A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Inici ] Entrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ Bloc ]              Contactar amb Dadescat

Anar a:    Sag ]    [ Sagarriga, G ]    [ Sagra ]    [ Saguàrdia, G ]    [ Sagunt ]    [ Saio ]

Cap religió pot estar per damunt de la llibertat individual i moral de les persones. (Ramon Piera)

1 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Saga  (Ger, Baixa Cerdanya Llogaret (1.117 m alt), al nord-est del poble, al peu de la Solana central, sobre la terrassa fluvial superior, entre camps regats. Pertangué a la família Saga fins al s. XIV, que passà al monestir del Canigó, que posseí el lloc fins al s. XVIII. L'antiga església parroquial (Santa Eugènia) és romànica, amb un interessant portal esculpit.

2 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Saga, Sibil·la de  (Berga, Berguedà, v 1245 – Barcelona, 1320)  Dama noble. Filla dels senyors de Berga. Es casà amb Arnau de Cabrera, de qui tingué cinc fills. Es convertí en l'amant del rei Jaume I, que també havia estat amant de la seva sogra, Guillema, i el 1275 abandonà definitivament el seu marit. Intentà l'anul·lació matrimonial, que no li fou concedida, i convisqué amb el rei fins a la mort d'aquest, el 1276. Instal·lada després a Barcelona, fou amiga i consellera dels reis Pere II, Alfons II i Jaume II. A la seva mort deixà bonaInici página part dels béns al convent de Montsió.

3 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Sagairén  (Algemesí, Ribera Alta Veure> Seguereny.

4 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sagany i Dalmau, Feliu  (Barcelona, 1786 - s XIX)  Gravador. Es formà a l'Escola de Nobles Arts de Barcelona i fou pensionat a Madrid per la Junta de Comerç. Treballà molt de temps en aquesta ciutat i l'any 1814 fou nomenat gravador general dels Regnes per la Junta de Regència i acadèmic de mèrit de San Fernando. Fou també membre de l'Academia de San Luis de Saragossa i de la de Sant Carles de València. Gravà principalment segells (armes de la Junta de Comerç) i medalles (retrat eqüestre de Felip V, commemoració del setge de Girona i del de Saragossa).

5 CATALUNYA - GEOGRAFIA

s'Agaró  (Castell i Platja d'Aró, Baix Empordà Veure> Agaró, s'.

6 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sagarra, Llorença  (Catalunya, s XIX)  Actriu. Destacà bastant en teatre català durant el decenni 1865-75.

7 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sagarra i de Baldrich, Josep  (Valls, Alt Camp, 1724 – Barcelona, 1784)  Escriptor i doctor en dret. Pertanyia a l'Acadèmia de Bones Lletres barcelonina. Hi presentà algunes comunicacions.

8 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sagarra i de Castellarnau, Ignasi de  (Barcelona, 1890 – 1940)  Zoòleg. Especialitzat en l'estudi dels lepidòpters, en deixà una nombrosa col·lecció al Museu de Ciències Naturals de Barcelona. Va fer nombroses aportacions al coneixement de l'avifauna catalana. Fou conservador de zoologia del Museu de CiènciesInici página Naturals de Barcelona (1919), director de l'Aquàrium de Barcelona (1930), on organitzà la secció d'ictiologia tropical, i del Jardí Zoològic (1934). És autor de Contribució a un catàleg dels lepidòpters de Catalunya, set parts (1911-24), Noves ornitològiques (1916), Valorització dels tipus zoològics catalans (1926) i de L'Aquàrium de Catalunya (1932).

9 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Josep Maria de Sagarra i de CastellarnauSagarra i de Castellarnau, Josep Maria de  (Barcelona, 5/mar/1894 – 27/set/1961)  Escriptor. Fill de l’historiador Ferran de Sagarra i de Siscar. Llicenciat en dret (1914) a Barcelona, es traslladà a Madrid per seguir la carrera diplomàtica, que mai no arribaria a acabar. De jove sentí ja una gran atracció per la poesia, fonamentada per l’amistat que l’unia amb alguns poetes catalans, com Maragall, Alcover, Carner i Costa i Llobera. Havent guanyat el 1913 l’englantina als Jocs Florals de Barcelona, l’any següent publicava el Primer llibre de poemes. Adscrit a uns corrents tradicionals renovats pel seu do imaginatiu, lingüístic i fins èpic, la seva poesia versa sobre temes religiosos, paisatge, amor i pàtria, que canta a un ritme festiu revestit de fina oratòria. Tota la seva obra poètica oscil·la entre un simbolisme amorós i el gust per les coses de la terra (Cançons d’abril i de novembre, 1918; Poemes i cançons, 1922; Cançons de rem i de vela, 1923; Cançons de totes les hores, 1925)...  Segueix... 

10 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sagarra i de Llinàs, Ferran de  (Barcelona, 1802 – 1860)  Carlí. Fill del regidor de Barcelona (1824-28) Benet de Sagarra i Mercante. Durant la Primera Guerra Carlina fou secretari de la Junta de Berga, on dirigí "El Joven Observador" i "El Restaurador Catalán". Publicà l'opuscle Cartas del hermitaño del Canigó (1837) i altres obres també de propaganda carlina. Fou regidor de Barcelona (1829-30).

11 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sagarra i de Siscar, Ferran de  (Barcelona, 1853 – 1939)  Historiador i polític. Va cursar la carrera de dret i es va especialitzar en la sigil·lografia de Catalunya. Va ésser regidor de l'ajuntament de Barcelona (1906-09), i el 1923, com a candidat d'Acció Catalana, va guanyar les eleccions de diputat provincial i de laInici página Mancomunitat de Catalunya. Pertanyia a l'Acadèmia de Bones Lletres (1890) i era membre corresponent de l'Academia de la Historia de Madrid (1888). Va formar part també de l'Institut d'Estudis Catalans. La seva obra cabdal va ésser la Sigil·lografia catalana: Inventari, descripció i estudi dels segells de Catalunya (5 volums, 1916-32). Va fer estudis sobre la guerra dels Segadors, i és autor, entre altres, de les obres Sigil·lografia dels comtes d'Urgell (1908) i Segells del temps de Jaume I (1912).

12 EUROPA - BIOGRAFIA

Sagarra i Devesa, Joan de  (París, França, 1938 - )  Escriptor. Crític teatral als diaris "El Correo Catalán" i "Mundo Diario" i al setmanari cinematogràfic "Fotogramas' i columnista de "Tele/Exprés", "El Noticiero Universal" i, posteriorment, d'"El País". Ha publicat Las rumbas de Joan de Sagarra (1971) i La horma de mi sombrero (1997), reculls dels seus articles periodístics.

