A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Inici ] Entrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ Bloc ]              Contactar amb Dadescat

Anar a:    Saa ]    [ Sabat ]    [ Sabata i ]    [ Sabater i ]    [ Sabd ]    [ Saca ]

Tothom pregunta si una persona és rica; ningú si és una bona persona. (Sèneca)

1 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Saavedra, Anna Maria de  (Vilafranca del Penedès, Alt Penedès, 1905 - Barcelona, 2001)  Escriptora i professora. Filla de Román de Saavedra. Ensenyà català i llatí a l'Institut Escola i col·laborà a "Hèlix", "Revista de Poesia", "La Mainada", etc. Traduí, en col·laboració amb Adela M. Trepat, Heroides (1927) i Les metaformosis (1929-32) d'Ovidi.

3 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Saavedra, Román de  (Algesires, Andalusia, 1877 – Barcelona, 1959)  Escriptor. Llicenciat en dret a Barcelona, duia una empresa agrícola. Col·laborà a "Penedès", "El Matí" i "Futurisme". Publicà els poemes Las frondas (1912), Calmas y procelas (1915) i Antología breve (1947).

4 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Saavedra i Jofré, Antoni de  (València, 1777 - Madrid, s XIX)  Polític. Baró d'Albalat i Segart. Germà iInici página gendre de Miquel. El 1814 heretà el títol de comte de l'Alcúdia. Favorable a l'absolutisme, fou nomenat ambaixador a Rússia (1823) per Ferran VII. El 1832 fou president del consell de ministres, participà en l'intent de desposseir Isabel II de la successió al tron, aprofitant la malaltia del rei.

2 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Saavedra i Jofré, Miquel de  (València, v 1761 - 1808)  Militar. Era baró d'Albalat i Segart, fill i hereu de Sebastián de Saavedra i Squarzafigo. Com a coronel de milícies, reprimí un avalot a València, el 1800, motivat per l'establiment d'unes quintes. Això el féu impopular. El 1808, en produir-se l'alçament contra Napoleó, formà part de la Junta Suprema, però preferí d'allunyar-se i retirar-se a Bunyol. La Junta l'obligà a tornar, però alguns revoltats, suposant la seva manca d'afecció a la revolta, l'assassinaren, malgrat els esforços del franciscà Joan Rico.

5 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Saavedra i Moragas, Eduard  (Tarragona, 1829 – Madrid, 1912)  Enginyer, arquitecte i arabista. Ocupà diversos carrecs públics, entre ells el d'inspector general de camins, canals i ports, i de director general d'Agricultura, Indústria i Comerç. En 1863 projectà el ferrocarril de Torralba a Sòria. Arran d'aquests treballs determinà el lloc exacte d'emplaçament de l'antiga ciutat de Numància. És autor d'un gran nombre d'escrits professionals i encara de moltes obres remarcables sobre temes diversos, com són Descripción de la villa romana de Uxama a Augustóbriga (1860), Obras públicas y monumentos de la España antigua (1862), Escritos de los musulmanes sometidos al dominio cristiano (1878), que era el seu discurs d'ingrès a la Reial Acadèmia Espanyola de la Llengua, El canal de Suez, Las expediciones al Polo Norte, Elogio de don Adolfo Rivadeneyra, La geografía de España de Edison (1881) i Estudio sobre la invasión de los árabes en EspañaInici página (1892). La ciutat de Tarragona li erigí un monument, obra de l'escultor Julio Antonio.

6 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca del Vallès OccidentalSabadell  (Vallès Occidental Municipi i cocapital (amb Terrassa) de la comarca: 37,77 km2, 190 m alt, 207.814 hab (2015). Situat a la fossa tectònica del Vallès, sobre les àmplies terrasses fluvials del riu Ripoll, afluent per la dreta del Besòs, al nord-oest de Barcelona. ECONOMIA.- L’economia es basa en les activitats industrials i, sobretot, en la indústria tèxtil, de la qual es tenen notícies des del s XIV, però que es desenvolupà durant el s XIX (l’any 1820 ocupava únicament 260 treballadors), gràcies a la mecanització; l’any 1940 ocupava 14.400 obrers, i el 1968 n’hi treballaven més de 25.000; no obstant això, malgrat aquest increment en xifres absolutes, la indústria tèxtil anà minvant la seva influència en l’estructura econòmica del municipi en favor d’altres indústries i del sector terciari. Dins la indústria tèxtil sobresurt la llanera; la segueixen en importància la de fabricació de gènere de punt i la de producció de seda i fibres artificials. D’altres indústries importants són la...  Segueix... 

7 CATALUNYA - ESPORT

escut del Centre d'Esports SabadellSabadell, Centre d'Esports  (Sabadell, Vallès Occidental, 1903 - )  Entitat esportiva. Fundada el 1903 i constituïda oficialment el 1905, dedicada preferentment al futbol. Sobre el terreny de joc original es bastí el camp de la Creu Alta (1906), on se celebraren diverses finals del campionat de Catalunya. El 1908 organitzà la Copa Sabadell, concurs en el qual participaren els millors equips de l'època. El 1914 l'equip del Centre disputà els primers partits internacionals a la Creu Alta. Del 1915 al 1930 milità en la primera divisió del campionat de Catalunya, que guanyà en la temporada 1933-34; el 1935 disputà la final de la copa d'Espanya amb el Sevilla CF. Des del 1939 participà en la lliga espanyola i ha militat habitualment en la segona divisió, amb alguns períodes en la primera (1986-87) i d'altres en la tercera. El 1969 inaugurà un nou camp, el de la Nova Creu Alta, amb capacitat per a 30.000 espectadors. Els jugadors duen samarreta arlequinada de colors blau i blanc, i pantalons blaus. Centre d'Esports Sabadell

8 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaSabaldòria  (Vilafant, Alt Empordà Veure> Palol Sabaldòria.

