A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Inici ] Entrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ Bloc ]              Contactar amb Dadescat

Anar a:    Roe ]    [ Roger ]    [ Roger de ]    [ Roia ]    [ Roig, J ]    [ Roig i C ]

El 28 de desembre ens recorda el que som durant els altres 364 dies de l'any. (Mark Twain)

1 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Roé i Claramunt, Joan  (Barcelona, 1913 - 1988)  Pintor i orfebre. La seva formació artística es realitzà amb lleugers contactes amb diversos centres docents i alguns artistes de mèrit. Exposà individualment a Barcelona, per primera vegada, el 1945. Sobresurt com a paisatgista.

2 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Roet  (Llo, Alta Cerdanya Llogaret, situat a la dreta del Segre, a mig camí de Sallagosa.

3 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Rof i Codina, Joan  (el Prat de Llobregat, Baix Llobregat, 1874 – Lugo, Galícia, 1967)  Veterinari. Ingressà a Veterinària Militar. El 1898 fou destinat a Lugo. Destacà pels seus estudis sobre les malalties carboncle bacteridià i icterícia hemolítica. El 1902 fundà la primera clínica veterinària de l'estat espanyol. Més tard passà a la Corunya. Publicà diverses obres i féu el primer estudi zzotècnic de la raça bovina gallega. FouInici página ponent en nombrosos congressos i el 1929 ingressà en l'Acadèmia de Medicina de la Corunya. Fou director de l'Estació Pecuària Regional de Galicia i el 1944 creà la càtedra mòbil de divulgació pecuària de Galícia. Fou president d'honor de la Societat Veterinària de Zootècnia i membre honorífic del Consell General de Veterinària.

4 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Rofes  (la Llacuna, Anoia)  Poble, al nord del terme, vora el torrent de Rofes, afluent, per l'esquerra, de la riera de la Llacuna, que davalla de la serra de Faixes.

5 CATALUNYA - HISTÒRIA

Rogationibus  (Cornellà del Terri, Pla de l'Estany Nom antic del castell i parròquia de Ravós del Terri, a l'antic municipi de Sant Andreu del Terri.

6 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Rogel i Rech, Rafael  (Oriola, Baix Segura, 1883 – Alacant, 1927)  Escriptor. És autor de la novel·la d'humor titulada El castillo de los congrios. Col·laborà amb Just Garcia Soriano a l'estudi Orihuela durante la guerra de la Independencia. (1908).

7 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Rogent  (Catalunya, s XIX - s XX)  Família d'artistes i intel·lectuals. El primer fou Elies Rogent i Amat.

8 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Elies Rogent i AmatRogent i Amat, Elies  (Barcelona, 18/jul/1821 – 21/feb/1897)  Arquitecte. Estudià a l'antiga Escola d'Arquitectura de Llotja, a Barcelona, i completà els estudis a la de Madrid. Els corrents estètics d'inspiració romàntica, propis de l'època, li van fer sentir el gust pels estils medievals i exòtics, gust que plasmà en la restauració, que el bisbe Morgades va encarregar-li, del monestir de Ripoll, obra rigorosament reeixida en la mesura que això era possible, i en la direcció de les obres de la nova universitat de Barcelona, empresa el 1862, on aplicà els criteris de l'art romànic en la fàbricaInici página en general i dels estils bizantí, mudèjar i gòtic en la decoració del paranimf. Com a professor de la nova Escola d'Arquitectura de Barcelona, fundada l'any 1871 -de la qual arribà a ésser director-, difongué els criteris esmentats, que gradualment van menar al modernisme. Les seves obres més importants són: la casa Masó, els magatzems generals dels Docks (1879) i el Seminari Conciliar (1888), totes elles...  Segueix... 

9 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Rogent i Massó, Elies  (Barcelona, 1893 - Collbató, Baix Llobregat, 1924)  Advocat i bibliògraf. Deixeble d'Antoni Rubió i Lluch en la càtedra de literatura catalana, s'especialitzà en els estudis lul·lians. El 1913 publicà amb E. Duran i Reynals Les edicions lul·lianes de la Biblioteca Universitària de Barcelona als "Estudis Universitaris Catalans". Deixà en morir enllestida la seva obra principal, feta també en col·laboració amb Duran i Reynals, Biblioteca de les impressions lul·lianes, que arriba fins el 1868; fou editada i prologada el 1927 per Ramon d'Alòs-Moner i és una obra bàsica dins l'especialitat.

10 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Rogent i Massó, Joan  (Catalunya, s XIX - s XX)  Organer de Collbató. Fill de Francesc Rogent i Pedrosa, i germà d'Elies.

11 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Rogent i Pedrosa, Francesc  (Barcelona, 24/des/1864 – 1898)  Arquitecte. Fill d'Elies Rogent i Amat i germà de Josep. Titulat el 1887, entre altres obres restaurà i reformà l'edifici on s'establiria el Cau Ferrat de Sitges (1892). Publicà Architecture moderne de Barcelone (1897) i Catedral de Barcelona (1898). Foren fills seus Joan i Elies Rogent i Massó.

12 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaRogent i Pedrosa, Josep  (Barcelona, 1867 – 1933)  Advocat i col·leccionista d'art. Fill d'Elies Rogent i Amat i germà de Francesc. Fou regidor de l'ajuntament de Barcelona i tresorer de la Junta de Museus. Col·laborà en el rescat de les pintures romàniques que formaren el nucli del Museu d'Art de Catalunya.

13 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Rogent i Perés, Ramon  (Barcelona, 21/feb/1920 - Plan-d'Orgon, França, 30/oct/1958)  Pintor. Format a l'Escola de Belles Arts de Barcelona, al començament es dedicà a la pintura de paisatge, natura morta i retrat. Després d'un viatge a França, començà a exposar una natura de colors primaris, especialment blaus, grocs i vermells (Finestra, 1947): L'any 1949 va realitzar diverses vidrieres per a l'església de Rubí. Com a gravador il·lustrà, entre altres obres, El licenciado Vidriera (1949) i La fuerza de la sangre, de Cervantes (1950). Fou un dels fundadors del Cercle Maillol i del Grup Lais.

