A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Inici ] Entrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ Bloc ]              Contactar amb Dadescat

Anar a:    Saco ]    [ Sacr ]    [ Sadev ]    [ Saf ]    [ Safor ]    [ Safortesa i S ]

Hi ha tres amics fidels: una parella vella, un gos vell i diners en efectiu. (Benjamí Franklin)

1 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Saco del Valle i Flores, Artur  (Girona, 1869 – Madrid, 1932)  Compositor i director d'orquestra. Estudià al Conservatori de Madrid. Fou músic major d'enginyers militars (1897) i director de la banda de Sant Sebastià (1906). Del 1911 al 1925 dirigí l'orquestra del Real de Madrid. Des del 1914 fou professor del Conservatori esmentat i director de la Reial Capella de Música. És autor de música sacra i d'algunes partitures per a l'escena.

2 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Saco y López, José Antonio  (Bayamo, Cuba, 1797 – Barcelona, 1879)  Escriptor i polític. Exiliat diverses vegades als EUA i a Espanya, dirigí diverses publicacions. Fou diputat tres vegades per la Provincia Oriental. Defensà el reformisme i l'autonomia cubana, però rebutjà l'annexió als EUA (1848). És autor d'una Historia deInici página la esclavitud.

3 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sacoma, Jaume  Nom aplicat al protonotari reial Jaume Conesa.

4 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sacoma, Pere  (la Coma, Solsonès, s XII – Lleida, 1221)  Arquitecte. Fou nomenat mestre d'obres de la seu vella de Lleida, situada llavors a l'antiga mesquita, i rebé més tard l'encàrrec de projectar-ne una de nova, l'actual catedral vella. Va iniciar les obres el 1203 i les va dirigir fins a la seva mort.

5 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sacoma, Pere  (Girona ?, s XIV)  Arquitecte gòtic. L'any 1368 fou nomenat mestre de la catedral de Girona. Aquell mateix any començà la construcció del Pont Nou i la del campanar de l'església de Sant Feliu, a la mateixa ciutat.

6 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sacorba  (la Vall de Bianya, Garrotxa Veure> Sant Miquel de la Torre.

7 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sacorbella, Gonçal  (Catalunya, s XIV - Càller, Sardenya, 29/feb/1324)  Cavaller. El 1323 acompanyà l'infant Alfons, el futur rei Benigne, a l'expedició per conquerir Sardenya. Morí a la victoriosa batalla de Lucocisterna.

8 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sacòsta, bordes de  (Bausén, Vall d'Aran Grup de bordes, a l'esquerra del riu de Bausén, aigua amunt del poble.

9 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaSacosta, Galceran  (Tavertet, Osona, s XIII - Vic, Osona, 1345)  Eclesiàstic. Fill de Guillem d'Avenc i de Bondia, senyors dels casals de l'Avenc i Sacosta, de Sant Cristòfol de les Planes d'Hostoles (Garrotxa). Ardiaca d'Andorra a la Seu d'Urgell (1310), entre el 1312 i el 1315 féu una visita en nom de l'arquebisbe de Tarragona a tot el bisbat d'Urgell, de la qual es conserven les actes a Vic. Bisbe de Vic (1328-45), edificà la capella del Corpus Christi de la catedral (on fou enterrat) i ordenà la celebració de la festa del Corpus (1330). Enriquí de llibres i ornaments la catedral i amplià el palau episcopal. Celebrà un sínode el 1340. Posà interdicte a la ciutat de Manresa per la qüestió de la sèquia de Manresa.

10 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Sacosta, Guillem  (Palma de Mallorca, s XIV)  Prohom. El 1343 fou un dels qui negociaren la submissió de l'illa a Pere III el Cerimoniós. El mateix any anà a Barcelona per veure-hi el rei, amb altres prohoms, hi demanar-li que fos proclamada la unió indissoluble del regne de Mallorca a la Corona de Catalunya-Aragó.

11 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sacosta, Lluís  (Catalunya, s XVI)  Marí. Fou un dels més distingits a la batalla de Lepant, lliurada contra els turcs (1571).

12 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Sacosta, Nicolau  (Illes Balears, s XIV)  Frare franciscà. Des del 1384 ensenyà teologia a Mallorca. Anselm Turmeda en parla a les Cobles de la divisió del Regne de Mallorca.

13 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sacosta, Pere  (Catalunya, s XIV)  Batlle general de Catalunya durant part del regnat de Pere III. Formà part del consell del monarca en ocasions molt compromeses. La més destacada, el 1356, fou la que produí la declaració de guerra a Castella. El 1364, d'acord amb les funcions del seu càrrec, hagué d'instruir, a requeriment de la reina Elionor, el famós procés contra Bernat de Cabrera.

14 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaSacosta, Pere  (Catalunya, s XIV)  Cortesà del rei Joan I. Quan aquest era encara príncep hereu i duc de Girona, ell n'era cambrer. El 1372 féu els primers tempteigs per negociar el matrimoni del príncep amb Mata d'Armanyac. Regnant ja Joan I en fou majordom i servidor fidelíssim. Era un dels seus col·laboradors a les accidentades Corts de Montsó de 1388-89.

