A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Inici ] Entrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ Bloc ]              Contactar amb Dadescat

Anar a:  Rocabertí i de P ]  [ Rocaberti i F ]  [ Rocabr ]  [ Rocafort ]  [ Rocag ]  [ Rocap ]

El gènere humà és massa àvid de tot alló que captiva l'orella. (Lucreci)

1 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Rocabertí i de Pacs, Francesc Jofre I de  (Catalunya, s XVI – 1634)  Vescomte de Rocabertí. Rebé el títol de comte de Peralada i de Vallfogona. Fill de Francesc Dalmau (I). El 1615 es casà amb Magdalena Safortesa. En morir, el vescomtat passà successivament als seus fills Francesc Dalmau (II) i, quan aquest entrà en religió, a Ramon Dalmau.

2 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Rocabertí i de Palau, Dalmau VI de  (Catalunya, s XIII – 1304)  Vescomte de Rocabertí. Fill i successor del vescomte Jofre (III). El 1249 es casà amb Ermessenda de Navata, hereva de les baronies de Navata i Calabuig i de part de la senyoria de Peralada. Essent vidu, es tornà a casar (1261), primer amb Blanca (o Constança?), filla del vescomte de Fenollet, i més tard, vidu de nou, amb Guillema de Cervelló. Col·laborà amb el seu pare en l'afer de les permutes de Torroella de Montgrí (1269 i 1272) i en la militànciaInici página circumstancial a les files de la noblesa alçada contra Jaume I (1274-75), mal pas que li valgué l'enderrocament del castell de Calabuig per obra de Jaume I. Dalmau fou el qui signà l'aliança amb els nobles (Àger, 1274) i el qui féu la pau amb el monarca (Roses, 1275). En un document del 1274...  Segueix... 

3 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Rocabertí i de Pròixida, Guillem Hug de  (Catalunya, s XIV – 1428)  Nét de Guillem Galceran de Rocabertí i de Serrallonga. Vengué la senyoria de Reiners el 1420. Lluità a Sardenya contra el vescomte de Narbona, jutge d'Arborea. Fou pare de Bernat Hug i de Dalmau de Rocabertí i d'Erill.

4 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Rocabertí i de Rocabertí, Onofre Martí I de  (Catalunya, s XVI – 1567)  Vescomte de Rocabertí. Fill i successor del vescomte Felip Dalmau (II). En temps de Carles V i Felip II, cooperà en la defensa del Rosselló contra els francesos, i de la costa rossellonesa contra els pirates barbarescs. Amb Joan de Boixadors finançà (1544) la construcció de l'església de Betlem de Barcelona. A la mort del seu parent Llorenç de Rocabertí, baró de Sant Llorenç de la Muga, sense descendència (1562), li fou adjudicada aquesta baronia que havia estat separada de la branca vescomtal el 1483.

5 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Rocabertí i de Safortesa, Elisenda I de  (Catalunya, s XVII - d 1672)  Comtessa de Perelada. Besnéta de Francesc Jofre (I) de Rocabertí i de Pacs i germana de Francesc Dalmau (II), Ramon Dalmau (I), Martí Onofre (II), Praxedis i Joan Tomàs.

6 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Rocabertí i de Safortesa, Francesc Dalmau II de  (Catalunya, s XVI – 1644)  Nét de Francesc Jofré (I) de Rocabertí i de Pacs, i germà de Ramon Dalmau (I), de Martí Onofre II, de Pràxedis i d'Elisenda (I). Es féu dominicà el 1640 i adoptà el nom de fra Tomàs.

7 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaRocabertí i de Safortesa, Joan Tomàs de  (Peralada, Alt Empordà, 1627 – Madrid, 1699)  Eclesiàstic. Ingressà a l'orde dominicà i n'arribà a ésser el general. Fou virrei de València i inquisidor general. Nomenat arquebisbe de València per Innocent XI, el mateix papa el féu prelat domèstic. És autor dels tractats Alimento espiritual (1688) i De auctoritate Romani Pontificis ((1691), on defensà l'autoritat pontifícia.

8 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Rocabertí i de Safortesa, Martí Onofre I de  (Catalunya, s XVII – 1671)  Cavaller de Sant Jaume. Fill de Francesc Jofre (I) de Rocabertí i de Pacs i germà de Francesc Dalmau (II), Ramon Dalmau (I), Pràxedis, Joan Tomàs i Elisenda (I).

9 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Rocabertí i de Safortesa, Pràxedis de  (Peralada, Alt Empordà, 1618 – Barcelona, 1667)  Religiosa i pedagoga. Era la filla gran del comte de Peralada Francesc Jofre I de Rocabertí. Entrà al convent de canongesses augustinianes de Sant Bartomeu de Bell-lloc (Peralada) el 1646, fins que fou empresonada pels francesos i reclosa a Hostalric (1651). Un cop alliberada es retirà a València (1652), on residí fins el 1657, que per voluntat del rei Felip IV anà a Barcelona per restaurar el convent de l'Ensenyança, de les monges de la Companyia de Maria, fundat a Barcelona el 1650, al qual donà nova vitalitat.

10 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Rocabertí i de Safortesa, Ramon Dalmau I de  (Catalunya, 1621 - Madrid ?, v 1663)  Tercer comte de Peralada i vescomte de Rocabertí. Succeí el seu germà Francesc Dalmau II. Serví a Itàlia amb més de tres-cents vassalls seus. En esclatar la guerra dels Segadors, es mantingué retirat al seu palau de Peralada. Partidari de Felip IV, participà en la propaganda anticatalana publicant a Saragossa Presagios fatales del mando francés (1646). Participà després a la conjuració antifrancesa de l'Empordà i contra la ciutat de Cadaqués i hagué d'abandonar el país; passà a Roma i d'allí a la cort de Felip IV. Escriví unes memòries en defensa del marquès d'Aitona i sobre la família Rocabertí (Madrid, 1651). El 1645 li fou concedit el títol deInici página marquès d'Anglesola.

11 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Rocabertí i de Sarriera, Francesc Dalmau I de  (Catalunya, s XVI – 1592)  Vescomte de Rocabertí. Heretà el títol del seu pare Martí Onofre I, el 1567. El 1570 defensà el Rosselló del perill francès. Fou dels aristòcrates catalans que més destacaren en l'oposició al nou impost dit de l'excusado. El 1578 fundà el convent de Predicadors de Peralada, a l'edifici que abans acollia una comunitat d'agustins, en agraïment per haver-se salvat de negada al Ter, prop de Torroella de Montgrí. Cedia a l'orde l'antiga església del Roser. Al seu temps eren enllestides les obres del castell-palau de Peralada, on, tanmateix, els seus successors ja no viurien habitualment. A la seva mort fou succeït pel fill Francesc Jofre I, vescomte de Rocabertí i primer comte de Peralada, nat de la seva tercera muller, Pràxedes de Pax.

