A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Inici ] Entrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ Bloc ]              Contactar amb Dadescat

Anar a:    Romani ]    [ Rome ]    [ Romero i P ]    [ Romeu i P ]    [ Rop ]    [ Roques ]

La gent que no diu res quan enraona és la que enraona més. (Joan Brossa i Cuervo)

1 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Romaní  (Sant Martí Sarroca, Alt Penedès Caseria, al sud del poble, a la dreta de la riera de Pontons.

2 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Romaní  (Molins de Rei, Baix Llobregat Veure> Sant Pere de Romaní.

3 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Romaní, abric  (Capellades, Anoia)  Balma del congost de Capellades, damunt l'Anoia. Fou habitada durant el paleolític i conté dos nivells: l'inferior, amb indústries mosterianes (paleolític mitjà), i el superior, amb paleolític superior. Descoberta per Amador Romaní (1909), que li donà el nom (el tradicional és balma del Fossar Vell), fou excavada i publicada per L. Marià Vidal (1911-12); posteriorment, E. Ripoll hi dirigí noves excavacions.

4 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Inici páginaRomaní, Baltasar de  (País Valencià, s XVI)  Traductor i poeta. El 1539 publicà la primera versió castellana de les obres d'Ausiàs Marc.

5 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Romaní, el  (Sollana, Ribera Baixa Poble, al nord del terme, vora la carretera de València.

6 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Romaní, Jaume de  (País Valencià, s XIV - València, 1348)  Noble. El 1343 participà a la primera campanya del Rosselló per desposseir Jaume III de Mallorca. Quatre anys després figurava entre els unionistes valencians més actius. Batuts aquests el 1348, caigué presoner dels reialistes. Fou un dels condemnats a mort per la intervenció en aquell moviment i morí executat, els darrers dies del 1348.

7 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Romaní, Ramon  (Capellades, Anoia, 1846 – 1898)  Paperaire. Introduí a la seva indústria millores tècniques notables. Fundà una Associació d'Amics dels Pobres, de caràcter benèfic.

8 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Francesc Romaní i PuigdengolasRomaní i Puigdengolas, Francesc  (Capellades, Anoia, 7/mar/1831 – Barcelona, 17/des/1912)  Jurisconsult i polític. Es distingí en la defensa del dret català i en la reivindicació de la personalitat nacional catalana dins el marc d'una organització plurinacional a l'estil de la confederació catalano-aragonesa. Fou dels pocs catòlics que, en organitzar-se oficialment el partit republicà federal (1868), s'avingué a col·laborar-hi. Després de la Restauració, coincidí amb posicions del catalanisme més conservador. Fou diputat provincial i a corts. Redactà la memòria que l'Institut Agrícola Català de Sant Isidre elevà al govern amb motiu de la llei de redempció de censos i prestacions emfitèutiques. Ingressà a l'Acadèmia de Bones Lletres (1884), presidí els Jocs Florals de Barcelona (1898) i la comissió codificadora del dret civil català (1899). Fundà la revista "La España Regional" (1884-93) i, entreInici página altres obres, publicà El federalismo en España (1869) i Antigüedad del regionalismo español (1890).

9 CATALUNYA - ART

art romànicromànic, art  (Catalunya, s X - s XIII)  Corrent artístic i cultural. ARQUITECTURA: A Catalunya sorgí (s X) l'anomenat primer romànic català amb carreus rústics, decoració amb arcs cecs i bandes llombardes; al principi s'usà coberta de fusta (Sant Pere del Burgal), però aviat fou substituïda per la volta de canó (Santa Maria d'Amer, Santa Cecília de Montserrat, Sant Martí del Canigó) i, a la primera meitat del s XI, per una cúpula en el creuer (Santa Maria de Ripoll, Sant Vicenç de Cardona, Sant Miquel de Cruïlles). Les formes del primer romànic es fonen amb d'altres del romànic francès o italià (catedral de la Seu d'Urgell, claustre de Sant Cugat del Vallès, catedral de Girona). ESCULTURA: Les primeres mostres de Catalunya són a Santa Maria de Ripoll i a Sant Benet de Bages. Florí amb caràcters propis a partir del s XII (claustres de Sant Pere de Galligants, de Sant Joan de les Abadesses, de la catedral de Girona, de Sant Cugat del Vallès, de la catedral de Tarragona i especialment...  Segueix... 

93 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Romànica, la  (Barberà del Vallès, Vallès Occidental)  Barri de la ciutat, també conegut amb el nom de la Creu.

10 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Romanius  (Fígols i Alinyà, Alt Urgell Poble, a mig km a llevant del cap del municipi.

11 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Romano i Ventura, David  (Istambul, Túrquia, 1925 - )  Historiador. Catedràtic de la Universitat de Barcelona des del 1966. S'ha especialitzat en l'estudi de la història dels jueus hispànics, així com en història de les ciències. Ha publicat, entre d'altres: Antología del Talmud (1953), Los hermanos Abenmenasse al servicio de Pedro el Grande de Aragón (1956), Bartomeu de Tresbéns, Tractat d'Astrologia (2 vols, 1957-58), Los judíos de la Corona de Aragón en la primera mitad del siglo XV (1959), Los funcionarios judíos de Pedro elInici página Grande de Aragón (1964) i La ciencia hispano-judía (1992).

