A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Inici ] Entrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ Bloc ]              Contactar amb Dadescat

Anar a:    Rod ]    [ Rode ]    [ Rodi ]    [ Rodona ]    [ Rodriguez ]    [ Rodriguez i d ]

La casualitat afavoreix l'esperit preparat. (Louis Pasteur)

1 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Roda, Agustí  (Tortosa ?, Baix Ebre, s XVII)  Mestre argenter. Era gendre i ajudant d'Eloi Camanyes. Col·laborà amb aquest a la realització de la custòdia de la seu de Tortosa.

2 FRANJA PONENT - HISTÒRIA

catedral de Roda (Ribagorça)Roda, bisbat de  (Franja de Ponent)  Diòcesi conflictiva (o bisbat de Ribagorça) i d'història accidentada creada com a successora de l'antic bisbat de Pallars. Als seus orígens comprengué els comtats de Ribagorça, Sobrarb i Pallars, en llurs nuclis originaris, però a partir del 1040 fou retallat a la part de Sobrarb pel nou bisbat d'Osca i poc després ho fou per la part urgellenca; quedà així pràcticament reduït al territori comprès entre el Cinca i la Noguera Ribagorçana però amb les valls de Serret, Boí i algunes altres esglésies del Pallars, per acord amb els bisbes d'Urgell (1140). A partir del 1080 començà a expandir-se per la Barbatània i arribà el 1101 aInici página incorporar-se la ciutat de Barbastre, on es traslladaren temporalment els seus bisbes, però que fou una constant font de discussions amb Osca (finalment Barbastre fou annexada a Osca el 1203, quan els bisbes de Roda havien passat ja a Lleida). El bisbat de Roda s'originà vers el 956, quan el comte...  Segueix... 

3 FRANJA PONENT - ART

Roda, catedral de  (Roda de Ribagorça, Ribagorça Temple, d'estil romànic, construït entre el 1056 i el 1067 seguint l'estil llombard predominant a Catalunya. De tres naus i tres absis, conserva en un absis lateral, tapiat per la construcció de la sagristia, un conjunt pictòric mural del s XII, relacionable amb el mestre de Taüll. La cripta, sota l'absis esquerre del temple, que té el sepulcre romànic de Sant Ramon, és decorada amb pintures murals del s XIII. De la mateixa època són les pintures que decoren la capçalera d'una capella annexa al claustre de la catedral. Al temple es conserva un Crist clavat en creu i un Sant Joan, part d'un Davallament, i la imatge d'una Verge, tots romànics.

4 FRANJA PONENT - LITERATURA

Roda, Genealogies de  (Franja de Ponent)  Text historiogràfic en llatí. Contingut en l'anomenat Còdex de Roda, que, en el seu sector més antic, que és el que conté les Genealogies, fou redactat a Nàjera vers 980-990 a iniciativa de la cort navarresa. Fou dut a Roda de Ribagorça dins el període 1129-34, probablement per Pere, abat d'Irache, que fou bisbe de Roda en aquests anys. Les Genealogies són dels reis de Pamplona de les branques Ènnega i Ximena, dels comtes d'Aragó, de Pallars i Ribagorça, de Gascunya i de Tolosa, i són acompanyades d'una cronologia dels reis de França. D'aquestes sèries, procedeixen de la Catalunya occidental, i probablement de Roda-Alaó, les relatives als comtes de Pallars i Ribagorça, i també als reis francs, i algunes notícies intercalades en les dels reis pamplonesos de la branca Ximena, dels comtes d'Aragó i dels de Gascunya. Aquests texts tenen un gran interès historiogràfic.

5 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Roda, Joan Antoni  Veure> Rodríguez-Roda i Compareid, Joan Antoni.

6 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaRoda, Sant Pere de  (Port de la Selva, Alt Empordà Veure> Sant Pere de Rodes.

7 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca del TarragonèsRoda de Berà  (Tarragonès Municipi: 16,53 km2, 57 m alt, 6.352 hab (2015). Situat al litoral, en una platja llarga i arenosa, al límit amb el Baix Penedès, al nord-est de Tarragona. El sector septentrional és accidentat pels contraforts de la serra de Quadrell. La superfície inculta ocupa quasi la meitat del terme, i és ocupada per la garriga, pasturatge i bosc. L'agricultura és predominantment de secà: sobresurt en primer lloc l'ametller, seguit d'oliveres, avellaners i garrofers. Cooperativa agrària. Amb tot, el sector turístic i dels serveis, concentrat al sector litoral del municipi, és la principal font d'ingressos. Augment demogràfic important des del 1960 (llavors, 583 h). El poble és al peu del sector muntanyós, a uns 2 km. de la costa; església parroquial de Sant Bartomeu. El municipi comprèn, a més, l'arc de Berà, monument històrico-artístic i mostra important de l'art romà a Catalunya, i la caseria i el santuari de Berà. Han estat identificats el castell de Roda i el de Berà. Àrea comercial de Tarragona. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades

8 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Rodà de Llanza, Isabel  (Barcelona, 1948 - )  Epigrafista i arqueòloga. Doctora per la Universitat de Barcelona (1974), fou tècnica del Museu d'Història de la Ciutat (fins el 1980), la qual cosa li permeté realitzar diverses excavacions a Bàrcino, i, des del 1985, fou professora titular i catedràtica d'arqueologia (1993) a la Universitat Autònoma de Barcelona. Ha investigat en epigrafia, escultura i arqueologia romanes i ha codirigit les excavacions del jaciment romanomedieval de Santa Maria de Panissars (el Pertús-la Jonquera). Entre una extensa bibliografia destaca la coautoria de la sèrie Inscriptions Romaines de Catalogne (1984-87, quatre volums publicats) i l'edició de Ciencias, metodologías y técnicas aplicadas a la Arqueología (1992).

