A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Inici ] Entrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ Bloc ]              Contactar amb Dadescat

Anar a:    Sanchez d ]    [ Sanchis i R ]    [ Sane ]    [ Sanl ]    [ Sanp ]    [ Sans i C ]

Sempre estic aprenent. La làpida serà el meu diploma. (Eartha Mae Kitt)

1 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Sánchez de Castellar, Manuel  (Saragossa, Aragó, v 1630 – València, 1707)  Humanista. Mercedari, el 1659 fou destinat al convent de Santa Maria del Puig. Era bon teòleg i mestre de l'orde. Fou comanador de Terol i d'Oriola i predicador per Aragó, València, Múrcia i Barcelona. És autor de moltes obres sobre gramàtica, poesia i sintaxi i una obra sobre vides dels sants de l'orde de la Mercè, impresa entre el 1672 i el 1705. Escrivia en llatí i en castellà.

2 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sanchez i Deyà, Domènec  (Barcelona, 1852 – 1925)  Violinista. Seguí els estudis musicals al Conservatori del Liceu de Barcelona, on seria, més tard, professor de violí. Fou mestre auxiliar del teatre del Liceu i en diverses ocasions en dirigí l'orquestra. El 1909 anà a Buenos Aires, on fundà una acadèmia de música i esInici página dedicà a l'ensenyament de violí.

3 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sànchez i Ferrer, Concepció  (Barcelona, 1903 - )  Guitarrista. Estudià a l'Escola de Música amb Joan Nogués. Ha obtingut èxits remarcables.

4 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Sánchez i Garcia-Esteban, Pere  (València, 1902 – 1971)  Pintor, conegut també per Pere de València. Adscrit a la renovadora Sala Blava de València, es destacà a l'Exposició d'Art Noucentista de l'Ateneu Mercantil de València (1932) i el 1936 guanyà amb Primavera el tercer premi del Carnegie Institute de Pittsburgh. Especialitzat en el paisatge, el seu art intimista i líric superà definitivament la influència de Sorolla per esdevenir un pont entre la pintura figurativa d'abans i de després de la guerra civil. Nostalgia (1945. Museu de Belles Arts de València) és la seva obra més coneguda.

5 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sánchez i Gavagnach, Francesc de Paula  (Barcelona, 1845 – 12/set/1918)  Compositor. Estudià al conservatori del Liceu, on fou deixeble de Gabriel Balart. El 1867 estrenà la seva primera òpera, Rahabba, al Gran Teatre del Liceu. Amplià estudis a París amb Daniel Auber (1869-71), però els esdeveniments de la Comuna l’obligaren a tornar a Barcelona, on el 1881 estrenà l’òpera La cova dels orbs. Fou professor de teoria musical i de conjunt del conservatori del Liceu, que dirigí des del 1893. Deixà peces per a cant i piano (que ell anomenà simfomeles), música religiosa, una Teoría de la música (1888) i un Tratado de harmonía (1899), en col·laboració amb J. Ribera i Miró.

6 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Sànchez i Gonzalbo, Àngel  (Castelló de la Plana, 1894 - 1987)  Erudit i escriptor. Col·laborà en "El Crit de la Muntanya", "El Camí", "Arte y Letras", "Revista de Castellón", "Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura" i d’altres publicacions periòdiques. Publicà la novel·la curta Llauradoreta! (1915), el recull de narracions Bolangera de dimonis (1931), l’assaig El paisatge en la literatura valenciana (1934) i els estudisInici página Pintors del Maestrat (1932), Bernat Serra, pintor de Tortosa i de Morella (1935) i Pintores de Morella (1943), tots sobre els s XIV i XV. Fou un dels principals impulsors de la Societat Castellonenca de Cultura.

7 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sebastià Sánchez i JuanSànchez i Juan, Sebastià  (Barcelona, 10/nov/1904 – 1974)  Poeta. Nascut en una família de suburbi, féu tota mena d'oficis. Admirador i seguidor de Salvat-Papasseit, el 1922 publicà un violent i naif Segon manifest futurista català. El 1924 aparegué Fluid, assaig apassionat i recercador d'avantguardisme. Convertit al catolicisme, assimilà les formes del noucentisme, tot conservant, però, un aire d'adolescent meravellat. Col·laborà a "L'Amic de les Arts" i publicà Constel·lacions (1927), on barreja l'intimisme amorós amb l'idealització de les petites meravelles del suburbi, a l'igual que a Elegies (1928), Cua de gall (1929), on recull el famós poema Oda al Poble Nou, Divagacions (1929), Cançons i poemes (1931) i Poemes de promès (1933). Col·laborador del nou règim franquista, publicà un llibre circumstancial, Régimen (1940), i després Blanco y rosicler (1946) i Sonetos (1949), on palesa el seu do de llengües i el seu talent formal. Va reprendre el català amb l'antologia Prismes, Claror (1952), Principat del temps (1961), Somnis i èxtasis (1967), Seny d'amor (1969) i Escaiences (1974).

8 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Sànchez i Mercader, Trinitat  (Alacant, 1919 - )  Escriptora. El 1936 es traslladà al Marroc, on treballà per a l'administració del protectorat espanyol. Des del 1958 visqué a Granada. Fundà la revista "Al-Motamid", editada en castellà i en àrab. És autora dels llibres de poesia Pequeños poemas (1944), que signà amb el pseudònim de Tímida, i Tiempo a salvo (1956).

9 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sánchez i Vicario, Arantxa  (Barcelona, 18/des/1971 - )  Tennista. Guanyadora del torneig de Roland Garros en tres ocasions (1989, 1994 i 1998) i de l'Open dels EUA (1994), ha esdevingut una de les millors tennistes del món. El 1995 va ocupar breument la primera posició de la WTA. Fent parella amb Conxita Martínez ha aconseguit cinc Copes Federació (1991, 1993, 1994, 1996, 1998). Ha guanyat quatre medalles olímpiques als Jocs Olímpics de Barcelona 1992 i d'Atlanta 1996, dues d'argent i dues de bronze, en lesInici página proves individuals i en dobles. Premi Príncep d'Astúries d'Esports (1998).

10 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA

Sánchez i Vicario, Emili  (Madrid, 29/mai/1965 - )  Tennista. Guanyador de 15 títols ATP, arribà a ser setè del món el 1990. En dobles, prova en la qual arribà a ser primer del món el 1989, aconseguí els títols de Roland Garros (1988 i 1990; dobles mixtos el 1988) i del Open dels EUA (1988; i dobles mixtos, 1987), a més de les medalles d'argent als Jocs Olímpics de Seul 1988 i Barcelona 1992.

11 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sànchez i Vilanova, Llorenç  (Barcelona, 4/jul/1930 - )  Escriptor. Ha pres part en jocs florals i en certàmens literaris, però s'ha destacat per l'estudi del Pallars, lloc on residí: Historia del Común de Particulares de la Pobla de Segur (1952), Piedras venerables en la ruta del Pallars (1963), El Comtat de Pallars 768-1491 (1975), El temple parroquial de la Pobla de Segur (1983), etc. Ha conreat també el teatre.

121 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Jordi Sánchez i ZaragozaSánchez i Zaragoza, Jordi  (Barcelona, 13/mai/1964 - )  Actor i autor dramàtic. Autor i actor, entre altres obres, de Kràmpack (premi especial de la Crítica 1994) i Sóc lletja (1997), també escriví i estrenà per a l’escena Excuses (2001), amb Joel Joan, de la qual féu també una versió cinematogràfica, i Mamaaá (2002), amb Pep Anton Gómez. Ha interpretat també Sexes, dirigida per Pep Anton Gómez. Ha participat en pel·lícules com El perquè de tot plegat (1994), i ha escrit i interpretat per a la televisió Plats bruts, que rebé el premi Ondas 2002 a la millor sèrie, i L’un per l’altre (2004).