13 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sagarriga, Clara  (Catalunya, s XIV – s XV)  Dama. Filla de Ramon. Era muller de Ramon de Perellós. No li donà fills. Per aquesta raó el seu marit, en morir el 1442, hagué de deixar hereu el nebot Francesc de Perellós, dit des d'aleshores de Fenollet.

15 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Sagarriga, Francesc  (Catalunya Nord, s XIV)  Cavaller. Fou veguer del Conflent en temps de la guerra amb Castella. Col·laborà a les gestions per contractar a França companyies mercenàries. Segurament aquest era l'homònim que el 1384 tenia el càrrec de portantveus del governador de Mallorca.

14 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sagarriga, Francesc  (Catalunya, s XIV – Sicília, Itàlia, s XV)  Cavaller. Joan I l'havia nomenat entre els capitans de l'expedició reial a Sardenya que havia de restar suspesa. Anà a servir a Sicília amb l'expedició de reforç que fou organitzada el 1393 per Bernat IV de Cabrera. Més tard ocupà el càrrec de portantveus del governador de Mallorca. El 1396 fou un dels dos representants de l'efímer Braç de Cavallers que anaren aInici página Sicília, formant part de la delegació solemne que visità el nou rei Martí, fins aleshores a l'illa, per tal que vingués a ocupar el tron que la mort de Joan I havia deixat vacant. Restà a l'illa al servei de Martí el Jove, amb el títol de conseller reial.

16 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sagarriga, Gaspar  (Catalunya, s XV)  Cavaller. Era fill de Roger Alemany de Bellpuig, senyor de Pontós, Creixell i Borrassà. El 1462 prengué les armes a favor de Joan II. Fou un dels qui estigueren assetjats a la Força de Girona amb la reina Joana Enríquez. El seu pare es trobava, en canvi, entre els assetjants. Els dies 22 i 23/jun figurà a la delegació dels reialistes que tingué converses amb la de la Generalitat. A la darrera participava el seu pare. Per la seva actitud favorable al rei fou declarat enemic de la terra.

17 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sagarriga, Guillem  (Catalunya, s XIV - a 1410)  Cirurgià reial i diplomàtic. En 1392-93 era a París com a actiu informador del rei Joan I, que li escrivia sovint lletres redactades en termes molt afectuosos.

18 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sagarriga, Ramon  (Catalunya, s XIV – s XV)  Cavaller. El 1388 era governador dels comtats de Rosselló i Cerdanya, càrrec que conservà fins al 1420. El 1411 tingué un greu conflicte amb Joan de Vilamarí a causa d'un castell que aquest li prengué. Intervingué militarment (1412) davant el perill d'invasió per part dels partidaris de Lluís de Calàbria, pretendent de la corona catalano-aragonesa.

19 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sagarriga i de Pau, Pere de  (Viladamat, Alt Empordà, s XIV – Barcelona, 1418)  Clergue. Ardiaca de Benasc, el papa Luna el nomenà arquebisbe de Tarragona i cubiculari; també fou ambaixador seu al Concili de Pisa. Compromissari a Casp, es mostrà favorable a la candidatura de Ferran d'Antequera.

20 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaSagarriga i de Reard, Joan de  (Barcelona, 1707 – 1768)  Erudit. Tercer comte de Creixell i senyor de diversos indrets. Ingressà a l'Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona el 1729 i hi llegí interessants treballs, com un comentari en català de les obres de Tàcit (1735) i Variedad que se halla entre los autores que hablan del origen y nombre de Cataluña (1830), continuat per Orígenes históricos de Cataluña. El 1762 fou elegit director de l'Acadèmia.

21 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sagàs  (Alàs i Cerc, Alt Urgell Santuari, damunt un contrafort occidental del Cadí, prop de la Bastida d'Hortons.

22 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca del BerguedàSagàs  (Berguedà Municipi: 44,64 km2, 738 m alt, 157 hab (2015). Situat entre les valls de les rieres de Merlès (en part límit oriental) i la de Pontarró (en part límit occidental), ambdues afluents per l'esquerra al Llobregat, i accidentat per la serra de Biure o de la Guàrdia. Gran part del terme és poblat de boscos de pins i alzines i matolls. L'agricultura, tota de secà, es limita als conreus de cereals, farratges i patates, a més de blat de moro. La ramaderia (bestiar boví i porcí, sobretot) i l'avicultura complementen l'economia. Població en descens. El poble, al sector nord del terme, és centrat per l'església parroquial de Sant Andreu, romànica (s XI). El municipi comprèn, a més, el poble de la Guàrdia de Sagàs, les antigues quadres i parròquies de Biure de Berguedà i de Valloriola, la caseria del Carrer del Bonaire, la masia i antic lloc de Gamissans i l'hostal de la Roca Encantada. Àrea comercial de Berga. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades

23 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sagau i Dalmau, Fèlix  (Barcelona, 1786 - Madrid ?, s XIX)  Medallista. Format a les classes de l’Escola de Dibuix de la Junta de Comerç, hi guanyà diversos premis de dibuix, gravat i escultura (1800-04). Fou pensionat per a anar a Madrid a perfeccionar estudis (1803). El mateix 1805 guanyà medalla d’or a l’Academia de San Fernando. El 1808 no acceptà el règim intrús napoleònic i la seva carrera s’estroncà. Acadèmic de mèrit de San Fernando (1814), fou director d’estudis de l’acadèmia el 1815. Féu medalles delInici página duc d’Alburquerque, dels setges de Girona i Saragossa, del triomf de Vitoria, del duc de Ciudad Rodrigo, del retorn de Ferran VII i del papa. Fou acadèmic de Sant Carles i de San Luis (Saragossa).

24 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sagi i Barba, Emili  (Barcelona, 1876 - Polop, Marina Baixa, 1949)  Baríton. Estrenà a Madrid Las Golondrinas (1914), d'Usandizaga, i cultivà indistintament l'òpera i la sarsuela. Actuà sovint a l'Amèrica del Sud, i l'any 1922 estrenà a Barcelona Don Joan de Serrallonga, d'Enric Morera. És autor, juntament amb C. Gelabert, de la sarsuela El desterrado.

25 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sagi i Liñan, Emili  (Bolívar, Argentina, 1900 – Barcelona, 1951)  Futbolista. Conegut com a Sagibarba pel fet d'ésser fill del popular baríton Emili Sagí i Barba. Jugà d'extrem esquerra al Catalunya FC i, des del 1917, al F.C. Barcelona, on fou una de les principals figures del primer equip dels anys 1920. Jugà dos partits internacionals. Famós pel gran nombre de gols que marcava, sembla que mai no fallà un penal.

26 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA

Sagi i Vela, Lluís  (Madrid, 1914 - )  Baríton. Fill dels cantants Emili Sagi i Barba i de Lluïsa Vela. Es dedicà a la interpretació de sarsueles i destacà especialment en Luisa Fernanda, de Moreno Torroba.