12 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Rocabertí i de Serrallonga, Guillem Galceran de  (Catalunya, s XIV – v 1385)  Fill de Dalmau (VII) de Rocabertí. Fou l'iniciador de la línia dels barons de Cabrenys. Heretà el patrimoni dels Serrallonga i es casà amb una filla del jutge d'Arbòrea. Fou avi de Guillem Hug de Rocabertí i de Pròixida.

13 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Rocabertí i de Serrallonga, Jofre V de  (Catalunya, s XIV – 1342)  Vescomte de Rocabertí. Fill i successor del vescomte Dalmau VII. Com a cap dels Rocabertí el 1324 hagué de resoldre un problema jurisdiccional amb el rei Sanç I de Mallorca: la baronia familiar de Cabrenys al Vallespir era inclosa dins el regne de Mallorca i per ella els Rocabertí devien vassallatge al rei mallorquí. Junt amb el comte Hug I de Pallars, els vescomtes Ramon Folc (VII) de Cardona i Bernat (I) de Cabrera, i Guillem de Montcada, fou encarregat per Jaume II de dictaminar sobre la successió de l'esmentat Sanç I de Mallorca (1324). Era aleshores un dels caps de la noblesa catalana i com a tal actuà de mitjancer en la pugna del 1327 entre el comte de Pallars i el vescomte de Cardona. Assistí l'any següent a la coronació d'Alfons III a Saragossa i, en el marc de la croada contra Granada, organitzada per aquest sobirà i no reeixida, lluità contra els sarraïns delInici página regne granadí el 1331. Estigué casat amb Elisenda de Montcada, neboda de la reina homònima.

14 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Rocabertí i de Serrallonga, Timbor de  (Catalunya, s XIV)  Filla de Dalmau (VII) de Rocabertí, el qual la casà amb el jutge Marià IV d'Arbòrea.

15 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Rocabertí i d'Erill, Bernat Hug de  (Catalunya, 1415 ? – 1479)  Poeta. Fill de Guillem Hug de Rocabertí i de Pròixida, de la branca de Cabrenys. Professà en l'orde de Sant Joan, en la qual fou comanador d'Alfambra i de Montsó i castellà d'Amposta. Fou fidel a Joan II durant la guerra civil, on es revelà com un militar expert i de bon sentit estratègic: sembla que la seva acció fou decisiva en la batalla de Calaf (1465), on comandà l'ala dreta de l'exèrcit reial, i el 1467 fou fet presoner a l'acció de Viladamat, i després rescatat. El 1472 combaté al Rosselló contra els francesos, i poc després li foren encomanades missions diplomàtiques a la cort de Lluís XI. Intervingué a les corts des del 1477. Com a escriptor és autor d'una Estrampa, llarga poesia sobre les tres edats de la vida de l'home, i, principalment, d'un poema intitulat La glòria d'amor, en 1.544 versos de diverses mesures i precedit d'un pròleg en recargolada prosa.

16 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Rocabertí i d'Erill, Dalmau de  (Catalunya, s XV - a 1479)  Majordom reial d'Alfons IV el Magnànim. Fill de Guillem Hug de Rocabertí i de Pròixida i germà de Bernat Hug. La seva senyoria sobre la vall i castell d'Hòstoles passà a la corona (1471) i reivindicà, sense resultat, com el seu pare, drets sobre Narbona intitulant-se'n vescomte, i sobre Arborea fins el 1447. El seu besnét fou Francesc de Rocabertí i de Gualbes.

17 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Rocabertí i d'Erill, Pere de  (Catalunya, v 1415 - v 1493)  Baró de Sant Morí i de Maella. Fill segon de Guillem Hug de Rocabertí i de Pròixida, baró de Cabrenys. A la mort del seu pare (1428), fou protegit pel reiInici página Alfons IV, que li atorgà la baronia de Sant Mori, a l'Empordà. Assistí a les corts del 1450, de 1452-53 i de 1454-58. Com gairebé tots els magnats catalans, participà en el moviment de protesta per l'empresonament del príncep Carles de Viana i formà part de l'ambaixada extraordinària tramesa per aconseguir-ne la llibertat (gen/1461). A la fi del 1461, però, fou proposat pel consell reial de Catalunya i pel consell del príncep Ferran de Girona i, en esclatar la guerra civil, la influència del seu germà Bernat Hug el portà a la causa de Joan II, de la qual es convertí en cabdill dur, expeditiu i incorruptible. Secundà el capità Lluís...  Segueix... 

18 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Rocabertí i Desfar, Guerau de  (Catalunya, s XIII - Esglésies, Sardenya, 1323)  Baró de Vilademuls i de Navata. Fill del vescomte Dalmau (VI) de Rocabertí i d'Ermessenda de Navata. Fidel servidor del casal de Barcelona, Jaume II se serví dels seus bons oficis per a posar pau entre Frederic II de Sicília i els Anjou i anà d'ambaixador a la cort d'Avinyó a sol·licitar la mediació del pontífex en el litigi entre Felip V de França i Sanç I de Mallorca sobre Montpeller. Després d'unes topades amb el comte Ponç VI d'Empúries (1320), es féu acompanyar del seu nebot, el vescomte Dalmau (VII) de Rocabertí, a l'expedició del 1323 a Sardenya, on tingué una participació destacada: per manament de l'infant Alfons s'avançà al gros de l'expedició i, unides les seves forces a les del jutge Hug II d'Arborea, ambdós prengueren Quart i iniciaren el setge de Càller. Morí assetjant la vila d'Esglésies. Devia posseir per herència del seu pare el castell de Llagostera, car a la seva mort Jaume II trobà una excusa per a confiscar-lo. Estigué casat amb Saura de Cervelló, de la qual no tingué descendència, per la qual cosa les baronies de Vilademuls i Navata passaren al seu nebot.

19 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Rocabertí i Desfar, Jofre IV de  (Catalunya, s XIII – 1309)  Vescomte de Rocabertí. Fill i successor del vescomte Dalmau (VI). Tingué desavinences amb el seu veí el comte Ponç V d'Empúries i el seu cunyat Ermengol X d'Urgell. Fidel vassall d'Alfons II i de Jaume II, participà en l'expedició de conquesta de Menorca (1287), en la campanya de Múrcia (1296) i en la lluita contra Frederic II de Sicília (1297). Fou un dels ostatges que Alfons II lliurà al prior de Sant Gèli (1291) per garantir l'entrada al país de Carles II de Nàpols i Jaume II de Mallorca que havien d'assistir a les vistes de la Jonquera i Panissars. Allotjà, al seu palau deInici página Peralada, Blanca de Nàpols, que anava a desposar-se amb Jaume II a l'església propera de Vilabertran (1295).

