A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Inici ] Entrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ Bloc ]              Contactar amb Dadescat

Anar a:    Salv ]    [ Salva i S ]    [ Salvador i G ]    [ Salvat ]    [ Salz ]    [ Samor ]

Una broma és quelcom de molt seriós. (Winston Churchill)

1 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Salvà, Antoni  (Illes Balears, s XVIII - Amèrica ?, s XVIII)  Religiós. Fou missioner a Amèrica. És autor d'una remarcable relació descriptiva sobre Xile i Río de la Plata.

2 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Salvà, castell  (Belianes, Urgell Veure> Castellsalvà.

3 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Salvà, Cosme  (Palma de Mallorca, v 1890 – 1922)  Anarco-sindicalista. Sabater, de molt jove col·laborà a "El Rayo" (1912-14) i fou un dels organitzadors del Sindicat Obrer del Calçat el 1914. A partir del 1916 formà part del comitè regional, que en ocasions presidí, de la Federació Regional del Treball de Mallorca, adherida a la CNT. Més sindicalista que no anarquista, creà el 1919 l’Ateneu Sindicalista de Palma, on dugué com a conferenciants, entre altres, Joan Peiró i Salvador Seguí. Fundà també "Cultura Obrera" (1919-24), que dirigíInici página (1919-22).

4 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Salvà, Melcior  (Catalunya, 1838 – 1915)  Economista i advocat. Fill de Jaume Salvà. Fou catedràtic a les universitats de Santiago i Madrid. És autor d'un bon nombre de llibres notables, com els titulats: Expresión de las ideas económicas en la literatura, que fou el seu discurs d'ingrés a l'Acadèmia de Ciències Naturals i Polítiques, Investigación acerca del capital (1876), Una nota acerca de Virgilio en el XIX centenario de su muerte, Las asambleas provinciales en el siglo de Augusto (1883), Las últimas teorias acerca del salario (1888), Historia de la doctrinas económicas (1899), El socialismo teórico y la democracia social práctica (1903), Infuencia de las ideas económicas de Herbert Spencer (1904), Los "trusts" de los Estados Unidos i Algunas teorías económicas contemporáneas.

5 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Salvà, Onofre  (Illes Balears, s XVIII)  Jurista. Recopilà les constitucions de Mallorca. També deixà una relació de fets contemporanis.

6 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Salvà, Pere  (Illes Balears ?, s XIII – s XIV)  Arquitecte gòtic. Dirigí les obres del Palau Reial de Mallorca i del castell de Bellver (1309-14), durant la primera meitat del regnat de Jaume II. La planta i el pati central són circulars, i la torre de l'homenatge té forma cilíndrica.

7 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Salvà i Balaguer, Rafael  (Palma de Mallorca, 1904 - Catalunya ?, s XX)  Pintor. S'establí a Sabadell, on fou deixeble de Vilà Cinca. Exposà individualment per primera vegada el 1929. Ha sobresortit com a paisatgista.

8 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Inici páginaSalvà i Ballester, Adolf  (Callosa d'En Sarrià, Marina Baixa, 1885 – 1941)  Advocat i escriptor. Llicenciat en dret a Madrid (1907), publicà diversos estudis sobre història del País Valencià: Sedición del año 1693 en el Reino de Valencia (1941), La villa de Callosa de Ensarriá (1960) i Bosqueig històric i bibliogràfic de les festes de moros i cristians (1958).

9 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Francesc Salvà i CampilloSalvà i Campillo, Francesc  (Barcelona, 12/jul/1751 – 13/feb/1828)  Metge, professor i investigador. Es llicencià en medicina a Osca i es doctorà a Tolosa de Llenguadoc. S'interessà per l'estudi de la física i i la meteorologia. Defensà la necessitat de la inoculació antivariòlica, estudià les diverses classes de febres i s'interessà per la higiene a la indústria del cànem. Exercí com a metge a Barcelona i el 1801 ocupà la càtedra de medicina clínica. L'estació meteorològica que dirigí funcionà durant quaranta anys; el 1784, ajudat per Francesc Sanponts, realitzà diverses proves d'elevació aerostàtica a Barcelona, set mesos després de les experiències dels germans Montgolfier. Interessat per l'electricitat, entre els seus treballs excel·leixen els de telegrafia. Construí un aparell transmissor de sis fils anterior al de Wheastone, i en les seves memòries preveié la possibilitat de la telegrafia sense fils; també ideà un barco-peix, apte per a la navegació submarina. En morir llegà el seu cos per a experiències de dissecció. Obres més importants: Pensamientos sobre el arreglo de la enseñanza del arte de curar (1812) i diverses memòries: La electricidad aplicada a la telepatia (llegida a l'Acadèmia de Ciències el 1795), Disertación sobre el galvanismo (1800) i una extensa obra de polèmica sobre innovacions mèdiques.

10 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Salvà i Mallén, Pere  (València, 1811 – 1870)  Llibreter i bibliògraf. Fill de Vicent Salvà i Pérez, seguí el seu pare en l'exili (1824) i estigué al capdavant de les llibreries que ell muntà a Londres i París. El 1847 retornà definitivament a València, on heretà (1849) la instal·lada allà. Tingué cura de diverses edicions del seu pare, especialment del Catálogo de la biblioteca Salvá (1872), una bona part del qual fou obra seva.

11 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaSalvà i Miquel, Josep Antoni  (Berga, Berguedà, 3/mar/1918 - Barcelona, 28/mai/2007)  Metge i farmacèutic. Membre de l'Acadèmia de Medicina (de la qual fou vicepresident) i de l'Acadèmia de Farmàcia de Barcelona. Fou catedràtic de farmacologia de les facultats de medicina de Cadis (1965), València i de la Universitat Autònoma de Barcelona (1971) de la qual ha estat degà i vice-rector. Autor d'un gran nombre de publicacions científiques, ha treballat principalment en temes de farmacologia i medicaments. Fou director de la revista "Avances en terapéutica".

12 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Salvà i Munar, Jaume  (Algaida, Mallorca, 13/des/1793 – Madrid, 17/oct/1855)  Metge. Germà del bisbe Miquel. Fou catedràtic i primer director del Col·legi de Medicina, Cirurgia i Farmàcia de Pamplona (1829), on publicà un periòdic mensual de medicina (1830) en el qual col·laboraren nombrosos metges mallorquins i catalans. Fou catedràtic a Madrid. Deixà inèdites nombroses obres professionals i publicà alguns discursos.

13 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Salvà i Munar, Miquel  (Algaida, Mallorca, 4/nov/1792 - Palma de Mallorca, 5/nov/1873)  Eclesiàstic i erudit. Secretari de la diputació provincial de Mallorca (1820-23) fins que fou desterrat. Visqué després a Madrid, on fou redactor en cap de la "Gaceta", auditor honorari del Tribunal de la Rota i bibliotecari del duc d'Osuna i de la reina Isabel II. El 1851 va ésser nomenat bisbe de Mallorca. És autor de diverses obres, com Memoria de los sucesos y varia fortuna del arzobispo de Toledo don Fray Bartolomé de Carranza, Ilustración sobre las Cortes de León del año 1020 y de Coyanza de 1050 i Historia del estado civil de los judíos en el reino de Aragón en los siglos XIII i XIV, entre d'altres.