15 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sacosta, Pere Ramon  (Catalunya, s XV - Roma, Itàlia, 21/feb/1467)  Gran mestre de Rodes (1461-67). Vers el 1446 fou elegit castellà d'Amposta durant la crisi del concili de Basilea, en competència amb Pere Farners, que havia estat designat alhora pel concili i per l'antipapa Fèlix. Des del 1461 es mantingué fidel a la Generalitat en la guerra contra Joan II, el quan intentà de lliurar la castellania d'Amposta al castellà de Montsó Bernat Hug de Rocabertí. Ja mestre de Rodes, escindí la llengua d'Espanya amb la creació de la llengua de Castella; la llengua d'Aragó comprengué des d'aleshores (1462) la castellania d'Amposta, el Gran Priorat de Catalunya, el priorat de Navarra i la batllia de Mallorca. A Rodes dugué a terme una gran activitat constructora de consolidació de la seva defensa contra les intencions hostils dels turcs: amb...  Segueix... 

16 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sacosta, Ponç  (Catalunya, s XIV)  Escriptor. Pere III el Cerimoniós li encomanà una traducció catalana de l'Alcorà, que sembla que no realitzà.

17 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sacosta, Ramon  (País Valencià, s XIV)  Escriptor. El 1335 fou nomenat regent de la procuració de València. Substituïa en aquest càrrec el famós Pere de Xèrica.

18 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sacosta, Sant Pere  (les Planes d'Hostoles, Garrotxa Veure> Sant Pere Sacosta.

19 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaSacosta, Tomàs  (Catalunya, s XIV)  Cavaller. Anà a Sardenya el 1323, a l'expedició per sotmetre l'illa que comandava l'infant Alfons, el futur rei Benigne.

20 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sacot  (Santa Pau, Garrotxa Veure> Cot, la.

21 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sacot  (la Vall de Bianya, Garrotxa Veure> Castellar de la Muntanya.

22 CATALUNYA - LITERATURA

Sacra Cathaloniae Antiquitatis Monumenta  (Catalunya, s XVIII)  Obra de Jaume Pasqual, de Bellpuig de les Avellanes, en onze volums. Conté una col·lecció important de còpies de documents històrics (molts d'ells inèdits), de texts i de còdexs referents a tot el Principat de Catalunya, comtats limítrofs i Andorra, en especial a catedrals, monestirs i col·legiates. Conté també tractats d'investigació històrica i correspondència de Pasqual amb altres erudits del seu temps. El material fou recollit a la fi del s XVIII.

23 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Sacramento, Antoni  (València, 1915 - )  Escultor i dibuixant. Ha exposat diverses vegades a València, Barcelona, Altea i Madrid. Ha aconseguit premis d'importància.

24 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Sacre Lliri, baronia del  (País Valencià Títol concedit el 1798 a Gaspar Pelegero i Mesquita, regidor noble de Xàtiva. Ha passat als Serna i als Aráoz.

25 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sacrest, Esteve  (Olot, Garrotxa, 1850 – Madrid, 1914)  Moralista. Dominicà (1870), exercí diversos càrrecs dins l’orde, entre d’altres el de superior de la nova fundació del convent de Barcelona. L’any 1896 fou elegit provincial, càrrec que exercí dues vegades més. A ell es deu en gran part la restauració de les províncies dominicanes d’Aragó i de la Bètica, així com la fundació de la revista "La Ciencia Tomista". És autor deInici página diversos tractats pietosos i teològics, com una Teologia Moral (1906).

26 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sacreu, coll  (Arenys de Munt, Maresme / Vallgorguina, Vallès Oriental Depressió (368 m alt) de la Serralada Litoral Catalana, que uneix els massissos del Montnegre i del Corredor, en un dels indrets on la serralada és més pròxima a la costa. És termenal dels dos municipis, hi passa la carretera de Sant Celoni a Arenys de Mar.

27 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Manuel Sacristán LuzónSacristán Luzón, Manuel  (Madrid, 5/set/1925 – Barcelona, 27/ago/1985)  Pensador i escriptor. Estudià dret i filosofia a Barcelona i lògica a Münster (1954-56). De nou a Barcelona, fou professor des del 1956 de lògica, història de la filosofia, filosofia de la ciència i metodologia a les facultats de filosofia i econòmiques. La seva activitat política el portà a la direcció del PSUC clandestí i tingué un paper destacat en el moviment universitari català. Les seves idees marxistes li valgueren discriminacions, fins que el 1965 fou expulsat de la Universitat de Barcelona. El 1966 participà en la constitució del Sindicat Democràtic d’Estudiants de Barcelona i en la concepció i redacció del Manifest per una Universitat democràtica. Posteriorment tornà a la docència universitària de la qual, tanmateix, fou expulsat novament el 1973 durant tres anys. Féu nombroses traduccions al castellà, entre elles l’obra de Lukács, de Marx i d’Engels. Influït per Lukács, sotmeté a crítica l’antiracionalisme de Heidegger (Las...  Segueix... 