20 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Rocabertí i d'Hostalric, Caterina de  (Catalunya, s XV – v 1545)  Baronessa de Sant Morí. Néta de Pere de Rocabertí i d'Erill. Fou la darrera membre de la branca dels barons de Sant Mori. Aportà l'herència als seus descendents els Cardona, cognomenats Cardona-Rocabertí.

21 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Rocabertí i d'Urgell, Dalmau VII de  (Catalunya, s XIII - Sardenya ?, Itàlia, 1324)  Vescomte de Rocabertí. Fill i successor del vescomte Jofre (IV). Juntament amb el seu besoncle Guerau de Navata i 30 cavallers propis participà en l'expedició de conquesta de Sardenya que el 1323 dirigí l'infant Alfons, futur Alfons III. Per ordre de l'infant s'avançà al gros dels expedicionaris amb 200 cavalls armats i 2.000 homes de peu per tal d'ajudar el jutge Hug II d'Arborea, aliat dels catalans, que lluitava a l'illa contra els pisans. Tots plegats prengueren la plaça de Quart i assetjaren el castell de Càller. Dalmau VII, que degué participar a la batalla de Lucocisterna, morí poc després. Estigué casat en segones noces amb Beatriu de Serrallonga, que aportà al patrimoni dels Rocabertí la baronia muntanyenca de Cabrenys. Dels seus fills, Jofre (V) heretà el vescomtat i Guillem Galceran la baronia de Cabrenys.

22 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Rocabertí i Ferrandis d'Híxar, Dalmau VIII de  (Catalunya, s XIV – 1454)  Vescomte de Rocabertí. Fill i successor del vescomte Jofre (VI). En heretar el vescomtat era menor d'edat, motiu pel qual estigué un temps sota la tutela de la seva àvia Esclarmunda de Fenollet. Assistí a la Cort de Barcelona del 1413 i fou conseller del rei Ferran I. En canvi de la renúncia als seus drets sobre el comtat d'Empúries, provinents del matrimoni de la seva tia Joana de Rocabertí amb el comte Pere II d'Empúries, Alfons IV li donà (1416) laInici página baronia de Verges amb Tallada i Bellcaire, la vila rossellonesa de Vinçà i el castell de Requesens. Malgrat representar a les corts la facció nobiliària contrària a l'autoritarisme i a les despeses de la nova dinastia reial (corts de Barcelona del 1416 i corts de Tortosa del 1421), no regatejà el seu concurs militar...  Segueix... 

23 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Rocabertí i Soler, Hipòlita de  (Barcelona, 1594 – 1664)  Religiosa dominicana. Escriví uns Tratados espirituales (1643) i deixà inèdites gran quantitat d'obres pietoses que foren publicades en 24 volums pel seu cosí i arquebisbe de València Joan Tomàs de Rocabertí del 1679 al 1688.

25 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Rocabertí-Boixadors-Dameto i de Verí, Joana (II) Adelaida de  (Catalunya, s XIX – 1899)  Vescomtessa de Rocabertí. Morí sense fills i el vescomtat passà als Sureda, als Fortuny i als Montaner.

24 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Rocabertí-Pau-Bellera i de Boixadors, Dídac de  (Catalunya, s XVII - v 1649)  Baró de Pau, senyor d'Avinyonet, de les Abelles, Espolla, Vilanova de l'Aguda i Cervera de la Marenda. Fill i hereu de Francesc de Rocabertí Pau Bellera i de Boixadors. Publicà un Epítome histórico compendiosísimo, en diez romances (1625) i una Genealogía de la casa de Rocabertí... (1628).

26 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Rocabertí-Pau-Bellera i de Boixadors, Francesc de  (Catalunya, s XVI – 1637)  Baró de Pau. Nét de Francesc de Rocabertí i de Bellera, i pare de Dídac de Rocabertí-Pau-Bellera i de Boixadors.

27 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Rocabertí-Pau-Bellera i Descatllar, Maria de  (Catalunya, s XVIII – 1757)  Senyora d'Avinyonet. Néta de Dídac de Rocabertí-Pau-Bellera i de Boixadors. Fou la darrera representant de la línia dels barons de Pau.Inici página Aportà el patrimoni als seus descendents els Cruïlles-Sitjar.

28 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Rocabertí-Tagamanent i de Sarriera, Jaume de  (Catalunya, s XVI – v 1582)  Baró de Montbui. Iniciador de la línia dels Rocabertí-Tagamanent. Fill del vescomte Martí Onofre (I). Heretà els béns de la seva mare i es casà amb la pubilla Aldonça Descoll i de Tord. El seu nét fou Miquel de Rocabertí-Tagamanent-Descoll i d'Icard.

29 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Rocabertí-Tagamanent-Descoll i d'Alentorn, Maria de  (Catalunya, s XVII – v 1710)  Baronessa de Montbui. Filla de Miquel de Rocabertí-Tagamanent-Descoll i d'Icard i de Maria d'Alentorn i de Salbà. Fou la darrera representant de la línia dels barons de Montbui. El patrimoni passà als seus descendents els Pinós, senyors de Santa Maria de Barberà.

30 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Rocabertí-Tagamanent-Descoll i d'Icard, Miquel de  (Catalunya, s XVII)  Baró de Montbui. Nét de Jaume de Rocabertí- Tagamanent i de Sarriera. Es casà (1628) amb la pubilla Maria d'Alentorn i de Salbà, baronessa de Rialb i senyora de Graell, Seró, la Vansa i la torre Salbana. Foren pares de Maria de Rocabertí-Tagamanent-Descoll i d'Alentorn.

31 CATALUNYA - HISTÒRIA

Rocabruna  (Valls, Alt Camp Antic nom del poble de Picamoixons.

32 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Rocabruna  (Virà, Fenolleda Casa forestal, al centre del bosc de Boixavila, a l'esquerra de la riera de Boixavila.

33 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaRocabruna  (Camprodon, Ripollès Poble (972 m alt), a l'antic terme de Beget, a la capçalera del riu de Beget (dit també en aquest sector riu de Rocabruna), al vessant sud del Montfalgars. El centra l'església parroquial de Sant Feliu, notable exemplar romànic (una primera església és esmentada el 999), restaurada el 1929. És dominat al sud per les ruïnes del castell de Rocabruna, en posició gairebé inexpugnable; l'església era dedicada a sant Llorenç. Des de la fi del s XI pertangué als Llers; passà als Cervià i als Melany; el 1342 Jaume de Besora en vengué la senyoria als Desbac, que la mantingueren fins al s XVII, que passà, per matrimoni, als Descatllar.