12 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA

Carmelina Sánchez-Cutillas i MartínezSànchez-Cutillas i Martínez, Carmelina  (Madrid, 1/gen/1927 - València, 22/feb/2009)  Historiadora, novel·lista i poetessa. És autora dels reculls poètics Un món rebel (1964), Conjugació en primera persona (1969) i Els jeroglífics i la pedra de Rosetta (1976), del volum de narracions Matèria de Bretanya (1976; premi Andròmina 1975) i dels estudis Lletres closes de Pere el cerimoniós endreçades al consell de València (1967) i Don Jaume el conquistador en AlicanteInici página (1958), així com de diversos articles i comunicacions. Néta de Francesc Martínez i Martínez, n'ha fet la biografia a Francisco Martínez y Martínez. Un humanista alteano (1866-1946) (1974).

13 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Sanchis i Albella, Joaquim  Veure> Sanxis i Albella, Joaquim.

14 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Josep Sanchis i BanúsSanchis i Banús, Josep  (València, 3/jun/1893 - Ibi, Alcoià, 22/jul/1932)  Metge i polític. Estudià magisteri, medicina i ciències físiques i químiques a València. Instal·lat a Madrid, s'especialitzà en malaties mentals i fou catedràtic de psiquiatria. Pertanyia al PSOE des del 1928 i presidí la casa del poble madrilenya. Fou diputat (1931) a les corts constituents de la Segona República, s'hi distingí per les seves intervencions sobre la llei del divorci. Dins el partit tracta de conciliar les diverses tendències; alguns medis postularen que substituís en la presidència Julián Basteiro. Publicà diversos articles científics i és remarcable la seva conferència Por que soy socialista (1930).

15 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Sanchis i Bergon, Josep  (Alhucemas, Marroc, 1860 – València, 1926)  Metge i polític. Llicenciat en medicina (1881), s'especialitzà en malalties nervioses i assolí un gran relleu professional. Fou president del Col·legi de Metges de València i de la Federació Espanyola de Col·legis Mèdics. Afiliat al partit liberal, fou alcalde de València (1906-07) i patrocinà la fundació de l'Associació Valenciana de Caritat (1906), que presidí. Publicà nombrosos treballs en revistes mèdiques. Fou pare de Josep Sanchis i Banús.

16 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Manuel Sanchis i GuarnerSanchis i Guarner, Manuel  (València, 9/set/1911 – 16/des/1981)  Filòleg, historiador i folklorista. Cursà els estudis de filosofia i lletres a la Universitat de València. El 1933 va publicar l'opuscle La llengua dels valencians, molt important en la tasca de conscienciació idiomàtica. Fou oficial de l'exèrcit republicà i, per això, condemnat a mort; bandejat, hagué de viure a Mallorca. Col·laborà en el Diccionari català- valencià- balear d'Antoni Maria Alcover i F. de B. Moll, en la part catalana de l'Atlas lingüístico de la Península (obra començada pel professor Tomás Navarro Tomás iInici página publicada pel CSIC). Amb la Gramàtica valenciana (1950), va proporcionar als escriptors valencians (amb molta prudència i amb sòlida preparació científica, tot aprofitant l'experiència empírica del Diccionari) la norma fabriana en una solució de compromís, no massa distant de la llengua parlada al país. Amb tot aquest treball lingüístic reblà la liquidació de les desviacions anarquitzants menada per Fullana...  Segueix... 

17 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Sanchis i Llacer, Vicent  (València, 1961 - )  Periodista. Treballà i col·laborà en diverses publicacions i editorials fins que fou nomenat director del setmanari d'informació general "El Temps" (1984-88), on havia treballat com a redactor. Posteriorment fou nomenat director de la revista "Setze", suplement en català de "Cambio 16", director del diari "El Observador" i director del diari "Avui" (1996). La seva activitat en televisió, com a guionista i director, es concretà en els programes Converses sobre Catalunya, Pares i fills, Stromboli i Cosi Cosà, entre d'altres, tots ells emesos per Televisió de Catalunya (TVC).

18 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Sanchis i Pascual, Francesc  (València, 1866 – 1934)  Socialista. Tipògraf de professió, presidí la Federació Socialista Valenciana i fundà el seu òrgan "República Social" (1831). El 1931 fou elegit diputat a les corts constituents pel PSOE.

19 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Sanchis i Roch, Vicent  (València, 1835 – 1876)  Sainetista. Després de rebre instrucció primària es dedicà a la confecció de palmes i palmons. Escriví diversos miracles de Sant Vicent, com El mut de Normandia i La mort de Sant Vicent, i el text d'una sarsuela, La lluna de Patraix. Compongué nombroses poesies amb motiu de les falles i dels miracles de Sant Vicent.

20 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Inici páginaSanchís i Sinisterra, Josep  (València, 1940 - )  Autor i director teatral en castellà. Director entre 1957 i 1966 de diversos grups de teatre, el 1977 fundà el Teatro Fronterizo i el 1981 l'Asociación Cultural Escena Alternativa. Assolí l'èxit amb ¡Ay, Carmela! (1986), adaptada al cinema; altres obres seves que cal destacar són La noche de Molly Bloom (1977), El cerco de Leningrado (1989-93) i El lector por horas (1996). Premi Nacional de Teatre el 1990 i Premi d'Honor de l'Institut del Teatre el 1997.

21 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Sanchis i Sivera, Josep  (València, 1867 – 1937)  Eclesiàstic i historiador. Havent seguit la carrera eclesiàstica, el 1903 fou canonge de la seu de Sogorb i més tard del capítol de València, d'on era també arxiver. Va pertanyer a l'Acadèmia de Bones Lletres, a l'Institut d'Estudis Catalans i a l'Acadèmia de la Història, entre altres centres. Els seus estudis se centren principalment en la València medieval. Cal esmentar: Historia de San Vicente Ferrer (1896), La orfebrería valenciana en la Edad Media (1924), Bibliografía valenciana medieval (1930), Dietari del capellà d'Anfós el Magnànim (1932) i Sermons de Sant Vicent Ferrer (1932).

22 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Sanchis i Yago, Rafael  (Castelló de la Plana, 1891 - País Valencià, s XX)  Pintor. Destacà pels seus quadres de jardins. Treballà molt a Amèrica. Fou professor i també director de l'Acadèmia de Sant Carles de València.

119 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Sánchiz, Francesc  (País Valencià, v 1740 - 1791)  Escultor. Deixeble d'Ignasi Vergara. Estudià a l'Acadèmia de Sant Carles de València, i n'esdevingué acadèmic de mèrit (1772) i tinent director (1774). També fou acadèmic de mèrit de l'Academia de San Fernando de Madrid (1779). És autor de La Transfiguració i de l'Al·legoria de Carles III, i de diverses imatges de sants per a la seu de València.

120 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Inici páginaSánchiz, Tomàs-Vicent  (País Valencià, s XVII)  Escultor. Deixeble de Joan Muñoz. Treballà a València, on sembla que introduí les columnes salomòniques, fins que a mitjan s XVII anà a Madrid i entrà al servei de Carles II. Esculpí diferents estàtues per al retaule major de l'església dels Sants Joans i el retaule major de l'església de Sant Domènec, ambdués a València.

23 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Sancho  (Mallorca, s XVIII - s XIX)  Veure> Sanxo (família de pintors).

24 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Sancho, Esteve  Veure> Sanxo, Esteve (pintor).

25 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Sancho, Salvador (II)  Veure> Sanxo, Salvador (II) (pintor).

26 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Sancho, Vicent  (Petrer, Vinalopó Mitjà, 1784 - França ?, s XIX)  Polític i militar. Tenia estudis de teologia i dret. Combaté la invasió napoleònica. Assoliria el grau de brigadier. Fou membre de la Junta Consultiva del regne (1820). Era diputat a Corts. Ocupà alguns càrrecs públics. Emigrà a França el 1823, a causa del seu ideari liberal. És autor de les obres Ensayo de una constitución militar (1813) i Organización de las milicias nacionales (1814).

