vall de Cofrents Despoblat, del qual ja era annex el 1535. Era lloc de moriscs (61 focs el 1609).

19 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Roaia, baronia de  (País Valencià Títol concedit el 1865 a Pasqual Frígola i Ahis, i que cedí al seu fill Pasqual Frígola i Pallavicino el 1879. Està vacant des del 1936.

20 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Robau  (Vall-llobrega, Baix Empordà Veïnat, al sud-est del poble.

21 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaRobers  (Lliçà de Munt, Vallès Oriental Veure> Sant Valerià de Robers.

22 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Robert, Robert  (Barcelona, 1830 – Madrid, 1873)  Escriptor i polític. Intel·lectual democràtic i gran figura literària del romanticisme liberal. Visqué anys a Madrid i col·laborà com a periodista polític en un bon nombre de publicacions. Fundà la revista humorística "El Tío Crispín". Fou empresonat per un article considerat ofensiu. Tornà a Barcelona i col·laborà en el setmanari humorístic "Un tros de paper" de l'abr/1865 al des/1866. Narrador costumista, ateu i republicà, en els seus articles descriu tipus de situacions característiques de la Barcelona de l'epoca, amb ironia, tècnica impressionista i estil àgil i directe. Després de la Revolució del 1868, en la qual participà activament, fou diputat a les Constituents i durant la I República fou nomenat ambaixador a Suïssa. Va escriure algunes obres en castellà com Los cachivaches de antaño (1869) i Los tiempos de Maricastaña (1870). En català, i pòstumament, li van ser publicats Col·lecció de treballs literaris (1893), Barcelonines (1907) i La Barcelona del vuit-cents (1965).

23 EUROPA - BIOGRAFIA

Robert I de Nàpols el Savi  (Itàlia, 1278 - Nàpols, Itàlia, 1343)  Rei de Nàpols i comte de Provença (1309-43). Pels tractats d'Oloron i de Canfranc fou lliurat en hostatge, amb alguns germans seus, a Alfons II de Catalunya-Aragó (1288), el qual els retingué fins el 1295. Robert s'havia casat primerament amb Violant d'Aragó, germana de Jaume II (1297), de la qual tingué Carles, duc de Calàbria. Li sobrevisqué la segona muller, Sança de Mallorca i el succeí la seva néta Joana I.

24 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Robert de Castellrosselló  Veure> Castellrosselló, Robert de.

25 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Robert i Serrat, Josep  (Poboleda, Priorat, 1832 - Saragossa, Aragó, 1914)  Metge i veterinari. Guanyà la càtedra d'anatomia de l'escola de veterinària de Còrdova (1859), exercí a Saragossa (1860) i a Lleó (1864) iInici página retornà a Saragossa, on dirigí l'escola de veterinària (1901-08), i s'hi jubilà (1909). Destacà com a anatomista veterinari, disciplina de la qual publicà les següents obres Elementos de anatomía descriptiva en cuadros sinópticos (1867), Elementos de anatomía general (1870) i Tratado de anatomía descriptiva de los animales domésticos (1876-80), entre d'altres llibres bàsics d'estudi, emprats per diferents generacions de veterinaris de tot l'estat.

26 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Robert i Surís, Agustí  (Barcelona, 1860 – 1913)  Pintor i sociòleg. Abandonà estudis d'arquitectura per anar-se'n a Roma, on visqué fins al 1889, dedicat a la pintura. Ja aleshores fou atacat per una paràlisi que dificultà progressivament i al capdavall impedí del tot les seves activitats artístiques. Home d'una certa fortuna, aplicà en vida les seves rendes, i tots els seus béns després de la seva mort, a obres benèfiques i laborals diverses, com un restaurant per a obrers i la formació d'un sindicat d'obrers de l'agulla. És autor dels opuscles A las clases directoras de Barcelona (1904) i La obrera de la aguja (1909).

27 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Robert i Surís, Robert  (Barcelona, 1851 - Torroella de Montgrí, Baix Empordà, 1929)  Financer i polític. Gran d'Espanya, fou també comte de Serra, de Sant Iscle i de Torroella de Montgrí, i marquès de Robert. President de la Cambra de Comerç i Navegació de Barcelona, milità al partit conservador. Fou senador i diputat a corts els anys 1891, 1901, 1903, 1905 i 1907. Aquest darrer anys renuncià a la seva acta, a causa de la victòria electoral de Solidaritat Catalana.

