A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Inici ] Entrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ Bloc ]              Contactar amb Dadescat

Anar a:    Salan ]    [ Salau ]    [ Sale ]    [ Sales A ]    [ Salg ]    [ Saline ]

Els drets es prenen, no es demanen; s'arrenquen, no es pidolen. (José Julián Martí Pérez)

1 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Salana, tuc d'Era  (Salardú, Vall d'Aran Cim (2.480 m alt) de la serra que separa les valls de Valarties i d'Aigoamòtx, a l'antic mun. d'Arties, al sud del coll de Pruedo.

2 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Salanca, la  (Rosselló Gran plana costanera de la comarca, estesa entre el límit amb el Llenguadoc i el Tec, on comença el Vallespir, tot i que arriba, de fet, al nord, fins al cap de Leucata, i, al sud, fins al començament de la Costa Vermella, més enllà d’Argelers. Es tracta d’una zona de terres salades i pantanoses que han pres la forma d’una costa lacunar (els estanys de Salses i de Sant Nazari ocupen una part important de la seva superfície), recentment conquerida a la mar. Fou un centre de producció de sal (Sant Llorenç, Canet). En un sentit estricte, la Salanca comprèn només les terres entre la Tet i l’estany de Salses, que centra Sant Llorenç de la Salanca i que comprèn Sant Hipòlit de la Salanca, el Barcarès, Clairà, Torrelles de la Salanca, VilallongaInici página de la Salanca i Santa Maria de la Mar.

3 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Salanca, la  (Peralada, Alt Empordà Veïnat, prop de la confluència de les rieres d'Anyet i d'Orlina.

4 CATALUNYA-ARAGÓ - HISTÒRIA

Salandra, ducat de la  (Nàpols, Itàlia)  Títol concedit el 1613 a Francesc de Revertera i Ruffo, senyor de la Salandra. La grandesa d'Espanya li fou annexada el 1718 per Carles III al seu besnebot i quart duc Nicolau Hipòlit de Revertera i Pignatelli, primer comte de Tricarico. Continua en la mateixa família.

5 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Salano, Wilebald  Veure> Solano, Wilebald.

6 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA

Salanova  (Lasquarri, Ribagorça Masia i caseria, a l'esquerra de l'Isàvena.

7 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca de la Vall d'AranSalardú  (Vall d'Aran Municipi: 255,75 km2, 1.267 m alt, 1.760 hab (2015), (o Naut Aran). Situat a la capçalera de la Garona i la Noguera Pallaresa. El terme està format per un conjunt de pobles: Tredós (unit el 1952), Arties, Bagergue, Garòs i Gessa. De migrada agricultura (farratges i patates) i ramaderia (bovina, ovina i equina), la seva economia se centra en el sector terciari, afavorit pel turisme, especialment hivernal (estació de Vaquèira-Beret, inaugurada el 1964). La vila estigué fortificada i conserva part de les muralles, així com les ruïnes de l'antic castell de Salardú. Tant la població com el municipi té una mostra important d'art romànic (s XII-XIII): esglésies de Sant Andreu de Salardú (talla del Crist de Salardú), Santa Maria d'Arties, Sant Feliu de Bagergue, Sant Esteve i Mare de Déu de Cap d'Aran (ambdués a Tredòs) i Santa Eulària d'Unya. El terme comprèn, a més, els despoblats d'Eth Dossau i de Pujó i els santuaris de Montgarri i de Sant Martí de Corilha. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades

8 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaSalarich i Giménez, Josep  (Vic, Osona, 29/nov/1849 – 5/des/1930)  Metge. Era fill de Joaquim Salarich i Verdaguer. Fou regidor de Vic en diverses ocasions. Figurà entre els fundadors de l'Esbart de Vic. Era crític de la "Revista Mèdica" i corresponsal del "Diario de Barcelona". Publicà bon nombre de treballs sobre temes agronòmics.

9 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Salarich i Torrents, Miquel dels Sants  (Vic, Osona, 28/oct/1904 – 1996)  Metge i escriptor. Poeta tradicional, amb reflexs de Carner, publicà Els meus racons de Vic (1947), La finestra oberta (1954), Llaors i ofrenes (1956), Poemes de tarda (1964) i Secrets (1970). Entre els seus treballs monogràfics, cal destacar Història del Círcol Literari de Vic (1962) i Les societats recreatives vigatanes del vuit-cents (1973).

10 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Salarich i Verdaguer, Joaquim  (Vic, Osona, 16/set/1816 - Caldetes, Maresme, 4/mar/1884)  Metge, historiador i escriptor. Cursà la carrera de medicina a la Universitat de Barcelona. Fou un dels membres del Círcol Literari de Vic, cronista de la ciutat i autor de nombrosos treballs històrics i arqueològics, i d'un important herbari. Col·laborà en diverses revistes ("Lo Gay Saber", "La Renaixensa", "La Veu de Montserrat", etc). Entès en agricultura, propulsà la restauració de la sericicultura, i féu un replanteig de la vinya. És autor de Lo Castell de Vilatorta (1879), Lo Castell de Sabassona (1879) i Apuntes sobre los antiguos baños de Caldetas y sus celebrados baños minerales (1881).

11 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Salarsa  (Camprodon, Ripollès Poble de l'antic mun. de Beget, situat a la dreta de la riera de Salarsa, afluent de capçalera de la riera de Beget, que neix dins l'antic terme de Freixenet. L'església parroquial de Sant Valentí fou consagrada el 1168; és un notable exemplar romànic. El lloc, esmentat el 1017, fou delInici página monestir de Sant Joan de les Abadesses. Al s XVII era lloc reial.

12 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca del Pallars JussàSalàs de Pallars  (Pallars Jussà Municipi: 20,34 km2, 573 m alt, 359 hab (2015). Situat entre la serra de Salàs i la riba dreta de la Noguera Pallaresa, prop del pantà de Sant Antoni o de Talarn. Agricultura de secà; s'hi conreen cereals (blat, ordi, civada), patates, vinya, oliveres i farratges; també s'hi conreen arbres fruiters. Ramaderia (bestiar oví i porcí). Explotació forestal (serradores de fusta). Indústria de fabricació de rajoles. La vila és a la dreta del barranc de Fontfreda. Havia estat emmurallada i conserva alguns dels portals d'entrada; a l'església parroquial és venerada la Mare de Déu del Coll. Fora vila hi ha restes de l'antiga església parroquial de Sant Pere, romànica. El municipi comprèn, a més, el poble de Sensui i el llogaret del Mas de Balust. Àrees comercials de Tremp i la Pobla de Segur. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades - Fira d'Art

13 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Salas i Anton, Joan  (Sabadell, Vallès Occidental, 1854 – Barcelona, 1931)  Cooperativista, advocat i polític. Afiliat al partit republicà, el 1888 va ésser president de l'Associació de Corresponsals de la Premsa Nacional i Estrangera i el 1890 va fundar amb Odón de Buen "El Radical". També va fundar la Cambra Regional de Societats Cooperatives de Catalunya i Balears i la revista "Cooperativa Catalana" (1890). Va ocupar el càrrec de regidor de Barcelona (1901). Va ésser secretari de la Cambra de Comerç espanyola a Londres i va dirigir la revista "The Anglo-Spanish Trade" (1903-13). A les corts del 1916 va ésser diputat per Sabadell.