9 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA

Roda de Ribagorça  (la Pobla de Roda, Ribagorça Antic municipi: 31,69 km2, 907 m alt, agregat al d'Isàvena. Antic lloc fortificat d'epoca romanovisigòtica, un cop reconquerida la regió pels comtes de Tolosa, esdevingué al s IX centre del nou territori de la Ribagorça, independent del Pallars des del 884. El 957 elInici página comte Ramon II de Ribagorça hi féu consagrar la catedral de Sant Vicenç de Roda, que esdevingué, amb l'aprovació del bisbe Eimeric de Narbona, seu del nou bisbat de Roda. La vila fou destruïda per una ràtzia musulmana (1017), i des del 1018 passà a dependre del regne de Pamplona. Sota domini aragonès, recobrà l'esplendor amb el bisbe Ramon Dalmau a finals del s XI. En el decurs del s XII, el trasllat dels bisbes, primer a Barbastre i després a Lleida, marcà la fi de la importància del poble, reduït a una petita comunitat de monjos, així com a lloc de residència de la noblesa.

10 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca d'OsonaRoda de Ter  (Osona Municipi: 2,18 km2, 443 m alt, 6.122 hab (2015). Situat al mig de la plana de Vic, a la riba esquerra del Ter, en contacte amb les Guilleries, al nord-est de Vic. Conreus de moresc, farratge i cereals d'hivern, sense regar. El sector industrial és força diversificat i compta amb una certa tradició tèxtil, iniciada vers el 1840, en aprofitar les aigües del Ter; també hi ha indústria de la construcció, de la fusta i química. Població en ascens. La vila és a banda i banda del Ter, sobre el qual hi ha un pont medieval. Església parroquial de Sant Pere. Museu Municipal d'Arqueologia. El municipi comprèn, a més, el barri i santuari del Sòl del Pont i la caseria del Carrer dels Pèlics. El 1836 li fou segregat el terme de les Masies de Roda. Àrea comercial de Vic. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades - Centre Esportiu - Institut Miquel Martí i Pol - Teatre Eliseu

11 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Frederic Roda i PérezRoda i Pérez, Frederic  (Barcelona, 15/gen/1924 - Bellaterra, Vallès Occidental, 1/mar/2006)  Director teatral, actor i crític. Fill de Frederic Roda i Ventura. Impulsador de l'Agrupació Dramàtica de Barcelona, dirigí, entre altres, L'òpera de tres rals (1963), de B. Brecht, que ocasionà la suspensió governativa de l'Agrupació. Promogué el premi Josep M. de Sagarra, per a obres teatrals inèdites, tot formant part del jurat. Exercí la crítica teatral en el setmanari "Destino" i fou sots-director de l'Institut del Teatre de Barcelona (1970-80). Vice-president de Pax Christi i fundador deInici página l'Institut de Polemologia Víctor Seix. Sempre va distingir-se per la seva activitat en favor de la pau.

12 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Frederic Roda i VenturaRoda i Ventura, Frederic  (Barcelona, 1898 – 7/mar/1967)  Advocat i polític. Es llicencià en dret el 1920. Fou passant de Bertran i Musitu i milità, com aquest, a la Lliga Regionalista. Fou regidor de l'ajuntament de Barcelona (1934). Vicepresident de Palestra, fou secretari del Col·legi d'Advocats de Barcelona. El 1952 n'era membre de la junta i el 1962, degà. La seva mort es produí de sobte després que com a degà sortia de defensar vint intel·lectuals detinguts per raons polítiques. Del 1959 ençà era membre de l'Acadèmia de Legislació i Jurisprudència.

13 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Rodamilans, Àngel  (Sabadell, Vallès Occidental, 1874 – 1936)  Compositor. Es formà musicalment a l'Escolania de Montserrat, on estudià amb Manuel Guzmàn i fou deixeble de piano d'Enric Granados. Professà l'any 1923 com a monjo de Montserrat. Compongué obres religioses per a veus mixtes: himnes, lamentacions, magnífcats, misses, salves i vespres. Les més destacades són 3 misses per a l'escolania, a tres veus i orgue, una Salve Regina a sis veus i orgue i un Laudibus cives, per a solistes, dos cors i orgue.

14 CATALUNYA - PUBLICACIÓ

Rodamón  (Barcelona, 1978 - 1990)  Setmanari juvenil en llengua catalana. Editada per Maria Lluïsa Puig. De periodicitat setmanal al començament, després passà a mensual. Es dirigia a nois i noies en edat d'escolarització.

15 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Rodanes, les  (Vilamarxant, Camp de Túria Elevacions muntanyoses, a la dreta del Túria i al sud de la vila, formades per la Rodana del Pic (324 m alt) i la Rodana Gran (345 m).

16 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaRodas, Agustí  (Barcelona, 1816 – 1878)  Cantant. Obtingué bon èxit amb el seu repertori d'òperes, tant al Liceu com a diversos teatres d'Itàlia.

17 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Rodeja  (Porqueres, Pla de l'Estany)  Masia, als vessants septentrionals de la serra de Sant Patllari, en els quals neix la riera de Rodeja, afluent del Ser per la dreta dins el terme de Serinyà.

18 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Rodeja i Galter, Eduard  (Figueres, Alt Empordà, 1896 – 1968)  Historiador. Fou cronista oficial de la seva ciutat, sots-president de l'Institut d'Estudis Empordanesos i director de l'Escola d'Arts i Oficis. Publicà la monografia Llibre de Figueres (1962).

19 CATALUNYA - HISTÒRIA

Rodell  (Talavera, Segarra Antic poble, anomenat antigament Bordell, damunt la serra que separa la ribera de Cervera de la vall de l'Anoia.

20 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Ródenas i Rodríguez, Llibertat  (Xera, Plana d'Utiel, 1892 – Mèxic DF, Mèxic, 1970)  Anarco-sindicalista. Destacà com a hàbil polemista i activa propagandista de les idees àcrates. El 1918 es traslladà a Barcelona, i inicià les campanyes de propaganda pels pobles del Camp de Tarragona, i després pel País Valencià, juntament amb Eusebi C. Carbó. En esclatar la guerra civil anà cap al front d'Aragó amb la columna Durruti, i participà en nombroses accions de guerra. Morí exiliada.

21 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Rodergas i Calmell, Josep  (Barcelona, 1888 – 1962)  Escriptor. Llicenciat en lletres, fou fundador i president de l'Orfeó Gracienc. Secretari de la Unió Catalanista, col·laborà especialment a "La Tralla", "Cu-cut!"Inici página i "Renaixement". Escriví obres de teatre, però destacà per la seva obra de recerca: Art i monuments. Catalunya (1926), Els pseudònims usats a Catalunya (1951) i Bibliografia de Ramon Miquel i Planas (1952).