9 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sabanell  (Font-rubí, Alt Penedès Caseria, a l'extrem oriental del terme, prop del nucli del Pla del Penedès.

10 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sabanell, platja de  (Blanes, Selva)  Platja arenosa de la costa, que s'allarga des de la desembocadura de la Tordera, a ponent, fins a la roca Palomera, a l'inici de la badia de Blanes. Ha esdevingut zona d'expansió turística; s'hi ha instal·lat un càmping i s'han bastit diversos hotels i apartaments.

11 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sabanés i Durich, Aurèlia  (San Pedro, Argentina, 1902 - )  Escriptora. De pares catalans, residí a Esparreguera (Baix Llobregat). Fou mestra i bibliotecària. Ha publicat l'estudi La Passió d'Esparreguera (1957).

12 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Sabardà  (Fenollet, Fenolleda)  Castell (o roca Samardana), el més antic dels dos castells, al sud del poble, probablement el primitiu castell de Fenollet esmentat el s XI.

13 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sabartès  (Banyeres del Penedès, Baix Penedès Gran casa senyorial, a l'oest del poble, feta bastir el s XIX pels Morenes, barons de les Quatre Torres i comtes d'El Asalto.

14 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sabartès i Gual, Jaume  (Barcelona, 1881 - París, França, 1968)  Col·leccionista d'art i crític. De jove practicà l'escultura i la poesia, i fou un dels assidus assistents a Els Quatre Gats. Amic i acompanyant de Picasso, del qual fou, a més, secretari particular, recollí al llarg de la seva vida un gran nombre d'obres del pintor, de les quals feu donació al Museu Picasso de Barcelona (1960). Va publicar abundants articles i algunsInici página llibres sobre el pintor.

15 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sabastida, Arnau  (Catalunya, s XIII)  Funcionari reial. Excel·lí pel zel i eficàcia que desplegà en els preparatius de conquesta de Menorca per Alfons II, el 1287, així com en el pla d'aprofitament econòmic dels béns trobats a l'illa. El 1292, regnant ja Jaume II, fou nomenat mestre racional de les finances reials. La seva activitat fou destacada. Exercia encara el càrrec el 1296.

16 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sabastida, Joan  (Barcelona, s XV)  Cavaller. El 1462 prengué les armes a favor de Joan II. Fou aleshores un dels defensors de la Força de Girona contra l'exèrcit del comte de Pallars. La Generalitat el declarà enemic de la terra i el destituí com a conseller de la institució.

17 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sàbat i Alemany, Leopold  (Igualada, Anoia, 1864 - 1916)  Polític republicà. Adscrit des del 1881 al partit federal, fou durant molts anys el president del Centre Republicà d'Igualada i director del setmanari "El Igualadino" (1893, 1904, 1911). Regidor en 1904-07, impulsà la creació de l'escola racionalista de la vila.

18 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sàbat i Guitart, Canut  (Cervelló, Baix Llobregat, 1893 - Catalunya, s XX)  Baix. Començà estudis de cant amb el mestre Vidal i Nunell, el 1912. El 1915 debutà al Teatre del Bosc de Barcelona, amb La favorita, de Donizetti. El mateix any cantà La gioconda al Liceu barceloní. Passà a Itàlia (v1917), on cantà amb èxit a Bolonya, Gènova i Roma. Actuà més tard a Buenos Aires, a Säo Paulo i tornà a Itàlia, on debutà al Teatre alla Scala de Milà el 1929 amb La forza del destino. Després de la guerra civil espanyola actuà novament a Barcelona.

19 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Inici páginaSabata, Joan  (País Valencià, s XVI - Sardenya ?, Itàlia, s XVII)  Militar. Fou governador de Càller i de la Gal·lura. El 1601 fou nomenat virrei interí de Sardenya, per absència d'Antoni de Coloma, comte d'Elda. El 1602 publicà Pragmática real sobre el arbitrio frumentario del reino de Cerdeña.

20 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Sabata de Calataiud  (Aragó, s XIII - País Valencià, s XVII)  Llinatge noble (cast: Zapata de Calatayud), que hom fa descendir, sense proves, del rei Sanç II Abarca de Pamplona. Hom fa remuntar l'estirp a Sancho Sánchez Zapata de Valtorres.

21 FRANJA PONENT - BIOGRAFIA

Sabata de Calataiud, Pere Peres  (Aragó, s XIII - País Valencià, s XIII)  Noble. Fill gran de Garcia Sánchez Zapata de Calatayud. Senyor de Santa Engràcia de Jaca, castell de Valtorres i de la Vilueña. Assistí a la conquesta de València, on fou recompensat amb les senyories de Tous, Pedralba, Real de Montroi i Montserrat. Amb Maria Pérez de Gurrea y de Atrosillo tingué per fills: Joan Sanxis Sabata de Tous i Roderic Peres Sabata de Calataiud.

22 FRANJA PONENT - BIOGRAFIA

Sabata de Calataiud, Roderic Peres  (Aragó, s XIII – País Valencià, 1267)  Senyor de Santa Engracia de Jaca. Fill i hereu de Pere Peres Sabata de Calataiud, que després es digué Pere Sanxis Sabata de Calataiud. Heretà els béns paterns, excepte Tous. Fou l'avi de Roderic Sanxis Sabata de Calataiud.

23 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Sabata de Calataiud, Roderic Sanxis  (País Valencià, s XIII)  Marit d'Oria Ximénez de Tovia; foren pares de Pere Sanxis i Roderic Sanxis Sabata de Calataiud i Ximénez de Tovia.

24 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Inici páginaSabata de Calataiud, Vicent Pasqual Peres  (País Valencià, s XVIII - d 1751)  Comte de Real. Besnét d'Eiximèn Peres Sabata de Calataiud i de Calataiud. Fou el darrer membre de la branca dels comtes de Real, ja que morí solter, i la seva herència passà als descendents de la seva germana Agnès Maria de Calataiud i Ferrandis d'Híxar.

