|
|
|
Anar a: [ Sant Cr ] [ Sant Cristòfol d ] [ Sant Cu ] [ Sant D ] [ Sant Es ] [ Sant Esteve de M ] La història és a la vegada llibertat i necessitat. (Antonio Gramsci) 1 CATALUNYA - GEOGRAFIA Sant Crist, el (Badalona, Barcelonès) Barri residencial obrer de la ciutat, situat al nord del centre urbà, del qual resta separat per l'autopista de Barcelona a Mataró. Té parròquia. 2 CATALUNYA - GEOGRAFIA Sant Crist, el (Cabrils, Maresme) Veïnat, al voltant de l'església de Sant Cristòfol de Cabrils. 3 CATALUNYA - GEOGRAFIA Sant Crist de Balaguer, el (Balaguer, Noguera) Veure> Almatà. 4 CATALUNYA - GEOGRAFIA Sant Crist de la Grua (Montmeló, Vallès Oriental) Raval, a ponent del nucli urbà. 5 CATALUNYA - GEOGRAFIA
6 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Sant Crist del Calvari (Bocairent, Vall d'Albaida) Santuari (720 m alt), aturonat al nord de la vila. La imatge del Sant Crist fou tallada per Joan Sales el 1537, any de construcció de l'església. El 1541 hi fou fundat un beateri, suprimit el 1622. 7 CATALUNYA - GEOGRAFIA Sant Crist del Pla, verals del (Canet de Mar, Maresme) Veïnat. 8 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Sant Crist del Remei, el (Llubí, Mallorca Septentrional) Ermita, a l'oest de la vila, al límit amb el terme d'Inca, dedicada al Sant Crist de la Salut i del Remei. Fou beneïda el 1896 i refeta el 1955; entre el 1897 i el 1900 hi residiren uns ermitans procedents de la cel·la de Ternelles. S'hi venera també una imatge de la Mare de Déu dels Àngels procedent del convent de Jesús, extramurs de Palma. 9 CATALUNYA NORD - HISTÒRIA Sant Cristau (Vallespir) Antiga església de la comarca, actualment arruïnada, que corona el puig de Sant Cristau (1.015 m alt), l'antic Montesquiu, contrafort septentrional de la serra de l'Albera, que separa la vall del Rom (terme de l'Albera) del baix Vallespir (termes de Montesquiu d'Albera i de Vilallonga dels Monts). Hi neix el torrent de Sant Cristau, que drena el terme de Montesquiu i s'uneix al Tec, per la dreta. En aquest indret hi havia hagut el castell de Sant Cristau (antigament castell d'Albera), d'on sorgí el llinatge dels Montesquiu (dits també Santcristau), que construiren un nou castell al vessant septentrional del puig, el castell de Montesquiu o de Vilanova d'Albera. 10 CATALUNYA - GEOGRAFIA
11 CATALUNYA - GEOGRAFIA Sant Cristòfol (Vilanova i la Geltrú, Garraf) Ermita, al barri de la Farola. 13 CATALUNYA - GEOGRAFIA Sant Cristòfol (Llambilles, Gironès) Veïnat, al sector meridional del terme, contrat pel santuari del mateix nom. 14 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Sant Cristòfol, serra de (Alcoià / Alt Vinalopó) Alineació muntanyosa (758 m alt), que, juntament amb la serra de la Vila (779 m alt), s'estèn entre la ciutat de Villena i la vall de Biar, paral·lela al curs més alt del Vinalopó. 15 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Sant Cristòfol, tossal de (Alcoi, Alcoià) Tossal (91 m alt) que domina pel nord-oest la ciutat, contrafort meridional de la serra de Mariola, coronada pel santuari de Sant Cristòfol. 16 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Sant Cristòfol de Benassal (Benassal, Alt Maestrat) Santuari (1.111 m alt), aturonat al sud de la vila, al límit amb el terme de Culla. 17 CATALUNYA - GEOGRAFIA Sant Cristòfol de Borrassers (Lluçà, Osona) Veure> Borrassers. 18 CATALUNYA - GEOGRAFIA
