A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Inici ] Entrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ Bloc ]              Contactar amb Dadescat

Anar a:    Rubio ]    [ Rubio i C ]    [ Ruda ]    [ Ruiz ]    [ Ruiz i P ]    [ Rupia ]

...i estimo a més amb un / desesperat dolor / aquesta meva pobra, bruta, trista, dissortada pàtria. (Salvador Espriu)

1 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca d'AnoiaRubió  (Anoia Municipi: 48,0 km2, 629 m alt, 229 hab (2015). Situat al límit amb el Bages i accidentat pels escarpats relleus de la serra de Rubió, que arriba als 835 m alt al límit amb el terme d'Òdena. Drena el terme la riera de Rubió, afluent de l'Anoia dins el terme de Jorba. La major part del territori correspon a sector forestal, dividits entre els boscs de pins i alzines i els pasturatges. Economia agrària, amb conreus localitzats als replans més suaus (cereals, farratges, patates, vinyes i oliveres). La ramaderia (bestiar porcí i de llana) i l'avicultura complementen l'economia. Població disseminada, en procés de descens constant. El poble, antic cap del municipi, és centrat per l'església parroquial de Santa Maria, gòtica i fortificada, i les restes de l'antic castell de Rubió. El municipi comprèn, a més, les antigües parròquies de Sant Pere d'Ardesa i de Sant Martí de Maçana i la caseria del PlaInici página de Rubió, actual cap municipal. Àrea comercial d'Igualada. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades - Escola del Bosc

2 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Rubió  (Soriguera, Pallars Sobirà)  Poble (1.887 m alt), és el nucli més alt habitat permanentment dels Països Catalans, a la dreta del torrent de les comes de Rubió (que davallen del coll de la Culla). L'església parroquial (Sant Salvador) depèn de la de les Llacunes. Formava part dels vescomtat de Vilamur.

3 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Rubió  (Sant Joan de Labritja, Eivissa)  Vénda, dins la parròquia de Sant Miquel de Balanzat. La seva costa té, com a accidents geogràfics més notables, el cap de Rubió (alt promontori que des d'un puig de 312 m alt avança cap al mar) i es Portitxol de Rubió.

4 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Rubió  (Catalunya, s XIX)  Família d'erudits i literats. Iniciada per Joaquim Rubió i Ors.

5 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Rubió, Arnau de  (Catalunya, s XIII)  Cavaller. Anant amb les forces de Jaume I, assistí al setge de Balaguer (1228), a la campanya contra els Cabrera per restablir al comtat d'Urgell els drets de la legítima hereva Aurembiaix. En aquesta operació, havent-se produït una gran sortida dels defensors sobre un punt avançat en què es trobava, mostrà un coratge excepcional.

6 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Rubió, Bartomeu  (Catalunya, s XIV)  Escultor. Treballà a la seu de Lleida, on féu l'altar major en alabastre, avui desaparegut, per bé que en resten fragments als Museus Provincial i Episcopal de Lleida. L'obra pot ser datada el 1362.

7 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Inici páginaRúbio, Felip  (País Valencià, s XVIII - 1767)  Arquitecte. És autor de l'antiga Duana de València.

8 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Rubió, Francesc  (Xàtiva, Costera, s XVIII - País Valencià ?, 1776)  Metge. Estudià i es graduà a la Universitat de València. Fou metge de la família reial. Escriví un Historial del origen, generación y efectos de las lombrices y su curación (1750) i una Medicina Hipocrática o arte de conocer y curar las enfermedades por reglas de la observación y experiencia (1761), seguida d'una dissertació sobre el vaccí antivariolós.

9 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Rubió, Francesc  (Catalunya, s XVI – Moià, Bages, s XVII)  Escultor. Excel·lí en la realització de retaules de fusta. Treballà amb el seu fill Jaume i altres parents. De jove visqué a Cervera i més tard s'establí a Moià, on treballà la família dels Rubió, documentada per diverses obres artístiques.

10 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Rubió, Guillem  (Vilafranca del Penedès ?, Alt Penedès, s XIV)  Teòleg escotista. Franciscà, arribà a ésser provincial de la província d'Aragó. La tradició el fa deixeble de Duns Escot; només se sap, però, que fou deixeble a París de l'escotista Francesc de Marchia, les lliçons del qual transcriví en un còdex que es conserva a Roma. Mestre de teologia a París, al seu curs sobre el llibre de les Sentències (1334) figuren les tendències criticistes imperants a la seva època. Fou publicat el 1518 sota el títol Disputationes in quattuor libros Magistri Sententiarum.

11 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Rubio, Ramon Ricard  (Barcelona, 1923 - )  Pintor. Format a l’Escola d’Arts i Oficis de Gràcia. Deixeble de Bonaventura Puig i Perucho, formà part del grup Art Nou, de Sarrià, on exposà sovint al Centre Excursionista els Blaus. Instal·lat a Saõ Paulo (1953), exercí diversos oficis i entrà en contacte amb artistes catalans com Francesc Domingo o Pere Tort. Hi celebrà exposicions el 1964 i el 1966. Havent retornat a Barcelona hi exposà el 1975. Conrea un figurativisme molt estilitzat que hom ha relacionat amb M. Campigli, aportant-hi, però, unInici página colorisme nerviós.

12 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Rubió d'Agramunt  (Foradada, Noguera Poble i antic municipi (pop: els Rubions), entre la serra del Munt i el terme d'Alòs de Balaguer, a l'esquerra del Segre. És format per tres nuclis: Rubió de Dalt i Rubió del Mig, damunt un contrafort oriental de la serra de Boada, i Rubió de Sòls, 2 km al nord, vora el Segre. L'església parroquial és dedicada a sant Miquel. El castell de Rubió, que domina Rubió de Dalt, és esmentat el 1018.

13 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Rubió de Cervera  (Estaràs, Segarra Masia i antic poble, vora el Sió. Depèn de la parròquia de Gàver.

14 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Jordi Rubió i BalaguerRubió i Balaguer, Jordi  (Barcelona, 30/gen/1887 – 25/jul/1982)  Professor, bibliotecari i investigador. Fill d'Antoni Rubió i Lluch. Estudià a Barcelona, i es doctorà en filosofia i lletres a la universitat de Madrid el 1907. Col·laborà en la comissió de Treball de l'Institut d'Estudis Catalans a Barcelona (1907-11 i 1913). Fou director de la Biblioteca de Catalunya (1914-39), que esdevingué, gràcies al seu impuls, el gran centre cultural del país, i professor als Estudis Universitaris Catalans i a l'Escola de Bibliotecàries de Barcelona (1915-23), de la qual fou també director (1930-39). Professà també bibliologia i literatura espanyola (1919-39) i literatura catalana (1931-39) a la Universitat de Barcelona. El 1939, pel seu catalanisme independent, fou separat de tots els seus càrrecs per les autoritats franquistes. Llavors passà a ésser director literari de l'editorial Salvat i fou un dels reorganitzadors, clandestinament, dels Estudis Universitaris Catalans. Membre de l'Institut d'Estudis Catalans (1942), de la secció...  Segueix... 

15 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Rubió i Bellver, Joan  (Reus, Baix Camp, 24/abr/1870 – Barcelona, 30/nov/1952)  Arquitecte. Estudià a l'Escola d'Arquitectura de Barcelona i va ésser deixeble d'Antoni Gaudí, amb qui col·laborà i de qui adoptàInici página certs traçats funiculars d'estabilitat. Són obres seves la casa El Frare Blanc de l'avinguda del Tibidabo, la casa Golferichs de la Gran Via, a Barcelona, i el pont neogòtic que uneix els edificis de la Generalitat per sobre el carrer del Bisbe. Militant de la Lliga Regionalista, col·laborà amb Prat de la Riba a la Mancomunitat i fou regidor per Barcelona. Presidi el Cercle Artístic de Sant Lluc en dues etapes: 1904-06 i 1912-14.

