A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Inici ] Entrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ Bloc ]              Contactar amb Dadescat

Anar a:    Ros ]    [ Ros i D ]    [ Rosam ]    [ Rosem ]    [ Rosi ]    [ Rossell, N ]

Qui s'entesta a dir el que vol, escolta el que no vol. (Cató)

1 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Ròs  (Viella, Vall d'Aran Veure> Arròs.

2 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ros, Alexandre Domènec de  (Lleida, s XVII – Madrid, 1656)  Escriptor polític i eclesiàstic. Fou protonotari apostòlic i degà de l'església de Tortosa. Escriví l'opuscle Abeja barberina, elogi al papa Urbà VIII, imprès a Roma el 1639. En esclatar la guerra dels Segadors es mostrà partidari de Felip IV. És autor de Cataluña desengañada. Discursos políticos, obra publicada a Nàpols el 1646, i de Representación a Felipe IV a nombre del Principado confesando su rebelión, que restà inèdita.

3 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Ros, Antoni  (Perpinyà, s XVII)  Jurisconsult. Pertanyent a la noble família perpinyanesa. Era oïdor de l'Audiència de Catalunya. És autor de diversos escrits jurídics, un d'ells estampat a Barcelona el 1651 iInici página dedicat al rei Felip IV.

4 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ros, Felip  (Barcelona, s XVI – s XVII)  Mestre argenter. Aplicà en moltes de les seves obres la tècnica de cartutx. És autor del reliquiari de Sant sebastià i Sant Fabià (1611), i de l'Àngel de la plaça del Blat (1616), així com del reliquiari de Sant Jordi, d'argent esmaltat, per a la capella del sant al palau de la Generalitat (1626).

5 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ros, Francesc  (Girona, 1557 - Cranganor, Índia, 1642)  Missioner jesuïta. El 1575 ingressà al noviciat, a la província eclesiàstica d'Aragó, però féu els estudis de sacerdot a l'Índia. Treballà entre els cristians de Malabar; ensenyà teologia, caldeu i siriac al seminari de Vaypicota; acompanyà l'arquebisbe de Goa en la visita pastoral de la regió, etc. L'any 1601 fou nomenat primer bisbe de ritu llatí a Angamala, i en traslladà la seu a Cranganor en ésser elevada a arquebisbat. És autor d'un catecisme en malabàric que després traduí al siríac.

6 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ros, Jaume  (Barcelona, s XV)  Ciutadà. Fou conseller de la ciutat el 1462, quan començava la guerra contra Joan II. Era membre de la comissió que negocià el bescanvi de presoners caiguts en poder de l'enemic durant el setge de la Força de Girona. L'11/gen/1463 fou nomenat vocal de la Junta de Guerra i el 18 de febrer membre de l'encarregada de la recuperació de presoners. Era un dels qui juraren la sobirania del rei de Castella, que no seria acceptada per aquest.

7 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Ros, Maria  (València, s XIX - s XX)  Cantatriu. El seu nom veritable era Maria Assumpta Aguilar. Aconseguí èxits remarcables. És retirà encara jove, en casar-se amb el tenor italià Lauri Volpi.

8 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaRos, Pere  (Catalunya, s XVI – s XVII)  Argenter. El 1625, amb Bernat Maimó, més conegut que no pas ell, féu una imatge de santa Tecla.

9 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ros, Ramon  (Tàrrega, Urgell, s XIV)  Jurisconsult. És autor de la versió catalana del Tractatus de Purgatorio Sanctii Patricii, d'H. de Saltrey, dedicada a Beatriu, muller de Guillem d'Anglesola, senyor de Bellpuig. Sembla ésser de ben entrat el s XIV i té un cert interès lingüístic.

10 CATALUNYA - HISTÒRIA

Ros, vescomtat de  (Catalunya Títol concedit el 1856 a Antoni Ros i d'Olano. Passà als Vega i als Lorenzo.

11 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ros d'Eroles, El  Sobrenom del militar carlí Bartomeu Porredon.

110 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ros d'Ursino, Domènec  (Catalunya, s XIV - s XV)  Metge. Descendent de Pere Ros d'Ursino. Fou metge dels reis Martí l'Humà, Ferran d'Antequera i Alfons el Magnànim i d'altres personatges de la casa reial, com la reina i el comte d'Urgell. Rebé diverses donacions en diners o territoris, entre les quals la senyoria de Ribesaltes.

12 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ros d'Ursino, Pere  (País Valencià, s XIV - Catalunya, s XIV)  Metge. Descendent d'un italià que seguí Jaume I de Catalunya-Aragó en la conquesta de València. Des del 1343 al 1367 fou metge de Pere el Cerimoniós, el qual acompanyà en la guerra contra el rei de Mallorca. Fou protometge des del 1361. Fou un descendent seu Domènec Ros d'Ursino.

13 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaRos i Artigas, Josep  (Vilassar de Dalt, Maresme, 23/des/1907 - 1998)  Escriptor. Publicà, a part teatre religiós, les narracions Hong-Cong, groc-oliva (1937) i els poemes postcarnerians L'oreig i la branca (1938). Ha traduït també poemes i novel·les angleses.

14 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ros i Batllevell, Vicenç  (Martorell, Baix Llobregat, 1883 – 1970)  Industrial. Fou batlle de Martorell en dues ocasions i desenvolupà una tasca exemplar en l'estabilització de la hisenda municipal i de millores urbanes. Fou un entusiasta col·leccionista de rajoles i peces de forma antigues catalanes i reuní una valuosa col·lecció, que, en gran part, cedí al Museu Municipal que avui porta el seu nom. L'ajuntament de Martorell li dedicà un nou Memorial-Museu que guarda interessants col·leccions de ceràmica, presentades en un orde cronològic i tipològic de gran interès didàctic, a fi de fomentar l'interès per la ceràmica i la formació artística de les noves generacions.

15 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ros i Bofarull, Joaquim  (Barcelona, 1906 – 1991)  Escultor. Fou deixeble de F. d'A. Galí a l'Escola d'Arts i Oficis i amplià la seva formació a París, al taller de Pau Gargallo. Especialitzat en imatgeria religiosa, són molt coneguts els treballs escultòrics que féu a l'església arxiprestal de Santa Maria de Mataró, ciutat on esculpí el monument a Miquel Biada, propulsor del primer ferrocarril de la Península.

16 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ros i Cebrian, Fèlix  (Barcelona, 1912 - Istambul, Turquia, 1974)  Escriptor. Es llicencià en dret i en lletres i s'afilià a Falange Española. Col·laborà a "Cruz y Raya", "El Día Gráfico", "La Vanguardia", etc. Féu de director de teatre i publicà poemes postsimbolistes: Verde voz (1934), Sonetos y romance (1941), Elegía incompleta (1952), Condenado a muerte (1967). La seva obra comprèn també assaigs: Francisco de Quevedo (1940), 60 notas sobre literatura (1950), etc, i teatre: Las maletas del Más Allá (1952) i Historias del abuelo (1955), entre altres, a més de l'Antología poética de la lengua catalana (1965) i records de la guerra civil: PreventorioInici página D (1941). Fou promotor de les editorials Lauro i Yunque.