14 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Roger, Francesc  (Empordà, s XVII - Solsona, Solsonès, 1663)  Frare dominicà i bisbe de Solsona (1657-63). Professà al convent de Santa Caterina de Barcelona (1615) i el mateix any fou tramès a estudiar filosofia al col·legi major de Solsona i teologia a Girona. Fou catedràtic de teologia de la universitat de Girona (1637-45); provincial dels dominicans de l'antiga Corona Catalano-aragonesa (1645-49). Com a bisbe endegà el Seminari, protegí la Universitat de Solsona, creada el 1620; féu unes visites pastorals detallades pel seu bisbat.

15 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Roger II de Coserans  Veure> Roger I de Pallars.

16 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Roger III de Coserans  Veure> Roger II de Pallars.

17 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA

Inici páginaRoger IV de Coserans  (Catalunya, s XIII - Gascunya, Occitània, 1257/67)  Vescomte de Coserans i Cabadan (v1257-v1267). Fill del comte Roger II de Pallars (vescomte Roger III de Coserans) i de Cecília de Forcalquier. El comtat de Pallars fou adjudicat pel pare a l'altre fill, més jove, hagut amb la seva muller Sibil·la de Berga o de Saga, Arnau Roger I de Pallars. Aquesta partició, feta ignorem en quines condicions, havia d'originar una llarga disputa entre ells i llurs descendents entorn de la possessió del Pallars, a conseqüència de la qual aquest comtat fou diverses vegades envaït entre el 1283 i el 1328, al·legant drets successoris, pels vescomtes de Coserans descendents de Roger IV (que s'intitulà comte de Pallars) amb l'ajuda dels seus parents els comtes de Foix.

18 EUROPA - BIOGRAFIA

Roger I de Foix  (Foix, França, s XI – 1064)  Primer comte de Foix (1035-67). Fill del comte Bernat I de Carcassona. La plena possessió dels territoris, l'obtingué només després de la mort (1050/51) del seu oncle el comte Pere I de Carcassona, bisbe de Girona i germà d'Ermessenda, esposa de Ramon Borrell I de Barcelona, el qual, en virtut del testament del seu pare el comte Roger I de Carcassona i del conveni celebrat amb el nebot (1034/35), compartí amb ell el domini dels comtats de Carcassona i de Foix, el darrer fins aleshores encara no ben delimitat. De la muller, Amícia, no tingué descendència i fou succeït en el comtat pel seu germà Pere I.

19 EUROPA - BIOGRAFIA

Roger II de Foix  (Foix, França, s XI – 1124)  Comte de Foix (1072-1124). Fill del comte Pere I i de Lergarda. Participà a la primera croada (1095) i abans de la partença cedí a la seva cosina segona, la comtessa Ermengarda de Carcassona i Rasès, i al fill d'aquesta, el vescomte Bernat Ató I, els drets que tenia en aquells comtats i els reconegué també la successió en el comtat de Foix, cas de morir sense descendència legítima. Excomunicat pels papes Urbà II i Pasqual II, a causa de la retenció indeguda de béns eclesiàstics, el 1111 signà un pariatge amb l'abadia de Sant Antoni de Pàmies, després d'haver-la restaurada, referent a les atribucions respectives sobre el castell i la vila del mateix nom, considerat com el més antic dels nombrosos convenis d'aquesta mena concertats pels comtes de Foix amb diferents monestirs i esglésies dels seus estats,Inici página abans dels famosos pariatges andorrans del 1278 i el 1288 amb els bisbes d'Urgell.

20 EUROPA - BIOGRAFIA

Roger III de Foix  (Foix, França, s XI – 1148)  Comte de Foix (1124-48). Fill de Roger II i de la seva segona muller, Estefania de Besalú. En les rivalitats entre les cases comtals de Tolosa i Barcelona, mantingué una actitud neutral, favorable als propis interessos, si bé el seu casament amb Ximena de Barcelona (vers el 1117), filla de Ramon Berenguer III, marcà, de fet, una preferència que havia de contribuir a l'increment de les relacions amb Catalunya i a facilitar la política d'expansió occitana dels darrers comtes barcelonins i dels seus immediats successors.

21 EUROPA - BIOGRAFIA

Roger IV de Foix  (Foix, França, s XIII – 24/feb/1265)  Comte de Foix (1241-65) i vescomte de Castellbò (Roger I). Succeí el pare Roger Bernat II en el comtat de Foix i la mare, Ermessenda, en el vescomtat de Castellbò (1230). Es casà amb Brunisenda, germana del vescomte Folc V de Cardona, marit de la germana de Roger Esclarmunda, mentre Cecília, germana consanguínia seva, esdevenia la muller del comte Àlvar d'Urgell. Aliat primerament del comte Ramon VII de Tolosa, al qual prestà homenatge per la part baixa del comtat (1241), l'abandonà després passant-se al seu enemic el rei de França i fent-se'n vassall immediat (1243). El 1245 prestà així mateix homenatge a Jaume I de Catalunya-Aragó, pels castells de So i Queragut i les viles d'Évol i Estavar. Es negà, en canvi, a reconèixer la senyoria dels bisbes d'Urgell sobre les...  Segueix... 