12 PAÏSOS CATALANS - CULTURA

romanticisme  (Països Catalans, inici s XIX - inici s XX)  Corrent cultural. Dins la tendència medievalista del romanticisme es construïren a Catalunya nombrosos edificis (alguns d'ells enderrocats posteriorment), entre els quals sobresurten la Universitat de Barcelona, d'E. Rogent, el seminari conciliar, la plaça de toros de les Arenes (mudèjar) i moltes cases particulars, no solament de Barcelona, sinó d'altres poblacions catalanes. - LITERATURA: Nous òrgans del moviment com "El Vapor" i "El Propagador de la Libertad" hi donen impuls a Catalunya. A partir del 1840 Hugo, Dumas i Scott són traduïts, en castellà, a les terres catalanes, i les edicions es multipliquen. Això accentuà el predomini del romanticisme conservador damunt el liberal. La línia estètica i historiocista que se'n derivava fou seguida per Pau Milà i Fontanals, que divulgà el...  Segueix... 

13 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Romanyà, Jaume  (Sencelles, Mallorca, s XVI)  Escriptor. Sacerdot. Doctor en teologia. El 1535 regia una escola de gramàtica. És autor de dues llargues composicions en vers, en llatí, dedicades a Carles V amb motiu de la seva visita a Mallorca el 1541, incloses en la relació de les festes feta per Joan Gomis. Escriví una comèdia, Nova tragicomoedia Gastrimargus appellata, representada públicament a la ciutat de Mallorca el 1562 davant el bisbe, el governador, jurats i altres autoritats i un total de 8.000 persones de tots els estaments socials. Exercici d'adaptació de la comèdia clàssica, particularment de Terenci, però de tema bíblic -el del ric Epuló i el pobre Llàtzer- seguint els misteris medievals i en un llenguatge sovint cru i llicenciós, s'adscriu plenament en el teatre humanístic en llatí amb finalitat pedagògica propi de l'època.

14 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Romanyà, Joan  (Piera, Anoia, v 1615 - Montserrat, Bages, 1687)  Músic. Fou un dels deixebles més notables del pare Joan Marc i l'any 1632 professà com a monjo del monestir de Montserrat. Actuà com a organista i mestre de capella. Escriví gallardes i tocates per a xeremies.

15 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaRomanyà de Besalú  (Pontós, Alt Empordà Poble, a la riba esquerra del Fluvià, al sud del terme. L'església parroquial (Sant Mer i Sant Celdoni) havia estat possessió del monestir de Camprodon; té per sufragània la de Canelles (Navata) i també en depengué el santuari de la Mare de Déu de Lurda (1890), excavat a la roca, avui sense culte. El lloc de Romanyà és esmentat a la fi del s IX; posteriorment formà part de la baronia de Pontós. Fou de la vegueria de Besalú.

16 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Romanyà de la Selva  (Santa Cristina d'Aro, Baix Empordà)  Poble (325 m alt), enlairat als vessants meridionals de les Gavarres, a la divisòria d'aigües entre les valls d'Aro i de Calonge. L'església parroquial de Sant Martí, petit edifici romànic d'una nau, fou de la canonja de Girona. Tenen importància els monuments megalítics pròxims: el dolmen dit la cova d'en Daina i dos menhirs (un d'ells dit la pedra Aguda o de les Goges).

17 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Romea, Alfred  (Madrid, 1884 – Barcelona, 1957)  Guitarrista i crític musical. Estudià a l'Escola Municipal de Música de Barcelona i amb Felip Pedrell. Realitzà una notable carrera de concertista i treballà també com a crític i conferenciant.

18 CATALUNYA - CULTURA

Romea, Teatre  (Barcelona, 1863 - )  Sala d'espectacles del carrer de l'Hospital. Construït en honor de l'actor espanyol Julián Romea y Yanguas. El 1867 adoptà el nom de Teatre Català Romea i es convertí en un dels principals centres del teatre en català, especialment de la mà de Frederic Soler Pitarra, que en fou director artístic (1870-95). Reformat el 1913, entre el 1939 i 1946 va fer només teatre en castellà. Fou escenari dels èxits d'actors mítics com M. Xirgu, E. Borràs i de companyies com la d'Adrià Gual, dirigida per R. Salvat. El 1981 esdevingué seu del Centre Dramàtic de Catalunya.

19 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaRomedo, riu de  (Lladorre, Pallars Sobirà Afluent de capçalera de la Noguera de Cardós, emissari dels estanys de Romedo, circ lacustre d'origen glacial format al vessant meridional del pic de Colatx, format per l'estany de Romedo de Baix (2.020 m alt, aprofitat per a alimentar la central hidroelèctrica de Tavascan), l'estany de Romedo de Dalt (2.120 m) i els de Senó (2.204 m) i Colatx (2.140 m) i els de Guiló.

20 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Romeguera, Francesc  (la Bisbal d'Empordà, Baix Empordà, s XVI - Girona, s XVII)  Jurista. Ciutadà honrat de Girona, on exercí la seva professió. Per encàrrec del bisbe Miquel Pontic publicà les Constitutiones Synodales Dioecesis Gerundensis (1691, reimpreses el 1718) amb nombroses glosses i comentaris. Publicà també una edició crítica dels Statuta civitatis Lugubii d'Antonio Conciolo (1700) juntament amb texts del mateix Romeguera inspirats en juristes catalans de l'època.