25 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Sabata de Calataiud i Bou, Isabel Sanxis  (País Valencià, s XVII – 1643)  Tercera muller de Lluís de Calataiud i Sanoguera (parent llunyà). Filla i hereva de Lluís Peres Sabata de Calataiud i de Pallars i mare d'Antoni de Calataiud i de Blanes i d'Eiximèn Peres Sabata de Calataiud i de Calataiud.

26 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Sabata de Calataiud i de Boïl, Eiximèn Peres  (País Valencià, s XIV)  Alcaid de Càller (Sardenya). Fill de Roderic Sanxis Sabata de Calataiud i de Libiano.

27 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Sabata de Calataiud i de Boïl, Lluís Sanxis  (País Valencià, s XIV - Castella ?, s XIV)  Senyor de Real i Montserrat. Fill de Roderic Sanxis Sabata de Calataiud i de Libiano. Fou majordom del primer duc de Gandia, que passà a Castella, on es casà i obtingué la senyoria de Provencio (els seus descendents castellans formaren la línia dels senyors de Provencio, de la qual sortí la línia dels senyors de Villaminaya, que després tornà a València).

28 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Sabata de Calataiud i de Boïl, Roderic Sanxis  (País Valencià, s XIV – 1374)  Baró de Pedralba. Fill de Roderic Sanxis Sabata de Calataiud i de Libiano. Fou jurat en cap de València (1370) i inicià la línia dels barons de Pedralba i els vescomtes de Gagliano, que continuà el seu fill gran, Pere Sanxis de Calataiud i Ximènez de Lamberri.

29 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Inici páginaSabata de Calataiud i de Calataiud, Eiximèn Peres  (País Valencià, s XVII)  Tercer comte de Real. Fill d'Isabel Sanxis Sabata de Calataiud i Bou. Àlies Sanxis de Calataiud. El seu besnét fou Vicent Pasqual Peres Sabata de Calataiud.

30 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Sabata de Calataiud i de Libiano, Roderic Sanxis  (País Valencià, s XIV – 1372)  Senyor de Real, Pedralba i Montserrat. Fill de Roderic Sanxis Sabata de Calataiud i Ximénez de Tovia. Per haver fet costat a Pere III el Cerimoniós contra els nobles de la Unió rebé el mer i mixt imperi de les tres senyories (1347). Fou pare d'Eiximèn Peres, Lluís Sanxis i Roderic Sanxis Sabata de Calataiud i de Boïl.

31 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Sabata de Calataiud i de Pallars, Lluís Peres  (València ?, s XVI – Madrid, 1625)  Militar (dit també Pere Sanxis Sabata de Calataiud) Primer comte de Real (1599). Fill d'Eiximèn Peres Sabata de Calataiud i de Vilaragut i de Violant de Pallars. Fou governador general de la cavalleria de València per la part de llevant, ambaixador a Venècia, governador d'Oriola i Alacant (succeí el seu germà Joaquim), cavaller de Sant Jaume i virrei de Sardenya (1604-10). Durant el seu mandat procurà d'extirpar el bandolerisme i fortificà l'Alguer i Oristany (1609) per evitar atacs dels berberiscs. Ajudà a l'expulsió dels moriscs dels seus estats. Es casà amb Maria Bou i Català, senyora de Millars.

32 FRANJA PONENT - BIOGRAFIA

Sabata de Calataiud i de Vilaragut, Eiximèn Peres  (País Valencià, s XVI – 1588)  Senyor de Real i de Montserrat. Cinquè nét d'Eiximèn Peres Sabata de Calataiud i Ximènez de Lamberri. Heretà del seu avi matern la senyoria de Beniatjar, fou governador d'Alacant i Oriola i pare de Lluís Peres Sabata de Calataiud i de Pallars.

33 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Inici páginaSabata de Calataiud i Ximénez de Lamberri, Eiximèn Peres  (País Valencià, s XV – v 1444)  Cambrer del rei Martí I. Iniciador de la branca dels comtes de Real. Comprà al seu cosí germà Alfons de Calataiud i Gómez de Loaysa, els llocs Real i Montserrat. El seu cinquè nét fou Eiximèn Peres Sabata de Calataiud i de Vilaragut.

34 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA

Sabata de Calataiud i Ximénez de Tovía, Pere Sanxis  (Aragó, s XIV)  Senyor de Valtorres i La Viluella. Heretà del seu pare Roderic Sanxis Sabata de Calataiud, els béns d'Aragó i residí a Calataiud, on deixà descendents.

35 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA

Sabata de Calataiud i Ximénez de Tovía, Roderic Sanxis  (Aragó, s XIV - País Valencià, s XIV)  Noble. Anà amb Pere II a Sicília. Fill i hereu dels béns valencians de Roderic Sanxis Sabata de Calataiud i pare de Roderic Sanxis Sabata de Calataiud i de Libiano.

36 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Sabata de Tous, Joan Sanxis  (País Valencià, s XIII)  Senyor de Tous. Fill de Pere Peres Sabata de Calataiud. Estirp dels Sabata de Tous.

37 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Sabata i Grifolla, Pere Vicent  (Sant Mateu del Maestrat, Baix Maestrat, 1662 – 1733)  Mestre de gramàtica i cronista. Fill de l'escrivà Pere Ramon Sabata. Es doctorà en lleis. Fou tresorer de les rendes de l'hospital de la Mare de Déu de Montserrat de Roma (1687-92) i de retorn mestre de gramàtica a Sant Mateu. És autor d'una Rethorica brevis (Roma, 1689), de Poesías varias (Barcelona, 1697) i d'una Diaria y verídica relación de lo sucedido en los assedios en la villa de San Mateo... en los años 1649, 1705 y 1706 (València, 1706). Deixà manuscrits uns diàlegs en llatí.