27 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Sancho i Agustina, Agustí  (Bell-lloc del Pla, Plana Alta, 1896 – 1960)  Futbolista. Jugà al Gladiator, al TBH, a la UE Sants (1915-17) i al FC Barcelona (des del 1917). Passà la temporada de 1923-24 al Sants, però retornà al Barça. Mig centre, sobresortí pel seu joc de cap i la seva impetuositat. Fou el primer valencià a esdevenir internacional (1920), als jocs olímpics d'Anvers, i ho fou tres vegades.

28 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaSancho i Barreda, Miquel  (Catalunya, s XIX – s XX)  Pedagog i escriptor. Dirigí l'Escola Normal de Tarragona. És autor de llibres docents i de la novel·la històrica Agha, la hebrea.

29 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sancho i Marraco, Josep  (la Garriga, Vallès Oriental, 1879 – Barcelona, 1963)  Músic. Deixeble de J. Marraco. Escriví obres religioses, de cambra i escèniques. Dirigí diferents agrupacions corals i harmonitzà cançons tradicionals, com Muntanyes regalades, El mestre i Cançó del lladre.

30 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sancho i Piqué, Josep  (Pedret i Marzà, Alt Empordà, 1872 - Barcelona, s XX)  Pintor i dibuixant. Es formà a l'Escola de Belles Arts de Barcelona i també fou deixeble de Lluís Graner. S'especialitzà en la pintura de gènere i exposà per primera vegada a la Sala Parés el 1896. A més d'olis i pastels, féu remarcables dibuixos al carbó.

31 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sancho i Subirat, Alejandro  (Catalunya, s XIX – Barcelona, 1931)  Militar. Capità d'enginyers, s'apropà en 1929-30 a l'anarcosindicalisme català i col·laborà, tractant temes econòmics, a "Acción" i "Mañana" amb el pseudònim de Fernando Castillo. Tingué un paper destacat en el comitè revolucionari format al jun/1930 amb militars i anarquistes que preparà la conspiracio avortada de l'oct/1930, al marge del comitè sorgit arran del Pacte de Sant Sebastià. Fou detingut i empresonat al castell de Montjuïc, on morí.

32 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Sancho i Ventajol, Salvador  Veure> Sanxo i Ventaiol, Salvador.

33 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Inici páginaSancho i Vicens, Pere Antoni  (Palma de Mallorca, 1858 – 1943)  Arxiver. Llicenciat en filosofia i lletres, el 1881 ingressà al cos d'arxivers i bibliotecaris i exercí a la Biblioteca Universitària de Barcelona i a l'Arxiu Històric de Mallorca, que dirigi fins al 1928. Fou president de la Societat Arqueològica Lul·liana. Publicà Antics privilegis i franqueses del Regne (1911) i Memoria descriptiva del Archivo Històrico de Mallorca (1921), a més de nombrosos articles històrics i transcripcions de documents en els almanacs del "Diario de Palma" i el "Bolletí de la Societat Arqueològica".

34 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sancristòfol, Pere M.  (Catalunya, s XIX – s XX)  Forjador. Destacà pels seus treballs artístics, amb una bona producció de reixes i d'objectes decoratius de metall. A finals de la centúria passada assolí un prestigi remarcable en aquestes especialitats.

122 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sanctacília  (Catalunya, s XIV)  Jurista de qui no es coneixen dades biogràfiques, autor de la recopilació de les Consuetuds de la ciutat de Barcelona conegudes amb el nom d'Ordinacions d'En Sanctacília.

35 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Sancti Spiritu  (Gilet, Camp de Morvedre)  Veure> el Sant Esperit.

36 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sandalinas i Fornàs, Joan  (Barcelona, 1903 - 1991)  Pintor. Estudià a l'Ateneu Obrer i al Cercle de Sant Lluc. Durant els anys vint orientà la recerca plàstica vers el cubisme, a partir del qual arribà més tard a l'abstracció. En els primers cinc anys de la dècada de 1940, a Barcelona féu de lligam entre la tradició de la recerca plàstica moderna i els joves inquiets desconnectats d'ella a causa de la guerra civil. Exposà a la galeria que el marxant Dalmau tenia a Barcelona i participà a l'exposició que, en homenatge a aquest, tinguéInici página lloc a Barcelona el 1969.

37 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sanders, George  (Sant Petersburg, Rússia, 3/jul/1906 - Castelldefels, Baix Llobregat, 25/abr/1972)  Actor cinematogràfic. Entre els seus nombrosos films, en els quals ha encarnat sovint un tipus de personatge dur, irònic i cerebral, cal esmentar Rebecca (1940), The picture of Dorian Gray (1945), All about Eve (1950, Oscar al millor actor secundari), etc. Se suïcidà en un hotel de Castelldefels.

123 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA

Sandoval y Enríquez de Cabrera, Mariana de  (Castella, s XVII - 1651)  Dama. Filla de Francisco Gómez de Sandoval-Rojas y Manrique de Padilla. Setena marquesa de Dénia. Fou casada amb Lluís d'Aragó-Cardona-Córdoba y Fernández de Córdoba-Figueroa, duc de Sogorb i de Cardona.

124 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA

Sandoval-Rojas y de Avellaneda, Fernando de  (Castella, s XV - 1474)  Noble. Cinquè comte de Dénia. Estigué al servei d'Alfons IV i Joan II de Catalunya-Aragó. Fou pare de Diego Gómez de Sandoval-Rojas y Manrique de Lara.

118 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA

Francisco Gómez de Sandoval-Rojas y de BorjaSandoval-Rojas y de Borja, Francisco Gómez de  (Tordesillas, Castella, 1553 - Valladolid, Castella, 17/mai/1625)  Privat de Felip III. Fou el cinquè marquès de Dénia. Fill i successor de Francisco Gómez de Sandoval-Rojas y de Zúñiga i d’Isabel de Borja (filla del sant duc de Gandia). Gentilhome de la cambra del rei, es guanyà l’amistat del príncep Felip, i potser per allunyar-l’en fou nomenat lloctinent general de València (1595-97). Amic de la fastuositat, durant la seva lloctinència tornà a València una mica de la seva antiga magnificència. Combaté el bandolerisme. Mort el rei (1598), esdevingué ja des del primer moment privat del nou rei Felip III: inaugurà així la sèrie de privats dels Àustria. Organitzà el viatge del rei i l’hostatjà al seu palau de Dénia el 1599 quan hi anà per casar-se amb Margarida d’Àustria: les magnificents festes amb què obsequià el rei foren explicades per Lope de Vega,Inici página testimoni presencial, en un poema (Fiestas de Denia). Aquest viatge li valgué nombroses...  Segueix... 

125 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA

Sandoval-Rojas y de Borja, Juan de  (Castella, s XVI - s XVII)  Noble. Fill de Francisco de Sandoval-Rojas y de Zúñiga i germà de Francisco Gómez. Fou lloctinent general de València.

126 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA

Sandoval-Rojas y de Mendoza, Bernardo de  (Castella, s XVI - 1536)  Noble. Fill de Diego Gómez de Sandoval-Rojas y Manrique de Lara. Fou segon marquès de Dénia, gran senescal de Sicília i majordom reial i curador de la reina Joana I. Fou creat primer comte de Lerma (1484), títol concedit per als primogènits dels marquesos de Dénia. Lluità al Rosselló contra els francesos. A la seva mort continuà el càrrec del pare, de custodi de la reina Joana I fins que aquesta morí, el seu fill fou Luis de Sandoval-Rojas y Enríquez.

127 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA

Sandoval-Rojas y de Zúñiga, Francisco de  (Castella, s XVI - 1574)  Noble. Fill de Luis de Sandoval-Rojas y Enríquez. Fou el quart marquès de Dénia. Pare de Juan i de Francisco Gómez de Sandoval-Rojas i de Borja.

128 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA

Sandoval-Rojas y Enríquez, Luis de  (Castella, s XVI - 1570)  Noble. Fill de Bernardo de Sandoval-Rojas y de Mendoza. Fou tercer marquès de Dénia. Pare de Francisco de Sandoval-Rojas y de Zúñiga.