99 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Marià Rubió i BellverRubió i Bellver, Marià  (Tarragona, 24/nov/1862 - Niça, Provença, 9/feb/1938)  Militar i enginyer. Pare de Nicolau Maria, Santiago i Marià Rubió i Tudurí. Estudià a l'acadèmia d'enginyers de Guadalajara, i el 1883 fou destinat a Maó per a projectar la reforma de la fortalesa militar, que interrompé en 1887-89 per a participar en la preparació de l'Exposició Universal de Barcelona del 1888. Retornat i establert a Barcelona, el 1904 inicià la seva col·laboració amb la Companyia Anònima del Tibidabo per a la renovació del funicular i la urbanització de la muntanya. El 1914 fou nomenat director general dels serveis d'enginyeria de l'Exposició Internacional del 1929. Com a analista militar publicà nombrosos articles a "La Vanguardia", recollits en el llibre La filosofía de la guerra (1917), on comentava algunes de les operacions militars desenvolupades durant la Primera Guerra Mundial. Publicà també La constitución interior de la Tierra (1885), El Prontuario del Zapador (1891), Manual de guerra (1895), La guerra moderna (1900) i El trabajo humano (1925).

98 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Rubio y Borrás, Manuel  (estat espanyol, 1865 - Catalunya ?, s XX)  Historiador. Bibliotecari de la Universitat de Barcelona des del començament del s XX fins a l'oct/1931, any en què fou destituït. Escriví diverses obres sobre l'història de l'educació al Principat: Guía del estudiante en Cataluña (1913), Motines y algaradas de estudiantes en las universidades de Barcelona y Cervera (1914), Historia de la Real y Pontificia Universidad de Cervera (1915-16) i Reseña histórica y bibliográfica de la Universidad de Barcelona (1919).

16 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaRubio y Cambronero, Ignacio  (Valladolid, Castella, 1895 – Barcelona, 1973)  Arxiver. Fill de l'arqueòleg Manuel Rubio y Borrás. Doctor en filosofia i lletres, fou arxiver general de la diputació de Barcelona, director de la Biblioteca Universitària i professor de l'Escola de Bibliotecàries de Barcelona i de l'Escola Industrial de Vilanova i la Geltrú, on fou alcalde (1928-30). Publicà treballs de biblioteconomia i paleografia i llibres de divulgació. Sobresurten La Generalitat de Catalunya (1920), La Deputació del General de Catalunya en los siglos XV y XVI (1950) i El palacio de la Excelentísima Diputación Provincial de Barcelona (1952). Aportà material de documentació per al Diccionari català-valencià-balear d'A.M. Alcover.

17 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Antoni Rubió i LluchRubió i Lluch, Antoni  (Valladolid, Castella, 26/jul/1856 – Barcelona, 9/jun/1937)  Professor, historiador i home de lletres. Fill de Joaquim Rubió i Ors. Catedràtic de literatura a Oviedo i Barcelona (1885), fou després professor de literatura catalana als Estudis Universitaris Catalans (1904), primer president de l'Institut d'Estudis Catalans (1907) i acadèmic de la Real Academia Española per Catalunya en el moment en què es volgué donar entrada en aquesta institució a les llengues regionals. La seva tesi doctoral (1878) versà sobre Anacreont, i del grec clàssic passà a l'estudi del grec modern, del qual publicà diverses traduccions al català (Loukis Laras) i al castellà (Novelas griegas, 1893). Gran part de la seva activitat científica la dedicà a l'estudi de l'expedició de catalans i aragonesos a Grècia, i la renovà amb les investigacions que féu als arxius de Barcelona i Itàlia. Sistematitzà l'estudi de la literatura catalana (Sumario de la Historia de la literatura española, 1901), oferí àmplies...  Segueix... 

18 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Rubió i Lois, Manuel  (Barcelona, 1920 - 2005)  Zoòleg. Fill de Jordi Rubió i Balaguer. Doctorat en ciències biològiques a la Universitat de Barcelona. Ha estat director de l'Aquàrium i del Laboratori de Blanes de l'Institut d'Investigacions Pesqueres (1961-86). Especialitzat en biologia marina de la Mediterrània occidental i en tecnologia pesquera. Autor de Contribución al estudio de la fauna bentónica del litoral de Blanes (1971), Recolección y primera descripción de esponjas (1973) i de prop d'un centenar de publicacions sobre pesca i zoologia: també és coautor de La pesca en España I. Cataluña (1955). Té en preparació una obra sobreInici página ictiologia marina i fluvial de Catalunya i una altra sobre tècniques de pesca.

19 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Rubió i Nadal, Josep  (el Vilosell, Garrigues, s XVIII - Bràfim, Alt Camp, d 1814)  Naturalista i capellà. S'ordenà sacerdot i fou rector de Vilanova de Prades (Conca de Barberà) i més tard de Bràfim. Féu estudis mineralògics i publicà dos almanacs en català.

20 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Joaquim Rubió i OrsRubió i Ors, Joaquim  (Barcelona, 31/jul/1818 – 7/abr/1899)  Escriptor i catedràtic. Estudià primer al seminari i més tard dret. L'any 1842 ingressà a l'Acadèmia de Bones Lletres i guanyà la càtedra de literatura a la universitat de Valladolid. Mantenidor dels Jocs Florals el mateix any de la seva restauració (1859), va obtenir-hi l'englantina el 1890. Catedràtic d'història a Barcelona. El 1892 fou nomenat rector de la Universitat de Barcelona. Figura complexa, la seva posició s'accentuà a partir de la Revolució de Setembre. Fou un dels membres de l'escola apologètica catalana i va tenir un paper preponderant en el moviment catòlic català. Com a historiador, mantingué els models de la historiografia romàntica, mentre que com a escriptor i crític continuà en la mateixa línia de la seva joventut, trets que es palesen a El Renacimiento Catalán (1878). En temes de filologia, publicà treballs sobre Pere Serafí i Francesc Vicenç Garcia. La seva obra poètica mostra els trets més importants de...  Segueix... 

21 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Rúbio i Rosell, Rafael  (València, 1884 – 1941)  Escultor i dibuixant. Féu el monument a Cabanilles a l'Alameda de València. Era professor d'escultura de l'Acadèmia de Sant Carles. Sobresortí com a imatger. Era el pare de Rafael Rúbio i Vèrnia.

22 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaRúbio i Rosell, Robert  (Barcelona, 1886 - València, s XX)  Escultor. Germà de Rafael. Estudià a l'Escola de Belles Arts de Barcelona. Visqué des de la seva joventut a València. Treballà al taller d'Alfred Badenes. Fou premiat en exposicions a Madrid i a París. La seva major activitat fou pels anys 1910-12. Més tard es dedicà a l'ensenyament. Ingressà a l'Acadèmia de Sant Carles. Era catedràtic a l'Escola d'Arts i Oficis de Toledo. Després ho fou de la de València.

