A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Inici ] Entrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ Bloc ]              Contactar amb Dadescat

Anar a:  Sant B ] [ Sant Bartomeu del ] [ Sant Bl ] [ Sant Car ] [ Sant Cl ] [ Sant Climent de la ]

El plaer més difícil de transmetre és el de llegir. (Montserrat Roig i Fransitorra)

1 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Baldiri  (Lliçà d'Amunt, Vallès Oriental Raval, al sud del poble, vora la capella de Sant Baldiri, esmentada ja el 1075. El 1679 hi fou dut l'antic altar de l'església parroquial, el qual fou dedicat el 1716 a la Mare de Déu de la Serra.

2 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Baldiri  (Cistella, Alt Empordà)  Santuari (459 m alt), al cim de la serra de Sant Baldiri, al nord-oest del terme. És un petit edifici romànic, amb campanar d'espadanya i porxo.

3 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Baldiri  (el Port de la Selva, Alt Empordà)  Santuari, situat en un puig, prop de la costa i del terme del Port de la Selva. El 974 l'església fou donada pel comte Gausfred I d'Empúries-Rosselló al monestir de Sant Pere de Rodes. Hom fortificà el lloc al s XVI (es conserva la torre rodona), i restaurà el santuari el 1849. ÉsInici página tradicional l'aplec del 20/mai.

4 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Baldiri  (Santa Cristina d'Aro, Baix Empordà Santuari, dins la parròquia de Solius.

5 CATALUNYA - HISTÒRIA

Sant Bartomeu (Urgell)Sant Bartomeu  (Bellpuig d'Urgell, Urgell Antic convent de franciscans observants de la custòdia de Catalunya, als afores de la vila. L’ordenà construir Ramon Folc de Cardona-Anglesola, baró de Bellpuig i comte d’Oliveto, quan era lloctinent de Sicília. Erigit sobre un antic eremitori dedicat a sant Bartomeu, es fundà el 1507 i tingué diferents etapes constructives. Sembla que al començament es planejà una obra senzilla i austera, però el lloctinent, des d’Itàlia, manà d’augmentar les dotacions. Aquest edifici conventual és de planta rectangular i s’organitza a l’entorn de dos claustres centrals. El menor, situat prop de l’entrada, és de dos pisos, d’estil gòtic. El segon claustre, o pati de la cisterna, presenta una galeria baixa amb quatre arcs apuntats per banda, amb volta de creueria que descansa sobre uns contraforts desproporcionats que donen al pati. La tercera galeria, d’ordre toscà, fou erigida el 1614. L’element més notable és sens...  Segueix... 

6 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Bartomeu  (Olius / Solsona, Solsonès Cim (876 m alt) de la serra que separa les valls del Cardener i de la riera de Solsona, entre els dos municipis.

7 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Bartomeu  (Ulldemolins, Priorat Ermita, al congost de Fraguerau, en un coster que domina, per la dreta, el riu de Siurana.

8 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Inici páginaSant Bartomeu d'Almisdrà  (Oriola, Baix Segura Poble (cast: San Bartolomés), situat 7 km a l'est del cap municipal, al bell mig de l'horta. Eclesiàsticament depengué fins al s XVIII de la parròquia del Salvador de la ciutat; actualment constitueix una parròquia separada.

9 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Bartomeu de Bell-lloc  (Cantallops, Alt Empordà Veure> Bell-lloc.

10 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Bartomeu de Cabanyes  (Órrius, Maresme)  Església, al coll de Sant Bartomeu, depressió de la Serralada Litoral al nord-est del turó de Séllecs, al límit amb el municipi de la Roca del Vallès. L'església és esmentada ja l'any 931. L'actual edifici és romànic; el 1299 depenia ja de la parròquia d'Argentona. Al s XIX passà a la parròquia d'Òrrius.

11 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Bartomeu de Covildases  (Vidrà, Ripollès Antiga església, sufragània de la parròquia i municipi, situada a llevant del terme, al vessant meridional del puig de Cubell (1.482 m alt), damunt la riera de Sant Bartomeu, afluent per l'esquerra del riu Ges. Rebé el nom de la vil·la rural vidranesa de Covildases (960). S'erigí al pas del s XI al XII. Funcionava com a sufragània el 1123. El terratrèmol del 1425 destruí la volta i l'edificació, que fou reparada definitivament el 1548. No té culte des del 1936; l'edificació romànica és en curs de restauració.

12 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Bartomeu de la Quadra  (Molins de Rei, Baix Llobregat Llogaret (156 m alt), en un coll entre les valls de les rieres de Vallvidrera i de Santa Creu (o riera de Sant Bartomeu), al voltant de l’església parroquial (Sant Bartomeu), esmentada ja al s XIII, dins el terme del castell d’Olorda. Al s XIX formà part del municipi de Santa Creu d’Olorda, de la qual parròquia depenia ja al s XVI; però el 1916, en dividir-se aquest terme entre Sarrià i Molins de Rei, passà a formar part d’aquest darrer municipi. L’antiga església, romànica, iInici página un retaule gòtic del s XV foren destruïts el 1936 i, aquella, refeta després del 1939.

13 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Bartomeu de la Valldan  (Berga, Berguedà Veure> Valldan, la.

14 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Bartomeu de Matamala  (Porqueres, Pla de l'Estany)  Ermita, als vessants septentrionals de la serra de Sant Patllari.

15 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Bartomeu de Mont-ras  (Bigues i Riells, Vallès Oriental)  Església i antiga parroquia, situada al nord-est del poble, al límit amb el terme de l'Ametlla del Vallès, al vessant meridional del Puiggraciós. Al seu voltant ha estat construïda una urbanització. És esmentada ja el 1123; havia depès de Sant Pau de Montmany, però el 1135 formava part del feu, després baronia, de Montbui.

16 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Sant Bartomeu del Boí  (Vistabella del Maestrat, Alcalatén Veure> Boí, el.

