A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Inici ] Entrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ Bloc ]              Contactar amb Dadescat

Anar a:  Sant Cr ]  [ Sant Cristòfol d ]  [ Sant Cu ]  [ Sant D ]  [ Sant Es ]  [ Sant Esteve de M ]

La història és a la vegada llibertat i necessitat. (Antonio Gramsci)

1 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Crist, el  (Badalona, Barcelonès Barri residencial obrer de la ciutat, situat al nord del centre urbà, del qual resta separat per l'autopista de Barcelona a Mataró. Té parròquia.

2 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Crist, el  (Cabrils, Maresme Veïnat, al voltant de l'església de Sant Cristòfol de Cabrils.

3 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Crist de Balaguer, el  (Balaguer, Noguera Veure> Almatà.

4 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Crist de la Grua  (Montmeló, Vallès Oriental Raval, a ponent del nucli urbà.

5 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaSant Crist de Llaceres, el  (Sant Cugat del Vallès, Vallès Occidental Capella, al sud de la vila, vora la carretera de Barcelona, a l'indret d'una antiga creu de terme existent als s XV i XVI vora el mas Llaceres (lloc esmentat l'any 987).

6 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Sant Crist del Calvari  (Bocairent, Vall d'Albaida Santuari (720 m alt), aturonat al nord de la vila. La imatge del Sant Crist fou tallada per Joan Sales el 1537, any de construcció de l'església. El 1541 hi fou fundat un beateri, suprimit el 1622.

7 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Crist del Pla, verals del  (Canet de Mar, Maresme)  Veïnat.

8 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Sant Crist del Remei, el  (Llubí, Mallorca Septentrional Ermita, a l'oest de la vila, al límit amb el terme d'Inca, dedicada al Sant Crist de la Salut i del Remei. Fou beneïda el 1896 i refeta el 1955; entre el 1897 i el 1900 hi residiren uns ermitans procedents de la cel·la de Ternelles. S'hi venera també una imatge de la Mare de Déu dels Àngels procedent del convent de Jesús, extramurs de Palma.

9 CATALUNYA NORD - HISTÒRIA

Sant Cristau  (Vallespir Antiga església de la comarca, actualment arruïnada, que corona el puig de Sant Cristau (1.015 m alt), l'antic Montesquiu, contrafort septentrional de la serra de l'Albera, que separa la vall del Rom (terme de l'Albera) del baix Vallespir (termes de Montesquiu d'Albera i de Vilallonga dels Monts). Hi neix el torrent de Sant Cristau, que drena el terme de Montesquiu i s'uneix al Tec, per la dreta. En aquest indret hi havia hagut el castell de Sant Cristau (antigament castell d'Albera), d'on sorgí el llinatge dels Montesquiu (dits també Santcristau), que construiren un nou castell al vessant septentrional del puig, el castell de Montesquiu o de Vilanova d'Albera.

10 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaSant Cristau d'Oveix  (la Torre de Cabdella, Pallars Jussà Església romànica, a la vall Fosca, a llevant del poble d'Oveix.

11 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Cristòfol  (Vilanova i la Geltrú, Garraf)  Ermita, al barri de la Farola.

13 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Cristòfol  (Llambilles, Gironès Veïnat, al sector meridional del terme, contrat pel santuari del mateix nom.

14 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Sant Cristòfol, serra de  (Alcoià / Alt Vinalopó Alineació muntanyosa (758 m alt), que, juntament amb la serra de la Vila (779 m alt), s'estèn entre la ciutat de Villena i la vall de Biar, paral·lela al curs més alt del Vinalopó.

15 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Sant Cristòfol, tossal de  (Alcoi, Alcoià Tossal (91 m alt) que domina pel nord-oest la ciutat, contrafort meridional de la serra de Mariola, coronada pel santuari de Sant Cristòfol.

16 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Sant Cristòfol de Benassal  (Benassal, Alt Maestrat Santuari (1.111 m alt), aturonat al sud de la vila, al límit amb el terme de Culla.