23 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Rubió i Tudurí, Marià  (Maó, Menorca, 1/gen/1896 – Barcelona, 28/oct/1962)  Polític i escriptor. Fill de Marià Rubió i Bellver. Fou amic de Cambó, passant d'Amadeu Hurtado, membre d'Acció Catalana i de l'Esquerra Republicana. S'exilià el 1938 a França. Tornà a Catalunya el 1948. Publicà Estat Espanyol. Societat Anònima (1930), en col·laboració amb N. Mart; Catalunya amb Europa (1932?), La Justícia a Catalunya (19 Juliol 1936-febrer 1937) (1937) i llibres jurídics o de política internacional com La lucha por la paz (Guerra fría o guerra total) (1955).

24 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Nicolau Maria Rubió i TuduríRubió i Tudurí, Nicolau Maria  (Maó, Menorca, 5/feb/1891 – Barcelona, 4/mai/1981)  Arquitecte, dissenyador de jardins, urbanista i escriptor. Estudià arquitectura a Barcelona i jardineria ornamental amb l'arquitecte de jardins Jean Forestier. El 1917 fou nomenat director dels parcs públics de Barcelona. Col·laborà amb Forestier en la creació del parc de Montjuïc, i dissenyà els jardins del palau de Pedralbes, entre d'altres. Juntament amb Duran i Reynals, projectà i dirigí la construcció de l'església de Montserrat a Pedralbes, obra típicament brunelleschiana. Construí també els hotels de la plaça d'Espanya a l'Exposició Internacional del 1929 i més tard l'edifici de la Metro Goldwyn Major a Barcelona (1934). Junt amb el seu germà Santiago realitzà el Pla de Distribució de Zones del Territori Català (Regional Planning), per encàrrec de la Generalitat republicana. És autor de diversos llibres sobreInici página jardins: Jardines de Barcelona (1929), El jardí meridional (1934) i sobre arquitectura...  Segueix... 

25 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Santiago Rubió i TuduríRubió i Tudurí, Santiago  (Maó, Menorca, 30/jun/1892 – Barcelona, 1980)  Enginyer industrial. Fill de Marià Rubió i Bellver. Projectà la primera línia del metro de Barcelona des de Lesseps fins a Correus i el Liceu (1919-22), i diversos funiculars de Catalunya, com el de Montjuïc. Durant la guerra civil fou director de l'Escola d'Enginyers i sots-secretari de Transports. Per encàrrec de la Generalitat, el 1932 publicà, amb el seu germà Nicolau, el Pla de Distribució en Zones del Territori Català (Regional Planning). Exiliat, en 1938-46 visqué a França, i de 1946 a 1964, any que tornà a Catalunya, a l'Argentina, on projectà un funicular a Tucumán i dues estacions de metro a Buenos Aires, i hi fou delegat del Patronat dels Jocs Florals de la Llengua Catalana a l'exili i codirector del Consell de la Col·lectivitat Catalana de l'Argentina. Publicà, entre altres obres, La Farga catalana (1930, amb A. Gallardo), Rotaciones corpusculares (1952) i Cálculo funicular del hormigón armado (1952). Interessat per la lingüística, estudià la toponímia del Prineu català des de la perspectiva de la relació amb el basc.

26 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Rúbio i Vèrnia, Rafael  (València, s XIX – s XX)  Escultor. Fill de Rafael Rúbio i Rosell. Estudià a l'Acadèmia de Sant Carles. Fou director de l'Escola d'Arts i Oficis de Jaén.

27 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Rubiola, la  (Veciana, Anoia)  Masia, església (Santa Llúcia) i antic poble (ort ant: la Robiola), a l'oest del terme, al límit amb la Segarra, dins l'antic terme de Montfalcó el Gros.

28 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Rubions, els  (Foradada, Noguera Veure> Rubió d'Agramunt.

29 CATALUNYA - LITERATURA

Rúbriques de Bruniquer  Veure> Cerimonial dels Magnífics Consellers d'Esteve Gilabert Bruniquer.

30 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaRucabado i Comerma, Ramon  (Barcelona, 10/des/1884 – 1966)  Escriptor. De formació autodidàctica, treballà a La España Industrial, on arribà a apoderat. Polemista brillant, defensà amb abrandament els principis socials i morals del cristianisme de l'època. Fou director de "Catalunya Social" i col·laborà a "La Veu de Catalunya", "La Cataluña", "La Paraula Cristiana", "La Revista", etc. Després de la guerra civil escriví gairebé només en castellà. Publicà més de vint llibres i opuscles, entre els quals De Catalanisme (1911), Socialisme espiritual (1919), El cinematògraf en la cultura i en els costums (1920), Compendi d'educació civil (1920), Per la moral de Catalunya. Contra el joc i el pacte amb el joc (1922), Entorn del sindicalisme (1925) i Bandera d'escàndol. Resum de la campanya contra "L'Exposició del Nu" (1934).

31 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Ruda, punta de sa  (Formentera, Eivissa Cap de l'illa, a l'est de sa Mola.

32 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Ruda, riu de  (Vall d'Aran Altre nom de la Garona de Ruda, un dels dos braços -el més llarg- que forma la Garona a Castell-lleó, emissari dels estanys de Saboredo. Rep aquest nom, especialment, a la capçalera, aigua amunt de Tredòs, on forma la vall de Ruda, que tanquen els massissos de Saboredo, la Bonaigua i Pigader.

33 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Rué i Rubio, Miquel  (Cervià de Ter, Gironès, 1864 – Tarragona, 1926)  Músic. Deixeble de Ramon Bonet, guanyà les oposicions al mestratge de la seu gironina (1887). L'exercí durant més de trenta anys i passà més tard a la catedral de Tarragona. Recollí un gran nombre de cançons tradicionals catalanes i publicà La reforma de la música religiosa (1900) i Canto gregoriano (1905).

34 CATALUNYA-ARAGÓ - HISTÒRIA

Inici páginaRueda, vescomtat de  (Aragó)  Títol senyorial concedit el 1366 a Francesc de Perellós, sobre la vila de Rueda, que vengué als Ximénez de Urrea, els quals, des d'aleshores, s'intitularen vescomtes. El títol passà als Abarca de Bolea, comtes d'Aranda, als Arróspide i als Silva.

35 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ruera i Pinart, Josep Maria  (Barcelona, 1900 - Granollers, Vallès Oriental, 1988)  Compositor. Estudià amb Enric Morera i Joan Baptista Lambert. És autor, entre altres obres, de Quartet de corda (1929), de Tres moviments simfònics (1936), d'un Poema montserratí (1947) i de sardanes, com La Verge Catalana i La competència, escrita per a tres cobles. Fou director de l'Escola Municipal de Música de Granollers.

36 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ruera i Pujol, Antoni  (Puiggròs, Garrigues, 1835 - Montserrat, Bages, 1913)  Sacerdot secular i més tard benedictí i abat titular de Ripoll. Estudià al seminari de Barcelona, d’on passà a Girona (1862) com a familiar del bisbe Constantí Bonet. Ordenat de sacerdot (1866), exercí algun temps el ministeri parroquial, fins que professà com a benedictí a Montserrat (1876). Fou secretari de l’abat Miquel Muntadas, hostatger i majordom. El 1890 fou nomenat prior de Montserrat i el 1892 visitador de la província espanyola de la Congregació de Subiaco. Aleshores fou nomenat abat titular de Ripoll. Exercí el càrrec fins el 1907, que, malalt, es retirà a Montserrat. Sota la seva gestió s’expandí molt l’orde a tot l’estat espanyol i als països de l’Amèrica Llatina i a les Filipines.