27 CATALUNYA - HISTÒRIA

Sagnari  (Ripollès)  Vila de la comarca, que a l'època del repoblament Guifré I i Guniedilda concediren al monestir de Sant Joan de les Abadesses (887). El 913 ja tenia set masos dins la seva demarcació. No es conserva el nom; radicava a l'esquerra del Ter, sota la serra de Costallisa.

28 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sagnier i Costa, Núria  (Barcelona, 1916 - )  Escriptora. Filla de Leopold Sagnier i Villavecchia. S'ha especialitzat en temes wagnerians. El 1951 publicà l'obra Wagner vist per mi i del 1954 al 1957 realitzà lesInici página traduccions al català, adaptades a la música, de totes les òperes de Wagner habitualment representades. També és autora del volum de poemes Insomni entre fulles. Llegendes xineses (1955). Emprà habitualment el pseudònim d'Anna d'Ax.

29 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sagnier i Nadal, Lluís  (Barcelona, 1830 – 1913)  Advocat i escriptor. Militava al partit conservador. Fou diverses vegades regidor de Barcelona, on també presidí el Conservatori del Liceu. Publicà traduccions molt remarcables al castellà d'alguns clàssics grecs.

30 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sagnier i Vidal, Josep Maria  (Catalunya, s XX)  Arquitecte. Fill d'Enric Sagnier i Vilavecchia. A més d'algunes esglésies parroquials i nombroses cases de renda, és autor de l'hotel Avenida Palace, a Barcelona, i de la continuació de les obres al Temple Expiatori del Tibidabo. També fou obra seva la tribuna de l'antic camp d'esports del Futbol Club Barcelona, a les Corts.

31 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sagnier i Vidal, Manuel  (Barcelona, 1891 - s XX)  Pintor. Germà de Josep Maria. Estudià a l'Acadèmia Baixas. Féu la primera exposició individual a Barcelona el 1931. Des d'aleshores sovintejaren les seves exhibicions amb èxit remarcable.

32 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sagnier i Villavecchia, Enric  (Barcelona, 21/mar/1858 – 1/set/1931)  Arquitecte. La seva obra, iniciada dins l'atmòsfera gaudiniana, s'orientà vers el modernisme en les variants goticitzants (Caixa de Pensions de Barcelona, a la Via Laietana, 1917), després d'haver passat per formes clàssiques franceses, elegants i rococós (torre Arnús, a Barcelona, 1904). Amb Domènech i Estapà projectà i dirigí el Palau de Justícia de Barcelona. També són obra seva l'església i el convent dels caputxins de la Diagonal (Pompeia), la Capella Francesa, l'església del Tibidabo, etc, totes elles a Barcelona.

33 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaSagnier i Villavecchia, Joaquim  (Barcelona, 3/set/1864 – 26/mar/1939)  Jurista i militar. Germà d'Enric. Es doctorà en dret (1893) i ingressà en el cos jurídic militar, en el qual arribà al grau d'auditor general (1923), càrrec que exercí a Valladolid, Burgos i Barcelona. Fou diputat a corts per Arenys de Mar (1903-06 i 1910-17), alcalde de Barcelona (1913-14) i director de penals.

34 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI

Situació de la comarca de la Marina AltaSagra  (Marina Alta Municipi: 5,62 km2, 103 m alt, 410 hab (2015). Situat al sistema Prebètic valencià, a la vall del riu Girona, al sector conegut per la Rectoria del Ràfol. Al nord hi ha l'abrupte sector del port de Sagra. Economia agrícola, on predominen els conreus de secà sobre els de regadiu; els conreus més estesos són els cítrics, seguits d'ametllers, garrofers, oliveres i cereals de secà. Avicultura. Població en descens. La vila, d'origen àrab, s'allarga al camí axial de la Rectoria del Ràfol; església parroquial de Sant Sebastià (fi del s XVI). La senyoria fou adquirida per l'orde de Sant Jaume, que hi edificà un palau, i hi establí la comanda de Sagra. Àrea comercial de Gandia. Ajuntament

35 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sagrada Família, la  (Barcelona, Barcelonès Barri de la ciutat, al voltant del temple de la Sagrada Família. D’acord amb la divisió administrativa del 1984, pertany al districte de l'Eixample. Limita amb el passeig de Sant Joan, la Gran Via de les Corts Catalanes i els carrers Dos de Maig i de Sant Antoni Maria Claret, a l’indret de l’antic barri del Poblet (Sant Martí de Provençals). És un barri residencial, comercial i de negocis, però fins ben entrada la segona meitat del s XX la presència obrera i de locals industrials hi fou important. La plaça de la Sagrada Família fou enjardinada el 1928, i la plaça de Gaudí, espai públic des del pla Cerdà (1859), no fou habilitada com a tal fins l’any 1981; és centrada per un gran estany envoltat de jardins. L’avinguda deInici página Gaudí, projectada el 1907, oberta el 1927 i transformada en rambla el 1985, actua com a eix...  Segueix... 

36 CATALUNYA - ART

temple de la Sagrada Família (Barcelona)Sagrada Família, temple de la  (Barcelona, Barcelonès)  Temple modernista de la ciutat. Obra d'Antoni Gaudí, començat l'any 1882 com a centre d'un futur grup d'escoles, fou influït inicialment pel neogòtic; posteriorment Gaudí el va concebre de manera orgànica (seguint la tendència naturalista-modernista) i esdevingué una de les obres més representativies de l'autor. L'edificació de les torres, que segueixen l'estructura vertical d'una canya, fou summament lenta; les obertures horitzontals responen a raons acústiques, perquè Gaudí les va concebre com a campanes gegantines; els pinacles que les coronen són una de les primeres aportacions a l'escultura abstracta. Gaudí només va poder acabar una façana. Després de la seva mort (1926), les tres torres que faltaven foren construïdes per D. Sugranyes. Aturada l'obra del 1932 al 1952, després d'aquesta data es continuà la construcció, bé que lentament a causa de les dificultats econòmiques, i s'alçà la façana de...  Segueix... 

37 CATALUNYA - HISTÒRIA

Sagramorta  (Alp, Baixa Cerdanya Despoblat, esmentat el 835. És a la vall d'Alp, prop de la Molina, aigua avall de la qual, per l'esquerra, desemboca a la riera d'Alp el torrent de Sagramorta, que davalla de Supermolina. La seva església era dedicada a sant Vicenç. El 1370 pertanyia a Jaume de Pallars. L'única borda que persistia en aquest indret fou convertida el 1927 pel Centre Excursionista Barcelonès en refugi per als esports de neu.