34 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Rocabruna, Dalmau de  (Catalunya, s XIV - 1447)  Cavaller. Anà a servir a Sicília amb l'expedició de reforç que fou organitzada el 1393 per Bernat de Cabrera. Fou membre, com a donzell, del Braç Militar. El 1399 heretà el castell de Rocabruna, del qual fou el darrer senyor amb aquest cognom. Intervingué al Parlament català de l'interregne 1410-12. El 1413 fou un dels personatges que Ferran I convocà a consell per assegurar-se el parer de reprimir per les armes les agitacions de Jaume d'Urgell.

35 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Rocabruna, Josep  (Barcelona, 1879 – Mèxic, 1958)  Violinista. Estudià al Conservatori del Liceu de Barcelona i formà quartet amb Matthieu Crickboom, Rafael Gálvez i Pau Casals. Fou concertino del Metropolitan Opera House de Nova York. Dirigí l'orquestra del conservatori de la ciutat de Mèxic, i fundà l'Orquestra Simfònica Mexicana, la direcció de la qual va assumir durant molt temps.

36 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Rocabruna, puig de  (Cervelló / Sant Vicenç dels Horts, Baix Llobregat Contrafort oriental de la serra d'Ordal (301 m alt), entre els dos municipis, que domina el pla del Llobregat.

37 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Rocabruna i de Taverner, Gaspar de  (Barcelona, v 1764 – 1841)  Militar. Fill tercer de Carles de Rocabruna i de Ponts. Cadet del cos de guàrdies valones del rei (1784), el 1801 es trobà a la guerra contra Portugal i el 1808 fou fet presoner pels francesos a Barcelona; assolí de fugir, s'uní al comte de Caldagués iInici página anà a Madrid, on fou fet presoner de nou i de nou assolí d'evadir-se i anà al front de lluita d'Andalusia i, més tard, al setge de Pamplona. Liberal, el 1822 fou fet presoner, però aconseguí de passar a Gibraltar i retornà a Madrid quan pujaren els liberals al poder. Fou ascendit a mariscal de camp i fet governador de Toledo (1824) i de Girona (1825).

38 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Rocacolom  (Setcases, Ripollès Veure> Colom, roca.

39 CATALUNYA - HISTÒRIA

Rocacorba  (Canet d'Adri, Gironès Antic poble, centrat per les ruïnes de l'antic castell de Rocacorba i per l'antiga església parroquial (Santa Maria), a 929 m alt, en un característic penyal, al vessant meridional del cim culminant del massís de Rocacorba, prop de la capçalera de la riera de Rocacorba, afluent per la dreta de la riera de Llémena dins el terme de Sant Gregori. El castell, esmentat des del 1065, fou enfeudat pel rei als cavallers Rocacorba (1130), els quals el vengueren el 1168 als Hostoles; esdevingué centre de la baronia de Rocacorba. L'església de Santa Maria de Rocacorba és esmentada el 1161; inicialment fou l'església del castell. En decaure aquest (s XIV-XV) fou transformada en santuari marià. L'edifici actual, al qual hi ha adossada una albergueria, és obra del s XVIII; hom hi venera la còpia de l'antiga imatge gòtica d'alabastre policromat de la Mare de Déu de la Pera, conservada al Museu Diocesà de Girona. És un lloc molt visitat pels devots de les comarques gironines.

40 CATALUNYA - HISTÒRIA

Rocacorba, baronia de  (Canet d'Adri, Gironès)  Jurisdicció senyorial, centrada al castell de Rocacorba. Hom pot considerar-ne el primer titular Jofre de Rocabertí, senyor de Rocacorba, que la vengué el 1402 a Blanca Despou, senyora de la Sala de Sant Martí i muller de Pere Galceran de Cartellà. En temps de llur néta Constança de Cartellà, el rei la donà (1474) a Francesc de Verntallat, però fou retornada al fill de Constança,Inici página Pere de Montagut i de Cartellà. Dels Montagut passà als Vallgornera (àlies Llunes) i als Baldric.

41 CATALUNYA - GEOGRAFIA

serra de Rocacorba (Gironès / Pla de l'Estany)Rocacorba, serra de  (Gironès / Pla de l'Estany Massís muntanyós, que forma part de la Serralada Transversal Catalana i comprèn el sector nord-oest de les comarques, entre la vall del Ter, el pla de Banyoles, el pla de Girona i la vall de Llémena, i enllaça, a través de la serra de Finestres, amb el sistema de relleus de la Garrotxa. És constituït per la serra de Rocacorba estricta (que culmina a 992 m alt, damunt el santuari de Rocacorba, formant una cresta que separa les valls de les rieres de Rocacorba i d'Adri i del Revardit), pels seus contraforts septentrionals, les serres de Pujarnol (626 m alt) i de Sant Patllari (647 m), i pels seus contraforts meridionals, la serra de Ginestar (559 m). Els materials d'aquest massís són d'època eocènica i es caracteritzen per l'alternança de gresos amb les margues d'un gris blavós, anomenades xalió, que dominen l'extrem septentrional i originen formes suaus i arrodonides (Merlant, Sant Miquel de...  Segueix... 

42 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Rocacrespa  (Cubelles, Garraf)  Caseria i antiga quadra, situada a la dreta del riu de Foix, al nord del terme, al límit amb el de Castellet i la Gornal. Formà, el s. XIX, un municipi amb la quadra de Gallifa.

43 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Rocacrespa, Pere Antoni  (Catalunya, s XV)  Veguer de Barcelona durant la revolta dels remençes. El dia 4/gen/1485 sofrí una gran desfeta, a Montornès del Vallès, lluitant contra els pagesos revoltats.

44 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Rocadelpech i Costa, Santiago  Veure> Roca-Delpech i Costa, Santiago.

45 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaRocafiguera  (Sora, Osona)  Masia important. Dins les seves propietats hi ha les ruïnes de l'antic castell de Duocastella (Sora), conegut també pel castell de Rocafiguera. El seu llinatge (s XII), ennoblit el s XVIII, té una antiga casa, la casa Rocafiguera, a la ciutat de Vic, on viuen els descendent, que conserven l'antic cognom.

46 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Rocafonda  (Mataró, Maresme Barri residencial, situat a l'extrem nord-est del centre urbà, al lloc anomenat, també, de Palau durant el s XIX. És format per blocs d'habitatges i cases unifamiliars urbanitzades segons el model de la ciutat jardí seguint un vell projecte del 1924. Fou promogut els anys quaranta per la Caixa d'Estalvis Laietana de Mataró.