14 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Xavier de Salas i BoschSalas i Bosch, Xavier de  (Barcelona, 4/jun/1907 – Madrid, 3/jun/1982)  Historiador de l'art. Fill de l’enginyer de camins Xavier de Salas i de Milans. Es llicencià en filosofia i lletres a Barcelona i en dret a Salamanca i es doctorà en història a Madrid, on fou deixeble d’Elies Tormo. Amplià estudis a Viena i a Berlín. Professor auxiliar a la facultat de filosofia i lletres de Barcelona des del 1931. Fou secretari de Dionisio Ridruejo en el secretariat dels Servicios de Propaganda a Burgos (1937). Comissari delegat de la Dirección General de Bellas Artes a la direcció del Museu d’Art de CatalunyaInici página (1940-47), fou encarregat de la càtedra d’història de l’art a la Universitat de Barcelona (1943) i catedràtic (1945). Director de l’Instituto de España, a Londres (1946-62), i agregat cultural a l’ambaixada espanyola (1954-62). El 1962 obtingué la càtedra d’història de l’art de la Universitat de Madrid i esdevingué sotsdirector del Museo del Prado, del qual fou director des del 1970. Fou acadèmic de Bones Lletres de...  Segueix... 

15 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Salas i Ricomà, Ramon  (Tarragona, 20/abr/1848 – 4/abr/1926)  Arquitecte. Format a Barcelona, on obtingué el títol l'any 1873. Fou arquitecte provincial de Tarragona. És autor del monument a Roger de Llúria (Tarragona) i d'algunes obres de reforma i restauració a la catedral de Tarragona i als monestirs de Poblet i de Santes Creus, dels quals escriví unes guies.

16 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Manuel Salas i SuredaSalas i Sureda, Manuel  (Palma de Mallorca, 1880 – 23/feb/1942)  Industrial. De molt jove es féu càrrec dels negocis familiars, els més considerables dels quals eren La Petrolera del Molinar, empresa de refineria de petroli, i La Salinera Española (amb factories a Eivissa i a San Pedro del Pinatar). Fundà diverses empreses, que tingueren una considerable influència en l'economia illenca, entre les quals La Naviera Mallorquina i L'Agrícola Mallorquina. Féu grans inversions en la promoció del camp i introduí noves tècniques de conreus i d'adobs químics. Intervingué (1933-34) en l'establiment del Banco Español de Crédito a Palma. Políticament fou maurista i, encara que no ocupà cap càrrec en el partit, fou una de les seves personalitats més visibles; en diverses ocasions finançà campanyes electorals de Maura a Mallorca. Fou regidor de l'ajuntament de Palma (1909-13) i diputat provincial (1919-22).

17 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Salat, barranc  (Marina Alta / Marina Baixa Curs d'aigua, que neix al tossal de l'Aspre, al terme de Benissa, i després de còrrer entre les serres de Bèrnia i Oltà desguassa a la mar prop del límit entre els termes de Calp i d'Altea.

18 CATALUNYA - CULTURA

Inici páginasalat, parlar  (Catalunya)  Conjunt de parlars del català central. Caracteritzats per l'ús (com en el català insular o balear) de l'article es, sa, ses, derivat d'ipse, ipsa, en comptes d'el, la, els, les, derivats d'illu, illa. Es considera un subdialecte del català central. Es troba a Cadaqués i s'estén des de Begur fins a Blanes pels pobles banyats per la mar i els que estan a pocs quilòmetres de la costa. Salen especialment els més vells, com a registre aplicat al grup intern i que substitueixen per l'article literari en la comunicació externa. Un cert declivi del seu ús, especialment entre els joves, contrasta amb la gran vitalitat de què gaudeix a les Balears.

19 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Salat i Móra, Josep  (Cervera, Segarra, 1762 - Igualada, Anoia, 1832)  Numismàtic, advocat i historiador. El 1782 era professor de lleis a Cervera. Escriví un interessant Tratado de las monedas labradas en el Principado de Cataluña (1818), del qual restà inèdit el tercer volum. Publicà també un Catálogo de las obras que se han escrito en lengua catalana desde el reinado de Jaime el Conquistador (1819), que aparegué com a apèndix de la segona edició de la Gramàtica de Pau Ballot. Fou membre de l'Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona des del 1822. Deixà inèdits uns Apuntes para la historia de las invasiones de las tropas francesas en 1808.

20 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Salau, Françoy  (França ?, s XIV - Catalunya ?, s XV)  Escultor gòtic. Treballà en la decoració del Palau Reial a Poblet (1398-1408), obra de l'arquitecte Arnau Bargués, al qual substituïa quan aquest viatjava a Barcelona per supervisar les obres de la Casa de la Ciutat, que dirigia simultàniament. Hom li atribueix la imatge de Sant Rafael a la façana gòtica de l'ajuntament de Barcelona, deguda segons altres estudiosos a Pere Sanglada. Es creu que el seu estil és una premissa indispensable de l'art de Pere Joan. Per aixó es pensa en una possible col·laboració de Salau amb Anton Joan, germà de Pere, que devia actuar com a possible transmissor del nou decantament artístic, caracteritzat per una major llibertat imaginativa i un ritme més mogut i nerviós.

21 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaSalau, port de  (Alt Àneu, Pallars Sobirà Pas (2.087 m alt) de l'antic mun. de Gil, a la línia de crestes que separa el Pallars Sobirà del territori occità de Coserans (antic terme de Salau, de la vall del Salat).

22 CATALUNYA - HISTÒRIA

Salaverd  (Os de Balaguer, Noguera)  Antiga quadra, fins al 1964 del terme de Tragó de Noguera.

23 CATALUNYA - HISTÒRIA

Salaverd  (Tornabous, Urgell Antiga quadra.

111 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Salaverria, José María  (Vinarós, Baix Maestrat, 1873 - País Valencià, 1940)  Pintor. La seva formació fou autodidàctica, i els inicis de la seva carrera literària (Vieja España, 1907, i la novel·la La virgen de Aranzazu, 1909) demostren les seves afinitats amb l'anomenada generació del 98. Va viatjar per Espanya i Amèrica. La seva obra assagística revela una evolució ideològica -semblant a la de Maeztu- que el va dur cap a un tradicionalisme de filiació carlina: Afirmación española (1917), Alma vasca (1920) i España: pueblos y paisajes (1936).

24 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Salavert i Roca, Vicent  (Torrent, Horta, 10/mai/1911 – Madrid, 1993)  Arxiver i historiador. Estudià a la Universitat de València i es doctorà a Madrid el 1950. El 1943 ingressà a l’Arxiu de la Corona d’Aragó a Barcelona i hi realitzà treballs docents i d’investigació. El 1966 fou nomenat arxiver-bibliotecari de les Corts Espanyoles. Fou col·laborador a l’escola d’estudis medievals de l’Institut Jerónimo Zurita del CSIC i membre de diverses institucions internacionals. Publicà, de temes diversos, obres com ara: Cerdeña y la expansión mediterránea de la Corona de Aragón: 1297-1314 (1957), El tratado de Anagni y la expansión mediterránea de la Corona de Aragón (1952), La Corona de Aragón en el mundo mediterráneo del siglo XIV (1967), Los Archivos de Barcelona (1952) i Archivo de la Corona de Aragón. Guía abreviada (1958), en col·laboració.

