A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Inici ] Entrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ Bloc ]              Contactar amb Dadescat

Anar a:    Sala ]    [ Sala, F ]    [ Sala, R ]    [ Sala i Co ]    [ Sala i O ]    [ Salada ]

L'esclavitut no s'ha abolit, s'ha posat en nòmina. (Jaume Perich)

1 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sal·la  (Osona, s X - Catalunya, v 970)  Prohom. Fundador del monestir de Sant Benet de Bages. Vicari o governador en nom del comte dels termes d’Osor i de Sant Hilari (v919), vers el 925 començà d’actuar al Bages i a Anoia aprisiant els castells de Guardiola (Sant Salvador de Guardiola) i de Maians (Castellfollit del Boix), dels quals el comte Borrell II li concedí el domini. Vers el 955 havia fet noves aprisions al terme d’Òdena i al castell de la Roqueta (Tous), que més tard (960) fou confirmat pel mateix comte Borrell a Isarn, l’hereu de Sal·la. Morta la seva muller Filmer, es casà en segones noces amb Ricarda, de la casa vescomtal d’Osona, que el 926 li llegà l’alou de les Preses (Garrotxa). Sal·la fou pare d’Isarn i Guifré i de les noies Aigo i Quíxol. Vers el 950 decidí fundar el monestir de Bages; per això comprà el lloc on s’edificaria el monestir, anà a Roma (951) per subjectar la futura abadia a la Santa Seu i en portà el cos de sant Valentí. Mort abans que fos consagrada l’església del monestir (972), ell i després el seu fill Isarn (mort el 984) feren donació delsInici página seus béns alodials al monestir (hom els ha confós amb els vescomtes homònims de Conflent). Sal·la i Ricarda foren enterrats al monestir de Bages, on es conserven llurs sepultures.

2 CATALUNYA - BIOGRAFIA 

Sal·la  (Catalunya, s X – d 1010)  Bisbe d'Urgell (981-1010). Fill d’Isarn i Ranlo i germà de Bernat, vescomtes del Conflent. El 988 concertà, amb el comte Borrell II de Barcelona-Urgell, un important intercanvi de béns, que havia d’ésser decisiu per al desenvolupament ulterior del poder temporal de la mitra urgellesa a Andorra i la ciutat de la Seu. La retenció de les esglésies de la Cerdanya i del Berguedà per part de la comtessa Ermengarda, vídua del comte Oliba Cabreta i administradora d’aquells comtats durant la minoritat dels fills, l’obligà, el 991, a excomunicar els seus consellers i a interdir-hi la celebració dels oficis divins. L’any 1001, en ocasió d’una anada a Roma, aconseguí del papa Silvestre II una butlla confirmatòria dels béns i privilegis de la seva església. Assistí a l’assemblea de Barcelona, del 1009, en la qual fou decidida l’expedició militar catalana a Còrdova, duta a terme l’any següent, si bé, a causa de la seva ancianitat, no hi pogué participar. Pactà amb el comte Ermengol I d’Urgell, valent-se de procediments reputats simoníacs, la successió del bisbat a favor del nebot, el futur sant Ermengol, el qual en vida havia ja associat al govern de la diòcesi.

3 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sala, Adela  (Barcelona, 1870 – 1910)  Actriu. De jove treballà al Novetats amb Carlota Mena. El 1900 passà al Romea com a primera actriu de la companyia de teatre català. El 1901 actuà al de les Arts, amb Guitart. Treballà fins al temps de la seva inesperada mort, sobrevinguda pocs dies després de sentir-se malalta, a Girona, quan representava La mare.

5 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sala, Andreu  (Catalunya, s XVII)  Escultor. Possiblement pare de l'homònim Andreu Sala. Fou l'autor del fastuós retaule major, barroc salomònic, del temple parroquial de Cardona (1600; destruït el 1936).

4 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaSala, Andreu  (Cardona, Bages, 1627 – Barcelona, 1700)  Escultor. Possiblement fill d'Andreu Sala. Format amb Francesc Santacruz, el 1685 era ciutadà de Barcelona. Entre altres obres, moltes desaparegudes, féu el retaule major del monestir de Sant Antoni i Santa Clara de Barcelona (1686-89, avui a la parroquial de Sarrià), la imatge jacent de Sant Francesc Xavier (1687, catedral de Barcelona) i la de Sant Ignasi de Loiola (1690, a Santa Maria del Mar fins a la seva destrucció el 1936). Cal atribuir-li també el notable Sant Gaietà (Museu d’Art de Catalunya), adjudicat abans a un inexistent Miquel Sala. Fou un dels primers escultors barcelonins del seu temps, bon representant del dinamisme barroc en l’escultura.

6 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sala, Antolí  (Aitona, Segrià, s XVIII - Lleida, 1794)  Compositor. Fou mestre de capella de la catedral de Lleida des del 1738, càrrec que exercí fins a la mort. La seva producció es compon, en majoria, d'obres de música sacra, hom n'ha conservat dos duos amb acompanyament de violí, el salm Exaudi orationem meam, a onze veus, i una nadala a vuit veus amb acompanyament de violí.

7 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sala, Antoni  (Vall d'Aran, s XVI - Barcelona ?, s XVII)  Filòsof. Fou catedràtic a la facultat de Barcelona des del 1603. És autor de dues obres amb comentaris a les doctrines d'Aristòtil (1618 i 1619).

8 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sala, Antoni  (Barcelona, 1893 – 1945)  Violoncel·lista. Després d'uns primers èxits, actuà intensament a l'estranger des del 1907. El 1914 féu un viatge artístic pels Estats Units. Fixà la seva residència a Londres, fins que tornà a Barcelona.

10 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sala, Bartomeu  (Montornès del Vallès, Vallès Oriental, s XV - Catalunya, s XV)  Element remença. Estengué les seves accions violentes als castells de Montnegre, Castellvell, Montserrat i Montcada. També actuà amb el seu oncle Pere Joan Sala, capità de Verntallat. Abans de la sentència arbitral de Guadalupe, que havia de resoldre en part el problema camperol, fou nomenat síndic de remences. Condemnat a mort perInici página Ferran el Catòlic, es beneficià d'un perdó que aquest rei atorgà com a conseqüència de les protestes que la sentència havia provocat.