47 CATALUNYA - HISTÒRIA

Rocafort  (Martorell, Baix Llobregat)  Antiga fortalesa, situada en un puig sobre l'Anoia, al sud de la vila. Pertanyia als Castellvell, que al principi del s XII hi fundaren el priorat benedictí de Sant Genís de Rocafort. Queden restes de murs, flanquejats de torres rodones, entorn de les ruïnes de l'església de Sant Genís.

48 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Rocafort  (el Pont de Vilomara i Rocafort, Bages Poble (421 m alt) (ant: Palau de Versa). Hi ha l'església de Santa Maria del Marquet; de la primitiva construcció mossàrab perdura solament la capella rectangular de la capçalera, i la resta, d'una sola nau amb volta de canó, és del s XII; s'hi conserva el sarcòfag de l'últim senyor, Pere de Sitjar, de l'escultor Berenguer Ferrer. Destaquen també al poble les restes del castell de Rocafort, documentat ja al s X.

49 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Rocafort  (Catalunya, s XIII)  Cavaller. Era un dels homes d'armes del rei Jaume I. Al Llibre dels Feyts apareix en dues ocasions, sempre al costat del monarca: la primera a la rendició de Menàrguens, durant la campanya contra els Cabrera que usurpaven el comtat d'Urgell (1228), i la segona a la batalla de Portopí, alsInici página inicis de la conquesta de Mallorca (1229).

50 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Rocafort, Asbert de  (Catalunya ?, s XIII - Aversa, Itàlia, 1308)  Cavaller. Germà petit i company d'armes de Bernat de Rocafort, a l'expedició a Orient. Amb el seu oncle Dalmau de Sant Martí, matà a llançades, pel juny de 1307, el noble Berenguer d'Entença, al xoc que, per confusió es produí a la vila de Nestos. A la darreria de l'any següent seguí la tràgica sort del seu germà. Morí amb ell d'inanició, al castell d'Aversa, presoner de Robert de Nàpols.

51 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Rocafort, baró de  Veure> Armengol, Antoni d'.

52 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA

Rocafort, Bernat de  (Calàbria, Itàlia, s XIII - Aversa, Itàlia, 1309)  Guerrer. Feudatari del rei Frederic II de Sicília a Calàbria, per la pau de Caltabellotta cedí els seus castells al rei Robert I de Nàpols, però exigí una forta indemnització i es guanyà l'antipatia d'aquest (1302). Al davant de mil almogàvers i mil dos-cents homes a cavall, en dues galeres, es traslladà a Orient. Ramon Muntaner els anà a rebre a Ània i passaren a Efes. Roger de Flor el nomenà senescal de la host i el prometé amb la seva filla. Combaté valerosament els turcs a la batalla del Taurus i arribà entre els altres catalans a la Porta de Cilícia (1304). Assassinats Roger i l'almirall Ferran d'Aunés i empresonat, a Gènova, Berenguer d'Entença, Rocafort esdevingué pràcticament el cap de la Companyia catalana (1305). Durant dos anys romangueren a Gal·lípoli, defensant...  Segueix... 

53 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Rocafort, Bernat de  (Catalunya, s XII – s XIII)  Cavaller. Figurava al servei i consell de Pere I el Catòlic.

54 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Rocafort, Guillem de  (Urgell, s XII)  Noble. El 1194 figurava entre els garantidors dels acords entre el vescomte Ponç III de Cabrera i el rei Alfons I el Cast.

55 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Inici páginaRocafort, Joan  (Catalunya Nord ?, s XV)  Escriptor. N'ha estat conservada una bona poesia amorosa. Possiblement és seva una altra composició que, sense nom d'autor, apareix transcrita a continuació de l'anterior dins els cançoners de l'època. Hom creu que aquest poeta, de bona inspiració i obra tan poc coneguda, podria ésser un homònim ambaixador del comte de Foix que apareix a Navarra el 1456.

56 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Rocafort, Joan  (País Valencià, s XV)  Escriptor i mestre de teologia. Se'n conserva la resposta a una demanda poètica de Pere Martines, que contestà també un poeta més conegut, Francesc Ferrer. És probable que aquest Rocafort no hagí d'ésser confós amb l'homònim.

57 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Rocafort, Josep  (Sant Feliuet de Terrassola, Bages, s XVIII - Tona, Osona, 1784)  Eclesiàstic. Rector de Tona. Deixà manuscrits setze volums estudiant la genealogia de moltes famílies catalanes. L'obra es conservà durant anys a Oristà.

58 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI

Situació de la comarca de l'HortaRocafort de Campolivar  (Horta del Nord Municipi: 2,32 km2, 35 m alt, 6.829 hab (2015). Situat en terreny pla, al nord-oest de València. L'alta sèquia de Montcada rega el terme amb aigües del Túria i permet l'agricultura de regadiu, els principals conreus són les hortalisses i els tarongers. Petita indústria de fabricació de materials per a la construcció i del paper. Urbanitzacions i lloc de segones residències de qualitat amb nombroses torres. La població tingué un fort augment al llarg del s XIX, accelerat modernament per la proximitat de la ciutat de València. El poble és a dalt d'un turó, al nord de Godella; convent augustinià de Sant Sebastià (1434), amb l'església parroquial (s XVII). Àrea comercial de València. Ajuntament

59 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA

Inici páginaRocafort de Llitera  (Sant Esteve de Llitera, Llitera Poble que forma un enclavament (7,29 km2) entre els municipis del Campell, Peralta de la Sal i Tamarit de Llitera. La seva església parroquial (Sant Miquel) depenia de la de Pelegrinyó. Dins el terme hi ha el santuari de la Mare de Déu de la Guàrdia.

60 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca de la Conca de BarberàRocafort de Queralt  (Conca de Barberà Municipi: 8,63 km2, 562 m alt, 256 hab (2014). Situat en un fondal al sud-oest del coll de Deogràcies, a la capçalera del riu Vallverd, afluent del Francolí. Més d'una tercera part del territori és inculte (matollar i bosc). Agricultura de secà, amb predomini de cereals, vinya i ametllers; minsa agricultura de regadiu. Cooperatives agràries. Antic comerç especialitzat en safrà. Estiueig. Màxim de població a l'any 1887 (llavors 813 h), i des d'aleshores s'ha anat reduint; molts emigraren, sobretot a Amèrica, arran del desastre de la fil·loxera. El poble es troba entre el riu de Vallverd i el seu afluent la riera de Rocafort. L'església parroquial de Sant Salvador és barroca. El castell de Rocafort, que fou el centre de la baronia de Rocafort, no es conserva; modernament s'ha bastit un nou castell aprofitant les pedres del lloc enderrocat de Torlanda. Àrea comercial de Valls. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades - Escola Sant Roc

61 CATALUNYA - HISTÒRIA

Rocafort de Queralt, baronia de  (Rocafort de Queralt, Conca de Barberà)  Jurisdicció senyorial que passà per successió als Queralt (s XV). Centrada al castell de Rocafort. Després passà als Centelles, comtes d'Oliva. El 1515 fou comprada pel doctor en lleis i del reial consell Joan d'Armengol, senyor de les baronies de Vallespinosa i de Montagut. Fou confirmada com a títol del regne el 1747 a Antoni d'Armengol i d'Aimeric (mort el 1764), baró de Calabuig. Passà per enllaç (1805) als Peguera, marquesos de Foix, que la posseïren fins al 1881. El 1930 fou rehabilitada per Ferran d'Alemany i Milà i es troba vacant des del 1954.