25 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaSalazar, Benito Ignacio de  (Baños de Río Tovia, Castella, 1615 – Barcelona, 1692)  Eclesiàstic. Nomenat bisbe de Barcelona (1683-92), intervingué en actitud pacificadora en diversos conflictes. El 1689 fou president de la generalitat.

26 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Salazar i Andreu, Pere Fèlix de  (Eivissa, Eivissa, 1664 – Illes Balears, s XVIII)  Escriptor. Fill del governador del castell d'Eivissa. Seguí Joan Sureda i Villalonga perseguit per botifler i per això fou empresonat i emigrà. Havent retornat a Mallorca, fou tresorer del patrimoni reial. Escriví una relació, en castellà i en prosa i en vers, de les festes de la coronació i casament de Felip V (1702) i una Vida y muerte del Il... R. Llull (1702).

27 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Salazar i Navarro, Rodolf  (Alacant, 1880 – 1937)  Escriptor. Presidí el Cercle de Belles Arts d’Alacant i, havent-se traslladat a Madrid, treballà al diari "ABC" (1918), del qual fou cap de redacció (1929); féu crítica teatral a "Blanco y Negro". Col·laborà a publicacions literàries alacantines. Publicà, com a poeta, Ecos del alma (1901), Arpa sonora (1912) i, per al teatre, Náufragos de vida (1918), comèdia amb música de Rafael Campos de Loma. En català publicà una novel·la curta, costumista: Remediets i Frasquiteta (1902).

28 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Salbà i de Vallgornera, Miquel de  (Catalunya, s XVII)  Diplomàtic. Regent de la tresoreria de la generalitat. Fill de Miquel de Salbà i de Vallgornera. El 1659 fou comissionat amb el jurista Josep Romeu i Ferrer per fixar els límits fronterers establerts pel tractat dels Pirineus i el 1660 es reuní a Llívia amb Giacinto Serroni, bisbe d’Aurenja i delegat francès, i aconseguí de conservar per al Principat l’enclavament de Llívia. Posteriorment fou nomenat lloctinent general de Mallorca (1663-67). El 1682 fou creat marquès de Vilanant, antiga senyoria heretada de la seva mare Melciora de Vallgornera i de Llupià.

29 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaSalbà i de Vallseca, Miquel de  (Catalunya, s XVII)  Noble. Oïdor de l'audiència de Catalunya i regent de la tresoreria reial. Fou un íntim col·laborador del lloctinent general de Catalunya Joan Josep d'Àustria (1653-56). Es casà amb Melciora de Vallgornera i de Llupià, i foren pares de Miquel de Salbà i de Vallgornera.

30 CATALUNYA - HISTÒRIA

Salbana, torre  (Santa Coloma de Cervelló, Baix Llobregat)  Antiga quadra (dita abans de Sacort), prop del terme de Sant Boi.

31 CATALUNYA - HISTÒRIA

Salces de Ebro, comtat de  (Catalunya Títol concedit el 1924 al comerciant barceloní Dionís Conde i Gómez del Olmo (mort al balneari de Cardó, Baix Ebre, 1926), fundador de l'entitat Conde, Puerto i Cia i, més tard, dels grans magatzems El Siglo. La denominació es donà pel lloc on radicava el patrimoni familiar matern del concessionari (Salces, Santader). El seu nét i tercer titular Ricard Conde i Rosales ha estat moltes vegades campió de Catalunya i d'Espanya de natació i de waterpolo, així com internacional.

110 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Salcet, Mateu  (Illes Balears, s XIV - s XV)  Notari i cronista. Anotà tots els esdeveniments ocorreguts a Mallorca des del 1372 fins al 1408. Quadrado li atribueix unes Lamentacions referents a la catàstrofe de sa Riera esdevinguda l'any 1403.

32 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Saldaña i Beüt, Carles  Nom de l'artista de varietats, conegut com Alady.

33 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca del BerguedàSaldes  (Berguedà Municipi: 66,36 km2, 1.215 m alt, 288 hab (2015). Situat al peu del Pedraforca, prop del riu de Saldes, al nord-oest de la comarca. El territori és molt accidentat, amb el Pollegó Superior del Pedraforca (2.497 m alt) com a punt més elevat. Es conrea una petita part de la superfície total (farratges, patates i cereals), la resta del territori es poblada sobretot per boscos de pins i, en menor quantitat, per faigs i avets. Important ramaderia; sobretot la produccióInici página lletera. Mines de carbó. Al poble hi ha el castell de Saldes, restaurat en part, amb església romànica. Centre excursionista. Ruïnes de l'antic monestir de Sant Sebastià de Sull. El terme també té com a agregats els pobles de Maçaners i l'Espà. el llogaret de Molers i el santuari de Gresolet. Àrea comercial de Berga. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades

34 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Saldet  (Ventalló, Alt Empordà Poble, a la dreta del Fluvià, aigua amunt de l'Armentera. L'església parroquial és dedicada a santa Eugènia; havia estat sufragània de la de l'Armentera. Formà part del comtat d'Empúries.

35 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Saldoni i Remendo, Baltasar Simó  (Barcelona, 1807 – Madrid, 1889)  Músic i musicòleg. Estudià a l'Escolania de Montserrat. El 1829 es traslladà a Madrid, on el 1830 fou nomenat professor del nou Conservatori de Música de Madrid. És autor de l'opereta El triunfo del Amor, de les òperes Ipermestra (1838), Cleonice (1840), Saladino e Clotilde, Boabdil i Guzmán el Bueno, de diverses sarsueles i d'obres religioses, vocals i simfòniques. Fou membre de la secció de música de l'Academia de Bellas Artes de San Fernando des de la seva fundació (1873). Escriví diversos estudis d'història de la música: Reseña histórica de la Escolanía de la Virgen de Montserrat en Cataluña (1856), Diccionario boigráfico-bibliográfico de efemérides de músicos españoles (4 volums, 1868-81).

36 CATALUNYA NORD - MUNICIPI

Situació de la comarca del RossellóSalelles  (Rosselló Municipi: 6,12 km2, 15 m alt, 4.887 hab (2013), (fr: Saleilles). Situat a la plana del Riberal, entre la Fossella, al nord, i el riu Rard, al sud; al sud-est de Perpinyà. Agricultura de regadiu (fruiters, hortalisses). Al secà hi ha conreus de vinya, que ocupa la major part del terme i és la font de riquesa principal, una part és destinada a la producció de vi de taula, una altra a la de vi dolç de qualitat superior i la resta a vi d'aperitiu; hi ha un important celler cooperatiu. Indústria de la construcció. Població en ascens. El poble és situat a poca distància a l'esquerra delInici página Rard, al voltant de la seva església parroquial, romànica (s XI), que conserva els notables retaules de sant Mateu, de santa Clara i de sant Esteve, del començament del s XVII. El municipi se segregà el 1923 del de Cabestany. Ajuntament (en francès) - Turisme (en castellà)

37 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Salelles  (Sant Salvador de Guardiola, Bages)  Poble (280 m alt), situat en terreny pla. L'església parroquial, romànica, del s XI, modificada al XVII, fou filial de la seu de Manresa fins al s XIX. El celler cooperatiu, un dels més importants de la comarca, fundat el 1926, agrupa unes 300 famílies pageses, de Salelles i pobles veïns.