28 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Bartomeu Robert i Yarzábal "Doctor Robert"Robert i Yarzàbal, Bartomeu "Doctor Robert"  (Tampico, Mèxic, 20/oct/1842 – Barcelona, 10/abr/1902)  Metge i polític. Fill de Francesc Robert, natural de Sitges, i de Teodora Yarzábal. Des de molt petit va viure a Sitges, seguí la carrera de medicina, com el seu pare i el seu avi, es llicencià amb premi extraordinari i aconseguí el doctorat a Madrid l'any 1864. Fou metge de l'Hospital de la Santa Creu i, l'any 1875, catedràtic de patologia interna de la Universitat de Barcelona. Va assolir un gran prestigi i, el 1884, fou cridat a una consulta de metges durant l'última malaltiaInici página d'Alfons XII. Va ésser vicepresident del congrés mèdic internacional celebrat a Barcelona amb motiu de l'Exposició del 1888. Del 1899 al 1901 freqüentà els nuclis dirigents del moviment catalanista, de gran vitalitat llavors. El 1898 fou president de la Societat Econòmica Barcelonina d'Amics del País, i anà al davant de la comissió que marxà a Madrid en defensa del programa regeneracionista de...  Segueix... 

29 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Roberts  (Sencelles, Mallorca Septentrional Veure> Ruberts.

30 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Robio, Bartomeu  (Catalunya, s XIV)  Escultor gòtic. Va treballar a Lleida juntament amb Jaume Cascalls, mestre major del retaule principal de la seu de Lleida. Se li atribueixen els relleus més antics d'aquest retaule, executat entre el 1361 i el 1372, entre altres un amb la representació de la Pentecosta. El 1376 va rebre una quantitat per l'obra del sepulcre, no conservat actualment, de Guillem Ramon de Montcada, a la seu de Lleida. Aquest mateix any era mestre major d'aquesta catedral i, consegüentment, successor en aquest càrrec de Jaume Cascalls.

31 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Robiralta, Josep Maria  (Catalunya, s XIX – s XX)  Escriptor. Revela una clara tendència modernista. És autor de l'obra Boires baixes, poema que seria musicat per Enric Granados.

32 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Robirosa i de Torrents, Josepa  (Vilanova i la Geltrú, Garraf, 1817 - Catalunya, s XIX)  Escriptora. És autora d'alguns drames, com el titulat Lorenza, estrenat amb èxit, el 1845, al Liceu de Barcelona.

33 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Robles, Andreu  (Carcaixent, Ribera Alta, v 1684 – València, 1764)  Arquitecte i escultor. Ajudant de fra Tomàs Vicent Tosca, la seva obra més coneguda és la que es refereix a la talla de retaules, com els majors deInici página Sant Miquel, Sant Bartomeu i el Pilar, a València, i el de la parroquial de Sueca. El 1713, sota la direcció de Francesc Vergara el Major, treballà com a escultor en la portada principal de la catedral de València. Fou també autor de la capella de la Comunió de la parròquia de Torrent.

34 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Josep Robrenyo i TortRobrenyo i Tort, Josep  (Barcelona, 1783 - mar Carib, 12/set/1838)  Actor, comediògraf i poeta. Fou el precursor del teatre català modern. Fill d'una família menestral, sentí ja de jove una atracció pel teatre que l'impulsà a debutar com a actor. Durant la guerra del Francès es trobà al setge de Tarragona (1808), del qual aconseguí de fugir, i es traslladà després a Mallorca. A la tornada a Barcelona (1811) el feren actuar com a professional en la companyia Sociedad Dramática Española, que, malgrat haver estat afrancesada, no deixà d'escriure poemes satírics contra els invasors, alhora que col·laborava amb els resistents. L'any 1820, en temps de la revolució de Riego, es trobava a Barcelona, des d'on començava a bastir la seva fama. Aleshores (1820-23) escriví els sainets inspirats en fets concrets i de clara finalitat política, i llançà els seus atacs contra la facció apostòlica mitjançant una campanya de teatre polític per províncies que li reportà una gran...  Segueix... 