38 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Sagrera, Agustí  (València, s XVI – Barcelona, 1604)  Frare trinitari i místic. Ja gran prengué l'hàbit trinitari a València (1586), on professà el 1587. Fou predicador d'Oriola (1592) i lector de filosofia a València (1601) i el 1603 fou nomenat ministre del convent de Vinganya, de Seròs (Segrià). Sant Miquel dels Sants, que el conegué a Barcelona el 1603, diu que arribà a la perfecta tranquil·litat de l'ànima i a l'oblit de les criatures, sentits i potències. Un cop mort, el provincial de l'orde manà fer un informe sobre la seva vida iInici página virtuts (1603-06), que es guardava al convent de València.

39 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Sagrera, Francesc  (Illes Balears, s XV – s XVI)  Arquitecte, escultor gòtic i prevere. Nét o besnebot de Guillem Sagrera. Autor del sepulcre de Ramon Llull, a l'església de Sant Francesc de Palma de Mallorca (1487), d'un estil elegant i estilitzat. El basament d'aquesta obra és de Joan Vicens. Projectà el portal de l'Almoina de la seu de Palma. Se li atribueix el sepulcre de l'humanista Joan Llobet, a la mateixa seu.

40 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Sagrera, Guillem  (Felanitx ?, Mallorca, v 1380 - Nàpols, Itàlia, 1454)  Arquitecte i escultor gòtic. Féu l'aprenentatge al Portal del Mirador de la seu de Palma de Mallorca, on treballaven nombrosos artistes flamencs i de la Picardia (vers el 1397) i on entrà en contacte amb uns nous corrents artístics que varen cristal·litzar, pel que fa a l'escultura, en l'estil creat a Dijon per Sluter, del qual Sagrera fou seguidor. La seva primera obra documentada és una trona per al convent de framenors de Perpinyà (1410). El 1416 és documentat a la consulta convocada a Girona per decidir la continuació de la catedral amb una nau o amb tres naus i apareix esmentat com a mestre major de Sant Joan Nou de Perpinyà, on se li atribueix el canvi de pla d'aquest temple i l'audaç sala capitular. A partir del 1420 es féu càrrec de la direcció de...  Segueix... 

103 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Sagrera, Jaume  (Illes Balears, s XV)  Arquitecte i escultor gòtic. Fill i col·laborador de Guillem Sagrera. Acabà, juntament amb altres arquitectes, la Gran Sala del Castell Nou, a Nàpols (1457). Heretà del seu pare el càrrec de proto-magister del palau de l'Almudaina, a Palma de Mallorca, el qual transferí a Joan Sagrera.

105 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Sagrera, Joan  (Illes Balears, s XV)  Arquitecte i escultor gòtic. Cosí i col·laborador de Guillem Sagrera. Mort aquest, finalitzà (1457), juntament amb altres artistes, la Gran Sala del Castell Nou, a Nàpols. És possible que treballés a Sicília. A partir del 1473 és documentat com a segon mestre, en primer lloc, i com a proto-magister després, de les obres de la seu de Palma de Mallorca. Des del 1481 ho fou del palau deInici página l'Almudaina de la mateixa ciutat.

41 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sagrera, la  (Barcelona, Barcelonès)  Barri de la ciutat, que pertanyia a l'antic municipi de Sant Martí de Provençals. Les primeres notícies que en parlen són de les darreries del s X, quan tan sols era una petita munió de cases a l'entorn de la sagrera de l'església de Sant Martí. A final del s XIX es desenvolupà ja com a nucli industrial, amb nombroses indústries del metall i del tèxtil. En l'actualitat és una zona d'habitatges, travessada per l'avinguda Meridiana, que ha perdut l'antiga funció industrial, i ha estat substituïda pel sector del comerç i dels serveis.

104 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sagrera, la  (Palau-solità i Plegamans, Vallès Occidental)  Nom popular del poble de Palau-solità.

102 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sagrera, la  (Santa Eulàlia de Ronçana, Vallès Oriental)  Poble i cap del municipi, situat a la vall de Tenes.

42 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Sagrera, Miquel  (Illes Balears, s XV)  Arquitecte i escultor gòtic. Cosí i col·laborador de Guillem Sagrera; es formà, com ell, al Portal del Mirador de la seu de Palma de Mallorca. A partir del 1446 es va fer càrrec, juntament amb Guillem Vilasolar, de les obres de la Llotja de Palma, molt avançades quan Guillem Sagrera les deixà i es traslladà a Nàpols.

43 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sagrera, Santos  (Girona, 1893 - Barcelona ?, s XX )  Violoncel·lista. Fou membre del Quintet Català i del Quintet Laietà. Fundà el 1933 el Quartet de Corda de Barcelona que donà gran nombre de concerts.

44 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sagrera i Domènech, Joaquim de  (Terrassa, Vallès Occidental, 1777 – 1825)  Guerriller. Era fabricant de draps. Fill d'Antoni de Sagrera i Casanoves, que fou sabater i després batlle reial de Terrassa. Durant laInici página guerra del Francès, lluità contra l'exèrcit napoleònic. A les ordres del comte de Càldagues, assaltà als francesos que assetjaven Girona per primer cop. Ferit en un combat prop d'Òdena, el van fer presoner i el van condemnar a mort (1811). La pena li va ésser commutada per intervenció del general Manso, i després va ésser alliberat. El 1817 Ferran VII va concedir-li el títol de cavaller i noble del Principat, i alcalde de Terrassa.

45 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sagrera i Pijoan, Jaume  (Catalunya, s XIX)  Pedagog. Era doctor en filosofia i lletres. Ensenyà a l'Escorial, Figueres i Girona. En aquesta darrera ciutat presidí la Societat d'Atracció de Forasters. És autor de diverses obres de caràcter docent.

46 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sagristà, Francesc  (Barcelona, 1777 – Perpinyà, 1850)  Frare mercenari. És autor de diverses obres pietoses, entre elles un novenari de la Mare de Déu de la Mercè, molt divulgat al seu temps.

47 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Sagristia, la  (Prada, Conflent Llogaret, al sud-est de la vila, al límit amb el dels Masos. L'antic mas de la Sagristia era una pertinença del monestir de Cuixà.

48 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Saguàrdia  (Catalunya)  Llinatge noble (o Guàrdia). Cognom que prengueren els descendents de Galceran de Pinós, senyors del castell de la Guàrdia de Ripoll, el 1270, els quals obtingueren per matrimoni el vescomtat de Canet.

49 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Saguàrdia, Berenguer  Veure> Guàrdia, Berenguer de la.

50 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaSaguàrdia, Berenguer de  (Catalunya, s XIII – Barcelona, 1328)  Eclesiàstic. Fill probable de Ramon de Saguàrdia i parent pròxim de la reina Elisenda de Montcada. Era canonge d'Elna i de Barcelona. Fou elegit bisbe de Vic el 1306. Augmentà l'esplendor del culte i inicià el toc de l'àngelus a la catedral. El 1315 cedí al rei el domini de la part episcopal de la ciutat de Vic, que els bisbes posseïen des del 890. També li cedí el domini dels castells i termes de Montbui, Tous i l'Espelt. Celebrà un notable sínode el 1318 i començà la construcció del claustre gòtic de la catedral. Morí a la casa Cervelló de Barcelona, on havia anat per entrevistar-se amb el rei. Fou enterrat a la catedral de Vic.