17 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca d'OsonaSant Bartomeu del Grau  (Osona Municipi: 34,37 km2, 868 m alt, 863 hab (2015). Situat a l'altiplà del Lluçanès, separat del terme de Gurb pels cingles de Sant Bartomeu del Grau (904 m alt). L'àrea forestal és ocupada per bosc de pins i pasturatges. Agricultura de secà: cereals (blat, ordi, civada i sègol) i patates. Ramaderia porcina. Indústria tèxtil. S'ha desenvolupat la funció d'estiueig i de segona residència (torres i urbanitzacions). El poble es formà a partir del 1672 prop d'un antic hostal; el 1780 s'hi bastí l'actual església parroquial. El municipi comprèn, també l'antiga quadra del Boquers i les esglésies de Sant Genís Sadevesa i de Sant Jaume de Fenollet. ÀreaInici página comercial de Vic. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades

18 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA

Sant Bartomeu del Torricó  (el Torricó, Llitera Església, al sud-oest del poble, al límit amb el terme de Tamarit de Llitera. És romànica, de petites dimensions, amb dos absis, un a cada extrem de la nau.

19 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Bartomeu d'Olorda  (Molins de Rei, Baix Llobregat Veure> Sant Bartomeu de la Quadra.

20 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Bartomeu Sesgorgues  (Tavertet, Osona)  Poble i antiga parròquia rural, a l’extrem oriental del terme. La demarcació parroquial es troba repartida entre els municipis de Tavertet i de l’Esquirol. Rep el nom de la riera de les Gorgues, que passa sota l’església. Existia ja el 1072. Originàriament era del terme del Cabrerès; més tard formà una quadra civil i s’uní al terme de Tavertet (1840). Vers el 1450 s’uní com a sufragània a Sant Martí Sescorts. Tenia 5 famílies el 1515 i 12 famílies el 1687. El 1855 recobrà la independència parroquial (tenia aleshores 200 h). Tenien la jurisdicció civil els hereus del casal dels Desvilar, proper a l’església. L’església és en part romànica (s XII), però fou ampliada i reformada el 1769.

21 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Sant Benet  (Alcoi, Alcoià)  Caseria, al sud-oest de la ciutat, a la dreta del riu de Polop, dividit entre Sant Benet Alt i Sant Benet Baix.

22 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Sant Benet  (Alcalà de Xivert, Baix Maestrat Ermita (312 m alt), al cim de la muntanya de Sant Benet, contrafort meridional de la serra d'Irta, damunt el poble d'Alcossebre.

23 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaSant Benet  (Susqueda, Selva)  Santuari (1.144 m alt), al cim de la serra de Sant Benet, al sector oriental de les Guilleries, que separa les valls d'Osor i del Ter.

24 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Benet, raval de  (Tortosa, Baix Ebre Veure> Jesús, raval de.

25 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Benet de Bages  (Sant Fruitós de Bages, Bages Veure> Bages, monestir de.

26 CATALUNYA - CULTURA

Sant Benet de Lleida  (Lleida, Segrià)  Col·legi de la Congregació Claustral Tarraconense. Establert el 1592 per a la formació dels novicis i el joves monjos benedictins dels monestirs afiliats a la congregació. Fou dotat amb les rendes d'antics monestirs i priorats catalans, adjudicades per butlla del papa Climent VIII. Residia en un vell casal de la ciutat, que el 1636 hom considerava ruïnós. El 1669 es traslladà a Cervera, interinament, fins que passà a Sant Pau del Camp, de Barcelona, el 1672.

27 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Benet de Montserrat  (Marganell, Bages)  Abadia de monges benedictines, nascuda canònicament el 1952 com a resultat de la fusió en una sola comunitat de les antigues de Santa Clara de Barcelona i de la de Sant Benet de Mataró. Aquesta darrera, filial de Sant Pere de les Puelles, fou fundada el 1881, i el seu convent fou destruït el 1936. Acabada la guerra, ambdues comunitats s'uniren en l'antic monestir de Santa Cecília de Montserrat, on residiren entre el 1940 i el 1954, fins que decidiren la fusió i la creació d'un nou monestir. Hom adoptà i amplià l'edifici de l'hotel Marcet, en un vessant de Montserrat, prop de la colònia Puig. Actualment hi ha unes 50 monges.

28 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaSant Bernabe  (Tortosa, Baix Ebre Antic convent franciscà observant, dit també de Jesús, a la dreta de l'Ebre, al voltant del qual sorgí el raval de Sant Bernabe o raval de Jesús (dit, també, de Sant Benet), fundat el 1429, que el 1524 passà als franciscans recol·lectes, que hi restaren fins a l'exclaustració del 1835.

29 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Bernabé de les Tenes  (Ripoll, Ripollès Poble de l'antic mun. de la Parròquia de Ripoll, aturonat a la dreta de la riera de Vallfogona. La vil·la Tennas, o Tendas, pertanyia al monestir de Ripoll des del 890. La parròquia s'organitzà el s. XI; depenia del monestir i era servida des de Ripoll. El 1878 es reorganitzà independentment, però ara és servida des de Vallfogona.

30 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Sant Bernabé de Polinyà  (Polinyà de Xúquer, Ribera Baixa Església i caseria, vora el terme d'Alzira.

31 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Sant Bernat, alqueria de  (València, Horta Veure> Rascanya.

32 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Bernat de Montseny  (Montseny, Vallès Oriental Capella i hotel (880 m alt), al veïnat de Montseny d'Amunt, al vessant meridional del Matagalls, en un petit replà que domina, per l'esquerra, l'alta vall de la Tordera.

33 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Sant Blai  (Alacant, Alacantí Barri obrer de la ciutat, que sorgí vora l'antic cementiri de Sant Blai, desaparegut, a ponent de la ciutat, entre el que fou barranc de Sant Blai i l'estació del ferrocarril de Madrid. El 1952 fou erigida la parròquia de Sant Blai. Des de fa alguns anys s'hi celebren unes festes de moros i cristians.