28 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sacrots, bordes de  (Bausén, Vall d'Aran Grup de bordes, damunt el poble.

29 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sacs, Joan  Pseudònim periodístic del dibuixant Feliu Elias i Bracons.

30 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Inici páginaSada i Muntaner, Ferran  (Palma de Mallorca, 1790 – Madrid, 1861)  Militar. Cinquè marquès de Campo Real (1831) i comte de Cabatillas. S'incorporà a l'exèrcit per combatre les tropes napoleòniques de la Guerra del Francès; posteriorment lluità contra els carlins i assolí el grau de mariscal de camp. Fou comandant general de Segòvia (1849) i membre del tribunal suprem de guerra i marina (1856).

31 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sadernes  (Sales de Llierca, Garrotxa Poble, a l'esquerra de la riera de Llierca, després des seu aiguabarreig amb la riera de Sant Aniol, al sector nord-occidental del terme. L'església parroquial de Santa Cecília és un petit exemplar romànic; en depenien les esglésies de Riu, d'Entreperes i de Gitarriu i el santuari de les Agulles. Formava part de la baronia de Sales.

32 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Saderra  (Orís, Osona)  Poble, a l'esquerra del torrent de Saderra, afluent per l'esquerra del Ter, centrat per la parròquia de Sant Marcel de Saderra. Originàriament pertangué al terme del castell de Torelló; la vall de Saderra consta des del 930 i l'església des del 949. El castell de Saderra, d'història breu, es fusionà el s XIV amb el terme de Besora en l'aspecte jurisdiccional i a la casa de Saderra, veïna de l'església, en el civil. Formà ajuntament propi als s XVIII i XIX; el 1840 es fusionà amb Orís. Un dels seus masos més importants és l'Espona de Saderra.

33 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Saderra i Masó, Miquel  (Olot, Garrotxa, 1865 – Filipines, s XX)  Sismòleg. Jesuïta, fou ordenat de sacerdot el 1889. Fou subdirector de l'observatori astronòmic de Manila. És autor, entre altres obres, de Cartas de Chipa y Japón (1892), La sismología en Filipinas (1895), Volcanoes and seismic centers of the Philippine Archipielago (1903), The rainfall in the Philippines (1907-14), Instrucciones prácticas y breves nociones de meteorología (1908-17) i Terremotos antiguos de Filipinas, 1595-1865 (1927).

34 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaSaderra i Mata, Josep  (Olot, Garrotxa, 1850 – Barcelona, 1924)  Escriptor i polític. Fou diverses vegades alcalde d'Olot i membre del Centre Catalanista (1889). Publicà Ressenya històrica del santuari de Nostra Senyora de Tura (1905), El Prat de les Indianes (1910), El rei Martí d'Aragó i la vila d'Olot (1912) i Casolanes (1918). Col·laborà en la premsa local; fou l'ànima del Certamen Literari-Artístic i un apassionat adversari de les normes ortogràfiques i de l'Institut d'Estudis Catalans.

35 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Saderra i Puigferrer, Josep  (Sant Feliu de Pallerols, Garrotxa, 20/feb/1883 – Banyoles, Pla de l'Estany, 22/abr/1970)  Músic i compositor de sardanes. Estudià amb el seu pare i amb el violinista Antoni Moner. A vint anys es traslladà a Tortellà. Hi residí fins al 1916 i hi dirigí la cobla La Principal. Des de 1916 visqué a Banyoles on fou director de la cobla La Principal. Moltes de les seves composicions han adquirit una gran popularitat com les titulades Maria de les trenes, Bell Penedès, Vigatana, Santa Pau, Ai donzelles de Banyoles, La gota d'aigua i Regant les flors, entre d'altres.

36 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Saderra i Puigferrer, Manuel  (Tortellà, Garrotxa, 4/jul/1908 – Porqueres, Pla de l'Estany, 7/mar/2000)  Músic. Germà de Josep, amb el qual estudià. Ha actuat com a trompeta de les cobles La Principal de Banyoles i La Principal de Girona. L'any 1959 fundà la Coral Agrupació Polifònica de Banyoles, que ha fet una notable labor de divulgació musical. Féu innovacions en el camp sardanístic i ha escrit composicions corals. És autor de nombroses sardanes (Somni, Llac encantat, etc), que signà amb el segon cognom, Puigferrer.

37 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sadevesa, Sant Genís  (Sant Bartomeu del Grau, Osona Veure> Sant Genís Sadevesa.

38 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sadevesa, Sant Martí  (Terrasola i Lavit, Alt Penedès Veure> Sant Martí Sadevesa.