51 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Saguàrdia, Guillem  (Catalunya, s XII)  Vescomte regent de Barcelona. El deixà en aquest lloc el seu oncle Reverter, hereu del vescomtat, quan vingué el 1133 del Marroc per fer valer els seus drets i abans de tornar-hi per continuar ajudant el soldà en la lluita contra els almohades. Guillem fou persona de poc seny i, malgrat els esforços que de lluny feia el seu oncle, fou substituït en les funcions vescomtals per Berenguer Ramon de Castellet.

52 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Saguàrdia, Guillem  Veure> Saguàrdia i de Canet, Guillem de.

53 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Saguàrdia, Marquesa  (Catalunya Nord, s XIV)  Dama. En la seva jovenessa sembla haver dut també el nom d'Elionor. Era filla de Ponç Saguàrdia, vescomte de Canet, i d'una Cabrera. Germans seus foren Ramon, Guillem i Esclaramonda de Canet. Es casà amb Hug, baró de Santa Pau, del qual restà vídua el 1323 o 1324. Foren fills seus Ponç, baró de Santa Pau, i almenys quatre fills i una filla més, que no foren personatges de relleu. El 1343 fou requerida pel rei Pere III a prestar-li atzembles per a la campanya del Rosselló.

54 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaSaguàrdia, Ponç de  Veure> Guàrdia, Ponç de la (cavaller i trobador).

56 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Saguàrdia, Ponç de  (Catalunya, s XIII – s XIV)  Senyor de la Guàrdia. Nét de Galceran de Pinós i d'Esclarmunda, senyor del castell de Pinós,. El seu germà Ramon, templer, li cedí el dret de primogenitura. El 1274 es coalitzà amb el vescomte de Cardona contra el rei Jaume I. Els seus interessos patrimonials al Conflent i a la Cerdanya l'impel·liren a fer-se partidari de la causa de Jaume II de Mallorca (1276), el qual el nomenà governador de Mallorca i com a tal afrontà l'invasió d'Alfons II (1285). Es rendí a les forces reials i el monarca catalano-aragonès li perdonà la vida.

57 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Saguàrdia, Ramon  (Catalunya, s XIII)  Noble. Era fill de Galceran de Pinós i de la dama Esclaramonda. Usà el nom de Saguàrdia per haver-li confiat el seu pare, probablement, el castell familiar de Guàrdia, al Ripollès. No en seria tanmateix propietari, ja que morí abans que el seu pare, el qual traspassària devers el 1277. No ha deixat gaires dades conegudes. El 1255 es preparava per anar a lluitar a Castella, precisió que significa probablement una col·laboració a les campanyes contra els sarraïns. El 1257 era veguer d'Olot i Camprodon. Fills seus foren Ramon, templer, i Ponç, hereu del castell de Guàrdia.

58 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Saguàrdia, Ramon  (Catalunya, s XIII – Rosselló, s XIV)  Noble i frare del Temple. Fill de Ramon Saguàrdia i germà de Ponç, al qual transmeté els drets de primogenitura. Ocupà el càrrec de comanador del Temple de Masdeu i el de lloctinent del mestre a Catalunya i Aragó. Durant el procés de supressió de l'orde (1308), treballà intensament perquè aixó no s'acomplís i defensà amb les armes el castell de Miravet. Hi fou fet presoner, però aconseguí l'alliberament i passà al Rosselló després de sofrir captiveri.

59 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaSaguàrdia i de Canet, Guillem de  (Catalunya, s XIII – 1324)  Noble (dit també Guillem III de Canet). Fill de Ponç de Saguàrdia i de Saportella, i de Timbor, filla i hereva de Guillem II de Canet. Serví el rei Sanç I de Mallorca, que l'envià com a ambaixador a Jaume II de Catalunya-Aragó quan aquest es preparava a conquerir l'illa de Sardenya (1321). Era el conseller favorit del sobirà, que erigí les seves senyories en vescomtat de Canet el 1321 i el designà com a tutor del seu nebot, el futur Jaume III de Mallorca. Però morí pocs mesos abans que el sobirà.

60 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Saguàrdia i de Rocabertí, Ramon de  (Catalunya, s XIII - Girona ?, v 1350)  Segon vescomte de Canet  (dit també Ramon IV de Canet). Fill i successor de Guillem de Saguàrdia (Guillem III de Canet). Fidel al seu sobirà, Jaume III de Mallorca, sostingué (estiu de 1343), al seu castell de Canet, un setge memorable contra Pere III de Catalunya-Aragó en la campanya d'aquest per a recuperar el regne de Mallorca. Fou retut i exiliat a Girona i perdé, a més, Santa Maria de la Mar i Castellarnau, dependents del vescomtat de Canet, a les mans dels almogàvers. A la seva mort, el seu cosí, l'intrigant Pere VII de Fenollet, vescomte d'Illa, l'heretà en el vescomtat.

61 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Saguàrdia i de Saportella, Ponç de  (Catalunya, s XIII – s XIV)  Senyor de la Guàrdia. Fill de Ramon de Saguàrdia. Pel seu matrimoni amb Timbor de Canet, esdevingué també senyor de Canet. Formà part de la coalició nobiliària contra Jaume I i dels qui atacaren les terres de Guillem de Castellnou mentre aquest acompanyava l'infant Pere a París (1275). A la mort de Jaume I passà a ésser vassall de Jaume II de Mallorca pels béns que heretà també de la seva àvia Esclarmunda de Canet (castell de Llo). S'alià amb el comte d'Urgell i Roger Bernat de Foix contra el bisbe d'Urgell, protegit per Pere el Gran. Era governador de Mallorca quan tingué lloc l'expedició d'Alfons II el Liberal contra l'illa (1285); capitulà i s'anà a Cotlliure, on fou tanmateix ben rebut per Jaume II de Mallorca. El 1321 Sanç I de Mallorca concedí al seu fill Guillem deInici página Saguàrdia i de Canet, el títol de vescomte de Canet.

62 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sagué, Arnau de  (Cerdanya, s XIII)  Noble. Participà a la conquesta de València. Com a recompensa del seu esforç, Jaume I disposà que fos afavorit als repartiments. Rebé donacions a Gandia.

63 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sagué, Arnau de  (Cerdanya, s XIII)  Noble. El 1278 fou l'encarregat de notificar al comte de Pallars la disconformitat de Pere II als pactes convinguts sobre Berga entre el comte i el procurador reial Ramon d'Orcau. Participà a l'expedició de Pere II el Gran a Barbaria i Sicília. Abans de partir de l'illa a causa del desafiament de Bordeus, el rei el convocà a Messina per conferenciar-hi i per triar alguns dels seus homes perquè l'acompanyessin. El 1285 tenia el castell de Cotlliure per Pere II, quan aquest tracta de crear punts de resistència al Rosselló contra la croada francesa que hi entrava amb l'aprovació de Jaume II de Mallorca.