40 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaSabaté, Joan  (Barcelona, s XX)  Baríton. Estudià amb Carme Bonaplata i al Conservatori Giuseppi Verdi de Parma. El 1957 es féu professional. Ha actuat a Itàlia, Espanya, Alemanya, Àustria, Egipte i Bèlgica. Es presentà al Liceu de Barcelona el 1967 amb Maria del Carme, de Granados.

38 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sabaté i Jaumà, Pau  (Reus, Baix Camp, 1872 - Catalunya, s XX)  Pintor i dibuixant. Format a l'Escola de Belles Arts de Barcelona i al taller de Rigalt. Com a dibuixant, destacà pels seus figurins aquarel·lats i els models per a ferros forjats. Fou president de l'Associació d'Aquarel·listes de Catalunya.

39 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sabaté i Llopart, Francesc (Quico Sabaté)  (l'Hospitalet de Llobregat, Barcelonès, 1913 - Sant Celoni, Vallès Oriental, 1960)  Militant anarquista. Després de lluitar en la guerra civil, s'exilià a França (1939). Tornà a Catalunya clandestinament el 1943 i participà en la lluita armada antifranquista dels voltants de Barcelona. Un cop morts els seus germans, Josep (1949) i Manuel (1950), se n'anà a França, d'on retornà el 1955. Fou mort en un enfrontament amb la Guàrdia Civil i el sometent. La seva figura inspirà el film de Fred Zimnemann Behold a Pale Horse (1964).

108 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sabaté i Nadal, Joaquim  (Catalunya, 1917 - )  Retaulista i pintor. Fill i col·laborador de Bonaventura Sabaté i Pastor.

109 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sabaté i Pastor, Bonaventura  (Catalunya, 1888 - s XX)  Retaulista i restaurador. Es formà a l'Escola de Belles Arts i al Cercle Artístic de Barcelona. Assolí gran èxit com a restaurador. Habitualment col·laborà amb ell el seu fill Joaquim Sabaté i Nadal.

41 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaSabaté i Puig, Modest  (Cassà de la Selva, Gironès, 1909 - el Voló, Rosselló, 1986)  Polític i industrial. Llicenciat en lletres per la Universitat de Barcelona, fou redactor polític de "La Veu de Catalunya", des del 1928 fins al 1936. En esclatar la guerra civil s'exilià al Rosselló, on regentà negocis, i en 1945-46 i el 1976 participà en sengles intents de reconstruir el partit Lliga Catalana. Publicà, en col·laboració amb J. Costa i Deu, La nit del 6 d'Octubre a Barcelona (1935) i La veritat del 6 d'Octubre (1936). A més, el drama Un pas enllà (1935), la novel·la d'humor Un club per a senyores soles (1962), 9 contes catalans (1960) i una Història de la Lliga (1969).

42 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sabater, Antoni  (Ripoll, Ripollès, s XVII - Barcelona ?, s XVIII)  Gravador. Treballà a Barcelona almenys del 1725 al 1737. Sembla ser l'homònim que gravà el gran mapa del Principat que féu el geògraf Josep Aparici.

43 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sabater, Francesc  (Catalunya, s XVI – Tarragona, 1626)  Pintor. Dugué a terme diferents treballs per a la seu de Tarragona, entre els quals l'encarnament del Crist de la Confraria de la Sang, tallat per Benet Baró (1617). També pintà un retaule per al convent de Sant Agustí de Valls i un exvot per al santuari de Paretdelgada (1625).

44 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sabater, Gabriel  (Catalunya, 1643 - Sant Feliu de Guíxols, Baix Empordà, 1729)  Abat de Sant Feliu de Guíxols. Professà en aquest monestir, del qual fou majordom i procurador. Fou elegit abat el 1696 quan el poble de Sant Feliu es trobava ocupat per les tropes del general Vendôme, que volia fer aterrar totes les muralles de la vila. Li calgué defensar els drets del monestir primer contra els francesos i després contra els jurats de la vila, que hi volien establir una comunitat de mínims. Féu celebrar la pau amb els francesos (1697) amb una salve solemne que es cantà sempre els dissabtes. Cessà com a abat el 1701 i visqué en endavant al monestir de Sant Feliu.

45 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaSabater, Joan  (Catalunya, s XVIII)  Compositor. Autor de misses, cantates, antífones, salms, completes i tonos a quatre veus i a solo, amb acompanyament instrumental.

46 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sabater, Joan  (Catalunya, s XVIII)  Abat quadriennal de Santes Creus (1784-88). També fou vicari general del seu orde.

47 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sabater, Joaquim  (Barcelona, s XIX – 1900)  Pedagog. Durant més de cinquanta anys fou mestre de minyons. També fou catedràtic de metafísica a la universitat barcelonina, on substituí Llorens i Barba. És autor de diversos escrits.

48 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sabater, Josep  (Catalunya, s XVIII - Poblet, Conca de Barberà, 1800)  Abat de Poblet. Fou elegit el 1797, com a successor de Pere Cererols. Era així XCVI abat de la sèrie general pobletana i XLII dels quadriennals. Morí abans de finir el període d'abadiat, i fou succeït per Antoni Mas.

49 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Sabater, Lluís  (País Valencià, s XVI)  Eclesiàstic. Era doctor en teologia. Fou beneficiat i lector de sagrada escriptura a la seu de València. Per encàrrec de sant Tomàs de Vilanova escriví l'obra Confessionari novament ordenat, guia de confessors i penitents editada a València el 1555.

50 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Sabater, Pere  (País Valencià, s XIX)  Escriptor. Fou governador civil a Madrid. Estrenà el drama Don Enrique el Bastardo.

51 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaSabater, Sinesi  (Tortosa, Baix Ebre, 1822 – 1892)  Escriptor. Estrenà algunes obres de teatre en castellà: El corazón y la cabeza, La Nochebuena, Los murciélagos, Leonor i Un quid pro quo.