39 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaSadó, Pau  (Barcelona, s XIX - 1895)  Industrial. Fou el primer a introduir les màquines Jacquard a la seva fàbrica de domassos. Presidí el Foment del Treball Nacional quan aquest fou constituït el 1890.

40 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sadó i Croixent, Antoni  (Barcelona, 1783 - Consell, Mallorca, 1850)  Matemàtic. Es formà a l'Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona, de la qual fou membre. Treballà com a cartògraf durant la guerra del Francès. Fou catedràtic de matemàtiques a Tortosa (1842), Tarragona (1846) i Palma de Mallorca (1847). Escriví i deixà inèdits nombrosos treballs científics.

41 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sadurní, Antoni  (Barcelona, s XV)  Brodador. És autor (1458) del disseny del famós pal·li de Sant Jordi, que personalment brodà per a la capella d'aquest sant al Palau de la Generalitat de Barcelona, obra que fou valorada en 1.500 florins d'Aragó. El 1458 fou nomenat brodador de la Generalitat de Catalunya. Entre les seves nombroses obres, cal esmentar un frontal per a l'altar major de la parròquia del Pi de Barcelona (1457), una capa blanca de brocat per a la seu d'aquesta ciutat (1462), diverses casulles, dalmàtiques i pal·lis per a la capella reial, durant el regnat del conestable Pere de Portugal, que li encomanà nombroses obres per a l'església de l'Esperit Sant de Lisboa, i un pal·li que aquest rei regalà al monestir de Ripoll.

42 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sadurní, Francesc  (Catalunya, s XV – Barcelona, a 1475)  Brodador. Fill de Miquel i germà d'Antoni. Treballà a Barcelona.

43 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sadurní, Josep  (Catalunya, s XIX)  Actor. Sobresortí en la interpretació d'obres líriques, especialment a Barcelona, pels anys 1868-80.

44 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaSadurní, Miquel  (Montblanc, Conca de Barberà, s XIV – Barcelona, d 1446)  Brodador. Es traslladà a Barcelona, on ja era en 1403. Apareix documentat fins al 1446, any en què treballava amb els seus fills, Antoni i Francesc.

45 CATALUNYA - HISTÒRIA

Sadurní de l'Heura  (Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l'Heura, Baix Empordà Nom adoptat el 1937 per a l'antic municipi de Sant Sadurní de l'Heura.

46 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sadurní i Deop, Celestí  (Ripoll, Ripollès, 1830 – Barcelona, 1896)  Gravador. Descendent del llinatge d'armers Deop de Ripoll, de jove féu també d'armer i de gravador de culates d'armes de foc. Dedicat al gravat al boix, féu auques i ventalls fins que féu amistat amb Tomàs Padró i es dedicà a la il·lustració de llibres. Més tard, es traslladà a París, on treballà al taller de Tilly, i en tornar a Barcelona s'encarregà dels gravats per a "La Academia", "La Publicidad" i "La Ilustración Artística", la qualitat dels quals li donà un gran prestigi. Amb dibuixos de Balaca i Pellicer féu gravats per a una important edició del Quijote (1880-83). Assolí una gran perfecció tècnica i el seu taller fou continuat pels seus fills.

47 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sadurní i Gurguí, Celestí  (Barcelona, 1863 – 1910)  Compositor. Deixeble de Josep Rodoreda. Fou a partir del 1887 sotsdirector de la Banda Municipal de Barcelona i, des del 1897, director. Dirigí la societat coral Euterpe. Escriví obres corals i composicions per a banda. És autor també de l'òpera Phryné i de les obres líriques Els miquelets d'Olesa, amb text d'Apel·les Mestres, El gendarme, amb lletra de Josep Morató, i il·lustracions mudical per a Pierrot Lladre.

48 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sadurní i Gurguí, Joaquim  (Barcelona, s XV)  Gravador. Germà de Celestí. Treballà a Barcelona i a Madrid.

49 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaSadurní i Gurguí, Josep  (Barcelona, s XV)  Gravador. Germà de Celestí i de Joaquim. Fou deixeble del seu pare, Celestí Sadurní i Deop, i de Capuz. Realitzà treballs excel·lents de xilografia, molt acostats als del seu pare.

50 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sadurní i Urpí, Salvador  (l'Arboç, Baix Penedès, 3/abr/1941 - )  Porter de futbol. Jugà al Vendrell (1956-57), als juvenils (1957-58) i als aficionats del FC Barcelona (1958-60) i amb el Mataró (1960-61). Integrat al primer equip del FC Barcelona el 1961, hi fou molt aviat considerat l'hereu de Ramallets. Ha estat titular sense gaires intermitències fins a la seva retirada el 1976. Fou deu vegades internacional (des del 1963) i aconseguí dues vegades el trofeu Ricard Zamora al porter que menys gols ha encaixat durant la Lliga.