14 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Salvà i Pérez, Vicent  (València, 1786 - París, França, 1849)  Editor. Fou diputat per València i el 1823 hagué d'emigrar per raons polítiques (restabliment de l'absolutisme). A Londres obrí una llibreria i ensenyà gramàtica castellana a l'Ateneu Espanyol. Establert posteriorment a París (1830), publicà una Gramática de laInici página lengua castellana (1830) i reuní una valuosa biblioteca espanyola, el catàleg de la qual va ésser publicat pel seu fill Pere Salvà i Mallén a València el 1872 (Catálogo de la biblioteca Salvà).

15 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Salvà i Ripoll, Antoni  (Palma de Mallorca, 1878 – 1949)  Polític. Advocat, germà de Maria Antònia. Membre de l'Associació per la Cultura de Mallorca i director de la revista "La Nostra Terra" en 1929-36, fou un dels fundadors del Centre Autonomista de Mallorca el 1930. Tingué més una activitat econòmica que no política: secretari del Banc de Crèdit Balear (1929-49) i president del Foment del Turisme (1934).

16 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Maria Antònia Salvà i RipollSalvà i Ripoll, Maria Antònia  (Palma de Mallorca, 4/nov/1869 - Llucmajor, Mallorca, 29/gen/1958)  Poetessa. Provinent d'una família de terratinents de l'illa, es va estar tota la vida a s'Allapassa (Llucmajor), gran propietat agrícola, llevat d'alguns viatges per Europa (Itàlia i Grècia) i per Àsia (Turquia, Síria, Palestina). Després d'haver fet conèixer diverses composicions com L'estiu, Del pla, Flabiol de pastor, publicà en un volum Poesies (1913). Seguint la tradició dels mestres de l'escola mallorquina, la seva obra intenta copsar tota mena de vivències poètiques, partint més d'un do intuïtiu que no pas d'una elaboració intel·lectual, alhora que tradueix les ambicions d'una classe benestant i rural. Apartada del món, la poesia canta la realitat que li és més immediata, en llibres com Espigues en flor (1926), El retorn (1934), Llepolies i joguines (1946), Cel d'horabaixa (1948) i Lluneta del pagès (1952). Desplegà una important tasca com a traductora en vers i en prosa: Les illes d'or i Mireia, de Frederic Mistral, Poemes, de Giovanni Pascoli, Els promesos, de Manzoni, i Geòrgiques cristianes, de Francis Jammes. El 1955 aparegué el seu llibre de memòries Entre el record i l'esperança.

17 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Salvà i Sàbat, Pere  (Torrent d'Empordà, Baix Empordà, 1816 - Palafrugell, Baix Empordà, 1874)  Guerriller. Era mestre d'escola, però s'uní als carlins el 1834 i aviat fou conegut pels atacs per sorpresa que realitzavaInici página contra les tropes isabelines. En diverses ocasions fou pres i condemnat a mort, però sempre aconseguí de fer-se escàpol. Indultat després del conveni de Bergara (1839), passà a l'Havana, on es dedicà al comerç i reuní una fortuna notable.

18 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Salvà i Salvà, Bartomeu  (Llucmajor, Mallorca, 1867 - Palma de Mallorca, 1956)  Lul·lista. Intervingué en la implantació a Mallorca, al començament del s XX, del Tercer Orde Regular de sant Francesc, en el qual ocupà càrrecs de relleu. Membre fundador de la Maioricensis Schola Lullistica (1935), publicà -entre el 1946 i el 1955- alguns treballs sobre Ramon Llull, al qual atribuïa el Llibre "de Benedicta tu in mulieribus", contra l'opinió de Salvador Galmés.

19 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Salvà i Simbor, Gonçal  (París, França, 1845 – València, 1923)  Pintor. Es formà a l'Acadèmia de Sant Carles de València i fou deixeble de Rafael Montesinos. Guanyà premis a València, Madrid i Sevilla. Fou professor i acadèmic de Sant Carles. Conreà la pintura històrica -Notificació de la sentència de mort a Maria Stuart (Museu d'Edimburg)-, el paisatge -Serra d'El Negrete i Paisatge amb la serra d'El Negrete al fons (Museu de Belles Arts de València)- i el retrat.

20 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Salvà i Tomàs, Pere A.  (Palma de Mallorca, 1950 - )  Geògraf. Llicenciat en geografia a la Universitat de Barcelona (1973), es doctorà el 1978. Professor des del 1973 a la Delegació de Filosofia i Lletres de la Universitat de Barcelona a Palma, actualment Universitat de les Illes Balears, en fou catedràtic de geografia humana. S'ha interessat per la geografia rural, especialment en els impactes de les activitats de lleure i turisme sobre l'espai rural i la seva població. Ha treballat sobre la pesca amb diverses publicacions, com La pesca (1987).

21 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaSalvà i Vallgornera, Miquel  (Catalunya, s XVII)  Diplomàtic. Regent de la tresoreria catalana quan Joan d'Àustria va governar Catalunya. Ell i Romeu de Ferrer foren els representants d'Espanya a la comissió franco-espanyola que procedí a la nova delimitació de la frontera després del tractat dels Pirineus (1659). Els comissaris espanyols i francesos, sense haver pogut arribar a un acord, van trametre als primers ministres Mazzarino i Haro les actes de les negociacions, perquè resolguessin la discrepància. Ambdós plenipotenciaris van encarregar a Miquel Salvà i Jacint Serroni la tasca d'escollir les poblacions de la vall de Querol que havien de pertànyer a França.

22 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Salvadany, sèquia de  (Sagunt, Camp de Morvedre Sèquia de drenatge, a la partida de l'Arrif, que arriba a la mar a través de l'estany de Puçol i de la gola de l'Estany. Fou feta fer el 1303 per Jaume II de Catalunya-Aragó.

23 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Jacint Salvadó i AragonèsSalvadó i Aragonès, Jacint  (Mont-roig del Camp, Baix Camp, 17/oct/1892 - Le Castellet, França, 27/ago/1983)  Pintor. Estudià a Llotja, Marsella i París, on anà el 1913. Exposà a les Galeries Dalmau el 1921. Anà a París el 1924 introduït per W. George, on treballà amb Derain i Picasso. Uhde i Charensol el consideraven un dels pintors més importants de la seva generació. Fins el 1936 alternà la seva residència entre París i Barcelona. La seva evolució passa per etapes molt definides marcades per trencaments. Els anys 1920 conreava l’expressionisme figuratiu, de profunda influència alemanya, d’on evolucionà vers un cubisme picassià. El 1936 entrà de ple al constructivisme abstracte, de formes evolutives sobre fons lliure i relligaments lineals, que els anys 1950 trobà la seva formulació definitiva d’ordre matemàtic, on els volums purs se superposen i els colors es matisen. La pintura de Salvadó tendeix a l’abstracció més pura, molt influïda per Mondrian, on la meditació interior determina unes composicions de volums i colors que podrien semblar recerques purament plàstiques. Molt conegut a Alemanya, Suïssa i França, exposà a diversos països. El 1961 féu les ceràmiques i els vitralls de l’església de La Forclaz, de l’arquitecte Novarina, que tingueren molt de ressò.

24 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaSalvadó i Castell, Hilari  (Barcelona, 16/feb/1899 – 20/feb/1966)  Polític. Membre de l'Esquerra Republicana de Catalunya. El 1937, en plena guerra civil, ocupà l'alcaldia de Barcelona, on substituí a Carles Pi i Sunyer. Destacà pels mètodes utilitzats en la defensa passiva contra els bombardeigs aeris, i arribà a pronunciar conferències sobre aquest tema a Londres. S'exilià pel gen/1939, però tornà a Barcelona al cap d'uns quants anys.