17 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Cristòfol de Borrassers  (Lluçà, Osona Veure> Borrassers.

18 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaSant Cristòfol de Cabrils  (Cabrils, Maresme)  Església del veïnat del Sant Crist. És de construcció pre-romànica (és esmentada ja l'any 1037), probablement damunt una vil·la romana. Fou reformada el s XIII i el XVIII i restituïda el 1953 al seu estat primitiu. Fins al s XVIII depengué de la parròquia de Sant Genís de Vilassar. Dos retaules, un del s XVI i un altre del s XVII, es troben, des del 1936, al Museu Municipal de Mataró.

19 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Cristòfol de Campdevànol  (Ripollès Veure> Campdevànol.

20 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Cristòfol de Castellbell  (Castellbell i el Vilar, Bages)  Caseria (o el Pla de Sant Cristòfol), en una petita serra, a la dreta de la riera de Marganell, al peu del vessant nord-occidental de Montserrat. L'església, actual tinència parroquial de Sant Vicenç de Castellbell, data del s XI. Dins el terme hi ha l'ermita de Sant Jaume, construcció romànica, del s XII.

21 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Cristòfol de Figuera  (Sant Mateu de Bages, Bages)  Església romànica, vora la masia de Figuera, a l'oest del poble, damunt la serra de Castelltallat, a la capçalera de la vall del Puig.

22 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Cristòfol de la Donzell  (la Baronia de Rialb, Noguera Llogaret, al nord-oest del terme, als contraforts de la serra de Comiols, a l'indret d'un antic monestir (Sant Cristòfol de Salinoves) i castell (Salinoves).

23 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Cristòfol de la Vall  (Gavet de la Conca, Pallars Jussà Poble (732 m alt) (o de la Vall de Llimiana); fins el 1970 del municipi d'Aransís, situat a la vall de Llimiana. L'església de Sant Jaume depèn de la parròquia de Llimiana. Al s XIX formà un municipi amb Sant Martí de Bercedana.

25 CATALUNYA - HISTÒRIA

Inici páginaSant Cristòfol de Manresa  (Manresa, Bages Petit monestir de canongesses de Sant Agustí que hi hagué prop de la ciutat, a l’indret de l’actual torre de Sant Cristòfol, sobre l’estació del ferrocarril del Nord, construïda l’any 1836. Vers el 1268 es reuniren a la capella de Sant Cristòfol i Santa Caterina tres donades, que estaven sotmeses al paborde de la seu de Manresa. Poc després, abans del 1306, ja s’havia transformat en comunitat de canongesses sota una priora. El 1425 hi habitaven la priora i tres canongesses. Durant la guerra civil del 1461 al 1472 foren enderrocats el convent i la capella, i la seva priora i única monja, Anna d’Alçamora, ingressà al convent augustinià de Santa Margarida de Vic (1461). El 1502 el consell de Manresa reedificà la capella, però restà sense comunitat. El 1836 sobre el seu emplaçament es féu l’actual torre de defensa i senyals.

26 CATALUNYA - HISTÒRIA

Sant Cristòfol de Monteugues  (Figaró-Montmany, Vallès Oriental Antiga església parroquial (653 m alt), a l'entrada del Congost. Existia ja el 1021 i era sufragània de Sant Esteve de la Garriga; més tard fou independent i passà a ésser propietat del monestir de l'Estany (1139). El 1553 tenia només els masos Valls i Plans. Ara depèn de la parròquia del Figaró. La seva església, reformada el 1572, té l'absis romànic.

27 CATALUNYA - HISTÒRIA

Sant Cristòfol de Pallars  (Santa Eulàlia de Ronçana, Vallès Oriental Església, a l'est del terme, a la plana. Fou més tard sufragània de la parròquia de Santa Justa i Santa Quitèria, de Lliçà de Munt, i últimament de la de Santa Eulàlia de Ronçana. Existia ja el 1188, i fou destruïda pels terratrèmols del 1425; refeta poc després, es convertí en sufragània, i darrerament en simple capella. Fou restaurada el 1970 i hom li retornà les perdudes característiques romàniques. És dita també Sant Cristòfol de les Tempestes.