38 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Salelles, Blanca de  (Illes Balears, s XIV)  Filla de Ramon de Salelles. Es casà amb Pagà, el menor dels fills bastards de l'infant Ferran de Mallorca. El seu marit morí, fent costat a Jaume III, a la batalla de Llucmajor (1349).

39 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Salelles, Ramon de  (Illes Balears, s XIV)  Ric prohom mallorquí. Pare de Blanca de Salelles. El 1343, essent jurat de Mallorca, reté homenatge a Pere III, que es possessionà de l'illa.

40 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Salelles, Sant Joan de  (Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l'Heura, Baix Empordà Veure> Sant Joan de Salelles.

41 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Salelles, Sebastià  (Gandia, Safor, 1576 – Malta, 1666)  Canonista i jesuïta (1590). El 1611 passà a Malta, on professà en la Companyia de Jesús el 1614. Ensenyà durant divuit anys la teologia moral i fou consultor deInici página la inquisició de Malta, on gaudí de l'amistat del gran mestre Alofi de Wignancourt i de l'inquisidor i delegat apostòlic (1635-39) Fabio Chigi (després papa Alexandre VII), el qual en les seves Musae iuveniles (Anvers, 1654) l'exhortava a enllestir l'obra De materiis tribunalium S. Inquisitionis (en tres volums, Roma 1651-56).

42 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI

Situació de la comarca de la Vall d'AlbaidaSalem  (Vall d'Albaida Municipi: 8,63 km2, 350 m alt, 432 hab (2015). Situat al límit amb el Comtat, a la foia de Salem, que forma la vall alta del riu de Micena i al sud s'alça bruscament a causa dels vessants septentrionals de la serra de Benicadell, sector ocupat en gran part per boscs de pins. La base econòmica fonamental és l'agricultura, que ocupa la meitat septentrional del terme, més planera, amb fort predomini del secà sobre el regadiu (aigua de fonts). Els conreus més estesos són els cereals (blat i moresc), oliveres, vinya i melons. La indústria compta amb una fàbrica deInici página calçat. L'estancament demogràfic s'ha convertit en descens des del 1965. El poble, d'origen àrab, és al sector més pla; església parroquial de Sant Miquel. La baronia de Salem o Foia de Salem comprenia, a més, els llocs de l'Alcúdia de Salem, Benixervi, Elca, Beniatjar i el Ràfol de Salem. Àrea comercial de Gandia. Ajuntament

43 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA

Salenques, vall de les  (Montanui, Alta Ribagorça Vall del massís de la Maladeta, que forma, juntament amb la vall d’Anglos, que hi aflueix per la dreta, el sector nord de l’antic terme de Bono. És limitada per la línia de crestes formada pel pic d’Anglos (1 815 m alt), el cap de Llauset (2 852 m), el pic de Russell (3 205 m), la cresta de Tempestes (3 258 m), la cresta de les Salenques (sota les quals hi ha la gelera de les Salenques), el coll de les Salenques (2 801 m), el pic de les Salenques (2 986 m), el tuc de Mulleres (3 010 m), el pic de la Tallada (2 955 m) i els pics de la Fontana de Senet (2 630 m) i de Viella (2 572 m). És drenada pel riu de les Salenques, afluent de la Noguera Ribagorçana, per la dreta, i pels seus afluents, per la dreta, els rius del Cap de la Vall (emissari dels estanys del Cap de la Vall i Negre) i el riu d’Anglos.

44 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Inici páginaSaler, el  (València, Horta)  Llogaret, prop de la costa, al sud del poble de Pinedo (de la parròquia del qual depèn l'església de Sant Pasqual), davant l'extensa platja del Saler i al costat de la Devesa de l'Albufera. Inicialment es trobava al cordó litoral que separava la mar de l'Albufera, però els aterraments fets per a l'aprofitament agrícola d'aquesta han convertit les terres vers l'oest en terres d'arròs. Les recents urbanitzacions de tipus turístic, així com els incendis forestals, han posat en perill l'equilibri ecològic de la Devesa. Pertany a l'antic terme de Russafa.

45 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Salerm, Sant Joan  (Juià, Gironès Veure> Sant Joan Salerm.

46 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sales  (Viladecans, Baix Llobregat Santuari (la Mare de Déu de Sales), al nord-est del poble, prop del cementiri, dins la quadra Burguesa. El lloc és esmentat ja al s X, que fou adquirit pel monestir de Sant Cugat del Vallès. Passà, posteriorment, a un canonge de Barcelona, que en féu donació (1147) al capítol canonical, que el cedí a l'hospital de la catedral. Depengué fins al 1746 de la parròquia de Sant Climent de Llobregat. Sota l'ermita, prop de l'actual cementiri, hi ha les restes d'una vil·la romana del s I.

47 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Sales, Ascensi  (València, 1699 – Barcelona, 1766)  Eclesiàstic. Professor a la Universitat de València, prefecte d'estudis al Col·legi del Corpus Christi; canonge (1732) i rector del Col·legi dels Sants Reis, estigué vinculat al grup valencià de restauració intel·lectual. Bisbe de Barcelona (1755-66), consagrà l'església de Sant Miquel del Port (1755), promogué obres especials d'atenció als gitanos, i inicià el procés de beatificació de Josep Oriol (1759). Assistí al concili provincial de Tarragona del 1757 i portà la iniciativa per a la publicació de totes les actes dels anteriors concilis provincials.

48 CATALUNYA - HISTÒRIA

Inici páginaSales, baronia de  (Sales de Llierca, Garrotxa)  Jurisdicció senyorial centrada al castell de Sales que comprenia, a més, els llocs i parròquies de Toralla, Sadernes, Entreperes, Gitarriu i Montella. Apareix amb aquesta denominació vers la fi del s XIII, quan era una possessió dels Rocabertí, dels quals passà, per venda, als Cornellà (vers el 1338) i als Malart (1360) i per successió d’aquests darrers als Alemany de Bellpuig (vers el 1610). Des del començament del s XVIII hi hagué plets per la baronia, de la qual s’anomenen senyors, per una part, els Ros, els Hortafà i els Miró, i per l’altra els Llupià i els Cotoner, marquesos d’Ariany.

49 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sales, Carles  (Barcelona, 1728 – Saragossa, Aragó, 1788)  Escultor. Estudià a Madrid i fou pensionat a Roma. S'establí a Saragossa, on ensenyà modelat a l'escola que més tard es convertí en l'Academia de San Luis. Autor del gran relleu en marbre de l'Assumpció a la seu de la capital aragonesa, també s'encarregà de la capella del Pilar a la mateixa seu. La major part de la seva obra és a Aragó. A Catalunya intervingué en la capella de Santa Tecla, de Tarragona, i realitzà l'estàtua al·legòrica de la ciutat de Reus.