17 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Ros i Delpàs, Agustí de  (Sant Esteve del Monestir, Rosselló, 1742 - d 1793)  Militar. Fill gran del noble rossellonès Antoni de Ros i de Margarit. Entrà en l'exèrcit francès el 1759, i essent ajudant de camp del príncep de Montbarey fou ferit a Grebenstein (1778). Caiguda la monarquia emigrà a Coblença i s'uní als Exèrcits dels Prínceps i després passà a Espanya, on amb el duc d'Honré fou corresponsal dels emigrats. Artista de la topografia es destacà per l'elaboració del sumptuós manuscrit État militaire, eclésiastique et politique du Roussillon (1772), propietat de Pere Ponsich (un altre manuscrit del mateix treball, fet el 1774, es conserva a la Bibliothèque Magasine, de París). Fou germà de Josep i de Joan.

18 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Ros i Delpàs, Joan de  (Perpinyà, 1759 - ?, d 1820)  Cavaller de Sant Joan. Germà d'Agustí i de Josep. Serví com a militar el rei d'Espanya i es trobà a la campanya del Rosselló (1794) i d'Andalusia passà a Surinam (1798). Fet presoner fou portat a la Martinica, d'on retornà a Espanya i participà en la campanya de Portugal, i fou fet presoner pels francesos a Burgos (1808); fou alliberat el 1814.

19 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Ros i Delpàs, Josep de  (Perpinyà, 1755 – Barcelona, 1837)  Cavaller de Sant Joan. Germà d'Agustí i de Joan. Serví en les guàrdies valones del rei d'Espanya. Empresonats pels francesos el 1809 a Barcelona fou portat a França i alliberat el 1815.

20 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ros i d'Olano, Antoni  (Caracas, Veneçuela, 1808 – Madrid, 1886)  Militar i escriptor. Resident a Catalunya des del 1814. De tendència liberal moderada, prengué part en la primera guerra carlina. A la primera guerra d'Àfrica (1859), assolí el grau de tinent general i el títol de marquès de Guad-el-Jelú. Fou ministre en diversos governs. Escriví les memòries Episodios militares (1883) i les obres literàries: El doctor Lañuela (1863), Cuentos estrambóticos (1868-77) i, juntament amb Espronceda, la comèdia Ni tío ni sobrino (1834,),Inici página entre d'altres.

21 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ros i Gros, Joan  (Lloret de Mar, Selva, 1887 - Catalunya, s XX)  Polític republicà. Formà part de la Unió Republicana des del 1903 i, després de crear el grup de Fraternitat Republicana (1903) a Cornellà de Llobregat, organitzà el partit a Lloret, on també impulsà una escola horaciana. El 1909, implicat en els fets de la Setmana Tràgica, s'exilià a l'Argentina. Fou regidor de Lloret en 1914-17.

22 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ros i Güell, Antoni  (Barcelona, 1878 - Badalona, Barcelonès, 1954)  Pintor. Deixeble de Benet Mercadé. Participà tímidament de la inquietud dels seus companys de la generació postmodernista, conreant un paisatgisme líric influït per l'impressionisme que anà repetint sense gaires variacions al llarg de la seva vida. Exposà periòdicament a Barcelona des del 1903 (Sala Parés), sovint amb temes del Gironès. Concorregué a col·lectives a Barcelona, Madrid, París, Brussel·les, Viena i Buenos Aires. Conreà també l'escenografia i la pintura decorativa.

23 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Ros i Hebrera, Carles  (València, 1703 – 1773)  Escriptor i notari. Defensor de la llengua, apareix al s XVIII com a impulsor del conreu del català de València i un clar precedent del s XIX, època de renaixement literari. De la seva producció cal destacar un Diccionario valenciano-castellano (1739). Entre altres obres didàctiques o purament literàries i miscel·lànies, sobresurten Coloquio en elogio de la noble y preclara arte de notaria (1745), Cualidades y blasones de la lengua valenciana (1752), Rondalla de rondalles (1768), Tractat d'adagis i refranys i pràctica per a escriure amb perfecció la llengua valenciana (1733) i Breve diccionario valenciano-Inici página castellano (1739). Com a poeta deixà escrits tres volums de Poemes bilingües i una col·lecció de romanços.

24 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Jacint Ros i HombravellaRos i Hombravella, Jacint  (Barcelona, 28/nov/1934 - )  Economista. Doctorat en ciències econòmiques per la Universitat de Barcelona, amplià estudis de política econòmica a la London School of Economics, de Londres, i en el Servei d'Estudis del Banc d'Espanya, de Madrid. Es dedicà durant sis anys a qüestions d'economia urbana i regional a diferents centres oficials de Barcelona i treballà també a l'IEME, a Madrid. Ha estat professor de les facultats de ciències econòmiques de Barcelona, Madrid, València i Bellaterra. Entre les seves obres destaquen: Las Cajas Generales de Ahorro en la Economía española (1961), Capitalismo español de la autarquía a la estabilización 1939-59 (1971), Trece economistas ante la economía española (1974) i Catalunya, una economia decadent (1991). Ha col·laborat en l'obra col·lectiva Cataluña y España, una relación económica y fiscal a revisar (1998).

25 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ros i Leconte, Ernest  (Madrid, 1912 – Barcelona, 1985)  Eclesiàstic. Doctor en filosofia. Fou catedràtic d'humanitats a la universitat pontifícia de Comilles i canonge de la catedral de Barcelona. Fins el 1985, també exercí la presidència de la Junta de la Sagrada Família. Expert en iconografia, dedicà tres notables tractats a les icones bizantines i russes.

26 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Antoni Ros i MarbàRos i Marbà, Antoni  (Barcelona, 2/abr/1937 - )  Director d'orquestra. Estudià al Conservatori Superior Municipal de Música de Barcelona. Del 1960 al 1962 actuà a Amèrica. Deixeble de Sergiu Celibidache a l'Academia Chigiana de Siena i de Jean Martinon. L'any 1965 fou nomenat director de l'Orquesta Simfónica de RTVE i ha estat director titular de l'Orquestra Ciutat de Barcelona de manera intermitent des de la seva fundació el 1967 fins al 1986. Entre el 1978 i el 1981 fou director de l'Orquesta Nacional de España. Ha realitzat una brillant carrera internacional, en la qual destaca laInici página seva tasca al capdavant de l'Orquestra de Cambra Holandesa, així com els cursos de direcció desenvolupats periòdicament al conservatori de Rotterdam. Ha actuat a molts països d'Europa, a Amèrica i al Japó. Autor d'algunes composicions, com l'obra coral Concert desconcertant (1986), ha col·laborat amb solistes de gran categoria i ha enregistrat molts discs, entre els quals Les Set Paraules de Crist, de Haydn, amb el qual guanyà un Prix International du Disque.