25 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Salvadó i Jassans, Josep "Jassans"  (Alforja, Baix Camp, 24/jul/1938 - Barcelona, 3/mar/2006)  Escultor. Es formà a Reus i del 1959 al 1963 a l’Escola Superior de Belles Arts de Sant Jordi de Barcelona. El 1960 entrà al taller de Joan Rebull, amb qui treballà fins el 1967, any en què ingressà de professor a l’escola Eina de Barcelona i instal·là taller propi. Professor de l’Escola de Sant Jordi el 1970, n'esdevingué catedràtic el 1976. El 1972 el seu nu assegut Waldesca guanyà el Primer Concurso Nacional de Pequeña Escultura a Valladolid, i l’any següent féu, a la Sala Parés de Barcelona, la seva primera exposició individual. Molt influït pel seu mestre, practica i defensa un classicisme pur, patent en els seus nus, d’acurada tècnica.

26 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Salvador, Antoni  (Ontinyent, Vall d'Albaida, 1685 – València, 1766)  Escultor. Deixeble de Josep Artigues a Xàtiva i de Lleonard Juli Capuç a València. Amplià estudis a Roma i per aquest motiu és conegut també amb el nom de Romà de València. És autor de diferents imatges del Crist (convent de la Misericòrdia, València; Trinitaris descalços, València).

27 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Salvador, el  (Onda, Plana Baixa Santuari (371 m alt), a la zona muntanyosa al nord de la vila, vora el límit amb el terme de Fanzara (Alt Millars). El 1724 fou renovada la primitiva construcció medieval, per a la qual havia pintat una imatge del Salvador Joan de Joanes.

109 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaSalvador, Joan  (Catalunya, s XVI - s XVII)  Arquitecte. Construí la sagristia de l'església parroquial d'Argentona (1583-89), amplià l'església de Santpedor (1596-98) i construí la capella de les Ànimes del Purgatori del mateix temple (1613).

28 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Salvador, Josep  (Catalunya, s XVIII - Poblet, Conca de Barberà, 1786)  Abat de Poblet. Fou elegit el 1784, després de quatre anys de seu vacant que hi hagué en acabar-se l'abadiat de Josep Güell. A la seva mort, la comunitat no es posà d'acord en l'ecció de nou abat, i fou imposat de reial ordre el castellà A. Vázquez de Varela.

29 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Salvador, Simó  (la Selva del Camp, Baix Camp, 1369 - Roma, Itàlia, 1445)  Eclesiàstic. Després de doctorar-se en dret a Bolonya es posà al servei de Benet XIII, papa d'Avinyó, en pugna amb el de Roma. El 1397 obtingué de Bonifaci IX un acord provisional per tal que no cedís a les pretensions dels ambaixadors de Castella, Anglaterra i França, que volien solucionar el Cisma amb la renúncia de tots dos papes. El 1404, després del setge francès d'Avinyó i del confinament de Benet XIII, continuà les seves ambaixades davant els pontífexs de Roma Innocent VI i Gregori XII, sense resultats positius. Acompanyà Benet XIII en la retirada cap a terres de Martí l'Humà i, finalment, a Peníscola. Deposat Benet XIII pel concili de Constança (1417), l'any següent el deixà, sota fermança d'Alfons el Magnànim d'ésser protegit personalment. Fou rector de Montblanc, canonge de Lleida i ardiaca de València. Féu encara algunes missions per compte del rei. El 1429 aconseguí la renúncia de Gil Sánchez Muñoz, que havia succeït Benet XIII amb el nom de Climent VIII. El 1433 rebé el nomenament de bisbe de Barcelona. Assistí a les Corts de Montsó (1435) i a les de Tortosa (1442), presidint el Braç eclesiàstic.

30 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Inici páginaSalvador de Godella, el  (Godella, Horta Santuari, pròxim al nucli urbà, construït el 1720 (i restaurat posteriorment) en substitució d'un altre d'existent ja el s. XVI (dedicat a la Purificació).

31 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Salvador d'Horta  (Santa Coloma de Farners, Selva, 1520 - Càller, Itàlia, 1567)  Religiós franciscà i sant. De família molt humil, passà la seva infantesa a l'hospital de Santa Coloma de Farners i, posteriorment, es traslladà a Barcelona a fer de sabater. Ingressà al convent franciscà de Santa Maria de Jesús. Professà a Horta de Sant Joan (Terra Alta), i hi visqué humilment. La fou atribuïda la facultat de guarir miraculosament els malalts. El 1565 anà a Sardenya amb el provincial de l'illa, i hi morí dos anys després.

32 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Salvador i Boscà, Joan  (Calella, Maresme, 1598 – Barcelona, 1681)  Farmacèutic i botànic. Féu nombrosos viatges per col·leccionar un gran herbari, considerat com el primer del país. Possà el fonaments del Museu Salvador, part del qual ha arribat als nostres dies i es conserva a l'Institut Botànic de Barcelona. Fill seu fou el famós Jaume Salvador i Pedrol.

33 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Salvador i de Solà, Iago-Cèsar de  (Madrid, 1890 – Barcelona, 1975)  Pintor, escriptor i crític d'art. Conegut per Yagocésar. Fou deixeble de Francesc d’A. Galí i de l’Acadèmia Baixas de Barcelona. Es presentà individualment el 1916 a Barcelona i hi participà en diverses exposicions, com també a París, a la Biennal de Venècia del 1924, etc. Pintor d’un simbolisme literari i casticista, publicà en castellà contes, novel·les i poemes i estrenà comèdies i drames amb certa influència valleinclanesca. Crític d’art a "La Esfera", "El Noticiero Universal", etc, publicà Sabor y pintura (1943), semblances d’artistes catalans del vuit-cents.Inici página Emprà el pseudònim de Fray Galán.

34 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Santiago Salvador FranchSalvador Franch, Santiago  (Alcorisa, Aragó, 1862 – Barcelona, 21/nov/1894)  Terrorista anarquista. Sense tenir un ofici definit, mantingué relacions amb el grup anarquista Benvenuto, implicat en l’atemptat contra Martínez Campos dut a terme per Paulí Pallàs. En acció individual, i per venjar la mort de Pallàs, el 7/nov/1893 llançà dues bombes Orsini al pati de butaques del Liceu i causà la mort de vint persones. Aconseguí de fugir i no fou detingut fins als darrers dies de desembre, a Saragossa. Dins la presó de Barcelona simulà ésser convertit pel jesuïta Goberna, però en ésser-li confirmada la sentència de pena de mort dictada l’11/jul/1894 reafirmà públicament el seu anarquisme. Fou ajusticiat el 21/nov, i amb ell sis més dels vint-i-set implicats en el procés, entre els quals l’anarquista Manuel Archs.

35 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Carles Salvador i GimenoSalvador i Gimeno, Carles  (València, 20/gen/1893 – 7/jul/1955)  Poeta i gramàtic. Mestre nacional, poeta important (epígon de l'avantguardisme de Salvat-Papasseit en els llibres Vermell en to major, 1929; Rosa dels vents, 1930; El bes als llavis, 1934; El fang i l'esperit, 1952), va fer una tasca molt important com a pedagog de l'idioma en introduir el fabrisme al País Valencià, cosa que va assolir amb ampli assentiment de la intel·lectualitat del país reunida a instàncies d'ell mateix a Castelló de la Plana el 21/des/1932, tot bandejant així diversos intents secessionistes. Va professar cursos de valencià a la Universitat de València i després de la guerra va idear i endegar els cursos de llengua valenciana a Lo Rat Penat, que van divulgar per tot el país la normalització fabriana, sàviament matisada per Manuel Sanchis Guarner en el pla científic i per ell mateix en el pràctic, dins el qual li són degudes obres didàctiques molt eficaces. Fundació Carles Salvador

36 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Inici páginaSalvador i Gómez, Llucià  (País Valencià, s XVII)  Pintor. Germà de Vicent. Deixeble de Jeroni Jacint d'Espinosa. És autor d'una Verge, que en porta la firma, i se li atribueixen una Santa Bàrbara i el retrat del Degà Fenollet (catedral de València) i un Sant Erasme (Sant Domènec, València). Hom li ha vist influència rubensiana.