37 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ruet i Roset, Francesc de Paula  (Barcelona, 1826 – Madrid, 1877)  Pastor protestant. Fill de militar, deixà la carrera de lleis per l'estudi del cant, a Torí, on el 1852 fou convertit al protestantisme per l'excapellà Luigi Desanctis, i s'uní a l'església valdesa. El 1855, després d'una certa preparació teològica, tornà a Barcelona, on inicià el proselitisme. Els repetits conflictes amb el bisbe de Barcelona li valgueren tres empresonaments. Condemnat a exili perpetu, s'establí a Gibraltar, on fou ordenat de pastor de l'EsglésiaInici página Lliure d'Escòcia. Des d'allí, gràcies a un nou convertit, Manuel Matamoros, pogué mantenir contacte amb el grup de Barcelona, més o menys dirigit pel farmacèutic Climent Navàs. El 1868, en proclamar-se la llibertat religiosa amb la Revolució de Setembre, passà a Madrid, on inaugurà una nova capella (1871) i hi féu centenars de conversions.

38 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Ruf, castell  (Martorelles de Dalt, Vallès Oriental Veure> Castellruf.

39 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Rufasta, Marià  (Barcelona, s XVII – s XVIII)  Notari. Començà a actuar el 1693. Tingué el títol de ciutadà honrat. El 1697 era prior del col·legi de notaris i lluità com a tinent de la Coronela contra el setge francès a la capital. Fou partidari de Carles d'Àustria, com actuari a l'Audiència de Barcelona. Participà a la Junta de Braços de Barcelona de 1713. Decidida la resistència contra Felip V, fou membre del govern provisional català. Després de la capitulació del 1714 la foren confiscats els béns. Actuà com a notari fins al 1726.

40 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Rufea  (Lleida, Segrià Partida de l'horta, a la dreta del Segre, al sud de la ciutat. És dividida entre Rufea Sobirana (on es troba el santuari de Butsènit) i Rufea Jussana (a les terrasses més baixes). Era un antic terme que després de la conquesta cristiana pertangué a Gombau de Ribelles; a la fi del s XII s’havia format ja, al cim d’un turó (a l’indret de l’actual torre d’en Roig), un nucli (amb carta de poblament del 1199), que passà el 1208 al monestir de Poblet. Al s XIV era poble de contribució de Lleida, que es despoblà a conseqüència de la guerra dels Segadors.

41 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaRufí, Pilar  (Barcelona, 1900 - s XX)  Cantatriu. Fou deixebla del mestre Barberà. S'ha dedicat amb preferència al lied. Fou professora de cant.

42 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI

Situació de la comarca de la Vall d'AlbaidaRugat  (Vall d'Albaida Municipi: 3,03 km2, 296 m alt, 179 hab (2015). Situat al peu dels contraforts septentrionals de la serra de Benicadell, a l'est de la comarca. Els conreus ocupen tres quartes parts del terme, amb predomini dels conreus mediterranis de secà, principalment la vinya, seguida dels arbres fruiters, les oliveres i els cereals; el regadiu, destinat a hortalisses i tarongers, aprofita l'aigua de fonts i pous. El poble, d'origen islàmic, és al sector més pla; l'església parroquial és dedicada a la Mare de Déu de la Gràcia. El castell de Rugat era una fortalesa d'origen islàmic. Pertangué a la corona fins a mitjan s XIV i esdevingué centre de la baronia de Rugat. El municipi comprèn, a més, l'enclavament de Barraix. Pertany a l'àrea comercial de Gandia. Ajuntament (en castellà)

43 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Rugat, baronia de  (Rugat, Vall d'Albaida)  Jurisdicció senyorial, centrada al castell homònim. Des que passà, el 1338, a ésser propietat del monestir de la Valldigna, es constituí baronia incloent també les localitats de la Pobla del Duc, Castelló de les Gerres i Aielo de Rugat. Tot i això aquestes se'n separaren i Rugat acabà essent un lloc de la baronia de Montitxelvo.

44 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Ruices, Los  (Requena, Plana d'Utiel Llogaret, a uns 13 km de la ciutat.

45 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Ruïtlles  (Mieres, Garrotxa Antic poble i actual veïnat, a uns 2 km del cap del municipi. L'església de Sant Andreu havia estat parròquia.

46 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaRuiz, Aureli  (Reus, Baix Camp, 1959 - )  Artista. Treballà bàsicament en pintura i instal·lació. El seu treball inclou un procés minuciós de preparació i desenvolupament del projecte, mitjançant gran quantitat de quaderns d'apunts i dibuixos en els quals les idees es van desenvolupant. Les obres són concebudes com a elements múltiples que estableixen recorreguts visuals i conceptuals entre les seves diferents parts i en el seu conjunt. Hi ha diferents temes que es repeteixen, com el traç, l'infinit, el quadre com a finestra o els elements contenidors. Des del 1994 dirigeix la programació de la sala d'exposicions del Centre de Lectura de Reus i és membre del jurat del premi d'Arts Plàstiques d'aquesta ciutat.

47 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Ruiz, Beatriu Anna  (Guardamar, Baix Segura, 1656 – 1735)  Religiosa mística augustiniana. Es casà molt jove i quedà vídua el 1689 amb quatre fills i una gran misèria, fins al punt de viure de caritat. Vers el 1700 es féu terciària augustiniana i escriví la seva vida i experiències místiques: Doctrinas o Revelaciones doctrinales y nueve décimas y un poema. Fou incompresa i tinguda per visionària, però al final fou reconeguda la seva pietat. Entre el 1735 i el 1744 foren escrites tres biografies d'ella.

48 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ruiz Amado, Hilarió  (Barcelona, 1832 – 1906)  Enginyer. D’origen castellà, fou enginyer ordenador de Lleó i més tard enginyer en cap de muntanyes de Lleida. Fundà la revista "La Topografía moderna y el Catastro" (1894) i dirigí del 1895 al 1897 la "Revista del Instituto Agrícola Catalán de San Isidro". Publicà Estudios forestales: los montes en sus relaciones con las necesidades de los pueblos (1870-72), un Tratado de topografía moderna (1903-05) i obres didàctiques.

49 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ruiz Amado i de Contreras, Luis  (Castelló d'Empúries, Alt Empordà, 1863 – Madrid, 1953)  Escriptor. Germà de Ramon. Vinculat al món castellà, fundà la "Revista Nueva" i fou una de les figures secundàries de la Generació del 98. Narrador i autor teatral mediocre, publicà assaigs i crítica: Dramaturgía castellana (1891),Inici página Palabras y plumas (1894), etc. Cal destacar els llibres de records com Memorias de un desmemoriado (1916, 1928 i 1946), La tierra natal (1931) i Día tras día (1950).

50 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ruiz Amado i de Contreras, Ramon  (Castelló d'Empúries, Alt Empordà, 14/gen/1861 – Barcelona, 1934)  Jesuïta i publicista. Advocat, ingressà a la Companyia de Jesús (1884) i s’especialitzà en temes de teologia. Fundà i dirigí la revista mensual "La Educación Hispanoamericana" (1904-08). Fou conseller d’instrucció pública (1921-26), col·laborador assidu de "Razón y Fe", de la Catholic Encyclopedia, i director de l’editorial Llibreria Religiosa de Barcelona. És autor de moltes obres ascètiques, apologètiques i piadoses que publicà des del 1901: El modernismo religioso (1908), La piedad ilustrada (1910), Ascética ignaciana (1915), i de moltes traduccions i adaptacions, entre elles els vint-i-dos volums de la Historia Universal (1925-30), de Johann B. Weiss. Era germà de Luis.