9 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sala, Bartomeu  (Sants, Barcelona, 1851 - Catalunya, s XIX)  Mestre. És autor de diversos texts escolars sobre aritmètica i gramàtica castellana i d'una Gramàtica catalana (1889), que conté un vocabulari català-castellà i nombrosos refranys.

11 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sala, Bernat  (Sant Martí Sescorts, Osona, 1810 – Montserrat, Bages, 1885)  Escriptor. El 1827 ingressà al monestir benedictí de Sant Feliu de Guíxols, que hagué d’abandonar el 1835. El 1840 es refugià a l’abadia de San Martino de Scalis (Palerm), on esdevingué bibliotecari i professor de teologia moral. El 1848 fou obligat per la situació política a retornar a Catalunya i entrà en la congregació dels missioners del Cor Immaculat de Maria, que acabava de fundar Antoni M. Claret. A partir del 1854 —i durant disset anys— fou director general de les germanes carmelitanes de la caritat de Vic. El 1875 l’abat Miquel Muntadas l’acollí a Montserrat, on fou mestre de novicis. Féu nombroses traduccions i publicà catorze obres de vulgarització religiosa en castellà, algunes molt divulgades.

12 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sala, Carles  (Barcelona, 1728 - Saragossa, Aragó, 1788)  Pintor. Es formà a Madrid. S'establí a Saragossa, on es dedicà bastant a l'ensenyament. El 1760 fou elegit acadèmic de mèrit de San Fernando. Entre les seves obres figuren el gran relleu de l'Assumpció, en marbre, al Pilar saragossà, i cinc relleus per a la capella de Santa Tecla de la seu de Tarragona.

13 CATALUNYA - HISTÒRIA

Inici páginaSala, comtat de  (Catalunya Títol concedit el s XVIII, pel rei-arxiduc Carles III, durant la guerra de Successió, a Narcís de Sala i Cella (fill d'Esteve de Sala-Cella i de Caramany), que en fou l'únic titular.

14 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sala, Felip Jacint  (Barcelona, 1819 – 1895)  Escriptor. Publicà nombrosos llibres de faules per a infants en castellà i en català (Primer llibret de faules, 1888; Llibret de faules, 1892); fou inclòs en el recull Los trobadors moderns (1859).

15 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sala, Francesc  (Catalunya, s XVIII)  Apotecari. El 1764 participà a la fundació de la Conferència Físico-Matemàtica Experimental de Barcelona, que tingué lloc a casa seva i de la qual fou tresorer. Llegí diversos treballs a la seva successora Acadèmia de Ciències i Arts, on ocupà també diversos càrrecs (censor, el 1783, i nombroses vegades president de la secció de química).

16 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sala, Francesc  (Catalunya, s XIX)  Actor. Actuà en teatre català al costat de Parreño, Fontova i Soler.

17 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sala, Gaietà  (Catalunya, 1827 – 1910)  Pianista. Sobresortí com a mestre en col·legis i en l'ensenyament particular. Entre els seus deixebles figura J. B. Pujol. Deixà algunes composicions per a piano.

18 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Sala, Joan  (País Valencià, s XIV – València, 1349)  Darrer capitost de la Unió Valenciana contra Pere III de Catalunya-Aragó. Fou elegit cap dels unionistes el 1348 a la mort de Dalmau de Cruïlles en un moment ja molt crític, després de la derrota a Épila dels unionistes aragonesos i la presència de l’exèrcit reial al País Valencià. Amb tot, aconseguí de prendre el Puig, Puçol i Riba-roja i d’atacar Morvedre. Després de laInici página capitulació de València, es refugià a Gandia, però fou pres a Corbera i portat a València on fou arrossegat i penjat.

93 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sala, Joan  Veure> Serrallonga, Joan de (guerriller).

19 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Sala, Joaquim  (País Valencià, s XVII)  Escriptor i eclesiàstic. Concursà al certamen poètic celebrat a València el 1623, en honor de la Concepció.

20 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sala, Josep  (Catalunya, s XVIII – Barcelona, 1770)  Pintor. Treballà com a escenògraf i decorador, sovint d'obres provisionals i encarregades a l'ocasió de festes i solemnitats diverses.

21 CATALUNYA - HISTÒRIA

Sala, la  (Viladrau, Osona)  Antic casal fortificat i masia, al peu del Matagalls, a la vall del torrent dels Rentadors o torrent d'en Sala. Coneguda des del 1181, fou residència d'una branca dels Vilademany (1329-1450). Transformada en masia, hi nasqué el 1594 Joan Sala i Ferrer, el famós bandoler conegut per Joan de Serrallonga. Conserva una torre rodona adossada al mas.

22 CATALUNYA - HISTÒRIA

Sala, la  (Castellterçol, Vallès Oriental Antiga masia, que reemplaçà el castell de Castellet, documentat des del 949. La masia de la Sala passà a cognomenar l'església de Sant Llogari de Castellet, pròxima.

23 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaSala, la  (Sant Mateu de Bages, Bages)  Església i masia, al nord-est del terme (600 m alt). L'església és d'un estil romànic tardà, amb l'absis situat a ponent, on fou venerada una imatge gòtica de la Mare de Déu. El gran casal, en ruïnes, serva el record i justifica el topònim de l'antiga domus, documentada des del s XII.

24 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sala, la  (Foixà, Baix Empordà Poble, al sector sud-oriental del terme, centrat per l'església parroquial de Santa Maria. Prop seu hi ha el barri de la Sala d'Amunt. El lloc pertanyia a la baronia de Foixà.

25 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sala, la  (Jorba, Anoia Santuari marià (Santa Maria de la Sala), prop de l'Anoia, bastit el s. XII (és un notable exemplar romànic) prop del mas Sala (actualment dit can Cansalada). La capella fou regida per ermitans fins al 1832. Una creu monumental recorda el gran aplec comarcal del 1910.