21 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Romeguera, Josep  (Barcelona, s XVII - d 1711)  Escriptor. Fou canonge de la seu de Barcelona, catedràtic de dret canònic a la universitat i vicari general de la diòcesi. Publicà en castellà diversos panegírics i relacions de festes i un Jurídico desengaño... (1709) en defensa de les prerrogatives del bisbe de Barcelona i diversos sermons en català. La seva obra Ateneo de grandesa sobre eminències cultes (1681), que havia de formar una trilogia amb dues altres que no arribaren a publicar-se (Morfeo despert en les vulgaritats catalanes i La fama en Catalunya), representa el moment àlgid de la influència del barroc castellà damunt la literatura catalana. Adscrit al vessant anomenat conceptisme, l'obra és constituïda per catorze "eminències" o exposicions teòriques en prosa de caràcter al·legorico-moral, que corresponen -de vegades...  Segueix... 

22 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Romella  (Tivenys, Baix Ebre Barri de la població.

23 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Romella  (Alacant, Alacantí Caseria, a l'oest de Santa Faç.

24 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Inici páginaRomeral, El  (la Pobla d'Arenós, Alt Millars Antic llogaret de l'antic mun. de Campos d'Arenós, a l'esquerra del Millars.

25 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Romeria, Santa Maria de  (Mieres, Garrotxa Veure> Santa Maria de Romeria.

26 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Romero, Bernarda  (València, s XVI – s XVII)  Poetessa en castellà. Concursà amb èxit -rebé diversos premis- en els certàmens poètics celebrats a València els anys 1592, 1602, 1606, 1608 i 1619. Fou elogiada per Gaspar Aguilar.

27 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Romero, Joan Baptista  (València, 1756 - s XVIII)  Pintor. Fou pintor de la Real Casa y Fábrica de los Cinco Gremios de Madrid. Des del 1783 participà als concursos de la sala de flors de l'Acadèmia de Sant Carles i en guanyà diversos. Fou un dels principals pintors de flors valencians del seu temps. Treballà per a la fàbrica de ceràmica del Buen Retiro (1800-02). Hi ha obres seves al Museu de València, a l'Academia de San Fernando de Madrid, al palau de Riofrío i a altres col·leccions.

96 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Romero, Lluís  (Arciles, Marroc, 15/oct/1921 - Barcelona, 5/mai/2008)  Boxador. Des dels 4 anys visqué a Barcelona. Al llarg de la seva curta carrera esportiva, iniciada el 1946, participà indistintament en les categories dels ploms i dels galls. En aquesta darrera categoria esdevingué campió europeu el 1949 en guanyar l'italià Ferracin. Perdé el títol al cap de dos anys, a Glasgow, contra Keenan. El 1951 guanyà el campionat espanyol del pes ploma i fracassà en el seu intent de conquerir el campionat del món en perdre davant el sud-africà Vic Powell. Es retirà el 1958.

28 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Inici páginaRomero i Almenar, Joan Baptista  (País Valencià, 1807 - 1872)  Comerciant i financer. Dedicat a la indústria de la seda, fou membre del Col·legi de l'Art Major de la Seda i formà part de la junta de l'hospital Provincial de València. Finançà la plaça de toros de València (1850-60). Fou prior i cònsol del Tribunal de Comerç de València i per iniciativa seva es féu el Jardí de Monforte. Diputat a corts pels districtes de Gandia i Sant Vicent (València), més tard fou nomenat senador vitalici del Regne i marquès de Sant Joan. Fundà l'asil de Sant Joan Baptista.

29 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA

Romero i González, Joan  (Albacete, Castella, 1953 - )  Geògraf. Es llicencià a la Universitat de València el 1976, i s'hi doctorà el 1982. Professor a la facultat de geografia i història d'aquesta Universitat des del 1976, en fou catedràtic des del 1988. S'ha interessat per la geografia de la població i per la geografia econòmica. Ha publicat diverses obres: La despoblación de la Mancha (1980); Propiedad agraria y sociedad rural en la España mediterránea. Los casos valenciano y castellano en los siglos XIX y XX (1983, tesi doctoral); Pobreza y desigualdad en los países desarrollados (1992) i Geografía de la pobreza y la desigualdad en los países en desarrollo (1992).

30 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Romero i Orozco, Honori  (Sedaví, Horta, 1867 – València, 1920)  Pintor. Sobresortí com a restaurador i com a autor d'obres d'inspiració religiosa.

31 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Romero i Pérez, Lluís  (Barcelona, 24/mai/1916 - 4/feb/2009)  Escriptor. Visqué anys a Buenos Aires i es donà a conèixer amb La noria (1951), premi Nadal de novel·la. Després, entre d'altres, ha publicat diversos llibres en castellà, i La finestra (1956), El carrer (1959) i Castell de cartes (1991, premi Ramon Llull), en català. Especialitzat en la història de la guerra civil, ha publicat Tres días de julio (1967), sobre l'inici de la contesa, Desastre en Cartagena (1971), El final de la guerra (1976) i Hacia el despeñaperro. Por qué y como mataron a José Calvo Sotelo (1982). També ha publicat diversos treballs sobre Dalí: Todo Dalí en un rostroInici página (1975) i Dedálico Dalí (1989).

32 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Romero i Vicient, Gregori Carles  (Dolores, Baix Segura, 1906 - País Valencià, s XX)  Escriptor. Ha estat periodista molt actiu i director de diversos diaris de ciutats petites. És autor de poesies, obres teatrals i narracions. En la seva producció destaquen la comèdia Don Martín de Paracelso (1945) i el recull de contes A media voz (1954).