34 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaSant Blai  (Tivissa, Ribera d'Ebre Ermita o santuari, 2 km al sud-oest de la vila, al vessant d'un puig coronat per les restes de l'anomenat castell de Sant Blai, que hom fa remuntar a època musulmana. L'edifici actual és neogòtic, del 1858; l'interior, molt més petit, era medieval (segons una tradició, bou bastida per commemorar la conquesta cristiana de Tivissa).

35 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Blai, mas de  (la Morera de Montsant, Priorat Masia, a l'est del poble, a l'indret on hi havia hagut l'antic monestir cistercenc de Bonrepós. En extingir-se la comunitat, esdevingué granja dels cartoixans d'Escaladei. Vora el mas, formant part del mateix edifici, hi ha l'ermita de Sant Blai.

36 ILLES BALEARS - HISTÒRIA

Sant Blai de Campos  (Campos, Mallorca Oriental Antiga parròquia i santuari, situada 3 km al sud de la vila, en terreny planer. Fou una de les primitives parròquies de Mallorca, erigida el 1248 i dedicada a sant Julià, advocació que ha passat a la parroquial de la vila de Campos. El 1405 consta com a parròquia vella i, en perdre l'antiga funció, es dedicà a sant Blai i es convertí en un santuari, on se celebra un tradicional aplec el 3/feb. És un edifici gòtic rectangular. En una capella lateral guarda un retaule del s XV. Tingué prop seu un cementiri i clos tancat, convertit en parc municipal el 1958.

37 CATALUNYA - CULTURA

Sant Boi, barca de  (Sant Boi de Llobregat, Baix Llobregat Embarcació emprada per a transportar viatgers, mercaderies, vehicles i bestiar de riba a riba del Llobregat, en una de les principals vies de comunicació que unien Barcelona amb Tarragona i València i secundàriament amb Saragossa i Madrid. Des del s XVII, substituïa un antic pont fet al s XIV i que fou conservat fins a la fi del s XVI. El peatge era cobrat pel municipi barceloní; el 1715, amb la Nova Planta, la seva explotació passà a les mans del patrimoni reial. Amb l'obertura, l'any 1769, del pont de Molins de Rei, la seva utilització decaigué, a causa de la desviació delInici página trànsit pel port, i esdevingué d'interès únicament local. Perdurà fins a mitjan s XIX, que fou construït el pont de Sant Boi.

38 CATALUNYA - HISTÒRIA

Sant Boi, baronia de  (Catalunya)  Jurisdicció senyorial, formada després de la segregació del castell de Sant Boi de la baronia d'Eramprunyà. Apareix amb el nom de baronia des que, el 1523, fou comprat als Torrelles per Antoni de Cardona i Enríquez. El succeïren els seus fills Joan de Cardona i de Requesens i Anna de Cardona i de Requesens, que aportà la baronia al seu marit Balasc d'Alagó-Arborea i Boter, comte de Villasol, i llurs descendents, els marquesos de Santa Cruz.

39 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Boi d'Alcalà  (Baix Llobregat Veure> Sant Boi de Llobregat

40 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca del Baix LlobregatSant Boi de Llobregat  (Baix Llobregat Municipi: 21,54 km2, 30 m alt, 82.195 hab (2015), (ant: Alcalà). Situat a la dreta del Llobregat, al peu de la Serralada Litoral. L'agricultura és bàsicament de regadiu, gràcies a l'aprofitament de les aigües derivades del Llobregat pel canal de la Dreta i l'extreta de pous; els conreus més estesos són els d'arbres fruiters i hortalisses. De secà s'hi conreen cereals i llegums. La indústria s'ha desenvolupat ràpidament gràcies a la proximitat de Barcelona; sobresurten les indústries tèxtil, de la construcció, siderometal·lúrgica, de materials per a la construcció, derivats de la fusta i química. La població gairebé es va quadriplicar en el període 1960-80 a causa de la immigració. La vila, situada a la vora dreta del Llobregat, és formada pel nucli antic, al voltant de l'antic castell de Sant Boi (actualment hotel), amb l'església del s XVIII i notables casals dels s XV-XVIII. Institut Psiquiàtric de la Mare de Déu de Montserrat (creat el 1854). Barri residencial de Marianao i els perifèrics de la Ciutat Cooperativa, del Bori (a l'antiga quadra de Benviure), de Casa Blanca i de Cinco Rosas. Dins el terme hi ha també el santuari de Sant Ramon i restes ibèriques i romanes. Àrea comercial deInici página Barcelona. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades - Museu - Escola Música - Festival Altaveu - Fundació Llor

41 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca d'OsonaSant Boi de Lluçanès  (Osona)  Municipi: 19,5 km2, 813 m alt, 544 hab (2015). Situat al Lluçanès, als vessants meridionals del massís dels Munts. Comprèn la capçalera de la riera de Sorreigs. El sector forestal és ocupat per boscs de pins i alzines i pasturatges. L'agricultura és bàsicament de secà: cereals (blat, ordi, civada, sègol), patates i farratge. Les principals activitats industrials són les tèxtils (cotó); tenien tradició els paraires. Darrerament s'ha desenvolupat la funció d'estiueig i segona residència. El poble és centrat per l'església parroquial de Sant Boi, barroca, obra de Josep i Jacint Moretó (1763-75). La major part de les cases foren bastides al s XVIII. Dins el terme hi ha notables masies, com les del Vilar de Sant Boi, Vila-rasa, Viladecans, Cornet, etc, així com l'església de Sant Salvador d'Orís. Àrea comercial de Vic. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades - Escola Aurora

42 CATALUNYA - HISTÒRIA

Sant Bonaventura de Barcelona, col·legiata de  (Barcelona, Barcelonès Antic col·legi de franciscans observants, situat a la Rambla, prop del carrer de la Unió, al solar de l’Hotel Orient. El fundà el 1627 el mercader Pere Canals i li donà el solar el duc de Cardona. L’església fou beneïda el 1634 i el col·legi començà a funcionar el 1635, per bé que no s’acabà del tot fins el 1764. Per disposició del fundador n'eren administradors els consellers de Barcelona. Era un gran edifici amb dos claustres, on residien habitualment 24 religiosos. S'hi ensenyava filosofia, dret canònic i teologia. Tenia una gran biblioteca i fou un centre d’estudis religiosos important. El 1834, a la vetlla de l’exclaustració, tenia 24 estudiants. Exclaustrat el 1835, es destinà a local de policia, i ben aviat fou venut i aterrat; sobre el seu solar es construí l’Hotel Orient.