129 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA

Sandoval-Rojas y Manrique de Lara, Diego Gómez de  (Castella, s XV - 1502)  Noble. Fill de Fernando de Sandoval-Rojas y de Avellaneda. Fou sisè comte de Dénia i el 1484 fou creat marquès de Dénia. Pare de Bernardo de Sandoval-Rojas y de Mendoza.

130 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA

Inici páginaSandoval-Rojas y Manrique de Padilla, Francisco Gómez de  (Castella, s XVII - 1635)  Noble. Fill de Cristóbal Gómez de Sandoval-Rojas y de la Cerda. Fou sisè marquès de Dénia. Només deixà dues filles, una de les quals fou Mariana de Sandoval y Enríquez de Cabrera.

38 ILLES BALEARS - HISTÒRIA

Sandy Bay  (Sant Lluís, Menorca Nom anglès de la platja de punta Prima.

39 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Saneja  (Guils de Cerdanya, Baixa Cerdanya)  Poble (1.214 m alt), al sector més baix de la vall de Querol, vora el canal de la Solana, a la dreta del riu d'Aravó i al peu del puig de Saneja. L'església parroquial de Sant Vicenç és romànica, del s XII; s'hi conserva el notable retaule de Sant Vicenç del s XV. El lloc és esmentat ja al s IX; al s XI era possessió del monestir de Cuixà.

40 CATALUNYA - HISTÒRIA

Sanejament del Nucli Antic, pla de  (Barcelona, 1936)  Aspecte del pla Macià, posat en vigència per l’ajuntament de Barcelona juntament amb l’Agrupació Col·lectiva de la Construcció a partir del jul/1936. El pla comprenia, en una primera fase, una acció bàsica -determinar els allotjaments que estadísticament donessin una mortalitat inadmissible- i accions secundàries -habilitació de pisos que havien romàs buits (sobretot a l’Eixample), correcció del pla de les cases en construcció, a fi d’evitar luxes innecessaris i de potenciar la màxima capacitat d’ocupació- i confecció d’un nou pla d’habitatges. Hom preveia de desallotjar les cases insanes procurant que fos per illes senceres, i d’assolir, així, espais lliures per al barri, per a construir-hi edificis complementaris (escoles, biblioteques, etc).

41 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Sanelo i Lagardela, Manuel  (Xàtiva, Costera, 1760 – 1827 o 1829)  Lexicògraf. Fill d’un immigrant italià de Cremona, exercí de metge a València i posteriorment d’ajudant a la secretaria de l’ajuntament de València. Es dedicà fervorosament a la defensa i a la promoció del català. Amb tal finalitat escriví un Silabario de vocablos lemosines o valencianos, acompanyat d’un pla d’ensenyament, que ha restat inèdit. EmprenguéInici página també un extens Diccionario valenciano-castellano, que quedà inèdit i inacabat a causa de la seva mort. Es tracta d’una rica compilació que amplia el contingut del Diccionario valenciano-castellano de Carles Ros (1764), amb materials trets dels texts i documents antics valencians i d’altres fonts lexicogràfiques. Ha estat editat i estudiat per J. Gulsoy (1964). Publicà també unes cartes filològiques sobre qüestions d’ortografia valenciana a les planes del "Diario de Valencia" (1802-03), reeditades per Gulsoy en la "Revista Valenciana de Filologia" (1963-66).

42 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sanespleda, Francesc  (Girona, s XV)  Cavaller. El 1462 prengué les armes contra Joan II. Participà al setge de la Força de Girona. El mateix any fou nomenat capità del castell d'Anglès. Més tard fou lloctinent del procurador general dels castells i els llocs que conservava la Generalitat en territoris del comtat d'Empúries. Poc abans de morir Pere de Portugal, la Generalitat li ordenà que s'apoderés de la persona de Ferran de Silva, el comandant portugués al front del nord, que havia comés abusos greus d'autoritat.

43 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Sanet de la Rectoria  (Sanet i els Negrals, Marina Alta Poble (83 m alt) i cap del municipi, que forma un sol nucli (dividit per un torrent) amb els Negrals. D'origen islàmic, fou lloc de moriscs (17 focs el 1609) de la fillola d'Ondara. Depengué de Sagra i pertangué, per tant, a la comanda de Sagra de l'orde militar de Sant Jaume. L'església parroquial és dedicada a santa Anna.

44 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI

Situació de la comarca de la Marina AltaSanet i els Negrals  (Marina Alta Municipi: 21,10 km2, 83 m alt, 674 hab (2015). Situat a la vall del riu Girona, al seu sector mitjà conegut amb el nom de la Rectoria del Ràfol, al sud-oest de Dénia. La principal activitat econòmica és l'agricultura; hi predomina el regadiu (amb aigua procedent del Ràfol) sobre el secà; els conreus més extesos són els cítrics, els garrofers i una part d'horta. El cap del municipi és Sanet de la Rectoria (on hi ha l'església parroquial de Santa Anna), que forma un continu amb el poble dels Negrals, a l'antiga partió entre regadiu i secà; ambdós pobles són d'origen àrab i formaren municipi en 1821-23 amb el nom d'Unió Legal, i definitivament, amb el nom actual,Inici página des del 1834. Àrea comercial de Gandia. Ajuntament

45 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sáñez i Reguard, Antoni  (Barcelona, v 1740 - v 1800)  Ictiòleg i escriptor. Era fill de l'andalús Carlos Sáñez, secretari de la capitania general de Catalunya. Fou funcionari de correus i dirigí una companyia marítima que fundà personalment. S'interessà per la pesca i per les espècies marines i publicà diverses obres, com el gran Diccionario histórico de los artes de la pesca nacional (1791-95), en cinc volums, i una Colección de producciones de los mares de España (1790).

46 CATALUNYA / ANDORRA - GEOGRAFIA

Sanfonts, pic de  (Alins de Vallferrera, Pallars Sobirà / la Maçana, Andorra Cim (2.888 m alt), al límit dels dos municipis, que separa les valls de Baiau, Peguera i Pedrosa.

47 FRANJA PONENT - BIOGRAFIA

Sangenís i Torres, Antoni de  (Albelda, Llitera, 1767 – Saragossa, Aragó, 1809)  Militar. Pertanyia al cos d'enginyers. Lluità contra els francesos a la Guerra Gran. Fou professor de l'Academia de Ingenieros d'Alcalà de Henares. Durant la invasió napoleònica participà a la defensa de Saragossa, als dos setges soferts per la ciutat. Morí d'una bala de canó, després d'haver actuat amb heroïsme. Tenia aleshores el grau de coronel. És autor d'un Tratado de fortificación de campaña, que restà inèdit, i d'altres escrits sobre temes militars.

48 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sanglada, Pere  (Catalunya, s XIV – s XV)  Escultor. El seu estil, dominat per la naturalitat i l'expressió del moviment, assenyala la transició entre l'art refinat i idealista del s XIV i l'art realista del s XV. Establert a Barcelona (v 1394-95), on tingué nombrosos deixebles, treballà a la catedral, on possiblement realitzà el sepulcre d'alabastre de Sant Oleguer (1406), les misericòrdies del cor i les escultures de la trona. Se liInici página atribueixen també l'arcàngel de la façana gòtica de l'Ajuntament, i la Mare de Déu procedent del monestir de Santes Creus.

49 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Sanglada i Safortesa, Ramon  (Palma de Mallorca, s XVII – 1657)  Teòleg lul·lista. Fill de Miquel Sanglada i de Santjoan. Regí la càtedra lul·liana de la Universitat de Mallorca a mitjan s XVII. Fou home de vida dramàtica i tormentada, jesuïta primer (1608), presoner dels turcs un quant temps (1608-09), després trinitari (1628), de nou jesuïta i finalment carmelità (1640). Entre els seus tractats teològics, que deixà manuscrits, figuren dos volums de comentaris, introduccions, explicacions i compilacions de l'art lul·liana, en llatí i castellà.