22 CATALUNYA NORD - MUNICIPI

Situació de la comarca del ConflentRodés  (Conflent Municipi: 18,11 km2, 210 m alt, 632 hab (2013). Situat a l'extrem oriental de la comarca, al límit amb el Rosselló, a banda i banda de la Tet, que en aquest indret passa engorjada entre el pas de la Guillera i el pas de Rodés. El sector meridional està accidentat pels darrers contraforts dels Aspres. S'hi conreen, de secà, cereals i vinya. Producció de vi de taula i de vi de qualitat superior. També s'hi conreen fruiters i hortalisses. Explotació forestal. El poble, que agrupa tota la població del municipi, s'assenta en un coster, a la dreta de la Tet, al límit mateix de la comarca. Hi consta el castell de Rodés (del s XI). El terme comprèn els antics termes de Croses (amb l'església parroquial de Domanova), de Glevella i de les Cases i el despoblat de Ripodera. Àrea comercial de Perpinyà. Ajuntament - Turisme (en castellà)

23 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Rodés  (Rialb de Noguera, Pallars Sobirà Poble (1.091 m alt), fins al 1969 del terme de Surp, situat en un coster, davant la riba dreta de la Noguera Pallaresa. De l'església parroquial (Sant Vicenç) depenia la de Sant Romà de Tavèrnoles. Dins el terme del desparegut castell de Rodés es trobava el monestir d'Oveix.

24 CATALUNYA - HISTÒRIA

Rodes, baronia de les  (Catalunya Títol concedit el 1848 a l'hisendat i veí de Figueres Joan Puig i Descals (Darnius, Alt Empordà v 1803 - Barcelona 1863) de la pairalia can Descalç, a Darnius.

25 CATALUNYA - LITERATURA

Rodes, bíblia de  Nom d'una de les dues bíblies de Ripoll.

26 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Rodes, monestir de  (el Port de la Selva, Alt Empordà Veure> Sant Pere de Rodes.

27 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaRodés i Mir, Rosa  (Barcelona, 1906 - ?, 1975)  Guitarrista. Estudià amb els mestres Mas, Prat i Llobet. Ha donat nombrosos recitals al país i a l'estranger, en particular a Alemanya.

28 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Rodes, Sant Pere de  (el Port de la Selva, Alt Empordà Veure> Sant Pere de Rodes.

29 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Rodes, serra de  (Alt Empordà Extrem oriental dels Pirineus axials que segueix la direcció nord-nord-oest - sud-sud-est, despresa de la direcció oest-est de l'Albera. Forma l'espinada de la península del cap de Creus i l'eix, al nord de la falla Vilajuïga-Roses, culmina a 670 m al puig de Sant Pere de Rodes (el monestir és en un repeu a 540 m) i a 613 m al Pení, que domina el cap Norfeu. Les carreteres aprofiten dues barrancades, del Port de la Selva a Roses, i a Cadaqués.

30 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Rodés i Aries, Vicent  (Alacant, 1783 – Barcelona, 1858)  Pintor neoclàssic i litògraf. Format a l'Acadèmia de Sant Carles de València, va traslladar-se a Barcelona l'any 1820 i hi va romandre fins a la mort. El 1834 ingressà com a professor a Llotja, escola de la qual després fou director. Excel·lí en el retrat, especialment de busts femenins. Entre les seves obres hi ha Abraham pren Agar per muller, un cèlebre retrat de l'escultor Damià Campeny i un retrat del general Castaños.

31 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Rodés i Baldrich, Felip  (l'Hospitalet de Llobregat, Barcelonès, 1878 – Barcelona, 1957)  Polític i advocat. Membre del Centre Nacional Republicà, fou diputat el 1905 pel districte de Balaguer i el representà fins al 1923. Va ésser també secretari de l'Assemblea de Parlamentaris. Membre de la Lliga, l'1/nov/1917 ocupà la cartera d'Instrucció Pública en un gabinet presidit per García Prieto. Prengué part en una campanya deInici página mítings a favor del sufragi universal. El 1936 tornà a ésser elegit diputat per Barcelona.

32 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Rodés i Campderà, Lluís  (Santa Coloma de Farners, Selva, 1881 - Biniaraix, Mallorca, 1939)  Astrònom i religiós jesuïta. Fou adscrit a l'Observatori de l'Ebre, i n'arribà a ésser director el 1920. Féu llargs viatges per Europa i pels Estats Units, per tal d'observar-hi diversos eclipsis i assistir als congressos de la Unió Astronòmica Internacional i de la Unió Internacional de Geodèsia. Pertanyia també a l'Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona. Durant la guerra civil preservà i mantingué en ús les instal·lacions de l'Observatori de l'Ebre, però hagueren d'ésser retirades l'abr/1938, a causa de la proximitat del front. És autor de treballs com De los cuerpos reales al éter hipotético (1915), El principio de Doppler-Fizeau en su relación con la ley de Kirchhoff (1919), Harmonies del firmament (1920), El Firmamento (1927) i La aurora boreal de 25 de enero de 1930 (1938).

33 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Rodil i Viuda, Domènec  (Figueres, Alt Empordà, 1763 – Madrid, 1805)  Músic. Fou violinista i professor a la Capella Reial de Madrid.

34 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Rodó, Joan  (Terrassa, Vallès Occidental, s XVIII - Madrid ?, s XIX)  Organista i frare agustí. Fou organista a l'Escorial. El 1827 publicà a Madrid un compendi del mètode de cant pla del pare Ignasi Ramoneda.

35 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Rodó, puig  (Sant Aniol de Finestres, Garrotxa Volcà (853 m alt), a la dreta de la capçalera de la riera de Llémena, al nord de la serra de les Medes.

91 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Rodó, puig  (Bages)  Pic del Moianès (1.055 m alt), situat prop del límit amb Osona i del naixement de la riera d'Oló, afluent de la riera Gavarresa. És la màxima altitud del Moianès.

36 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaRodó i Casanovas, Antoni  (Barcelona, 1845 – Madrid, 1883)  Economista. Estudià dret a Barcelona i el 1878 s'establí com a advocat a Madrid. Formà part del moviment proteccionista català i atacà el lliurecanvisme a "La Mañana" de Madrid i a "La Renaixença" i al "Diari de Barcelona". Representà a Madrid el Foment de la Producció Nacional de Barcelona. Fou fundador de la Societat Protectora d'Animals i Plantes.