51 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ruiz Blasco, José  (Màlaga, Andalusia, v 1838 – Barcelona, 1912)  Pintor. Íntim amic d’A. Muñoz i Degrain. Professor de figura i adornament a l’escola de Belles Arts de la Corunya el 1891, quatre anys després aconseguí la càtedra de dibuix de figura de la Llotja de Barcelona. Conreà la natura morta i la pintura de coloms. Orientà i protegí els inicis de la carrera pictòrica del seu fill Pablo Ruiz Picasso, que el retratà en algunes de les seves primeres obres.

52 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ruiz i Calonja, Joan  (Barcelona, 31/mai/1923 - Santa Eulàlia de Ronçana, Vallès Oriental, 27/gen/2010)  Historiador de la literatura. Ha estat deixeble de Jordi Rubió i Balaguer. Publicà el llibre de poemes Alma a la luna (1948). S'especialitzà en l'estudi de l'humanisme a Catalunya (el 1956 publicà Valor literario de los preámbulos de la cancillería real catalano-aragonesa en el siglo XV). És autor d'una Historia de la literatura catalana (1954), la primera síntesi extensa sobre la literatura catalana publicada després del 1939, i de l'antologia Panorama del pensament català contemporani (1963). Ha promogut un gran nombre d'obres pedagògiques, i n'ha escrites algunes; ha col·laborat també en publicacions de formació religiosa, comInici página "Delta".

53 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Ruiz i Capdepón, Trinitari  (Oriola, Baix Segura, 1836 – Madrid, 1911)  Polític. Membre de la Unió Liberal durant la seva joventut, dirigí successivament els dos òrgans que aquest partit tingué a València, "La Unión" i "El Valenciano". Posteriorment, formà part de diversos gabinets, sempre presidits pel cap del partit liberal; fou ministre d'ultramar (1888), governació (1888-90, 1894-95 i 1897-99) i gràcia i justícia (1892-94). Fou l'impulsor de nombroses reformes, especialment de l'aprovació de la Llei de Sufragi Universal del 1890.

54 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ruiz i Casamitjana, Adolf  (Barcelona, 1869 – 1937)  Arquitecte. Titulat el 1893. Les obres més sobresortints d'ell són la casa de la marquesa de la Vall de Ribes, del carrer de la Diputació, 309 (1888), la torre Viladot a la fi del carrer de Craywinckel (1899), la casa Paixa del carrer de Casanova (1912), la magnífica torre de Joaquim Pujol a la plaça dels Josepets (1900, demolida), la torre Andreu -La Rotonda-, la més coneguda de les seves construccions (1900), la torre Canalejo al carrer de Ferran Puig, cantonada Sant Antoni (1900), i les cases pròpies al carrer de Còrsega, 213-215 (1907). La seva arquitectura és manifestament modernista, dins la línia imposada per Domènech i Montaner.

55 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ruiz i Castella, Josep  (Catalunya, s XIX - s XX)  Advocat i especialista en orientació professional. Fou secretari del Museu Social, des d'on fundà el 1914 el Secretariat d'Aprenentatge, que poc després transformà en l'Institut d'Orientació Professional, on formà part del consell tècnic que el dirigí. Organitzà junt amb E. Mira la Segona Conferència Internacional de Psicotècnia aplicada a l'orientació professional i a l'organització científica del treball (Barcelona, 1921). És autor de Municipalización de las Bolsas de Trabajo (1912), Projecte de funcionament de l'Institut d'Orientació Professional (1918) i L'escola primària i l'orientació professionalInici página (1921).

57 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Ruiz de Lihory i Pardines, Josep  (València ?, 1852 – 1920)  Baró d'Alcanalí i Mosquera i escriptor. Membre del partit conservador, va ésser, també, diputat a corts i alcalde de València. Presidó Lo Rat Penat. Com a obres principals cal esmentar: Diccionario biográfico de artistas valencianos (1897), Diccionario biográfico de músicos valencianos (1900), Los endemoniados de la Balma (1912) i Cuentos i llegendes regionals (1918).

58 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Ruiz i Manent, Jaume  (Ciutadella, Menorca, 1897 – Barcelona, 1945)  Escriptor. Fill d'Àngel Ruiz i Pablo i germà de Josep Maria. Des del 1911 residí a Barcelona, on fou redactor de "La Vanguardia" i redactor en cap d'"El Matí", publicació que posteriorment dirigí, així com "Esplai", fins que cesà el 1935. Desenvolupà una gran activitat com a traductor al català d'obres en diversos idiomes. També col·laborà a la publicació de la Historia Universal de Gallach.

59 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Josep Maria Ruiz i ManentRuiz i Manent, Josep Maria  (Ciutadella, Menorca, 1892 – Madrid, 1951)  Escriptor. Fill d'Àngel Ruiz i Pablo i germà de Jaume. A 19 anys es traslladà a Barcelona, on col·laborà amb Gabriel Palau en la creació de sindicats catòlics. Llicenciat en dret, s'especialitzà en estudis laborals. El 1920 es traslladà a Madrid i treballà amb Ángel Osorio y Gallardo i més tard amb Miguel Maura, que, proclamada la Segona República, el nomenà inspector general d'assegurances. Fou representant de l'estat espanyol al consell d'administració de l'OIT a Ginebra fins el 1936 i president de la comissió mixta arbitral agrícola, vice-president del treball i altres. Des del 1939 exercí d'advocat a Madrid. Fou redactor de "La Veu de Catalunya", "La Voz", "El Sol" i "La Vanguardia", i col·laborador d'"El Matí". Publicà Ensaig històric dels dotze anys que seguiren al de sa Desgràcia de Ciutadella (1910), Balmes, la libertad y la constitución (1929) i Balmes, conductor d'esperits (1932).

60 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaRuiz Morales, Eduardo  (Baza, Granada, 1868 – Barcelona, 1913)  Republicà lerrouxista. Conegué Lerroux a Madrid dins la redacció d'"El País". El 1906 passà a residir a Barcelona com a secretari polític de Lerroux i dirigí la revista "El Progreso Ilustrado"; en 1912-13 fou regidor.

61 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Àngel Ruiz i PabloRuiz i Pablo, Àngel  (es Castell, Menorca, 26/gen/1865 – Barcelona, 16/nov/1927)  Escriptor. Publicà els primers intents literaris a la premsa de Maó i Ciutadella; després esdevingué redactor de "La Almudaina" de Palma de Mallorca. Durant vint anys col·laborà amb temes d'actualitat a "La Vanguardia" de Barcelona, i als diaris madrilenys "El Debate", "ABC" i "El Fígaro". La seva obra més important fou Historia de la Junta particular de Comercio de Barcelona 1758-1847 (1920). Conegut com a novel·lista, la seva prosa naturalista rural reflecteix la vida de l'estament popular de l'illa. La novel·la Del cor de la terra (1910) i narracions com Classes passives (1910) presenten quadres de costums del país nadiu amb visions de fons turmentat i tràgic. L'any 1911 publicà el recull Poesies. De la producció castellana cal esmentar Oro y escoria (1915), Las metamorfosis de un erudito (1918) i El final de una leyenda (1919). Pòstumament s'editaren Del cor de la terra (1928), Novel·les menorquines (1934) i Obres completes (1961).

95 PAÏSOS CATALANS - BIOGRAFIA

Ruiz Picasso, Pablo  Veure> Picasso, Pablo Ruiz.

62 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaRuiz i Pipó, Antoni  (Catalunya, 1931 - )  Compositor. És autor de Tres danzas del sur i Suite grotesca, entre d'altres obres.