37 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Salvador i Gómez, Vicent  (País Valencià, 1637 – 1680)  Pintor. Deixeble d'Espinosa. La seva obra acusa una marcada influència de Velázquez. Pintà natures mortes, ocells i temes d'inspiració religiosa. L'any 1670 dirigia la decoració del convent de Sant Domènec de València, al qual deixà nombroses obres. També pintà quadres d'història.

38 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Salvador i Heras, Francesc  (Barcelona, 1902 - s XX)  Poeta. Líric simbolista i popularitzant. Ha publicat Vallgorguina (1947), Mòduls (1950) i Suma d'aurores (1963). El 1959 contribuí a difondre en una campanya la figura de Salvat i Papasseit.

39 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Salvador i Lledó, Jeroni  (Barcelona, s XVII – 5/ago/1714)  Jurista. Era assessor jurídic del governador de Catalunya. El rei arxiduc Carles III el confirmà en el càrrec (1706) i li concedí el privilegi de cavaller (1706). Més tard fou magistrat de l'audiència i membre del consell reial. El 1713 formà part de l'expedició militar del general Nebot i d'A.F. de Berenguer. Tornà a Barcelona, on lluità en el setge de la ciutat. Morí en un atac al baluard de Santa Eulàlia.

40 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Salvador i Mascaró, Miquel Francesc  (Barcelona, 1663 - s XVIII)  Escriptor. El 1703 ingressà a l'Acadèmia Desconfiada. Escriví el tractat La verdad política.

41 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Inici páginaSalvador i Montserrat, Vicent  (València, 1825 – 1895)  Erudit. Fou tercer marquès de Cruïlles, baró de Planes i de Patraix. Pertangué al partit conservador i fou senador. Col·laborador destacat de la "Revista de Valencia", fou autor de les obres Reseña histórica de la maestranza de Valencia (1861), Los gremios de Valencia (1883), Guía urbana de Valencia antigua y moderna (1876) i de la biografia del seu besavi Joaquín Monserrat y Cruïlles (1880). Pertangué a la Societat d'Amics del País i d'altres institucions acadèmiques.

42 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Salvador i Pedrol, Jaume  (Barcelona, 1649 – 1740)  Botànic i farmacèutic. Viatjà per França i Espanya, acompanyat en algunes ocasions per Tournefort. Fundà a Sant Joan Despí un jardí botànic, que va ésser el primer de l'estat espanyol. L'herbari iniciat per ell i continuat pels seus fills es conserva a l'Institut Botànic de Barcelona, juntament amb la seva biblioteca i diverses col·leccions més.

43 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Salvador i Riera, Joan  (Barcelona, 1683 – 1726)  Botànic i farmacèutic. Fill de Jaume Salvador i Pedrol. El 1705 anà a París, on va formar-se al costat de Tournefort, Vaillant i d'altres. Viatjà, amb A. De Jussieu, per diverses zones de la península ibèrica i explorà també les Balears.

44 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Salvador i Riera, Josep  (Barcelona, 1690 – 1761)  Botànic i farmacèutic. Fill de Jaume Salvador i Pedrol i germà de Joan. Estudià medicina a Montpeller. Era membre de l'Acadèmia de Medicina, on féu conèixer diverses comunicacions. Els seus estudis botànics foren considerables, però orientats sempre en funcions terapèutiques i partint de les col·leccions del seu pare i del seu germà.

45 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Salvador i Segarra, Josefina  (Castelló de la Plana, 1920 - València, 20/mai/2006)  Violinista. Germana de Matilde. Estudià amb el seu pare, amb Abel Mus i, a París, amb René Benedetti i George Enescu. Ha realitzat actuacions com a solista amb orquestres i per a emissores de ràdio de tota Europa. Ha dedicat una importància especial a la música hispànica del s XVIII i a la música contemporània. Ha estat professora alsInici página cursos de Música en Compostela i actuà en la Setmana de Música Contemporània de Barcelona del 1975. Catedràtica de violí a l'Institut Musical Òscar Esplà, d'Alacant.

46 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Salvador i Segarra, Matilde  (Castelló de la Plana, 23/mar/1918 - València, 5/oct/2007)  Compositora. Germana de Josefina. Deixebla de Vicent Asencio, ha escrit música religiosa i un centenar de cançons. És autora de les òperes La filla del rei Barbut (1943) i Vinatea (1974), així com de ballets, entre els quals excel·leix El segoviano esquivo (1960).

47 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Salvador i Valls, Juli  (Barcelona, 1908 - 9/mai/1974)  Director cinematogràfic. Des del 1934 col·laborà en la realització de diversos films. El seu primer llargmetratge fou Se le fue el novio (1945). Dirigí Apartado de correos 1.001 (1950), film d’acció de notable realisme que no tingué tanmateix continuïtat en la seva obra posterior: Duda (1951), Lo que nunca muere (1954) i una llarga sèrie de films de consum.

48 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Salvaña i Comas, Joaquim Maria  (Mataró, Maresme, 1828 – Barcelona, 1902)  Naturalista. Es doctorà en farmàcia i des del 1849 fou professor de la Universitat de Barcelona. Fou membre de l'Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona a la qual regalà una col·lecció important de fòssils, plantes, etc. Fou col·laborador de "Crónica Científica" i publicà diverses obres, com Moluscos de España (1887) i Panorama zoológico (1888-89).

49 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Salvans i Bonet, Lluís  (Berga, Berguedà, 1891 – Barcelona, 1956)  Veterinari. Fou veterinari municipal de Sant Julià de Vilatorta, Berga i Barcelona. Destacà en els camps de la patologia, immunitat i zootècnia. El 1918 descobrí, per primer cop a l'Estat espanyol, la piroplasmosi bovina i féu treballs sobre el tractament de la mamitis contagiosa de les vaques amb antivirus. El 1947 obtingué el premi Rossell i Milà de Zootècnia pelInici página treball La mula catalana. L'any 1952 publicà una classificació bromatològica dels bolets i llur nomenclatura tècnica i popular. El 1953 rebé el premi Farreras per Construcción, organización e inspección veterinarias de mataderos.

50 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Salvany, Joan Tomàs  (Valls, Alt Camp, 1844 – Madrid, 1911)  Escriptor. És autor de poesies en castellà i de les narracions Concepción, De tarde en tarde i Un drama al vapor.

51 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Salvany i Oller, Josep  (Catalunya, s XVIII – s XIX)  Historiador. Publicà Reflexiones críticas sobre la antigüedad de la parroquia de Sabadell... (1844, 1888), Idea de la antigua iglesia de San Salvador de Rahona... i Memorias históricas, eclesiásticas y políticas de la villa de Sabadell.

52 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Salvassòria  (Morella, Ports Despoblat, situat al sud del terme, a la capçalera de la rambla de Cervera (dita aqui barranc de Salvassòria). Subsisteix la seva antiga església parroquial de Santa Llúcia. Actualment pertany a la dena de la Llècua.