62 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Rocafort de Vallbona  (Sant Martí de Riucorb, Urgell Poble (446 m alt), situat a la riba esquerra del riu Corb. L'església (la Transfiguració) és sufragània de la parròquia de Sant Jaume de Nalec. Es conserva en part l'antic castell de Rocafort. El lloc fou de la senyoria de l'abadessa de Vallbona de les Monges. FormàInici página municipi independent fins l'any 1972. L'antic terme comprenia, també, els pobles del Vilet (o Vilamanyanor) i de Llorenç de Vallbona.

63 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Rocafort i el Pont de Vilomara  (Bages)  Veure> Pont de Vilomara i Rocafort, el.

64 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Rocafort i Sansó, Ceferí  (la Pobla de Segur, Pallars Jussà, 1872 – 1917)  Geògraf, arqueòleg i historiador. Fou membre del Centre Excursionista de Catalunya, en el Butlletí del qual col·laborà, així com en la Geografia de Catalunya de Carreras i Candi, de la qual féu el volum de la província de Lleida. Una altra obra seva és España regional.

65 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Rocafull, Guillem de  (País Valencià, s XVI)  Lloctinent general de Mallorca (1558-64). De temperament indomable i despòtic, aconseguí de dominar de moment les bandositats familiars i garantir l'ordre públic i posar fi al desgovern de la fi de la lloctinència de Gaspar Marrades. Davant el perill turc (incursió a Alcúdia el 1558, a Sóller el 1561), promogué amb gran energia les obres de fortificació de l'illa -el 1560 encarregà la fortificació de Palma de Mallorca a l'enginyer Calvi, el qual inicià una obra de nova planta de gran envergadura-, activitat que vigilà personalment al llarg de tot el litoral. No es mobilitzà, en canvi, davant l'atac turc a Ciutadella, a Menorca, el 1558. La seva política de defensa deixà la universitat mallorquina en una greu situació econòmica.

66 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Rocafull, Guillem de  (Catalunya, s XIII)  Cavaller. Figura destacada de la campanya de Jaume I a Múrcia (1266).

67 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaRocaguinarda, Perot  (Oristà, Osona, 1582 - Nàpols ?, Itàlia, d 1635)  Bandoler. Anomenat Perot lo Lladre. Fou cabdill de la bandositat dels nyerros, en defensa de la qual va combatre fins al 1611, any en que, havent estat perseguit durant molt de temps per ordre dels virreis, l'arquebisbe de Saragossa signà l'indult del bandoler a canvi de la seva sortida de la Península en un termini de 22 dies. Rocaguinarda anà a Nàpols, on, nomenat capità d'un terç de tropes regulars, serví al rei fins que morí.

68 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Rocallaura  (Vallbona de les Monges, Urgell Poble (649 m alt), situat en un turó a la capçalera de la riera de Maldanell, prop de les fonts de l'aigua de Rocallaura, d'aigües bicarbonatades càlciques litíniques. De l'església parroquial de Sant Llorenç depenien les sufragànies de Montblanquet i de Montesquiu, així com el santuari de la Mare de Déu del Tallat; del del 1822 guarda aquesta imatge, molt venerada a la comarca. El primitiu edifici de transició del romànic al gòtic ha estat molt malmès per reformes posteriors i han estat destruïts els retaules i ex-vots procedents del Tallat. Ha desaparegut totalment l'antic castell de Rocallaura. El lloc fou de la senyoria de l'abadessa de Vallbona de les Monges, municipi al qual havia estat unit fins el decenni de 1920-30. Formà municipi independent fins el 1970.

69 CATALUNYA - HISTÒRIA

Rocamartí, comtat de  (Catalunya Títol concedit el 1702, per Felip V, a Francesc Comes i Torró. Senyor de Rocamartí (que havia comprat). El títol passà als Solà, senyors de la Donzell, i als Foixà.

70 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Rocamaura, puig de  (Torroella de Montgrí, Baix Empordà Contrafort (226 m alt) del Montgrí, prop de la costa, que domina el poble de l'Estartit per ponent. Des del 1078 fins al s. XII apareix esmentat el castell de Rocamaura dins les possessions dels comtes d'Empúries, però no hi ha restes d'aquesta fortificació.

71 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA

Rocamora  (Sopeira, Ribagorça Santuari de la Mare de Déu de Rocamora, al terme d'Aulet (fins el 1970 del municipi de Sant Orenç), a la dreta de la Noguera Ribagorçana, en un coster que domina la confluènciaInici página d'aquest riu amb la riera d'Aulet.

72 CATALUNYA - ART

Rocamora, Els  (Barcelona, 1982 - )  Companyia de titellaires de fil. Creada per Carles Cañellas (Barcelona, 1954), alumne de Pepe Otal. Per la companyia han passat molts artistes d'aquesta especialitat, i ha presentat nombrosos espectacles. Ha participat en més de 240 festivals internacionals, i, entre els guardons rebuts, destaquen el premi al millor espectacle de la 2a Mostra de Teatre de Titelles de l'Estat espanyol (1985), la menció especial del jurat del XVII Festival Internacional de Teatre de Sitges, el premi de teatre de la Biennal d'Art Jove Barcelona (1985), el Premi de reconeixement a la Carrera "La Luna d'Argento 2004" del Festival Internacional de Teatre de Titelles "La Luna è Azzurra" de San Miniato (Pisa) i el Guardó a la Millor Animació al "11th. World Festival of Puppet Art 2007" de Praga. Actualment la companyia és coneguda com Rocamora Teatre.

73 CATALUNYA - HISTÒRIA

Rocamora, marquesat de  (Catalunya Títol concedit el 1890 a Ferran Roca de Tagores i Aguirre-Solarte, després segon marquès de Molins, en record de l'antiga senyoria dels seus avantpassats. Continua en la mateixa família.