63 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Estanislau Ruiz i PonsetiRuiz i Ponseti, Estanislau  (Maó, Menorca, 23/jun/1889 – Mèxic, 1967)  Economista i polític. S'establí a Catalunya, on el 1913 es doctorà en ciències exactes i fins el 1914 fou professor de geometria a la Universitat de Barcelona. El 1920 participà en la creació del Sindicat General de Tècnics de Catalunya i el 1932 en la de la Federació d'Empleats i Tècnics. Fou cofundador i dirigent de la Unió Socialista de Catalunya amb la que fou escollit diputat a les eleccions al Parlament de Catalunya de 1932. Fou professor d'economia a l'Ateneu Polytechnicum el 1934-35 i de l'Escola Industrial de jul/ i ago/1936, des de l'ago/1936 fou membre del Consell d'Economia de Catalunya com a representant del PSUC, representant del PSUC al Comitè Central de Milícies Antifeixistes i entre el 1937 i el 1939, sots- secretari d'economia de la Generalitat. Fou un dels principals artífexs de l'anomenada Nova Economia...  Segueix... 

64 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ruiz i Porta, Joan  (Tarragona, 23/oct/1863 – Barcelona, 29/mar/1934)  Periodista i escriptor. Fou una de les figures de la investigació a Tarragona, ciutat de la qual fou cronista i arxiver, i, posteriorment, exercí el mateix càrrec a la Mancomunitat de Catalunya. També presidí el Centre Excursionista de Catalunya. Dirigí diverses publicacions periòdiques i erudites de Tarragona. S'especialitzà en monografies sobre la seva ciutat: Tamarit, Llegendes i tradicions del Camp de Tarragona, El setge de Tarragona, La catedral de Tarragona, L'Arc de Berà.

65 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA

Ruiz i Rodríguez, Dídac  (Màlaga, Andalusia, 13/gen/1881 - Tolosa de Llenguadoc, França, 1959)  Metge i escriptor. Estudià medicina a la Universitat de Barcelona. El 1909 fou nomenat metge director del manicomi de Salt (Gironès). Publicà treballs importants sobre psiquiatria, malalties mentals i sobre la pedagogia dels malalts, i en col·laboració amb P. Bertrana, La locura de Álvarez de Castro. Molt vinculat al món culturalInici página català, hi defensà posicions d'un nacionalisme abrandat. Obres: Llull, maestro de definiciones (1906), Jesús como voluntad (1906), De l'entusiasme com a principi de tota moral futura (1907), Contes d'un filòsof (1908), Contes de glòria i d'infern, seguits dels diàlegs i màximes del Super-Crist (1911) i Missatge a Macià (1931).

66 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Pedo Ruiz TorresRuiz Torres, Pedro  (Elx, Baix Vinalopó, 1951 - )  Historiador. Llicenciat i doctor en filosofia i lletres (història) per la Universitat de València. Professor universitari des de 1976. Catedràtic d'història contemporània. Vice-rector d'ordenació acadèmica i professorat en la Universitat de València (1986-90), i rector en la dita universitat (1994-2002). President de l'Associació d'Història Contemporània i director de les revistes "Ayer" i "Pasajes de pensamiento contemporáneo". Autor, editor o coautor, entre altres, dels llibres: Estudios sobre la revolución burguesa en España (1979), Señores y propietarios. Cambio social en el sur del País Valenciano, 1650-1850 (1981), España en el siglo XVIII (1985), Història del País Valencià. Epoca contemporània (1990), La época de la razón (1993), Europa en su historia (1993), Reformas y políticas agrarias en la historia de España (1996), Nacionalismo e historia (1998), Universitat i compromís social (1999), Discursos sobre la historia (2000), The Political Uses of de Past (2002), La Ilustración y las ciencias. Para una historia de la objetividad (2003). Autor de l'estudi preliminar del llibre de Rafael García Ormaechea, Supervivencias feudales en España. Estudios de legislación y jurisprudencia sobre señoríos (1932, reeditat el 2002).

67 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Ruiz i Valarino, Trinitari  (València, 1862 – 1945)  Polític i advocat. Membre del partit liberal, fou fiscal del Tribunal Suprem. Diputat a corts (1888), ocupà el ministeri de Gracia i Justícia i de Governació en el govern Canalejas (feb/1910-nov/1912) i, una altra vegada, el de Gràcia i Justìcia en el de García Prieto (abril-juny de 1917).

68 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Inici páginaRull i Cànaves, Bartomeu  (Palma de Mallorca, 1691 – Malta, 1763)  Teòleg i eclesiàstic. Es doctorà en ambdós drets i ingressà a l'orde de Malta, del qual fou vice-prior general. Fou comanador de Rialp, de Vilamur i de Sant Joan de Mar, comissari general de croada i assistent al soli pontifici. Més tard fou bisbe de Malta.

69 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Rull i Jové, Jaume  (Sants, Barcelona, 1895 - Òrrius, Maresme, 1988)  Erudit. El 1908 inicià una col·lecció de texts teatrals catalans que, juntament amb l'aplegament exhaustiu de dades biogràfiques dels artistes teatrals dels Països Catalans (actors, escenògrafs, empresaris, músics, etc) formen l'Arxiu Rull, a Sants, que conté actualment més d'onze mil obres impreses i de mil cent manuscrits. Hi figuren gairebé totes les obres teatrals en català aparegudes des del 1750 endavant, amb alguns exemplars únics, com el sainet bilingüe El cafè de Barcelona, de Ramón de la Cruz (1788). També s'hi conserven fotografies, programes, revistes i obres de tema teatral.

70 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Rull i Queraltó, Joan  (Barcelona, 1881 - 8/ago/1908)  Terrorista. Després de mantenir relacions amb els grups anarquistes barcelonins en 1901-05, fou empresonat acusat d'haver col·locat una bomba. Tanmateix, poc després aconseguí un lloc de treball a l'ajuntament, conegué el comte de Güell i a través d'aquest el governador civil, al qual s'oferí com a confident. Ossorio y Gallardo acceptà els seus serveis i entre el des/1906 i el mai/1907 sembla que la major part de les bombes que esclataren a Barcelona foren fabricades i col·locades pel mateix Rull. Finalment, en voler extorsionar el governador, fou detingut, jutjat i executat a Montjuïc. L'afer, que restà amb molts d'aspectes no aclarits (en especial la possible implicació de Güell i de Solferino), coincidí amb el naixement del projecte de llei de Maura contra el terrorisme.

71 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Rullan i Mir, Josep  (Sóller, Mallorca, 1829 – 1912)  Historiador. És autor d'uns Anales históricos de la villa de Sóller, en cinc volums, i d'una Història de Sóller en sus relaciones con la general de Mallorca, en dosInici página volums (1876).

72 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Rumeu i Freixa, Darius  (Barcelona, 1886 – 1970)  Polític i financer. Segon baró de Viver. Membre de la Unión Monárquica Nacional, el 1920 fou regidor de Barcelona. Durant la Dictadura de Primo de Rivera ocupà la conselleria de Cultura de la Mancomunitat de Catalunya, càrrec des d'on portà a terme una àrdua campanya contra la Mancomunitat mateixa; i fou nomenat, per reial ordre, alcalde de Barcelona (1924-30). Durant la seva gestió es realitzà l'Exposició Internacional del 1929.

73 CATALUNYA / ANDORRA - GEOGRAFIA

Runer, el  (Alt Urgell / Andorra Afluent esquerrà de la Valira (o riu Ner, o riu d'Arcavell), entre els dos territoris, que neix al port de Coborreu i s'uneix al seu col·lector vora Arcavell; és termenal entre els dos territoris.