37 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Rodó i Samaranch, Pau  (Terrassa, Vallès Occidental, 1843 – Barcelona, 1894)  Escultor. Fou deixeble de Talarn. En 1869 fou pensionat a Roma, on visqué uns tres anys. La seva salut malmesa el féu retirar-se a Cauterets, on fundaria una acadèmia. També treballà a París. Féu escultura al·legòrica i religiosa.

38 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Rodó i Vergés, Gabriel  (Barcelona, 1904 - Bogotà, Colòmbia, 1963)  Violoncel·lista. Estudià a l'Escola Municipal de Música de Barcelona i fou solista de l'Orquestra Simfònica del Gran Teatre del Liceu i professor del conservatori del Liceu. Escriví composicions per a violoncel i obres de música de cambra.

39 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Rodolat, Ramon  (Tarragona, s XVII – s XVIII)  Militar. El 1713 assistí a la Junta de Braços celebrada a Barcelona on es decidí de continuar la resistència contra Felip V. Més tard fou designat per entrar a les Juntes adscrites al Govern Provisional Català. Després de la capitulació de Barcelona, els seus béns foren confiscats pels borbònics.

40 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Rodolí, Francesc  (Catalunya, s XVII – s XVIII)  Militar. Ocupà el grau de tinent del Regiment de Guàrdies Catalans, format l'any 1705. S'integrà posteriorment, amb el grau de tinent coronel, a les forces d'artilleria dirigides pel general Basset. Amb aquestes forces participà en la defensa durant el setge de Barcelona (1713-14).

41 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaRodón i Amigó, Pau  (Badalona, Barcelonès, 1870 – 1950)  Tècnic tèxtil. Acabats els seus estudis a l'Escola d'Arts i Oficis de Barcelona, dirigí una important manufactura tèxtil de Catalunya, i hi va obtenir vint-i-cinc patents d'invenció. El 1906 fundà la revista "Cataluña Textil", la primera del seu gènere creada a l'estat espanyol. El 1907 organitzà l'Escola de Teixits de Badalona. Va fer de professor de teoria dels teixits a la Unió Industrial de Barcelona, al Foment del Treball Nacional, a la Casa Provincial de Caritat i des del 1920 a l'Escola Elemental del Treball de Barcelona. És autor de Composició de lligaments (1895), Curs elemental del teoria del teixit (1911), Teoria del tissatge (1917), Draps de llana (1919) i Breus apunts de teoria del tissatge (1921).

42 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Rodon i Asènsio, Enriqueta  (Barcelona, 1862 – Madrid, 1903)  Fundadora de la congregació de terciàries franciscanes de la Mare de Déu del Bon Consell. Es dedicà a recollir noies petites desemparades i a la reforma de les menors recloses en les presons.

43 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Rodon i Bell, Martí  (Catalunya, s XVIII - Cartagena, Múrcia, s XVIII)  Metge. Seguidor de Josep Masdevall, emprà els seus mètodes per a combatré epidèmies. S'establí a Cartagena, on treballà al jardí botànic i on fou metge de l'hospital militar. El 1784 publicà una Relación de las epidemias que han afligido a Cartagena.

44 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Rodon i Binué, Eulàlia  (Badalona, Barcelonès, 1927 - 17/des/2013)  Llatinista. Catedràtica de filologia llatina i de llengua i literatura llatines a la universitat de Saragossa. El 1961 obtingué el premi Menéndez Pidal de l'Academia Española per la seva obra El lenguaje técnico del feudalismo en el siglo XI en Cataluña (1957). Ha representat oficialment l'estat espanyol en diversos congressos internacionals. Autora de nombroses publicacions sobre llatí medieval, lingüística general i filologia clàssica i moderna.

45 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaRodon i Font, Camil  (Badalona, Barcelonès, 1893 – 1971)  Tècnic tèxtil. Fill de Pau Rodon i Amigó. Estudià la teoria dels teixits a l'Escola d'Arts i Oficis de Barcelona, i a l'Escola de Teixits de Badalona (fundada pel seu pare), de la qual fou director des del 1918. Va ser professor del Centre de Dependents del Comerç i de la Indústria de Terrassa i director de la revista "Cataluña Textil". És autor d'El arte de la tapicería en la antigüedad (1918), La invención de la máquina Jacquard (1919) i Tres grandes decoradores del tejido (1921).

46 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Rodona, la  (Illa, Rosselló Església (Santa Maria de la Rodona), actualment desafectada. Romànica, del s XIII, incorporada al darrer recinte fortificat de la vila. Era flanquejada per un campanar, actualment destruït, i té un absis poligonal.

47 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Rodona, la  (Girona, Gironès Veïnat (fins al 1963 del terme de Santa Eugènia de Ter). Forma part del sector d'expansió de la ciutat i forma un continu urbà amb els nuclis pròxims de Santa Eugènia i de Salt.

48 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Rodonella, Guerau de  (Catalunya, s XIV)  Noble. El 1379 lluità en la defensa d'Atenes contra els navarresos. Fou premiat amb les propietats de Joan Conomines, que havia traït els catalans. El 1380 fou enviat a Catalunya, amb el bisbe Joan Boïl, per posar el ducat d'Atenes sota la sobirania directa de Pere III de Catalunya-Aragó, si aquest aprovava els articles d'Atenes (que hom ha qualificat de Carta Magna d'Atenes), cosa que aquest féu a Lleida. Tornà a Grècia i el 1386 fou novament enviat a Catalunya per demanar socors per a Atenes, assetjada pels florentins; arribà a Barcelona quan Joan I ja ocupava el tron, i reté homenatge al nou rei en nom d'Atenes. Hom no sap si arribà a tornar a Atenes.

49 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaRodonella, la  (Cercs, Berguedà)  Masia i barri miner, a la dreta del Llobregat, davant Sant Salvador de la Vedella, proper a les mines de lignit.