22 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Roger I de Pallars Sobirà  (Catalunya, s XII - d 1240)  Comte de Pallars Sobirà (1229-36) i vescomte de Coserans (Roger II: 1211-d 1240). Introduí la nissaga dels Comenge al casal pallarès en casar-se vers el 1216 amb la comtessa Guillema I de Pallars Sobirà, l'hereva del comtat, després que, rebut el vescomtat de Coserans, havia lluitat adés a favor adés en contra del comte Ramon VI de Tolosa i de Simó de Montfort, que li arrassà el territori vescomtal, del qual no es desentengué mai, encara que preferí Pallars. Fou comte consort de Pallars Sobirà, fins que Guillema I, per trobar solució a la manca de descendència tant d'aquest enllaç comInici página del primer amb Guillem III (Guillem d'Erill, mort en 1205/16), li vengué el comtat per 15.000 morabatins (1229 i 1231). D'acord amb Guillema, proveí a la continuïtat comtal en el seu fill Roger II de Pallars Sobirà, nascut d'una unió anterior; es retirà dels assumptes públics (1236). Cal tenir en compte que la seva personalitat històrica i la del seu fill han estat confoses fins ara en la d'un sol individu.

23 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Roger II de Pallars Sobirà  (Catalunya, s XIII – 1257)  Comte de Pallars Sobirà (1236-56) i de Comenge, i vescomte de Coserans. Fill de Bernat V de Coserans, s'alià amb el comte de Tolosa, Ramon VI, i afrontà les forces de Simó de Montfort. Es casà amb Guillema, filla de Bernat II de Pallars, de la qual no tingué fills. Comprà el comtat de Pallars a la seva muller, que entrà en religió. Contragué noves núpcies amb Sibil·la de Saga (1235), i el seu fill Arnau Roger, rebé en herència el comtat de Pallars. El comtat de Comenge fou per a Roger, fill natural seu.

24 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Roger Bernat I de Castellbó  Veure> Roger Bernat II de Foix.

25 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Roger Bernat II de Castellbó  Veure> Roger Bernat III de Foix.

26 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA

Roger Bernat III de Castellbó  (França, s XIII - Ortès, França, 1350)  Vescomte de Castellbó i senyor de les baronies de Castellvell i Montcada (1315-50). Fill segon del comte Gastó I de Foix i de Joana d'Artois, heretà del seu pare les possessions catalanes de la família, llevat d'Andorra i el Donasà (feu del rei de Mallorca). topà amb el bisbe d'Urgell, Arnau de Llordat, i amb els habitants de la Seu (1332-34) i tingué també dificultats amb la ciutat de Vic, les quals donaren lloc a un llarg procés (1336-55). Les qüestions amb el poble d'Alins de Vallferrera (1333) i la Parròquia d'Hortó (1339) foren resoltes mitjançant concòrdies subscrites per ambdues parts. L'homenatge prestat el 1334 a Alfons III de Catalunya-Aragó, per lesInici página possessions cerdanes, fou més tard renovat al rei Pere III, malgrat el pacte defensiu conclòs amb el seu contrincant Jaume II de Mallorca.

27 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA

Roger Bernat IV de Castellbó  (Catalunya Nord, s XIV – 1381)  Vescomte de Castellbó. (1350-81) i senyor de les baronies de Castellvell i de Montcada. Menor d'edat encara a la mort del pare, el vescomte Roger Bernat III, el succeí sota la tutela de la mare Constanza Pérez de Luna (morta el 1353). Armat cavaller pel rei Pere III a Tarragona el 1360 i després d'un curt pelegrinatge a Terra Santa prengué part en la cèlebre batalla de Launac (1362) i féu costat al seu cosí germà, el comte Gastó III de Foix, en la lluita contra els Armanyac per la successió del Bearn, fins a l'acord definitiu entre ambdues cases rivals (1376), que ell també subscriví. Amplià el patrimoni familiar amb l'adquisició dels castells de Bar, Aramunt i Castellví de la Marca (1366) i vengué, en canvi, a la corona el castell d'Arraona i la vila de Sabadell. La cessió...  Segueix... 

28 EUROPA - BIOGRAFIA

Roger Bernat I de Foix  (Foix, França, 1130 – nov/1188)  Comte de Foix (1149-88), dit el Gras. Fill i successor de Roger III de Foix i de Ximena de Barcelona, i germà de Dolça de Foix. Fou un fidel aliat del seu oncle Ramon Berenguer IV de Barcelona, que reconegué com a senyor i amb el consentiment del qual s'amullerà (1511) amb Cecília de Carcassona-Besiers, filla del vescomte Ramon Trencavell I. Prestà semblantment homenatge al seu successor Alfons I de Catalunya-Aragó, que, després del tractat amb Ramon V de Tolosa sobre Provença (1185), el nomenà governador d'aquell comtat. Volgué ésser enterrat al monestir de Bolbona, esdevingut cistercenc l'any 1150. Fou el primer, segons sembla, a usar l'escut heràldic del seu llinatge, tres pals de gules sobre camper d'or. El seu fill i successor fou Ramon Roger I de Foix.

29 EUROPA - BIOGRAFIA

Roger Bernat II de Foix (dit el Gran)  (Foix, França, 1195 – mai/1241)  Comte de Foix (1223-41) i vescomte de Castellbó (Roger Bernat I). Fill i successor del comte Ramon Roger I. Pel seu primer matrimoni amb Ermessenda, vescomtessa de Castellbó i de Cerdanya, senyora de les valls d'Andorra, Cabó i Sant Joan,Inici página regí també aquestes possessions durant la minoritat de llur fill Roger. El 1226 prestà homenatge al bisbe d'Urgell, Pere de Puigverd, per les valls, reiterat el 1232. Figura destacada de la resistència occitana contra la croada antialbigesa (1211-26) es reconcilià amb l'església l'any 1229. Aixó no obstant, la protecció atorgada als albigesos i la negativa a l'establiment de la inquisició en els seus estats li valgueren una nova excomunió del bisbe Ponç de Vilamur (1237), que no li fou llevada fins el 1240. Tingué també diferències...  Segueix... 