74 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Rupaix  (Pego, Marina Alta Veure> Beniarrupaix.

75 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Rupert Maria de Manresa (Ramon Badia i Mulet)  (Manresa, Bages, 1869 - Gènova, Itàlia, 1939)  Caputxí. Fou secretari general del seu orde i a Roma secretari del cardenal Vives i Tutó. Féu construir l'església i convent de Pompeia a Barcelona i promogué una important obra social i cultural. Predicador i conferenciant de fama, escriví obres d'apologètica i d'espiritualitat en català i castellà, d'història literària iInici página traduccions bíbliques.

76 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca del Baix EmpordàRupià  (Baix Empordà)  Municipi: 5,37 km2, 66 m alt, 248 hab (2015). Situat al peu dels darrers contraforts nord-orientals del massís de les Gavarres, a la plana regada pel Ter i el Daró. La zona no conreada és ocupada per garriga i boscs de pins i alzines. Els principals conreus són de secà: cereals, moresc i farratges. La ramaderia (bovina i porcina) hi té certa importància. Hi ha pedreres de roques basàltiques. El poble és a la dreta de la riera Nova, afluent del Daró; és d'aspecte medieval, amb restes de les muralles (declarat conjunt històrico-artístic); església parroquial de Sant Vicenç, gòtico-renaixentista (esmentada ja el 1139); el castell de Rupià és esmentat el 1268; la casa palau del bisbe de Girona, gòtica, estatja la casa del comú. El municipi comprèn els veïnats de Sobrevila i del Candell i altres nuclis de població disseminada. Pertany a l'àrea comercial de la Bisbal d'Empordà. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades

100 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Rupit  (Rupit i Pruit, Osona)  Poble (845 m alt) i cap del municipi. Es formà sota el penyal on s'aixecava el castell de Rupit, envoltat quasi totalment per la riera de Rupit (o de Sallent). Els carrers estrets i costeruts s'enfilen pel penyal; hi ha notables cases dels s XVI i XVII (algunes reproduïdes al Poble Espanyol de Montjuïc). L'església parroquial, obra del s XVIII, és dedicada a sant Miquel. Fou centre de la baronia de Rupit i després del marquesat de Rupit.

78 CATALUNYA - HISTÒRIA

Rupit, hostal de  (Riudarenes, Selva)  Antic hostal, al sud del terme, a la dreta de la riera de Santa Coloma.

79 CATALUNYA - HISTÒRIA

Rupit, marquesat de  (Catalunya Títol senyorial concedit el 1681 a Francesc Antoni de Bournonville i de Perapertusa, vescomte de Jóc i senyor de les baronies de Rupit i Fornils. Passà als Ponts de Mendoza, marquesos de Vilanant, als Abarca de Bolea, comtes d’Aranda, i als Silva, ducs de Lécera. Comprenia elsInici página actuals termes de Rupit, Susqueda i Pruit (llevat de Sant Llorenç Dosmunts). La baronia de Rupit formà part inicialment del terme del castell de Fàbregues, dividit al s XI en els de Rupit (que comprenia les parròquies de Sant Joan de Fàbregues, la de Pruit i la de Sant Miquel de Rupit) i el de Fornils (amb Sacalm, Susqueda i el Far); reunificats els dos termes al s XIV, s’anomenaren de Rupit i Fornils. El domini del lloc passà dels Cardona (antics vescomtes d’Osona) als Pallars i Cruïlles, i després, sempre per casament, als Cruïlles- Vilademany, als Perapertusa i als Bournonville.

77 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca d'OsonaRupit i Pruit  (Osona Municipi: 47,78 km2, 822 m alt, 281 hab (2015). Resultat de l'annexió el 1977 de Pruit a Rupit, actual cap del municipi. Situat al centre del Collsacabra, al límit amb la Garrotxa i la Selva, a l'esquerra de la vall del Ter, i drenat per seu afluent, la riera de Rupit o de Sallent. El terme és molt trencat, però en els plans es localitzen un bon nombre de masies. Els boscs (fagedes i rouredes principalment) i els pasturatges ocupen bona part del territori. L'agricultura és limita a petites extensions de cereals, farratge i patates. La ramaderia hi és important: bestiar boví i granges porcines. L'estiueig i el turisme han esdevingut una font de riquesa. El terme comprèn també el poble de Sant Joan de Fàbregues. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades

80 CATALUNYA - HISTÒRIA

Rus  (Castellar de N'Hug, Berguedà)  Antiga parròquia (Sant Vicenç de Rus), a la vall del Llobregat, aigua avall del cap del municipi, on s'uneix, per la dreta, el torrent de Rus, que davalla del tossal de Rus (2.113 m alt), contrafort oriental del Puigllançada. L'antic terme s'estén també pel vessant septentrional d'aquest vessant (pla de Rus), damunt la vall del Rigard.

81 FRANJA PONENT / CATALUNYA - GEOGRAFIA

Rus, port de  (la Vall de Boí, Alta Ribagorça / la Torre de Cabdella, Pallars Jussà Coll (2.622 m alt) de la serra que separa la vall de Boí de la vall Fosca, al sud del castell de Rus (2.783 m alt), termenal dels dos municipis. Al seu vessant oriental neix el torrent de Rus, que aflueix, per la dreta, al Flamicell, juntamentInici página amb el riu de Filià, sota Cabdella.

82 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Rusäfï, Abü 'Abd Alläh Muhammad ibn Gälib al-  (Russafa?, València, s XII - Màlaga, Andalusia, 1177)  Poeta andalusí. Panegirista del califa almohade 'Abd al-Mu'min, visqué allunyat de la terra natal, a la qual dedicà nostàlgics poemes. És autor de composicions bàquiques i amoroses, recollides en un divan, i d'una maqäma en elogi del càlam (Maqäma fi wasf al-qalam).

83 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Rusca i Domènec, Francesc  (All, Baixa Cerdanya, 1869 – Barcelona, 1909)  Metge. Fou catedràtic de patologia quirúrgica de la facultat barcelonina. Destacà com a cirurgià i entre els organitzadors de l'Hospital Clínic. Molt inclinat a la investigació morí per haver-se inoculat el germen infecciós d'un pacient que havia operat. És autor de treballs professionals molt remarcables.

85 CATALUNYA NORD - HISTÒRIA

Ruscino  (Perpinyà, Rosselló Ciutat ibèrica i després romana dels sordons, que correspon a Castellrosselló. Situada damunt un turó que domina la Tet, en un encreuament de camins, existia ja al s VI aC i presenta les característiques d'un poblat ibèric típic. Convertida pels romans en municipi de dret llatí, adoptà l'urbanisme romà, visible sobretot a través del fòrum, excavat. Després del segle I dC sembla que perdé importància. El lloc fou identificat des del s XVII; hi han estat fetes excavacions als s XIX i XX, que continuen.

84 CATALUNYA NORD - PUBLICACIÓ

Ruscino  (Perpinyà, 1911 – 1926)  Revista d'història i d'arqueologia, principalment del Rosselló. Fundada i dirigida per P. Vidal. Al 1914 esdevingué òrgan de la Société d’Archéologie et d’Histoire du Roussillon et de Philologie Catalane. Publicà una gran quantitat de documents importants i hi col·laboraren, entre molts d’altres, F.P. Thiers, Alart, P. Puiggarí, P. Vidal, J. Calmette, E. Aragon -que la dirigia el 1920-, J.S. Pons i M. Robin.