35 ESTAT ESPANYOL - HISTÒRIA

Robres, comtat de  (Espanya)  Títol concedit el 1646 a Bernat de Ponts i Turell (mort vers el 1662), natural de Barcelona, regent del Consell d'Aragó i cavaller de Sant Jaume (1643). Casat amb la seva neboda Ana-Catalina López de Mendoza y de Ponts, baronessa de Sangarrén i, per tant, senyora de Robres. Passà, per sentència i després d'un llarg plet, als Sesé, als Altarriba i als Catalán de Ocón.

36 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Robusté i Parès, Josep  (Valls, Alt Camp, 1900 – Barcelona, 1981)  Anarco-sindicalista. Fill de família carlina, anà a Barcelona als 16 anys i s'incorporà aviat a la lluita sindical. Romangué desterrat a Osca el 1920 i després féu el servei militar a Melilla (1921), d'on fugí per exiliar-se a França. Allí, implicat en un atracament social, fou empresonat i condemnat a treballs forçats a les Guaianes, on romangué sis anys. TornàInici página a Barcelona el 1931 i inicialment es mantingué força relacionat amb la FAI; passà a dirigir, quan fou empresonat Felipe Alaiz, "Solidaridad Obrera", el 1932. Intentà tanmateix evitar l'escissió trentista, i en deixar col·laborar els caps d'aquesta tendència en el periòdic fou molt combatut per la FAI. Finalment, s'uní als iniciadors dels Sindicats d'Oposició i el 1934 participà en la fundació del Partit Sindicalista. Durant la guerra civil fou comissari de la 33 divisió (Medrano) i el 1938 fou subcomissari general de l'exèrcit de terra. Exiliat, tornà a Barcelona el 1966.

37 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Robuster i Sala, Francesc  (Igualada, Anoia, 1544 - Vic, Osona, 1607)  Bisbe d'Elna (1589-98) i de Vic (1598-1607). Era fill de l'apotecari igualadí Antoni Sala, però prengué el cognom de la seva mare, pubilla del mas Robuster de Reus. Estudià a Tarragona i fou nomenat ardiaca de Santa Maria del Mar de Barcelona (1578). i jutge de béns de la cúria episcopal de Barcelona. Nomenat bisbe d'Elna (1589), regí aquella diòcesi fins que fou traslladat a Vic (1598). Formà part de la Diputació de Catalunya com a representant del braç eclesiàstic i fou president de la generalitat de Catalunya (1581). Fou capitost dels cadells o partit dels nobles i arribà a ésser motejat el Cadell Gros, i els cadells, de robusters; lluità contra el famós Perot Rocaguinarda i demostrà que era un home tant d'acció com bon diplomàtic. Tingué fortes discussions amb el capítol catedralici, que intentà fer-lo processar. Celebrà sínodes a Vic (1598) i a Manresa (1602). Era gran predicador i tingué un final d'episcopat pacífic. Fou enterrat a Reus, al convent del Carme, que ell havia fundat.

38 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Roca  (Novetlè, Costera)  Despoblat. Era lloc de moriscs que el 1534 fou agregat ja a la parròquia de Novetlè.

39 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Roca  (Meliana, Horta Veure> Alqueria de Roca, l'.

40 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaRoca, Agustí  (Catalunya, s XVIII – Barcelona, v 1824)  Impressor. Se'n coneixen obres des del 1805. El 1811 imprimì, a Tarragona, la Relación que Don Guillermo Oliver presentó a la Junta del Principado sobre su Comisión de Cádiz i La plata de Dios inmune. També imprimí diversos fulls clandestins durant la guerra del Francès. Quan començà el setge dels francesos marxà a Palma de Mallorca. De tornada a Barcelona continuà imprimint fins al 1819.

41 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Roca, Antic  (Girona, s XVI)  Metge i filòleg. Professor a la Universitat de Barcelona; juntament amb el seu company de professorat Francesc Clusa publicà Lexicon latino catalanum ex Nebrissensi castellano latino, imprès a Barcelona el 1561 per Claudi Bornat, així com també les Praelectiones e Graecis interpretibus haustae (Barcelona, 1563) i Oratiu de laudibus Academiae Barcinonensis (1562), i tingué cura de l'edició de les obres d'Ausias March (Barcelona, 1560) amb un sonet del mateix Roca en elogi del poeta. Fou comentarista d'Aristòtil, i era molt entés en llengües clàssiques. Escriví diverses obres de medicina, algunes publicades el 1578, i una Arithmetica (Barcelona, 1565) en castellà.