26 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sala, Marc  (Catalunya, s XIX – Barcelona, 1890)  Fotògraf. Posà el seu art al servei de diverses iniciatives culturals d'importància. Reproduí en fotografia manuscrits poc coneguts de diversos arxius. També fotografià els capitells del monestir de Ripoll (1878). Aquesta darrera sèrie fou molt utilitzada per als treballs de restauració que hi dirigí Rogent.

27 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sala, Marià Josep  (Catalunya, s XIX)  Notari. El 1834 publicà a Barcelona uns Elements de la notaria i anuncià també un diccionari de notaris, que no arribà a publicar.

28 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sala, Miquel   Veure> Sala, Andreu.

29 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaSala, Pere Joan  (Granollers de Rocacorba, Gironès, s XV – Barcelona, 28/mar/1485)  Capitost remença. Participà en la guerra civil catalana en el bàndol reialista, al costat de Verntallat. Intervingué en defensa de Ferran II quan fou assetjat pel comte de Pallars a Girona. Acabada la guerra, descontent per la situació dels remences, inicià una nova rebel·lió remença; dirigí un grup d'exaltats de la Muntanya que s'oposà per la força a les mesures repressives decretades per l'infant Enric Fortuna, lloctinent general de Catalunya des del 1481, i derrotà les tropes reials a Mieres (1484). Després portà les seves forces cap a l'Empordà, amenaçà Girona i després lluità contra la mateixa Barcelona. El seguiren els pagesos de la Garrotxa, de les Guilleries i del Montseny, i aconseguiren, per un moment, d'imposar-se a les autoritats: el 4/gen/1485 Sala...  Segueix... 

30 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sala, Ramon  (Catalunya, s XIII)  Eclesiàstic. Fou canonge del capítol de Vic. Participà a la redacció del còdex que tracta dels miracles de sant Bernat Calbó, bisbe d'aquella seu.

31 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Sala, Roc  (País Valencià, s XVII)  Escriptor. És autor de poesies catalanes.

32 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sala, Salvador  (Vic, Osona, 1577 – 1643)  Mestre argenter, anomenat Serarols. L'any 1606 fou nomenat argenter de la seu de Vic. Intervingué a l'encunyació de moneda local i obrà diferents creus de plata (Sant Cebrià de la Móra, 1598; Sant Julià Sassorba, 1617) i altres imatges, entre les quals la de Sant Just (1624) i la de Santa Escolàstica (1638), totes dues per a la seu de Vic. Juntament amb el seu fill, dirigí l'aixecament de la ciutat de Vic l'any 1640.

33 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sala, Tomàs  (Barcelona, 1775 – 1829)  Eclesiàstic. L'any 1791 ingressà en l'orde dominicà. Exercí la càtedra de filosofia i el càrrec de mestre d'estudiants al Col·legi de Sant Vicenç i Sant Ramon. Incorporat a la província de les Filipines, en la missió d'Ituy, l'any 1806 fou nomenat vicari de Bayombong, i passà després aInici página la missió de Fujian, a la Xina. Fou consagrat bisbe titular d'Isòpolis, el 1821.

34 CATALUNYA - CULTURA

Sala Beethoven  Veure> Teatre dels Camps Elisis, després Teatre Líric - Sala Beethoven.

35 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sala de Comalats, la  (Passanant, Conca de Barberà)  Despoblat recent (o la Sala). El lloc és esmentat a partir del 1079, i el castell (en resta una torre quadrada de tres pisos) és de mitjan segle XII. L'alt domini el mantingué la corona fins al 1386 (en foren senyors els Cervera, els Gaurdialada, els hospitalers, etc), que el monestir de Santes Creus comprà al rei el mer i mixt imperi que conservà fins a la desamortització (hi tingué castlans fins al 1443). L'església parroquial de la Nativitat de la Mare de Déu depengué fins al segle XIX de la de Forès; passà després a la de Passanant. L'actual edifici, erigit a partir dels primers anys del segle XIX, fou restaurat el 1973.

36 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sala i Ardiz, Josep  (Barcelona, 1875 – 1980)  Col·leccionista d'art. Reuní una important col·lecció de pintura realista, especialment d'autors catalans dels s XIX i XX, i que a la seva mort passà, per donació, a l'abadia de Montserrat. S'hi troben algunes de les obres més conegudes de Fortuny (El venedor de tapissos), Rusiñol (Cafè de Montmartre), Casas (Madeleine), Mir, Nonell i Gimeno (La petita i el bon companyó). També hi són representats Picasso, Joaquim Vayreda, Martí i Alsina, Sunyer, Anglada i Camarasa, etc.

37 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Alfons Sala i ArgemíSala i Argemí, Alfons  (Terrassa, Vallès Occidental, 16/jul/1863 – Barcelona, 11/abr/1945)  Polític i industrial. Llicenciat en dret el 1886, es féu càrrec de la seva fàbrica de teixits de Terrassa. Fou diputat provincial pel districte de Manresa-Terrassa (1888 i 1892) i diputat a corts del 1893 al 1922. Ocupà el càrrec de director general de Comerç, però l'abandonà, el mar/1916; el 1919 va fundar la Unión Monárquica Nacional, amb la qual aconseguí de reunir els monàrquics catalans. El mateix any anà a Washington en representació dels patrons espanyols a la Conferència Internacional del Treball. Nomenat senador vitalici (1923), donà suport a la dictadura de Primo de Rivera i fou diputatInici página provincial governatiu (1924), president de la Mancomunitat fins a la seva dissolució (1925) i president de la diputació de Barcelona (mar/1925), càrrec que renuncià el mes següent per discrepàncies amb el govern. El 1926 li fou concedit el títol de comte d'Egara.