64 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Sagué, Arnau de  (Catalunya Nord, s XIV)  Cavaller. Degué mostrar-se partidari de Pere III arran de la despossessió de Jaume III de Mallorca, que era el seu senyor natural. El 1345, poc després de l'anexió de la Cerdanya a la corona catalano-aragonesa, n'era veguer, així com batlle de Puigcerdà. Devia els nomenaments al rei Cerimoniós.

65 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sagué, Blanca de  (Catalunya, s XV)  Dama. Entrà en religió. El 1244 era abadessa de Bonrepòs.

66 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sagué, Sibil·la de  (Cerdanya, s XIII - Pallars, s XIII)  Dama. El 1235 es casà amb Roger de Comenge, comte de Pallars. N'hagué un fill, Arnau Roger, que heretà del seu pare el Pallars, mentre Comenge anava a Roger, fill natural del seu marit i de Cecília de Forcalquier.

67 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaSagué, Sibil·la de  (Cerdanya, s XIII - Barcelona, s XIII)  Amistançada de Jaume I. Sembla haver estat la darrera unió del rei, als dos últims anys de la seva vida. No n'hagué fills. Visqué retirada a Barcelona, en excel·lent posició econòmica. L'infant Alfons -futur Alfons III el Liberal- pretengué en una ocasió estatjar-se a casa seva, idea que no dugué a terme per haver-ho impedit el rei Jaume II, nét del qui fou l'amistançat de Sibil·la.

68 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Saguer i Olivet, Emili  (Maçanet de Cabrenys, Alt Empordà, 1865 - Girona ?, 1939)  Jurista i científic. Notari de Girona, el 1930 en presidí la diputació provincial. A l'assamblea de la Unió Catalanista celebrada el 1893 a Reus, propugnà la creació d'una comissió codificadora del dret català. Soci de mèrit de l'Acadèmia de Jurisprudència i Legislació, va escriure a la premsa de Girona i Barcelona. Obres principals: Situación del derecho catalán ante el Código Civil, Naturalesa jurídica de la llegítima segons el dret de Catalunya, Institución de los fideicomisos y sus efectos en Cataluña, La cuestión catalana y el Estatuto de Cataluña, etc. Com a científic treballà en l'aprofitament industrial de l'anhídrid carbònic de les fonts.

69 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

teatre romà de Sagunt (Camp de Morvedre)Sagunt  (Sagunt, Camp de Morvedre Antiga ciutat ibèrica i després romana, situada a la zona nord del territori ocupat pels edetans, prop de la costa, que correspon a l’actual Sagunt (anomenada Morvedre en èpoques medieval i moderna). La tradició clàssica atribuïa la fundació de Sagunt als grecs. En tot cas, l’emplaçament, sobre un lloc alt de fàcil defensa, és típic dels poblats ibèrics i no correspon a les fundacions marítimes dels grecs. I les troballes fetes fins ara dins del recinte ibèric són semblants a les de qualsevol altre poblat ibèric. Sembla, però, que Sagunt tenia alguna relació especial amb els grecs, com fa suposar l’aliança amb Roma abans de la segona guerra Púnica. Fou un centre econòmic important, cosa que demostren les encunyacions monetàries, a nom d’Arse, que començaren al s III aC, seguint patró grec. Les primeres informacions sòlidesInici página sobre la història de Sagunt són les referents a l’atac d’Anníbal que inicià la segona guerra...  Segueix... 

70 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI

Situació de la comarca del Camp de MorvedreSagunt  (Camp de Morvedre Municipi i capital de la comarca: 132,37 km2, 49 m alt, 64.944 hab (2015), (ant: Morvedre). Situat al sector meridional de la comarca; la part occidental del terme és accidentada per diverses serres d’escassa altitud i el sector oriental arriba fins al mar, on presenta una costa baixa i amb dunes. El terme, regat pel Palància, és en gran part dedicat als conreus; hi predomina l’agricultura de regadiu, gràcies a la sèquia major de Morvedre, que rega el terme amb aigües procedents del riu. El principal conreu és el taronger, que n’ocupa la major part de la superfície agrària. Hi tenen una certa importància la ramaderia de llana, la bovina i les granges avícoles. La indústria es concentra sobretot al Port, factor que ha provocat que la poblacio d’aquest agregat superés la del cap. Indústria siderúrgica, que es convertí en un complex siderúrgic integral amb el nom d’Altos Hornos del Mediterráneo; aquest complex entrà en una greu crisi a partir del 1983, quan dins l’àmbit del...  Segueix... 

71 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Sagunt, barri de  (València, Horta)  Barri de la ciutat, antic raval situat fora de les muralles, a l'esquerra del Túria, separat del nucli urbà pel pont de Serrans (dit també per això raval de Serrans), a l'entrada de València des del nord. Sorgí a la vora de la carretera de Barcelona com a barri menestral i després proletari, amb cases baixes. En desviar-se la carretera, l'antiga entrada es convertí en carrer de Sagunt i les antigues casetes han quedat incorporades dins els grans blocs de les modernes edificacions. A l'església de Santa Mònica, del convent d'agustins descalços bastit en 1662-91, hi fou establerta la parròquia del barri.

72 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Sagunt, comtat de  (País Valencià Títol concedit el 1888 a Josep Maria Romeu i Crespo, comandant de cavalleria i coronel de milícies, en record del seu avantpassat, heroi de la guerra del Francès, Josep Romeu i Parras. Continua en la mateixa família.

73 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Inici páginaSagunt, pronunciament de  (Sagunt, Camp de Morvedre, 29/des/1874)  Alçament militar encapçalat pel general Martínez Campos, que proclamà rei Alfons XII i inicià la Restauració. Com a culminació dels intents per enderrocar el règim provisional de Serrano i restaurar els Borbons, el general Martínez Campos es pronuncià vora Sagunt enfront de les tropes de Dabán. Obtingué l'adhesió d'altres generals que ocupaven llocs importants, fou constituït un ministeri regència, presidit per Cánovas (31/des/1874), que preparà la vinguda del rei i la institucionalització del nou règim.

74 PAÍS VALENCIÀ - PUBLICACIÓ

Saguntum-Papeles del Laboratorio de Arqueología de Valencia  (València, 1962 - )  Revista de prehistòria, història antiga i arqueologia, de publicació anual. Fundada per Miquel Tarradell i editada pel departament de prehistòria i arqueologia de la Universitat de València. Des dels seus inicis introduí una nova manera d’abordar els temes històrics valencians, prioritzant la valoració del testimoni arqueològic. Dóna cabuda també a articles d’altres indrets de l’estat, en especial d’arqueologia balear.