42 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Roca, Antoni  (Catalunya, s XV – Barcelona, 1546)  Bandoler. Sembla que havia rebut ordes menors abans de dedicar-se al bandidatge. La seva banda esdevingué famosa el 1544, quan es féu fort a Caldes de Montbui. El virrei del Principat, marquès d'Aguilar, al front de columnes procedents de Barcelona, Girona i Lleida, anà a combatre'l personalment. Fugí a França, però hi fou detingut. Portat a Barcelona, fou executat a la plaça del Rei.

43 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Roca, Baltasar Joan  (País Valencià, s XVI – València, 1629)  Frare dominicà (1581). Tingué diversos càrrecs. És autor de sermons notables i d'altres escrits.

44 CATALUNYA - HISTÒRIA

Inici páginaRoca, baronia de la  (la Roca del Vallès, Vallès Oriental)  Títol senyorial concedit el 1468 a Martí Joan de Torrelles i de Sentmenat, sobre la senyoria del castell de la Roca. Passà el 1604 als Sentmenat, que es cognominaren de Torrelles-Sentmenat. Des del principi del s. XVIII el títol roman vacant.

45 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Roca, Bernat  (Catalunya, s XIV – 1388)  Arquitecte gòtic. Entre el 1365 i el 1388 fou mestre major de la catedral de Barcelona, on dirigí els primers trams de la volta central de la galeria alta sobre les capelles, començà el claustre el 1382 i els campanars el 1385. El 1360 va rebré l'encàrrec per realitzar el sagrari o tabernacle de l'altar major de l'església barcelonina dels Sants Just i Pastor, i el 1361 el de l'obra de l'altar major de l'església de la Mercè. El 1374 succeí Arnau Artaguil com a mestre major del Palau Reial menor de Barcelona, on féu el gran saló i la xemeneia.

46 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Roca, Jaume  (Catalunya, s XIII - Osca ?, Aragó, 1277/78)  Prelat. Fou canonge sagristà o sacrista del capítol de Lleida. El 1273 fou nomenat bisbe d'Osca. Es relacionà bastant amb Jaume I.

47 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Roca, Jaume  (Catalunya, s XVII – Barcelona, 27/mar/1715)  Militar. Assolí el grau de capità. Es distingí a la defensa de Barcelona el 1714. Posteriorment els militars catalans foren sotmesos a dures repressions i Roca fou detingut amb el general Moragues i el capità Pau Macip, quan tots plegats projectaven de fugir a Mallorca, Sofriren tortura i foren penjats i esquarterats.

48 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Roca, Jaume de la  (Catalunya, s XIII - Messina, Itàlia, 1298)  Cavaller. Fou presoner dels sicilians durant les hostilitats entre Jaume II i Frederic II. Malgrat les gestions del rei Jaume per rescatar els captius catalans, fou escapçat amb Joan de Llúria.

49 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaRoca, Joan  Nom amb què és conegut el carmelità Joan Bullo i Roca.

50 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Roca, Joan  (Maó, Menorca, s XVIII – 1820)  Escriptor. Deixà inèdits un Diccionari geogràfic de Menorca, un Diari de fets remarcables esdevinguts a Maó des de 1777, i una Relació d'un viatge a Itàlia.

51 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Roca, Joan  (Sabadell, Vallès Occidental, s XIX - s XX)  Compositor. Seguí els primers estudis musicals a Sabadell. Estudià, més tard, a l'Escola Municipal de Música de Barcelona. Fou deixeble de Nicolau Daniel i Pujol. Dirigí diversos cors a Sabadell, on fundà l'Agrupació Artística. A partir del 1901 edità la revista "Boletín Musical". És autor de les sarsueles Espadas y bastos, El resucitado, La cupletista, Los filarmónicos, Las hijas de mi mujer i El arco iris, així com d'un bon nombre de cançons.

52 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Roca, Joan de Jesús  (Sanaüja, Segarra, s XVI – Barcelona, s XVII)  Frare carmelità descalç. Professà el 1572. Gaudí de bon prestigi pel seu saber. Visqué al convent de Barcelona. Deixà manuscrit un tractat de teologia.

53 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Roca, Joaquim  (Catalunya, s XIX – Barcelona, 1899)  Cantant. Tingué bon prestigi com a figura del teatre líric en català.

54 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Roca, la  (la Vall d'Alcalà, Marina Alta Despoblat. Era lloc de moriscs (tenia 10 focs el 1563), inicialment de la parròquia de Gallinera i des del 1574 de la de Jovada.