38 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sala i Balust, Lluís  (Barcelona, 1922 - Salamanca, Castella, 1965)  Sacerdot operari diocesà, teòleg i historiador. Estudià al seminari de Burgos (1939) i a Salamanca, on es doctorà en teologia (1948). Completà els estudis a la Gregoriana de Roma i a Valladolid (1957). Tingué diferents càrrecs dintre la Germandat de Sacerdots Operaris diocesans i fou professor a la universitat de Salamanca, de la qual fou rector (1964-65). Era membre de l'Academia de la Historia (1960) i d'altres entitats científiques. És autor de molts treballs històrics, sobretot entorn de Juan de Ávila i de la universitat de Salamanca.

39 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Sala i Banyuls, Joan  (Pego, Marina Alta, 1731 - Roglà i Corberà, Costera, 1806)  Jurisconsult. Doctor en dret, s'ordenà de sacerdot el 1764. La seva obra Ilustración del derecho real de España (1803) fou adoptada com a llibre de text de les universitats de l'estat espanyol i se'n feren diverses edicions. Publicà altres obres jurídiques en llatí.

40 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Sala i Berart, Gaspar  (Bujaraloz, Aragó, v 1595 – Perpinyà, 1670)  Escriptor polític i frare agustí. El 1621 obtingué el títol de catedràtic perpetu en teologia. Fou professor de la Universitat de Lleida. El 1640 es mostrà partidari de la intervenció francesa a Catalunya. Lluís XIII el nomenà abat de Sant Cugat i predicador i cronista de la Cort. Refugiat a Perpinyà l'any 1652 després de la caiguda de Barcelona, tornà a l'abadia el 1662. Autor de Govern polític de la ciutat de Barcelona per a sustentar los pobres i evitar vagabundos (1636), Notícia universal de Catalunya en amor, servicis i fineses admirables (1639), Llàgrimes catalanes a l'enterro i exèquies de l'Iltre. Diputat de Catalunya Pau Claris (1641), Proclamación Católica i Epítome dels principis iInici página progressos de les guerres de Catalunya dels anys 1640 i 1641. Deixà inèdites: De la división geográfica de los reinos de Francia y España, Geographia Hispaniae, Sermó de sant Jordi predicat als diputats i oïdors de Catalunya i Elogio de Enrique de Laturingia, conde Harcourt, gobernador de Cataluña en 1646.

41 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sala i Bonfill, Josep  (Barcelona, 1879 – 1935)  Escriptor. Advocat (1904) i professor mercantil. És autor del llibre de traduccions Himnari litúrgic (1915). Publicà també obres diverses, com Sant Ramon de Penyafort i l'orde de la Mercè (1918), Ensaig de vocabulari d'impremta i Manual de transporte ferroviario.

42 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sala i Casals, Jaume  (Berga, Berguedà, 1887 – 1971)  Músic. El 1900 entrà com a cornetí a l’Orquestra Unió Berguedana, posteriorment convertida en la cobla La Principal del Berguedà, que ell mateix dirigí durant prop de seixanta anys. Es dedicà també a la composició de sardanes, entre les quals es destaquen Amàlia, Petita Ester i Anem a xauxa. Cal esmentar, així mateix, la seva tasca pedagògica, també en el camp de la sardana. Dugué a terme recitals de piano i fou director de l’Orfeó Berguedà (1924-27). Fou també un gran animador de la Patum de Berga.

43 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sala i Casassas, Elisard  (Barcelona, 22/des/1913 – 16/jun/1970)  Músic, ceramista i escriptor. Es formà a l'Escola Municipal de Música de Barcelona i fou deixeble de Juli Pons, Ricard Vives i Manuel Bosser. Promogué el cant coral, fundà i dirigí el Grup de Cantaires de la Unió Excursionista de Catalunya (1954). Fou director de l'Orfeó de Sants (1957-64) i el 1960 creà el grup infantil La Trepa. Estrenà diverses obres musicals relacionades amb l'excursionisme i publicà diversos cançoners, com el Cançoner de la Vall d'Aran (1963), Cançons d'humor i ginesta, Cançons de camí enllà, etc. Compongué, entre altres obres, Cantem la muntanya (1958), un Oratori de Nadal, una Missa dels excursionistes (1966), l'obra Bucòliques, per a cor i orquestra de cambra. També publicà llibres de poemes. Com a ceramista, exposà individualment a Mataró (1945), Barcelona i Sabadell i fou representant de l'estat espanyol a un certamen artístic de Santiago de Xile (1953).Inici página Morí d'accident.

44 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sala i Cella, Benet de  (Girona, 1684 – 1749)  Escriptor i eclesiàstic. Fou partidari de Carles d'Àustria. El 1715 emigrà a Roma prop del cardenal Sala, oncle seu. Finalment li fou permès el retorn. Pertanyia a l'Acadèmia de Bones Lletres. Li són atribuïdes unes versions lliures de les sis primeres ègloges de Virgili.

45 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sala i Cella, Narcís de  (Girona, 1693 – 1769)  Militar. Fou oficial a les companyies de guàrdies catalanes de Carles d'Àustria. Quan aquest fou emperador d'Alemanya continuà al seu servei. La seva família posseïa una biblioteca de 1.405 volums, xifra molt notable per a l'època.

46 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sala i Cornadó, Antoni  (Tàrrega, Urgell, 8/oct/1929 - )  Poeta. Fixà la seva residència a Barcelona. Fou perit químic. Autor dels llibres de poemes Aquest somni (1956) i Galopant per la faula (1959), Suite pirinenca (1972), Nadal, un crit cap a la llibertat (1978), Poemes de l'estaquirot (1979), Els set principis hermètics del Kibalió (1980), La vall dels ecos (1985), Finalment el silenci (1988) i Història de Jacob narrada en forma de viacrucis (1989).

47 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sala i Costa, Xavier  (Santa Cristina d'Aro, Baix Empordà, 1943 - )  Il·lusionista, més conegut amb el nom artístic de Xevi. Ha actuat arreu dels Països Catalans i per Europa, i ha intervingut en diverses pel·lícules. Des de l'any 1969 posseeix el rècord mundial de conducció d'automòbil amb els ulls tapats, amb el trajecte de Barcelona a Montserrat.