51 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sáenz-Rico y Urbina, Alfredo  (Logronyo, Rioja, 1911 - )  Historiador. Vinculat a la Universitat de Barcelona, el 1973 n'esdevingué professor ajudant titular d'història moderna. Ha publicat la seva tesi doctoral El virrey Amat. Precisiones sobre... don Manuel de Amat y de Junyent (1967). També a publicat La educación general en Cataluña (1973).

52 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Saera, Ramon  (Manresa, Bages, s XIV – 1357)  Jurista. De família de juristes, ha estat confós amb un seu germà Berenguer, canonge de Vic. Advocat fiscal de la batllia i de la vegueria de Manresa i assessor dels consellers d'aquesta ciutat en la construcció de la séquia, actuà d'intermediari amb el bisbe de Vic per a la solució del plet que aquella obra motivà. Patrocinà l'obra de la capella de les Verges, de la Seu de Manresa, on fou enterrat i a la qual llegà un frontal brodat (obra del florentí Geri di Lapo), altres ornaments, llibres i peces d'orfebreria. És autor de comentaris als usatges i les constitucions de Catalunya i d'altres obres de caràcter jurídic.

53 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Inici páginaSaetabis Augusta  (Xàtiva, Costera Nom romà de la ciutat de Xàtiva, derivat de l'indígena de Saitabi.

54 CATALUNYA - EMPRESA

SAFA (Societat Anònima de Fibres Artificials)  (Catalunya, 1923 - 1990)  Empresa tèxtil. Constituïda per la unió de la Societat Espanyola de Seda Viscosa, creada el 1906 pel grup familiar Vilà i iniciadora de la producció de fibres artificials a l'estat espanyol, i un grup industrial francès. Domiciliada a Madrid, amb oficines a Barcelona i París, les instal·lacions industrials es localitzaren al barri de l'estació de Blanes (Selva). Durant la Guerra Civil fou bombardejada; la reconstrucció fou difícil i costosa. El 1951 signà contracte amb RHODIACETA —empresa aleshores amb la llicència d'explotació del niló a l'estat espanyol— i el 1953 inicià la fabricació de niló a Espanya. El 1959 obtingué la concessió de la Imperial Chemical Industries de Londres per a la fabricació de polièster. Després de successives ampliacions, vers el 1970 fou inaugurada una nova planta industrial a Sant Julià de Ramis (Gironès). La multinacional francesa Rhône-Poulenc, que tenia el 60% del capital, adquirí el 40% restant a la família Vilà el 1986 i inicià un pla de modernització d'instal·lacions i sanejament financer. El 1990 passa a denominar-se Rhône-Poulenc Fibras, SA, empresa que el 1996 es fusionà amb la companyia Nylstar, S.A.

55 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Safaja, Sant Quirze  (Vallès Oriental Veure> Sant Quirze Safaja.

56 CATALUNYA - HISTÒRIA

Safareig  (Bellvís, Pla d'Urgell Antic terme rural, al nord-est del terme, vora el riu Corb.

57 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Safarrés  (Fontcoberta, Pla de l'Estany Veure> Farrés, la.

58 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Inici páginaSafont, Francesc  (Illes Balears, s XIV)  Ciutadà de Mallorca. El 1323, amb el seu parent Pere, armà una galera i anà a Maó, on s'incorporà a l'expedició per conquerir Sardenya que dirigia l'infant Alfons, el futur rei Benigne.

59 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Safont, Jaume  (Barcelona, 1420 – 1487)  Funcionari de la ciutat de Barcelona i de la generalitat, dietarista i poeta. Fou probablement nét de Bernat Safont, mestre racional de la ciutat. Es casà amb Joana (morta el 1471) i en tingué una filla, de nom Isabel, que es casà en primeres núpcies (1466) amb Miquel Rosseta, d’Igualada, i en segones (1471) amb Miquel Rovira. Havia estat escrivent de la casa de la ciutat des del 1436 i el 1440 passà al servei de la generalitat com a adjunt de Pere Torró, ajudant segon de l’escrivania major. Al començament del 1450 hom l’anomena ja notari. És autor de quasi totes les notícies del Dietari de la diputació del general o de la generalitat entre el 1454 i el 1472. Hi posà senyals corresponents a notícies anteriors des del 1412, i hi féu intercalacions des del 1414. Hi dibuixà il·lustracions. Fou...  Segueix... 

60 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Safont, Jordi  (Lleida ?, s XV)  Arquitecte i escultor gòtic. Treballà com a mestre major de la seu de Lleida, on hi féu el sepulcre de Berenguer Gallart (1448-52), amb figures realistes i fullatges escarolats; se li atribueixen algunes escultures de la gran porta exterior del claustre, concretament la Verge, sant Joan Baptista i sant Joan Evangelista.

61 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Safont, Marc  (Barcelona, s XV)  Arquitecte gòtic. Dirigí, a Barcelona, les obres del palau de la Generalitat entre el 1416 i el 1432, on féu la façana del carrer del Bisbe, que fou decorada per Pere Joan, els dos patis interiors amb l'escala adossada i l'esvelta galeria, així com la capella de Sant Jordi, construïda en estil gòtic flamíger amb entrellaçaments d'inspiració àrab.