28 CATALUNYA - HISTÒRIA

Sant Cristòfol de Piera  (Piera, Anoia)  Antiga església, sufragània de la parròquia, situada prop de la vila, pròxima al mas Poc. Existia ja el 1068, el 1184 figura com a sufragània i des del 1414 com a simple capella.Inici página Tenia també els altars de Sant Pere i de Sant Martí.

29 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Cristòfol de Premià  (Maresme Veure> Premià de Mar.

30 CATALUNYA - HISTÒRIA

Sant Cristòfol de Queralt  (Bellprat, Anoia)  Veure> Sant Jaume de Queralt.

31 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Cristòfol de Salinoves  (la Baronia de Rialb, Noguera Veure> Salinoves.

32 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Sant Cristòfol de Saranyana  (la Todolella, Ports Santuari (1.104 m alt), dins l'antic terme de Saranyana, al cim de la serra de Saranyana, prop del límit amb el terme de Forcall.

33 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Sant Cristòfol de València  (València, Horta Antic convent de monges augustinianes, fundat a la ciutat, sobre una antiga sinagoga jueva, el 1409 per una comunitat procedent del monestir de Santa Bàrbara d’Alzira. L’antic convent fou aterrat el 1868, i les monges, després d’estatjar-se a diversos establiments provisionals, el 1899 iniciaren la construcció del convent actual al carrer de l’Alboraia. En la seva església, neogòtica, inaugurada el 1914, es venera una imatge gòtica de Sant Cristòfol, trobada segons una tradició el 1391, que fou antigament centre de devoció popular dels valencians.

34 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Cristòfol de Vallfogona  (la Pobla de Lillet, Berguedà Veure> Vallfogona.

12 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaSant Cristòfol de Vinyoles  (Cava, Alt Urgell Església romànica, a la caseria de les Cases de Lli. Era un antic terme, esmentat el s XIV.

35 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Sant Cristòfol des Migjorn  (es Mercadal, Menorca Veure> Migjorn Gran, es.

24 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Cristòfol les Fonts  (Olot, Garrotxa Poble, situat vora l'estrep occidental de Sant Julià del Mont (907 m alt). Nascut al voltant de la parròquia de Sant Cristòfol, d'origen romànic, ha esdevingut un barri residencial d'Olot.

36 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Cugat de Gavadons  (Collsuspina, Osona)  Poble (1.008 m alt), situat a la serralada de ponent de la plana de Vic. L'església, sufragània de la parròquia de Tona, existia ja el 968 i fou anomenada primitivament Sant Cugat de Coll-sa-sima. El 1828 s'uní amb Collsuspina per formar una parròquia independent, cosa que s'obtingué el 1897. L'església és romànica, mutilada en la part de l'absis i amb capelles del s. XVII formant creuer. Ha estat restaurada (1974-76). S'hi venera també Sant Pere Màrtir (hom hi fa l'aplec el 29 d'abril).

37 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Cugat del Far  (Castell i Platja d'Aro, Baix Empordà Veure> Vallvanera.

38 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Cugat del Racó  (Navàs, Bages)  Poble (ant: Sant Cugat Salou) i antiga església parroquial (actualment annexa de la de Castelladral), entre els nuclis de Castelladral i de Navars. Formava part de l'alou llegat al monestir de Ripoll el 926 pel comte Miró II de Cerdanya. A la segona meitat del s XI, sota els auspicis de Ripoll, fou aixecada la seva església romànica actual, recentment restaurada. És un edifici de planta de creu grega amb tres absis situats a l'extrem de la nau central o braç de llevant i a la part llevantinaInici página dels braços que formen el creuer. Té cimbori al centre de la creu i tots els seus murs s'ornen amb arcuacions llombardes. És un dels millors edificis del seu gènere.