27 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ros i Medrano, Manuel  (Orense, Galícia, 1756 - Tortosa, Baix Ebre, 1821)  Prelat. Advocat conegut per la seva defensa dels béns eclesiàstics, es féu sacerdot en ésser-li ofert un càrrec eclesiàstic a Santander. Fou canonge d'Ourense i de Santiago (1806) i membre de la Junta de Govern de Santiago durant la guerra contra Napoleó. Diputat a les corts de Cadis, escriví la Carta Misiva contra Bartolomé José Gallardo, per la qual fou condemnat. Restaurat el règim absolutista, atacà les corts de Cadis en una requisitòria de vint-i-un punts. El 1815 fou nomenat bisbe de Tortosa; les seves pastorals condemnaven les idees liberals i també les de la Il·lustració; defensà l'ús de la llengua catalana en la predicació. El 1821 la pesta atacà Tortosa, però ell es negà a sortir de la ciutat i morí del contagi.

28 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Ros i Pardo, Samuel  (València, 1905 – Madrid, 1945)  Escriptor. Estudià filosofia i lletres. A Madrid col·laborà a "ABC", "Blanco y Negro" i els setmanaris falangistes "Fe" i "Arriba". Exiliat a Xile (1937), hi fundà el periòdic "Voz de España", en defensa de la contrarevolució espanyola. Dirigí (1938-41) la revista "Vértice" i obtingué (1944) el premi nacional de literatura. Com a narrador passà d'uns intents avantguardistes -El ventrilocuo y la muda (1930) i Los medios abrazos (1933)- a tendències més tradicionals -Los vivos y los muertos (1941) i Con el alma aparte (1945)-. Per al teatre escriví En Europa sobra un hombre, La felicidad empieza mañana i altres obres.

29 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaRos i Sabaté, Joaquim  (Barcelona, 1936 - )  Escultor. Fill de Joaquim Ros i Bofarull. Es va formar al costat del seu pare i a l'Escola de Belles Arts de Barcelona (1950-57). La major part de la seva obra ha estat produida per encàrrec. Sobresurten diversos treballs d'art públic. A Barcelona es poden destacar la sèrie de monuments deguts a la iniciativa de l'Assemblea de Capitans de Iot, el monument al pallasso (parc d'atraccions de Montjuïc, 1972), aixi com els Cavalls desbocats del parc de la Trinitat (1993). A l'aeroport del Prat de Llobregat hi té el caracteristic Clavileño (1970) i al Circuit de Catalunya, a Montmeló, s'hi troben els homenatges escultòrics a Juan Manuel Fangio (1996) i Paco Bultó (1999). A Cadaqués va fer-hi el monument a Salvador Dalí (1998). També és autor de nombrosos bustos i retrats escultòrics. Ha exercit la docència a l'Escola d'Arts i Oficis de Vic (1979-82), de la qual va ser-ne el primer director.

30 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ros i Vila, Josep Maria  (Barcelona, 1899 - s XX)  Arquitecte (1924). Fou nomenat arquitecte municipal a Cardedeu (Vallès Oriental). Membre de l'Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi. Fou professor de l'Escola d'Arquitectura. Ocupà el deganat del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya i Balears. També ha destacat com a aquarel·lista.

31 CATALUNYA - LITERATURA

Rosa de Reus, Edicions de la  (Reus, Baix Camp, 1952 - )  Col·lecció de l'Associació d'Estudis Reusencs. Fundada per un grup d'interessats en l'estudi i divulgació de temes d'interès local i comarcal, i amb el mecenatge inicial de Gaietà Vilella i Puig. Ha publicat més de cinquanta llibres, més aviat erudits.

111 CATALUNYA - PUBLICACIÓ

Rosa dels Vents  (Barcelona, 1936)  Revista literària. Creada per l'editor i poeta Josep Janés i Olivé. Publicà només quatre números, amb col·laboracions de Carles Riba, Josep M. López-Picó, Agustí Esclasans, Carles Pi i Sunyer, C.A. Jordana i d'altres.

32 CATALUNYA - LITERATURA

Inici páginaRosa dels Vents, Biblioteca de la  (Barcelona, 1936 – 1938)  Col·lecció d'obres literàries. Publicada per les Edicions de la Rosa dels Vents. Publicà uns vuitanta títols i continuà els "Quaderns Literaris". Tenia un caràcter popular i fou dirigida per Josep Janés i Olivé, fundador de la revista "Rosa dels Vents". A redós de la Biblioteca, hom edità una sèrie d'assaig i una de poesia (L'Oreig).

33 CATALUNYA - CULTURA

Rosa Sensat, Institució  Veure> Escola de Mestres Rosa Sensat.

34 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Rosal, colònia  (Berga, Berguedà Colònia tèxtil, a la dreta del Llobregat, al sud del terme, al límit amb els d'Avià i d'Olvan. fou fundada el 1858 per l'industrial berguedà Lluís Rosal i Cortina (la primera fàbrica de la família fou establerta a la ciutat de Berga el 1769 per Antoni Rosal i Farriols; durant la Primera Guerra Carlina fou traslladada a Mataró, on restà fins el 1853, que tornà a Berga). La colònia continuà regida pels descendents de Rosal i Cortina; la societat s'anomena SA Tèxtil Colònia Rosal, des del 1940. Fabrica filats, teixits i acabats de cotó i barreges amb fibres químiques i confecciona llençols estampats. Disposa de 1.013 treballadors.

35 CATALUNYA-ARAGÓ - HISTÒRIA

Rosalmonte, marquesat de  (Nàpols, Itàlia)  Títol concedit el 1445 a Albert Cao de Benós, militar que intervingué en la conquesta de Nàpols. Germà del baró de Lés.

36 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Rosamont  (Quatretonda, Vall d'Albaida Despoblat. En resta la seva església.

37 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Rosanes  (la Garriga, Vallès Oriental Gran casal fortificat (o Rosanes del Vallès), antiga domus, al sud de la vila, a la dreta del Congost. Hom l'ha anomenat castell de Rosanes; els seus senyors prengueren el cognom Rosanes.

38 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaRosanes, Berenguer de  Falsa filiació de Berenguer Sunifred, bisbe de Vic i arquebisbe de Tarragona.

39 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Rosanes, Berenguer de  (Catalunya, s XIII)  Cavaller. Participà a la conquesta de València (1238). Jaume I l'afavorí als repartiments. Rebé vuit jovades de conreu, cases i horts.

40 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Rosanes, Berenguer de  (Catalunya, s XIII)  Cavaller. A la darreria del regnat de Jaume I fou fidel seguidor d'aquest mentre es produïen les greus confederacions nobiliàries al nord del país. El 1274 acompanyava el monarca quan aquest tractava de dominar el conflicte. El 1285, regnant Pere II el Gran, cooperà a la defensa de Catalunya contra la croada francesa. Fou un dels cavallers frontalers als quals era encomanat el sector de Besalú, mantingut amb tanta solidesa. Fou compensat pels seus serveis. El 1309 fou marmessor de Guillema de Montcada i de Castellvell, senyora del castell de Rosanes, del qual Berenguer era castellà.