52 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sabater i Balcells, Ramon  (Montblanc, Conca de Barberà, 1877 – Tarragona, 1933)  Eclesiàstic. Era doctor en dret civil i canònic. Fou canonge de la seu tarragonina des del 1923. La seva dedicació als estudis arqueològics i històrics li valgué l'ingrès a l'Academia de la Historia de Madrid.

53 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sabater i Burcet, Bonaventura  (Palafrugell, Baix Empordà, 1862 - Begur, Baix Empordà, s XX)  Escriptor. Residí a Begur, on dirigí una indústria suro-tapera. fou diputat provincial i a corts per Girona (1903, 1904 i 1918). Col·laborà a "El Baix Empordà" i publicà Quartilles (amb pròleg de F. Cambó: 1911, 1912, continuada el 1916), Cròniques empordaneses (1913) i Bagur. La crisi de l'any 1919 (1919).

54 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sabater i Carné, Tiberi  (Vilanova i la Geltrú, Garraf, 1852 - Barcelona ?, d 1929)  Mestre d'obres. Titulat el 1872. Autor a Barcelona de la casa Elcano -dita també del Pirata- al passeig de Gràcia (1880-85), de l'edifici del Casino Mercantil o Borsí (1881-83) i del palau Marcet -després teatre cinema Comèdia- (1887). A l'Exposició Universal de Barcelona del 1888 guanyà medalla d'or per diversos projectes de cases de renda. La seva obra, una de les més interessants de l'arquitectura vuitcentista catalana anterior al modernisme, és una derivació del classicisme amb ornamentació eclèctica inspirada en el renaixement llombard.

55 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sabater i de Copons, Antoni de  (Barcelona, s XVII – 1744)  Noble (marquès de Benavent) i polític. Intervingué en la guerra de Successió. En la Junta de Braços del 1713 a Barcelona es mostrà disconforme amb la decisió de continuar la resistència, i va sortir de la capital per instal·lar-se a Mataró. D'allà estantInici página col·laborà amb els ocupants borbònics. Fou exclós de la llista dels elegibles per al Consell de Cent i la Generalitat. Després de la capitulació, el duc de Berwick el nomenà president de la Junta provisional d'administradors municipals, i posteriorment va ésser un dels vint-i-quatre regidors del primer ajuntament borbònic de Barcelona.

56 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sabater i de Vilanova, Marià de  (Cervera, Segarra, 1757 - 1837)  Escriptor i polític. Marquès de Campmany. Va presidir la Junta de Defensa de Cervera durant la guerra del Francès. És autor d'unes Converses tingudes entre dos honrats pagesos catalans, anomenat l'un Jaume i l'altre Antoni, sobre els punts més importants de l'actual defensa de Catalunya. Deixà inèdites unes Noticias históricas de la fidelísima ciudad de Cervera.

57 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sabater i Domènec, Emili  (Tarragona, 1871 – Madrid, 1932)  Pianista. Fou pensionat a París. Residí habitualment a Madrid i a Santander. Actuà algun temps en companyia de Pau Casals, amb el qual es presentà a diversos països.

68 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sabater i Estaper, Josep  (Catalunya, s XIX – s XX)  Compositor i eclesiàstic. Fou organista de l'església del Pi de Barcelona. És autor de música sacra. Tingué per deixeble el seu germà Mateu.

58 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sabater i Estaper, Mateu  (Teià, Maresme, 1838 – Barcelona, 1920)  Compositor i organista. Deixeble de Mateu Ferrer, el 1857 anà a Puerto Rico, on realitzà una labor pedagògica notable. El 1887 fundà una acadèmia musical a Barcelona. Autor de composicions religioses, obres instrumentals, peces per a piano i del mètode de solfeig La solfa. Melodías sin pauta (1880).

59 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaSabater i Hernández, Carles  (Barcelona, 21/set/1962 - Vilafranca del Penedès, Alt Penedès, 13/feb/1999)  Cantant i actor. El 1986 formà, amb Pep Sala, el conjunt de rock Sau, amb el qual tingué un gran èxit. Com a actor, s’inicià en teatre (Una jornada particular, 1984) i també actuà en cinema (Si te dicen que caí, 1989) i en sèries de televisió (Sitges, 1997, etc).

60 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sabater i Mur, Josep  (Barcelona, 1875 - s XX)  Pintor. Fou deixeble de Cusachs. Sobresortí com a paisatgista. Conreà bastant l'aquarel·la.

61 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sabater i Parera, Rosa  (Barcelona, 1929 – Madrid, 1983)  Pianista. Deixeble del seu pare, Josep Sabater i Sust, i de Frank Marshall. L'any 1942 debutà a Barcelona i inicià una brillant carrera internacional. El seu repertori comprenia Mozart, els músic romàntics, els impressionistes, Albéniz, Granados i Mompou. Ensenyà als cursos internacionals de Santiago de Compostela i al conservatori de Friburg de Brisgòvia. Enregistrà diversos discs, entre altres, els de la Suite Ibèrica completa d'Albéniz. Morí en accident d'aviació.

62 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Jordi Sabater i PiSabater i Pi, Jordi  (Barcelona, 2/ago/1922 - 5/ago/2009)  Etòleg i primatòleg. Doctor en filosofia i lletres, en l’especialitat de psicologia, per la Universitat de Barcelona, en fou professor de primatologia i etologia (1976-87), assignatura que introduí per primera vegada en una universitat de l’estat espanyol. S'inicià en l’etologia i l’antropologia inicialment per la via autodidacta durant la seva estada a Guinea Equatorial entre els anys 1940 i 1969, on va començar les seves recerques de camp, que el van portar a ser considerat una de les primeres autoritats mundials en l’estudi dels primats en estat natural, dels amfibis i d’algunes aus africanes. Dins la diversa tasca de recerca hi ha tres punts de referència: la descripció de les àrees culturals dels ximpanzés, fruit de laInici página descoberta de la indústria elemental dels bastons d’aquests animals, que habiten a les muntanyes d’Okorobikó de Guinea Equatorial; el descobriment de la granota gegant a les cascades del...  Segueix... 