19 CATALUNYA - GEOGRAFIA Sant Cristòfol de Campdevànol (Ripollès) Veure> Campdevànol. 20 CATALUNYA - GEOGRAFIA Sant Cristòfol de Castellbell (Castellbell i el Vilar, Bages) Caseria (o el Pla de Sant Cristòfol), en una petita serra, a la dreta de la riera de Marganell, al peu del vessant nord-occidental de Montserrat. L'església, actual tinència parroquial de Sant Vicenç de Castellbell, data del s XI. Dins el terme hi ha l'ermita de Sant Jaume, construcció romànica, del s XII. 21 CATALUNYA - GEOGRAFIA Sant Cristòfol de Figuera (Sant Mateu de Bages, Bages) Església romànica, vora la masia de Figuera, a l'oest del poble, damunt la serra de Castelltallat, a la capçalera de la vall del Puig. 22 CATALUNYA - GEOGRAFIA Sant Cristòfol de la Donzell (la Baronia de Rialb, Noguera) Llogaret, al nord-oest del terme, als contraforts de la serra de Comiols, a l'indret d'un antic monestir (Sant Cristòfol de Salinoves) i castell (Salinoves). 23 CATALUNYA - GEOGRAFIA Sant Cristòfol de la Vall (Gavet de la Conca, Pallars Jussà) Poble (732 m alt) (o de la Vall de Llimiana); fins el 1970 del municipi d'Aransís, situat a la vall de Llimiana. L'església de Sant Jaume depèn de la parròquia de Llimiana. Al s XIX formà un municipi amb Sant Martí de Bercedana. 25 CATALUNYA - HISTÒRIA
26 CATALUNYA - HISTÒRIA Sant Cristòfol de Monteugues (Figaró-Montmany, Vallès Oriental) Antiga església parroquial (653 m alt), a l'entrada del Congost. Existia ja el 1021 i era sufragània de Sant Esteve de la Garriga; més tard fou independent i passà a ésser propietat del monestir de l'Estany (1139). El 1553 tenia només els masos Valls i Plans. Ara depèn de la parròquia del Figaró. La seva església, reformada el 1572, té l'absis romànic. 27 CATALUNYA - HISTÒRIA Sant Cristòfol de Pallars (Santa Eulàlia de Ronçana, Vallès Oriental) Església, a l'est del terme, a la plana. Fou més tard sufragània de la parròquia de Santa Justa i Santa Quitèria, de Lliçà de Munt, i últimament de la de Santa Eulàlia de Ronçana. Existia ja el 1188, i fou destruïda pels terratrèmols del 1425; refeta poc després, es convertí en sufragània, i darrerament en simple capella. Fou restaurada el 1970 i hom li retornà les perdudes característiques romàniques. És dita també Sant Cristòfol de les Tempestes. 28 CATALUNYA - HISTÒRIA Sant Cristòfol de Piera (Piera, Anoia) Antiga església, sufragània de la parròquia, situada prop de la vila, pròxima al mas Poc. Existia ja el 1068, el 1184 figura com a sufragània i des del 1414 com a simple capella. 29 CATALUNYA - GEOGRAFIA Sant Cristòfol de Premià (Maresme) Veure> Premià de Mar. 30 CATALUNYA - HISTÒRIA Sant Cristòfol de Queralt (Bellprat, Anoia) Veure> Sant Jaume de Queralt. 31 CATALUNYA - GEOGRAFIA Sant Cristòfol de Salinoves (la Baronia de Rialb, Noguera) Veure> Salinoves. 32 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Sant Cristòfol de Saranyana (la Todolella, Ports) Santuari (1.104 m alt), dins l'antic terme de Saranyana, al cim de la serra de Saranyana, prop del límit amb el terme de Forcall. 33 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Sant Cristòfol de València (València, Horta) Antic convent de monges augustinianes, fundat a la ciutat, sobre una antiga sinagoga jueva, el 1409 per una comunitat procedent del monestir de Santa Bàrbara d’Alzira. L’antic convent fou aterrat el 1868, i les monges, després d’estatjar-se a diversos establiments provisionals, el 1899 iniciaren la construcció del convent actual al carrer de l’Alboraia. En la seva església, neogòtica, inaugurada el 1914, es venera una imatge gòtica de Sant Cristòfol, trobada segons una tradició el 1391, que fou antigament centre de devoció popular dels valencians. 34 CATALUNYA - GEOGRAFIA Sant Cristòfol de Vallfogona (la Pobla de Lillet, Berguedà) Veure> Vallfogona. 12 CATALUNYA - GEOGRAFIA