41 CATALUNYA - HISTÒRIA

Rosanes, castell de  (Castellví de Rosanes / Martorell, Baix Llobregat Antic castell (252 m alt), al límit dels dos municipis, les restes del qual són al cim del turó d'en Peiret (per això és dit també castell d'en Peiret), que domina pel sud la vila de Martorell. Fou aixecat el s XI, a molt poca distància, al nord-est d'un primitiu castell de Rosanes, dit des d'aleshores castell vell de Rosanes (Castellví de Rosanes), avui conegut per Castell de Sant Jaume, i que continuà essent el centre de la baronia de Castellvell, fins que Martorell (inicialment entitat feudatària del castell de Rosanes) n'adquirí de fet la capitalitat.

43 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Rosanes, Galceran de  (Catalunya, s XIII)  Noble. Castellà o propietari de Rosanes. Serví amb Jaume II a les campanyes de Múrcia. Fou nomenat capità de Guardamar. Pot ser l'homònim que morí el 1300, o un altre que traspassà el 1323.

42 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaRosanes, Galceran de  (Catalunya, s XIV - d 1418)  Cavaller. Senyor del castell de Rosanes i de Sant Boi de Llobregat. Fou conseller de Pere III el Cerimoniós i de Joan I. Durant l'interregne (1410-12), fou un decidit partidari de Jaume d'Urgell. El 1411 fou elegit parlamentari entre els vint-i-quatre que formaven la comissió executiva. A la seva mort, el castell de Rosanes passà de la corona als Oms, i Sant Boi a la pubilla, Elionor.

44 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Rosanes, Guillem de  (Catalunya, s XIII)  Noble. El 1217 era castellà de Rosanes, i sembla que al seu temps el castell passà a la família com a propietat.

45 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Rosanes, Hug de  (Catalunya, s XIV – Sardenya ?, Itàlia, s XV)  Cavaller. Durant el regnat de Martí l'Humà fou governador de Càller i el districte de Gallura, a Sardenya, per relleu el 1404 de Francesc Sagarriga, que havia estat elegit bisbe de Lleida. Rellevat ell al seu torn, el 1408, per Marc de Montbui, seguí a l'illa secundant-hi Martí el Jove, que hi havia arribat en expedició. Per encàrrec d'aquell, amb Joan Serra, recorregué part de Sardenya pel mai/1409, prometent l'indult a tots els rebels que abandonessin la causa del vescomte de Narbona, cap de la revolta.

46 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Rosanes, Miquel  (Vic, Osona, s XIX)  Escriptor. Mestre de primer ensenyament a Sueca (Ribera Baixa). És autor de Miscelánea. Vocabulario valenciano-castellano y apuntes para la enseñanza de la gramática (1864) i d'una Breve exposición del sistema métrico decimal (1855).

47 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Rosanes, Roger de  (Catalunya, s XV)  Cavaller. Prengué les armes contra Joan II. Amb una companyia de 50 homes constituí l'únic reforç que pogué trametre Barcelona el comte de Pallars quan aquest esperava la invasió de l'exèrcit francès que venia per auxiliar el rei Joan. Poc després, amb 100 homes, passà a guarnir elInici página Voló. No pogué ni pensar a oferir resistència, ja que els invasors eren més de 10.000. Capitulà i el feren presoner. Fou alliberat posteriorment. El 1463 assumí el comandament de la guarnició d'Hostalric mentre no ho feia el nou cap titular, Pere Sarriera. Es traslladà després al Vallès per organitzar-hi punts de defensa.

48 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Rosari, estany de  (Alt Àneu, Pallars Sobirà Estany de la coma de Baciver, a la capçalera del riu Malo, a 2.320 m alt, dins l'antic municipi de València d'Àneu, però al vessant aranès de la línia de crestes (tuc de Varimanha, el Muntanyó d'Àrreu, tuc dels Erculls) que separa les conques de la Garona i de la Noguera Pallaresa entre el port de la Bonaigua i el pla de Beret. Al vessant pallarès hi ha l'estany de Rosari d'Arreu (o estany superior d'Àrreu), a 2.180 m alt.

49 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Rosas, Andreu  (Ciutadella, Menorca, 1817 – 1857)  Escriptor. És autor, entre altres obres, de la tragèdia Los moros en Ciudadela (1848).

50 CATALUNYA - CULTURA

Roseland Musical  (Barcelona, 1983 - )  Companyia de dansa fundada per la ballarina i coreògrafa Marta Almirall. Ofereix espectacles de teatre-dansa per a un públic infantil i juvenil: Ballaven i ballen (1984), Blau marí (1987), Flit-flit i Cara, calla (1994).

51 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Rosell i Jané, Ferran  (Tarragona, 1882 - Argentina ?, s XX)  Metge. Va estudiar a Barcelona (1905), participà en la lluita contra l'epidèmia de còlera del Vendrell, va idear un eficaç mètode contra les varices i fou metge personal de Companys. Membre del Partido Radical Socialista, va ser un dels creadors del Sindicat Mèdic de Catalunya (1921) i el 1936 obtingué el càrrec d'inspector general de l'hospital Clínic de Barcelona.Inici página El 1939 es va exiliar a l'Argentina, havent passat per França.

52 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Joan Rosell i SanuyRosell i Sanuy, Joan  (Àger, Noguera, 1936 - )  Geòleg. Catedràtic d'estratigrafia i geologia històrica de la Universitat Autònoma de Barcelona. L'afecció a la geologia l'ha portat a exercir la professió com a consultor de companyies petrolieres. Aquesta quedà plasmada i sintetitzada en més d'un centenar de publicacions en revistes nacionals i estrangeres i en la direcció d'una vintena de tesis de doctorat i en una quarentena de tesis de llicenciatura. Ha estat introductor i promotor en les universitats catalanes de l'especialitat de sedimentologia a partir dels anys 1970. La seva activitat investigadora i de docència ha estat sempre dirigida a donar un sentit pràctic a la geologia, en el camp, a moltes generacions de geòlegs; sobretot en els seus estudis de la gènesi i evolució de la serra del Montsec i la vall d'Àger i de l'illa de Menorca. Bona part del mapa geològic de Catalunya a escala 1:50 000 i el de l'illa de Menorca són fruit de les seves investigacions. Entre 1981 i 1985 fou vicepresident de la International Association of Sedimentologists, i ha estat secretari de la Institució Catalana d'Història Natural. L'any 2010 rebé la Creu de Sant Jordi.

53 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Roselló i Blanch, Pere  Veure> Rosselló i Blanch, Pere.

54 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Roselló i Prados, Josep Maria  Veure> Rosselló i Prados, Josep Maria.