53 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Salvat, Bernat de  (Catalunya, s XVI – Barcelona, 1620)  Prelat i frare franciscà. El 1610 fou elegit bisbe d'Urgell, com a successor d'Andreu Capella. Celebrà dos sínodes diocesans. Morí al convent del seu orde de Barcelona. Fou succeït pel peruà Luis Díaz d'Aux d'Armendáriz.

54 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaSalvat, Joaquim  (Barcelona, 1903 – 1939)  Compositor. Estudià a l'Escola Municipal de Música de Barcelona, on fou nomenat professor el 1934. És autor d'un quartet de corda, d'una sonata per a piano i d'algunes sèries de cançons.

55 CATALUNYA - EMPRESA

logo de Salvat EditorsSalvat Editors  (Catalunya, 1923 - )  Societat editorial. Els seus orígens daten del 1869, any de la creació de l'empresa Espasa Hermanos y Salvat. El 1897 Espasa y Compañía es dividí, i Manuel Salvat prosseguí les activitats editorials sota el nom de Salvat e Hijo, substituït posteriorment pel de Salvat y Compañía S. en C. (1901). L'editorial publicà aleshores (1910), en 3 volums, un Diccionari Enciclopèdic de la Llengua Catalana, que prenia com a punt de partida el de Pere Labernia i que fou dirigit per Cels Gomis i J. Fiter. Adoptà el nom de Pau Salvat el 1917 i el 1923, l'actual nom. El 1988 passà a formar part del grup francès Hachette. Des de la seva fundació, aquesta editorial mostrà preferència per l'edició d'obres científiques i enciclopèdiques, entre les quals destaquen Colección Agrícola Salvat...  Segueix... 

56 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Salvat i Ciurana, Ramon  (Barcelona, s XIX - v 1900)  Musicòleg i metge. Per motius professionals residí a Berlín i a Viena, on entrà en contacte amb la música de Wagner, de la qual esdevingué un apòstol fervent. El 1892 publicà Música del presente. Estudio filosófico-musical del wagnerismo i el recull d'articles miscel·lanis Desde Berlín. Més tard escriví la novel·la Dinamita psíquica (1894) i els estudis filosòfics Fe científica (1895) i Dios y el universo (1896).

57 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaSalvat i Crespí, Joan  (Barcelona, 1868 – 1938)  Musicògraf i pedagog. Dirigí la "Revista Musical Catalana". És autor d'obres didàctiques, com Escuela de Solfeo i Teoría de la música.

58 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Pau Salvat i EspasaSalvat i Espasa, Pau  (Barcelona, 20/des/1872 – 28/mai/1923)  Arquitecte i editor. Fill de Manuel Salvat i Xirivell. Titulat el 1894. Arquitecte municipal d'Igualada, hi féu l'escorxador i el Teatre Ateneu (1913). A Barcelona són obres d'ell l'editorial Salvat (1916) del carrer Mallorca, d'estil modernista, la casa Oller de la Gran Via (1903) i la Clínica Bartrina, a Gràcia. A Lleida féu el Casino amb la col·laboració de J. Gil. És autor també de la refineria de sucre d'Alagó i del projecte del Parlament de Mèxic. Com a editor, succeí el seu pare al front de l'empresa editorial a la mort d'aquest (1901), a la qual donà un notable impuls. Fou, a més, elegit president de l'Institut Català de les Arts del Llibre (1902-1906), president de la secció espanyola a l'Exposició internacional de les Arts Gràfiques i de la indústria del llibre de Leipzig (1917), i aquest mateix any presidí el Congrés Internacional d'Editors de Barcelona. El succeïren al capdavant de l'empresa els seus germans Ferran i Santiago.

111 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Salvat i Espasa, Santiago  (Barcelona, 1891 - 1971)  Editor. Fill de Manuel Salvat i Xirivell i germà de Pau, al qual va succeir, a la seva mort (1923), al davant de l'editorial Salvat. Fou president de la Unió Internacional d'Editors, de la Cambra del Llibre de Barcelona i del Gremi d'Editors de Barcelona.

59 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ricard Salvat i FerréSalvat i Ferré, Ricard  (Tortosa, Baix Ebre, 17/ago/1934 - Barcelona, 24/mar/2009)  Director teatral i escriptor. Llicenciat en filosofia i doctor en filologia hispànica. Com a universitari s'inicià en el teatre a través de l'Agrupació de Teatre Experimental. Fou un dels fundadors del Teatre Viu (1956) i creà el 1960 l'Escola d'Art Dramàtic Adrià Gual i el 1966 una companyia professional, ha través de les quals ha estat un promotor i un innovador excepcional. Ha fet amb èxit diversos muntatges sobre obres d'Espriu, especialment Ronda de mort a Sinera. Ha escrit diversos llibres de teoriaInici página teatral: El teatre contemporani (1966), Escrits per al teatre (1990), etc; i d'història del teatre: Adrià Gual i la seva època (1970), L'espectacle del XIX a Catalunya (1980) i Il teatro spagnolo del franchismo alla democrazia (1990). Com a novel·lista ha publicat Els espies (1959), Mort d'home (1961), Nord enllà (1962) i La cafetera (1963).

60 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Salvat i Juncosa, Francesc  (Girona ?, s XIX)  Mestre d'obres, agrònom i director de camins veïnals. Titulat mestre d'obres a Barcelona (1872) i a Madrid (1886). Fou membre de l'Associació Literària de Girona. Féu obres a Vilanova i la Geltrú, però treballà principalment a Girona (1872-1900). Féu la reforma de la fàbrica La Gerundense (1873-99), el col·legi de Caritat (1884(, la urbanització dels carrers de Miralles i de les Beates (1886), dirigí la conclussió de l'església del Sagrat Cor segons projecte de Martí Sureda i Deulovol, en col·laboració amb Manuel Almeda (1877-1901), la reforma de la fàbrica La Aurora i la construcció de la Granja Salesiana de Pedret (1892), la construcció de la capella neogòtica de les josefines (1893), el convent de les dominiques (1896) i la urbanització dels jardins del palau episcopal (1881-98). A part, construí la casa Girbau de Palafrugell (1895) i diversos habitatges particulars a Girona, que el convertiren en el màxim ideòleg de la urbanització de la carretera de Barcelona.

61 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Joan Salvat-PapasseitSalvat-Papasseit, Joan  (Barcelona, 16/mai/1894 – 7/ago/1924)  Poeta. Fill d’un fogoner que morí d’accident, l’acolliren a l’Asil Naval. De formació autodidacta, va ser redactor de la revista anarquitzant “Los Miserables” i de “Justícia Social” de Reus, on escrivia en castellà sota el pseudònim de Gorkiano. El llibre Humo de fábrica (1918) recull articles d’aquesta etapa. A vint anys es declarà dolorit, cristià i socialista. El 1917 publicà “Un Enemic del Poble”, amb el subtítol de fulla de subversió espiritual, i altres revistes de vida curta: “Arc-Voltaic”, “Mar Vella” (1919), en col·laboració amb Tomàs Garcés, i “Proa” (1921). Escriví, signant Aristarc, a “La Publicitat”. L’actitud inicial de revolta social fou duta al camp de la poesia, dominada pel noucentisme, moviment en el qual no participà, tot i que n’admirava alguns capdavanters. El manifest Contra els poetes en minúscula (1920), més que unInici página programa coherent d’estètica nova, era un crit contra l’estancament, el formalisme i les...  Segueix... 