63 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Sabater i Puchades, Vicenç  (País Valencià, s XIX)  Pintor. Estudià a l'Academia de Sant Ferran de Madrid. Fou aquarel·lista. Es dedicà també a la pintura de decoració. És autor de les pintures del sostre del Palau de Justícia de Madrid.

64 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Sabater i Salabert, Daniel  (València, 1880 – Barcelona, 1951)  Pintor. Format a Barcelona, hi exposà individualment dues vegades el 1920. Treballà i exposà a Amèrica i a diverses ciutats europees. Cultivador d'un academicisme simbolista, fou anomenat el pintor de les bruixes perquè aquestes eren un dels seus temes predilectes. Al costat de les seves teles fantàstiques habituals, el 1937 exposà a Barcelona obres com El miliciano desconocido i Buenaventura Durruti, mentre que al seu retorn de París el 1947 exposà Santa Teresa de Ávila i Las tentaciones de san Antonio.

65 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Sabater i Serra, Gaspar  (Palma de Mallorca, 1914 - )  Escriptor i periodista. Dirigí la "Revista Balear" de la diputació de Palma. És autor del llibre José Maria Cuadrado. El polígrafo balear (1967).

66 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sabater i Sust, Josep  (Mataró, Maresme, 1882 – Barcelona, 1969)  Director d'orquestra. Deixeble de J.B. Pellicer a l'Escola Municipal de Música de Barcelona, on ensenyà piano a partir del 1901. S'especialitzà en la direcció d'òpera, i a partir del 1913 dirigí al Gran Teatre del Liceu de Barcelona. Dirigí les representacions d'òpera del C.F. Junior i actuà a diversos teatres d'Europa i Amèrica.

67 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaSabatés, Jordi  (Barcelona, 1948 - )  Pianista i compositor. Amb el grup OM enregistrà, el 1972, el seu primer disc, al qual seguiren dos més amb el grup Jarka. El 1976, després d'una estada a Londres, publicà El senyor dels anells i Ocells de més enllà, i el 1977, Tot l'enyor de demà. També publicà alguns discos amb Tete Montoliu, Toti Soler i Santi Arisa. El 1979 sortí Portraits i formà una orquestra a l'estil big band, i el 1980 enregistrà Solituds (dedicat a F. Mompou). Ha compost música per a pel·lícules antigues, com Nosferatu, de F.W. Murnau, i dotze films de Méliès.

69 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sabatés i Hernáez, Maria dels Àngels  (Barcelona, 1947 - )  Dibuixant. Filla de Ramon Sabatés i Massanell. Creà el personatge Maribel, del "TBO".

70 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sabatés i Massanell, Ramon  (Llinars del Vallès, Vallès Oriental, 26/oct/1915 - Sant Just Desvern, Baix Llobregat, 9/gen/2003)  Dibuixant. S'especialitzà en caricatures i dibuixos per a publicacions infantils. Abans de la guerra civil de 1936-39 féu diverses exposicions a Barcelona i una a París el 1935, conjuntament amb el seu pare, Ramon Sabatés i Malla. Posteriorment treballà per a "TBO" (on creà la secció Los inventos del TBO del profesor Franz de Copenhague) i per a llibres infantils de diverses editorials catalanes (Bruguera, Toray, etc) i italianes (AMZ de Milà, Malipiero de Bolonya, etc). Fou el pare de Maria dels Àngels Sabatés i Hernáez.

71 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Sabdén  (Suera, Plana Baixa Despoblat (o Saudén). Antic lloc de moriscs (9 focs el 1563).

72 CATALUNYA - HISTÒRIA

Sabella  (Conesa, Conca de Barberà Antic poble, al sector occidental del terme, a la dreta de la riera de Forès. Actualment és deshabitat. Pertangué inicialment al terme del castell de Forès. El 1385 passà a la senyoria de Santes Creus (definitivament el 1411), que a la fi del segle XV hagué d'atorgar una carta deInici página població per tal com estava pràcticament deshabitat. L'església parroquial era dedicada a sant Pere. El poble ha estat conegut també amb els noms de Sant Pere de Sabella i de Savallà de l'Abadiat per distingir-lo del fals homònim de Savallà del Comtat.

73 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Saber  (Barcelona, 1980 - )  Revista de cultura. Creada per l'editorial L'Avenç. Durant el 1980 es publicaren quatre números i es reprengué el 1985 de forma bimestral (i trimestral des del jul/1986) i en edició castellana i catalana. Dirigida per Josep Ramoneda, Josep Subirós i Ferran Mascarell.

74 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Sabinar, serra d'El  (Ares d'Alpont, Serrans Serralada del sistema ibèric, al límit entre el País Valencià i Aragó (Terol). Assoleix 1.301 m alt a la mola de Santa Catalina i 1.203 m a l'alt del Mampedroso.

75 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sabiuda, Sebastià  Veure> Sibiuda, Sebastià.

76 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sabollera, coma (Farrera, Pallars Sobirà Capçalera de la Ribalera, a l'extrem oriental del municipi, al vessant meridional de la línia de crestes que separa la vall Ferrera, des del pic de Covil al de Salòria, entre els quals s'obre el portarró de Sabollera (2.437 m alt).