33 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Romero i Walsh, Àngel del  (Barcelona, 1823 – 1899)  Militar. Fill d'un militar andalús i d'una irlandesa, s'educà a Barcelona. Ingressà a l'escola militar de Guadalajara. Tinent del cos d'enginyers, lluità contra l'alçament centralista de Figueres (1843-44). El 1847 anà a Cuba, on féu diverses obres públiques; el 1851 ascendí a coronel. Tornà a Catalunya, on intervingué en obres importants: projectà i realitzà la Rambla de Tarragona (1856), col·laborà (1858-59) en l'Eixample de Barcelona, i projectà obres per als ports de Maó i Ceuta (1864). El 1862 es retirà de l'exèrcit. Residí a Barcelona, on ingressà a l'Acadèmia de Ciències i Arts (1878); en fou president (1880-84 i 1886-88) i secretari general (1888-89). Durant el seu mandat s'hi establí el cèlebre rellotge de l'hora oficial. Fou cunyat de Ramon Martí i d'Eixalà.

34 ANDORRA - BIOGRAFIA

Romeu, Carles  (Andorra la Vella, 1855 - Prada, Conflent, 1933)  Escriptor. Fou veguer d'Andorra (1886). Era cavaller de la Legió d'Honor. És autor de poesies i de treballs monogràfics sobre temes andorrans.

35 CATALUNYA - HISTÒRIA

Romeu, el  (Lleida, Segrià Antic barri cristià o mossàrab de la ciutat, el nom del qual es conservà després de la conquesta fins a la fi de l'edat mitjana, encara que, en part, esdevingué residència de la comunitat musulmana mudèjar. Comprenia la zona urbana entre el carrer de Cavallers i les travesseres que duen les aigües vessants vers la parròquia de Sant Llorenç, enfront, per tant, de la Cuirassa o call jueu. La confluència dels carrers de Cavallers —dit el Romeu— i Major era anomenada el Peu del Romeu, que inicialment eren unsInici página porxos i que des de mitjan s XIV esdevingué una plaça.

36 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Romeu, Francesc Xavier  (València, s XVIII - s XIX)  Eclesiàstic. Era doctor en teologia. Ensenyà al seminari de Múrcia. El 1824 era paborde de la seu valenciana. És autor de les obres De latinitate linguae traendae praeclara et optima ratione (1780), De philosophicis disciplinis generosae juventuti publicorum munerum cupidae, maxime accomodatis (1781), De Phisicae experimentalis proestantia et utilitate (1782) i De sacrae oratoriae dignitate adserenda (1783), així com d'alguns sermons notables.

38 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Romeu, Joan  (Catalunya, s XV)  Escriptor i religiós dominicà. És autor de la traducció de l'exposició d'Innocent III sobre els Salms penitencials.

94 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Romeu, Joan  (Catalunya, s XVI)  Tallista. L'any 1524 féu l'obra de talla del retaule que havia de pintar Pere Nunyes per a l'església de Sant Julià d'Argentona i, tres anys després, obrà un altre retaule semblant per a Santa Agnès de Malanyanes. Tallà part del cadirat del cor de la parròquia de Sant Miquel de Barcelona.

37 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Romeu, Joan  (Sabadell, Vallès Occidental, s XIX – 1890)  Xilògraf. Format amb Francesc Brangulí i Royo a Barcelona. Residí uns anys als EUA, on tingué força prestigi. De retorn s'establí a Barcelona.

39 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Romeu, Llorenç  (Tortosa, Baix Ebre, s XVI - Catalunya, s XVII)  Metge i escriptor. Escriví un Desengaño del abuso de la sangría y purga (1623), on es mostrà influït per Pere Jaume Esteve. També escriví un Discurso probando que la célebre Iberia de los cartagineses fue Tortosa.

40 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaRomeu, Octavi  Pseudònim de l'escriptor Eugeni d'Ors i Rovira

41 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Romeu i Borràs, Pere  (Torredembarra, Tarragonès, 1862 – Barcelona, 1908)  Artista. Molt interessat pel món de l'art, fou, juntament amb Rusiñol, Utrillo i Casas, un dels fundadors dels Quatre Gats, el restaurant cerveseria que esdevingué lloc de reunió d'artistes i intel·lectuals de la Barcelona de l'època. Edità també la revista "Quatre Gats", i fóu un dels personatges més representatius del modernisme, cèlebre pels retrats que d'ell feren Casas, Picasso i d'altres. Es dedicà més tard a l'automobilisme.

42 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Romeu i Corominas, Lluís  (Vic, Osona, 23/jun/1874 – 23/set/1937)  Músic i sacerdot. Es formà musicalment amb Lluís Jordà i posteriorment amb Felip Pedrell. Fou organista i mestre de capella de la catedral de Vic fins a l'any 1920, que renuncià aquest últim càrrec, tot i que continuà com a organista. És un compositor molt profund i original i les seves obres s'han popularitzat i constitueixen part del repertori religiós popular del Principat. S'hi troba una fusió entre elements de la cançó tradicional catalana i d'altres procedents de les melodies del cant pla. La seva producció, que té un caràcter marcadament religiós, comprèn cinc misses, trenta-set motets, cinquanta cançons populars religioses, cançons marianes, cants de lloança, himnes i l'oratori Adveniat regnum tuum. És autor de l'estudi La versió autèntica dels goigs del Roser (1928) i d'una vintena de peces per a orgue.

43 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Romeu i de Ferrer, Josep  (Catalunya, s XVII)  Jurista i polític. Regent de la Cancelleria i membre del Consell Reial de Catalunya, acabdillà l'equip de govern de Joan d'Àustria durant el virregnat d'aquest al Principat. Formà part de la comissió francoespanyola (Ceret, del 22/mar al 23/abr/1660) encarregada deInici página delimitar la frontera pirinenca després del tractat dels Pirineus.