48 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sala i de Caramany, Benet de  (Girona, 16/abr/1646 - Roma, Itàlia, 2/jul/1715)  Eclesiàstic. Monjo benedictí, catedràtic de la universitat de Salamanca i abat de Montserrat i de Gerri de la Sal. El 1699 succeíInici página en el bisbat de Barcelona Manuel d'Alba. L'any 1705, el virrei borbònic Velasco, després d'unes relacions no gaire cordials, l'envià a Madrid, on fou arrestat. Assistí a l'entrada dels aliats a Madrid l'any 1706. Aquest mateix any fou capturat per una patrulla borbònica. Felip V l'envià a Baiona, després al castell de la Trompeta de Bordeus i, posteriorment, a Avinyó, on fou retingut per les autoritats franceses fins a l'abr/1713. El probable acabament de la guerra en favor dels borbònics li permeté de tornar a Barcelona, on assistí a la Junta de Braços. Partidari d'abandonar la resistència, aconseguí la inhibició del braç eclesiàstic. S'embarcà als vaixells que evacuaven les forces imperials al començament de juliol i deixà la diòcesi en mans del vicari general, Rifós. A Roma fou investit de la dignitat de cardenal. Ocupada Barcelona pels borbònics l'any 1714, Felip V li prohibí de tornar, i morí a Roma.

49 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Sala i Feliu, Pascual  (Pego, Marina Alta, 1679 – València, 1731)  Eclesiàstic. Fou catedràtic de filosofia. Ocupà diversos càrrecs eclesiàstics d'importància. És autor d'estudis teològics i bíblics, escrits en llatí. La major part d'ells restarien inèdits.

50 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sala i Ferrer, Joan  Veure> Joan de Serrallonga (nom real del popular guerriller).

51 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Emili Sala i FrancèsSala i Francès, Emili  (Alcoi, Alcoià, 20/gen/1850 – Madrid, 14/abr/1910)  Pintor. D’infant passà, amb la seva família, a València, on ja era empadronat el 1853. Molt jove, ingressà a l’Escola de Belles Arts de Sant Carles, on fou tutelat i iniciat en el dibuix pel catedràtic Plàcid Francès, cosí germà seu. Acabà la carrera, amb un excel·lent expedient, el 1871. Després d’alguns premis locals, el mateix any obtingué segona medalla a l’Exposición Nacional amb Presó del Príncep de Viana. És l’època de triomf de la pintura d’història i, malgrat que ell aviat desembocà en conceptes molt més amplis de l’art, també s’adscriví a la moda: Guillem de Vinatea exigint d’Alfons III la revocació del contrafurInici página (medalla d’or a la Nacional del 1878) o Expulsió dels jueus (Granada, Museo de Bellas Artes), començat a Roma, acabat a París i premiat a Berlín el 1890. Novus ortus, ambiciosa creació del 1881, també fou premiat amb medalla d’or a Madrid, i a partir d’aleshores inicià una etapa de pintor de composicions...  Segueix... 

52 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sala i Fugurull, Ramon  (Catalunya, s XIX – 1893)  Escriptor i eclesiàstic. Fou canonge penitencier del capítol de Vic. Dirigí el setmanari vigatà "La Veu de Montserrat". És autor de diversos escrits de caràcter religiós.

53 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sala i Gabriel, Joan  (Barcelona, 1867 - París, França, 1918)  Pintor. Format a Llotja i amb Gustave Courtois a París, on s'establí. Participà a salons de París, Moulins, Angers i Lió i obtingué diversos premis. Correcte i anecdòtic, hom destaca els seus nus i els seus retrats. Fou germà de Tomàs.

54 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sala i Gabriel, Tomàs  (Guissona, Segarra, 1857 – Barcelona, 1952)  Pintor. Germà de Joan. Pintà a l'oli, a l'aquarel·la i féu miniatures sobre vori; establert a París, col·laborà des d'allà a "L'Esquella de la Torratxa".

55 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sala i Guàrdia, Jaume  (Catalunya, s XVII – s XVIII)  Advocat i escriptor. És autor de bon nombre de poesies en català, inèdites. N'hi ha moltes de recollides al manuscrit del Parnàs Català, obra del també advocat Vicenç Domènec i Sabater.

56 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sala i Joanet, Carles  (Barcelona, 1905 - 9/jun/1991)  Escriptor i polític. S'inicià a "Solidaridad Obrera" i, convertit al catalanisme, fundà, amb Gassol i altres, la revista "Dansa, Pàtria i Art", on emprava el pseudònim de Frèbua. Fou membre de Palestra, col·laborador constant de Ràdio Associació de Catalunya i redactor de "L’Instant" i "Claris". El 1937 fou director general de ràdio de la Generalitat, i s’especialitzà en els reportatgesInici página en directe. Lluità al front i s’exilià el 1939. Habità a Cuba i a Mèxic, on fou secretari de la comunitat catalana. Publicà Acte de fe (1946), sobre l’Onze de Setembre. Retornà el 1948. Fou fundador del grup literari barceloní El Cimbori i secretari de la Penya Santamaria.

57 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sala i Manau, Joan  (Arenys de Mar, Maresme, 1895 - Catalunya, s XX)  Vidrier. Era fill de Benvingut Sala i Taxonera. Col·laborà assíduament amb el seu pare, a França, i en compartí el seu gran èxit.

58 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sala i Manau, Joaquim  (Barcelona, 1900 - París, França, 1923)  Vidrier. Fill de Benvingut Sala i Taxonera i germà de Joan, amb els quals col·laborà.

59 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sala i Marco, Rafael  (Vilanova i la Geltrú, Garraf, 1891 - Pasadena, EUA, 1925)  Pintor. El 1917 va realitzar la seva primera exposició de caràcter individual a les Galeries Dalmau de Barcelona. Juntament amb altres va ésser component del Grup de Vilanova, que es caracteritzà per l'estridència colorista a la manera dels fauvistes. Residí a Munic, Florència, Vilanova i la Geltrú i, finalment, anà a Amèrica, on morí.