77 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Saboredo  (Pallars Sobirà / Vall d'Aran Conjunt d'estanys d'origen glacial al Pirineu axial, a la capçalera del riu de Ruda, al límit entre els municipis de Salardú i de la Mancomunitat dels Quatre Pobles, al nord del parc nacional d'Aigüestortes i estany de Sant Maurici. És encerclat per una línia de crestes a ponent, al sud per la serra i tuc (o gran tuc) de Saboredo (2.840 m alt), i a llevant per les agulles de Saboredo (2.645 m). Dels estanys de Saboredo destaquen l'estany de Dalt de Saboredo, estany Major de Saboredo i estany Gelat de Saboredo; els estanys occidentals de Saboredo són coneguts també com a estanys de Sendrosa.

78 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Inici páginaSaborell  (Rosselló, s IX)  Primer abat del monestir de Fontclara, al Rosselló. Donà impuls al nou establiment. L'any 889 acompanyà el comte Sunyer II d'Empúries a Orleans, on s'entrevistà amb el rei franc Odó.

107 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Saborella  (Querol, Alt CampVeure> Saburella.

79 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Saborit, Josep  (Catalunya, s XVIII)  Compositor. Autor de salms de completes (Cum invocarem i Qui habitat) a quatre i vuit veus (violins, oboès, corns, violes i baix).

80 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Saborit Colomer, Andrés  (Astúries, 1889 – València, 1980)  Polític socialista. Membre de l'ala moderada del PSOE. S'oposà a l'adhesió a la II Internacional, al pacte de Sant Sebastià (1930) i a l'alçament d'octubre de 1934, va haver d'abandonar el càrrec de secretari de la UGT. Exiliat el 1939, el 1977 tornà a Espanya i residí fins a la seva mort a València. És autor de la biografia Julián Besteiro (1967).

81 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Saborit i Comellas, Ramon  (Gironella, Berguedà, 1906 - Catalunya, 2/oct/1989)  Sacerdot i escriptor. Fou un dels fundadors de la Biblioteca Popular de Teatre Catòlic. Rector de Viladecans durant vint anys. Estrenà o publicà obres teatrals, per a infants o bé de tipus moralitzador, entre les quals cal destacar Llar morent (1932). També el poema de caràcter medieval El príncep que cercà la felicitat (1933) i el conjunt Contes i narracions (1946).

110 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA

Inici páginaSaboya Moura, Corterreal y Montcada, Francisco Pío de  (Castella, s XVII - 1723)  Marquès de Castel-Rodrigo. Capità general de Catalunya (1715-21). Fou l'home de la repressió de la guerra de Successió i que posà els fonaments de la Nova Planta a Catalunya.

82 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA

Sabran, Isabel de  (França, s XIII - Catània, Itàlia, abr/1315)  Princesa franca. Filla d'Isnard de Sabran i de Margarida de Matagrifó. Per la seva mare li pervenien els drets sobre el Principat d'Acaia o Morea, a la Grècia franca. El 1314, a Messina, Isabel es casà amb Ferran de Mallorca, fill del rei Jaume II de Mallorca. Ferran rebé directament de la sogra els drets sobre Morea. El 5/abr/1315, naixia de la parella un fill que fou batejat com a Jaume i que seria el rei Jaume III de Mallorca. Isabel morí pocs dies després, assistida pel seu marit.

83 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sabruguera, Romeu  (Catalunya ?, s XIII – Barcelona, 1313)  Dominicà. El 1277 estudiava al convent de Santa Caterina de Barcelona i el 1302 a París. El 1306 obtingué el grau de mestre en teologia a la universitat de Tolosa i, de nou a París, hi regí l'estudi general de Sant Jaume i es relacionà epistolarment amb Jaume I. Fou després provincial de l'orde. Traduí al català els salms en prosa que conté l'anomenada Bíblia de Sevilla, però hom no ha pogut comprovar que fos també l'autor de la compilació feta entre el 1282 i el 1313.

84 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sabruguera, Sant Esteve  (Riells i Viabrea, Selva Veure> Sant Llop de Viabrea.

85 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sabunde, Ramon  Veure> Sibiuda, Ramon.

86 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaSaburella  (Querol, Alt Camp)  Masia i antic castell (675 m alt) (o Saborella), a la dreta del Gaià. Es conserven dues torres i un gros pany de mur. Satuat damunt la vall del torrent de Vallespinosa. Esmentat a partir de l'any 1229, pertangué a la família Cervelló. L'església era dedicada a sant Miquel.

87 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Saburó, tuc de  (Espot, Pallars Sobirà / la Torre de Cabdella, Pallars Jussà Cim (2.908 m alt), de la línia de crestes que separa la vall Fosca de la vall d'Espot, al nord de la collada de Saburó; al vessant occidental, formant part del sistema lacustre de la capçalera de la vall Fosca, hi ha l'extens estany de Saburó (aprofitat per a l'administració de la central de Cabdella) i l'annex estany de Dalt de Saburó.

88 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Saca  (Sueca, Ribera Baixa Barri, a llevant del nucli urbà.

89 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sacabra, coll  (Osona Veure> Collsacabra.

90 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sacalçada  (Vilafranca del Penedès, Alt Penedès Veure> Sant Salvador de Sacalçada.

91 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sacalm, puig  (la Vall d'En Bas, Garrotxa Veure> Puigsacalm, el.

92 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sacalm, Sant Hilari  (Selva Veure> Sant Hilari Sacalm.

93 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sacalm, Sant Martí  (Susqueda, Selva Veure> Sant Martí Sacalm.

94 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaSacama  (Olesa de Montserrat, Baix Llobregat Veure> Sant Pere Sacama.