62 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Salvat i Xirivell, Manuel  (Barcelona, 1842 – 1901)  Editor i impressor. Féu l'aprenentatge d'impressor a la casa de Magriñà i Subirana, i passà després a l'impremta de Jaume Jespús. El 1869 participà en la creació de l'empresa Espasa Hermanos y Salvat, convertida el 1881 en Espasa y Compañía, formada per ell i el seu cunyat Josep Espasa. L'any 1897 se separà de la societat per fundar-ne una altra, amb la denominació de Salvat e Hijo, que en un temps relativament curt es convertí en una de les editorials més importants de l'estat espanyol, gràcies a la modernització dels procediments tipogràfics. Fou soci fundador de l'Institut de les Arts del Llibre. Els seus fills foren Pau i Santiago Salvat i Espasa.

63 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Salvatella i Gibert, Joaquim  (Barcelona, 1881 – Madrid, 1932)  Advocat i polític. Afiliat al partit federal, fou diputat per Figueres (1905 i 1907). Fou un entusiasta defensor de Solidaritat Catalana i formà part de la coalició republicana a les corts del 1910, al terme de les quals va obtenir el càrrec de secretari del congrés. Després del fracàs de les eleccions del 1916, se separà dels federals i s'adherí al partit liberal dirigit per Romanones, amb el qual fou ministre d'instrucció pública (1918-19). L'any 1922 va tenir la mateixa cartera dins el govern de García Prieto. A l'adveniment de la dictadura de Primo de Rivera es retirà de la política.

64 CATALUNYA - HISTÒRIA

Salvaterra  (Benissanet, Ribera d'Ebre Despoblat, situat al vessant oriental de la serra de Cavalls.

65 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Salvaterra  (Rosselló Veure> Òpol.

66 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Salvatge, Pere  Veure> Pere Salvatge (joglar).

67 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaSalvatierra, comte de  Veure> Maestre i Laborde-Boix, Francesc (polític).

68 CATALUNYA-ARAGÓ - HISTÒRIA

Salvatierra, entrevista de  (Salvatierra, País Basc, 3/mai/1462 - )  Reunió celebrada entre Joan II de Catalunya-Aragó i Lluís XI de França. El rei francès oferí ajut a Joan II, seriosament amenaçat per la guerra que contra ell havia esclatat al Principat; aquest ajut era a canvi d'un pagament pel qual les rendes del Rosselló i la Cerdanya restaven obligades per valor de 200.000 escuts. Aquest pacte inicial fou modificat, al cap de pocs dies, per unes condicions més oneroses, en el tractat de Baiona.

69 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Salvia i Jiménez, Rafael Julià  (Tortosa, Baix Ebre, 1915 – Madrid, 1976)  Guionista i realitzador cinematogràfic. Llicenciat en lletres i en dret. S'inicià com a periodista i crític musical. El 1943 féu el seu primer curt metratge. El 1952 produí El Judes d'Iquino. Dirigí Leopold Querol a Concierto mágico (1952) i molts altres films, entre els quals els èxits populars Manolo, guardia urbano (1956) i Las chicas de la Cruz Roja (1958) i l'ambiciosa Una tal Dulcinea (1962). Adaptà al cinema obres d'Unamuno (Nada menos que todo un hombre, 1971, gran premi del Sindicato del Espectaculo) i Galdós (La duda, 1972). Féu per a la televisió la sèrie Cuentos y leyendas (1975-76).

70 ALGUER - BIOGRAFIA

Salvietti, Antonel·la  (l'Alguer, 1924 - )  Escriptora. Secretària del Centre d'Estudis Algueresos (1960) i presidenta (1974), ha estat guanyadora de nombrosos premis de poesia algueresa: als jocs florals de l'Alguer del 1961 i del 1962, als jocs florals de París del 1965 i del Premio Ozieri dels anys 1962, 1963, 1967 i 1969.Inici página El 1969 organitzà el Cor del Centre d'Estudis Algueresos.

72 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI

Situació de la comarca del Baix MaestratSalzadella, la  (Baix Maestrat Municipi: 49,88 km2, 339 m alt, 762 hab (2015), (o Salzedella, o Salsadella). Situat en un terreny muntanyós (serres de Vall d'Àngel i Talaies d'Alcalà), a les ribes de la rambla de Sant Mateu, formant part de l'antiga Batllia Major, al límit amb l'Alt Maestrat. Es conrea gran part de la superfície total del municipi; els conreus més estesos són l'olivera, seguida dels cereals, la vinya, els fruiters de secà i els ametllers. Ramaderia ovina, que ha anat perdent importància davant el bestiar porcí. Indústria artesanal (espardenyeries i derivats de l'agricultura). Població en descens. La vila és a la plana; l'església parroquial és dedicada a santa Maria. Hi ha encara diversos masos habitats dins el terme, la caseria de la Teulera i les ermites de Sant Antoni i de Sant Josep. Pertany a l'àrea comercial de Castelló. Ajuntament - Cursa Popular

71 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Salze, el  (Beneixama, Alt Vinalopó)  Llogaret, a l'est de la vila, a la dreta del Vinalopó. La seva església és dedicada a sant Vicent.

73 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sàlzer  (Odèn, Solsonès)  Llogaret (900 m alt), situat a la capçalera del riu de la Móra, afluent del Segre, centrat per la seva antiga església parroquial, que depèn de la de Valldan. Formà part, el s XIX, del municipi de la Móra Condal i Sàlzer.

74 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Salzet  (Cruïlles, Baix Empordà Nom antic de Sant Sadurní de l'Heura.

75 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Inici páginaSalzet, Mateu  (Illes Balears, s XIV – s XV)  Cronista. Era notari a Mallorca. És autor d'un Cronicó, on barreja notícies referents a Mallorca, escrites en llatí i en català, que corresponen al període 1372-1408. Aquesta obra era redactada als fulls en blanc dels seus protocols notarials, i fou parcialment transcrita pel pare Villanueva al seu Viaje literario a las Iglesias de España.

76 CATALUNYA - HISTÒRIA

Samà, marquesat de  (Catalunya Títol concedit el 1872, pel rei Amadeu I, a Antoni Samà i Urgellès, nebot del primer marquès de Marianao. Continua en la mateixa família.

77 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Samà, parc de  (Cambrils, Baix Camp Gran parc, al nord del terme, al límit amb el terme de Mont-roig del Camp. Fou construït el 1882 per Josep Fontseré i Mestre, per a residència de Salvador de Samà i de Torrents, marquès de Marianao. Ocupa 20 ha, amb jardins, un estany artificial i un sumptuós edifici. En destaquen el mobiliari colonial i la col·lecció de pintura. La biblioteca conté 4.000 volums.

78 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Samà i Coll, Salvador  (Barcelona, s XX - París, França, 1976)  Noble. Fill de Salvador de Samà i de Torrents, del qual heretà els seus títols.

79 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Salvador de Samà i de TorrentsSamà i de Torrents, Salvador de  (Barcelona, 17/abr/1861 – 28/jun/1933)  Polític. Besnebot de Salvador Samà i Martí, n'heretà el marquesat de Marianao i importants interessos a Cuba i a les Filipines. També heretà el marquesat de Vilanova i la Geltrú concedit a la seva mare, Rafaela de Torrents i de Higuero, el 1889. S'afilià al partit liberal i fou diputat a corts per Gandesa (1891-96); creat gran d'Espanya (1893), fou senador vitalici. Fou alcalde de Barcelona (1905-06 i 1910-11), membre de les juntes organitzadores de les exposicions de Barcelona del 1888 i del 1929 i regidor de l'ajuntament de Barcelona (1930-31). Publicà diversos articles sobre Cuba, i l'opuscle CuestionesInici página nacionales e internacionales (1900). Creà el parc de Samà, a Cambrils. Rebé l'orde del Santo Sepulcro i fou nomenat coronel honorari dels voluntaris de l'Havana. Els seus títols passaren al seu fill, Salvador de Samà i Coll.