60 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sala i Mitjà, Carles  (la Bisbal d'Empodà, Baix Empordà, 1941 - )  Ceramista. Format a l'obrador familiar, ha fet estades a l'Àfrica, l'Orient, l'Amazònia, Mèxic i el Japó per tal d'ampliar coneixements. Fruit d'aquestes experiències és una ceràmica de caire primitivista, que produeix simultàniament amb altres peces en les quals actualitza la tradició bisbalenca. L'any 1985 exposà una sèrie d'obres realitzades en col·laboració amb Modest Cuixart.

61 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sala i Molins, Lluís  (Santpedor, Bages, 1935 - )  Filòsof. Catedràtic de filosofia política a la Universitat de la Sorbona (París). Dedicat a l'obra de Ramon Llull i a la Inquisició, ha publicat La philosophie de l'amour chez Raymond Lulle (1974), Nicolau Eymerich. Le manuel des inquisiteurs (1973) i Le dictionnaire desInici página inquisiteurs, Valence 1494 (1981). Ha conreat la filosofia política en obres com ara La loi, de quel droit? (1977), Histoire des idéologies (1978) i Platon et Aristotele à la Renaissance (1978), les dues darreres en col·laboració, i s'ha mostrat partidari del pensament de Jankélévitch a Écrits pour Jankélévitch (1978). Altres obres: Sodoma: A l'alba de la filosofia del dret (1984) i Catalunya, Estat (1989).

62 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sala i Olivella, Ricard  (Barcelona, 1927 - 2009)  Escultor. Format a l'Escola d'Arts i Oficis i a l'Escola Superior de Belles Arts de Sant Jordi, de la qual després fou catedràtic de modelat i director (1971-75). Deixeble de Llorenç Cairó, ha seguit una tendència idealista influït per la seva admiració de l'art clàssic. Fou membre del grup Betepocs i participà en moltes de les seves exposicions. Premiat diverses vegades, sobresurten el premi d'honor i medalla d'or de l'Exposición Nacional de Sevilla (1965) i el premi Ciutat de Barcelona (1968). Té obres en diferents museus d'Espanya i d'Europa i una escultura al parc barceloní de Vil·la Amèlia, entre altres obres en llocs públics.

63 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sala i Ponsa, Elisenda  (Barcelona, 1938 - )  Ceramista. Formada a l'Escola Massana i amb Llorens i Artigas. Amplià els estudis a Estocolm. Aviat fou nomenada professora de treballs de gres a l'Escola Massana. L'any 1966 li fou concedit el premi de ceràmica Ciutat de Barcelona. Ha fet nombrosos plafons murals, com el retaule per a l'altar de les Carmelites Missioneres de Gràcia o els titulats Catalunya (1967) i Mediterrània (1970), i ha destacat en la investigació de noves formes ceràmiques i d'esmalts.

64 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sala i Rosselló, Gerard  (Tona, Osona, 9/mar/1942 - )  Pintor. Es formà a l'Escola Massana (1957-61) i a Belles Arts (1961-65) de Barcelona. El 1966 s'agrupà amb Arranz Bravo, Bartolozzi i Llimós i durant dos anys dugueren a terme una intensa activitat conjunta. La seva obra segueix una tendència progressiva vers la conceptualització, però després, sembla haver-se centrat cap a una intencionalitat eminentment crítica. Fou professor de l'Escola Massana on l'any 1974 fundà un seminari dedicat a la investigació i a la pràctica deInici página noves modalitats.

65 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sala i Saiós, Josep  (Manresa, Bages, s XVII - Catalunya, s XVIII)  Polític. Era doctor en dret. Tenia el càrrec de síndic de Manresa el 1713. Amb aquest caràcter assistí a la Junta de Braços reunida a Barcelona. Fou un dels nou representants del seu braç, el reial o popular, per a la comissió tripartita. Començades aquestes, Sala presentà una moció que arrencà els sis primers vots a favor de la resistència. Fou designat per a entrar a les juntes incorporades al govern provisional català.

66 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sala i Sanahuja, Joaquim  (Sabadell, Vallès Occidental, 22/mai/1954 - )  Escriptor. Estudià a Barcelona i a París, on ha residit molts anys. El 1973 publicà el llibre de poesia La veu del ciclista, integrat per proses evocadores, oníriques, d'un delicat humor. Després ha col·laborat amb regularitat a la premsa, en especial a "El Correo Catalán" amb comentaris culturals i sobre l'actualitat, i a nombroses revistes com "El Topo Viejo". Ha traduït poetes francesos contemporanis al català i ha publicat Planeta Miret (1981), prosa imaginativa i misteriosa. Ha prosseguit la seva obra amb els llibres de poesia Escriny Walpurgis (1989), El viatge a Tokushima (1993) i Pas de coro (1998).

67 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sala i Sánchez, Maximí  (Barcelona, s XIX – 1895)  Escultor. Estudià a Belles Arts i a l'Academia de San Fernando de Madrid. És autor d'un gran nombre d'imatges religioses, com la titular del temple de la Mare de Déu de la Mercè que coronava aquella basílica fins al 1936, obra col·locada el 1888.

68 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sala i Sasala, Ramon de  (Catalunya, s XVII)  Polític. Es destacà a la darreria del s XVII. El 1695 era veguer de Vic. Armà milícies populars i es posà al seu davant per combatre la invasió francesa. Després d'obtenir un triomf a Navata, s'uní a les milícies que conduïa Josep Mas de Roda i guanyà amb ell una veritable batalla al plana d'En Bas, on els francesos tingueren 260 morts, 136 ferits i 690 presoners.Inici página Perseguiren l'enemic que volia cremar Sant Esteve d'En Bas (Garrotxa) i li ho impediren. Lliuraren una nova acció al pont de Sant Roc i encara bateren novament els francesos en retirada en un combat al convent del Carme d'Olot. Participà després als atacs contra Castellfollit de la Roca.