39 CATALUNYA - HISTÒRIA

Sant Cugat del Rec  (Barcelona, Barcelonès)  Antiga església parroquial de la ciutat, situada primitivament a un extrem del barri de Santa Maria o de la Bòria, al carrer de Calders, a l’antic camí que anava a Sant Cugat del Vallès, raó per la qual era anomenada sovint Sant Cugat del Camí i també Sant Cugat del Forn, per ésser prop d’un antic forn de la ciutat. L’erigí el 1023 el canonge Guislabert, més tard bisbe de Barcelona. Es reféu al s XVII amb la intervenció del Consell de Cent i s’engrandí el 1830. Fou cremada durant la Setmana Tràgica i destruïda el 1936; ara al seu lloc hi ha una petita plaça. El 1944 s’inicià la construcció de l’església actual al carrer de la Princesa. Posseeix relíquies de sant Cugat, que li foren donades al s XVII, en un petit cofre d’argent repussat del s XIV.

40 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca del Vallès OccidentalSant Cugat del Vallès  (Vallès Occidental Municipi: 48,22 km2, 124 m alt, 87.830 hab (2015), Situat a l'esquerra del Rubí i a la capçalera de la riera de Sant Cugat, afluent per l'esquerra del Ripoll, entre la depressió del Vallès i els vessants nord-occidentals de la serra de Collserola. El sector agrícola, important temps enrera, és pràcticament inexistent. Ha estat, des de principi del s XX, lloc d'estiueig tradicional de la burgesia barcelonina, transformat actualment en nucli residencial amb nombrosos barris i urbanitzacions (Valldoreix, la Floresta, Mira-sol, Can Montmany, colònia Montserrat, l'Arrabassada i Solaire). El seu terme municipal és el menys industrialitzat de la comarca, encara que la creació del parc tecnològic del Vallès ha beneficiat l'establiment de diverses empreses del sector secundari i terciari (serveis). Demogràficament presenta una població en ascens durant tot el s XX. LaInici página vila es formà al voltant del conjunt monumental del monestir de Sant Cugat del Vallès...  Segueix... 

41 CATALUNYA - GEOGRAFIA

monestir de Sant Cugat del VallèsSant Cugat del Vallès, monestir de  (Sant Cugat del Vallès, Vallès Occidental Abadia benedictina. El seu origen sembla trobar-se en una primitiva església del s V, alçada al lloc on sofrí martiri sant Cugat. Sembla que ja al s VII hi havia un nucli monàstic. Els àrabs destruïren el primer monestir vers el 717, que fou reconstruït poc després de la reconquesta de Barcelona (801). El primer abat conegut d'aquest cenobi fou Ostofred, que regí la casa el 878, època en que era sotmesa a la mitra barcelonina. Tingué un paper primordial en la vida religiosa del comtat de Barcelona. Fou saquejat i destruït per al-Mansur (985); també se'n perdé l'arxiu. L'any següent l'abat Odó obtingué un privilegi del rei franc Lotari i començà una època de creixença que culminà amb l'abat Guitard (1013). Gràcies a l'ajuda de Ramon Berenguer III, entre el final del s XI i el començament del XII, anà possessionant-se d'altres monestirs i fou el cap d'una petita congregació de...  Segueix... 

42 CATALUNYA - HISTÒRIA

Sant Cugat Salou  (Navàs, Bages Antic nom de Sant Cugat del Racó.