80 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Samalcoreig  (Segrià Veure> Massalcoreig.

81 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Samalús  (Cànoves i Samalús, Vallès Oriental Poble, situat a la zona de contacte entre la depressió vallesana i el massís del Montseny, a la capçalera de la riera de Samalús , afluent per l’esquerra del Congost, on desemboca aigua avall de la Garriga. El lloc és esmentat ja el 1002. L’església parroquial de Sant Andreu és d’origen romànic, ampliada al s XVI. Conserva de la primitiva construcció l’absis (posteriorment fortificat) i la base del campanar. Prop seu hi ha la capella de la Salut. Dins el seu antic terme hi ha diverses i notables masies.

82 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Joan Antoni Samaranch i TorellóSamaranch i Torelló, Joan Antoni  (Barcelona, 17/jul/1920 - 21/abr/2010)  Industrial, esportista i polític. Seleccionador espanyol d'hoquei sobre patins, fou designat el 1954 delegat espanyol d'Esports i president del Comitè Olímpic Espanyol (1967-70). President de la Diputació de Barcelona (1973-77), fou nomenat ambaixador a Moscou (1977-80). Membre (des del 1966) i vicepresident (1974-78) del Comitè Olímpic Internacional, el 1980 fou elegit president de l'entitat, càrrec en el qual ha estat reelegit els anys 1989, 1993 i 1997; durant el seu mandat, la ciutat de Barcelona fou escollida seu dels Jocs Olímpics del 1992. President de la Caixa de Pensions (1988-90), el 1990 va ser nomenat president de la nova "La Caixa", càrrec que ocupà fins al 1999.

83 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Samària  (Pals, Baix Empordà)  Barri, al sud del nucli antic.

84 CATALUNYA-ARAGÓ - HISTÒRIA

Inici páginaSamatzal, baronia de  (Sardenya, Itàlia, s XVI)  Jurisdicció senyorial concedida a Felip de Cervelló i d'Alagó d'Arborea (mort d 1535).

85 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA

Àngel Samblancat i SalanovaSamblancat i Salanova, Àngel  (Graus, Aragó, 1/mar/1885 – Mèxic DF, Mèxic, 24/feb/1963)  Advocat, polític i periodista. Com a periodista, destacà per les seves campanyes anticlericals i antimonàrquiques a la premsa barcelonina, sobretot a "La Campana de Gràcia", que dirigí. Militant del Partit Republicà Català des del 1917, el 1931 fou elegit diputat per ERC. A causa de la guerra civil espanyola s'exilià a Mèxic. És autor de fullets editats per organismes obrers cenatistes: Bocanadas de fuego (1920) i La violencia. Renovación proletaria (1923), novel·les: Jesús atado a la columna (1925), La Ascensión de María Magdalena (1927), Barro en las alas, llibres d'assaig: El aire podrido. El ambiente social de España durante la Dictadura (1930), El odio a Lerroux, el mejor amigo de la República (1935) i memòries que tracten sobretot de la Barcelona republicana: Hubo una Francia (1945), Caravana nazarena. Éxodo y odisea de España (1936-1940).

86 CATALUNYA - HISTÒRIA

Sameda  (Folgueroles, Osona Antic castell medieval, del qual queden escasses ruïnes en un puig, prop del coll Sameda, a l'entrada de les Guilleries. Consta des del 992 i reemplaçà el veí castell de Sant Llorenç del Munt. La seva jurisdicció s'estenia pels termes de Sant Julià de Vilatorta i de Sant Sadurní d'Osormort, i més antigament pels de Folgueroles i Espinelves. El seu domini pertangué als Queralt i a la mitra de Vic. Més tard (s XIV) passà als Centelles, senyors del casal de Bellpuig de Sant Julià de Vilatorta.

87 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Josep Samitier i VilaltaSamitier i Vilalta, Josep  (Barcelona, 2/feb/1902 – 3/mai/1972)  Futbolista. Debutà a l’Internacional i passà al F.C. Barcelona a disset anys, on esdevingué figura mítica -"el rei del futbol"- i, amb Ricard Zamora, el més famós dels futbolistes catalans. Acabà la seva carrera activa al Real Madrid (1932-33), i al Niça durant la Guerra Civil. Jugà de mig i de davanter; era un gran golejador -féu més de sis-cents gols-, i es caracteritzà per una gran intel·ligència en el joc, combinada amb una gran habilitat. El seu joc alt, amb salts inversemblants, li valgué el renom d'homeInici página llagosta. Membre de l’equip internacional espanyol des de la seva formació per als jocs olímpics d’Anvers (1920), hi jugà vint-i-un partits fins el 1931. Entrenà l’Atlético de Madrid (1935-36) i el Barça (1944), del qual fou, fins a la mort, secretari tècnic -amb una breu temporada al Madrid (1962)-, i sobresortí per la seva intuïció en el fitxatge de jugadors (Kubala, Di Stefano, etc). Tingué, paral·lelament, una dimensió d’"home de món” i fou gran amic de figures com Carlos Gardel i Maurice Chevalier.

88 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Samont, tuc de  (Viella, Vall d'Aran Cim (2.500 m alt) de la línia de crestes que separa les valls de Varradòs i del riu Salient.

89 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Samora  (Sant Llorenç d'Hortons, Alt Penedès Veure> Sant Joan Samora.

90 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Samorera, Andreu  (València, s XIV)  Vice-canceller reial. Com a assessor jurídic de Pere III el Cerimoniós, li fou encomanat el procès pel qual Jaume III de Mallorca fou destituït i mort. Intervingué en l'expedició contra Mallorca (1343), però el 1347 es posà en contra de Pere III en passar-se als unionistes valencians, dels quals també fou l'assessor jurídic.

91 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Samorera, serra de  (Vall d'Aran Sector de la serralada que separa la comarca de Comenges, al nord del port d'Et Portillon.

92 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Sampedro i Lluesma, Francesc  (Canet de Berenguer, Camp de Morvedre, 28/gen/1934 - )  Futbolista. Jugà en diversos equips, entre els quals el Levante, el F.C. Barcelona, el Condal i el Mallorca. Fou l'autor del famós únic gol que donà la Copa d'Espanya al Barça (1957) en la final jugada contra l'Espanyol a l'estadi deInici página Montjuïc. Fou tres vegades internacional (1956, 1957 i 1960).

93 CATALUNYA - BIOGRAFIA

José Luis Sampedro SáezSampedro Sáez, José Luis  (Barcelona, 1/feb/1917 - Madrid, 8/abr/2013)  Economista i escriptor. Ha estat assessor del ministeri de comerç (1951-57) i del d'hisenda (1957-62). El 1952 obtingué la càtedra d'estructura econòmica a la Universidad de Madrid, que ocupà fins a la seva jubilació el 1987. El 1977 fou nomenat senador per designació reial. Entre les seves obres econòmiques destaquen Realidad económica y análisis estructural (1959), Fuerzas económicas de nuestro tiempo (1967) i Estructura económica (1969), en col·laboració amb R. Martínez Cortina. Ha destacat també com a novel·lista: Congreso en Estocolmo (1952), El río que nos lleva (1962), El caballo desnudo (1970), Octubre, octubre (1981), La sonrisa etrusca (1985), La vieja sirena (1990), Mar de fondo (1993) i Fronteras (1996). Fou membre de la Real Academia Española des del 1990.