35 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Sant Cristòfol des Migjorn (es Mercadal, Menorca) Veure> Migjorn Gran, es. 24 CATALUNYA - GEOGRAFIA Sant Cristòfol les Fonts (Olot, Garrotxa) Poble, situat vora l'estrep occidental de Sant Julià del Mont (907 m alt). Nascut al voltant de la parròquia de Sant Cristòfol, d'origen romànic, ha esdevingut un barri residencial d'Olot. 36 CATALUNYA - GEOGRAFIA Sant Cugat de Gavadons (Collsuspina, Osona) Poble (1.008 m alt), situat a la serralada de ponent de la plana de Vic. L'església, sufragània de la parròquia de Tona, existia ja el 968 i fou anomenada primitivament Sant Cugat de Coll-sa-sima. El 1828 s'uní amb Collsuspina per formar una parròquia independent, cosa que s'obtingué el 1897. L'església és romànica, mutilada en la part de l'absis i amb capelles del s. XVII formant creuer. Ha estat restaurada (1974-76). S'hi venera també Sant Pere Màrtir (hom hi fa l'aplec el 29 d'abril). 37 CATALUNYA - GEOGRAFIA Sant Cugat del Far (Castell i Platja d'Aro, Baix Empordà) Veure> Vallvanera. 38 CATALUNYA - GEOGRAFIA Sant Cugat del Racó (Navàs, Bages) Poble (ant: Sant Cugat Salou) i antiga església parroquial (actualment annexa de la de Castelladral), entre els nuclis de Castelladral i de Navars. Formava part de l'alou llegat al monestir de Ripoll el 926 pel comte Miró II de Cerdanya. A la segona meitat del s XI, sota els auspicis de Ripoll, fou aixecada la seva església romànica actual, recentment restaurada. És un edifici de planta de creu grega amb tres absis situats a l'extrem de la nau central o braç de llevant i a la part llevantina 39 CATALUNYA - HISTÒRIA Sant Cugat del Rec (Barcelona, Barcelonès) Antiga església parroquial de la ciutat, situada primitivament a un extrem del barri de Santa Maria o de la Bòria, al carrer de Calders, a l’antic camí que anava a Sant Cugat del Vallès, raó per la qual era anomenada sovint Sant Cugat del Camí i també Sant Cugat del Forn, per ésser prop d’un antic forn de la ciutat. L’erigí el 1023 el canonge Guislabert, més tard bisbe de Barcelona. Es reféu al s XVII amb la intervenció del Consell de Cent i s’engrandí el 1830. Fou cremada durant la Setmana Tràgica i destruïda el 1936; ara al seu lloc hi ha una petita plaça. El 1944 s’inicià la construcció de l’església actual al carrer de la Princesa. Posseeix relíquies de sant Cugat, que li foren donades al s XVII, en un petit cofre d’argent repussat del s XIV. 40 CATALUNYA - MUNICIPI
41 CATALUNYA - GEOGRAFIA
42 CATALUNYA - HISTÒRIA Sant Cugat Salou (Navàs, Bages) Antic nom de Sant Cugat del Racó. 43 CATALUNYA - MUNICIPI
44 CATALUNYA - GEOGRAFIA
45 CATALUNYA - GEOGRAFIA Sant Daniel (Calonge, Baix Empordà) Veïnat, a 1 km de la costa, prop del terme de Palamós. 46 CATALUNYA - GEOGRAFIA Sant Daniel (Girona, Gironès) Poble (81 m alt), situat a la dreta del Galligants, molt pròxim a la ciutat. És centrat per l’antic monestir de Sant Daniel, de monges benedictines, l’església del qual és la parroquial. El lloc formava part, al s XVII, de la batllia reial de Girona. Formà municipi independent fins el 1962. Dins l’antic terme, que comprenia tota la vall del Galligants (la vall de Sant Daniel), hi havia també els nuclis de Vila-roja i Montjuïc. 47 CATALUNYA - GEOGRAFIA