30 EUROPA - BIOGRAFIA

Roger Bernat III de Foix  (Foix, França, 1243 – Tarascó, França, 3/mar/1302)  Comte de Foix (1265-1302) i vescomte de Castellbó (Roger Bernat II). Fill i successor del comte Roger IV. Afegí als estats hereditaris de la família, pel seu casament (1252) amb la vescomtessa Margarida de Bearn, aquest vescomtat (1290) i les baronies de Montcada i Castellvell. A la mort del seu oncle el comte Àlvar d'Urgell (1267) intervingué en les lluites successòries d'aquest comtat al costat dels Cardona i contra els Montcada i Jaume I de Catalunya-Aragó. En signar-se la pau (1269), el rei li reconegué la possessió del vescomtat de Castellbó malgrat el crim d'heretgia imputat als seus besavi i àvia, els comtes Arnau i Ermessenda. Li calgué, però, presentar-se davant els inquisidors, consentir que els cossos d'aquells seus avantpassats...  Segueix... 

31 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Roger Bernat I de Pallars  (Catalunya, 1370 – 1424)  Comte de Pallars Sobirà (1416-24). Fill del comte Hug Roger II i de Blanca de Foix. Contragué matrimoni amb Beatriu de Cardona, filla d'Hug Folc II. Fou partidari de la causa de Ferran I d'Antequera durant la rebel·lió de Jaume d'Urgell el Dissortat. En morir el seu pare (1416) el succeí al govern del comtat. El 1421 es posà al capdavant del partit del braç aristocràtic contra la facció encapçalada pel comte Joan Ramon Folc I de Cardona. Després feren les paus. Prengué part en els projectes expansionistes del rei Alfons IV el Magnànim i contribuí decididament a la recuperació de la ciutat de Nàpols (1423). El seu fill Roger IV el succeí.

32 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Roger de Lloria  Forma d'alguns membres del llinatge Lloria.

33 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaRoger de Llúria i Saportella, Lluís  (Catalunya, s XVII – Barcelona, 14/ago/1714)  Noble. Marquès de Granyó. Després de col·laborar en la defensa de Barcelona contra el setge frustrat de Felip V, fou destinat pel comte d'Uhlefeld a restablir la situació militar al front de Lleida. El 1713 concorregué a la Junta de Braços de Barcelona, on es decidí la defensa de la ciutat davant l'avanç de les forces de Felip V i la probable evacuació de les tropes imperials. Malgrat que era partidari de la submissió, restà a Barcelona durant el setge (1713-14). Morí en el curs de la batalla del baluard de Santa Clara.

34 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Roger i Coma, Vicenç  (Catalunya, s XVIII – s XIX)  Economista. És autor de dues obres publicades a Madrid i titulades Manual económico-doméstico para el año 1828 i Descripción geográfica, política, militar, civil y religiosa del Imperio otomano.

35 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Roger i Crosa, Martí  (Palamós, Baix Empordà, 1867 – 1918)  Escriptor i polític. Germà de Miquel. Participà a Barcelona en la fundació del Centre Escolar Catalanista i, membre de la Unió Catalanista, participà en l'assemblea de Manresa (1892). El 1917 fou diputat de la Lliga per la Bisbal. Donà nombroses conferències. Col·laborà a "La Renaixença" i a "La Ilustració Catalana". Publicà Els tipus socials de la producció suro-tapera (1911-12) i Gènesi de la monarquia catalana (1914); altres escrits seus foren recollits a "Lectura Popular".

36 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Roger i Crosa, Miquel  (Palamós, Baix Empordà, 1881 – 1953)  Escriptor i compositor. Començà a col·laborar amb narracions a "La Ilustració Catalana" i el 1914 fundà a Palamós la revista "Marinada", que dirigí. i l'orfeó "L'Ocellada". Publicà moltes novel·les de caire romàntic i renaixentista: La pera de plata (1905), La ratxada (1907), Vida triomfant (1911), Mala llavor (1914), La dissort (1916), La llar de les grandeses (1917), Empordaneses (1920), Bon vent i barca nova (1924), De mort a vida (1925), El martiri d'un apotecari (1926) i El gran rei (1907); és autor també de la comèdia La segona volta (1934), del llibre deInici página poemes Costa Brava. Palamós (1953). Assolí èxit popular a través d'algunes sardanes.

37 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Roger y Duval, Gil  (Xelva, Serrans, 1823 – Conca, Castella, 1907)  Polític. Afiliat al partit progressista, fou reiteradament diputat i senador. Dominà el mercat de la fusta a Castella la Nova i fou concessionari del ferrocarril València-Conca. Home de confiança del general Prim, en dirigí alguns negocis industrials a Andalusia. El seu fill fou Gil Roger y Vázquez.

88 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Roger y Vázquez, Gil  (Xelva, Serrans, 1862 - 1940)  Advocat. Fill de Gil Roger y Duval. Es llicencià en dret (1884) i fou director de l'hospital i de la junta d'obres del port de València. Liberal, fou diputat a corts i governador de Tarragona. Publicà Regionalismo práctico i altres obres.

38 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA

Roger Manfred  (Mazzara, Itàlia, 1318 – Itàlia, s XIV)  Fill de Frederic III de Sicília i d'Elionor d'Anjou. Morí jove.

39 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Roglà  (Roglà i Corberà, Costera Poble (116 m alt) i capital del municipi. D'origen islàmic (tenia el nom d'Alcúdia Blanca), fou lloc de moriscs (50 focs el 1609) de la fillola de Xàtiva. Depengué eclesiàsticament de Xàtiva fins el 1535, que fou erigida la rectoria de moriscs (l'actual parròquia és dedicada als sants Joans) amb els annexos de Corberà, les Alqueries de Galceran Sanç, l'Alqueria de Gil, Martí Tallada i Torrent de Fenollet, també en depengueren temporalment Cairent, Meneu i Quilis. Pertangué a la família Roglà i passà alsInici página marquesos de Bèlgida.