74 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Rocamora, Tomàs de  (València, v 1575 - Palma de Mallorca, 1653)  Bisbe de Mallorca (1644-53) i mestre general de l'orde dominicà. Vers el 1593 professà al convent dominicà de Saragossa i estudià a la seva universitat. En el capítol general de l'orde de Tolosa del 1628 fou creat mestre de teologia i tramès al convent d'Oriola, d'on fou prior de la comunitat i rector de la universitat. El 1642 assistí al capítol general de Gènova, on fou deposat el català Rodolfí i elegit el francès Miquel Margarin, germà del cardenal. L'oposició al candidat francès féu elegir Tomàs de Rocamora com a mestre general de l'orde, però el papa Urbà VIII féu reposar al cap de poc Rodolfí i cessà així el curt generalat de Rocamora (1642-43). Bisbe de Mallorca, obtingué el 1649 la reconciliació dels dos partits ciutadans rivals dels caraments i caravalls, i destacà per la seva actuació en la pau del 1647 i en l'epidèmia del 1652. És autor de dos tractats llatins explicant les incidències del capítolInici página de Gènova del 1642 i la seva elecció com a mestre general.

75 CATALUNYA - HISTÒRIA

Rocamora, vescomtat de  (Catalunya Títol concedit el 1848 a Marià de Rocamora (òlim Roca de Togores i Carrasco), primer marquès de Molins. Continua en la mateixa família.

76 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Rocamora, Vicent de  (València, 1600 - Amsterdam, Holanda, 1684)  Frare dominicà. Fou famós per la seva pietat i eloqüència, que li valgueren el càrrec de confessor de la infanta Maria, després emperadriu d'Àustria. En 1643 aparegué com a estudiant de medicina a Amsterdam i adepte del judaisme amb el nom d'Isaac. Exercí un paper preponderant en la comunitat sefardita d'aquella ciutat, en especial com a dirigent del cercle literari de l'Academia de los Sitibundos. El seu fill, Selomó, exercí de metge a Amsterdam.

77 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Rocamora d'Argençola  (Argençola, Anoia)  Poble, al vessant oriental dels altiplans que limiten la Segarra per l'est, a la dreta de la riera d'Argençola. La seva església parroquial (Sant Jaume) depenia de la de Bellmunt de Segarra.

78 CATALUNYA - HISTÒRIA

Rocamora de Sant Magí  (Pontils, Conca de Barberà Antic poble i masia, al vessant septentrional de la serra de Brufaganya, al sud del santuari de Sant Magí de Brufaganya, que fou fundat dins el seu antic terme parroquial (i per aixó dit abans Sant Magí de Rocamora). L'antiga església parroquial (Sant Jaume), romànica, és en ruïnes; el segle XVII fou agregada a la de Sant Magí.

79 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Rocamora i Bernat, Ramir  (Reus, Baix Camp, 1877 - Verges, Baix Empordà, 1939)  Escultor. Format a la càtedra de Casals i Vernis, estudià a l'Académie des Beaux-Arts de París. Concorregué a l'Exposició de Belles Arts de Barcelona del 1896 i a la del 1907. El 1906 retornà de París i s'establí a Sarrià (Barcelona). Exposà,Inici página individualment, a la Sala Parés el 1914 i, col·lectivament, a l'Exposició de Primavera del 1932. És autor, entre d'altres, de Vell captaire a la porta d'una església, Sant Josep i el nen Jesús, Sant Francesc i de diversos retrats d'Alfons XII.

80 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Rocamora i Rivera, Manuel  (Barcelona, 1863 – 1948)  Escriptor. Passà la joventut a Reus, on fou dels fundadors de "La Veu del Camp" i "Lo Sometent". Participà en els jocs florals i fou secretari de la Unió Catalanista i de l'Orfeó Català. Dirigí les publicacions "Montserrat" i "La Barretina" i fou redactor de "La Veu de Catalunya". Com a poeta publicà Joguines (1893) i De tota mena (1902). També escriví teatre romàntic i costumista i la novel·la Vergonya (1905).

81 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Manuel Rocamora i VidalRocamora i Vidal, Manuel  (Barcelona, 2/abr/1892 – 6/feb/1976)  Col·leccionista, pintor i historiador. Es formà a Llotja amb Feliu Mestres. Guanyà la medalla d'or del concurs Masriera el 1929, any en què exposà per primer cop a La Pinacoteca. Adscrit al Saló de Barcelona, des dels anys 1930 féu exposicions individuals d'obres d'un realisme vist amb sensibilitat i lirisme. Reuní una importantíssima col·lecció d'indumentària, exposada al Museu de les Arts Decoratives de Barcelona el 1933, i donada en part, el 1969, al Museu Tèxtil i d'Indumentària de Barcelona. Contribuí a la revaloració del carrer de Montcada. Publicà Un siglo de modas barcelonesas (1750-1850) (1944), Historia de la navegación aérea en Barcelona (1948), La mode en Espagne au XVIe siècle (1955) i Fernando Sor (1778-1839) (1957), entre altres obres. Fundació Rocamora (en castellà)

82 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Rocaprevera  (Torelló, Osona)  Santuari marià, situat al sud de la vila, a la riba del Ter i prop del puig de la Guàrdia. És esmentat des del 1402, encara que la llegenda diu que fou fundat el 1280 per un prevere dit Marc Roca. El 1429 fou renovada la capella. Durant el s. XVI s'hi veneraren també sant Fortià i sant Sebastià. A la fi del s. XVIII hom construí un nou temple, que fou reemplaçat per l'actual el 1924, obra de l'arquitecteInici página Josep M. Pericas, completat els anys setanta amb un campanar i un atri. La imatge antiga, perduda en la profanació del 1936, fou reconstruïda el 1939.

83 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Rocarol i Faura, Josep  (Barcelona, 1882 – 1961)  Pintor i escenògraf. Format a Llotja i al taller de Soler i Rovirosa. Freqüentà Els Quatre Gats, on esdevingué íntim amic de Picasso. Freqüentà també el taller Guaiaba. Enquadrat a l'escola realista catalana d'escenografia, debutà el 1912 amb La Segrada Família d'Avel·lí Artís. Fou molt temps escenògraf titular del teatre Romea de Barcelona i treballà també per al Centre de Lectura de Reus. Participà com a aquarel·lista a diverses exposicions.