55 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaRoca, la  (Sant Julià de Ramis, Gironès Veure> Roquetes, les.

56 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Roca, la  (Mont-roig del Camp, Baix Camp)  Santuari de la Mare de Déu de la Roca (292 m alt), situat al cim d'una roca que s'alça a l'oest de la vila, que l'erosió ha configurat de manera característica.

57 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Roca, Llop de la  (Alemanya, s XV – València, d 1497)  Impressor. Radicat a Múrcia i a València, on ja era el 1494. El 1495 imprimí amb Pere Trinxet el Llibre dels jocs partits dels scacs, i sol, Lo Quart del Cartoixà de Joan Roís de Corella, les faules d'Isop en llatí, la Vida de sant Honorat i el 1497 la Vita Christi d'Isabel de Villena, Lo procés de les olives i Lo somni de Joan Joan.

99 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Roca, Lluís  (Catalunya, s XIX)  Impressor. Fill de Pau Roca i Pujol. El 1872 imprimí una obra del pare Fidel Fita sobre la Santa Cova de Manresa; el 1882 els Ensayos históricos sobre Manresa, de J.M. de Mas i Casas, i el 1844 la Gran Tragedia de la Passió y mort de Jesucrist, Nostre Senyor. La seva impremta, instal·lada a Manresa, es deia Tipo-Litografia.

58 CATALUNYA - HISTÒRIA

Roca, marquesat de la  (Catalunya Títol concedit el 1789 a Antoni d'Oriol i de Montagut (Tortosa 1752 - 1801), regidor de Tortosa (1793). Passà als Juez-Sarmiento, als León, als Rodríguez de Valcárcel, comtes de Pestagua, i als Núñez-Robres.

59 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Roca, Modest  (Barcelona, 1885 - l'Havana, Cuba, 1946)  Zoòleg. Estudià a Lovaina; s'ordenà de sacerdot i ingressà en l'orde escolapi. Es dedicà a la malacologia, ciència a la qual aportà diversos descobriment d'espècies noves que duen el seu nom. Anà a residir a Cuba; millora el Museo de Historia Natural deInici página Guanabacoa i fou rector i vicari general de les Escoles Pies de Cuba.

60 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Roca, Pere  (Barcelona, s XV – s XVI)  Forjador. Estigué associat al seu col·lega Pere Riambau. Ambdós contractaren una reixa per al convent barceloní de framenors (1510).

61 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Roca, Pere  (Tarragona, s XVIII)  Escriptor. És citat per Marcillo com a traductor d'autors italians, com l'Aretino i Boccaccio.

62 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Roca, Pere  (Caudiel, Alt Palància, s XVIII – Madrid, 1826)  Religiós jesuïta. Arran de l'expulsió del seu orde anà a Itàlia. És autor dels llibres Adhortatio ad studiosos adolescentes (1816), De proestantia linguae graecae (1817), Pro lingua latina (1818) i De laudibus linguae latinae (1819).

63 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Roca, Pilar  (Barcelona, 1882 - s XX)  Soprano. Estudià a l'Escola Municipal de Música de Barcelona. Des de 1896 ha actuat amb l'Orfeó Català. N'ha estat solista en diverses ocasions, i també professora des del 1899. Ha ofert recitals a diverses ciutats europees. Obtingué alguns premis a la Festa de la Música Catalana, entre ells l'aconseguit el 1911 per una recopilació de cançons populars catalanes.

64 CATALUNYA - HISTÒRIA

Roca, puig d'en  (Girona, Gironès)  Jaciment a l'aire lliure del Paleolític Inferior.

65 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Roca, Sant Pere de la  (Vilafranca de Conflent, Conflent Veure> Sant Pere de la Roca.

66 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Inici páginaRoca, Simó  (Illes Balears, s XVII)  Gravador. Apareix documentat del 1646 al 1670, amb una producció bastant abundant. Li és atribuït el mapa de Mallorca de l'obra de l'historiador Vicenç Mut.

67 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Roca, Tomàs  (Tarragona, s XV – s XVI)  Metge i astròleg. Es graduà en arts i en medicina a Perpinyà. Primer fou metge a Girona. Després passà al servei de l'almirall de Castella, Frederic Enríquez de Cabrera. Pretengué aplicar a la medicina les deduccions astrològiques. És autor de Mira prognosticatio anni 1522, Utilis compilatio terminorum Astrologiae, en la qual combat les presumpcions dels astròlegs, i d'una epístola contra els nigromàntics, tot en llatí.