43 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaSant Bonifaci  (Vinaixa, Garrigues Santuari i antiga caseria, al nord del poble, a l'esquerra de la riera de Vinaixa, al límit amb el terme dels Omellons.

44 PAÍS VALENCIÀ - POLÍTICA

Sant Calze del Cos de la Noblesa Valenciana, germandat del  (País Valencià, 1917 - )  Corporació de la noblesa. Fundada amb estatuts propis reformats el 1923, per donar culte i guàrdia d’honor al Sant Calze de la seu de València. És sota la protecció de la Mare de Déu dels Desemparats i de sant Francesc de Borja. Per formar-ne part cal ésser catòlic, súbdit de l’Estat espanyol, títol del regne o primogènit de títol del regne, o membre d’altres cossos nobiliaris de l’estat. Les dones han d’ésser representades per llurs marits o, en cas de no casades, per un cavaller de la Germandat.

45 ILLES BALEARS - HISTÒRIA

Sant Carles, fort de  (es Castell, Menorca)  Antiga fortificació, auxiliar del gran fort de Sant Felip, que s'assenta damunt la punta de Sant Carles (límit meridional de la bocana del port de Maó i septentrional de la cala de Sant Esteve). Actualment hi ha un far.

46 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Sant Carles, fort de  (Palma de Mallorca, Mallorca Occidental)  Fortificació defensiva del port de la ciutat (o fort de Portopí). Fou projectada el 1600 i construïda en 1610-12 a l'anomenada punta de Sant Carles, entre Portopí i Cala Major, a càrrec del col·legi de mercaderia, el municipi i la corona. Fou ampliat en 1662-63; el 1965 l'ajuntament en sol·licità la cessió al municipi.

47 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca del MontsiàSant Carles de la Ràpita  (Montsià Municipi: 53,7 km2, 11 m alt, 14.760 hab (2015), (fam: la Ràpita). Situat al sector sud-oest del delta de l'Ebre (istme del Trabucador, península de la Banya i port dels Alfacs); accidentat a l'oest per la serra de Montsià; estany de l'Encanyissada. Es conrea prop del 30% del terme, amb conreus de garrofers, olivera, vinya i ametllers, al secà i, arròs i cítrics, al regadiu, que és possible gràcies al canal de la dreta de l'Ebre. Compta amb unaInici página cooperativa agrícola i un sindicat arrosser. És el nucli mariner més important entre Tarragona i Castelló de la Plana; actualment hi ha un port esportiu, comercial i de pesca (cal destacar, per la seva importància, la captura de llagostins). Les salines, que ocupen el 19% de l'àrea no conreada, i ja explotades des del s XIV, són les més importants de Catalunya. Les principals indústries es relacionen amb l'alimentària (derivada de l'agricultura), la química i la construcció. També cal esmentar la construcció de barques i...  Segueix... 

48 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Sant Carles de Peralta  (Santa Eulària del Riu, Eivissa Poble i parròquia (74 m alt), al nord del cap municipal, a ponent de la talaia de Sant Carles (235 m alt). Població disseminada. Església de mitjan s XVIII.

49 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Cebrià de Cabanyes  (Sant Fost de Campsentelles, Vallès Oriental)  Veure> Cabanyes.

50 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Cebrià de Lledó  (Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l'Heura, Baix Empordà)  Despoblat, dins l'antic terme de Cruïlles. És situat als vessants nord-occidentals del puig d'Arques, al sector de les Gavarres. L'església parroquial de Sant Cebrià era de l'arxiprestat de la Bisbal. El lloc formà part de la baronia de Cruïlles.

51 CATALUNYA - HISTÒRIA

Sant Cebrià de Pineda  (Peralada, Alt Empordà)  Antiga cel·la monàstica del territori de Peralada; de situació desconeguda, discutida des del 877 entre els monestirs de Banyoles i de Sant Policarp de Rasés. És considerada de Banyoles entre el 877 i el 899; aquest any fou adjudicada per un precepte reial a la seu de Girona, juntament amb les cel·les veïnes de Sant Pere de Rodes, Sant Joan Sescloses i Sant Fruitós de la Vall de Santa Creu. En crear-se el monestir de Sant Pere de Rodes, aquest la considerà seva (934-1090). Banyoles la hi discutí el 1090 i guanyà el plet. Consta com a propietat de Banyoles entre el 1097 i el 1174, iInici página després se'n perd el record.