50 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Sales, Cristòfor  (València, 1763 – s XIX)  Arquitecte. Format a l'Acadèmia de Sant Carles de València, n'esdevingué acadèmic de mèrit (1785) i director. Fou arquitecte major de la ciutat de València, on projectà i dirigí la construcció del Teatre Principal, l'Escorxador i el Cementiri. També dirigí les obres de la universitat i les de diversos ajuntament (Algemesí), presons (Dénia) i cementiris (Catarroja, Massamagrell, Paterna, Riba-roja) del País Valencià.

51 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Sales, Francesc  (Catí, Alt Maestrat, 1668 – València, 1736)  Cronista. Arxiver beneficiat de la parròquia de Sant Bartomeu de València. Escriví unes Memòries de diferents successos de persones senyalades (del 1516 al 1700), original que recollí el seu nebot Tomàs Agustí Sales i Alcalà.

52 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sales, Galceran de  (Sales de Llierca, Garrotxa, s XII - Requena, Plana d'Utiel, 1184)  Fill d'Ermengol VIInici página d'Urgell i d'Arsenda d'Àger. En realitat hauria hagut de ser Galceran d'Urgell, però fou dit de Sales per ser nat en aquest poble i per haver-ne rebut la senyoria. El 31/des/1140 prestà homenatge al comte Ramon Berenguer IV de Barcelona pel castell de Ribes. Sostingué bandositats amb Ramon de Vilademuls. El 1166 fou un dels signants de la fundació del monestir de Bellpuig de les Avellanes. Fou assassinat a Requena, com el seu germà Ermengol VII, per agents del rei de Castella. Tingué un plet prolongat amb l'abat de Sant Joan, que no fou resolt per la cúria reial de Girona fins al 1187.

53 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Sales, illa d'en  (Calvià, Mallorca Occidental Illot de la costa meridional, davant Portals Nous.

54 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Sales, Joan  (País Valencià, s XVI)  Escultor. Era seguidor de Damià Forment. Conreà l'escultura religiosa.

56 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Sales, Lluís  (València, 1745 - Navaixes, Alt Palància, 1807)  Eclesiàstic. Frare dominicà, prengué l'hàbit el 1761. Del 1770 al 1790 fou missioner a Califòrnia. És autor d'unes Noticias de la California (1794) i d'altres obres que restaren inèdites.

57 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Sales, Miquel  (Catí, Alt Maestrat, 1695 – València, 1761)  Eclesiàstic. Molt entés en qüestions musicals, fou encarregat de la reforma del cant pla i de la confecció d'un nou llibre d'himnes a la seu valenciana. Important mestre de l'escola musical de Catí.

58 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sales, Rafael  (Catalunya, 1815 – Girona, 1849)  Guerriller. Fou un dels millors oficials carlins, més conegut pel sobrenom de Planadamunt. Morí afusellat.

59 CATALUNYA - CULTURA

Inici páginaSales Alternatives  (Barcelona, s XX - )  Projecte que coordina set sales teatrals: Artenbrut, Sala Beckett, Espai Escènic Joan Brossa, Teatre Malic, Sala Muntaner, Nou Tantarantana i Versus Teatre. S'agrupen a través de la Coordinadora de Sales Alternatives de Barcelona (COSABA), que, alhora, pertany a la coordinadora estatal de sales alternatives. En les darreres temporades hagueren de tancar dues sales per problemes econòmics, el Teatre Malic (2002) i l’Artenbrut (2005). Malgrat tot, la incorporació del Teatre de Ponent de Granollers i de la sala La Planeta de Girona, i la firma d’un conveni amb l’Institut de les Indústries Culturals de la Generalitat (2005), significà la consolidació del model teatral representat per aquest tipus de sales, i la seva extensió al conjunt del territori del país. Assumiren el projecte T6 de foment de la creació teatral nascut al Teatre Nacional de Catalunya, amb l’escenificació de nous textos teatrals.

60 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca de la GarrotxaSales de Llierca  (Garrotxa Municipi: 35,79 km2, 260 m alt, 139 hab (2015). Situat en un pla, a l'esquerra del riu Llierca, des de la serra de Gitarriu fins a la vall del Fluvià. Modesta agricultura de secà (cereals i patates) i ramaderia (bestiar boví i oví). Explotació forestal. La població es troba disseminada. El poble és centrat per l'antiga església parroquial de Sant Martí (antigament dita de Cabissó), a la zona de contacte entre la plana i la muntanya, a la dreta de la riera de Borró. L'origen del lloc és l'antic castell de Sales, les impressionants ruïnes del qual s'aixequen a 1 km en posició Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades

61 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Sales i Alcalà, Joan Baptista  (Albocàsser, Alt Maestrat, 1718 - Mèxic ?, s XVIII)  Missioner a Mèxic. Germà de Tomàs Agustí.

62 FRANJA PONENT - BIOGRAFIA

Inici páginaSales i Alcalà, Tomàs Agustí  (Valljunquera, Matarranya, 1707 – València, 1774)  Eclesiàstic i historiador. Era doctor en teologia. Fou cronista de la ciutat de València. Escriví obres de caràcter religiós, en llatí, i sobre temes històrics, en castellà, com ara Disertación histórica, crítica y expositiva del Sagrado Cáliz, Respuesta a cierta consulta sobre unos monumentos antiguos (1736), Apología crítica (1737) i Memorias históricas del antiguo santuario del Santo Sepulcro de Valencia (1746).

63 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ramon Sales i AmenósSales i Amenós, Ramon  (la Fuliola, Urgell, 1893 ? – Barcelona, 1/nov/1936)  Sindicalista. Es traslladà a Barcelona. El 1918 ingressà al Sindicat Mercantil de la CNT, però en desacord amb la ideologia llibertària que hi imperava -ell era carlí- l’any 1919, amb altres companys del Centre Obrer Legitimista, fundà la Corporació General de Treballadors (Unió de Sindicats Lliures). Hom l’identifica generalment com a cap d’aquesta organització, que es transformà durant l’època que Martínez Anido fou governador civil de Barcelona en un sindicat blanc que nodrí les colles de pistolers contra els sindicats únics cenetistes. En proclamar-se la Segona República, es traslladà a França. Més tard tornà a Barcelona i treballà, amb poc èxit, en la reorganització del Sindicat Lliure. Detingut la primavera del 1936, el 19/jul sortí de la presó, però poc després fou detingut i mort.

64 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Francesc Sales i CoderchSales i Coderch, Francesc  (Barcelona, 5/ago/1947 – 16/abr/1995)  Escriptor. Es llicencià en filosofia i lletres per la Universitat de Barcelona i fou professor de llengua i literatura de batxillerat. El 1981 guanyà el premi Víctor Català amb el recull de narracions Les alveolars a la Romània i després s'especialitzà en narrativa infantil i juvenil: Les cartes de la Mila (premi Vaixell de Vapor 1985), Escrit a l'ordinador (finalista del premi Gran Angular 1990), etc. També conreà la narrativa per a adults. Guanyà el premi Baldiri Reixac amb una programació de literatura universal per a cursos de BUP i el premi al millor programa de ràdio el 1983 per "Pati de lletres". També traduí diversos autors italians iInici página dirigí les col·leccions "L'Odissea" (Empúries) i "El Brot Jove" (Pòrtic).