62 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Inici páginaSafont, Pere  (Illes Balears, s XIV)  Ciutadà. Amb el seu parent Francesc armà una galera i s'uní a Maó, el 1323, a l'expedició d'Alfons, comte d'Urgell i futur rei Alfons III, per conquerir Sardenya.

63 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Safont, puig  (Santa Pau, Garrotxa Antic volcà (682 m alt), a l'est del turó de Croscat, dins la regió volcànica d'Olot.

64 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Safont i Casarramona, Josep  (Vic, Osona, v 1765 – Madrid, 1841)  Comerciant. Es dedicà al càrrec del cotó, que feia venir de Mataró. El 1802 es casà amb Rosa Lluch i Marech. A Barcelona (1814) continuà en el comerç i també s'especialitzà en la importació de queviures de Mallorca. El 1830 es traslladà a Madrid, on féu una gran fortuna, en el cercle de Gaspar de Remisa, com a subministrador de l'exèrcit i fent prèstecs a curt termini a l'estat, amb motiu de la Primera Guerra Carlina (1833-39). Al final de la seva vida es dedicà també als negocis de mines de ferro i de plom. En la desamortització comprà molts solars a Madrid, on construí cases per vendre.

65 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Manuel Safont i CastellóSafont i Castelló, Manuel  (Onda, Plana Baixa, 1928 - 24/nov/2005)  Ceramista, conegut per Manolo Safont. Començà en empreses ceràmiques als catorze anys i el 1951 instal·là el seu propi taller. Ha exposat sol a Castelló de la Plana, Madrid, Barcelona, Onda, València i Tortosa; també ha participat en diverses exposicions col·lectives. És autor de murals notables i de composicions d'inspiració religiosa. Guanyà els premis de Ceràmica del concurs "El Miquelet", de València, els anys 1959, 1960 i 1961. El 1976 un plafó seu fou seleccionat al concurs de ceràmica mural de l'Autopista de l'Ebre. Té obres als Museus de Ceràmica de València i de Ginebra i als d'art contemporani de Vilafamés i Madrid. Autoqualificat de pintor ceramista, s'adscriu a una abstracció no geomètrica rica en color. El 1970 vaInici página exposar a Castelló de la Plana amb bon succés.

66 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Safont i de Ferrer, Joan de  (Besalú, Garrotxa, 1789 – Barcelona, 1847)  Historiador i filòsof. Fill del donzell Joan Francesc de Safont-Cella i Pau. Fou el darrer representant d’aquesta família de Besalú. Benedictí, fou abat de Sant Pau del Camp. Catedràtic de psicologia, ideologia i lògica a la Universitat de Barcelona. Ingressà a l’Acadèmia de Bones Lletres el 1835 i hi llegí una Memoria sobre los condes de Besalú en tres parts (1840-45). És autor també d’una Breve historia de la vida de los principales filósofos.

67 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Safont i Lluch, Josep  (Vic, Osona, 1803 – Madrid, 1861)  Comerciant i banquer. Fou associat de jove als negocis del seu pare Josep Safont i Casarramona, de qui heretà tots els béns el 1841. Anà a Madrid el 1830. Un dels seus negocis més importants fou l’arrendament a l’estat del paper segellat entre el 1841 i el 1846; per això féu gran amistat amb J. de Salamanca, amb qui col·laborà en la construcció del ferrocarril d’Aranjuez. El 1844 comprà l’antic palau de Monteleón i hi instal·là una de les millors foneries metal·lúrgiques del seu temps, on treballaven 95 obrers fixs i molts d’eventuals. Explotà una mina de ferro a la província de Toledo. Pel mateix temps creà una casa de banca molt florent a partir del 1898. Morí sense descendència i l’heretà el seu germà Jaume, que s’anà desprenent dels negocis.

68 PAÍS VALENCIÀ - COMARCA

Situació de la comarca de la SaforSafor, la  (País Valencià Comarca: 429,6 km2, 183.392 hab (2007), 31 municipis, capital: Gandia. Limita al nord amb la Ribera Baixa, al nordoest amb la Ribera Alta i la Costera, a l’oest amb la Vall d’Albaida i al sud amb la Marina Alta i el Comtat. GEOGRAFIA FÍSICA.- Fisiogràficament cal distingir-hi dues regions: la més septentrional, constituïda per una vall transversal oberta vers la costa i recorreguda pel riu Xeraco, és la subcomarca de la Valldigna, compresa entre la serra de les Agulles, que la separa de la Ribera Baixa, i la serra de Monduver (841 m alt). Més al sud s’estén l’altra regió, l’horta de Gandia, també dita de la Safor, que correspon a la vall inferior del riu d’Alcoi i del seu afluent elInici página Vernissa. En aquest punt la plana litoral valenciana, que a la Valldigna es fa més estreta, tornà a eixamplar-se i els dipòsits al·luvials quaternaris, que superen els 100 m de potència, formen una plana que s’aixeca suaument des del nivell del mar vers l’interior muntanyós. Al sud la plana queda...  Segueix... 