40 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI

Situació de la comarca de la CosteraRoglà i Corberà  (Costera Municipi: 6,23 km2, 116 m alt, 1.144 hab (2015), (o Rotglà i Corberà). Situat a l'esquerra del Cànyoles, afluent de l'Albaida, al nord de la comarca. El seu terme, planer al sud, s'ondula lleugerament vers l'oest i el nord. La superfície conreada ocupa gran part del terme, amb predomini del regadiu (tarongers, arbres fruiters i hortalisses), possibles gràcies als regatges derivats del Cànyoles i de pous. Els conreus de secà, en altres temps dominants, es redueixen al conreu d'oliveres, vinya, garrofers i ametllers. Cria d'aviram. L'activitat industrial és la derivada del sector agrícola. Part de la població treballa a les indústries de Canals i Xàtiva. El cap municipal és el poble de Roglà, que forma un sol nucli amb el de Corberà. El terme comprèn, a més, els despoblats de Martí Tallada, l'Alqueria de Gil i les Alqueries de Galceran Sanç. Àrea comercial de Xàtiva. Ajuntament

41 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA

Roi, estany  (la Vall de Boí, Alta Ribagorça Estany de la vall de Boí (2.282 m alt), a l'antic terme de Barruera, situat al vessant oriental de la collada de Fenarroi; el seu emissari, el barranc de l'estany Roi, forma, conjuntament amb el dels estanys Gémenes, el barranc de la Sallent, afluent, per la dreta, de la Noguera de Tor.

42 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Roi, hostal  (Gavet de la Conca, Pallars Jussà Veure> Roig, hostal.

43 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Roia de Mollàs, la  (Lladorre, Pallars Sobirà Cim (2.641 m alt) de la línia de crestes de la zona axial pirinenca que separa la comarca (a la vall de Cardós) de la regió occitana de Coserans, als vessants meridionals del qual hi ha els estanys de la Gallina, l'emissari dels quals constitueix la capçalera del riu deInici página Tavascan.

44 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Roïç, Lluís  (Catalunya, s XV)  Escriptor. Participà al certamen poètic celebrat el 1486 en honor de la Concepció.

45 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Roig, Amadeu  (Palafrugell, Baix Empordà, s XIX - Catalunya, s XX)  Compositor i pianista. Com a pianista tingué bons èxits a Alemanya i Anglaterra. Fou crític musical d'algunes publicacions periòdiques. És autor de música coral, religiosa i de cambra, així com de gran nombre de sardanes, entre les quals destaquen Canigó, Catalònia, L'aplec i Camí del bosc.

46 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Roig, Andreu  (València, s XVI - 2/des/1622)  Vicecanceller de la Corona d'Aragó (1612-22). Cavaller. Doctor en drets. Aconseguí el 1622 del rei que la Cambra de Castella declarés que la residència de l'ambaixador de Barcelona tingués les mateixes prerrogatives que les dels ambaixadors del papa, dels reis i de Venècia. Sembla, en canvi, que no afavorí els interessos del Regne de València: el cronista Joan Porcar el titllà de gran enemic del regne. A la seva mort fou nomenat com a successor un no originari de la corona catalano- aragonesa amb el títol de president, títol que acabà per prevaler, com en els consells castellans. La seva filla Joana Anna Roig es casà amb el canonista valencià Dionís Pau Llopis.

89 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Roig, Bartomeu  (Catalunya, s XVI - 1582)  Arquitecte. Construí el Portal del Mar, de Barcelona, inicial l'any 1555. L'any 1570 projectà la construcció de la nova església de Valls, les obres de la qual dirigí, juntament amb el seu fill, fins a la seva mort. Sembla que també tingué cura de la restauració de la capella del Sagrament de Santa Maria del Mar, de Barcelona.

47 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaRoig, Berenguer  (Montblanc, Conca de Barberà, s XV - Escaladei, Priorat, 1476)  Monjo cartoixà. Fou prior de la cartoixa de Mallorca. Féu meritoris esforços per pacificar les tensions entre forans i ciutadans. Intercedí a favor dels primers per evitar les repressions de què foren objecte. Formà part de la comissió de pacificació. Escriví un programa de reforma del règim polític de Mallorca, que es conserva a l'Arxiu General de Palma.

48 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Roig, cala  (Sant Josep de sa Talaia, Eivissa Cala de l'illa, a ponent de la badia de Portmany, entre la punta de sa Torre i el cap de la Bassa.

49 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Roig, cap  (Mont-ras / Palafrugell, Baix Empordà)  Cap de la Costa Brava, al límit entre els dos termes. S'hi troba la possessió de Cap-roig, amb notables jardins.

50 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Roig, cap  (el Perelló, Baix Ebre Cap de la costa, que tanca per llevant el port del Fangar. Hi havia hagut l'antiga torre de cap Roig, de defensa de la costa.

51 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Roig, cap  (Oriola, Baix Segura Cap de la costa meridional del País Valencià, entre la punta Prima i la punta de la Foradada.

52 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Roig, cap  (Santa Eulària del Riu, Eivissa Promontori (puig de cap Roig, 122 m alt), davant l'illa de Tagomago.

53 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Roig, Frederic  (Sant Feliu de Guíxols, Baix Empordà, 1829 – Barcelona, 1874)  Pedagog. Fundà a Barcelona el col·legi de Sant Lluís Gonçaga (1860), un dels més prestigiosos de l'època. És autor de dos llibres docentsInici página per a l'ensenyament de la gramàtica i l'ortografia castellanes.

54 ANDORRA - GEOGRAFIA

Roig, grau  (Canillo / Encamp, Andorra Veure> Grau Roig, el.

55 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Roig, Guillem  (Perpinyà, s XIV)  Ciutadà. El 1344 prengué clarament partit per Pere III el Cerimoniós, durant la campanya d'aquest al Rosselló. Fou un dels representants de la seva ciutat a l'assemblea parlamentària de Barcelona, que Pere III convocà per tal de decidir-hi la sort del desposseït Jaume III de Mallorca.

56 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Roig, hostal  (Gavet de la Conca, Pallars Jussà Hostal (o hostal Roi) (1.093 m alt) i antic terme de l'antic municipi de Sant Salvador de Toló, anteriorment del de Sant Miquel de la Vall, al vessant septentrional del Montsec de Rúbies, al camí que uneix la conca de Tremp a la conca de Meià (Noguera), pel pas Nou. És al sud de Mata-solana. Dins el gran recinte hi ha les ruïnes de l'església romànica de Santa Anna. S'hi han celebrat, tradicionalment, dues fires anuals, una molt important de bestiar menut, el 29/set.