55 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Jordi Sales i CoderchSales i Coderch, Jordi  (Barcelona, 1943 - )  Filòsof. Des del 1968 fou professor a la Universitat de Barcelona, on es doctorà el 1973, de la facultat de filosofia de la qual fou degà (1995-98) i on ha exercit una important tasca docent. El seu treball filosòfic se centra en la relectura d’alguns autors clàssics: Plató, Descartes, Kant i Husserl com a moment preliminar de l’elaboració d’una teoria de la racionalitat que ha estat exposada com a programa en el llibre Coneixement i Situació (1990). És també autor de diversos Estudis sobre l’ensenyament platònic, publicats des del 1992, i de A la flama del vi. El convit de Plató (1998). De 1990 a 2001 fou president de la Societat Catalana de Filosofia. Director de l’Anuari de la Societat Catalana de Filosofia. El 2009 fou elegit rector de la Universitat Catalana d’Estiu en substitució de Jaume Sobrequés i Callicó.

65 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Sales i Cotoner, Joan de  (Palma de Mallorca, 1741 – 1817)  Escriptor. És autor de diverses poesies líriques i del drama titulat Marc Antoni.

66 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sales i Ferré, Manuel  (Ulldecona, Montsià, 1843 - Vinaròs, Baix Maestrat, 1910)  Historiador i sociòleg. Catedràtic de geografia i història a la universidad de Sevilla (1874) i de sociologia a la de Madrid (1889), i fundador en aquesta darrera ciutat de l'Instituto de Sociología. És autor, entre d'altres, de les obres: Filosofía de la muerte (1877), El hombre primitivo y las tradiciones orientales (1881), Prehistoria y origen de la civilización (1883), Compendio de historia universal (1883 i 1886), Historia Universal (1884), Del origen del lenguaje, El descubrimiento de América según las nuevas investigaciones (1893), La transformación del Japón, Función del socialismo en la transformación actual de las naciones (1902), Nuevos fundamentos de la moral (1907) i Tratado de sociología (1889-1904), la seva obra cabdal.

67 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaSales i Folch, Núria  (Barcelona, 1933 - )  Historiadora. Filla de Joan Sales i Vallès. Llicenciada en història, fou deixebla de J. Vicens Vives i de Pierre Vilar. Publicà uns poemes d'avantguarda i realistes, Exili a Playamuertos (1961), i és autora de diverses monografies històriques, com Una vila catalana del segle XVIII (1962), dedicada a Valls, Història dels mossos d'esquadra (1962), Els caputxins catalans del Caroní i els generals de Bolívar (1967), Sobre esclavos, reclutas y mercaderes de quintos (1974), Els botiflers (1981) i La revolució catalana de 1640 (1991). Ha col·laborat en la Història dels Països Catalans (1980-81) coordinada per A. Balcells i en la Història de Catalunya dirigida per Pierre Vilar, de la qual ha escrit el quart volum, Els segles de la decadència (segles XVI-XVIII) (1984).

68 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Sales i Gomis, Jaume  (Borriana, Plana Baixa, 1816 – València, 1879)  Polític. Estudià lleis i fou (1860) degà del Col·legi d'Advocats de València. Afiliat al partit progressista, prengué part com a milicià nacional a les accions de Xest i Xiva durant la Primera Guerra Carlina. Fou membre de la junta revolucionària (1854), diputat a corts (1865) i president de la diputació provincial de València (1874-75).

69 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Sales i Reig, Jacob  (València, 1849 – Madrid, 1905)  Escriptor. Llicenciat en lleis i en filosofia i lletres, col·laborà, a Madrid, a "El Diario Español" i "El Gobierno". Afiliat al partit constitucional, fou director del seu òrgan, "El Diario de Valencia". Fou diputat (1881 i 1904) i governador civil d'Astúries i Huelva. Escriví sainets en català (Un granerer de Torrent, La gallina del veïnat i Pepa la bonica) i, en castellà, comèdies (Dos para dos, Entre marido y mujer, Virgen y mártir) i drames (La campana del suplicio i Las culpas de los padres).

70 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sales i Vallès, Francesc d'Assís  (Terrassa, Vallès Occidental, 1914 - Barcelona, 13/des/2005)  Matemàtic. Germà de Joan. Doctorat el 1946, obtingué dues vegades el premi "Torres Quevedo" del CSIC pels seus treballs en el camp de les probabilitats. Després els seus estudis derivaren cap a la lògica algebraica, i l'anàlisi aprofundida de les estructures algèbriques dels sistemes lògics. Ha estat catedràtic d'estadísticaInici página matemàtica i càlcul de probabilitats (1958), primer a la universitat de Granada i a la de Barcelona des del 1961. Fou acadèmic numerari de l'Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona (1976).

71 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Joan Sales i VallèsSales i Vallès, Joan  (Barcelona, 19/nov/1912 – 12/nov/1983)  Escriptor i editor. Havia pertangut al Bloc Obrer i Camperol. Va participar a la guerra civil des del bàndol republicà, on fou oficial. Del 1939 al 1948 va estat exiliat, successivament, a París, Santo Domingo i Mèxic, on fou un dels promotors de "Quaderns de l'Exili". A Barcelona treballà d'editor, essent l'ànima del Club dels Novel·listes. És autor de la novel·la Incerta glòria (1956, ampliada el 1969), premi Ramon Llull; la crítica l'ha considerada molt important per la vàlua intrínseca narrativa i creadora i com a testimoniatge de la guerra civil també des d'un vessant de confessió religiosa, constantment catòlica. Adaptà el Tirant lo Blanc per als infants (1954) i per al teatre (1958). Publicà un llibre de poemes, melangiós i simbolista, Viatge d'un moribund (1952), i traduí Dostoievski, Kazantzakis i Maurois al català. El 1976 publicà un extraordinari i extens testimoniatge de la guerra i de l'exili: Cartes a Màrius Torres, del qual es féu una selecció el 1986 amb el nom Cartes de la guerra.

72 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Saleta, Felip de  Veure> Saleta i Cruxent, Felip de.

73 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Saleta, Silvestre  (Sant Hilari Sacalm, Selva, s XVIII – s XIX)  Ciutadà. El 1809 organitzà a la seva casa pairal els auxilis per a 1.200 persones que, procedents de Vic, fugien dels napoleònics. Aquests cremaren després la casa de Saleta i l'obligaren a fugir. En recompensa per la seva generosa actitud li fou atorgada una condecoració especial i rebé el nomenament de secretari de guerra.

74 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaSaleta i Cruxent, Felip de  (Calella, Maresme, 1853 - Barcelona, 1878)  Escriptor. Advocat, residí a Barcelona, on cal·laborà a "La Renaixença" i "La Gramalla", que li publicà en fulletó el llarg poema patriòtic La morta viva. Publicà, a més d'alguns llibres de poemes en castellà, els reculls Guspires (1875) i Fantasies (1876).

75 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Saleta i Cruxent, Honorat de  (Calella, Maresme, 1844 - Villafranca, Navarra, 1915)  Militar i escriptor. El 1872 participà en la darrera guerra contra els carlins al País Basc. El 1884 era coronel i actuà de mantenidor dels Jocs Florals de Barcelona. Essent general, fou comandant militar de Saragossa. Fou membre de les Acadèmies de Bones Lletres de Barcelona i de Sevilla. Entre les seves obres cal esmentar Compendio de Historia de España (1870), Historia Universal (1872), Agricultura y Letras (1888) i Historia del regimiento de pontoneros (1892).