52 CATALUNYA NORD - MUNICIPI

Situació de la comarca del RossellóSant Cebrià de Rosselló  (Rosselló Municipi: 15,80 km2, 6 m alt, 10.716 hab (2013), (fr: Saint-Cyprien). Situat a la Salanca, a l'est de la comarca, a la plana costanera (aiguamolls), on hi ha la llarga platja de Sant Cebrià, sorrenca. Agricultura de regadiu (fruiters i hortalisses), així com de secà (vinya), la qual ocupa els terrenys més propers a la costa; producció de vins. Ramaderia (bestiar boví, oví i cabrum). Activitat pesquera (sardines), en regressió. L'afluència de turisme, gràcies a l'atracció de la platja, ha desenvolupat la indústria hotelera, així com la de la construcció, i s'han creat noves urbanitzacions a la costa. Població en ascens. El poble correspont a l'antiga vil·la Salix. Església parroquial dels s XII-XIII. Dins el terme hi ha l'església i antic poble de Vila-rasa. Ajuntament (en francès) - Turisme (en castellà)

53 CATALUNYA NORD - HISTÒRIA

Sant Cebrià de Rosselló, camp de  (Sant Cebrià de Rosselló, Rosselló, feb/1939 - ?/1939)  Camp de concentració organitzat a la platja pel govern francès, destinat, com el proper camp d'Argelers, a les tropes de la República Espanyola que arribaven al territori de l'estat francès durant l'evacuació de Catalunya als darrers mesos de la guerra civil. S'hi concentraren 30.000 homes, els quals foren traslladats, al cap de pocs mesos, en una gran part, al camp del Barcarès. A la mateixa platja ha estat aixecat un monument en honor al president de la Generalitat de Catalunya Lluís Companys.

54 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Inici páginaSant Cebrià de Saorra  (Saorra, Conflent Església del poble, dins el nucli urbà, que fa funcions parroquials.

55 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca del MaresmeSant Cebrià de Vallalta  (Maresme Municipi: 15,69 km2, 71 m alt, 3.326 hab (2015). Situat a l'interior de la comarca, als vessants meridionals de la serra del Montnegre, a l'esquerra de la riera de Vallalta, a la qual desguassen alguns torrents afluents. Una bona part del territori és coberta de boscs de pins, alzines, alzines sureres i castanyers. La principal activitat econòmica és l'agricultura: els conreus més estesos són els de cereals, hortalisses, llegums, fruites i vinya. Ha adquirit importància la funció d'estiueig i de segona residència. Població en ascens. El poble es centrat per la parròquia de Sant Cebrià (esmentada ja al s X). És notable el casal de can Coris, d'estil gòtic tardà (s XV). Àrea comercial de Calella. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades - Informació

56 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Cebrià dels Alls  (Cruïllee, Monells i Sant Sadurní de l'Heura, Baix Empordà Poble (o Camós de les Gavarres), a l'extrem meridional del terme, als vessants orientals del puig d'Arques, a les Gavarres. L'església parroquial pertany a l'arxiprestat de Girona. L'antiga casa forta de Camós és actualment pagesia. El lloc formà part de la baronia de Cruïlles.

57 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Cebrià d'Horta  (Barcelona, Barcelonès Ermita, dedicada a sant Cebrià i santa Justina, al peu de la serra de Collserola, dins l'antic municipi d'Horta. Existia al s XII; segons la tradició hi residí Francesc d'Assís, en el seu suposat viatge a Sant Jaume de Galícia, i Ignasi de Loiola, de pas vers Terra Santa. Sota la protecció de Ferran II, s'hi establí poc temps (1493) una comunitat de mínims; hi residí fra Bernat Boïl. EsInici página trobava ruïnosa el 1786 i fou refeta al s XIX. És lloc tradicional de romiatge. L'aplec és el 26 de setembre.

58 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca del Vallès OrientalSant Celoni  (Vallès Oriental Municipi: 65,24 km2, 152 m alt, 17.317 hab (2015). Situat a l'esquerra de la Tordera i a les vores del seu afluent el Pertegàs, entre el Montseny i el Montnegre, al nord-est de Granollers, al límit amb la comarca de la Selva. Boscos de pins, alzines, roures, faigs, etc. Alternen els conreus de secà (cereals i vinya) amb els de regadiu (hortalisses). Ramaderia bovina i ovina; granges avícoles. Important activitat industrial: tèxtil, química, de la construcció, siderometal·lúrgica, de derivats de la fusta, extractiva i alimentària. La vila és a l'esquerra de la Tordera; església parroquial gòtica, a la façana de la qual, al s XVIII, és feren uns importants i sumptuosos esgrafiats d'estil barroc; capella de Sant Erasme; el 1984 fou inaugurat el Museu de Geologia. El municipi comprèn, també, el poble de la Batllòria, els pobles rurals de Pertegàs, Montnegre, Fuirosos, Vilardell i Olzinelles, l'església de Santa Maria de Montnegre i el santuari del Puig de Bellver. Àrea comercial de Granollers. Fou el centre del priorat de Sant Celoni i el 1319 els hospitalers hi establiren la comanda de Sant Celoni. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades - Ball de Gitanes - Centre Excursionista - Club Ciclista

59 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sant Celoni, Francesc de  (Catalunya, s XV)  Síndic de la ciutat de Girona. Assistí al parlament de Catalunya reunit durant l'interregne (1410-12). Amb el seu col·lega el jurista Guillem Domenge protestà vivament de la forma en què foren nomenats els compromissaris de Casp. Arribà a declarar davant el Parlament que no reconeixeria la sentència o compromís (1412). Aquesta actitud inicial no seria obstacle per al seu acatament posterior al nou monarca elegit, Ferran I d'Antequera.

60 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sant Celoni, Guillem de  (Catalunya, s XIII)  Cavaller. Participà a la conquesta de Mallorca el 1229. Com a premi dels seus serveis li foren donades vuit jovades de terra al terme de Pollença.

61 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaSant Celoni, priorat de  (Sant Celoni, Vallès Oriental Priorat canonical. Filial del monestir de Santa Maria de l'Estany, establert a la primitiva església de la vila, entre els actuals carrers Major i de les Valls. Resten ruïnes de l'absis i part dels murs. L'església fou donada el 1088 per Guillem Humbert de les Agudes, senyor del lloc, al monestir. En adquirir el lloc els hospitalers sorgiren tensions (1151-85) entre aquests i el bisbe de Barcelona per raó d'haver quedat dins la força, i estigué a punt de desaparèixer. El 1532 se secularitzà (era aleshores del bisbat de Barcelona) i es convertí en simple benefici; l'església era ja ruïnosa el 1508.