44 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Josep Romeu i FiguerasRomeu i Figueras, Josep  (Ódena, Anoia, 16/mar/1917 - Barcelona, 18/des/2004)  Escriptor i investigador. Doctor en lletres, fou membre de l'Institut de Musicologia de Barcelona (1971-84). Fou un dels fundadors de la revista cultural i clandestina "Ariel" (1946). Professor del departament de català de la Universitat Autònoma de Barcelona (1969-84), el 1972 ingressà a l'Acadèmia de Bones Lletres. S'ha especialitzat en literatura popular i ha publicat: El comte Arnau, la formació d'un mite (1947), Cançons nadalenques del segle XV (1949), Les nadales tradicionals (1952), La nit de Sant Joan (1953), Poesia popular i literatura (1974), El teatre assumpcionista de tècnica medieval als Països Catalans (1984), Materials i estudis de folklore (1993), Teatre català antic (1994-95) i Assaigs i altres indagacions crítiques (1996). S'ha especialitzat en edicions del teatre medieval per a "Els Nostres Clàssics" i ha publicat el resum, en dos volums, Literatura catalana antiga (1954). Poeta postsimbolista, de tall rigorosament formal, publicà diversos llibres de poesia. Premi Nacional de Literatura Catalana en la modalitat d'assaig (1985) i premi de la Crítica Serra d'Or (1996).

45 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Xavier Romeu i JuvéRomeu i Juvé, Xavier  (Barcelona, 18/nov/1941 - els Monjos, Alt Penedès, 11/jul/1983)  Escriptor. Llicenciat en filologia catalana, fou professor de fonologia, gramàtica històrica i lingüística a la Universitat de Barcelona i d'ortofonia i dicció a l'Institut del Teatre. Estrenà diverses obres de teatre: Els mites de Bagot (1968), Ànimes de càntir (1969), Alícia en terra de meravelles (1969), Pluja d'estiu (1971), Estat d'emergència (1972), Ni de septentrió ni de migdia (1972) i, amb Maria Aurèlia Capmany, Preguntes i respostes sobre la vida i la mort de Francesc Layret (1971). Publicà el recull de narracions La mort en punt (1976, premi Víctor Català 1975), la novel·la Ascendent Escorpió (1979), el Manual de fonologia catalana (1983) i un Breu diccionari ideològic (1976). Dirigí la redacció del Diccionari Barcanova de la Llengua (1985). Fou membre del col·lectiu Ofèlia Dracs. MoríInici página en un accident de trànsit.

46 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Romeu i Parres, Josep  (Sagunt, Camp de Morvedre, 1778 – València, 1812)  Guerriller. Fill d'un banquer, creà a Sagunt una junta contra la intervenció francesa (1808) i formà una partida molt nombrosa anomenada Cos de Granaders Saguntins que recorregué el País Valencià. Prengué part en accions contra el mariscal Suchet a Novelda, Cabdet, Ibi, Cocentaina, Ontinyent, Alcoi, Albaida, Sax, etc, i contra Jacomart a Bunyol, Dosaigües i altres punts. Pres a Sot de Xera, fou jutjat i penjat.

47 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Romeu i Quingles, Llucià  (Vic, Osona, 1761 – 1846)  Pintor, anomenat el Nou Just. Col·laborà en diferents obres de Francesc Pla el Vigatà, i fou el primer professor de l'escola de dibuix de Vic. La major part de la seva obra, de temàtica religiosa, estigué destinada a les esglésies de la plana de Vic (santuari de Rocaprevera, Sant Domènec de Vic, Torelló, Aiguafreda).

48 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Romeu i Ribot, Ferran  (Barcelona, 1862 – 1943)  Arquitecte i urbanista. Realitzà alguns edificis a Barcelona, entre els quals cal destacar l'antiga casa Conrad Roure (carrer d'Aribau, 155), d'estil modernista. Guanyà el concurs per a la construcció del monument a Colom a Santo Domingo. Juntament amb Ezequiel Porcel i Alabau, és autor d'un pla d'urbanisme per a Barcelona, anomenat el Pla d'Enllaços.

49 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Romeu i Sabater, Alfons  (Sant Sadurní d'Anoia, Alt Penedès, 1916 – Barcelona, 1997)  Escriptor. Llicenciat en dret, col·laborà a revistes comarcals i publicà les proses Visió lírica de Tarragona (1952) i la novel·la de caire humorístic Memòries i divagacions d'un futbolista discret (1959).

50 CATALUNYA - POLÍTICA

Inici páginaRomeu-Porcel, pla  (Barcelona, Barcelonès (o Pla General d'Urbanització de Barcelona) Pla d'urbanització (oct/1917) de la ciutat. És la concreció a nivell d'esquema general (infrastructures viàries, verd metropolità, localització del CBD) del model de la Grossa Barcelona. Fou realitzat conjuntament per l'Oficina Municipal d'Urbanització, dirigida per Pere Falqués i Ezequiel Porcel, i per l'arquitecte Ferran Romeu. La gènesi del pla és el programa elaborat el 1914 per una ponència municipal, producte de la iniciativa de la Lliga Regionalista, hegemònica a partir d'aquest any a l'ajuntament de Barcelona. El pla, partint de la proposta de Jaussely, estableix la xarxa viària bàsica de Barcelona (articulada pels cinturons de ronda), el sistema de parcs, la limitació del creixement segons el model de l'illa de cases Cerdà, la creació del nou centre urbà a l'eix -esdevingut, en el pla, gran avinguda- plaça d'Espanya-plaça de Barcelona (Diagonal-Urgell-carretera de Sarrià). L'esquema del pla fou vigent fins a l'aprovació del pla comarcal del 1953.