76 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Saleta i Llorens, Emili  (Reus, Baix Camp, 1888 – Barcelona, 1953)  Escriptor. Col·laborà a "De Tots Colors" (1908) i a "Ideari" (1929) de Barcelona, i a "L'Avi Muné" de Sant Feliu de Guíxols. Publicà l'entremés còmic Coincidències (1908), la novel·la La malalta (1911) i els reculls de poemes A l'ombra del camí (1924) -amb pròleg d'Ignasi Iglésies- i L'íntim refugi (1954).

77 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Salga Aguda, turó de  (la Quar, Berguedà)  Cim (1.171 m alt) de la serra que, a llevant de la de Picancel, separa les valls de Borredà i de la Portella, a ponent del coll de la Creu de Salga.

78 FRANJA PONENT - HISTÒRIA

Inici páginaSalgar  (Valldellou, Llitera Despoblat.

79 CATALUNYA - GEOGRAFIA

santuari de Salgar (Foradada, Noguera)Salgar  (Foradada, Noguera Santuari (Santa Maria de Salgar) i antic convent carmelità de la parròquia de Montsonís, en una gran balma oberta a l’estret de Salgar, congost pel qual corre el Segre entre les muntanyes de Montsonís i d’Antona (Artesa de Segre). Esmentat el 1192, vers el 1263 s’hi havia erigit un petit hospital sota l’advocació de sant Jordi. Confiat als carmelitans (1404), hi construïren un convent i ampliaren l’església romànica del s XII; el 1530 bastiren el claustre i el 1608 eixamplaren el convent. Els carmelitans foren exclaustrats el 1835 i el lloc fou venut el 1837, però continuà com a santuari. Els edificis foren malmesos durant la guerra civil. Posteriorment es restaurà el culte i el 1972 s’inicià una campanya de restauració per part d’un grup d’Artesa de Segre, parròquia a la qual fou cedit modernament el santuari.

80 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Salgot, Josep Anton  (Aiguafreda, Vallès Oriental, 1953 - )  Director cinematogràfic. Ha realitzat el curt-metratge Madison (1977), codirigit per C. Jover, i el llarg-metratge Serenata a la claror de la lluna (1978), que tracten aspectes de la joventut i de la burgesia benestant barcelonina. Es mostrà creador sensible i meticulós a Mater amatissima (1979-80), sobre el cas d'un nen autista.

81 CATALUNYA - HISTÒRIA

Salgueda, la  (Sant Pere de Torelló, Osona)  Antiga masia de la parròquia de Vidrà, situada dins l'antic terme del castell de Curull, en una petita vall afluent a la del riu Ges.

82 CATALUNYA - HISTÒRIA

Salí de Cardona, el  (Cardona, Bages Antiga colònia industrial del raval de la Coromina. Des de mitjan s XIX hi hagué una capella dedicada a la Nativitat de la Mare de Déu.

83 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaSalibarri, tuca de  (Lladorre, Pallars Sobirà Cim (2.537 m alt) de la línia de crestes que separa la vall de Cardós del País de Foix (vall de l'Artiga), entre el port de Lladorre i el de l'Artiga (al sud del qual hi ha el pic de Salibarri, 2.610 m alt).

84 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Salicrú i Puigvert, Carles  (Calella, Maresme, 22/feb/1884 - 1974)  Escriptor i eclesiàstic. Sobresortí com a orador sagrat. Col·laborà a diverses publicacions periòdiques. Escriví a la secció religiosa del diari "El Noticiero Universal", de Barcelona. És autor d'obres diverses com Análisis del suicidio, El empirismo y la metafísica, Orientaciones sociales, Aristóteles y el tomismo, Valoración cultural de la literatura y de la música, El somni d'una reina i El "raid" España Argentina.

85 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Salient, riu  (Vall d'Aran Curs d'aigua, afluent dretà de la Garona, que neix a la serra de l'Arenyo, rep, per l'esquerra, el riu de Burts i s'uneix al seu col·lector sota Vilac.

86 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Salies, coma  (Gausac / Viella, Vall d'Aran Coma, al límit dels dos municipis, tributària, per la dreta, del riu d'Et Joeu. És dominada, pel sud, pel pic de coma Salies (2.573 m alt).

87 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Salinas  (Alt Vinalopó Veure> Salines d'Elda, les.

88 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Salinas, Antoni Josep  (Catalunya, s XVIII – Castelló de la Plana, 1814)  Prelat. Fou nomenat bisbe de Tortosa el 1790. Durant la guerra del Francès abandonà la diòcesi enduent-se el tresor de la seu. Visqué a Onda i a Castelló de la Plana, on morí.

89 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Inici páginaSalinas i Garcia, Francesc  (Callosa de Segura, Baix Segura, 17/nov/1909 - Alacant, 30/mai/1987)  Poeta. És autor dels llibres poètics El rosal de los poemas (1959) i Treinta sonetos al aire (1964).

90 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Salines, les  (Manuel, Ribera Alta Jaciment de sal, a l'esquerra del riu d'Albaida. Explotades des del 1782, en temps de Carles III, el 1836 hi havia dues fàbriques, amb 487 basses per a l'evaporació de l'aigua de mar. La producció, al darrer quart del s XIX era de 10.000 quintars. Havien estat comprades a l'estat pel marquès de Vivel. Tancades per antieconòmiques el 1990, foren donades a l'exèrcit.

91 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Salines, les  (Maçanet de Cabrenys, Alt Empordà)  Santuari de la Mare de Déu de les Salines, als vessants meridionals del puig de les Salines (1.331 m alt), a llevant del roc de Frausa, al límit amb el Vallespir (els Banys d'Arles). La imatge és esmentada el 1329, i la tradició la fa una marededéu trobada.

92 CATALUNYA / CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Salines, pla de  (Toses, Ripollès / Vallcebollera, Alta Cerdanya Altiplà (2.502 m alt) de la serra que separa les dues comarques, a l'est del coll de Maians.

93 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Salines, punta de les  (Torroella de Montgrí, Baix Empordà)  Promontori de la Costa Brava, espadat damunt la mar, format per un contrafort del massís de Montgrí.

94 PAÍS VALENCIÀ  GEOGRAFIA

Inici páginaSalines, Sant Miquel de les  (Baix Segura Veure> Sant Miquel de les Salines.

99 ILLES BALEARS - MUNICIPI

Situació de l'illa de MallorcaSalines, ses  (Mallorca Oriental Municipi: 39,01 km2, 53 m alt, 5.018 hab (2015). Situat a l'extrem sud-est de l'illa, al litoral, a les ribes del torrent de Son Catllar, al sector de Migjorn, entre la marina i les serres de Llevant. L'activitat econòmica bàsica és l'agricultura, es conrea bona part del terme municipal. Hi predominen els conreus de secà sobre els de regadiu; els conreus més estesos són els cereals i els ametllers. També s'hi conreen arbres fruiters (figueres) i vinya. Ramaderia (bestiar boví, oví i porcí). Avicultura. Pedreres i salines. Indústria turística (colònia de Sant Jordi). Port esportiu a la platja des Dolç. Població en ascens. La vila és situada a ponent d'un turonet que vigilava les rutes de Palma a Santanyí. El municipi comprèn, a més, la colònia de Sant Jordi, el raval de sa Carroja i el veïnat de Cas Perets. Àrea comercial de Palma de Mallorca. Ajuntament - Col·legi

95 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Salines, ses  (es Mercadal, Menorca)  Urbanització, a la riba occidental del port de Fornells, al nord d'unes salines (Salines Noves i Salines Velles) la producció de les quals no arriba a cobrir el consum menorquí.