57 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Roig, Jaume  (València, v 1400 - Benimàmet, Horta, abr/1478)  Escriptor. Fill d'un metge del mateix nom. Metge, el 1434 apareix atestat exercint la seva professió a València. Assistí la reina Maria de Castella en la seva darrera malaltia. Fou administrador de l'hospital d'En Clapers i benefactor del convent de la Trinitat de les clarisses, on professà la seva filla Violant en temps que hi fou monja i abadessa Isabel de Villena. Era casat amb Isabel Pellisser. Deixant de banda la seva esporàdica participació en certàmens literaris, la seva obra cabdal és el llibre intitulat Espill.

58 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Inici páginaRoig, Jaume  (Palma de Mallorca, s XIV)  Ciutadà. El 1343 formà part de la delegació que lliurà la capital a Pere III el Cerimoniós, quan aquest envaí l'illa per desposseir Jaume III. L'acompanyà com a conseller a la segona campanya del Rosselló (1344).

59 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Roig, Joan  (Barcelona, 1629/35 – 1697)  Escultor. Fill d'un seller, no volgué seguir la tradició familiar. Deixeble de Domènec Rovira, el Vell. En 1660-61 i 1671-72 treballà a la catedral de Barcelona i per a Sant Vicenç de Cardona el 1667. L'any 1688 obrà el plafó principal del retaule de Sant Pere Nolasc de la catedral de Barcelona i, el mateix any, contractà l'execució del retaule de Sant Pacià, també per a la seu barcelonina. Altres obres seves foren el retaule del Sant Crist de l'església de Sant Vicenç de Rupià (1691) i el retaule major d'Alforja (1695) i de Vilanova de Prades (1695). Algunes d'aquestes obres foren executades amb la col·laboració del seu fill Joan Roig i Gurri, també escultor. Fou un dels promotors del gremi d'escultors de Barcelona, al qual pertangué des de la seva fundació (1680), i en fou clavari.

60 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Roig, Joan Baptista  (València, s XVII – 1650)  Poeta i erudit. Concorregué amb les seves poesies catalanes als certàmens poètics celebrats a València a honor de diversos sants. En fou un dels participants més assidus.

61 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Roig, Josep Anton  (Barcelona, s XVII – s XVIII)  Polític. Era ciutadà honrat de Barcelona. Formant part del Braç Reial o popular assistí a la Junta de Braços de 1713. Fou membre del govern provisional català durant el setge de 1713-14. Assistí a les principals reunions governatives. Després de la capitulació, els borbònics li confiscaren el béns.

62 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Inici páginaRoig, Nicolau Pasqual  (País Valencià, s XVIII)  Organista i teòric. Fou organista del Convent Reial dels agustins de València. L'any 1778 publicà Explicación de la teórica y pràctica del canto llano y figurado.

63 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Roig, port  (Sant Josep de sa Talaia, Eivissa Veure> Porroig.

64 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Roig, Ramon  (Morella, Ports, s XV – s XVI)  Poeta en castellà. Metge cirurgià d'ofici. Arran de la guerra de les Germanies escriví un sonet i unes octaves reials per lloar la fidelitat de Morella en la seva lluita contra els agermanats.

65 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Roig, raval  (Alacant, Alacantí)  Barri, un dels més característics de la ciutat antiga, al vessant sud-oriental del Benacantil; el carrer principal es troba damunt la muralla feta fer per Felip III i domina la platja del Postiguet, entre l'antic Portal Nou i l'església del Socors. Era, originàriament, un barri de pescadors.

66 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Roig, raval  (Oriola, Baix Segura Barri, a l'oest de la ciutat, enfront de l'antiga porta de Múrcia, al peu de la muntanya del castell. Hi ha l'antic convent de caputxins.

67 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Roig, Salvador  (Benassal, Alt Maestrat, s XIX – 1865)  Escriptor. Fou professor de llatí i tingué un benifet a la parròquia de Benassal. Durant la guerra del Francès formà part de la partida d'Ascensi Nebot el Frare, i durant la primera guerra carlina fou perseguit per les seves idees liberals i s'hagué d'instal·lar a Castelló de la Plana. Fou autor de populars calendaris de pronòstics, de Flores poéticas que adornan el aula de Benasal iInici página d'un compendi de gramàtica castellana (1847).

68 CATALUNYA - HISTÒRIA

Roig del Roget, puig  (el Masroig, Priorat Poblat de la primera edat del ferro, Situat sobre un turonet, ocupa uns 1.200 m2. Les cases són rectangulars i de petites dimensions. Les restes de galena indiquen que s'hi explotava el plom (i possiblement també la plata) dels jaciments pròxims, activitat que devia alimentar el tràfic comercial, com testimonien les àmfores fenícies que s'hi han trobat.

69 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Roig i Armengol, Ramon  (Vilanova i la Geltrú, Garraf, 1860 - Barcelona, s XX)  Polític republicà. S'uní ben jove al republicanisme federal i, després d'assistir al Primer Congrés Catalanista (1880), participà en la creació de la Joventut Federalista (1881), que presidí posteriorment. El 1883 fundà a Vilanova el diari "El Mensajero". El 1888, per motius professionals, passà a residir a Múrcia, on reorganitzà el partit federal i fundà el periòdic "La Región de Levante". El 1894 s'establí definitivament a Barcelona. Poc després fundà "La Autonomía" (1896-99), que posà sota la direcció de Pi i Arsuaga. Prosseguí, com a membre del consell regional del partit, la seva línia de comprensió del catalanisme i secundà Vallès i Ribot en l'aproximació a la Unió Catalanista el 1899; promogué la creació de la societat Catalunya Federal (1904) i...  Segueix... 