69 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sala i Segura, Josep  (Catalunya, s XVII)  Escriptor. És autor de l'obra Bosquejo breve y epítome de las glorias consagradas al rey D. Carlos II, por haber llamado a su gobierno al Sr. D. Juan de Austria, su hermano. També deixà d'altres escrits.

70 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sala i Solé, Pere (Peret Blanc de Beget)  (Beget, Ripollès, 1917 – Camprodon, Ripollès, 1993)  Músic tradicional. Instrumentista de violí, féu d'enllaç amb les generacions joves que al final dels anys setanta arribaren fent expedicions de recerca musical a l'alta Garrotxa. Conservava un repertori important en quantitat i qualitat de sardanes curtes d'abans de Pep Ventura. Actuà molt de temps amb l'acordionista cromàtic de les Preses Alfons Faig, Fonso, i també amb el grup Tururut Bonaigua o formant duet amb Amadeu Rossell. Els darrers anys també actuà en els cicles de Tradicionàrius, del barri de Gràcia de Barcelona. Hom ha publicat el llibre Peret Blanc, violinista de Beget escrit per Jordi Roura i Francesc Tomàs, amb dades biogràfiques, partitures del seu repertori i un estudi del seu estil de tocar.

71 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sala i Taxonera, Benvingut  (Arenys de Mar, Maresme, 1870 - París, França, s XX)  Vidrier. Establert a París, on obtingué un gran èxit. Moltes de les seves obres foren adquirides pel govern francès. Són bon característics en la seva producció els animals, les gerres, les copes, de colors clars i formes guerxes. Els seus fills, Joaquim i Joan Sala i Manau, l'ajudaren i prosseguiren la seva tasca.

72 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaSala i Umbert, Pere  (Mataró, Maresme, 1842 – Barcelona, 1921)  Fabricant. S'establí a Barcelona, on instal·là els primers telers mecànics del país per a la fabricació de gèneres de punt.

73 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sala i Valldaura, Josep Maria  (Gironella, Berguedà, 30/mar/1947 - )  Poeta. La seva poesia combina la crítica social, el tema del viatge i la ironia: Mitoclàstia (1977), Tot extrem voler (1977), Camp d'esvorancs (1980), Reixa d'aigua (1982), Gual de camins (1985), L'agulla en el fil (1987), Ets arrel d'ala i de vol (1991) i Passeig de dins (1992). Ha editat també una Antologia de la poesia eròtica catalana del segle XX (1978) i la monografia Joan Vinyoli (1985).

74 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sala i Vilaret, Pere  (Vic, Osona, 1839 – Barcelona, 1916)  Filòsof i periodista. Havia estat ordenat sacerdot, però abandonà l'estat religiós. Fou col·laborador molt actiu d'"El Diluvio", diari barceloní.

75 CATALUNYA - CULTURA

Sala Mozart  (Barcelona, s XX - 1964)  Sala d'espectacles, situada al carrer de la Canuda. Els anys 1920 i 1930 fou una important sala de concerts; hi actuaren habitualment conjunts de cambra i s'hi celebraren recitals d'artistes internacionals. Després de la guerra civil fou dedicada a espectacles per a infants, que aviat esdevingueren bilingües. Des del 1964 és la sala d'actes del Centro Cultural Recreativo Aragonés.

76 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sala Solanes de Lunell, Maria  (Barcelona, s XVIII)  Dama. Fou admirada per la seva cultura. El 1775 traduí del francès i anotà l'obra La ciencia del gobierno.

77 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Salada, cala  (Sant Antoni de Portmany, Eivissa Cala de la costa occidental de l'illa, al nord de la vila i al sud del cap de Nunó.

78 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Inici páginaSalada, penya  (el Toro, Alt Palància Cim (1.581 m alt) de la serra del Toro, al sud-oest del terme, al límit amb Aragó.

79 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Salada, ribera  (Solsonès / Alt Urgell Riu del Pre-pirineu, afluent esquerrà del Segre, que neix al vessant meridional de la tossa de Cambrils (a l'extrem occidental de la serra d'Odèn), dins el municipi d'Odèn, de diverses fonts que sorgeixen dels terrenys triàsics fortament salinitzats de Cambrils, aprofitats tradicionalment per a l'obtenció de sal. Prop de Montpolt, al límit amb el municipi de Lladurs, rep, per l'esquerra, la important ribera de Canalda, que davalla de la serra del Port de Comte. Segueix la direcció nord-sud fins que penetra dins el municipi de Castellar de la Ribera. Després de passar per Ceuró, Ogern i Altés, s'uneix al seu col·lector a Bassella.

80 CATALUNYA - HISTÒRIA

Saladern  (Conesa, Conca de Barberà Antic lloc, castell i després quadra, al nord-oest del terme, a l'esquerra de la riera de Saladern, poc abans de la seva confluència amb la de Forès. Pertangué al monestir de Santes Creus. El lloc és esmentat ja el s XII.

81 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Salades, les  (Elx, Baix Vinalopó Rodal, a 1 km de la ciutat.

82 CATALUNYA - HISTÒRIA

Sala-d'Heures  (Santa Eugènia de Berga, Osona)  Antiga casa fortificada, a l'est del poble. L'antic castell d'Heures fou llegat a l'església de Vic el 1032 pel comte Berenguer Ramon I. Els cavallers Heures es destacaren en la història comarcal fins el 1229, que entroncaren amb els Santaeugènia. El lloc passà al s XV en poder del mercader Bernat Sala i adoptà el nou nom. La torre de Sala-d'Heures fou minada el 1938, durant la guerra civil, quan ja s'havia construït un modern casal neoromànic al seu costat. Resta l'antiga capella (s XII) de Sant Joan de Sala-d'heures.

83 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaSaladrigas, Francesc  (Barcelona, s XIX – 1865)  Escultor. Estudià a l'Escola de Llotja. Conreà l'escultura religiosa i també l'al·legoria decorativa. És autor dels grups infantils que figuren a les entrades del passatge Permanyer, a Barcelona.