95 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sacanella i Vidal, Emili  (Tortosa, Baix Ebre, 1860 - Sitges, Garraf, 1931)  Cirurgia uròleg. Es llicencià en medicina a Barcelona (1883) i fou deixeble de Giné i Partagàs i d'Azcarreta. Fou preparador anatòmic dels Museus Anatòmics de la Facultat de Medicina de Barcelona, i professà diversos cursos sobre anatomia del sistema nerviós. S'especialitzà en urologia, a partir del 1908 dirigí la clínica urològica de l'Hospital Clínic de Barcelona que s'acabava de crear i el 1911 li conferiren una càtedra de l'esmentada especialitat. Dirigí un sanatori quirúrgic, on practicà nombroses prestatectomies transvesicals, l'experiència de les quals publicà a Los éxitos de la prostatectomía transvesical (1911-25). Des del 1921 fou membre de l'Acadèmia de Medicina de Barcelona. Publicà Atlas radiográfico de los arcos arteriales de la mano (1902) i nombrosos treballs d'urologia.

96 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI

Situació de la comarca de l'Alt PalànciaSacanyet  (Alt Palància Municipi: 30,50 km2, 1.015 m alt, 80 hab (2015), (cast: Sacañet). Situat a l'àrea de parla castellana del País Valencià, a l'oest de la comarca, al límit amb els Serrans, a la divisòria d'aigües entre el Palància i el Túria. El territori és força muntanyós, accidentat per la serra d'Andilla i gran part del mateix és incult o boscat i només una petita part del terme és conreat; cereals de secà i llegums. Ramaderia ovina i cabrum. El poble és a l'esquerra del barranc de Pedregós, dividit per la plaça de l'església en dos nuclis. L'església parroquial de Sant Jaume depèn de la de Begís, municipi al qual pertangué, amb el poble de Canals, fins al 1842. Ajuntament

97 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sacàrcera, Santa Cecília  (Sant Martí de Llémena, Gironès Veure> Serres, les.

98 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaSacarrera, Sant Pere  (Mediona, Alt Penedès Veure> Sant Pere Sacarrera.

99 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sacauba, pic de  (Vall d'Aran Cim (1.770 m alt) de la serra que separa Catalunya de Comenge, el punt més septentrional del Principat, a l'oest del Rosselló.

100 CATALUNYA - POLÍTICA

Sacerdots Amics dels Joves  (Catalunya, 1931 - )  Grups de sacerdots. Sorgiren a totes les diòcesis del Principat, sota l'impuls d'Albert Bonet, per tal de promoure la Federació de Joves Cristians de Catalunya. Des del 1934 tingueren un butlletí mensual anomenat "Guiatge". Hi hagué intents, no reeixits, de transplantar-los a Mallorca.

101 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sacharles, Joan de Nicolau  (Lleida, s XVI – Londres, Anglaterra, s XVII)  Protestant. Estudià teologia a Lleida amb el mestre Bartolomé Hernández (1596). Monjo jerònim, cantà missa a El Escorial en presència de Felip III. Convertit a la Reforma, exercí de metge a Nimes i Arle (Occitània). A Londres sofrí un atemptat en què resultà malferit, però se'n sortí. Traduí al castellà Bouclier de la Foy, de Pierre du Moulin, obra que presentà a Carles, príncep de Gal·les (1619?), que s’ha perdut, però. Publicà The Reformed Spaniard (Londres, 1621; versió castellana, 1854).

102 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sacharoff, Olga Nicolajevna  (Tbilisi, Geòrgia, Rússia, 1889 – Barcelona, 1967)  Pintora. Estudià belles arts a la seva ciutat natal i a Munic. Visqué a París des del 1909 i a Barcelona des del 1916, després de fer estades a Mallorca i a Tossa. Exposà amb regularitat i bon èxit a Barcelona. El 1953 li fou presentada una gran exposició antològica. L'ajuntament barceloní li atorgà la medalla de la Ciutat el 1964. Conreà el paisatge i la figura, dins un estil ple d'elegància relacionat amb l'ingenuisme. Al seu darrer període la seva pinturaInici página guanyà en brillantesa però perdé segurament en emoció.

103 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sacirera, Dalmau de  (Catalunya, s XIV – s XV)  Cavaller. Sembla que fou el fill segon de Guillem, senyor de Sant Guim. Era castlà del castell de Savallà (1389). Fou conseller i promotor de Martí I i algutzir de Martí el Jove, el qual serví a Sicília. Intervingué activament en els parlaments de Barcelona i Tortosa (1410-12). Partidari de Jaume II d’Urgell, fou un dels seus enviats al rei Ferran I, amb el qual s’indisposà; acabà per reconèixer, en nom de Jaume, la seva sobirania i li jurà fidelitat (1412). Posseí els castells de Tavascan i Surri (vall de Cardós), possiblement fou senyor de Montclar i Marcovau, i, amb la seva muller, Margarida de Canet, rebé la investidura del castell de Besora i la casa aloera de Montesquiu (1420). Participà en la primera campanya d’Alfons el Magnànim a Nàpols, on romangué com a virrei de l’infant Pere des del 1424. Pactà una treva amb la reina Joana (1430). Deixà el càrrec entre el 1431 i el 1433.

104 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sacirera, Gil  (Catalunya, s XV)  Cavaller. Serví Alfons IV el Magnànim a Itàlia. Era virrei de Nàpols el 1431. L'any següent fou ambaixador davant la reina Joana.

105 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sacirera, Guillem  (Catalunya, s XIV)  Cavaller. Serví Pere III. Féu la guerra contra Castella. El 1363 formà part dels grans reforços catalans que anaren a Aragó per contenir l'amenaça castellana sobre Saragossa.

106 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Saclota, Francesc  (Illes Balears, s XIV)  Frare observant. Per encàrrec de Pere III el Cerimoniós traduí al català l'Alcorà. N'enllestí la versió el 1381.

Anar a:    Saa ]    [ Sabat ]    [ Sabata i ]    [ Sabater i ]    [ Sabd ]    [ Saca ]Inici página

A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Logo de Dades dels Països CatalansEntrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ BlocContactar amb Dadescat

© 2006-2016 Associació Sense Límits / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons

Sense Límits a Internet: Sense Límits / Alt Camp Info / Directori Alt Camp / Masia Virtual -