55 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Rosembach, Joan  (Heidelberg, Alemanya, s XV – Barcelona, 1530)  Tipògraf. Establert a València el 1491 i a Barcelona d'ençà del 1492, encara que hi ha estampacions seves posteriors a aquesta data a Tarragona, Perpinyà i Montserrat. A la Biblioteca de Catalunya hi ha mostres de 28 edicions seves importants per a la història del llibre català, entre les quals: Lo Pecador remut, de Felip de Malla (1495), el Llibre de les dones,Inici página d'Eiximenis (1495), el Consolat de Mar (1518), la primera part del Cartoixà, de Roís de Corella, etc.

56 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Roser, el  (Reus, Baix Camp Santuari (la Mare de Déu del Roser), situat damunt la carretera de Montblanc, molt pròxim a la ciutat. Inicialment fou una capella de Sant Roc, construïda el 1523, per a recloure els empestats. La façana central és del 1753.

57 ILLES BALEARS - HISTÒRIA

Roser Vell, el  (Pollença, Mallorca Septentrional Antic santuari de la Mare de Déu del Roser, a l'extrem meridional de la vila: El 1578 s'hi instal·là un convent de dominicans, els quals s'endugueren l'antiga imatge a la nova residència.

58 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Roseret, el  (Illa, Rosselló)  Barri, al nord-oest de la vila, creat el 1967.

59 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Roseret, el  (Puig-reig, Berguedà)  Capella de la Mare de Déu del Roser, propera a la masia de Madrona.

60 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Rosers, els  (Santa Maria de Corcó, Osona)  Barri, dit abans els Rampins.

61 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Rosers, Josep  (Catalunya, s XVII – s XVIII)  Abat de Poblet (1696-1700). Fou elegit com a successor de Pere Albert. Era així LXXIII abat de la sèrie general pobletana i XIX dels quadriennals. Fou succeït per JosepInici página Tresànchez al segon abadiat d'aquest.

62 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca de l'Alt EmpordàRoses  (Alt Empordà Municipi: 45,87 km2, 5 m alt, 19.575 hab (2015). Situat al sector nord del golf de Roses i accidentat per la serra de Rodes, que accidenta el sector més oriental del terme i dóna lloc a una costa alta i rocosa, on s'obren algunes cales, entre les quals sobresurt la de Montjoi. La viticultura és el principal recurs agrícola, si bé ha anat perdent pes econòmic davant d'altres sectors. El port de Roses, que al s XVIII s'utilitzà per al tràfic marítim, actualment és dedica exclussivament a port esportiu i a l'activitat pesquera, que representa el 14% del total de les captures dels ports del litoral català; compta amb una cooperativa de pescadors. L'activitat industrial es limita a petites empreses de salaó de peix (anxoves) i d'altres derivades de la construcció. Tanmateix la principal font d'ingressos del municipi prové del sector turístic i dels serveis derivats d'aquest. A l'estiu la població supera els 100.000 hab, que aprofiten l'extensa oferta d'hotels, apartament i les nombroses...  Segueix... 

63 CATALUNYA - GEOGRAFIA

badia de Roses (Alt Empordà)Roses, badia de  (Alt Empordà Golf de la Costa Brava, situat entre les penínsules del cap de Creus (cap de Norfeu) i el massís de Montgrí (cap de Montgó), que constitueix la sortida natural al mar de la comarca. El seu angle meridional assenyala la separació amb el Baix Empordà. És de forma regular, el·líptica, i té 15 km d'ample a la boca, 18 km a l'interior i 7 km de profunditat. Hi desemboquen al centre de la llarga platja d'Empúries el Fluvià i la Muga, a 3 km un de l'altre. Constitueix una costa baixa i pantanosa, actualment en gran part dessecada i convertida en zona de conreus. Antic lloc obert a la relacions marítimes; les poblacions gregues de Rodes (a la badia de Roses) i d'Empúries establertes als dos extrems del golf han estat succeïdes per les viles i ports de Roses i de l'Escala. Entre una i altra s'estenen els termes municipals de Castelló d'Empúries i de Sant Pere Pescador. La zona és convertida en un sectorInici página d'afluència turística on actualment s'estableixen hotels i urbanitzacions.

64 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Rosés, Josep  (Barcelona, 1791 – 1836)  Organista i compositor. Fou organista a Sant Pau del Camp i a Santa Maria del Pi. Compongué música religiosa. Dedicat també a l'ensenyament, gaudí de bon prestigi en aquesta faceta de la seva activitat.

65 CATALUNYA - GEOGRAFIA

monestir de Roses (Alt Empordà)Roses, monestir de  (Roses, Alt Empordà Abadia benedictina (Santa Maria de Roses), situada dintre l'antiga ciutadella de la població, a l'entrada de la vila moderna. Té el seu origen en l'església de Santa Maria de Rodes (nom que perdurà fins al s XIV), que el 943 era una cel·la o pertinença de Sant Pere de Rodes. Igual com en les esglésies veïnes de Sant Salvador i de Sant Miquel, hi havia vida monàstica, que fou desbaratada per les invasions de pirateria sarraïna. Vers el 960 la comunitat s'aplegà a l'església de Santa Maria de Roses, situada a la badia del seu nom, i es convertí en una forta abadia, gràcies a la protecció del comte Gausfred I d'Empúries i de Rosselló. La nova abadia fou dotada el 976 pel comte Gausfred I i el seu fill Sunyer, bisbe d'Elna, amb drets sobre la pesca del cap Norfeu al cap Morrell, drets sobre els naufragis i molts béns i dons prop la mar i en terres empordaneses. La sèrie dels seus abats s'inicià amb Llunesi (960?)...  Segueix... 

66 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Rosés, Pau  (Catalunya, s XVII)  Compositor. Hom coneix poques dades seves. Deixà un Regina coeli laetare a nou veus amb ministrers, i la composició polifònica Manete in dilectione mea, de remarcable qualitat musical.

67 CATALUNYA - HISTÒRIA

Roses, setge de  (Roses, Alt Empordà, 24/nov/1794 - 3/feb/1795)  Acció bèl·lica ocorreguda durant la Guerra Gran, arran de les victòries franceses a l'Alt Empordà. El setge fou resistit per les tropes espanyolesInici página comandades pels generals Gravina i Izquierdo. Els defensors no pogueren repel·lir els enemics (com ho havien fet per l'oct/1793) i hagueren de retre's. La pau de Basilea comportà la retirada dels francesos de la plaça ocupada.

68 CATALUNYA - HISTÒRIA

Roses, setge de  (Roses, Alt Empordà, 6/nov/1808 - 5/des/1808)  Acció bèl·lica ocorreguda durant la Guerra del Francès. Les tropes franceses, a les ordres dels generals Reille i Pino, bombardejaren de primer la plaça i la flota anglesa que patrullava les aigües pròximes a aquesta (6-16/nov). Els defensors, manats pel governador interí Pedro O'Daiy, feren diverses sortides, però no pogueren impedir la formalització del setge. Aïllats definitivament dels anglesos i mancats d'armes i queviures, els defensors capitularen.