96 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Salines de la Ràpita, les  (Sant Carles de la Ràpita, Montsià Caseria (o les Salines de la Trinitat), formada al voltant de les salines de la Ràpita, situades a la barra deltaica de la punta de la Banya, que tanca el port dels Alfacs. Les antigues salines de Tortosa, explotades ja al s XII pels àrabs, ho continuaren essent després de la conquesta cristiana. Una novena part era per al rei i estigueren vinculades a la família Oliver. Exportaven sal a Nàpols i tota la Mediterrània. Abandonat el primer nucli (les Salines Velles), foren ocupades prop de 400 ha noves (les Salines Noves), de les quals hom extreu anualment unes 25.000 t, exportades en part al nord d’Europa.

97 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaSalines de la Trinitat, les  (Sant Carles de la Ràpita, Montsià Veure> Salines de la Ràpita, les.

98 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Salines de Sant Ferran, ses  (Formentera, Eivissa Caseria, dins la parròquia de Sant Ferran, prop de les salines de Formentera.

100 ILLES BALEARS - HISTÒRIA

Salines d'Eivissa, ses  (Eivissa Un dels antics quartons en què fou dividida l'illa després de la conquesta catalana, corresponent al terme municipal d'Algarb, per bé que no exactament. Correspongué a Guillem de Montgrí, que el deixà, per testament, a l'arquebisbat de Tarragona. Ha donat nom a les parròquies de Sant Francesc de ses Salines i de Sant Jordi de ses Salines. Prop de Sant Francesc i la platja des Codolar s'estenen les Salines d'Evissa, actualment explotades per la Salinera Espanyola SA; vora seu, a la costa meridional (terme de Sant Josep de sa Talaia), s'estén la llarga platja de ses Salines, de gran atracció turística.

101 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI

Situació de la comarca de l'Alt VinalopóSalines d'Elda, les  (Alt Vinalopó Municipi: 61,71 km2, 490 m alt, 1.597 h (2015), (cast: Salinas). Situat a l'àrea de parla castellana del País Valencià, al sud-oest de la comarca, al límit amb el Vinalopó Mitjà. Terreny muntanyós, accidentat per les serres de Cabrera, de La Umbria i la serra de les Salines (1.090 m alt), on s'aboquen els barrancs de Trasmasierra i Alaines. El paisatge, que és un exemple paradigmàtic del relleu subàrid, amb serres, glacis i la llacuna de les Salines, que abans de la dessecació ocupava 1,5 km2, amb 5 km de perímetre. Una revinguda del nivell de les aigües el 1751 obligà a desplaçar el poble 1 km al nord-oest. La meitat del terme és ocupat per pastura, pinedes i garriga rasa. Agricultura de secà dominada per la vinya, que és el conreu més important. Ramaderia de llana. El poble té un traçat quadriculat. L'església parroquial és dedicada a sant Antoni. Àrea comercial de Villena. Ajuntament (en castellà)

102 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Inici páginaSalinetes, balneari de les  (Novelda, Vinalopó Mitjà Antic balneari i caseria, al nord de la ciutat, al límit amb el terme d'Elda i de Petrer (una part de la caseria és en aquest darrer terme). Les deus d'aigües minerals, clorurades, sulfatoses bicarbonatades, sorgeixen a 20ºC. L'establiment balneari fou inaugurat el 1858.

103 CATALUNYA - HISTÒRIA

Salinoves  (la Baronia de Rialb, Noguera)  Antic castell i monestir (Sant Cristòfol de Salinoves), a la dreta del Rialb, al poble de Sant Cristòfol de la Donzell. El 937 el poble fou donat al monestir d'Elins, que hi erigí una església (consagrada a sant Cristòfol el 949) i dotà el lloc de cara a l'erecció d'un monestir filial. El 1090 ja no tenia comunitat i depenia com a simple propietat d'Elins. Resten ruïnes d'una església a la casa Olivelles, dites el Convent.

104 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Salionç  (Tossa, Selva Veure> Sant Lionç.

105 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Saliquet i Zumeta, Andreu  (Barcelona, 1877 – Madrid, 1959)  Militar. Lluità a Puerto Rico, a Cuba i al Marroc. Passà a Barcelona, on col·laborà en la repressió de la vaga general del 1917. El 1923 assolí el grau de general, al Marroc. Destituït per la República (1931), s’acollí a la llei Azaña i passà a la reserva. El 18/jul/1936 fou cap de la Junta Suprema de l’alçament a Valladolid, on s’apoderà de la capitania general. Formà part de la Junta de Burgos que nomenà Franco generalíssim. Dirigí l’ocupació de Madrid (mar/1939). Des d’aleshores hi residí. Fou cap del Tribunal para la Represión del Comunismo y la Masonería fins que morí.

109 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Salis, Pere  (Catalunya, s XVI)  Argenter. Autor de nombroses creus d'argent per a diferents parròquies de la comarca de Vic, ciutat en la qual tingué l'obrador (Santa Eugènia de Berga, 1567; Sant Andreu de la Bola, 1583; Malla, 1584; Santa Cecília de Voltregà, 1586). Obrà també la Veracreu de Sant Martí a AiguafredaInici página (1577) i la de Sant Martí Sescorts (1589).

106 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Salisachs i Roviralta, Mercè  (Barcelona, 1916 - )  Escriptora en castellà. Formada a la high life, la seva novel·lística respon a problemes psicològics lligats a una particular metafísica o a la classe de l'alta burgesia en què ha viscut. Entre d'altres, ha publicat: Una mujer llega al pueblo (1957), Adán helicóptero (1958), La estación de las hojas amarillas (1963), La última aventura (1967), La gangrena (1975, premi Planeta), La sinfonía de las moscas (1982), El volumen de la ausencia (1983) i La voz del árbol (1998). Ha escrit també contes i articles.

107 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Sàlit  (la Tor de Querol, Alta Cerdanya)  Llogaret, sota el coll de Bena, a la vora del riu de Sàlit, afluent, per l'esquerra, del riu d'Aravó.

108 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Salitja  (Vilobí d'Onyar, Selva)  Poble, a la dreta de l'Onyar, aigua amunt de Vilobí; comprèn diversos veïnats. L'església parroquial de Santa Maria havia estat possessió del monestir de Breda. En depèn el santuari de les Fonts. El lloc, esmentat ja el 1019, formava part del terme del castell de Brunyola.

Anar a:    Salan ]    [ Salau ]    [ Sale ]    [ Sales A ]    [ Salg ]    [ Saline ]Inici página

A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Logo de Dades dels Països CatalansEntrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ BlocContactar amb Dadescat

© 2006-2016 Associació Sense Límits / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons

Sense Límits a Internet: Sense Límits / Alt Camp Info / Directori Alt Camp / Masia Virtual -