62 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Climenç  (Pinell de Solsonès, Solsonès Poble i nucli urbà més important del municipi, aturonat a 800 m entre les rieres de Sallent i de Sanaüja, al sud-est de l'església de Pinell, a l'indret de l'antic castell de Sant Climenç, bastit al s XIV (que formà part del comtat de Cardona). La seva església parroquial és dedicada a sant Climent.

63 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Sant Climent  (Maó, Menorca Poble, situat 5 km al sud-est de la ciutat. El nucli urbà és format per carrers agrupats rectilíniament al voltant de l’església parroquial i la plaça. El pariatge de Jaume II de Mallorca disposà el 1303 l’erecció de la capella de Musuptà a la garriga de Musuptà, com a sufragània de Santa Maria de Maó. El 1641 es bastí una nova església, reformada al s XVIII. El 1818 Sant Climent passà a vicaria, i el 1877 a parròquia. El temple actual, de tres naus i estil neogòtic, fou començat el 1889 i acabat el 1950. A la seva demarcació hi ha l’aeroport de Menorca o de Sant Climent, les caseries de Binicalaf i Binimaimut i les urbanitzacions de Binidalí, es Canutells i Son Vitamina.

64 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Sant Climent, aeroport de  (Maó, Menorca)  Aeroport, situat al sud-est de l’illa, a 4,5 km de la ciutat i a 2 del poble de Sant Climent. Oficialment hom el denomina aeroport de Menorca. Inaugurat el mar/1969, consta d’una pista de 2.450 m de longitud i 45 m d’amplada, estació de passatgers i mercaderies, instal·lacions i serveis d’incendis, combustibles, control i protecció. Per les seves característiques tècniquesInici página permet l’aterratge de reactors de tipus mitjà i àdhuc, sota determinades condicions tècniques, dels de gran tonatge. Les línies regulars establertes enllacen amb Barcelona, Mallorca, Madrid i Londres, i són nombrosos els vols xàrter amb Anglaterra, Irlanda, Alemanya i Holanda. Ha passat de 239.000 passatgers el 1970 a 2.605.938 passatgers, 31.804 moviments d’aeronaus i 3.244.377 tones de càrrega el 2008.

65 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sant Climent, Berenguer de  (Barcelona, s XIV)  Cavaller. El 1388 sortí elegit conseller segon de Barcelona, després de les reformes del sistema electoral introduïdes per Joan I. No desitjava pas la conselleria; calgué, perquè l'acceptés, que el veguer de Barcelona l'amenacés amb una penyora de 100 lliures. Per una ironia de la sort hagué de ser encara Conseller en Cap en 1392-93. Pel set/1393 féu un sentit discurs al Consell de Cent, davant el rei Joan I, acomiadant-lo per a la projectada expedició a Sardenya. El mateix monarca reproduí en una lletra aquest discurs, un dels pocs que es conserven dels consellers en data tan reculada. El 1395 un Berenguer de Sant Climent era veguer de Berga i el Berguedà.

66 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sant Climent, Bernat de  (Barcelona, s XIV)  Prohom barceloní. El 1343 fou un dels qui donaren la benvinguda de la ciutat a Pere III el Cerimoniós quan aquest tornà de Mallorca. El 1348 fou enviat a València pel rei de cara a minar la Unió valenciana amb promeses i persuassions, poc abans de ser iniciada la marxa militar que obtindria el triomf decisiu de Mislata.

67 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sant Climent, Elisenda de  (Lleida, s XIII)  Dama. De casada visqué a Pollença. Caigué presonera, amb el marit i la filla, dels pirates tunisencs que atacaven les costes mallorquines. A Tunis, l'emir dit pels cristians Miralmomoní prengué per muller la joveníssima filla d'Elisenda, Guillemona, que es canvià el nom pel de Rocaia. Morí per aquest temps el marit d'Elisenda, la qual restà al palau de l'emir fins que es casà en segones núpcies amb el famós mercader Arnau de Solsona. Anà amb aquest a viure a Lleida. A la insabuda d'aquell s'endugué de Tunis una relíquia que era considerada el Sant Drap de la Passió de Crist. Li havia estat donadaInici página en secret per la seva filla, que restava a Tunis i que preferia que la relíquia passes a terres cristianes. Poc després l'emir entaulava una acció diplomàtica enèrgica prop de Jaume I, demanant la...  Segueix... 

68 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sant Climent, Francesc de  (Catalunya, s XIV)  Cavaller. Hi ha dubtes de destriament amb l'homònim. Serví a Sardenya, on hi era el 1357. El 1364 era veguer del Conflent. El 1367 fou ambaixador de Pere III el Cerimoniós davant el príncep de Gales.

69 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sant Climent, Francesc de  (Lleida, s XIV – s XV)  Prohom. Era paer de la ciutat el 1413, quan es produí l'alçament de Jaume d'Urgell, contra el nou rei Ferran I. Fou un dels principals col·laboradors del comandant de la plaça, Riambau de Corbera, per mantenir Lleida en mans del rei.

70 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sant Climent, Guillem de  (Catalunya, s XV)  Cavaller. El 1462, en esclatar la guerra contra Joan II, es declarà partidari d'aquest. Per l'oct/1462 la generalitat l'inclogué en una llista d'enemics de la terra. El 1471 anà d'ambaixador a Nàpols. Hi concertà el matrimoni entre Frederic, el fill segon del rei Ferran de Nàpols, i Joana, filla de Joan II.

71 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sant Climent, Jaume de  (Catalunya, s XIV)  Cavaller. Fou conseller en cap de Barcelona. Ocupava el càrrec el 1399, quan el rei Jaume III de Mallorca vingué a prestar homenatge, a la capella del palau reial, a Pere III el Cerimoniós. Assistí a la ceremònia. Prestà alguns serveis útils al rei Pere.