69 CATALUNYA - HISTÒRIA

Roses de Llobregat  (Baix Llobregat Nom adoptat el 1937 per al municipi de Sant Feliu de Llobregat.

70 CATALUNYA - HISTÒRIA

Roset  (Vilada, Berguedà)  Despoblat, situat al nord-est del poble. La parròquia és esmentada el 839. Es conserven les restes del castell de Roset al cim d'un turó rocallós, a 1.042 m alt, és esmentat ja el 983; pertangué a l'honor de la Portella i a la baronia de Pinós.

71 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Roset  (Sant Ferriol, Garrotxa Masia, situada a ponent del nucli de Fares, poble esmentat el s X també amb el nom de Roset.

72 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Roset i Badí, Josep  (Catalunya, s XIX)  Canonge de Tortosa. Vicari general i governador de la mitra vacant per la mort del bisbe Ros i Medrano (1821). D'idees liberals, escriví una pastoral defensant la constitució i criticà durament l'alçament absolutista i el paper que hi tingueren els eclesiàstics i, en especial, les superxeries del Trapense'. Acabat el Trienni Constitucional, fou reclòs al convent dels mínims de Barcelona.

73 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Inici páginaRoseta  (Manuel, Ribera Alta Despoblat, al nord del poble. Era una antiga alqueria islàmica del terme de Castelló de la Ribera.

74 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Rosic, Pau  (Catalunya, s XVIII - s XIX)  Baix. L'any 1811 estrenà les òperes de Rossini L'equivoco stravagante, a Bolonya, i, al cap de dos anys, L'italiana in Algeri, a Venècia. Posteriorment cantà a Màntua (1818) i als teatres de la Cruz i Príncipe de Madrid (1822 i 1823). Fou un intèrpret destacat d'Il barbiere di Siviglia. Realitzà una brillant carrera a Itàlia i actuà també amb èxit a Madrid.

75 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Rosich, Joan  (Barcelona, s XX – 1963)  Cantant. Començà a cantar a l'Orfeó Català. Amplià la seva formació a Itàlia. Actuà molt en aquell país i als Estats Units, Interpretà teatre líric en castellà i en català.

76 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Rosich i Catalan, Antoni  (Barcelona, 1896 – 1958)  Escriptor. Autor de les novel·les Retalls d'hore' (1922), Proses d'estiu i de tardor (1926) i L'estranger (1932) i d'obres teatrals com la comèdia El collaret de Berta.

77 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Rosquellas i Alessas, Jaume  (Barcelona, 1897 – 1978)  Poeta i autor teatral. Catalanitzà l'emissora EAJ-15, de la qual fou elegit president el 1931 i que esdevingué Ràdio Assocació de Catalunya. Dirigí alhora la revista "Catalunya Ràdio". Fidel als Jocs Florals de Barcelona, publicà els reculls Divuit poemes (1924), L'ànima nua (1930) i L'íntim paisatge (1938), a més de teatre en vers, del qual cal destacar els drames El neguit de la sang (1926), Guillem de Cabestany (1934), Cinc poemes escenificats (1952) i Els set llebrers (1958).

78 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaRosquelles, Miquel  (Catalunya, s XVII – Barcelona, 1684)  Compositor. L'any 1669 actuà com a mestre de capella de Santa Maria del Mar de Barcelona, plaça que obtingué en propietat des del 1674 fins a la seva mort. De la seva producció es conserven una missa, a vuit veus, un Nunc dimittis i unes completes, ambdues composicions a 15 veus, i cinc nadales d'11 a 13 veus.

79 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Jaume Rosquillas i MagrinyàRosquillas i Magrinyà, Jaume  (Barcelona, 30/abr/1901 – Mèxic, nov/1975)  Anarco- sindicalista, conegut com a Jaume R. Magrinyà. Obrer de la construcció, fugí a França el 1920 per no fer el servei militar. Tornà el 1924 i anà a Tarragona, on es relacionà amb Hermós Plaja. El 1925 formà part del grup d'"El Productor", que Buenacasa féu aparèixer a Blanes. Obligat a exiliar-se a França, el 1926 assistí com a delegat de la Federació Nacional de Grups Anarquistes al congrés de la CGT portuguesa i després hagué d'anar a Brussel·les, on amb Wolney Solterra edità "El Rebelde" (1927). Tornà a Catalunya el 1929 i fixà inicialment la seva residència a Mataró. Fou el 1930 vicesecretari del comitè regional de la CNT catalana. El 1932 passà al Sindicat Mercantil -que presidí- i formà part del comitè nacional de la CNT en 1932-33. Benvist pels grups anarquistes, no figurà tanmateix dins la FAI. Durant la guerra civil intervingué en uns intents negociadors amb els marroquins (ago/1936) i fou comissari de transports de guerra (dependent de la conselleria de defensa) i regidor de l'ajuntament. Després dels fets de maig, passà a ésser comissari polític de brigada. Marxà a l'exili a França i el 1941 s'establí a Mèxic. Fou autor, juntament amb Bernat Pou, d'Un año de conspiración (antes de la República) (1933).

80 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaRoss, Pacià  (Barcelona, s XIX)  Dibuixant i pintor. Estudià a l'Escola de Belles Arts. S'especialitzà en retrats a llapis per a fotogravat. Col·laborà artísticament a bon nombre de publicacions periòdiques.

81 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI

Situació de la comarca del Baix MaestratRossell  (Baix Maestrat Municipi: 74,9 km2, 504 m alt, 1.020 hab (2015). Situat al límit amb Catalunya, a la dreta del riu de la Sénia (límit nord-oriental), drenat a més pel riu Cérvol i els seus afluents, el barranc de Rossell i el de la Cova Alta, i accidentat pels contraforts orientals de les muntanyes de la Tinença de Benifassà. L'agricultura és majoritàriament de secà (oliveres sobretot, a més d'ametllers, cereals i vinya); hi ha unes poques hectàrees de regadiu (hortalisses). La ramaderia ovina i l'avicultura tenen una importància secundària. Indústria del paper i del moble. La vila (rossellans) és a l'esquerra de la riera de Rossell; l'església parroquial és dedicada als sants Joans. El 1971 li fou agregat el terme de Bel. El municipi comprèn, també, l'antic molí i fàbrica de Malany i el llogaret de les Cases del Riu. Àrea comercial de Vinaròs. Ajuntament

82 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Rossell, Antoni  (Terrassa, Vallès Occidental, s XVII - Poblet, Conca de Barberà, 1680)  Abat de Poblet. Fou elegit tres vegades: el 1660, i era així el LXIV abat de la sèrie pobletana, i X dels quadriennals; el 1668 (LXVI de la sèrie pobletana i XII dels quadriennals), i el 1677 (LXVIII de la sèrie general i XIV dels quadriennals). Durant el seu abadiat es consolidà la protecció dels ducs de Cardona i Sogorb sobre el monestir.