43 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca de l'Alt PenedèsSant Cugat Sesgarrigues  (Alt Penedès Municipi: 6,19 km2, 266 m alt, 978 hab (2015). Situat a la plana del Penedès, a al vora de la riera de Sant Marçal, a l'est de la comarca, al límit amb Garraf. Hi ha alguns boscs de pins, però la major part del territori és ocupada per l'agricultura de secà dominada per la vinya, a més de cereals (blat), oliveres i arbres fruiters. Hi ha una cooperativa vinícola i una explotació enològica. Ramaderia ovina i porcina i avicultura. Indústries metal·lúrgiques, tèxtil i de materials per a la construcció. El poble es troba en un trencal de la carretera general. Església parroquial de Sant Cugat. El terme comprèn, a més, el nucli de Casesroges i l'antiga caseria de Puigciuró. Àrea comercial de Vilafranca del Penedès. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades

44 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaSant Dalmai  (Vilobí d'Onyar, Selva Poble: 517 h (2009), fins al primer quart del s XX pertanyia al municipi de Brunyola, al sector septentrional del terme, a l'esquerra de l'Onyar. L'església parroquial de Sant Dalmai havia estat possessió del monestir de Breda. El lloc depengué del castell de Brunyola.

45 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Daniel  (Calonge, Baix Empordà Veïnat, a 1 km de la costa, prop del terme de Palamós.

46 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Daniel  (Girona, Gironès Poble (81 m alt), situat a la dreta del Galligants, molt pròxim a la ciutat. És centrat per l’antic monestir de Sant Daniel, de monges benedictines, l’església del qual és la parroquial. El lloc formava part, al s XVII, de la batllia reial de Girona. Formà municipi independent fins el 1962. Dins l’antic terme, que comprenia tota la vall del Galligants (la vall de Sant Daniel), hi havia també els nuclis de Vila-roja i Montjuïc.

47 CATALUNYA - GEOGRAFIA

monestir de Sant Daniel (Girona)Sant Daniel, monestir de  (Girona, Gironès Abadia benedictina de monges, a la vall de Sant Daniel, prop de la ciutat de Girona. El fundà la comtessa Ermessenda, que el 1015, amb el seu marit Ramon Borrell, comprà aquesta església al bisbe de Girona. La comunitat s'hi establí el 1020, presidida per una abadessa amb clergues al seu servei, i fou dotada per la mateixa comtessa i el seu fill Berenguer Ramon I amb béns a Montfullà, Vilablareix, Vilademuls i altres indrets. Inicialment constava d'unes sis monges, que el s XIII ja eren dotze i arribaren més tard (1342) a una vintena, totes elles filles de la noblesa o de cases benestants. Guarda en una cripta el cos de sant Daniel, màrtir, traslladat d'Arle (Provença), en un sarcòfag construït el 1345. El s XV hom li donà les rendes dels antics monestirs femenins de Matella i Vilanera, de l'Empordà, i el 1550 el papa li uní el priorat de Valldemaria, prop d'Hostalric. El 1640 les monges...  Segueix... 

48 CATALUNYA - HISTÒRIA

Inici páginaSant Daniel de Maifré  (Osor, Selva Antic nom de Sant Miquel de Maifré (o de Sorerols). Entre el 1068 i el 1616 tingué l'advocació de Sant Daniel, darrerament compartida amb Sant Miquel. Es troba a la vall del Ter, passat el pantà de Susqueda. A l'origen (1668) era una sufragània de Sant Vicenç de Susqueda.

49 CATALUNYA - HISTÒRIA

Sant Daniel de Palou  (Sant Joan de Vilatorrada, Bages)  Antiga església, coneguda des del 1114 i anomenada també de Sant Andreu el 1331. En romanen escasses ruïnes al puig de Sant Daniel i una capella moderna (s XVIII) dedicada a sant Daniel al mas Canals Vell, situat prop d'aquest puig.

50 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant del Bosc, el  (Llimiana, Pallars Jussà Nom popular del santuari de Sant Salvador de Montsec.

51 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sant Dionís, Dalmau Gabriel de  (Catalunya, s XV)  Eclesiàstic. Fill del cavaller Narcís de Sant Dionís. Era canonge de Girona. El 1462 es pronuncià activament per la causa de Joan II. Contribuí a la defensa de la Força de Girona contra l'exèrcit de la generalitat. Prengué personalment les armes. El 26/jun/1462, amb Benet Gabriel Xammar, manava els joanistes que guarnien l'església de Sant Feliu quan s'hi produí l'intent dels assetjants d'entrar per sorpresa. La reina Joana Enríquez, sol·licitaria per a ell la dignitat de canonge degà de Barcelona.