72 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaSant Climent, Jaume de  (Catalunya, s XIV)  Eclesiàstic. Era cabistol de la seu de Barcelona. El 1362 dirigí la conspiració perquè s'evadís del Castell Nou barceloní Jaume IV de Mallorca, i fins li facilità les claus falses que li permeteren d'escapar.

73 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sant Climent, Pere de  (Catalunya, s XIV)  Cavaller. Serví a Sardenya. Rebé donacions de recompensa. Figura entre els catalans que tenien possessions feudals a l'illa el 1332.

74 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sant Climent, Pere de  (Catalunya, s XIV)  Ciutadà de Barcelona. El 1354-55, durant l'absència de Pere III el Cerimoniós, que era en campanya a Sardenya, fou membre del consell de governació del Principat, que presidia Pere de Montcada.

75 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sant Climent, Pere de  (Catalunya, s XIV – s XV)  Cavaller. El 1409, amb Ramon Fiveller, escriví una carta expressant la seva inquietud per certes veus de casori entre una filla de l'infant de Castella i el petit Frederic de Luna, aleshores promès a Violant de Prades. Era procurador de la generalitat als territoris de l'antic comtat d'Empúries el 1411. Hagué d'afrontar llavors un incident greu, quan Joan de Vilamarí s'emparà del castell de Palau-saverdera, prop de Roses, que pertanyia a Ramon Sagarriga, governador del Rosselló i de la Cerdanya. Diversos intents de mitjanceria sobre el cas fracassarien totalment. No aconseguí tampoc que Vilamarí cedís i li deixés ocupar de manera pacífica la fortalesa en nom de la generalitat, per tenir-la en custòdia mentre n'era dirimida jurídicament la possessió. Per reduir Vilamarí hagué de sotmetre'l a un setge en regla amb forces de la generalitat i artilleria. Aquest cas fou un dels desordres més greus entre els esdevinguts al període crític de l'interregne 1410-12.

76 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Climent d'Almafà  (Baix Llobregat Veure> Sant Climent de Llobregat.

77 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaSant Climent d'Amer  (Amer, Selva Poble, a l'est de la vila, a l'esquerra del riu Brugent i a la capçalera de la riera de Sant Climent, afluent del Ter per l'esquerra. El poble és centrat per l'església parroquial de Sant Climent, que havia estat possessió del monestir d'Amer. Era lloc reial al s XVII.

78 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Climent de Codinet  (Noves de Segre / Pla de Sant Tirs, Alt Urgell Veure> Codinet, monestir de.

79 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Climent de la Riba  (Lluçà, Osona)  Església i masia, situades en un petit serrat al nord-oest del terme, sobre la riera de Merlès. El lloc, juntament amb l'església, fou donat per dot a Guisla de Lluçà (morta el 1026), muller del vescomte Bernat I de Conflent. L'heretà el seu fill Ermengol, bisbe d'Urgell, i a la seva mort, els seus marmessors el revengueren a Sunifred II de Lluçà (1037). Els Lluçà cediren el mas i l'església al monestir de Lluçà i fou des d'aleshores cap d'una batllia seva. L'església fou sufragània de Lluçà fins el 1878. Erigida en parròquia rural i refeta aleshores la seva església, es troba avui dia abandonada i sense culte, per manca de feligresos.

80 CATALUNYA NORD - HISTÒRIA

Sant Climent de la Serra  (Fullà, Conflent Antiga església, esmentada ja el 1025, al límit amb el terme de Cornellà de Conflent, de la qual només hi ha restes de l'absis.

81 CATALUNYA - HISTÒRIA

Sant Climent de la Torre de Foix  (Guardiola de Berguedà, Berguedà)  Antic poble (954 m alt) i parròquia (o Sant Climent de Vallcebre), sota els cingles de Vallcebre, dominant la confluència del riu deInici página Saldes amb el Llobregat. L'iglésia és un interessant edifici romànic del segle XI, consagrada el 1040.

82 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca del Baix LlobregatSant Climent de Llobregat  (Baix Llobregat Municipi: 10,83 km2, 87 m alt, 4.013 hab (2015). Situat al vessant nord-est del massís de Garraf, al sud-oest de Sant Feliu de Llobregat. Drenen el territori una sèrie de rieres que formen la riera de Sant Climent. El territori, molt trencat, és en part cobert de pinedes i matollar. La principal riquesa és l'agricultura, predominantment de secà, amb conreus de garrofers, vinya i alguns fruiters (cirerers). De regadiu s'hi conreen hortalisses. Ramaderia porcina. Centre d'estiueig i de segones residències. Població en ascens. El poble és a la capçalera de la riera homònima. Església parroquial de Sant Climent, amb campanar romànic. Museu del Pagès. Àrea comercial de Barcelona. El lloc formà part de la baronia d'Eramprunyà fins a mitjan s XVII. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades

83 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Climent de Peralta  (Forallac, Baix Empordà Poble de l'antic mun. de Peratallada, al sector meridional del terme. L'antiga església parroquial de Sant Climent, de què només resten poques ruïnes, amb sepultures excavades a la roca, era una cel·la monàstica on el 844 residien uns monjos. El 881 la seva propietat fou cedida per privilegi de Carloman a la seu de Girona, cessió confirmada per un altra privilegi reial del 898 i per una butlla del 1010. A la fi del s. XI se n'apoderaren els senyors de Peratallada, fins que el 1137 Dalmau de Peratallada la retornà a la seu de Girona. Fou després una simple parròquia.