50 CATALUNYA - EMPRESA

logo de SanglasSanglas  (Barcelona, 1945 – 1982)  Marca de motocicletes. Creada i fabricada per l'empresa Tallers Sanglas SA, fundada al Poblenou i domiciliada des del 1959 a l'Hospitalet de Llobregat (Barcelonès). Fou una de les primeres marques de l'estat espanyol quant a motocicletes de gran cilindrada (al principi, de 295, 350 i 500 cm3). La producció anual (1976) fou de 4.000 unitats, de cilindrades de 400 i 500 cm3, exporta a vuit estats europeus i fou durant molts anys el principal proveïdor de les forces de policia, de l'exèrcit i d'altres organismes oficials de l'estat. No ha participat mai en competicions. El 1981 fou adquirida per l'empresa japonesa Yamaha.

51 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sangles  (Montagut i Oix, Garrotxa Veure> Angles, els.

52 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaSangosta  (Cassà de la Selva, Gironès Veïnat, a l'oest de la vila. Prop seu hi ha l'ermita del Remei, construïda el s XVIII, molt visitada pels devots de la comarca, on té lloc un aplec a l'octubre.

53 CATALUNYA - CULTURA

SangtraïtSangtraït  (la Jonquera, Alt Empordà, 1988 – 2001)  Grup de rock. Format per Papa Jules (saxo, harmònica), Lupe Villar (guitarra), Quim Mondado (veu i baix), Martín Rodríguez (bateria) i Josep M. Corominas (guitarra). Des del 1985 interpretaren els propis temes. Enregistraren, entre d'altres, Els senyors de les pedres (1989), Contes i llegendes (1993), Noctambulus (1996) i L'altre cantó del mirall (1999). Tot i que es dissolgué el 2001, el grup encara afegí dos nous treballs al seu catàleg discogràfic: L'últim concert (2002) i Entre amics (2004), amb enregistraments en directe en els quals s'acompanyaren d'artistes i músics invitats. Gairebé en paral·lel a l'edició d'aquest treball, el cantant i baixista Quim Mandado debutà en solitari amb Eclosió, en què manté la línia estilística de Sangtraït, el rock dur, però amb una perspectiva oberta que li permet incloure-hi una particular cançó de bressol. L'any 2008 Lupe Villar enregistrà en solitari KCOR D ROCK.

54 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Sanguino, Francisco José  (Alacant, 1964 - )  Autor, director i productor teatral. Llicenciat en filologia hispànica, fundà Jácara Teatro (1981) i El Club de la Serpiente (1993), on estrenà i dirigí alguns muntatges com Creo en Dios (premi Ciudad de San Sebastián 1995). Ha estrenat obres com Metro (premi de la Generalitat a la millor obra teatral 1994) i Sambla p'a tu (1998).

55 ILLES BALEARS - HISTÒRIA

Sanisera  (Menorca Nom d'una ciutat romana de l'illa. Coneguda només per una citació de Plini. De situació incerta, possiblement correspon a l'actual lloc, despoblat, de Sanitja, a la costa nord de l'illa, on hi ha vestigis romans, no explotats.

56 CATALUNYA - POLÍTICA

Inici páginaSanitat i Assistència Social, conselleria de  (Catalunya, 1934 – 1939)  Organisme de la Generalitat. Creat en ésser-li traspassats els serveis de sanitat i assistència social, en establir-se l’Estatut del 1932. El conseller de sanitat, J. Dencàs, presentà al Parlament un projecte de llei de bases per a organitzar aquests serveis a Catalunya. La llei, aprovada per l’abr/1934, feia dependre les funcions sanitàries i d’assistència de la Generalitat, que controlaria i coordinaria les activitats privades i crearia centres públics. Hom establí la divisió sanitària de Catalunya en vint centres sanitaris, a les principals ciutats del Principat, cadascuna de les quals disposaria d’un laboratori, un hospital comarcal i una casa d’assistència. A cada municipi funcionà una Junta Local de Sanitat i Assistència Social, i hom hi impulsà campanyes importants: lluita...  Segueix... 

57 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Sanitja, port de  (Alaior, Menorca Port natural de la costa septentrional de l'illa (o de sa Nitja), entre l'important cap de Cavalleria i la punta de sa Torre. Hom ha considerat que en aquest indret hi havia hagut la hipotètica via fenícia de Sanisera (un camí romà unia el port amb Alaior).

116 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sanjuan i Tarré, Bernat  (Catalunya, 1915 - Deià, Mallorca, 1979)  Pintor i escultor. Format a l'Escola de Belles Arts de Barcelona. Entre altres exposicions col·lectives participà al I Saló de Independents (1936) i al I i II Saló d'Octubre (1948-49). A més de la pintura i l'escultura, ha conreat la ceràmica i ha fet treballs de joieria.

58 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sanllehy i Alrich, Domènec Joan  (Barcelona, v 1847 – 1911)  Polític. Membre del partit conservador i diputat provincial, el 1906 fou nomenat alcalde de Barcelona. Restà en el càrrec fins al 1908, quan li fou acceptada la dimissió que havia presentat un any abans, per estar en desacord en qüestions pressupostàries. Fou tres vegades president del Cercle del Liceu (1900-03, 1905-06 i 1909-10).

59 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaSanllehy i Girona, Carles  (Barcelona, 1882 – 1973)  Historiador. Fill de Domènc Joan Sanllehy. Succeí la seva mare, Anna Girona (filla de Manuel Girona), en el títol de marquès de Caldes de Montbui. Fou membre de l'Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, que presidí durant els anys 1942-54. D'entre la seva obra destaquen els treballs La successió de Carles II (1933), El tractat de pau de Castronuovo o Caltabellotta (1943) i Los descendientes legítimos de Alfonso el Magnánimo en el trono de Nápoles (1951).

60 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sanllehy i Metges, Joan  (Barcelona, 1821 – 1900)  Metge homeòpata. Inicialment es dedicà a la cirurgia, però aviat es decantà cap a la medicina homeopàtica; és l'introductor de les doctrines de Hahnemann a Barcelona. Participà en el Congrés Homeopàtic de París (1889). Inicià la publicació de la "Revista de la Doctrina Homeopática" (1850) i de la "Revista de Homeopatía" (1890).

61 CATALUNYA-ARAGÓ - HISTÒRIA

Sanluri, batalla de  (Càller, Sardenya, Itàlia, 26/jun/1409)  Fet d'armes entre les tropes catalanes dirigides per Martí I de Sicília i les sardes que havia dirigit Brancaleó Dòria i llurs aliades, les del vescomte Guillem II de Narbona. Malgrat la superioritat numèrica sarda, els catalans assoliren una victòria completa, amb un botí nombrós, l'ocupació de la vila de Sanluri i la captura de l'estendard del vescomte, que fou enviat a Barcelona com a trofeu. Les pèrdues catalanes foren escasses, si bé hi moriren personatges com Joan Desvalls, conseller de Barcelona. La nova de la victòria causà una gran alegria a Barcelona, on el rei Martí I féu fer importants celebracions; l'alegria es canvià aviat en dol, però, en saber-se la mort de Martí I de Sicília, hereu de la corona catalano-aragonesa i únic descendent baró de la família comtal catalana.

62 CATALUNYA-ARAGÓ - HISTÒRIA

Sanluri, vescomtat de  (Sardenya, Itàlia)  Senyoria feudal comprada el 1479 per Perot de Castellví i Tolsà a Enrique Enríquez y de Quiñones, oncle del rei Ferran II el Catòlic. El 1495 la cedí al seu germà Lluís, el qual la vinculà i llegà testamentàriament al seu nebot (o nét?) Pere de Castellví i Boter, que fou oficialment creat i confirmat vescomte de Sanluri pel rei el 1506. El títol continuà en els seus descendents, els marquesos deInici página Làcon.