51 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Romeva i Ferrer, Pau  (Barcelona, 18/gen/1892 – 25/mar/1968)  Pedagog, polític i escriptor. Exercí la carrera de mestre i publicà Cartipàs català (1918) i Sil·labari català (1922). Fou un dels fundadors d'Unió Democràtica de Catalunya (1931), i en va ésser el seu únic diputat al Parlament català (1932). Durant la guerra mantingué una actitud crítica contra el govern català, però mantenint-se sempre al costat de la legalitat republicana i catalana. S'exilià del 1939 al 1942. Havia escrit a "El Matí", "La Paraula Cristiana" i "La Nova Revista" i fou un excel·lent traductor de Chesterton al català. Publicà una Història de la indústria catalana (1952).

52 CATALUNYA - HISTÒRIA

Romincòsa  (Vall d'Aran Nom antic del terçó de Marcatòsa.

53 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaRoncali y Destefanis, Juan Miguel de  (Cadis, Andalusia, 1729 - Cornellà de Llobregat, Baix Llobregat, 1794)  Enginyer militar i arquitecte. Destinat a Barcelona (1783), reconstruí el palau de Capitania General (antic palau del virrei) en un estil classicista, reforma la muralla de mar, féu noves obres a la Ciutadella i acabà el castell de Montjuïc. Participà al setge de Gibraltar (1788). Novament a Barcelona com a delegat d'hisenda, projectà l'important edifici de la Duana Nova (actual Govern Civil) i dirigí la seva construcció fins al 1793.

54 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Ronçana  (Vallès Oriental Veure> Santa Eulàlia de Ronçana.

55 CATALUNYA - PUBLICACIÓ

Rondalla del Dijous, La  (Barcelona, 1909)  Revista infantil. Setmanari publicat en català. Dirigit per Josep Massó i Ventós, publicà textos de Perrault, Andersen i Grimm, i també d'escriptors catalans com Verdaguer, Maspons i Labrós, Capmany i Casaponce. Les il·lustracions foren de Doré, Riquer, Llongueras, Vila i d'altres. El 1924 l'Editorial Catalana va reprendre la seva publicació, amb col·laboradors com ara Lola Anglada i Emili Ferrer.

56 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Ronesa  (Tibi, Alcoià Caseria, al sud de la vila, a la dreta del riu de Montnegre, al peu del Maigmó.

57 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Roní  (Rialb de Noguera, Pallars Sobirà Poble (1.101 m alt), situat en un coster que domina la riba esquerra de la Noguera Pallaresa, aigua avall de la confluència amb el Romadriu. De la seva església parroquial (Sant Cristòfor) depèn la de Beraní. Als clots de Roní s'iniciaren les obres de l'estació d'esports d'hivern de Portainé.

58 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaRonquillo i Morer, Carles  (Barcelona, 1838 – 1900)  Metge. Fill de Josep Oriol Ronquillo i Vidal, es doctorà el 1869. Fou vocal de la junta de l'Eixample per a qüestions de salubritat i inspector higienista de la província de Barcelona (1876). Publicà opuscles com Los obreros de Barcelona (1842), El consultorio higiénico... (1865), uns Preceptos de salubrificación aplicables... a las epidemias de Barcelona (1871) i una necrologia de P.F. Monlau (1871).

59 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ronquillo i Vidal, Josep Oriol  (Barcelona, 1806 – 1876)  Farmacèutic. Fill del metge Carles Ronquillo i Pau. Editor de publicacions de divulgació científica i redactor d'"El Constitucional", fou regidor (1843) de l'ajuntament de Barcelona i president del Col·legi de Farmacèutics. Publicà un Diccionario de materia mercantil, industrial y agrícola (1851-66) i l'aplec de remeis casolans Mil doscientos secretos... (1844).

60 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Rontonar, serra del  (Benifallim, Alcoià / la Torre de les Maçanes, Alacantí Alineació muntanyosa (1.252 m alt), al límit de les dues comarques.

61 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ronyó, Joan  (Santa Coloma de Farners ?, Selva. s XVI - Barcelona ?, s XVI)  Pintor. Residí molts anys a Cornellà del Bèrcol (Rosselló), on té documentades diverses obres religioses, com el retaule major de Sant Cebrià (Rosselló) i d'un altre retaule per a Santa Maria del Voló. També pintà el retaule de Sant Lluc, per a l'església de Sant Jaume de Perpinyà. Després del 1551 s'establí a Barcelona, on féu amistat amb el seu col·lega i també escriptor Pere Serafí.

62 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA

Roperós  (la Vall de Lierp, Ribagorça Llogaret, al límit amb el municipi de Tor-la-ribera.

63 CATALUNYA NORD - HISTÒRIA

Inici páginaRopidera  (Rodés, Conflent Despoblat.

64 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Roqué, Francesc de Paula  (Catalunya, s XIX – s XX)  Polític republicà. Diputat federal per Puigcerdà el 1873, s'uní al partit castelarista el 1876 i es mantingué molt relacionat amb Eusebi Corominas. Signà pel feb/1901 el manifest d'unió republicana catalana i el 1906 s'adherí a Solidaritat Catalana. Fou diputat provincial.