70 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Roig i Ballestà, Joan  (Sant Feliu de Guíxols, Baix Empordà, 1847 - Valls, Alt Camp, 1920)  Escriptor i mestre. El 1878 s'establí a Valls. col·laborà a "La Renaixença" de Barcelona i publicà diversos llibres.

71 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Josep Roig i BergadàRoig i Bergadà, Josep  (Tarragona, 18/ago/1864 – Barcelona, 22/mar/1937)  Advocat i polític. Milità en la facció demòcrata del partit liberal dirigida per Canalejas, i durant el ministeri d'aquest fou alcalde de Barcelona (1910), fiscal del Tribunal Suprem i senador vitalici. Presidí una de les comissions d'estudi del programa de renovació nacional de l'Assemblea de parlamentaris (1917). L'any següent fou ministre de Gràcia i Justícia en el govern presidit per García Prieto. Ocupà la presidència de l'Acadèmia de Jurisprudència (1933-34) i, com a membre de la Comissió Jurídica Assessora deInici página Barcelona, fou ponent del projecte de constitució de la Generalitat. El 1935 va ésser degà del Col·legi d'Advocats.

72 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Roig i Bofill, Emerencià  (Sitges, Garraf, v 1850 – Barcelona, 1901)  Metge. Estudià a Barcelona i es doctorà en medicina i cirurgia. Fou redactor de "La Independencia Médica" (1877) i de "La Gaceta Médica Catalana". Fou president de l'Acadèmia i Laboratori de Ciències Mèdiques i de l'Acadèmia de Medicina de Barcelona. Publicà obres de tema mèdic, com La duración del parto normal (1890).

73 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Roig i Cisa, Pau  (Premià de Mar, Maresme, 1879 – Barcelona, 1955)  Pintor i gravador. Estudià a l'Escola de Belles Arts de Barcelona amb Torrescasana. Visqué bastant de temps a París. Col·laborà a "L'Esquella de la Torratxa". En 1939-43 residí novament a París, on s'havia exiliat. Obtingué premis notables. A més de la pintura a l'oli i l'aquarel·la, fou un gran gravador en la modalitat de l'aiguafort.

74 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Roig i Civera, Antoni  (Rafelbunyol, Horta, 1844 – València, 1898)  Autor teatral. Era notari. Fundà l'associació teatral "La Juventud". És autor de les sarsueles Los amores de un cesante i Los dos esclavos (1886). Estrenà bon nombre de sainets, com El tonto del panerot, que fou un gran èxit. També escriví els drames El tresor del Germanells i Romeu.

75 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Roig i d'Ivorra, Aldonça  (Cervera, Segarra, s XV)  Amistançada de Ferran II de Catalunya-Aragó, abans d'ésser rei. Filla de Pere Roig i d'Aldonça d'Ivorra. Sostingueren relació, sembla, durant la seva estada a Cervera mentre eren tramitats els capítols matrimonials amb Isabel de Castella (1469). L'any següent tingué un fill, Alfons d'Aragó, futur arquebisbe de Saragossa. Era, sembla, de la família dels senyors de Portell. FouInici página casada per la força amb el ciutadà de Lleida Bernat d'Olzinelles, però el matrimoni fou anul·lat i el 1479 ja era casada amb Francesc de Castre-Pinós de So, vescomte d'Évol (mort el 1497).

76 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Roig i Enseñat, Eduard  (Barcelona, 1870 – 1949)  Aquarel·lista. Conreà l'aquarel·la com el seu germà bessó Lluís, per bé que participant únicament en exposicions col·lectives.

77 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Roig i Enseñat, Lluís  (Barcelona, 1870 – 1940)  Aquarel·lista i dibuixant. Com a dibuixant il·lustrador col·laborà assíduament a "La Fama", "La Tomasa" i "L'Esquella de la Torratxa". Sentí predilecció per l'aquarel·la i cultivà preferentment el paisatge i la marina. Exposà sovint i fou repetidament premiat. Era soci de mèrit de l'Agrupació d'Aquarel·listes de Catalunya.

78 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Roig i Estradé, Pau  (Vilanova i la Geltrú, Garraf, 1914 - )  Pintor. Era deixeble de Joaquim Mir. Féu la seva primera exposició individual a Barcelona. Destacà com a paisatgista i pintor decorador. Té obres notables a la seva ciutat natal.

79 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Roig i Ferré, Ramon  (Tarragona, s XIX)  Autor teatral. És autor, entre altres, de les obres La Sileta de Riudoms (1877), La fira de Verdú (1877), La tornada de l'hereu. Glòria al treball (1886) i Lo corp i la guineu (1886).

80 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Montserrat Roig i FransitorraRoig i Fransitorra, Montserrat  (Barcelona, 13/jun/1946 – 10/nov/1991)  Escriptora. Filla de Tomàs Roig i Llop. Fou lectora de català a la Universitat de Bristol. Guanyà el premi Víctor Català amb els contes Molta roba i poc sabó (1971), expressió de les seves vivències generacionals, que lligà amb Ramona, adéu (1972), novel·la més històrica. Va destacar per les seves entrevistes a "Serra d'Or" i a "Triunfo" i a la televisió, bona part recollides a Retrats paral·lels i Personatges. DeInici página la resta de la seva narrativa destaquen El temps de les cireres (1977, premi Sant Jordi 1976), L'hora violeta (1980), L'òpera quotidiana (1982), L'agulla daurada (1985), La veu melodiosa (1987), El cant de la joventut' (1989) i Digues que m'estimes encara que sigui mentida (1991). També va publicar assaigs: Els catalans als camps nazis (1977), ¿Tiempo de mujer? (1980) i Mujeres hacia un nuevo humanismo (1982). Pòstumament aparegueren Un pensament de sol i un pessic de pebre. Dietari obert 1990-1991 (1992) i Última crònica (1994).