84 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Saladrigas, Francesc d'A.  (Catalunya, s XVII – Barcelona, s XVIII)  Vidrier. És autor del rosetó de l'església de Sant Sever (1702). El seu fill, fit igualment Francesc, fou també un vidrier artístic bastant destacat.

85 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Saladrigas i Riera, Robert  (Barcelona, 12/feb/1940 - )  Escriptor. Ha conreat el periodisme en diversos mitjans de comunicació, així com la crítica literària a "La Vanguardia". Es donà a conèixer amb Entre juliol i setembre (1966, premi Joaquim Ruyra) i Boires (1969, premi Víctor Català). Confirmà les expectatives en la seva narrativa posterior: Aquell gust agre de l'estel (1976), Memorial de Claudi M. Broch (1986), Claris (1990), Tauromàquia, sol i lluna (1991), El sol de la tarda (1991, premi Sant Jordi), Un temps del diable (1994) i La mar no està mai sola (1996). Ha destacat també com a autor de literatura infantil i juvenil: L'Aleix, el vuit i el nou (1970), la sèrie de llibres El viatge prodigiós de Ferran Pinyol (1971-78), Visions de cada hora (1982) i Amic Lu (1995).

86 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Saladrigues i Oller, Ramon  (Bellpuig d'Urgell, Urgell, 1883 - 1953)  Escriptor i tipògraf. Dirigí "La Veu d'Urgell" de Mollerussa i "Lo Pregoner" (1921) de Bellpuig. Publicà els drames El captaire (1921) i Regeneració (1932), la comèdia El desertor i el llibre de poemes Engrunes (1928). Usà el pseudònim Tomàs Roure. Fou germà de Salvador.

87 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaSaladrigues i Oller, Salvador  (Bellpuig d'Urgell, Urgell, 1890 - Catalunya, s XX)  Eclesiàstic i escriptor. Germà de Ramon. És autor de diverses obres de tema religiós.

88 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Salaia, Joan  (València, s XVI – 1558)  Teòleg (o Celaia). Es doctorà en teologia a París (1522) i hi fou professor d’arts. Havent retornat a València, fou nomenat rector perpetu de la universitat i catedràtic de teologia tomista (1526). Publicà a París bon nombre de comentaris als escrits d’Aristòtil, Porfiri i Petrus Hispanus, i altres obres lògiques, entre les quals uns Magna exponsabilia (1518) molt celebrats al seu temps, i a València els quatre volums de les Sentències de Pere Llombard (1527-31). Fou un seguidor de l’escola terminista de John Mair i, amb cert eclecticisme, dels dogmes occamistes. A València imposà l’ensenyament d’Aristòtil seguint els comentaris de Tomàs d’Aquino i exercí un fort monopoli ideològic que impossibilità la docència universitària a erasmistes com Pere Joan Oliver (1528) i Pere Joan Nunyes. Aquest darrer li atribuí la responsabilitat de la desaparició dels vestigis romans de la ciutat per tal d’evitar tot rebrot de gentilitat.

89 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA

Salamanca, Cristòbal de  (Castella, s XVI - Catalunya, s XVI)  Tallista. Actiu a Catalunya el darrer quart del s XVI, on obrà el cadirat del cor del monestir de Montserrat, començat l'any 1578, del qual només resten uns fragments, i les reixes de la capella major. Hom no sap amb quin fonament li han estat atrbuïts un Sant Crist de mida natural que hi havia a la capella de Santa Gertrudis i les portes de la Col·lació del mateix monestir. També és autor (1588-92) del cadiram del cor de la catedral de Tortosa, substancialment danyat el 1936.

90 CATALUNYA-ARAGÓ - HISTÒRIA

Salamanca, tractat de  (Salamanca, Castella, 1505)  Acord signat entre Ferran II de Catalunya-Aragó, Felip I i Joana I de Castella, en virtut del qual es comprometien a governar conjuntament els regnes de Castella i Lleó. Felip i Joana serien jurats reis per les Corts, i Ferran, governador a perpetuïtat. La mort d'Isabel la Catòlica (1504) i la subsegüent regència de Ferran havien ajudat a les intrigues de la noblesa castellanaInici página (afavorida per Felip I i Maximilià d'Àustria) amb la formació d'un bàndol partidari dels Habsburg, el qual volia desplaçar Ferran. Per fer-hi cara, pactà amb Lluís XII de França (tractat de Blois, 1509) i es casà amb Germana de Foix. Fou per contrarestar els efectes d'aquesta aliança amb França que Felip inicià un apropament al regent de Castella, que portà al tractat de Salamanca.

91 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Salamanca i Navarro, Manuel  (Barcelona, 1932 - )  Pintor. Completà la seva formació a París. Ha exposat diverses vegades a Barcelona. També ho ha fet a Sitges, Sant Feliu de Guíxols, Palma de Mallorca i Madrid.

92 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Salamó, Simó  (Illa, Rosselló, 1706 - la Torre d'Elna, Rosselló, 1773)  Prevere i escriptor. Estudià a Illa i es doctorà en teologia a la universitat de Tolosa. Fou beneficiat de l'església del seu poble fins el 1755, que passà a ésser rector de Sant Feliu d'Avall i després d'Òpol (1759-68) i de la Torre d'Elna (1772). Amb Melcior Gelabert escriví obres en llatí: Compendiosa regula cleri (1753), Preparatio proxima ad mortem compendiosae regulae cleri ab iisdem auctoribus edita (1756), Regula cleri es sacris litteris... (1757) i, sobretot, l'obra ascètica en català Regla de vida, que constitueix una obra cabdal de la literatura de l'època. Aquesta obra fou completada per un Manual de càntics (1755) dels mateixos autors.

Anar a:    Sala ]    [ Sala, F ]    [ Sala, R ]    [ Sala i Co ]    [ Sala i O ]    [ Salada ]Inici página

A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Logo de Dades dels Països CatalansEntrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ BlocContactar amb Dadescat

© 2006-2016 Associació Sense Límits / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons

Sense Límits a Internet: Sense Límits / Alt Camp Info / Directori Alt Camp / Masia Virtual -