50 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca de l'Alt CampRodonyà  (Alt Camp Municipi: 8,48 km2, 312 m alt, 501 hab (2015). Situat al límit amb el Baix Penedès, al peu del coll de Rubiola, a l'esquerra del Gaià i accidentat pels contraforts meridionals de la serra del Montmell. Agricultura totalment de secà; el principal conreu és l'olivera, seguit dels de la vinya i els ametllers; els cereals i els garrofers han desaparegut pràcticament. Complementa l'economia l'avicultura i la indústria (mobiliari urbà, serveis i construcció); estiueig. El 1900 tenia 912 hab. El poble és centrat per l'antic castell de Rodonyà (s XIII), centre de la baronia de Rodonyà, i l'església parroquial de Sant Joan Degollat, neoclàssica del s XVIII. El municipi comprèn, a més, la urbanització de Santa Cristina. Àrea comercial de Valls. Alt Camp Informació - Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades - Escola Les Comes

51 CATALUNYA - HISTÒRIA

Rodonyà, baronia de  (Rodonyà, Alt Camp Jurisdicció senyorial (1409) centrada al castell de Rodonyà. Comprenia, a més, els llocs de Masarbonès, Montferri i les Quadres de Montagut. Fou adquirida el 1409 al rei per Bernat de Tamarit, senyor o castlà de Rodonyà. Passà per matrimoni (1723) als Vilallonga, senyors d'Estaràs, que la posseïen encara quan foren abolides les jurisdiccions senyorials.

52 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Rodoreda, Josep  (Barcelona, 1851 - Buenos Aires, Argentina, 1922)  Músic. Es formà musicalment a l'Escolania de Sant Jaume de Barcelona, sota la direcció de Nicolau Manent. Continuador de Clavé, dirigí la Societat Coral Euterpe a partir del 1874. Reorganitzà i dirigí la Banda Municipal de Barcelona i fou director de l'Escola Municipal de Barcelona a partir de l'any 1886. De la seva producció amplíssima destaca el cèlebre Virolai de la Verge de Montserrat (1880), conegut popularment amb el nom de Virolai, amb text de JacintInici página Verdaguer, i l'idil·li dramàtic La nit al bosc, per a solistes, cor i orquestra.

53 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Mercè Rodoreda i GurguiRodoreda i Gurgui, Mercè  (Barcelona, 10/oct/1908 – Girona, 13/abr/1983)  Escriptora. L'apassionament que des de molt jove sentí per la lectura li proporcionà autodidàcticament una formació literària molt completa. La novel·la Sóc una dona honrada? (1932) la va introduir a la vida literària catalana. Col·laborà a "Mirador" i a "La Rambla" i a la pàgina infantil de "La Publicitat", on publicà diversos contes. Pertanyen a aquesta primera època les obres Del que hom no pot fugir (1934), Un dia de la vida d'un home (1934) i Crim (1936), novel·les en les quals manifesta les tècniques i els temes que més endavant havien d'esdevenir habituals i peculiars en ella, i que cristal·litzaren en Aloma (1938). Aquesta obra, que produí un gran impacte, obtingué el premi Joan Crexells 1937 i fou publicada per la Institució de les Lletres Catalanes. Exiliada l'any 1939, marxà cap a França i es refugià a París, d'on, a conseqüència de l'arribada de l'exèrcit nazi, hagué de fugir cap al sud. Residí...  Segueix... 

Com més anys passaran més estimaràs allò que mai no es coneix, allò que sempre es desitja, tot el que mai no es té: l’aire, la claror blanca de les estrelles, el mar que el teu vaixell deixa enrere... (Mercè Rodoreda)

54 CATALUNYA - HISTÒRIA

Rodors  (Moià, Bages)  Antic poble, al nord-oest del terme, centrat per l'antiga parròquia de Sant Feliu, al peu del turó on s'aixequen les ruïnes del castell de Rodors (779 m alt), a la capçalera de la riera de Malrubí. L'església, esmentada ja el 939 com a sufragània de la de Moià, tingué autonomia del s XV al XX. El castell fou propietat de la família Rodors i dels Talamanca (s XI-XV). Passà al domini reial al s XVII i formà una batllia de la sots-vegueria de Moià, juntament amb Ferrerons i Marfà, dita la Batllia Externa o de les Quadres Unides, que el 1843 s'uní definitivament a Moià.

55 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaRodors, puig de  (Moià, Bages)  Cim (1.057 m alt) culminant de la serra que separa pel nord-est l'altiplà del Moianès de la plana de Vic.

56 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Rodrigo, Francesc  (Alacant, 1681 – 1738)  Religiós jesuïta. Prengué hàbit a Tarragona el 1698. Estudià filosofia i ensenyà aquesta disciplina, així com teologia i gramàtica, a diversos col·legis de l'orde. Publicà sermons i d'altres escrits.

57 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Rodrigo, Miguel  (País Valencià, s XVI)  Arquitecte. Fou un dels ajudants de Guillem del Rei a les ordres del Col·legi de Corpus Christi o del Patriarca. Intervingué especialment en la construcció del notable claustre.

58 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Rodrigo i Pertegàs, Josep  (València, 17/mar/1854 – 4/abr/1930)  Erudit. Llicenciat en medicina (1875), n'abandonà aviat l'exercici per dedicar-se als estudis històrics. Paleògraf destacat, col·laborà en la transcripció de documents per a nombrosos estudiosos coetanis i col·laborà activament al Diccionari Català Valencià Balear d'A.M. Alcover. S'especialitzà en història de la medicina i publicà, entre altres obres: El mal de sement (1922), La urbe valenciana en el siglo XV (1924), La morería en Valencia (1925), La judería de Valencia (1913), Hospitales de Valencia en el siglo XV (1927) i Historia de la antigua y real cofradía de nuestra señora de los Inocentes mártires y Desamparados (1922)

59 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Joaquim Rodrigo i VidreRodrigo i Vidre, Joaquim  (Sagunt, Camp de Morvedre, 22/nov/1901 – Madrid, 6/jul/1999)  Músic. Cec des dels 3 anys, la seva família li donà tota mena de facilitats per als estudis musicals. El 1926 s'instal·là a París, on amplià els seus estudis amb P. Dukas, de qui fou deixeble predilecte. El 1939 s'establí definitivament a Madrid i va compondre el Concierto de Aranjuez per a guitarra i orquestra, obra que li donà una gran popularitat arreu del món. Fou acadèmic de l'Academia de San Fernando, professor de música a la universitat de Madrid i doctor honoris causa per laInici página universitat de Salamanca. La seva música és una última conseqüència del moviment nacionalista, tracta els temes de caire popular en estructures semblants a les dels primitius espanyols però assaonada de modernitat. Entre la seva abundant producció, cal remarcar Ausencias de Dulcinea (1948), Música para un códice salmantino (1952), Concierto de estío (1953), Fantasía para un gentilhombre (1955), diversos concerts per a diferents instruments, peces simfòniques i nombroses cançons i peces per a piano. El 1996 fou guardonat amb el premi Príncep d'Astúries de les Arts.