63 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sanmartí, Maria  (Barcelona, 1886 - París, França, 1959)  Pintora. Mare del pintor Antoni Clavé. De vocació tardana, exposà amb èxit a París, on residia, a Anglaterra i a Suïssa. El seu estil s'acosta a la pintura fauvista. Fou autora, també, d'obres de ceràmica i gravats.

64 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sanmartí i Aguiló, Medard  (Barcelona, s XIX – 1891)  Escultor. Estudià a l'Escola de Belles Arts i fou deixeble de Jeroni Suñol. Del 1879 al 1883 visqué a Roma, on anà pensionat. Obtingué segones medalles a Madrid en 1878 i 1884. És autor de bustos remarcables i de petites obres de caràcter anecdòtic.

65 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sanmartí i Busquet, Primitiu  (Barcelona, 1840 – 1933)  Escriptor. Fou professor de llatí i creador dels opuscles de propaganda catòlica "Biblioteca Popular". Després fundà, també a Barcelona, la "Revista Popular". S'establí al Perú, on visqué molts anys; hi fundà la "Revista Católica" i publicà Los pueblos del Perú (1908). En tornar, edità Memòries i records (1927).

66 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sanmartí i Grego, Enric  (Barcelona, 1944 - )  Arqueòleg. Ha estat conservador (1971-85) i director (1982-84) del Museu Arqueològic de Barcelona. Fou conservador del Museu Monogràfic d'Empúries des del 1985 i director de les excavacions entre el 1985 i el 1992. Membre del Deutsches Archäologisches Institut de Berlín i del CNRS. Ha excavat a Albintimilium (Itàlia), a Càrtago (Tunísia), a la factoria fenícia de Toscanos (Màlaga) i en diferents jaciments ibèrics. La seva recerca científica ha destacat molt especialment en els estudis sobre ceràmiques de vernís negre. Entre una vasta i variada bibliografia cal esmentar: La cerámica campaniense de Emporion y Rhode (1978) i, en col·laboració amb R. Marcet, Empúries (1988), síntesi de nombrosos treballs sobre la ciutat grecoromana.

68 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Inici páginaSanmartín i Aguirre, Josep  (València, 1848 – Madrid, 1901)  Escriptor. De jove s'establí a Madrid. Col·laborà amb Constantí Llombart i publicà Cuentos vells i baralles noves (1876), De l'agredolç, Col·loquis, lletretes i epigrames (1900), etc.

69 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sanmartín Arnal, Baldomero  (Madrid, 1845 - Badalona, Barcelonès, s XX)  Republicà. El 1896 s'instal·là a Badalona, on presidí la Unió Republicana a partir del 1898. Lligat al lerrouxisme, fou fundador i regent de la casa del poble (1908) i regidor des del 1909, reelegit el 1913.

70 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Sanmartín i Bargues, Ricard  (València, 1888 – 1974)  Editor i poeta. Dirigí, des del 1948, l'editorial Lletres Valencianes. És autor dels llibres poètics Entre dos clarors, Versos casolans (1959), Ressonàncies de l'Alguer (1960) i La mel i la tardor (1962).

71 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Sanmartín i Perea, Juli  (Illes Balears, s XX)  Escriptor. Publicà obres en castellà de tema mallorquí, com Mallorca, breviario de viaje (1945), Los cien años del Círculo Mallorquín (1951), Viaje a Mallorca (1956) i Uetam. El mejor bajo cantante de su tiempo (1952), biografia del cèlebre baix mallorquí Francesc Mateu i Nicolau.

67 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sanmartín i Puig, Moisès "Moisès Villèlia"  (Barcelona, 1928 – 1994)  Escultor. Lligat a l'avantguarda barcelonina de la postguerra, col·laborà en la decoració teatral de l'obra Paracisi, de Rabaseda (1952), i de La Jugada, de Joan Brossa (1960). Dedicat fonamentalment a l'escultura des del 1953, emprà de primer la canya i després el fibrociment com a materials base. En 1969-71 residí a l'Equador, on s'interessà per la plàstica precolombina. Després d'una etapa abstracta la seva obra derivà cap a formes vagament zoomorfes iInici página vegetals.

72 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Sanoguera, Francesc  (País Valencià, s XIII – s XIV)  Cavaller. Serví eficaçment a Sicília, a les campanyes per reduir l'illa a l'obediència de la reina Maria i de Martí el Jove. El 1398 figurava com un dels caps principals de les forces catalanes.

73 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sanoguera, Francesc  (Catalunya, s XV - Itàlia ?, s XV)  Cavaller. Serví a Itàlia amb Alfons IV el Magnànim. El 1453 era tresorer de Ferran, fill natural del rei i duc de Calàbria, quan aquest lluitava contra Florència.

74 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sanoguera, Gilabert  (Catalunya, s XIII)  Cavaller. Serví Jaume I a les campanyes valencianes. Rebé donacions reials de recompensa a Uixó.

75 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Sanoguera, Gilabert  (País Valencià, s XIV)  Cavaller. El 1350 era un dels caps de les forces mobilitzades al regne de València davant la possibilitat d'atacs castellans.

76 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Sanoguera, Joan  (País Valencià, s XVI)  Cavaller i marí. El 1568 fou nomenat capità de la nau capitana de l'estol organitzat per combatre als turcs. L'any següent participà de forma destacada a la guerra contra la rebel·lió dels moriscs de Granada. El 1571, amb un Ferran Sanoguera, era figura sobresortint de la batalla de Lepant. Fou nomenat governador general de Tunis el 1573. L'any següent hi hagué de capitular davant els atacs turcs. Salvà en els tractes el dret de llibertat i amb cinquanta soldats, supervivents de la guarnicióInici página desfeta en combat, passà a Tràpani (Sicília).

77 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Salvador Sanpere i MiquelSanpere i Miquel, Salvador  (Barcelona, 1840 – 25/set/1915)  Polític i historiador. Milità en el republicanisme català i col·laborà en periòdics republicans d'ençà del 1860. L'any 1868 formà part de les juntes revolucionàries de Barcelona i Martorell i fou diputat a les constituents (1869). El 1875 lliurà a la diputació de Barcelona una memòria en pro de les relacions entre art i indústria. El Museu de Reproduccions, instal·lat al palau de la Indústria de l'Exposició del 1888, fou, al principi, gairebé obra personal seva. Especialista en pintura medieval catalana, fou també historiador fecund. Destaquen les seves obres Les Dames d'Aragó (1879), El año de los Catalanes (1886), Minoría de Jaime I (1910) i Fin de la nación catalana (1905), la seva obra més important. Dirigí durant set anys la "Revista de Ciencias Históricas" (1880-87). Una altra obra destacada, en el camp de la història de l'art, fou Els quatrecentistes catalans (1906), notable estudi sobre pintura catalana del s XV. Després va emprendre l'estudi dels trescentistes, però morí sense acabar-lo. Fou membre de la Junta de Museus, de l'Academia de la Historia de Madrid i de les de Bones Lletres de Barcelona i Sevilla.

78 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sanponts i Barba, Ignasi  (Barcelona, 1795 – 1866)  Jurista. Fou deixeble de Ramon Martí d'Eixalà i membre de la Societat Filosòfica. El 1821 fundà el "Periódico Universal de Ciencias, Literatura y Artes". Col·laborador de la Junta de Fàbriques (1832), en 1834-36 fou elegit diputat a corts i el 1836 catedràtic de dret natural a la Universitat de Barcelona. Participà en l'edició crítica feta a Madrid de les Partidas d'Alfons X el Savi. Publicà Sobre las ideas del sentimiento del bien, de la justicia y del deber i Sobre el derecho natural y de gentes.