65 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Roqué i Gomara, Agustí  (Barcelona, 1942 - )  Escultor. S'inicià en l'escultura al començament de la dècada dels 1970. Residí a Londres entre el 1976 i el 1980. Establí contacte amb Henry Moore i féu estudis sobre materials a la Patney School of Art, tot realitzant també joies d'argent. L'any 1977 féu la primera exposició individual, a Barcelona. La seva obra, que també acusa influències de Xavier Corberó, és d'una gran pulcritud formal i tècnica.

66 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Roque i Pagani, Pere  (Barcelona, 1822 – 1880)  Químic. Fou professor de l'escola de química de la Junta de Comerç de Barcelona. El 1843 fou un dels promotors i el director de la revista "Lo Verdader Català" i n'escriví la important Introducció. Especialitzat en el ram tèxtil, publicà obres de text i un Tratado práctico del blanqueo y tintura de la lana, seda y algodón (1847), en col·laboració amb Jaume Arbós i Tor. Fou catedràtic de l'institut de Barcelona i més tard secretari de l'Escola Industrial.

67 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Roquer  (l'Ampolla, Baix Ebre Caseria, al pla del Burgar, al nord del poble.

68 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Roquer, Bernat  (Catalunya, s XIV - d 1400)  Mestre d'obres. Succeí Jaume Fabre a la seu de Barcelona (1356), on sembla que, entre altres obres, dirigí la construcció dels campanars.

69 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaRoquer, Josep  (Sant Joan de Fàbregues, Osona, 1755 – 1835)  Eclesiàstic. Fou rector de Tavertet i vicari de l'hospital de Vic. És autor d'una versió catalana del Nou Testament i de diversos llibres de devoció i de religió en general, escrits també en català i adreçats al públic senzill: Bon dia del cristià (1828), Bon vespre de la glória eterna (1831), Bona nit empleada en piadosos exercicis (2a. edició, 1834), Món nou renovat (1835).

70 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Roquer, Marià  (Catalunya, s XIX)  Dominicà. Fou professor del seminari de Tarragona i des del 1815 rector del col·legi del seu orde a Tortosa. Acusat d'absolutista el 1821, fugí a Andorra. Acabat el Trienni Liberal publicà les Cartas de un liberal arrepentido, on acusa els liberals, sense excepció, de tota classe de crims. Afiliat al carlisme, consta que fou director del "Boletín del Ejército Real de Aragón, Valencia y Murcia".

71 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Roquer i Casadesús, Josep  (Barcelona, 1857 – 1903)  Metge. Fou otorinolaringòleg de prestigi. Fundà la "Revista de Laringología, Otología y Rinología" (1885). És autor d'estudis mèdics remarcables.

72 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Roquer i Marí, Joan  (l'Arboç, Baix Penedès, 1868 – Barcelona, 1934)  Fotògraf. Ideà, projectà i realitzà (1902) a la seva possessió de l'Arboç la reproducció de la Giralda de Sevilla, en una alçària de 50 m, construïda amb la supervisió tècnica del mestre d'obres Antoni Feliu i Ventosa.

73 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Roquer i Vilarrasa, Ramon  (Ripoll, Ripollès, 1901 – Barcelona, 1978)  Eclesiàstic i escriptor. Després de doctorar-se en teologia a Roma (1925), es llicencià en filosofia i lletres a Barcelona (1929). Fou professor de filosofia a la Universitat de Barcelona des del 1929, i el 1932 hi guanyà una càtedra. Fou membre de la Societat Internacional de Pedagogia Comparada. Col·laborador de "La Vanguardia", publicà llibres com ara LaInici página moral contingentista de Emilio Boutroux (1929), Lecciones de ética (1933), Ontología y teoría del conocimiento (1943), La plegaria eterna (1950), Semana Santa (1950), i la traducció, el pròleg i les notes del Nou Testament de La Santa Biblia (1967).

74 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Roquerola, mola de la  (Alt Camp / Baix Camp / Conca de Barberà Cim (1.055 m alt) de les muntanyes de Prades, termenal dels municipis de Mont-ral, Prades, Vimbodí i Montblanc.

75 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Roques, les  (Palma de Mallorca, Mallorca Occidental Veure> Roquetes, ses.

76 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Roques, ses  (Formentera, Eivissa Vénda de l'illa, dins la parròquia de Sant Ferran.

77 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Roques d'Aguiló, les  (Santa Coloma de Queralt, Conca de Barberà)  Poble, dins l'antic terme d'Aguilo, a l'esquerra de la riera de Clariana.

78 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Roques de Lleó, les  (Culla, Alt Maestrat Caseria, a 5 km de la vila.

79 CATALUNYA - HISTÒRIA

Roques d'Osona, les  (Osona)  Nom adoptat el 1937 per al municipi de Sobremunt.

80 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Roquesblanques  (Ribes de Freser, Ripollès Veïnat i capella, a la dreta del Rigard, a 2 km a l'oest de la vila.

81 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Inici páginaRoqueta  (Maria de la Salut, Mallorca Septentrional Casa, a l'oest de la vila; l'antiga cavalleria de Roqueta formà part, amb el Repartiment posterior a la conquesta catalana de l'illa, de la porció del comte d'Empúries. Des del 1323 pertangué als Santjoan. El seu territori incloïa el nucli de Maria.

82 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Roqueta, Josep  (Catalunya, s XIX – Barcelona, s XIX)  Moblista. Establert a Barcelona. Destacà molt entre els qui concorregueren a l'Exposició Universal de 1888.