60 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Rodrigues, Josep  (València, 1630 – 1703)  Bibliògraf i frare trinitari. La seva fama com a erudit fou considerable. És notable la seva Biblioteca valentina, publicada el 1714, ressenya bibliogràfica d'autors valencians. També publicà sermons.

61 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Rodrigues, Vicent  (País Valencià, s XVII - València ?, s XVIII)  Organista. Fou organista i arpista de la catedral de València (1713-61). És autor de dues misses, d'un Laudate pueri a diverses veus i d'altres obres de tema religiós.

62 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Rodriguez, Alfonso  (Segòvia, Castella, 1533 - Palma de Mallorca, 1617)  Escriptor místic jesuïta (o Alonso). Morts la muller i els fills, tancà el seu comerç de teixits de llana i reprengué, a la Universitat de València, els estudis d'humanitats (1568-70). Allà entrà a la Companyia de Jesús com a germà coadjutor el 1571 i fou enviat tot d'una al col·legi de Monti-sion de Mallorca, on fou porter fins a la mort. Entre els qui cercaren la seva direcció espiritual cal esmentar Pere Claver i el lloctinent Carles de Coloma i de Melo. Cregué que Déu li havia revelat que el seu rector pare Joan Rico (1592-95) havia desmerescut davant seu perquè, essent valencià, havia predicat en castellà a l'església de la Misericòrdia. En publicà les principals Obras el seu biògraf Jaume Nonell (en tres volums; Barcelona 1885-87). Fou beatificat el 1825 i canonitzat el 1888.

63 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Inici páginaRodríguez, Concepció  (Palma de Mallorca, 1802 – 1859)  Actriu. Destacà com a intèrpret de primers papers de caràcter dramàtic.

64 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Rodríguez, Felip  (Catalunya, 1759 – 1814)  Compositor. Era deixeble del pare Antoni Soler.

65 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Rodríguez, Gabriel  (València, 1829 – Madrid, 1901)  Economista i polític. El 1848 es graduà d'enginyer de mines i fou professor de l'Escuela de Ingenieros de Madrid, i el 1872 es llicencià en dret. Fou diputat (1869) i senador (1871) per Puerto Rico i fou membre fundador de la Sociedad Abolicionista Española. Difongué les idees lliurecanvistes a través de la Sociedad Libre de Economía Política, de la qual fou fundador. Col·laborà el 1859 en la fundació de l'Asociación para la Reforma Arancelaria. Participà, com a sotssecretari d'Hisenda, en l'elaboració de la reforma aranzelària del 1869. Entre les seves obres destaquen: Sobre el concepto de economía política (1885) i Lecciones de economía política (1887-88). També fou musicògraf; fou un dels primers introductors de les òperes de Mozart a Madrid i donà conferències de tema musical a la Institución de Libre Enseñanza.

66 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Rodríguez i Albert, Rafael  (Alacant, 1902 - Madrid, 1979)  Compositor. Autor d'una àmplia producció d'inspiració neoclàssica i escriptura de gran correcció. Les seves obres més destacades són Sonatina per a piano, Homenatge a Manuel de Falla, Don Quijote (1948), Quinteto (1956) i Sinfonía del Mediterráneo (1964).

67 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Rodríguez i Arias, Bel·larmí  (Sant Gervasi de Cassoles, Barcelona, 28/jun/1895 - Barcelona, 22/jun/1997)  Metge. Amplià estudis a París amb Pierre Marie i Babinski. el 1935 fundà a Barcelona l'Institut Neurològic Municipal d'Urgències. Catedràtic de neurologia a la Universitat Autònoma (1933-39), director de l'escola lliure de neurologia i de la secció d'homes del manicomi de Sant Boi, el 1956 ingressà a la ReialInici página Acadèmia de Medicina de Barcelona. Publicà molts treballs de neurologia i ha impulsat la investigació de la seva especialitat a Catalunya.

68 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Germà Rodríguez i AriasRodríguez i Arias, Germà  (Barcelona, 1902 – 31/jul/1987)  Arquitecte. Titulat el 1926. Soci fundador del GATCPAC, intervingué en la seva constitució, en les diferents juntes directives i en els projectes signats pel grup. De gran interès per al racionalisme català és el seu edifici d'habitatges de la Via Augusta número 61 de Barcelona (1931), resolt amb hàbil flexibilitat dins el compromís amb l'ortodòxia formal del moviment modern; s'hi insinua una decantació vers l'expressionisme que adquirirà la màxima importància a l'edifici d'habitatges i cinema Astòria del carrer de París (1933-34). En aquest les referències a l'arquitectura del Bauhaus són més directes, amb resultats molt reeixits tant en la solució de la façana com als espais comuns de l'interior. Hom pot citar també l'edifici de Diagonal-Enric Granados-París (1937-40), fet en col·laboració amb Churruca. El 1939 s'exilià primer a Mèxic i després a Xile, on, associat a F. Echevarría, construí el Club Español. Cal esmentar, també, el projecte i la construcció de la residència de Pablo Neruda, a Isla Negra. Retornà el 1957 i s'establí a Portinatx (Eivissa), on, retirat de l'exercici professional, construí la seva pròpia casa.

69 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Rodríguez i Bernabeu, Emili  (Alacant, 1/jun/1940 - )  Metge cardiòleg i poeta. Figura en l'antologia Poetes universitaris valencians (1962) i ha publicat els reculls poètics Poemes de la fi (1964), La platja (1968; Premio Valencia de Literatura 1965), La ciutat de la platja (1972; Premio Ausias March 1971) i La catacumba (1974). És autor d'una antologia de poetes joves alacantins.