86 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaRusell i Anglarill, Joan  (Cardona, Bages, 1862 – Barcelona, 1923)  Tipògraf. Fou un dels fundadors de la tipografia L'Acadèmica, de Barcelona. Organitzà el primer Congrés Nacional de les Arts del Llibre, a Barcelona (1911), i fou jurat de la secció tipogràfica de l'Exposició Internacional d'Arts Gràfiques de Leipzig (1914). Fou col·laborador de diverses publicacions del ram d'arts gràfiques.

87 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Rusiñol i Denis, Maria  (Barcelona, 1887 – 1912)  Escriptora i pintora. Filla de Santiago Rusiñol. Ha conreat el dibuix i la pintura. És autora d'un llibre de versos, de la biografia Santiago Rusiñol vist per la seva filla i de L'arna, novel·la rural (1953).

88 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Albert Rusiñol i PratsRusiñol i Prats, Albert  (Barcelona, 5/ago/1862 – 1928)  Fabricant i polític. Fill d'una família d'industrials i germà de Santiago. Treballà des de jove en una fàbrica de filatura i poc després organitzà a Manlleu la fàbrica de Rusiñol Germans, de la qual fou director gerent. Fou fundador i president de l'Associació de Fabricants del Ter i contribuí al desenvolupament econòmic d'aquella regió. Partidari del proteccionisme, fou contrari a l'autonomia de Cuba. El 1899 fou elegit president del Foment del Treball Nacional, i el 1900 fou el delegat d'Espanya a l'Exposició Universal de París. Milità a la Lliga Regionalista, de la qual fou elegit president, però dimití el 1904 com a protesta contra el discurs de Cambó a Alfons XIII en la seva visita a l'ajuntament de Barcelona, malgrat el retraïment acordat. Fou diputat a les corts per Barcelona el 1901 i el 1903, i senador en diverses legislatures; les seves intervencions foren sobre la qüestió catalana, especialment quan tingué lloc la formació de la Solidaritat. Fou també president deInici página la Societat Econòmica d'Amics del País i del Banc Vitalici d'Espanya (1926).

89 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Santiago Rusiñol i PratsRusiñol i Prats, Santiago  (Barcelona, 25/feb/1861 - Aranjuez, Madrid, 13/jun/1931)  Autor dramàtic, narrador, pintor i col·leccionista. Després dels primers estudis treballà en el negoci de teixits del seu pare, però va deixar el negoci en mans del seu germà Albert, i trencà amb la tradició industrial de la família. Inicialment autodidacte en art, fou deixeble del dibuixant Tomàs Moragas i es formà en el Centre d’Aquarel·listes de Barcelona, del qual fou un dels fundadors. Les primeres pintures tenen punts de contacte amb les de Joaquim Vayreda. Després d’un viatge a París (1889), on va viure a Montmartre amb Ramon Casas i després amb Zuloaga, la seva pintura adoptà tons grisos i subtils vaguetats, a la manera de Whistler, clarament influenciada pels impressionistes. Els quadres d’aquella època són paisatges, temes urbans, composicions simbòliques d’inspiració modernista i retrats. Després d’un viatge a Andalusia (1896-97), començà a pintar jardins. Establert a Barcelona, fou un dels...  Segueix... 

Enganyar els homes d'un en un és bastant més difícil que enganyar-los de mil en mil. Per això l'orador té menys mèrit que l'advocat o el curandero. (Santiago Rusiñol)

90 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

edifici de Russafa (València)Russafa  (València, Horta)  Barri situat en l’àrea sud de la ciutat. Englobat pel segon anell d’expansió urbana, en l’eixample del s XIX, ha conservat una indubtable personalitat urbanística, de línies no planificades i irregulars, gairebé medievals, malgrat les ampliacions i les obertures de carrers nous, traçats en quadrícula, durant la Segona República i en 1950-70. En l’edificació ha anat adquirint predomini la casa de bloc amb un gran pati interior, de façana uniforme. Constitueix una subàrea comercial definida a partir del seu mercat i d’un gran nombre de petites instal·lacions comercials. Hi ha instal·lades algunes petites indústries. La seva població és, sobretot, de classe mitjana baixa. Fou municipi fins el 1877, que fou incorporat a València. El seu origen, conservat pel topònim, fou un palau i uns jardins construïts al s IX per ‘Abd Allāh al-Balansī (?-823). DesprésInici página el parc fou utilitzat com a públic (potser fou destruït l’edifici). Per la seva situació, en el...  Segueix... 

96 EUROPA - BIOGRAFIA

Russell, Henry  (Tolosa, Llenguadoc, 1834 - Pau, Bearn, 1909)  Escalador i escriptor. D'origen irlandès, era comte. Fou un destacat pirineista. El 1865 féu la primera ascensió al pic de Russell, nom donat en honor seu, juntament amb Packe. Dels llibres que publicà cal destacar Souvenirs d'un montagnard, Grandes ascensions i Pyrenaica.

91 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA

Russell, pic de  (Benasc / Montanui, Alta Ribagorça)  Cim (3.205 m alt) del massís de la Maladeta, termenal dels dos municipis, al sud de la cresta de les Tempestats, separat del pic de Margalida per la bretxa de Russell (3.140 m alt). El nom li fou donat en honor del comte Henry Russell, que hi féu la primera ascensió el 1865.

97 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Russinyol, mestre de  (Catalunya, s XIV - s XV)  Pintor gòtic anònim. Autor d'un retaule dedicat a la Verge que reflecteix encara l'art de Pere Serra. En una Verge rodejada d'àngels músics de la catedral de Barcelona i una altra obra similar de l'antiga col·lecció Batlló palesa l'influx de Borrassà. El seu estil, d'innegable personalitat i vàlua, resulta tècnicament mediocre.

92 CATALUNYA - HISTÒRIA

Inici páginaRutlla, la  (Girona, Gironès Antic raval, a l'esquerra de l'Onyar, actualment incorporat a la ciutat moderna.

93 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Rutlla, la  (Parlavà, Baix Empordà Veïnat, al nord-est del poble.

94 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Joaquim Ruyra i OmsRuyra i Oms, Joaquim  (Girona, 27/set/1858 – Barcelona, 15/mai/1939)  Escriptor. Era propietari rural i passà l'infantesa a Girona, alternant-la amb estades a Blanes, poble d'on procedia la seva família, l'ambient mariner del qual li forní temes per a tota la seva obra. Estudià dret a Barcelona, on féu amistat amb Ramon Turró, amb qui s'inicià en els primers escrits literaris. Tornà a Blanes un cop acabada la carrera i, després del seu matrimoni, a causa d'una malaltia va haver de passar una temporada a Canàries, a la Vall de l'Orotava, on començà a dedicar-se plenament a la seva tasca d'escriptor. Participà durant tres anys successius en els Jocs Florals de Girona, on coincidí amb Riera i Bertran, Bori i Fontestà i Ubach i Vinyeta; uns quants anys més tard participà en els Jocs Florals de Barcelona (1895), on li fou premiat el recull El rem de trenta-quatre. Incorporat a la vida literària de Barcelona, col·laborà a "Joventut" i a "La Veu de Catalunya". Escriví la novel·la Jacobé (1902), exponent del realisme...  Segueix... 

Anar a:    Rubio ]    [ Rubio i C ]    [ Ruda ]    [ Ruiz ]    [ Ruiz i P ]    [ Rupia ]Inici página

A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Logo de Dades dels Països CatalansEntrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ BlocContactar amb Dadescat

© 2006-2016 Associació Sense Límits / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons

Sense Límits a Internet: Sense Límits / Alt Camp Info / Directori Alt Camp / Masia Virtual -