75 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Sahagún i Beltran, Carles  (Onil, Alcoià, 1938 - )  Poeta. Llicenciat en filosofia i lletres. Ha publicat llibres de poemes com En la noche (1976) i Memorial de la noche (1976).

76 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA

Sahun  (Alta Ribagorça Veure> Saünc.

77 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Saida, la  (Almacelles, Segrià Veure> Almacelletes.

78 CATALUNYA - HISTÒRIA

Inici páginaSaida, la  (Bellcaire d'Urgell, Noguera)  Despoblat.

79 FRANJA PONENT - MUNICIPI

Situació de la comarca del Baix CincaSaidí  (Baix Cinca Municipi: 92,58 km2, 155 m alt, 1.852 hab (2015), (cast: Zaidín). Situat al nord-oest de la comarca, al límit amb la Llitera, a l'esquerra del Cinca. L'economia és basa en el sector primari; l'agricultura és fonamentalment de regadiu, gràcies a l'existència del canal de Saidí. Els conreus més extensos són els de cereals (blat, moresc, ordi), seguits dels de farratges, oliveres i fruiters (ametllers, fonamentalment). Ramaderia de llana i bovina, avicultura. La vila és prop de la riba esquerra del Cinca. L'església parroquial (Sant Joan Baptista) i la casa de la vila, estigueren fortificades. Al nord de la població, s'aixequen les restes de l'antic castell de Saidí, d'origen islàmic. Àrea comercial de Lleida. Ajuntament (en castellà)

80 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA

Saidí, canal de  (Baix Cinca Canal derivat del d'Aragó i Catalunya que s'estén paral·lelament al riu Cinca. Neix en terres aragoneses i vessa les aigües a la riera de la Clamor, afluent del Cinca, té un cabal de 15 m3/segon i una longitud de 48 km, però comptant les sèquies que se'n deriven l'extensió és de 139 km. És utilitzat per al regatge d'unes 30.000 ha. En el terme del Baix Cinca es produeixen cereals (blat, ordi, moresc, arròs) i alfals.

81 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Saïdia, la  (València, Horta)  Nom popular de l’antic monestir cistercenc femení de Gratia Dei, situat al pla de la Saïdia, a l’esquerra del Túria, prop dels ravals de Marxalenes i de l’Alcúdia de València i de la séquia de Mestalla. Fou fundat el 1268 per Teresa Gil de Vidaure en uns terrenys que Jaume I havia donat el 1260 a llur fill Jaume de Xèrica. La cessió de Teresa Gil a l’orde del Cister fou feta en presència del bisbe Andreu d’Albalat, de l’abat de Poblet Arnau d’Oliola, de l’abadessa de Vallbona Gerarda de Cardona i de les dotze monges d’aquesta abadia vingudes a la nova fundació, presidides per la qui fou la primera abadessa valenciana Beatriu d’Anglesola. La naixent comunitat obtingué diversos llegats de Jaume I i el cenobi fou laInici página sepultura de Teresa Gil i de llurs fills Jaume de Xèrica i Pere d’Ayerbe. Malgrat reconèixer la...  Segueix... 

82 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Saifores  (Banyeres del Penedès, Baix Penedès)  Veïnat, al sud-oest del terme.

83 CATALUNYA - HISTÒRIA

Saig  (Bellver de Cerdanya, Baixa Cerdanya)  Despoblat, vora Baltarga i el coll de Saig (1.147 m alt), límit oriental de la Batllia de Bellver.

84 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Saió, el  (Santa Margarida de Montbui, Anoia)  Poble, a la part de ponent del terme. El nom deriva de l'antic castell d'Ocelló (Occilione), propietat dels bisbes de Vic (1024-1307) i després de la casa de Cardona. Estigué sempre unit al terme del castell de Montbui, que acabà per absorbir-lo. L'església de Santa Anna era sufragània de la parròquia de Santa Margarida de Montbui. Formà una quadra unida també a Santa Margarida de Montbui vers el 1840.

85 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Saiol, Antoni  (Catalunya, s XVII – Barcelona, 11/set/1714)  Militar. En 1713-14 era capità del regiment del Roser i un dels oficials destacats a la defensa de Barcelona contra els borbònics. El 12/ago/1714 figurava al contraatac que destrossà les forces que havien pres el baluard del Portal Nou. Dos dies després prengué part al contraatac que expulsà l'enemic del baluard de Santa Clara. L'11/set es trobava al cos de reserva concentrat al convent de Sant Agustí. Fou enviat amb el tinent coronel Tomeu a l'acció que permeté la retirada dels defensors del baluard del Portal Nou, que es trobaven encerclats. Morí en aquest combat.

86 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Saiol, Baltasar de  (Barcelona, 1656 - Poblet, Conca de Barberà, 1738)  Eclesiàstic i escriptor. Abat del monestir de Poblet. Impulsà obres d'importància al monestir, com la façana de l'església major i la capella de Santa Tecla. És autor d'escrits, com Grandezas del Real Monasterio de Poblet, Commentarium in libris Edra,Inici página Commentarium in libros Paralipomenon i Profecia dels reis d'Aragó i Castella.

87 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Saiol, Ferrer  (Catalunya, s XIV)  Escriptor i funcionari reial. Fou escrivà i protonotari de la reina Elionor de Sicília. Padrastre de Bernat Metge, féu que aquest entrés a la cancelleria reial i dirigí la seva iniciació en el classicisme. Entre el 1380 i el 1385 traduí al català el De re rustica de Pal·ladi amb una gran fidelitat i precisió en els vocables tècnics.

88 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Saiol, Jaume  (Barcelona, s XVII – s XVIII)  Esparter. Era membre del Consell de Cent, i hi restà després de les eleccions municipals del 1713, a la categoria de menestrals. Ocupà un lloc al govern provisional català durant el setge de Barcelona. També era alferes de la companyia en que era enquadrat el seu gremi, que era al baluard de Sant Pere als assalts del 12/ago/1714 i al sector pròxim durant la batalla de l'11/set. Després de la capitulació, els seus béns foren confiscats pels borbònics.

89 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Saiol Comdal, el  (Moià, Bages)  Masia, 1 km al sud de la vila; coneguda també amb els noms del Saiol de la Comdal i el mas la Comdal, té l'aspecte d'una casa forta del s XVI. Prop d'ella es construí, el 1578, la capella de la Mare de Déu del Remei.