79 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sanponts i Roca, Francesc  (Barcelona, 1750 – 1821)  Científic. Era doctor en medicina. Completà a l'estranger la seva formació científica general, sobretot en física. Col·laborà amb Salvà i Campillo en la confecció de les primeres topografies mèdiques, a partir del 1778, així com en la construcció d'una màquinaInici página de trinxar cànem i lli (1784), i en els primers experiments aerostàtics del país (1784). Obtingué el títol de metge de la família reial (1797). En 1804 inventà una bomba extractora de vint cavalls de potència. En 1808 era nomenat catedràtic de mecànica per a l'ensenyament que sostenia a Barcelona la Junta de Comerç. És autor de diversos escrits de caràcter mèdic, uns Principios de macánica, un estudi sobre les aigües de Montcada i una memòria de caràcter agronòmic.

80 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sanromà, Joaquim Maria  (Barcelona, 1828 – Madrid, 1895)  Economista i advocat. El 1853 es traslladà a Madrid, on començà la seva campanya en pro de les idees lliurecanvistes. Va ocupar successivament la càtedra d'economia política i dret administratiu a la Universitat de Santiago (1854), la d'història de comerç a l'Escola Superior de Madrid i la de dret marítim i història mercantil a la Universitat Central. Deixeble i amic de Laureà Figuerola, va ésser sotssecretari del ministeri de Finances quan aquest ocupà la cartera (1869), fou conseller d'Estat i d'Instrucció Pública (1891) i membre de l'Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques.

81 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sanromà i Quer, Bonaventura  (Reus, Baix Camp, 1864 – 1942)  Escriptor. Estrenà teatre de caire popular, com Errà el tiro (1886), Entre dos focs (1887) i El marit de donya Pona (1888). Com a poeta concorregué amb èxit a diversos certàmens i publicà dues obres teatrals en col·laboració amb Lluís Quer i Cugat.

82 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sans, Enric  (Figueres, Alt Empordà, s XIX – Catalunya, s XX)  Compositor. Formà part de la cobla L'Art Gironí. Escriví sardanes, la més coneguda de les quals és la titulada Somni d'amor.

83 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Sans, Jeroni  (País Valencia, s XVI - Benifassà, Baix Maestrat, 1555)  Monjo cistercenc. Fou el darrer dels abats perpetus de Benifassà, amb vint-i-dos anys d'abadiat. És autor del treball genealògic Aragonum claraInici página insignia Regum i Vida de Juan II, rey de Aragón.

84 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Sans, Joan  (Ontinyent, Vall d'Albaida, s XVII - País Valencià, s XVII)  Frare carmelità. Fou prior dels convents de València i Calataiud, i també provincial. És autor d'obres religioses.

85 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sans, Joan Baptista  (Catalunya, s XVII - Vic, Osona, s XVII)  Escriptor. Publicà una Relació dels successos, segones intencions i locures que han succeït i se són fetes en la ciutat de Vic des l'any 1634 fins al del 1641 inclusive.

86 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sans, Magí  (Vilanova i la Geltrú, Garraf, 1843 – 1918)  Músic. Començà els estudis musicals a Vilanova i després anà a Barcelona. Era organista i mestre de capella de Vilanova, on es dedicava també a l'ensenyament. És autor d'Estudios y modulaciones, Colección de canciones populares i un Tratado teórico-práctico del órgano.

87 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sans, Martí  (Catalunya, s XVII – Barcelona, 11/set/1714)  Cap de voluntaris. Combaté contra els borbònics a la guerra de Successió. Sobresortí a la defensa del castell de Benasc (1709). Fou nomenat sergent major del regiment de fusellers de Segimon Torres. Era a Barcelona durant el setge, on morí resistint al convent de Sant Agustí quan aquest sofrí el darrer assalt enemic.

88 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sans, Melcior  (Illes Balears, s XVI)  Eclesiàstic. Era bon llatinista. Fou tresorer del capítol diocesà de Mallorca. Una malversació de cabals el féu aparèixer com a culpable. Per aquest motiu fou condemnat a mort i executat. Sembla que tenia aleshores noranta-cinc anys. Abans de morir pronuncià la frase "La forca és per alInici página desgraciat", que s'estendria a l'ús corrent de Mallorca i assoliria la categoria de refrany.

89 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sans, Rafael  (Reus, Baix Camp, 1812 - La Paz, Bolívia, 1899)  Missioner. Ingressà en l'orde franciscà (1834). Arran de l'exclaustració del 1835 passà a Itàlia i d'allí a Bolívia, on fundà el centre missioner de Copacabana; reclutà missioners a Europa i fou prefecte de missions (1861), definidor general de l'orde (1863) i visitador apostòlic a Xile. Publicà obres històriques i escriví Mis memorias (1911).

90 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sans, Ramon  (Barcelona, s XVII – s XVIII)  Metge i polític. El 10/nov/1713, durant el setge borbònic de Barcelona, en sortí elegit conseller tercer. Participà amb aquest càrrec a l'organització de la defensa. Assistí a les reunions del govern provisional. Després de la capitulació de la ciutat (1714), els seus béns foren confiscats pels borbònics.

91 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sans i Amat, Joan  (Mataró, Maresme, 1892 - França ?, s XX)  Pintor. Exposà per primera vegada a Madrid el 1927. Visqué alguns anys a Perpinyà. Conreà el paisatge i la pintura de gènere. El 1939 s'exilià a França, on exposà sovint.

92 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sans i Balsells, Joan "Robert de la Riba"  (la Riba, Alt Camp, 5/feb/1912 – Barcelona, 19/feb/1999)  Organista i compositor. Ingressà en l'orde caputxí. Estudià a Barcelona amb Joan Lamote de Grignon i Joaquim Zamacois, i amplià estudis a Milà. Fou organista i director de l'escolania de Nostra Senyora de Pompeia, de Barcelona, on des del 1946 féu cicles de concerts d'orgue. Ha compost música religiosa: Missa catalana (1965), peces per a orgue: Rapsòdia catalana, Suite de Nadal, música de cambra i diverses sardanes.

93 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaSans i Bori, Sebastià  (Barcelona, 1852 - Arenys de Mar, Maresme, 1928)  Periodista i escriptor. Lluità amb els carlins de la tercera guerra carlina. Acabada aquesta, visqué un any a Marsella i després s'establí a Barcelona, on continuà fidel als seus ideals i figurà en la creació del diari tradicionalista "El Correo Catalán" i fundà el setmanari "El Borinot" (1877-81). Escriví en ambdós periòdics sonades campanyes antiliberals (1877-81). És autor de poesies de caràcter festiu, recollides en part a "Lectura Popular" i d'algunes breus obres teatrals còmiques.

94 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sans i Buigas, Ferran  (Sarrià, Barcelona, s XIX – Barcelona, s XX)  Advocat. Era secretari de l'ajuntament de Sarrià. Publicà les següents obres: Lo que debe saber todo concejal, en col·laboració amb J.M. Tallada, Ley municipal comentada, Manual de legislación electoral i d'altres escrits.

95 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sans i Cabot, Francesc  (Girona, 1834 – Madrid, 1881)  Pintor. Format a Barcelona, amplià i completà estudis a Roma i París, on seguí les lliçons dels pintors francesos Thomas Couture i Horace Vernet. S'especialitzà en quadres d'història, gènere en què aconseguí molta anomenada. Rebé nombrosos encàrrecs oficials (Prim a la batalla de Tetuan, 1871, etc.). S'establí a Madrid i l'any 1873 fou nomenat director del Museo del Prado. Pintà també alguns retrats de bona factura acadèmica.

96 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sans i Castaño, Francesc  (Barcelona, 1868 – 1937)  Pintor. Format a l'Escola de Belles Arts de Barcelona. Fins al 1936 participà a nombrosos certàmens i exposicions nacionals i internacionals, on obtingué premis remarcables. Destacà com a paisatgista i en temes de gènere. Hi ha obres seves als Museus d'Art Modern de Barcelona i de Madrid.

97 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sans i Corbella, Tomàs  (Barcelona, 1869 – 1911)  Pintor. Estudià a l'Escola de Belles Arts. Fou deixeble de Josep Armet. Sobresortí com a paisatgista. Té obres al Museu d'Art Modern de Barcelona.