69 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Safor, serra de la  (Comtat / Marina Alta / Safor Massís muntanyós (1.013 m alt), que forma part del sector septentrional de les carenes bètiques més orientals. S'estén en direcció sud-oest - nord-est i enllaça per l'estret de l'Orxa amb la serra de Benicadell (oest), i a l'est amb les serres de Gallinera i Mostalla; limitada per ponent pel riu d'Alcoi.

70 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Saforcada i Adema, Manuel  (Viella, Vall d'Aran, 1877 – Barcelona, 1968)  Metge. Es llicencià en medicina (1900; doctorat el 1901) i en farmàcia (1903) a la Universitat de Barcelona, on fou professor (1907) i catedràtic de medicina legal (1923); des del 1909 fou metge forense de Barcelona. Autor de treballs com Examen médico-legal sobre las manchas de sangre (1913). Fou soci fundador i més tard president de la Societat de Psiquiatria i Neurologia de Barcelona.

71 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Safortesa  (Illes Balears, s XII - s XVII)  Lllinatge. Establert al regne de Mallorca, arran de la conquesta, i també al de Valencia. El genearca fou el mercader Bernat de Safortesa.

72 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Safortesa, Bernat de  (Catalunya, s XII - Illes Balears, d 1230)  Mercader. Fou el genearca del llinatge establert a Mallorca. el seu besnét fou Pere de Safortesa i Colomines.

73 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Safortesa, Ramon  (Catalunya, s XIII)  Participà en la conquesta de València, on obtingué els llocs de Maurar, Beniqueis i Benifato.

74 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Inici páginaSafortesa i Burguès, Ramon de  (Illes Balears, s XIV – s XV)  Fill de Ramon Burguès i Sorià i de Francesquina de Safortesa i de Marí, i germà de Gregori Burgués i de Safortesa, del qual heretà les cavalleries de Santa Margalida i Hero i el 1415 adquirí les d'Alcudiola, Castellet i Tanca. Fou jurat en cap del regne (1405) i lloctinent del governador general. De dues mullers tingue dos fills, que formaren dues línies, Pere Ramon de Safortesa i Unís, i el fill gran, Joan de Safortesa i Febrer.

75 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Safortesa i Camporrells, Pere de  (Illes Balears, s XV)  Jurat de Mallorca (1463). Fill de Joan de Safortesa i Febrer i pare de Jaume Joan de Safortesa i Marc.

76 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Safortesa i Colomines, Pere de  (Illes Balears, s XIV – 1395)  Magnat. Besnét de Bernat de Safortesa. Fou anomenat el Príncep dels Mercaders per la seva immensa fortuna. Adquirí les cavalleries de Santa Margalida i Hero. Fou jurat pels mercaders i el 1382 era ciutadà. Només tingué una filla, Francesquina de Safortesa i de Marí. En el seu testament establí un fidecomís, amb gravamen de cognom i armes, en favor del seu nét Ramon de Safortesa i Burguès.

77 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Safortesa i de Marí, Francesquina de  (Illes Balears, s XIV)  Única filla de Pere de Safortesa i Colomines. El 1379 ja era casada amb el cavaller Ramon Burguès i Sorià, fill i hereu d'Arnau Burguès i Safont i de Catalina Sorià i Sallambé. Llur fill gran es digue Gregori Burguès i de Safortesa (i algunes vegades Gregori Sallambé). El fill segon fou l'hereu de l'avi matern, i per això es digué Ramon de Safortesa i Burguès.

78 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Safortesa i de Pacs-Fuster, Ramon de  (Illes Balears, 1627 – 1694)  Comte de Formiguera. La seva activitat com a bandoler provocà que l'Audiència de Mallorca i el Consell d'Aragó decretessin la confiscació dels seus béns. Gràcies a l'indult reial (1653) no se li aplicà aquesta mesura. El 1680 fou procurador reial deInici página Mallorca. Popularment era conegut pel Comte Mal.

79 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Safortesa i de Safortesa, Lleonard de  (Illes Balears, s XVI – 1630)  Jurat en cap de Mallorca. Fill de Pere Antoni de Safortesa i Serralta. El 1577 es casà amb l’hereva dels Quint-Safortesa o Quint-Burguès. Des d’aquest moment llurs descendents primogènits anaren alternant els cognoms Burguès-Safortesa i Quint-Safortesa. Llur fill hereu fou Lleonard Burguès-Safortesa.

80 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Safortesa i de Vilallonga, Pere Ramon  (Illes Balears, 1570 – 1639)  Cavaller. Pertanyia a l'orde de Calatrava. Lluità a Flandes i fou procurador reial a Mallorca. El 1611 fou lloctinent general interí de Mallorca i en 1625-26 fou virrei de Sardenya. El 1632 fou creat comte de Santa Maria de Formiguera.