52 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sant Dionís, Narcís de  (Girona, s XV)  Cavaller. Pare de Pere i de Dalmau Gabriel de Sant Dionís. El 1462 prengué partit per Joan II. Fou un dels directors, malgrat la seva edat avançada, de les obres de fortificació de la Força gironina, poc abans que l'exèrcit de la generalitat hi posés setge. Fou inclòs en una de les relacions d'enemics de la terra publicades per la generalitat. Al segon setge de Girona, pel nov/1462, el comandant de la plaça, Pere de Rocabertí, el nomenà cap de les obres militars. En recompensa als seus serveis li foren concedits els aigualeixos del Ter on es troba avua la Devesa gironina.

53 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaSant Dionís, Pere de  (Girona, s XV)  Cavaller. Fill de Narcís de Sant Dionís i germà de Dalmau Gabriel. El 1462 era veguer de Girona. La reina Joana Enríquez l'atragué a la causa reialista. Contribuí a la defensa de Girona contra les forces de la generalitat. Aquesta el declarà enemic de la terra.

54 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Diumenge  (Riner, Solsonès Masia, situada en una carena espadada de 811 m alt, dins la parròquia i al nord de Su. Té adossada una església romànica de la fi del s. XII, que es conserva molt deturpada per afegits posteriors.

55 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Sant Domènec  (Vallibona, Ports Santuari (pop: Sant Domingo), a l'est del poble, a l'esquerra del riu Cèrvol. Conserva un retaule del s XV. A l'altre cantó del riu s'estén el bosc de Sant Domènec.

104 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Domènec de Balaguer (Noguera)Sant Domènec de Balaguer  (Balaguer, Noguera)  Convent de dominicans, erigit pel designi d'Ermengol de Cabrera, comte d'Urgell, que disposà en testament, el 1314, que els seus marmessors fundessin a l'horta de Balaguer un convent de Pares Predicadors, així com la dotació de la nova casa. La seva voluntat no fou executada fins molts anys després, i el 1350 l'església encara no era acabada. Durant el setge del 1413 sofrí nombroses mutilacions, i més tard, a causa d'alguna altra calamitat, el temple fou escurçat una tercera part; consta d'una sola nau amb petites capelles laterals i absis de set cares. El claustre és molt remarcable per la seva finor i estilització.Inici página La comunitat de dominicans fou dispersada el 1835; l'any 1881 el convent fou cedit als franciscans.

56 CATALUNYA - GEOGRAFIA

claustre de Sant Domènec de Girona (Gironès)Sant Domènec de Girona  (Girona, Gironès Convent dominicà. S'aixeca en un extrem de la plaça on s'obre la façana renaixentista de l'antic Estudi General i fou convertit en caserna des del 1822, retornat després als dominicans. El temple és obra dels s XIII i XIV, fou fundat pel bisbe Berenguer de Castellbisbal. El conjunt monumental és format per l'església, el claustre i el convent; l'església consta d'una nau de sis trams, a la qual foren afegides, segles després, algunes capelles laterals a la banda nord; el claustre, al costat del migdia, té dos pisos: el superior és on hi havia el convent (on hi residí el famós inquisidor Nicolau Eimeric) i l'inferior és coetani de l'església; al seu entorn hi havia la sala capitular i altres dependències, posteriorment molt desfigurades. Tingué en temps normals una comunitat de 20 o 30 frares, entre ells els lectors i els catedràtics de filosofia i teologia del veí Estudi General. Sofrí molt el convent en el setge del 1809 i fou exclaustrat el 1822 i definitivament el 1835, que tenia 12 comunitaris.