98 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaSans i de Barutell, Joan de  Veure> Sanç i de Barutell, Joan de.

99 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sans i de Barutell, Ramon de  Veure> Sanç i de Barutell, Ramon de.

100 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sans i de Còdol, Lluís  (Puigcerdà, Baixa Cerdanya, s XVI – Barcelona, 1620)  Prelat. Vicari general de la seu d'Urgell, canonge de Barcelona i abat comanador de Gerri. Primer bisbe de la nova diòcesi de Solsona, hi promulgà constitucions interessants, i reuní sínodes diocesans el 1598 i el 1599, any en què assistí també a les Corts de Barcelona. Anà al concili de Tarragona del 1602. El 1612 fou nomenat bisbe de Barcelona.

101 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sans i de Monrodon, Ramon  (Taradell, Osona, 1694 - Catalunya, s XVIII)  Militar. Fill de Francesc Sans Miquel i de Monrodon. Lluità com a capità del regiment de la Diputació al setge de Barcelona de 1713-14, tot i l'extrema jovenesa per al seu grau. Després de la capitulació, acompanyà voluntàriament el seu pare a la presó, i passà amb ell el captiveri que duraria fins al 1725. També amb el seu pare emigrà del país. Tornà al cap d'un temps. Fills seus foren Francesc i Marià de Sans i de Sala.

102 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Sans i de Pròixita, Lluís  (València, s XVII – 1661)  Frare carmelità (1622). Fou qualificador del Sant Ofici. tingué diversos càrrecs dins l'orde. És autor de sermons notables i de poesies en llatí i en castellà.

103 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sans i de Sala, Francesc de  Veure> Sanç i de Sala, Francesc de.

104 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaSans i de Sala, Marià de  Veure> Sanç i de Sala, Marià de.

105 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sans i Guitart, Pau  (l'Hospitalet de Llobregat, Barcelonès, s XIX – Barcelona, 1900)  Polític i enginyer industrial. Fou el primer president de la Lliga de Catalunya (1887) i ho fou també de la Uniò Catalanista. Fou redactor de "La Renaixença" des del 1886. Publicà obres sobre ferrocarrils, com La locomotora en acción (1868) i una Guía del maquinista... (1888-90), que fou reeditada sovint. Fou pare de Joaquim Sans i Oliveras.

106 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sans i Jordi, Margarida  (Barcelona, 1911 - 25/jun/2006)  Escultora. Inicià la seva formació amb Àngel Ferrant, bé que després aprengué de Josep Llimona, del qual esdevingué la deixebla predilecta i presentà la seva primera exposició a Barcelona (1932). Viatjà per l'estranger i sojornà durant molt de temps a París, on rebé el mestratge de Charles Despiau. Ha exposat a Barcelona, Madrid, Oviedo, París, etc. El seu estil pot definir-se d'esquematització de l'obra llimoniana. Conreà especialment el nu femení i l'escultura religiosa. Entre les seves obres cal esmentar dos relleus de marbre al monestir de Montserrat.

107 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sans i Miquel, Ignasi  (Catalunya, s XVII – s XVIII)  Jurisconsult. Excel·lí en l'activitat jurídica en temps de l'arxiduc Carles d'Àustria. Fou procurador de pobres a la Sala del criminal de l'Audiència de Barcelona (1706) i doctor de la Règia Cùria (1708). El 1710 s'encarregà de la preparació de milícies populars. Un any després fou senador a la Règia Cùria, càrrec que exercí en 1713-14, durant la defensa de Barcelona contra Felip V. Quan aquesta va caure li foren confiscats els béns.

108 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sans i Miquel, Lluís  Veure> Sanç i de Miquel, Lluís de (militar dels s XVII i XVIII).

110 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaSans i Oliveras, Joaquim  (Barcelona, s XIX – 1914)  Enginyer industrial. Fill de Pau Sans i Guitart. Fou catedràtic de l'Escola Industrial de Terrassa.

111 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Sans i Rosselló, Elvir  (Palma de Mallorca, 1896 – 1972)  Escriptor. Funcionari públic, publicà el llibre de contes Lluernes (1936) i una sèrie d'estudis històrics dels quals destaquen Els mesos i la història (1929), Los municipios de las Baleares (1937) i Grandeza y decadencia de los almorávides mallorquines (1964). Col·laborà a "La Nostra Terra" i fou president de l'Associació per la Cultura de Mallorca i de la Societat Arqueològica Lul·liana.

112 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Josep Maria Sans i TravéSans i Travé, Josep Maria  (Solivella, Conca de Barberà, 1947 - )  Arxiver i historiador. Llicenciat en història medieval i professor de la Universitat de Barcelona (1972-80). Director tècnic de l’Arxiu Històric de Protocols de Barcelona (1973-80), reprengué el 1984 la publicació d'"Estudis Històrics i Documents dels Arxius de Protocols". Dirigí, des del 1982, les publicacions de la Fundació Noguera. Cap del servei d’arxius de la Generalitat de Catalunya (1980-92), i des del 1992, de l’Arxiu Nacional de Catalunya. Ha col·laborat en obres generals, com Lexikon des Mittelalters i Catalunya Romànica, ha coordinat l’edició d’obres com Estudis sobre Història de la Institució Notarial a Catalunya en honor de Raimon Noguera (1988) i ha dirigit l’edició dels Dietaris de la Generalitat de Catalunya (1994-96). És autor, entre d’altres, d'Història del Tallat (1986) i Els papers de Salamanca. Història d’un botí de guerra (1996). En el període 2003-04 assumí la direcció general del patrimoni cultural. L’any 2006 ingressà, com a acadèmic numerari, a l'Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona i, el 2008, a l'Acadèmia de Doctors de la Universitat de Barcelona.

109 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sans Miquel i de Morrodon, Francesc  Veure> Sanç i de Miquel, Francesc de.

113 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Inici páginaSansà  (Conflent Veure> Censà.

114 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sansa i Albert, Carme  (Barcelona, 22/feb/1943 - )  Actriu i cantant. Inicià la carrera artística a l'Escola d'Art Dramàtic Adrià Gual. Ha intervingut en obres com ara Primera història d'Esther (1977), d'Espriu; L'òpera de tres rals (1984), de Weill-Brecht; Un dia qualsevol (1991), de Fo i Rame; Gust de mel (1993); Tres mujeres altas (1995, d'E. Albee i L'amant anglesa (1996), de M. Duras. Premi Sebastià Gasch 1978 per la seva contribució al music-hall català i premi de la Crítica Teatral de Barcelona 1994 i 1996.

115 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Sansano i Benisa, Joan  (Oriola, Baix Segura, 30/set/1887 – Alacant, 19/gen/1955)  Escriptor i periodista. Impressor, imprimí a Oriola (1909-13) diversos periòdics com "El Clarín", "La Opinión" i "La Primavera". Tingué després impremta a Monòver i Alacant, on dirigí (1924-36) el diari catòlic "El Día", del qual fou propietari en 1926-36. Publicà els reculls poètics Flores silvestres (1908), Cantos de voluntad (1915), Por las rutas floridas (1921), Canciones de amor (1931) i Poesías (1946). Fou també autor d’obres com De mis andanzas por la vida (1916), Jávea (1920) i Orihuela. Historia, geografía, arte y folklore (1954).

117 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sansor  (Prats i Sansor, Baixa Cerdanya)  Poble (1.008 m alt) (o Sampsor, ant: Sonsor), situat a la plana estesa a l'esquerra del Segre, a llevant del coll de Saig. La seva església depèn de la parròquia d'Isòvol.

Anar a:    Sanchez d ]    [ Sanchis i R ]    [ Sane ]    [ Sanl ]    [ Sanp ]    [ Sans i C ]Inici página

A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Logo de Dades dels Països CatalansEntrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ BlocContactar amb Dadescat

© 2006-2016 Associació Sense Límits / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons

Sense Límits a Internet: Sense Límits / Alt Camp Info / Directori Alt Camp / Masia Virtual -