48 CATALUNYA - HISTÒRIA
49 CATALUNYA - HISTÒRIA Sant Daniel de Palou (Sant Joan de Vilatorrada, Bages) Antiga església, coneguda des del 1114 i anomenada també de Sant Andreu el 1331. En romanen escasses ruïnes al puig de Sant Daniel i una capella moderna (s XVIII) dedicada a sant Daniel al mas Canals Vell, situat prop d'aquest puig. 50 CATALUNYA - GEOGRAFIA Sant del Bosc, el (Llimiana, Pallars Jussà) Nom popular del santuari de Sant Salvador de Montsec. 51 CATALUNYA - BIOGRAFIA Sant Dionís, Dalmau Gabriel de (Catalunya, s XV) Eclesiàstic. Fill del cavaller Narcís de Sant Dionís. Era canonge de Girona. El 1462 es pronuncià activament per la causa de Joan II. Contribuí a la defensa de la Força de Girona contra l'exèrcit de la generalitat. Prengué personalment les armes. El 26/jun/1462, amb Benet Gabriel Xammar, manava els joanistes que guarnien l'església de Sant Feliu quan s'hi produí l'intent dels assetjants d'entrar per sorpresa. La reina Joana Enríquez, sol·licitaria per a ell la dignitat de canonge degà de Barcelona. 52 CATALUNYA - BIOGRAFIA Sant Dionís, Narcís de (Girona, s XV) Cavaller. Pare de Pere i de Dalmau Gabriel de Sant Dionís. El 1462 prengué partit per Joan II. Fou un dels directors, malgrat la seva edat avançada, de les obres de fortificació de la Força gironina, poc abans que l'exèrcit de la generalitat hi posés setge. Fou inclòs en una de les relacions d'enemics de la terra publicades per la generalitat. Al segon setge de Girona, pel nov/1462, el comandant de la plaça, Pere de Rocabertí, el nomenà cap de les obres militars. En recompensa als seus serveis li foren concedits els aigualeixos del Ter on es troba avua la Devesa gironina. 53 CATALUNYA - BIOGRAFIA
54 CATALUNYA - GEOGRAFIA Sant Diumenge (Riner, Solsonès) Masia, situada en una carena espadada de 811 m alt, dins la parròquia i al nord de Su. Té adossada una església romànica de la fi del s. XII, que es conserva molt deturpada per afegits posteriors. 55 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Sant Domènec (Vallibona, Ports) Santuari (pop: Sant Domingo), a l'est del poble, a l'esquerra del riu Cèrvol. Conserva un retaule del s XV. A l'altre cantó del riu s'estén el bosc de Sant Domènec. 104 CATALUNYA - GEOGRAFIA
56 CATALUNYA - GEOGRAFIA
57 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Sant Domènec de Mallorca (Palma de Mallorca, Mallorca Occidental) Convent dominicà (pop: Sant Domingo). Després de la seva fundació (1230) adquirí una gran importància en la vida ciutadana, sobretot pel caràcter dels dominicans de procuradors de la inquisició, i foren notables els seus atacs contra la comunitat jueva de la ciutat, tolerada pels reis i les autoritats. Entre el 1296 i el 1359 construïren una gran església gòtica de set trams de voltes ogivals, amb un absis poligonal i deu capelles per banda. Fou planejada pel mestre de cases Jaume Fabre i feta amb l'ajuda del cardenal Nicolau Rossell, antic frare del convent. Fou demolida el 1835 amb l'exclaustració. El 1972 els dominicans s'establiren de nou en un altre indret de Palma de Mallorca. 58 CATALUNYA - GEOGRAFIA