81 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Roig i Ginestós, Josep  (l'Estany, Bages, 1898 - Barcelona, 20/jul/1993)  Ceramista. Format a l'acadèmia Ars de Barcelona i amb Francesc Quer. Es dedicà a la ceràmica tradicional i decorà l'exterior de l'església del Poble Espanyol de Montjuïc -on instal·là el taller-, la del santuari del Vilar a Blanes, etc. També exposà pintura.

82 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Roig i Gironella, Joan  (Barcelona, 15/abr/1912 - 10/abr/1982)  Filòsof jesuïta. Catedràtic de metafísica a la facultat del seu orde, primer a Sarrià (1942-49) i després a Sant Cugat del Vallès (1949-67). El 1949 fundà l'Institut Filosòfic de la Fundació Balmesiana; el 1952 la revista "Espíritu", de la qual assumí la direcció el 1954. El 1964 fou nomenat director de la Fundació Balmesiana. Va dur a terme tasques de direcció editorial. Publicà articles als diaris "El Correo Catalán" (1949-65) i "La Prensa" (des del 1965). Va assistir a diversos congressos internacionals. Entre els seus llibres destaquen: Filosofía blondeliana (1944), Filosofía y vida. Nietzsche, Ortega, Croce, Unamuno (1949), Filosofía y razón (1949), Investigaciones metafísicas (1949), Perfiles (1950), Nuevos perfiles (1951), Filosofía en periódicos (1952), Teoría de los Ejercicios Espirituales de San Ignacio (1952), Estudios de Metafísica (1959), Curso de cuestiones filosóficas (1963) i Amor (1967).

83 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaRoig i Gurri, Joan  (Barcelona ?, v 1656 – 1706)  Escultor. Fill del també escultor Joan Roig, amb el qual es formà. Fa de mal destriar l'obra que correspon a cadascun a causa de la coincidència de nom i cognom. Tanmateix cal atribuir-li amb tota seguretat, per les dates, els models dels canelobres monumentals (1703) de la seu de Palma de Mallorca i de l'urna de Sant Bernat Calbó de la seu de Vic (iniciada el 1701 i que, amb la col·laboració de diferents escultors, no s'acabà fins al 1727); ambdués obres foren executades en argent per l'orfebre Joan Matons. Fou autor també de part del retaule del Roser de l'església de Santa Caterina de Barcelona, que deixà inacabat a la seva mort i que fou continuat per Pere Costa (1732-35) i per Josep Sunyer (1736).

84 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Roig i Izquierdo, Alfons  (Bétera, Camp de Túria, 4/jul/1903 - Gandia, Safor, 11/mai/1987)  Eclesiàstic i crític d'art. Fou rector de l'església de Sant Joan de la Ribera, de València, i professor de l'Escola de Belles Arts de Sant Carles des del 1939. El 1946 se n'anà a Roma on es llicencià en arqueologia cristiana. Féu diversos viatges a Europa becat pels governs de França i de la RF d'Alemanya. Alternà la docència amb conferències i articles sobre l'art d'avantguarda. El 1975 s'uní al grup L'Eixam. Publicà diversos treballs: El arte de hoy y la Iglesi (1954), La pintura religiosa de Georges Rouault (1959), Julio González (1960), En la muerte de Ángel Ferrant (1961), Picasso en Barcelona (1962), Diálogo de la Iglesia con el mundo moderno de la Arquitectura (1964).

85 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Roig i Jalpí, Joan Gaspar  (Blanes, Selva, 1624 - Manresa, Bages, 1691)  Historiador i falsificador de texts historiogràfics. Frare mínim, fou vicari general de Catalunya i cronista de la corona de Catalunya-Aragó. Dedicat a la investigació històrica, les seves obres més conegudes són: Crónica general de Cataluña (acabada el 1674), Epítome histórico de la ciudad de Gerona (1678) i Historia de la ciudad de Manresa (1692). També fou autor del Llibre de feyts d'armes de Catalunya, redactat en llenguatge arcaïtzant i atribuït per ell mateix a Bernat Boades; no es descobrí que era una falsificació fins al 1948.

86 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaRoig i Llop, Tomàs  (Barcelona, 1902 – 1987)  Escriptor. Fou passant de Jaume Bofill i Mates i dirigí "Catalunya Ràdio". Les seves proses (contes i novel·les curtes) són testimoni d'una narrativa psicològica. Va publicar els llibres Facècies (1924), El botxí (1925), La noia de bronze (1927), Marta la fatídica (1923), Lena i el seu destí (1934), etc. Assajà d'altres gèneres amb Siluetes epigramàtiques (1933) i Petits poemes de la llar (1947). També publicà un estudi sobre Prudenci Bertrana (1959) i un llibre de memòries titulat Del meu viatge per la vida (1975 i 1978).

87 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Roig i Masriera, Enric  (Barcelona, 1892 – 17/des/1962)  Musicòleg i violinista. Promogué nombroses iniciatives en el món musical. A Barcelona professà cursos de musicologia a diversos centres. També en donà al conservatori de Terrassa. Era catedràtic d'història de la música al Conservatori del Liceu de Barcelona. És autor de bons assaigs sobre temes musicals, com els titulats La música del Renaixement (1917), Schubertiana (1918), Bach i Haendel (1921), Grieg (1922), Sonates primitives italianes, franceses i alemanyes, Els violinistes italians siscentistes, Cant de tardor, sobre música moderna anglesa (1925), Cançons de trobadors (1926), Les valors de la música contemporània (1928), Remarques sobre la interpretació d'obres clàssiques per a violí (1928) i La polifonia clàssica religiosa, entre d'altres.

Anar a:    Roe ]    [ Roger ]    [ Roger de ]    [ Roia ]    [ Roig, J ]    [ Roig i C ]Inici página

A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Logo de Dades dels Països CatalansEntrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ BlocContactar amb Dadescat

© 2006-2016 Associació Sense Límits / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons

Sense Límits a Internet: Sense Límits / Alt Camp Info / Directori Alt Camp / Masia Virtual -