68 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Roca, Vicent  (País Valencià, s XVI)  Historiador. És autor de la Historia en la cual se trata del origen y guerras que han tenido los turcos desde su comienzo hasta nuestros tiempos (1556).

69 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Roca d'Abella, la  (Vilallonga de Ter, Ripollès)  Veure> Roca de Pelancà, la.

70 CATALUNYA NORD - MUNICIPI

Situació de la comarca del RossellóRoca d'Albera, la  (Rosselló Municipi: 20,51 km2, 142 m alt, 2.148 hab (2013), (fr: Laroque des Albéres). Estès des del cim de la serra de l'Albera, al peu del puig Neulós, fins a la plana regada de la dreta del Tec, on hi ha la riera de la Roca. La part muntanyosa del terme és boscada (bosc de la Roca) L'agricultura és de secà, amb predomini de la vinya i fruiters (albercoquers, cirerers i presseguers). Producció de vi. Explotació forestal. No hi ha ramaderia. Població en ascens. El poble es formà al voltant de l'antic castell de la Roca, situat al peu de l'Albera, a la dreta de la riera de la Roca, amb l'església parroquial, romànica. Dins el terme municipal hi ha el despoblat de Rocavella (o Torrent) i l'església i antic lloc de Tanyà. Ajuntament (en francès) - Turisme (en castellà)

71 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaRoca de Grià, la  (Vall-llobrega, Baix Empordà)  Veïnat.

72 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Roca de Nyer, la  (Nyer, Conflent)  Santuari de la Mare de Déu de la Roca. Capella de l'antic castell de la Roca de Nyer, situat a l'esquerra de la riera de Mentet, a la sortida de les gorges de Nyer, aigua amunt de l'actual poble.

73 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Roca de Pelancà, la  (Vilallonga de Ter, Ripollès Poble (o la Roca d'Abella), situat en un penyal sobre el Ter, al seu aiguabarreig amb la riera d'Abella. Es formà al voltant de l'antic castell de Pelanà (o la Roca de Pelancà), del qual resten les ruïnes. Esmentat ja el 1061, pertangué als comtes de Cerdanya i més tard passà a la família Descatllar (s XII-XVII). Tingué un paper destacat en les guerres contra Joan II. L'església de Santa Maria de la Pietat és de tradició romànica.

100 CARXE - GEOGRAFIA

Roca de Togores  (Favanella, Carxe)  Caseria, dins la zona de llengua catalana del Carxe, prop de la Canyada de la Llenya.

74 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Roca de Togores i Carrasco, Joaquim  (Alacant, 1803 - l'Havana, Cuba, 1854)  Escriptor. Fou diputat a corts en diverses legislatures, comissari regi per a inspecció de l'agricultura a Múrcia i Alacant i intendent a Cuba. Publicà una Memoria sobre el estado de la agricultura en la provincia de Alicante i un Informe sobre elInici página ensayo verificado en la provincia de Murcia con los arados Dombasle y Mallié.

75 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca del Vallès OrientalRoca del Vallès, la  (Vallès Oriental Municipi: 36,9 km2, 123 m alt, 10.504 hab (2015). Situat al sud-est de la comarca, al límit amb el Maresme, a la vall del Mogent; el terme és accidentat pels darrers contraforts occidentals de la Serralada Litoral. L'agricultura, que hi és en regressió, es dedica als conreus de secà (cereals, farratges, fruiters) i en menor extensió als de regadiu (productes d'horta, farratges, etc). Hi ha granges de bestiar boví, porcí i aviram. D'ençà que en el decenni del 1960 es començaren a instal·lar un bon nombre de fàbriques, l'activitat industrial ha estat la principal font d'ingressos del municipi; indústries tèxtils, químiques, metal·lúrgiques, de la construcció, etc. Pren cada cop més importància el sector serveis, amb la instal·lació de superfícies comercials, que aprofiten la proximitat i l'excel·lent xarxa de comunicacions amb Granollers i la ciutat de Barcelona. Des del punt de vista demogràfic, el nombre d'habitants gairebé s'ha quadruplicat des del 1900 (llavors...  Segueix... 