59 CATALUNYA - GEOGRAFIA Sant Domènec de Peralada (Peralada, Alt Empordà) Convent dominicà, establert el 1578 pel vescomte Francesc Dalmau de Rocabertí, a l'antic convent de canonges augustinians de la vila. Compost normalment per quatre comunitaris, fou exclaustrat el 1822 i la seva senzilla edificació es convertí en hospital i caserna de la guàrdia civil. Ara es troba en ruïnes, però li resta un petit claustre romànic (s XII) de l'època dels canonges augustinians, restaurat. 60 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA
61 CATALUNYA - GEOGRAFIA Sant Domi (Sant Guim de Freixenet, Segarra) Poble (705 m alt), al nord del cap del municipi. De la seva església parroquial (Sant Pere) depèn el lloc d'Amorós. 62 CATALUNYA - GEOGRAFIA
63 CATALUNYA - GEOGRAFIA Sant Elies, platja de (Tossa, Selva) Veure> Giverola, cala. 64 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Sant Elm (Andratx, Mallorca Occidental) Nucli pescador i turístic (ort trad: Sant Tem), a la costa, davant l’illa de sa Dragonera, a l’indret de l’antic lloc de la Palomera. L’església i hospital de Sant Elm foren fundats pel rei Jaume II de Mallorca el 1279. Esdevingué església parroquial. L’hospital desaparegué al començament del s XVI i la vida parroquial s’extingí a causa de les incursions dels pirates. El 1531 fou construïda la torre de Sant Elm per a la defensa d’Andratx. El 1886 fou adquirit per l’arxiduc d’Àustria Lluís Salvador. A l’antic nucli pescador s’afegiren des del començament del s XX cases d’estiueig, fins que, passada la meitat del segle, ha esdevingut un nucli de turisme. 65 CATALUNYA - GEOGRAFIA
66 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Sant Elm, fort de (Cotlliure, Vallespir) Fortificació aturonada (152 m alt), al sud de la vila, dominant, a la vegada, els ports de Cotlliure i de Portvendres. Aquesta elevació és travessada per una foradada pel ferrocarril de Perpinyà a Cervera de la Marenda. Té forma d'estrella; fou construït el 1552 al voltant d'una torre de defensa medieval. Tant en la guerra dels Segadors (1642) com a la Guerra Gran (1793) tingué un paper important. 67 CATALUNYA - GEOGRAFIA Sant Eloi (Tàrrega, Urgell) Santuari (410 m alt), al cim del tossal de Sant Eloi, just al nord-oest de la ciutat. Fet construir per l’argenter targarí Simó Canet (o Comet), el 1248, l’església fou refeta en 1728-31. El 1872 el santuari es convertí en fortí i al seu voltant es construïren muralles i torricons, que es convertiren en calabossos per als presoners de guerra. Reparada el 1876, s’hi posà l’altar de la paeria. El 1970 fou trobada, aparedada, la imatge del sant. La reforestació de la serra s’inicià el 1908; actualment ha esdevingut un parc. 68 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA
69 CATALUNYA NORD - HISTÒRIA
70 CATALUNYA - GEOGRAFIA Sant Esteve, bosc de (Viella, Vall d'Aran) Bosc, al vessant septentrional del pic del Migdia, entre el bosc de Betrén i el barranc de Sant Esteve, afluent per la dreta del riu Nere. 71 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Sant Esteve, cala de (es Castell, Menorca) Cala de la costa oriental de l'illa, al sud de l'entrada del port de Maó. La seva bocana és dominada, al nord, pels forts de Sant Felip i de Sant Carles i, al sud, pel de Marlborough. 72 CATALUNYA - HISTÒRIA Sant Esteve, castell de (Sant Martí de Centelles, Osona) Nom antic del castell de Centelles. 73 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Sant Esteve, mas de (Éguet, Alta Cerdanya) Masia i antiga església (1.604 m alt), al sud del poble. 74 CATALUNYA - HISTÒRIA Sant Esteve, quadra de (Reus, Baix Camp) Antiga quadra, que formà part de l'antic municipi del Territori 75 CATALUNYA NORD - HISTÒRIA