83 ANDORRA - HISTÒRIA

Rossell, farga d'en  (la Maçana, Andorra)  Antiga farga de la parròquia, a la dreta de la ribera d'Ordino, aigua amunt de la confluència amb la riera d'Erts.

84 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaRossell, Francesc  (Centelles, Osona, v 1590 - Montserrat, Bages, 1634)  Músic. Format a l'Escolania de Montserrat, professà com a monjo al mateix monestir l'any 1607. Actuà com a organista i fou un notable instrumentista de baixó.

85 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Rossell, Francesc  (Barcelona, v 1630 - Montserrat, Bages, 1676)  Músic. Escolà a Montserrat en 1639-46, probablement fou deixeble del pare March i del pare Romanyà. Professà l'any 1646 i actuà com a organista. Se'n conserven tres nadales: un a vuit veus i els altres dos a quatre. És considerat com el principal músic de l'escola de Montserrat del s XVII.

86 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Rossell, Jeroni  (Catalunya, s XVIII)  Frare jerònim. Pertanyia a la comunitat de Sant Jeroni de la Murtra. És autor de diverses obres religioses, que restarien inèdites, entre elles la catalana Combat espiritual de l'ànima en l'hora i agonia de la mort.

87 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Rossell, Joan  (Illes Balears, s XVIII - Toledo, Castella, 1780)  Músic. Fou mestre de capella de la seu de Mallorca i l'any 1763 substituí Jaume Casellas a la catedral de Toledo. Se'n conserva un Villancet i una Fuga i canón', obres a vuit veus.

88 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Rossell, Joan Francesc  (Barcelona ?, s XVI - d 1641)  Metge. Era el pare de Pere Joan Rossell. Membre del Consell de Cent, el 1623 fou elegit conseller en cap de Barcelona. Fou catedràtic de la Universitat de Barcelona i publicà tractats de tema mèdic com Synopsis formularum medicarum, in sex libros Galeni de differentiis in causis febrium (1627) i El verdadero conocimiento de la peste..., dedicat als consellers de Barcelona (1632). Fou novament conseller en cap de la ciutat el 1638.

89 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaRossell, Josep  (Catalunya, s XIX)  Eclesiàstic. Publicà diversos fullets sobre temes de religió i política, de marcat caràcter apologètic: Conversacions en vers (1841), Contestació al sermó del pare Arcàngel, caputxí (1841), Eco verdader dels fingits lamentos amb que lo frare Bunyol... (1841), L'amic catòlic i fidel o despreocupació dels al·lucinats contra la religió catòlica (1841), L'àngel custodi (segona edició del 1845) i Manera pràctica i fàcil per a fer amb fruit l'oració mental (1848).

90 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Rossell, Josep  (Barcelona, s XVII)  Frare cartoixà. Pertanyia a la comunitat de Montalegre. És autor d'un tractat d'ètica publicat el 1660.

91 CATALUNYA - HISTÒRIA

Rossell, marquesat de  (Catalunya Títol concedit, pel rei-arxiduc Carles III, el 1707, al seu sumiller de cortina Jaume Rossell, natural d'Oriola, únic titular.

92 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Rossell, Nicolau  (Palma de Mallorca, 1314 – 1362)  Eclesiàstic dominicà. Mestre en teologia. Fou nomenat provincial el 1350. Com a inquisidor general intervingué en diverses causes d'heretgia. El 1356 el papa Innocent IV el féu cardenal. Escriví diverses obres, com les titulades Romanorum pontificum gesta, De quadruplice jurisdictione Romanae Ecclesiae in regnum utriusque Siciliae, Commentaria de rebus ordinis praedicatorum, Commentaria in Mathaeum i Epistola a Clemente VI scripta.

94 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Rossell, Pere  (País Valencià, s XIV)  Lul·lista franciscà. Dirigí l'escola lul·liana d'Alcoi fundada per privilegi de Pere III el 1369, privilegi renovat a favor d'ell el 1393 i el 1399 per Joan I i Martí I, respectivament. L'inquisidor Eimeric el considerà el màxim cap dels lul·listes valencians. Li ha estat atribuïda l'obra Super B. Raymundi Lulli scriptis commentaria, de la qual no ha quedat rastre.

93 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Inici páginaRossell, Pere  (País Valencià, s XV)  Notari. Alfons el Magnànim li encomanà el 1438 la confecció d'un Llibre de la successió del realme de Nàpols, al·legat jurídico-genealògic més que no crònica de caràcter històric. Un exemplar il·luminat, en llatí, existeix a la Universitat de València.

95 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Rossell, Pere Joan  (Barcelona ?, s XVII)  Advocat i polític. Fou membre del Consell de Cent. L'any 1634 s'oposà als subsidis que Felip IV volia obtenir de Barcelona. Fou empresonat per ordre del virrei, mesura que provocà la reacció immediata del Consell de Cent. Fou designat l'any 1640 coronel en funcions del terç de Barcelona que, amb la bandera de Santa Eulàlia, anà a Tarragona per reforçar-hi les tropes franceses del general Espenan. Després d'una campanya molt activa tornà a Barcelona el 20/nov/1641. Fou elegit membre del Reial Consell aquest any mateix, i féu d'enllaç entre aquest i el Consell de Cent. L'any 1647 el rei francès Lluís XIV li concedí el títol de noble. El 1651 féu d'intermediari entre el governador Margarit i el mariscal francès Marchin. El 1652 fugí de Barcelona a causa de la capitulació.

96 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Rossell, Ramon  (Barcelona, 1840 – Madrid, 1899)  Actor. Fundà a Barcelona una societat dramàtica que féu teatre català al teatre Odeon. Aviat sobresortí com a actor còmic. Passà a Madrid, on treballà en la companyia dels anomenats Bufos i també en sarsuela. Destacaren les seves creacions de Música clásica (1880), de Chapí, i de R.R., escrita expressament per a ell. Escriví la paròdia Arturo di Fuencarrales (1870).

97 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Rossell, turó de  (Lloret de Mar, Selva Muntanya (340 m alt) de la Serralada Litoral, que domina la platja de Canyelles.

98 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Inici páginaRossell, Vicent  (València, s XIX)  Dirigent internacionalista. Teixidor de seda, s'adherí en 1870-71 a l'Aliança bakuninista i fou vicepresident del Centre Federal de Societats Obreres de València. Participà en la conferència del set/1871 de la Federació Regional Espanyola de l'AIT i el 1872 passà a formar part del Consell federal d'aquesta. Figurà en jul/-ago/1873 en la comissió de governació de la junta revolucionària del cantó valencià. Pogué fugir i anà a Algèria.

99 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Rossell i de Luca, Josep  (València, 1778 – d 1835)  Pintor. Fill d'un advocat. Format a l'escola de Sant Carles des del 1792. Acadèmic de mèrit de flors (1806) i de pintura (1816). Treballà a la fàbrica de teixits de Joan Antoni Miquel a València. Té quadres i dibuixos de flors al Museu de València i escenes religioses a convents i esglésies de la ciutat.