76 CATALUNYA - HISTÒRIA

Roca dels Bous  (Camarasa, Noguera)  Jaciment del paleolític mitjà. És situat al peu del cingle de la Cascalda, uns 30 m per sobre del Segre, prop de Sant Llorenç de Montgai. S'hi han documentat un mínim d'onze ocupacions de curta durada, i les restes més importants trobades són una llar de foc entorn de la qual s'ha recuperat material arqueològic dispers en una superfície d'uns 25 m2 i sense zones especialitzades.

77 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Roca d'Escart, la  (la Guingueta d'Àneu, Pallars Sobirà Veure> Escart, roca d'.

78 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Roca i Alemany, Josep  (Ripollet, Vallès Occidental, 1865 – Barcelona, 1937)  Gravador al burí. Amplià estudis treballant a París i a Berlín, on adquirí un domini ple del burí, bé gravant el bronze, bé descrivint incisions decoratives en relligadures de pell, interpretant sovint esbossos originals de Josep Triadó o d'altresInici página artistes. S'especialitzà en planxes de metall destinades a l'estampació de tapes de llibres de producció industrial. Hàbil en el dibuix ornamental, es distingí també en l'art del cuir incisat i repussat. Excel·lí així mateix en el gravat de ferros de daurar emprats pels enquadernadors. Fou premiat a diverses exposicions nacionals i internacionals. Amb el pseudònim Roca i Falgar publicà a la "Revista Gràfica", el 1900, la reproducció d'una relligadura en cuir repussat de singular mèrit i la comentà amb un breu article.

79 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Roca i Auguet, Rafael  (Girona, 1878 - Madrid, s XX)  Publicista. Era advocat. Col·laborà a "El Eco del Pueblo", "El Gironès" i "El Autonomista", de Girona, i "La Renaixença", de Barcelona. Professà, a l'institut de Girona. Després visqué a Madrid, on fou redactor de l'"Heraldo de Madrid", secretari del polític Canalejas i redactor del diari de sessions del congrés. Traduí al castellà La mare eterna, d'Ignasi Iglésias.

80 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Roca i Bauzà, Jaume  (Andratx, Mallorca, 1840 – 1912)  Autor teatral. De filiació federalista, publicà sainets amb el pseudònim d'Un pagès d'Andratx: És sereno des bàrrio, Es sogre a sa nora, Revolució d'un poble, Sa venguda del rei, Sa venguda des moros, etc.

81 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Roca i Bisbal, Joan Baptista  (Barcelona, s XIX)  Pedagog musical. Es dedicà a l'ensenyament de la música a Barcelona. El 1837 publicà una Gramàtica musical... que incloïa una de les primeres síntesis d'història de la música feta amb un criteri modern.

82 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Roca i Bros, Joan  (Barcelona, s XIX)  Impressor i llibreter. Va establir-se el 1850, i es va especialitzar en l'edició d'obres literàries. Imprimí la revista "Gay Saber", i les traduccions de Mireia i Calendal, de Mistral, per encàrrec de Pelai Briz. Imprimí, també, moltes obres del renaixement literari català. El 1898 era director de laInici página revista "La Defensa del Magisterio".

83 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Roca i Bros, Josep  (Abrera, Baix Llobregat, 1815 - Figueres, Alt Empordà, 1877)  Arquitecte i industrial. Estudià amb Josep Nató a Girona, però treballà a Figueres, i hi fundà una Escola d'Arquitectura. Corresponent de l'Academia de San Fernando, construí habitatges particulars com la casa Romaguera (1850), la casa Fages (1852), la casa Oriol (1859) i les cases Busés i Rodeja (1862) i importants edificis públics neoclàssics, com el Teatre Principal -actual Museu Dalí-, en col·laboració amb el pintor parisenc Félix Cagé (1848-50), l'església i el convent de la Divina Providència (1852), i el 1854 projectà la conversió de l'exconvent de caputxins en presó pública. A Girona col·laborà amb Ildefons Cerdà en la construcció de la carretera de Sarrià de Ter a Besalú (1846) i amb el mestre d'obres Tomàs Arnau en la construcció de cases (1860)...  Segueix... 