57 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Sant Domènec de Mallorca  (Palma de Mallorca, Mallorca Occidental Convent dominicà (pop: Sant Domingo). Després de la seva fundació (1230) adquirí una gran importància en la vida ciutadana, sobretot pel caràcter dels dominicans de procuradors de la inquisició, i foren notables els seus atacs contra la comunitat jueva de la ciutat, tolerada pels reis i les autoritats. Entre el 1296 i el 1359 construïren una gran església gòtica de set trams de voltes ogivals, amb un absis poligonal i deu capelles per banda. Fou planejada pel mestre de cases Jaume Fabre i feta amb l'ajuda del cardenal Nicolau Rossell, antic frare del convent. Fou demolida el 1835 amb l'exclaustració. El 1972 els dominicans s'establiren de nou en un altre indret de Palma de Mallorca.

58 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaSant Domènec de Palera  (Beuda, Garrotxa Altre nom de l'església del Sant Sepulcre de Palera, a causa de l'altar dedicat a Sant Domènec (existent ja el 1598), que tingué una confraria pròpia, indulgenciada pel papa el 1738.

59 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Domènec de Peralada  (Peralada, Alt Empordà Convent dominicà, establert el 1578 pel vescomte Francesc Dalmau de Rocabertí, a l'antic convent de canonges augustinians de la vila. Compost normalment per quatre comunitaris, fou exclaustrat el 1822 i la seva senzilla edificació es convertí en hospital i caserna de la guàrdia civil. Ara es troba en ruïnes, però li resta un petit claustre romànic (s XII) de l'època dels canonges augustinians, restaurat.

60 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

capella dels Reis, a Sant Domènec de ValènciaSant Domènec de València  (València, Horta)  Convent dominicà de la ciutat, situat a la plaça de Sant Domènec, entre l’antiga porta de la Xarea i el Túria. Fundat per fra Miquel de Fabra, confessor de Jaume I, el 1239, fou un centre d’atracció de la noblesa i dels ciutadans valencians. Arribà a tenir més de cent residents entre frares i llecs, entre d’altres, Vicent Ferrer i Lluís Bertran, frares del convent. S'hi reuniren capítols generals de l’orde (1370 i 1596) i corts valencianes (1604). Carles I (1542) li concedí salvaguarda reial i afavorí la creació d’un ric arxiu monacal, que, juntament amb la biblioteca, constituïren dos centres importants de documents i manuscrits. Fou exclaustrat el 1835, i el que restava de la seva església s'obrí al culte de nou el 1843 com a capella castrense; el convent es destinà a capitania general, a parc d’armes, casernes d’infanteria i artilleria i oficines militars. Quan el 1892 els dominicans retornaren a València, s’establiren a l’antic...  Segueix... 

61 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Domi  (Sant Guim de Freixenet, Segarra)  Poble (705 m alt), al nord del cap del municipi. De la seva església parroquial (Sant Pere) depèn el lloc d'Amorós.

62 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaSant Elies  (Sant Pere de Vilamajor, Vallès Oriental Ermita (999 m alt), al nord del terme, al cim del turó de Sant Elies, contrafort meridional del turó de Pi Novell, dins l'antiga demarcació parroquial de Santa Susanna de Vilamajor.

63 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Elies, platja de  (Tossa, Selva Veure> Giverola, cala.

64 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Sant Elm  (Andratx, Mallorca Occidental Nucli pescador i turístic (ort trad: Sant Tem), a la costa, davant l’illa de sa Dragonera, a l’indret de l’antic lloc de la Palomera. L’església i hospital de Sant Elm foren fundats pel rei Jaume II de Mallorca el 1279. Esdevingué església parroquial. L’hospital desaparegué al començament del s XVI i la vida parroquial s’extingí a causa de les incursions dels pirates. El 1531 fou construïda la torre de Sant Elm per a la defensa d’Andratx. El 1886 fou adquirit per l’arxiduc d’Àustria Lluís Salvador. A l’antic nucli pescador s’afegiren des del començament del s XX cases d’estiueig, fins que, passada la meitat del segle, ha esdevingut un nucli de turisme.