76 CATALUNYA - GEOGRAFIA Sant Esteve de Balsareny (Balsareny, Bages) Colònia fabril (o colònia Soldevila), situada a la dreta del Llobregat, al nord del poble. Fundada a la segona meitat del s XIX, sorgí prop de l'església romànica de Sant Esteve (s XII), ampliada i modificada modernament. 77 CATALUNYA - GEOGRAFIA Sant Esteve de Banyoles (Banyoles, Pla de l’Estany) Veure> Banyoles, monestir de. 103 CATALUNYA - GEOGRAFIA Sant Esteve de Castellar (Vallès Occidental) Veure> Castellar del Vallès. 78 CATALUNYA - HISTÒRIA
79 CATALUNYA - GEOGRAFIA Sant Esteve de Castellet (Castellet i la Gornal, Alt Penedès) Església romànica, coneguda amb el nom de molí de cal Llopard, situada a la dreta del riu de Foix, vora les Masuques. Fou possessió del monestir de Sant Cugat del Vallès, i el 1168 fou adquirida per la seu de Barcelona. Era l'antiga parròquia del terme de Castellet, per aixó el castell de Castellet és conegut també com a castell de Sant Esteve. 80 CATALUNYA - GEOGRAFIA Sant Esteve de Guialbes (Vilademuls, Pla de l'Estany) Poble, al sector central del terme, al sud de Vilademuls. L'antic castell de Guialbes fou bastit a mitjan s XI al puig de Guialbes pel comte de Barcelona, enfrontat amb el de Besalú, que havia aixecat el de Vilademuls, però hom arribà a una concòrdia. L'església parroquial de Sant Esteve, que correspon a la de l'antic castell, fou reedificada al s XVIII; en depèn el santuari i antiga col·legiata de les Olives de Sant Esteve de Guialbes. 81 CATALUNYA - GEOGRAFIA Sant Esteve de la Riba (les Llosses, Ripollès) Església i antiga parròquia, fins el 1974 del terme de Viladonja, situada a sud-oest del terme, prop del de Sant Jaume de Frontanyà. El 1097 fou cedida pel comte Bernat III de Besalú al monestir de Ripoll, del qual depengué sempre. Esdevingué sufragània de la parròquia 82 CATALUNYA - MUNICIPI
83 CATALUNYA - GEOGRAFIA Sant Esteve de Llémena (Sant Aniol de Finestres, Garrotxa) Poble (298 m alt), situat al sector meridional del terme, a l'esquerra de la riera de Llémena. L'església parroquial és dedicada a sant Esteve. El lloc formà part del terme del castell de Finestres i de la baronia de Santa Pau. 84 FRANJA PONENT - MUNICIPI
85 CATALUNYA - HISTÒRIA Sant Esteve de Mar (Palamòs, Baix Empordà) Antic castell de la costa, situat en un promontori entre la cala de s'Alguer i la platja de la Fosca. Pertanyia a la parròquia de Santa Eugènia de Vila-romà i a la jurisdicció del capítol de Girona. El comprà, amb el seu terme, el rei Pere II el Gran, l'any 1277, que hi creà el port i la vila de Palamós. Enderrocat pràcticament durant les guerres dels remences, restà abandonat i vers els s XVI-XVII fou convertit en masia. De la fortalesa només es conserven algunes bases de torre i de murs. No hi ha cap vestigi de la capella dedicada a sant Esteve, esmentada al s XIV. Prop seu es bastí al s XIX l'esglesiola de Sant Esteve. Modernament han estat descobertes restes preromanes similars a les del poblat de Castell, de la punta de Castell. 86 CATALUNYA - MUNICIPI
87 CATALUNYA - HISTÒRIA Sant Esteve de Perabella (Gerri de la Sal, Pallars Sobirà) Veure> Perabella. 88 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA
89 CATALUNYA - GEOGRAFIA Sant Esteve de Servàs (Gerri de la Sal, Pallars Sobirà) Veure> Servàs, monestir de. 90 CATALUNYA - GEOGRAFIA Sant Esteve de Solanllong (Gombrén, Ripollès) Veure> Solanllong. 91 CATALUNYA - GEOGRAFIA Sant Esteve de Tubau (Sant Jaume de Frontanyà, Berguedà) Veure> Tubau. 92 CATALUNYA - GEOGRAFIA Sant Esteve del Coll (Llinars del Vallès, Vallès Oriental) Poble (ort trad: d'Alcoll), al vessant septentrional de la Serralada Litoral, damunt la vall de la riera de Mogent, al sud-oest de la vila. El lloc és esmentat ja el 1024. L'església parroquial és poc anterior al 1574. Depengué dels domers, i després del rector, de Cardedeu. Al començament del s XIX pertanyia al baró de Llinars. 93 CATALUNYA - GEOGRAFIA Sant Esteve del Llop (Darnius, Alt Empordà) Santuari, al sector occidental del terme, enlairat en un vessant muntanyós, a l'esquerra del riu d'Arnera. 94 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA Sant Esteve del Mall (la Pobla de Roda, Ribagorça) Poble (1.051 m alt), que fins el 1970 formà part del municipi de Queixigar, del qual fou fins abans del 1920 el centre administratiu. Es troba al cim d’un serrat que separa les valls de l’Isàvena i del seu afluent per l’esquerra, el barranc de Sant Esteve, contrafort meridional de la serra del Cis. De la seva església parroquial (Sant Esteve), consagrada el 1124, depèn el santuari de Sant Sadurní del Mall. El lloc és esmentat ja al s X; s’hi fortificà el comte Ramon II de Ribagorça 95 CATALUNYA NORD - MUNICIPI
96 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Sant Esteve del Pedreguet (Illa, Rosselló) Nom de l'església parroquial de la vila. 97 CATALUNYA - GEOGRAFIA Sant Esteve del Pont (la Seu d'Urgell, Alt Urgell) Caseria (o les Casesroges), fins al 1971 era del municipi de Castellciutat. 98 CATALUNYA - MUNICIPI
99 CATALUNYA - GEOGRAFIA Sant Esteve d'Umfred (Alp, Baixa Cerdanya) Petit monestir (o de Riufred), situat a la vall d’Alp, prop de la Molina. En resten només unes poques ruïnes, amb opus spicatum, prop d’un modern forn de calç. L’erigí i dotà el comte Frèdol de Cerdanya, que el 815 el cedí al monestir de Sant Serni de Tavèrnoles. Era un lloc habitat per alguns monjos de filiació i organització desconeguda. Com a filial de Tavèrnoles consta els anys 1079 i 1268, quan el monestir en reclamà la possessió al comte de Cerdanya i al bisbe d’Urgell. No hi ha constància de la seva comunitat a partir del s XI, que era més aviat una possessió per a les pastures del monestir de Tavèrnoles. 100 CATALUNYA - HISTÒRIA
101 CATALUNYA - MUNICIPI
102 CATALUNYA - GEOGRAFIA Sant Eudald de Jou (Montagut i Oix, Garrotxa) Veïnat (o els Vilars), en vies de despoblament, situat als vessants meridionals del puig Sacreu (589 m alt), a la capçalera de la riera de Sant Eudald (afluent, amb la de Carreres, del Fluvià). L'antiga església que dóna nom al lloc és esmentada al s XIV.
Anar a: [ Sant Cr ] [ Sant Cristòfol d ] [ Sant Cu ] [ Sant D ] [ Sant Es ] [ Sant Esteve de M ] |
|
© 2006-2016 / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons
|
Sant Cugat del Vallès
Sant Cugat del Vallès, monestir de
Sant Cugat Sesgarrigues
Sant Daniel, monestir de
Sant Domènec de Balaguer (
Sant Domènec de Girona
Sant Domènec de València
Sant Elm
Sant Esperit
Sant Esteve d'Agusà
Sant Esteve de Palautordera
Sant Esteve Sesrovires