84 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Roca i Caball, Joan Baptista  (Barcelona, 1898 – 1976)  Advocat i polític. Com a partidari del tradicionalisme fou secretari de redacció d'"El Correo Catalán". Detingut durant la dictadura de Primo de Rivera, s'apartà del jaumisme; participà (1931) en la fundació de la Unió Democràtica de Catalunya (UDC) i en fou un dels dirigents. Durant la guerra s'exilià a França i hi organitzà un comitè per a la pacificació de Catalunya. Establert de nou (1946) a Barcelona, intervingué en la reorganització de la UDC, fet pel qual fou detingut el 1952. Fou el pare del també polític Miquel Roca i Junyent.

85 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Roca i Cabanes, Josep Maria  (Catalunya, s XIX - 1885)  Financer. A nom seu fou atorgada, el 1843, la concessió del primer ferrocarril del país, el de Barcelona a Mataró, propugnat en bona part pel més famós Biada. L'obra, inaugurada el 1848, constaria uns cinc milions de ptes.

86 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Roca i Cerdà, Antoni  (Catalunya, s XVIII – s XIX)  Lingüista. És autor d'un Diccionario manual de la lengua catalana y castellana (1806).

87 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaRoca i Chessa, Tomàs  (Lleida, 1744 – 1796)  Metge. És autor d'una Descripción histórica de la epidemia de la ciudad de Lérida del año 1783, així com d'altres escrits professionals. Era fill de Josep Roca i Puigcantó i pare de Bonaventura Roca i Labrador.

88 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Roca i Cornet, Joaquim  (Barcelona, 1804 – 1873)  Publicista catòlic. Format a la Universitat de Cervera provà de redreçar la neoescolàstica i, alhora, esdevingué una primera figura de l'Escola Apologètica Catalana. Dirigí la revista "La Religión" i la "Biblioteca Religiosa d'Obres Morals i Ascètiques". Publicà diverses memòries sobre filosofia, literatura, política i dret, i també una vida de Jesús, Ensayo crítico de las lecturas de la época (1847), Las repúblicas antiguas y modernas (1870), etc.

89 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Roca i Costa, Santiago  (Girona, 1947 - )  Pintor. Fill i deixeble de Jaume Roca i Delpech. Signa sovint Roca-Delpech. Exposa des del 1965 i ha esdevingut, amb les seves desolades vistes de racons urbans catalans o anglesos, un dels més personals representants de l'hiperrealisme -o del realisme màgic- a Catalunya.

90 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Roca i Cupull, Josep  (Barcelona, 1869 – 1909)  Escriptor. Cooperà a la reforma ortogràfica dirigida per Pompeu Fabra. Formà part del grup de "L'Avenç". Traduí al català les Màximes de La Rochefoucauld i L'avar de Molière.

91 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Inici páginaRoca i de la Serna, Ambrosi  (València, 1597 - s XVII)  Frare carmelità. Prengué hàbit el 1619. Fou catedràtic d'arts a la Universitat de València. El 1637 era elegit prior del seu convent. Fou delegat del virrei de València davant Felip IV. Deixà sermons i altres escrits.

92 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Roca i de Vinyals, Josep Maria  (Barcelona, 1903 – 1963)  Metge. Estudià a Barcelona. S'especialitzà en oto-rino-laringologia i treballà amb el doctor Casadesús. Fou metge de l'Associació de la Premsa de Barcelona i figura destacada en la correcció quirúrgica de la sordesa. Era germà de Ricard.

93 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Roca i de Vinyals, Ricard  (Barcelona, 1905 - 1959)  Metge. Germà de Josep Maria. Especialista d'anatomia patològica i analista prestigiós, es llicencià en medicina el 1929. Ha estat cap del laboratori del Servei del Càncer de l'Hospital de la Santa Creu i de Sant Pau de Barcelona i cap del Laboratori de l'Hospital de la Creu Roja.

94 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Roca i Delpech, Jaume  (Salt, Gironès, 1910 – Girona, 1968)  Pintor i músic. De formació autodidàctica en pintura. Estudià piano a París. Ha tingut bon acull en diverses actuacions com a solista. En pintura ha destacat en l'aquarel·la, amb paisatges gironins. Fou fill i deixeble seu Santiago Roca i Costa.

Anar a:    Riva ]    [ Ro ]    [ Robi ]    [ Roca, J ]    [ Roca, P ]    [ Roca i ]Inici página

A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Logo de Dades dels Països CatalansEntrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ BlocContactar amb Dadescat

© 2006-2016 Associació Sense Límits / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons

Sense Límits a Internet: Sense Límits / Alt Camp Info / Directori Alt Camp / Masia Virtual -