70 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Rodríguez i Bronchu, Salvador  (Godella, Horta, 28/nov/1913 - 27/nov/1999)  Pintor. Signà amb el segon cognom. Format a Godella, on fou deixeble de Joan Belda, exposà per primer cop al Círculo de Bellas Artes de Madrid (1951). Exposà des d'aleshores a diversos llocs de l'estat espanyol i dels EUA i ha obtingutInici página diversos premis. Conreà una pintura molt rica en matèria i en color amb tendència a l'efectisme.

71 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Rodríguez i Cervera, Pere  (València, 1895 – Barcelona, 2/feb/1990)  Modista. Conegut pel nom comercial de Pedro Rodríguez. El 1897 la seva família es traslladà a Barcelona. Encara infant fou aprenent de sastre. El 1918 obrí la seva casa d'alta costura. Es consagrà com a creador en ocasió de l'Exposició Internacional de Barcelona del 1929 i obrí cases a Madrid i Sant Sebastià. Presentà les seves col·leccions sovint als EUA, on foren molt apreciades. El 1976 la diputació de Barcelona li dedicà una exposició antològica. Tancà la casa el 1978. Considerà el vestit com una escultura que cal fer sobre el cos directament. Li eren característics els vestits brodats amb pedreria, i excel·lí en la creació de túniques drapejades.

72 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Rodríguez i Codolà, Manuel  (Barcelona, 19/mai/1872 – 16/jul/1946)  Crític d'art i pintor. Format a l'Escola de Belles Arts de Barcelona. Conreà el retrat, la marina i el paisatge, encara que aviat deixà la pràctica de la pintura i es dedicà al professorat i a la crítica. Fou director de la revista "Museum" i escriví durant molts anys a "La Vanguardia". Publicà diversos llibres relacionats amb l'art, com La pintura moderna española (1912), Benito Mercadé y su obra pictórica (1920), etc.

73 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Rodríguez i Cruells, Modest  (Barcelona, 1910 – 20/mar/2000)  Pintor, gravador i crític d'art. Estudià dibuix i pintura a l'Acadèmia Baixas i a Llotja. Prengué part als Salons d'Octubre i als de Maig, de Barcelona. Pintor intimista, de gammes subtils i harmòniques, es lliurà a gravar pedres a la manera del baix relleu i a realitzar ornaments per a l'arquitectura. Ha exposat als Instituts Britànic i Francès de Barcelona, a l'Hospitalet de Llobregat, a Reus, a la Selva de Mar, etc. Com a crític d'art ha col·laborat a "Revista Europa", a "Canigó" i a "Batik". Entre els premis que li han estat atorgats figuren el Sant Jordi de 1954 i el Joan Miró. Fou membre fundador del grup "Quinta Forma". Té obres al Museu d'Art Contemporani de Barcelona.

74 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaRodríguez i d'Alcàntara, Melcior  (Barcelona, 1855 – 1914)  Compositor i crític musical. Estudià a Barcelona amb Carles G. Vidiella i fou concertista de piano. Autor de Simfonia-Allegro, per a orquestra, Nocturn, per a instruments de corda, i Marxa heroica, per a piano, instrument per al qual escriví també glosses de cançons catalanes, com La pastoreta. Fou crític musical de "La Renaixença", "La Ilustració Catalana" i "La Vanguardia".

75 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Rodríguez de Arias y Álvarez, José  (Palma de Mallorca, 1761 – Cadis, Andalusia, 1852)  Marí de guerra. El 1776 entrà a l'armada en el departament de Cadis i acabats els seus estudis seguí una llarguíssima carrera, en una època de contínues hostilitats amb França i Anglaterra, navegant generalment entre Cadis i el continent americà. Del 1836 al 1839 fou comandant general del departament de Cadis i el 1847 fou nomenat capità general i president de la junta directiva i consultiva de l'armada.

76 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Rodríguez de Cepeda, Antonio  (Cartagena, Múrcia, 1814 – València, 1895)  Jurista. Llicenciat en dret (1839), fou catedràtic d'economia política de la Universitat de València des del 1846; degà de la facultat de dret (1871-94) i del Col·legi d'Advocats (1859, 1868 i 1870). Redactà la llei d'aigües del 1866, dirigí la Societat d'Amics del País (1877-83) i la representà en el senat. Contribuí a la fundació de la caixa d'estalvis i del conservatori de València. Publicà Elementos de derecho natural (1887-88).

77 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA

Rodríguez i de Llauder, Manuel  (A Corunya, Galícia, 1906 - ?, s XX)  Compositor i crític. Ha exercit la crítica musical. És autor del ballet Rapsòdia sincopada, estrenat al Liceu el 1962, amb coreografia de Joan Magriñà.

78 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Inici páginaRodríguez i Femenias, Joan Joaquim  (Maó, Menorca, 1839 - Tolosa de Llenguadoc, França, 1905)  Botànic. Fundador de la Societat Espanyola d'Història Natural, publicà nombrosos treballs en els "Annals" d'aquesta societat i en el "Butlletin" de la Societat Botànica de França. S'especialitzà en l'estudi de les algues marines, i en féu un nombrós recull i n'identificà noves espècies. És autor de Catálogo razonado de las plantas vasculares de Menorca (1865-68), Catálogo de las plantas y árboles de adorno que se cultivan en Menorca (1874) i Flórula de Menorca (1905).

79 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Rodríguez i Grahit, Ignasi  (Girona, s XIX - s XX)  Escriptor. Fou redactor de "L'Autonomista". És autor d'una Excursió artístico- històrica pels vells carrers de Girona i del recull de narracions L'estàtua de la dansarina.

80 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Rodríguez i Hernández, Antoni Juli  Veure> Antonio, Julio.

81 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Rodríguez i Lloveras, Josep  (Barcelona, 1902 – 1984)  Arquitecte (1925). Treballà amb Puig i Cadafalch i Adolf Florensa, a Barcelona, i amb Joanes i Walter Krüger, a Berlín. Especialitzat en teatres, cinemes i sales d'espectacles, cal subratllar, dintre les obres d'aquest tipus, els teatres Comedia, Calderón, Candilejas i els cinemes Waldorf, Cristina i Jaime I, tots ells a Barcelona. El 1928 féu els plans de la plaça de Diagonal-Urgell de Barcelona, que tan sols foren seguits pel que fa al costat nord segons el seu projecte. L'últim projecte ha estat el Poblat típic a la urbanització E, de Castelló d'Empúries. Col·laborà intensament en diverses publicacions, sobre temes professionals, sobresortint les cròniques Soluciones sencillas para graves problemas, publicades durant anys a "La Vanguardia" de Barcelona. Autor de Treinta y cinco años de teatro tras la cortina (1971).