100 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Marina Rossell i FiguerasRossell i Figueras, Marina  (la Gornal, Garraf, 17/gen/1954 - )  Autora i intèrpret de cançons. El 1974 s'incorporà a la Nova Cançó. El 1975 col·laborà en el disc col·lectiu Llegendes de Catalunya, i el 1976 enregistrà el seu primer disc, Si volieu escoltar, al qual seguiren Penyora (1978) i Contra-Eurovisió (1979, disc col·lectiu publicat a Bèlgica). Ha continuat amb èxit la seva carrera, amb àlbums com Bruixes i maduixes (1980), Cos meu recorda (1982), La barca del temps (1986), Rosa de foc (1988), Cinema Blau (1990), Marina (1993), Cap al cel (2002), Marítim (2003), Nadal (2004), Clàssics Catalans (2007) i, en castellà, Ha llovido (1996), Rodará el mundo (2000) i Vistas al mar (2006). El 1987 rebé la Creu de Sant Jordi. Marina Rossell

101 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Rossell i Mestres, Ramon  (Cassà de la Selva, Gironès, 1894 - Vidreres, Selva, 1971)  Instrumentista de tenora. Havia format part de diverses cobles, entre elles Els Montgrins i La Principal de la Bisbal. Fundador de les cobles Unió Artística i Amoga, de Vidreres, havia estat col·laborador de l'Orquestra Pau Casals. DeixàInici página escrites nombroses sardanes, algunes d'elles de lluïment de tenora.

102 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Rossell i Montfar, Jeroni  (Barcelona, 1677 - d 1746)  Escriptor. Fill del ciutadà honrat de Barcelona Miquel Rossell. Monjo jerònim del monestir de Sant Jeroni de la Murtra, a Barcelona. Escriví alguns tractats pietosos, en català, Combat espiritual de l'ànima en l'hora i agonia de la mort, Espiritual exposició en alguns misteris i vint-i-set biografies de monjos del monestir, Vidas, hechos y felices muertes de algunos virtuosos monjes, escrit vers el 1746.

103 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Rossell i Rocamora, Jaume Josep de  (Oriola, Baix Segura, s XVII – 1727)  Noble. Marquès consort de Rafal. En iniciar-se la guerra de Successió era governador d'Oriola. De primer es mostrà partidari de Felip V, però aviat es passà al bàndol del rei arxiduc Carles III i lluità contra l'exèrcit borbònic al País Valencià. Posteriorment fou gentilhome de cambra del rei arxiduc (1707) i lloctinent seu a Mallorca (1709-13). El 1713 acompanyà l'emperadriu Elisabet a Viena des de Barcelona, i hi restà fins que, per la pau de Viena (1725), li foren retornats els béns confiscats per Felip V. El 1726 tornà a Oriola.

104 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Benet Rossell i SanuyRossell i Sanuy, Benet  (Àger, Noguera, 23/oct/1937 - )  Artista plàstic i cineasta, conegut pel pseudònim de Beni. Estudià ciències econòmiques i dret a Barcelona i també teatre a París (1964). Des d'aleshores treballa habitualment en aquesta ciutat. S'introduí en el món del cinema vers l'any 1965 i col·laborà en diversos projectes de cinema independent. Més tard fou director artístic d'algunes de les pel·lícules de Francesc Betriu, com ara Furia Española (1974). Ha realitzat així mateix curtmetratges en col·laboració, entre els quals poden esmentar-se Calidoscopi (1971), Atrás etíope (1977) o el vídeo Rambla 24 H (1981). Com a pintor i gravador realitza obres en les quals apareixenInici página grafismes diminuts que poden evocar des d'elements cal·ligràfics fins a petits insectes. Ha exposat les seves creacions als principals centres artístics d'Europa i de Nord-Amèrica. És autor del llibre de poemes il·lustrat Microteatre U (1982). Posteriorment ha realitzat diverses performances i exposicions individuals. Així mateix ha participat en nombroses exposicions col·lectives i ha col·laborat en el disseny de l'escenari del film de dibuixos animats Despertaferro (1986).

105 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Rossell i Viciano, Antoni  (València, s XVIII – 1829)  Matemàtic. Fou catedràtic als estudis reials de Madrid (1771), comissari de guerra a València (1793) i autor de La geometría de los niños (1784), Instituciones matemáticas (1785), Tratado de la verdadera nobleza (1804), Memoria instructiva sobre contribuciones y venta de frutos (1820) i Disertación sobre la causa de las auroras boreales.

106 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Rossell i Viciano, Basili Tomàs  (Castelló de la Plana, 1731 - Alzira, Ribera Alta, 1807)  Eclesiàstic. Estudià arts i teologia, fou monjo augustinià del monestir de Santa Maria d'Aigüesvives (1767-1807) i escriví alguns tractats i traduccions religiosos, així com Disertación sobre la antigüedad de la orden de san Agustín y sobre el verdadero lugar en que fue fundado el monasterio Severino o Setavitano (1804).

107 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Inici páginaRossell i Viciano, Manuel  (Castelló de la Plana, 1735 – Madrid, 1796)  Físic i eclesiàstic. Es graduà de doctor a València, on obtingué (1763) la càtedra de filosofia; hi fou el primer a explicar el sistema de Newton. Destacà com a matemàtic i fou canonge a València i Madrid. Publicà algunes obres de tema religiós i breus estudis científics.

108 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Rossell i Vilar, Pere Màrtir  (Olot, Garrotxa, 1882 – Barcelona, 1933)  Veterinari. Cursà estudis a la universitat de Saragossa i exercí la professió a Olot. Fou catedràtic de zoologia a l'Escola Superior d'Agricultura (1916), alhora que s'incorporà a la Mancomunitat com a director dels serveis de ramaderia (1916) i, més tard, com a director dels serveis de patologia animal i dels de l'ensenyament agrícola postal (1919). Va realitzar una important tasca de divulgació de tècniques de ramaderia i dirigí al Parc Zoològic de Barcelona (1931). Milità als rengles del catalanisme republicà; en les eleccions a diputats al primer Parlament de Catalunya fou elegit diputat en la candidatura d'Esquerra Republicana de Catalunya. Entre la seva bibliografia, molt abundant, cal esmentar Malalties del bestiar (1911), Les vaques i la producció de llet (1923), Engreix de porcs. Diferències entre catalans i castellans (1917) i Estructuració de l'economia rural.

109 CATALUNYA - HISTÒRIA

Rosselles, mas de  (Piera, Anoia)  Antic mas, esmentat als censos del s XIV.

Anar a:    Ros ]    [ Ros i D ]    [ Rosam ]    [ Rosem ]    [ Rosi ]    [ Rossell, N ]Inici página

A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Logo de Dades dels Països CatalansEntrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ BlocContactar amb Dadescat

© 2006-2016 Associació Sense Límits / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons

Sense Límits a Internet: Sense Límits / Alt Camp Info / Directori Alt Camp / Masia Virtual -