84 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Roca-rossa  (Tordera, Maresme)  Canònica augustiniana (Santa Maria de Roca-rossa), de l'antiga demarcació de Vallmanya, de la parròquia d'Hortsavinyà. És en un contrafort (roca Rossa, 445 m alt.) del Montnegre, al nord d'Hortsavinyà, enmig d'una urbanització. Fou fundada el 1145 per Guerau III de Cabrera, sobre el seu alou de Fredena, de la jurisdicció d'Hostalric. En fou el primer prior l'exmonjo Bernat, que rebé la donació i començà l'edificació de l'església. Una llarga sèrie de donacions dels nobles veïns, consignada en el Cartoral de Roca-rossa (ara a l'arxiu capitular de Solsona), permeté d'aixecar la gran església romànica de transició, subsistent en bona part, i de crear una comunitat canonical composta del prior, un cambrer, un sagristà, un pieter i un o dos canonges més. Al s XIV començà la decadència, fins el 1592, que fou secularitzada i els seus béns units a la nova diòcesi i capítol de Solsona. El priorat es convertí en masoveria.

85 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Rocasalva, Berenguer de  (Catalunya, s. XIV)  Castellà de la fortalesa de Bellver de Baridà. En 1344 acompanyà Pere III el Cerimoniós a la segona campanya del Rosselló per desposseir Jaume III de Mallorca. Formà part del consell reial d'aquesta avinentesa. Reté el castell de la Roca, que tenia Pagà, fill bastard del rei Jaume, i el féu presoner. Pere III el nomenà veguer de Cerdanya un cop finida la lluita. Pel novembre delInici página mateix any defensà el castell de Llívia d'una incursió de Jaume III.

86 CATALUNYA - HISTÒRIA

Roca-sança  (Guardiola de Berguedà, Berguedà)  Antic hospital i casa d'hostalatge, a l'antic camí que per Gréixer i coll de Jou es dirigia a Bagà. Al seu voltant es formà el veïnat de l'Hospitalet de Roca-sança. És documentat des del 1279, però existia un segle abans, segons l'estructura de la petita esglesiola romànica de Santa Maria, gairebé ofegada pel casal que té adossat. Als s XIII i XIV era regida per un sacerdot, amb el títol de rector, i alguns servents que recaptaven per a la capella i s'encarregaven dels malalts i els vianants. Des del s XIV en tingueren cura donats i ermitans. Complerta la seva missió d'hospital, quedà com a simple santuari marià.

89 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Roca-sitjana, serra de  (Castellcir, Vallès Oriental Alineació muntanyosa (853 m alt), al límit amb Osona (Sant Martí de Centelles), al sud de Sauva Negra.

90 CATALUNYA - HISTÒRIA

Rocaspana  (el Pont de Claverol, Pallars Jussà Antic terme, fins al 1969 del terme d'Hortoneda de la Conca. És esmentat el s. XIV.

91 CATALUNYA - HISTÒRIA

Rocaspana  (Vilanova de Meià, Noguera)  Antiga quadra, dins el terme de Santa Maria de Meià.

92 CATALUNYA NORD - HISTÒRIA

Rocavella  (la Roca d'Albera, Rosselló Despoblat, dit també Torrent.

93 CATALUNYA NORD - HISTÒRIA

Inici páginaRocaverd  (Trevillac, Fenolleda Antic castell, al nord-oest del poble, dominant l'Adasig, que estigué infeudat als Perapertusa.

94 CATALUNYA - HISTÒRIA

Rocaverd  (Bellcaire d'Urgell, Noguera)  Antiga granja de Poblet, existent des de vers la fi del s XII, des dón s'explotaven un lot de terres concedides al monestir pels volts del 1177. Desaparegué molt aviat, i els seus béns s'uniren a la veïna de Torredà.

95 CATALUNYA-ARAGÓ - HISTÒRIA

Roccapalumba, baronia de  (Sicíla, Itàlia)  Jurisdicció feudal confirmada a Francesc de Montcada i Cirino (mort el 1742), que l'havia comprada el 1715. El 1802 passà als Platamone, ducs de Cannizaro.

96 CATALUNYA-ARAGÓ - HISTÒRIA

Roccapalumba, principat de  (Sicíla, Itàlia)  Títol concedit el 1630 a Margarida Orioles. Passà als Galletti amb la denominació de principat de Soria.

97 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Rocha y Duji, Ramón de la  (Santa Cruz de Tenerife, Canàries, 1800 - Mallorca ?, s XIX)  Militar. Era capità general de Catalunya (1849-54) quan esclatà l'aixecament d'O'Donnell el juny de 1854, en el qual no era implicat. Es resistí a incorporar-s'hi i amb aixó facilità indirectament la revolta popular del 14 de juliol. Acceptà llavors verbalment els fets, però, obsessionat pel manteniment de l'ordre públic, s'enfrontà a la junta popular de Barcelona presidida pel general Contreras i volgué mantenir les autoritats anteriors. La seva situació es féu inestable en impedir l'enderrocament de les muralles i en prohibir l'ús de les selfactines (25 de juliol) davant l'extensió de la vaga obrera. Fou substituït pel general La Concha després de fugir el 5 d'agost gràcies a la intervenció del cònsol anglès. Posteriorment els moderats el feren senador (1857) i del juliol deInici página 1858 al maig de 1859 fou capità general de les Balears.

98 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Rocha García, Juan José  (Cartagena, Múrcia, 1877 – Barcelona, 1938)  Polític republicà radical. Conegué Lerroux (1904), s'instal·là a Barcelona el 1905 i aviat fou el seu secretari particular (1906-09). Fou regidor a partir del 1913, cap de la minoria radical a l'ajuntament i alcalde de Barcelona (1917). Més tard, amb la proclamació de la Segona República, fou ambaixador a Portugal i, successivament, ministre de marina (1933-35), d'estat (1935) i d'instrucció pública (1935) en diversos governs de majoria radical. S'anà implicant en els negocis foscs creats a l'entorn del partit i hagué de dimitir i retirar-se de la vida política arran dels escàndols de l'estraperlo, Tayà, etc.

99 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Rocina  (Bolulla, Marina Baixa Despoblat, del qual ja era annex el 1534. Era lloc de moriscs (tenia 16 focs el 1563). El 1574 ja no és esmentat.

100 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Rocnegre  (Conflent / Vallespir)  Serra (2.763 m) del Pirineu axial, situada al nord del massís del Canigó, que separa les dues comarques, així com la conca de la Tet (vessant septentrional) de la conca del Tec (vessant meridional). Assoleix la seva màxima altitud al pic de Tretzevents.

Anar a:  Rocabertí i de P ]  [ Rocaberti i F ]  [ Rocabr ]  [ Rocafort ]  [ Rocag ]  [ Rocap ]Inici página

A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Logo de Dades dels Països CatalansEntrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ BlocContactar amb Dadescat

© 2006-2016 Associació Sense Límits / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons

Sense Límits a Internet: Sense Límits / Alt Camp Info / Directori Alt Camp / Masia Virtual -