82 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Inici páginaRodríguez i Martín, Vicent  (València, 1875 – 1923)  Arquitecte. Format a l'escola de Madrid, es titulà el 1904. Es caracteritzà per un estil que, malgrat que coneixia i emprava el modernisme -llenguatge aleshores molt en ús a València-, sempre anà acompanyat d'un cert classicisme que s'inspirava en l'estil Napoleó III. La seva arquitectura no és doncs innovadora, sinó eclèctica. Arribà a ésser un arquitecte de renom: una de les peces fonamentals en l'Exposició Regional -després Nacional- de València del 1909, arquitecte provincial, acadèmic de Sant Carles, arquitecte d'Hisenda i membre de la comissió provincial de monuments. Com a tal féu diverses restauracions.

83 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Rodríguez Méndez, Rafael  (Granada, Andalusia, 1845 – Barcelona, 1919)  Metge. El 1874 ocupà la càtedra d'higiene de la universitat de Barcelona, ciutat on assolí força prestigi pel seu valuós mestratge. Fundà la "Gaceta Médica Catalana", que dirigí durant quaranta anys. Autor d'obres mèdiques con Fiebre amarilla (1870), Tratamiento del hidrocele (1876) i una necrologia del metge Lluís Comenge i Ferrer (1917).

84 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Rodríguez i Puig, Guillem  (Barcelona, 1902 - Sant Celoni, Vallès Oriental, 1976)  Pintor. Estudià a l'Escola de Belles Arts. Ha exposat sovint a l'estranger. Li han estat atorgats diversos premis d'importància. Destacà pels seus paisatges urbans.

85 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Rodríguez i Pusat, Francesc  (Barcelona, 1767 – 1840)  Pintor. Estudià a l'Escola de Llotja de Barcelona, i n'arribà a ésser director del 1821 al 1840. Després amplià la seva formació a Madrid i a Roma. L'obra es caracteritzada per un pregon realisme ple de sentiment, del qual és testimoni el seu Autoretrat. Va fer el retrat de la infanta Maria Lluïsa (1935), i l'obra conservada ho és, generalment, a l'Acadèmia de Sant Jordi. Fou acadèmic de San Fernando de Madrid, i de San Luis de Saragossa.

86 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Inici páginaRodríguez i Riola, Pere Josep  (Maó, Menorca, 1802 - Portsmouth, EUA, 1838)  Marí. Estudià nàutica i idiomes a Maó. Des del 1818 féu diversos viatges a la mar Negra i el 1826 ingressà en la marina de guerra nord-americana. Poc després s'establí a Norfolk (Virgínia) com a professor i examinador de l'escola de guàrdies marines. Publicà obres didàctiques, com Elements of Spherical Trigonometry... (1829).

87 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Rodríguez i Salas, Eusebi  (Tarragona, 1885 - Mèxic ?, 1952 ?)  Polític comunista. Cenetista, en 1922-23 aportà al grup "La Batalla" el nucli tarragoní. Posteriorment figurà en els primers comitès centrals i comissions executives del BOC i de la Federació Comunista Catalano-Balear, amb especials tasques d'organització i de direcció de grups de xoc i d'autodefensa. Amb una personalitat discutida i amb fama de pinxo -fou conegut com El Manquet, car li faltava part d'un braç-, el 1935 no acceptà la creació del POUM i passà a la USC i després s'integrà al PSUC. Al des/1936 fou nomenat comissari d'ordre públic i el seu enfrontament amb Dionisio Eroles, cap de les patrulles de control, desembocà en l'intent d'ocupació de la Telefònica (3/mai/1937), que desencadenà els Fets de Maig. Posteriorment fou substituït i, a l'exili a Mèxic, el 1942 fou expulsat del partit.

88 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaRodríguez i Vázquez, Marià (Marià R. Vázquez)  (Barcelona, 1909 - Xampanya, França, 1939)  Dirigent anarco-sindicalista. Anomenat també el Marianet. Pertanyent al ram de la construcció, fou secretari de la Regional Catalana de la CNT (1934-36) i, durant la guerra civil, del Comitè Nacional d'aquesta mateixa central sindical (1936-39). Es mostrà partidari que la CNT fes costat a la República.

89 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Joan Antoni Rodríguez-Roda i CompareidRodríguez-Roda i Compareid, Joan Antoni  (València, 19/nov/1921 - Bogotá, Colòmbia, 29/mai/2003)  Pintor i gravador. Format a Barcelona (Escola Massana), hi féu exposicions individuals (1946, 1951, 1955) i participà en els Salons d'Octubre (1949, 1950). Viatjà, pensionat, a París, on també exposà el 1953. El 1955 s'establí a Colòmbia (on, el 1970, n'adquirí la nacionalitat). Ha estat professor a l'escola de belles arts de la Universidad de los Andes. Realitzà sèries pictòriques amb títols com El Escorial (1961) o Los Felipe IV (1965), d'intenció crítica. Des del 1970 es dedica, preferentment, al gravat, i ha realitzat diverses sèries d'obres, totes d'una gran correcció formal i tècnica. Amb elles revela un món turmentat i angoixant com Retrato de un desconocido (1971), El delirio de las monjas muertas (1974), Los castigos (1978) o La Tauromaquia (1981). Des del 1983 fou cònsol general de Colòmbia a Barcelona. Signa Joan Antoni Roda.

90 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Rodriguillo, el  (el Pinós de Monover, Vinalopó Mitjà)  Llogaret, al sud de la vila, vora la ratlla de Castella.

Anar a:    Rod ]    [ Rode ]    [ Rodi ]    [ Rodona ]    [ Rodriguez ]    [ Rodriguez i d ]Inici página

A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Logo de Dades dels Països CatalansEntrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ BlocContactar amb Dadescat

© 2006-2016 Associació Sense Límits / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons

Sense Límits a Internet: Sense Límits / Alt Camp Info / Directori Alt Camp / Masia Virtual -