81 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Safortesa i Descatllar, Pere Joan de  (Illes Balears, s XV – 1523)  Senyor de Raixa. Fill de Mateu Safortesa i Marc. Fou jurat de Mallorca el 1489, obtingué el privilegi de cavaller el 1498 i es casà amb la pubilla Elisabet de Tagamanent. Llur fill fou Mateu de Safortesa-Tagamanent.

82 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Safortesa i Febrer, Joan de  (Illes Balears, s XV)  Fill gran de Ramon de Safortesa i Burguès, i germà de Pere Ramon de Safortesa i Unís. Fou el continuador de la línia principal del llinatge. Fou el pare de Pere de Safortesa i Camporrells.

83 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Safortesa i Marc, Jaume Joan de  (Illes Balears, s XV)  Jurat en cap de Mallorca. Fill de Pere de Safortesa i Camporrells. El 1478 obtingué el privilegi de cavaller. Besnebot seu fou Pere Antoni de Safortesa i Serralta.

84 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Inici páginaSafortesa i Marc, Mateu  (Illes Balears, s XV – s XVI)  Noble. Fill de Pere de Safortesa i Camporrells. Fou l'iniciador de la línia dels Safortesa-Tagamanent. Fou pare de Pere Joan de Safortesa i Descatllar.

85 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Safortesa i Serralta, Pere Antoni de  (Illes Balears, s XVI)  Noble. Besnebot de Jaume Joan de Safortesa i Marc. El 1558 obtingué el privilegi de noble. Fou el pare de Lleonard de Safortesa i de Safortesa.

86 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Safortesa i Unís, Pere Ramon de  (Illes Balears, s XIV – s XV)  Fill de Ramon de Safortesa i Burguès, i germà de Joan de Safortesa i Febrer. Per enllaç amb l’hereva dels Quint, formà la línia vella dels Quint- Safortesa (que més tard recollí l’herència dels Burguès, parents seus, i acabà refonent-se en la línia principal del llinatge), de la qual sortí la branca dels comtes de Formiguera, a la qual pertangué Pere Ramon de Safortesa i de Vilallonga.

87 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Safortesa-Tagamanent, Mateu de  (Mallorca, s XVI – 1579)  Governador d'Eivissa. Dit el Restaurador de Mallorca. Fill de Pere Joan de Safortesa i Descatllar i pare de Guillem i de Pere Joan de Safortesa-Tagamanent.

88 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Safortesa-Tagamanent, Pere Joan de  (Illes Balears, s XVI - 1604/12)  Noble. Fill de Mateu de Safortesa-Tagamanent i germà de Guillem de Safortesa-Tagamanent i Gual-Desmur. Obtingué el privilegi de noble el 1602. fou besavi de Francesc, Pere i Mateu de Safortesa-Tagamanent i Sunyer.

89 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Inici páginaSafortesa-Tagamanent i Gual-Desmur, Guillem de  (Illes Balears, s XVI – 1603)  Fill de Mateu de Safortesa-Tagamanent i i germà de Pere Joan de Safortesa-Tagamanent. Fundà un vincle (que passà, per enllaç de la néta amb un Sales, als Sureda de Santmartí i als Sarriera, comtes de Solterra).

90 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Safortesa-Tagamanent i Sunyer, Francesc de  (Illes Balears, s XVII – Itàlia ?, 1693)  Noble. Besnét de Pere Joan de Safortesa-Tagamanent. Al quedar vidu de la princesa de Sancí, fou bisbe de Siracusa.

91 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Safortesa-Tagamanent i Sunyer, Mateu de  (Illes Balears, s XVII – 1671)  Cavaller de Montesa. Besnét de Pere Joan de Safortesa-Tagamanent. Jurat en cap de Mallorca i darrer mascle de la línia.

92 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Safortesa-Tagamanent i Sunyer, Pere de  (Illes Balears, s XVII – Itàlia ?, 1694)  Cavaller de Sant Joan. Besnét de Pere Joan de Safortesa-Tagamanent. Fou governador de Calàbria.

93 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Safra  (Monòver, Vinalopó Mitjà Caseria, al sud-oest de la ciutat.

94 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Safragell  (Sant Joan de Labritja, Eivissa Vénda, dins la parròquia de Sant Llorenç de Balàfia.

95 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Safustà, bosc de  (Viella, Vall d'Aran Bosc, de l'antic mun. de Vilac, a l'esquerra del riu Sallent, al vessant septentrional del bony de Garòs.

Anar a:    Saco ]    [ Sacr ]    [ Sadev ]    [ Saf ]    [ Safor ]    [ Safortesa i S ]Inici página

A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Logo de Dades dels Països CatalansEntrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ BlocContactar amb Dadescat

© 2006-2016 Associació Sense Límits / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons

Sense Límits a Internet: Sense Límits / Alt Camp Info / Directori Alt Camp / Masia Virtual -