84 CATALUNYA NORD - HISTÒRIA

Sant Climent de Reglella  (Illa, Rosselló)  Antic monestir benedictí, a la vora de la Tet, aigua amunt de la vila. És esmentat ja el 844, quan el seu abat Sistremon rebé un precepte d'immunitat de Carles el Calb. Al s XII era ja un simple priorat que depenia del monestir de Sant Andreu de Sureda. Deixà de tenir comunitat des del s XIV i la seva església era regida per un sacerdot nomenat per Sureda. El 1570 l'antic monestir i les seves rendes foren units a la dotació de la comunitat de Sant Esteve de Pedreguet, parròquia d'Illa. RestaInici página l'església, romànica, molt reformada en la volta i posteriorment fortificada; i també part dels antics murs de defensa i restes del monestir.

85 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Climent de Soler  (Bolvir, Baixa Cerdanya Veure> Soler.

86 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA

Sant Climent de Taüll (Alta Ribagorça)Sant Climent de Taüll  (la Vall de Boí, Alta Ribagorça)  Església romànica. És una de les més importants del grup de la vall de Boí, bastida a partir de mitjan s XI (segurament amb motiu de l’intent dels Erill, senyors de la vall, de crear un nucli monàstic), prop del nucli de Taüll, on hi ha l’església de Santa Maria (entre ambdues hi ha encara la de Sant Martí, conservada en part). Fou refeta i decorada el 1123, any que la consagrà Ramon Guillem, bisbe de Roda, al qual havia passat per algun temps la jurisdicció religiosa de la vall (des del 1040 era de la mitra d’Urgell). És un edifici de tipus basilical, de tres naus, separades per columnes cilíndriques, amb coberta de fusta i tres absis, decorats per arcuacions cegues i lesenes, convertides en mitja columna, de tradició llombarda. La part més notable és el campanar, que s’aixeca a l’angle del mur de migdia, tocant l’absidiola, aïllat del mur, de sis pisos de finestres...  Segueix... 

87 FRANJA PONENT - HISTÒRIA

Sant Climent de Torogó  (Tremp, Pallars Jussà Antic priorat benedictí, filial del monestir d'Alaó, situat al llogaret de Torogó. Entre els anys 838 i 846 els abats d'Alaó adquiriren terres i l'església de Sant Climent, situades a la vil·la rural de Torogó del castell d'Orrit. El 974 ja es feien donacions a l'església de Sant Climent, on el 984 hi havia una comunitat, filial d'Alaó, regida pel prior Cometal. Les notícies sobre el priorat es perden al segle següent; continuà com a simple propietat d'Alaó.

88 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaSant Climent de Vallcebre  (Guardiola de Berguedà, Berguedà)  Veure> Sant Climent de la Torre de Foix.

89 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca de l'Alt EmpordàSant Climent Sescebes  (Alt Empordà Municipi: 24,46 km2, 86 m alt, 601 hab (2015). Situat a les vores del Net, afluent de la Muga per la dreta, als contraforts meridionals de la serra de l'Albera. La part muntanyosa és coberta de bosc, especialment d'alzines sureres, que havien estat explotades, i de garrigues i matollar. Agricultura de secà, amb conreus de cereals (blat, civada i ordi), vinya i oliveres. Boscos de sureres. Jaciments de ferro sense explotar. Campament militar. El poble és a l'esquerra de la riera d'Anyet. Església parroquial de Sant Climent (inici del s XVIII). El municipi comprèn, a més, el poble de Vilartolí, el veïnat d'Ullastre, la masia dels Solers amb l'antiga església de Santa Fe dels Solers, diverses masies i alguns monuments megalítics. Àrea comercial de Figueres. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades

90 CATALUNYA - HISTÒRIA

Sant Corneli  (Albanyà, Alt Empordà Antiga església, fins el 1969 del terme de Bassegoda (Garrotxa), al límit amb el Vallespir i la línia fronterera franco-espanyola, vora el torrent de Sant Corneli, afluent de la Muga. És un petit edifici romànic, actualment arruïnat. Formava part del terme de Ribelles.

91 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Corneli  (Cercs, Berguedà Nucli miner (991 m alt), el més important de les mines de Fígols, al planell estès entre els cingles de Vallcebre i de la Garganta, dominant la vall del Llobregat.

92 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaSant Corneli  (la Vall d'En Bas, Garrotxa Veure> Santa Magdalena del Mont.

93 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Corneli  (Conca de Dalt, Pallars Jussà Santuari (1.341 m alt), al cim de la serra de Sant Corneli, fins al 1969 del municipi d'Aramunt. La serra és la continuació vers l'oest de la serra de Carreu, que separa les conques de Dalt (Aramunt i Hortoneda de la Conca) i de Baix (Orcau).

94 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Cosme  (el Prat de Llobregat, Baix Llobregat Barri residencial, obrer i perifèric, promogut per l'Obra Sindical del Hogar dins el pla d'absorció del barraquisme de Barcelona. Es començà a edificar el 1965 i és format per blocs d'habitatges de planta baixa i dos pisos, que han esdevingut aviat deteriorats a causa de la mala qualitat de la construcció: l'OSH ha esmenat els principals defectes de l'edificació, després de continuades protestes populars. La proximitat a l'aeroport de Barcelona ocasiona als seus habitants fortes molèsties.

95 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Cosme  (l'Albí, Garrigues Raval, a l'oest de la vila.

96 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Cosme  (Sant Joan les Fonts, Garrotxa Veïnat, als vessants meridionals del turó de Sant Cosme (613 m alt), al sud-est de la serra d'Aiguanegra. L'església de Sant Cosme pertany a la parròquia de Begudà.

Anar a:  Sant B ] [ Sant Bartomeu del ] [ Sant Bl ] [ Sant Car ] [ Sant Cl ]  [ Sant Climent de la ]Inici página

A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Logo de Dades dels Països CatalansEntrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ BlocContactar amb Dadescat

© 2006-2016 Associació Sense Límits / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons

Sense Límits a Internet: Sense Límits / Alt Camp Info / Directori Alt Camp / Masia Virtual -