94 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Samper, Baltasar  (Palma de Mallorca, 1888 – Mèxic, 1966)  Músic. Deixeble de Granados i de Pedrell. El 1939 s'establí a Mèxic, on va residir fins a la mort, i hi va fer una important tasca docent. En les seves composicions s'inspirà en la deu melòdica mallorquina. Obres: Danses mallorquines, Cançó trista, Ritual de pagesia, etc.

95 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Inici páginaSamper i Gordejuela, Hipòlit  (València, 1633 – Madrid, 1700)  Frare de Montesa. Fou doctor en dret i jurista notable, així com capellà d'honor de Carles II. És autor de treballs erudits i religiosos.

96 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Ricard Samper i IbáñezSamper i Ibáñez, Ricard  (València, 25/ago/1881 – Ginebra, Suïssa, 27/oct/1938)  Polític i advocat. Adscrit al radicalisme, col·laborà primerament a València amb el partit de Blasco Ibáñez i fou regidor de l'ajuntament valencià (1911 i 1920), diputat provincial i batlle de la ciutat (1920-22). Amb la proclamació de la II República, fou elegit diputat per a les corts constituents i va ocupar la cartera de treball dins el govern presidit per Lerroux (1933). Pel seu caràcter conciliador fou nomenat president del consell de ministres (abr/1934). Va haver d'enfrontar-se amb els greus problemes provocats per les vagues de pagesos, la detenció dels diputats socialistes, el conflicte amb la Generalitat de Catalunya i la petició d'autonomia del País Basc. Combatut per les dretes, que l'acusaven d'incapacitat per reduir els partits d'esquerra, i atacat per aquests per la duresa excessiva amb que havia actuat en la repressió de les vagues, el seu govern fou derrotat l'1/oct, quan la CEDA va retirar-li l'ajut. Formà part del govern presidit per Lerroux, però hagué de dimitir en ésser-li discutides les responsabilitats de la Revolució d'octubre. El 1936 s'exilià a Suïssa.

97 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sampere, Montserrat  (Barcelona, 1878 – 1950)  Pianista. Estudià amb el mestre Vidiella. Aconseguí premis importants. Sovintejà les seves actuacions com a concertista. Fou professora al Conservatori del Liceu de Barcelona.

98 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sampere i Passarell, Màrius  (Barcelona, 28/des/1928 - )  Poeta. Ha publicat L'home i el límit (1968), premi Carles Riba. Llibre de les inauguracions (1986, premi Miquel de Palol), Demiúrgia (premi Institució de les Lletres Catalanes de poesia 1998), etc. La seva poesia parteix d'una estètica de la quotidianitat, per evolucionar cap a reflexions més profundes, cap a tonalitats més interiors i líriques. Mestre en gai saber. HaInici página escrit també contes i narracions. Exponent del realisme social a Catalunya.

110 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sampietro i Marro, Mercè  (Barcelona, 24/gen/1947 - )  Actriu. Es donà a conèixer a El crimen de Cuenca (1980) i Gary Cooper, que estás en los cielos (1981), de Pilar Miró, directora amb qui també va fer Hablamos esta noche (1982), Werther (1986) i El pájaro de la felicidad (1993). Altres films: Estoy en crisis (1982), Extramuros (1985), Lluvia de otoño (1988), La herida luminosa (1997) i Cuando vuelvas a mi lado (1998). Ha destacat també a la televisió.

99 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sampsó, Francesc  (Girona, s XV - 1462)  Ciutadà. Era un dels homes més rics de Girona i poseïa un palau al carrer de Ciutadans. No fruïa de gaires simpaties. Representà a Corts la seva ciutat. Fou ambaixador a França del príncep Carles de Viana. El 1460 era un dels ambaixadors de la Generalitat a Lleida per negociar la llibertat del príncep, llavors empresonat per Joan II. El 1462 fou guanyat a la causa reialista per l'habilitat de la reina Joana Enríquez. El 6/jun/1462, a l'arribada pacífica de les tropes de la Generalitat que manava el comte Hug Roger III de Pallars, decidí lluir-se aprofitant que només tenia al davant el comte amb l'avantguarda i que el gros de les forces encara no havia comparegut. Féu una sortida per sorpresa, però la retirà en veure la rapidesa de l'alarma. Aleshores insultà des de la muralla els homes del comte. Aquests, exasperats, forçaren l'entrada a la ciutat i l'ocuparen fàcilment, amb el beneplàcid de la població. Sampsó i els seus seguidors hagueren de fugir a la Força, on passaria el setge sofert per la reina i pel príncep hereu Ferran. Dirigint els treballs de destrucció d'unes cases massa properes a la muralla, morí d'una sageta al cap.

100 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sampsor  (Prats i Sansor, Baixa Cerdanya)  Veure> Sansor.

101 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaSamso, Joan  (Gràcia, Barcelona, 1834 – Madrid, 1908)  Escultor. Estudià a Llotja i treballà a Barcelona fins al 1878, i s'establí a Madrid quan fou nomenat professor de l'Escuela Especial de Pintura y Escultura, y des del 1899 acadèmic de San Fernando. La seva obra se centra en imatges religioses per a esglésies, i es caracteritza per un monumentalisme inspirat en l'escola natzarena; l'escultura de la Verge Mare (1878), que guanyà primera medalla a l'Exposició Nacional, n'és un exemple típic.

102 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Samsó, Jordi  (Barcelona, 1929 - )  Pintor. Ha exposat diverses vegades a Barcelona i a Terrassa. Li han estat concedits diversos premis.

103 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Samuel Abenmenassé  (País Valencià ?, s XIII - Barcelona, s XIII)  Metge jueu. Pertanyent a la comunitat hebrea de Barcelona. Acomplí algunes missions diplomàtiques, com la realitzada prop del rei de Granada el 1294.

104 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Samuga  (Alt Empordà Veure> Muga, la.

105 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaSamuntà  (Alcover, Alt Camp Antic terme, a la dreta del riu Glorieta. Comprenia l'antic santuari de les Virtuts. En el lloc tingueren drets els comtes de Prades, que Joan Ramon Folc II de Cardona, casat amb Joana de Prades, vengué a l'arquebisbe de Tarragona a mitjan s XV. El s XIX el terme rural de la Plana i Samuntà fou agregat al municipi d'Alcover.

106 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Samuntà  (Sant Martí Sarroca, Alt Penedès Gran masia, situada prop de Romaní, al vessant oriental del serrat de Samuntà.

107 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Samuntà, el  (Súria, Bages)  Caseria (o els Tractets), al vessant nord-oest del puig de Sant Salvador, en el camí vell de Súria a Castelladral. El territori, abans plantat totalment de vinya (450-475 m alt), comprèn unes quantes cases, petites i disperses.

108 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Samuntà, el  (Mieres, Garrotxa Veïnat, dividit en els dos nuclis de Samuntà de Dalt i el Samuntà de Baix.

Anar a:    Salv ]    [ Salva i S ]    [ Salvador i G ]    [ Salvat ]    [ Salz ]    [ Samor ]Inici página

A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Logo de Dades dels Països CatalansEntrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ BlocContactar amb Dadescat

© 2006-2016 Associació Sense Límits / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons

Sense Límits a Internet: Sense Límits / Alt Camp Info / Directori Alt Camp / Masia Virtual -