90 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Saiol i de Quarteroni, Felicià  (Barcelona, 1646 – 1713)  Frare. Comanador i lloctinent de l'orde de Sant Joan de Jerusalem a Catalunya. El 1688, amb el seu germà Francesc, intentà una campanya d'ajut popular a l'exèrcit de guarnició de Catalunya, però fracassà. El 1705 es presentà al campament aliat, davant de Barcelona, per prestar obediència a Carles d'Àustria. Entrà a formar part de la Junta d'Eclesiàstics nomenada pel pretendent. A les Corts de 1705-06 fou nomenat majordom del rei Carles. Ajudà al seu germà en les negociacions per constituir el Port Franc de Barcelona. El 1708 rebé el títol de gentilhome reial.

91 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaSaiol i de Quarteroni, Francesc  (Catalunya, s XVII – s XVIII)  Militar. Era capità de la Coronela quan Barcelona capitulà davant el mariscal Vendôme (1697). El 1705 fou desterrat de Barcelona pel virrei borbònic Velasco. Fou lloctinent del batlle general i procurador dels feus reials. Assistí a la Junta de Braços del 1713, on es mostrà partidari de continuar resistint malgrat la primera oposició del seu Braç Militar. El 28/mar/1714 fou nomenat lloctinent del portantveus del governador del Principat, Pere de Torrelles, i formà part del govern provisional català. El 28/jul publicà una crida de mobilització total secundant la crida signada per Rafael Casanova. L'11/set prengué part en les dues reunions de govern celebrades a Can Gorgot i sota les voltes de Sant Antoni, poc abans de la capitulació. Li foren confiscats els béns pels borbònics.

92 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Saissac, Pere de  Veure> Fenollet, Pere de.

93 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Albert Saisset "Un Tal"Saisset, Albert "Un Tal"  (Perpinyà, 10/nov/1842 – 14/ago/1894)  Escriptor. Fou un dels autors més populars al seu temps, caracteritzat pel seu llenguatge col·loquial. Escriví primer poesia en francès, recollides en part a Poésies roussillonnaises. El 1887 sortí el seu primer quadern de poesies catalanes, Un punyat de catalanades, que fou una revelació; després publicà quinze reculls breus: Cosas i altres (1888), Historis y coumedi (1888) Bestis y gen (1888), L'hourtoulana (1888), Proubem de riure (1889), Bingnas y donas (1889), Fablas y fabliots (1890), Countas de l'altre moun y d'aquest (1890), Jamecs (1890), Oun poc da tout (1891), Passa-Temps (1891), Barrajadís (1892), Plors y rialles (1893), Cansous (1893) i Pins y Pams (1893). El 1894 publicà una Grammaire catalane, interessant per a estudiar la llengua de l'època. Després de la seva mort sortiren encara vuit quaderns més de poesies: Pa la gen fis (1895), A tort y a trabès (1897), Oun moun de coses (1898), Bersous nous (1900), Lligiou (1900), Altre barrajadís, Cosas de Roussillou, Oun biatge a Barcelona. L'impacte que produí és sensible encara avui. El 1965, el seu nét Enric Pepratx-Saisset i Joan Marty, reeditaren una bona part de la seva obraInici página amb ortografia fabriana, amb el títol de Catalanes del Rosselló.

94 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Saisset, Frederic  (Perpinyà, 1873 – 1954)  Escriptor. Fill d'Albert Saisset. Visqué a París, on col·laborà a la revista "Réagir"; fou membre de la Institut d'Estudis Catalans des de la seva fundació (1907). Deixà una obra copiosa de teatre, prosa i vers. Hom pot citar entre els seus principals títols: Au fil du rève (1897), Les soirs d'ombre et d'or (1898), Vers l'amour (1900), Le bonheur passe (1906), Les vieux (1908) i Paysages de l'âme (1912).

95 PAÍS VALENCIÀ - PUBLICACIÓ

Saitabi  (València, 1940 - )  Anuari. Fundat per l’arqueòleg Josep Chocomeli i Galan, el 1942 fou traspassat al laboratori d’arqueologia de la Universitat de València i dirigit per Manuel Ballesteros i Gaibrois; des del 1945 és revista de la facultat de filosofia i lletres i ha tingut algunes interrupcions. Publica articles d’erudició i interpretació i hi han col·laborat nombrosos catedràtics i professors universitaris, especialment sobre temes del País Valencià.

96 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Saitabi  (Xàtiva, Costera Ciutat ibèrica que correspon a l'actual (Saetabis en època romana), coneguda a través de les monedes que encunyà.

97 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI

Situació de la comarca de l'Alt VinalopóSaix  (Alt Vinalopó Municipi: 63,48 km2, 471 m alt, 9.696 hab (2015), (cast: Saj o Sax). Situat en zona de parla castellana, a la serralada Pre-bètica valenciana, entre els contraforts de la serra de les penyes Roges, al nord, la serra de l'Arguenya, a l'est i la serra de Cabrera a l'oest, a la vall del Vinalopó, que travessa el terme de nord a sud, entre Elda i Villena, el terme s'estén a banda i banda del riu i és accidentat per diverses serres que no superen els 900 m. La major part del territori conreat és de secà: vinya, oliveres i cereals; al regadiu (350 ha), s'hi conreen arbres fruiters i hortalisses. Hi és important la indústria, sobretot la del calçat i d'altres derivats de la pell. La població téInici página actualment un signe demogràfic ascendent. La vila és a la dreta del Vinalopó, al peu de l'antic castell de Saix, actualment restaurat; església parroquial de Santa Maria (s XVI), renaixentista, amb elements gòtics. El municipi comprèn la colònia de Santa Eulàlia. Ajuntament (en castellà)

98 CATALUNYA NORD - HISTÒRIA

Sajonia de Conflent, la  (Serdinyà, Conflent Antiga demarcació reial que comprenia els llocs de Serdinyà, que n'era el centre, i els de Flaçà, Marinyans, Joncet i la Guàrdia.

101 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Sal, cabeç de la  (el Pinós de Monòver, Vinalopó Mitjà Dom diapíric (893 m alt) que domina la vila pel sud-est. Té fonts salabroses i importants jaciments de sal explotats des d'antic. Modernament una companyia porta la salmorra per una canonada a les salines litorals de Torrevella.

99 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sal, cap sa  (Begur, Baix Empordà Promontori de la Costa Brava, situat al sector més accidentat d'aquesta costa, entre les cales de sa Tuna i sa Riera. És un entrant del massís de Begur, i és cobert de pins.

100 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Sal, torre de la  (Cabanes de l'Arc, Plana Alta Antiga torre de defensa, a la costa, al sector meridional del terme, prop de la qual s'ha format el barri de la Torre de la Sal.

Anar a:    Sag ]    [ Sagarriga, G ]    [ Sagra ]    [ Saguàrdia, G ]    [ Sagunt ]    [ Saio ]Inici página

A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Logo de Dades dels Països CatalansEntrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ BlocContactar amb Dadescat

© 2006-2016 Associació Sense Límits / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons

Sense Límits a Internet: Sense Límits / Alt Camp Info / Directori Alt Camp / Masia Virtual -