83 ILLES BALEARS - PUBLICACIÓ

Roqueta, La  (Palma de Mallorca, 1/gen/1887 – des/1902)  Publicació setmanal en català. Creat per Pere d'A. Penya. Editat durant un any en la seva primera època, aconseguí la col·laboració de la majoria de poetes i escriptors mallorquins del moment. Tingué una segona època l'any 1889, amb poca durada; una tercera del 1898 al 1901; i una quarta, i darrera, l'any 1902. Amb el mateix títol de "La Roqueta", va publicar-se a Buenos Aires un setmanari, l'any 1911, editat per mallorquins.

95 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Roqueta, Ramon  (Catalunya, 1888 - 1932)  Dibuixant. Col·laborà en la il·lustració de publicacions de Madrid i de Barcelona, especialment a "L'Esquella de la Torratxa". El seu esquematisme decoratiu deriva de l'estil de Xavier Gosé.

84 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Roqueta, sa  (Illes Balears). Nom que els habitants donen a la seva illa natal.

85 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Roqueta, Sant Vicent de la  (València, Horta Veure> Sant Vicent de la Roqueta.

86 CATALUNYA - HISTÒRIA

Inici páginaRoqueta de Fiol, la  (Sant Martí de Tous, Anoia)  Antic llogaret (740 m alt), situat al sud-oest del poble, vora el terme de Bellprat. La seva església (Santa Maria) és actualment un santuari dedicat a la Mare de Déu del Remei, dependent de la parròquia de Fiol. El castell de la Roqueta, situat prop de l'església, esmentat ja al s X, pertangué als Cervelló. El 1229 Guillem de Cervelló el cedí a Santes Creus. El 1330 l'abat cedí l'església al bisbe de Vic.

87 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca del Baix EbreRoquetes  (Baix Ebre Municipi: 136,94 km2, 14 m alt, 8.234 hab (2015). Situat al límit amb el Montsià, a la dreta de l'Ebre i accidentat pels ports de Beseit, que accidenten la part occidental del terme. Predomini de l'agricultura de secà; el principal conreu és l'olivera, seguit pels garrofers, els cereals, la vinya i els arbres fruiters. Els conreus d'horta, que són possibles gràcies als regatges derivats del canal de la dreta de l'Ebre, s'estenen al llarg del canal i ocupen una petita part. La ramaderia (bestiar porcí i avicultura) ha anat prenent importància. Cooperativa agrícola. Les principals indústries són l'alimentària (oli), la metal·lúrgica, la paperera, de materials per a la construcció, la tèxtil i de la fusta. En el període 1991-96 la població s'ha incrementat en un 10%. Ha esdevingut ciutat dormitori de Tortosa. La ciutat és a la vora del canal de la dreta de l'Ebre, enfront de la ciutat de Tortosa; l'església parroquial és dedicada a sant Antoni. A l'oest, hi ha instal·lat des del 1904 l'observatori de l'Ebre. El municipi comprèn, a més, el raval de Crist, el veïnat de Lloret i l'ermita de Sant Antoni dels Ermitans. Àrea comercial de Tortosa. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades - Biblioteca - Institut - Ràdio - Motoclub

88 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Roquetes, les  (Barcelona, Barcelonès Barri de la ciutat, al peu i vessants del turó de les Roquetes (305 m alt), contrafort septentrional de la serra de Collserola, dins l'antic terme de Sant Andreu de Palomar, que domina el Besòs al coll de Finestrelles; és practicament tot desproveït de vegetació. Fins el 1950 tingué algunes torres d'estiueig i casetes amb hortet disperses; aleshores s'inicià la seva ocupació per la poblacióInici página immigrant més desfavorida, amb gran predomini dels habitatges fets per autoconstrucció. Actualment el barri és format per blocs d'habitatges. Els dèficits en equipament urbà són importants. Els autobusos i el ferrocarril metropolità hi ha arribat tardanament (el 1974 i el 1981 respectivament).

89 CATALUNYA - HISTÒRIA

Roquetes, les  (Sant Julià de Ramis, Gironès Petit priorat canonical (Sant Vicenç de la Roca), situat prop del congost del Ter. Fou fundat el 1187 per l'ardiaca de Girona Ramon, amb llicència del bisbe Ramon Guisall. Fou una casa de vida molt migrada amb tres canonges, el prior i un beneficiat a l'altar de Santa Maria al llarg del s XIII. El s XIV sols hi consta el prior i un canonge i desapareix totalment el XV. L'antic priorat fou convertit en masia. Resta sols la capella de Sant Vicenç de les Roquetes.

97 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Roquetes, les  (Sant Pere de Ribes, Garraf)  Barri, situat a uns 4 km del cap del municipi, a l'extrem més sud-occidental del terme, a tocar de Vilafranca del Penedès. Experimenta un creixement continuat de població.

90 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Roquetes, platja de ses  (ses Salines de Santanyí, Mallorca Platja, a la costa meridional de l'illa, entre l'illot de na Moltona i l'illot de ses Roquetes.

91 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Roquetes, ses  (Palma de Mallorca, Mallorca Occidental Urbanització, vora el nucli des Coll d'En Rabassa.

92 CATALUNYA - HISTÒRIA

Roquissar  (Castell i Platja d'Aro, Baix Empordà)  Antic raval.

Anar a:    Romani ]    [ Rome ]    [ Romero i P ]    [ Romeu i P ]    [ Rop ]    [ Roques ]Inici página

A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Logo de Dades dels Països CatalansEntrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ BlocContactar amb Dadescat

© 2006-2016 Associació Sense Límits / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons

Sense Límits a Internet: Sense Límits / Alt Camp Info / Directori Alt Camp / Masia Virtual -