65 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Elm (Baix Empordà)Sant Elm  (Sant Feliu de Guíxols, Baix Empordà Santuari, situat a l’antic puig Castellar o puig de Sant Elm (98 m), promontori que tanca el port de Sant Feliu i domina pel sud la vila. A ponent del promontori hi ha la cala de Sant Elm. El 1203 hom bastí en aquest indret la torre de Sant Elm per a defensa i vigia. Enderrocada posteriorment, el 1542 hom bastí una ermita (on des del 1474 fins al 1680 fou venerada una relíquia del Sant Drap) i un castell de planta quadrada amb torres als angles. Era regit per un governador. Fou destruït per les tropes franceses l’any 1696. L’ermita fou reedificada el 1723 i els jurats de la vila la dedicaren també a la Mare de Déu del Bonviatge, juntament amb sant Elm, patró de mariners, pelegrins i navegants. Tenia un notable altar barroc. Restaurada el 1929, fou destruïda el 1936 i refeta novament a partir del 1943. Des del 1955 hom renovà per la festa del sant la tradicional processó marítima. Al voltant del lloc hi ha una urbanitzacióInici página residencial.

66 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Sant Elm, fort de  (Cotlliure, Vallespir Fortificació aturonada (152 m alt), al sud de la vila, dominant, a la vegada, els ports de Cotlliure i de Portvendres. Aquesta elevació és travessada per una foradada pel ferrocarril de Perpinyà a Cervera de la Marenda. Té forma d'estrella; fou construït el 1552 al voltant d'una torre de defensa medieval. Tant en la guerra dels Segadors (1642) com a la Guerra Gran (1793) tingué un paper important.

67 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Eloi  (Tàrrega, Urgell Santuari (410 m alt), al cim del tossal de Sant Eloi, just al nord-oest de la ciutat. Fet construir per l’argenter targarí Simó Canet (o Comet), el 1248, l’església fou refeta en 1728-31. El 1872 el santuari es convertí en fortí i al seu voltant es construïren muralles i torricons, que es convertiren en calabossos per als presoners de guerra. Reparada el 1876, s’hi posà l’altar de la paeria. El 1970 fou trobada, aparedada, la imatge del sant. La reforestació de la serra s’inicià el 1908; actualment ha esdevingut un parc.

68 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Sant Esperit (Camp de Morvedre)Sant Esperit  (Gilet, Camp de Morvedre)  Convent franciscà, dit també Sant Esperit del Munt, situat a la vall de Toliu. Fou fundat el 1402 per la reina Maria de Luna, muller de Martí I, en acció de gràcies per la pacificació de Sicília; el 1404 s’hi instal·là una comunitat de 15 frares, que el 1413 fundaren una filial propera a Morvedre, a l’església de Sant Blai. El 1456, per pèrdua de les rendes deixades per la reina fundadora, començà una època de crisi per al convent, que arribà a ésser abandonat pels franciscans el 1497 per cedir-lo a les monges clarisses de la Trinitat de València, que volien traslladar-s’hi. Fracassat aquest intent, els frares hi retornaren el 1501. Fou objecte d’un atac de pirates barbarescs el 1545 i restaurat i fortificat el 1547. El 1612 s’intentà una permuta del convent amb els cartoixans del Puig, que tampoc no es portà a terme. El 1681 fou reedificat el claustre i una bona part del convent, i el 1690...  Segueix... 

69 CATALUNYA NORD - HISTÒRIA

Inici páginaSant Esteve, baronia de  (Rosselló)  Jurisdicció senyorial adquirida el 1650 per Antoni de Generes i Hitié (mort el 1670). Li fou confiscada el 1653 i donada a Josep de Margarit, marquès d'Aguilar, però la recuperà més tard. Passà per enllaç als Despàs, marquesos de Sant Marçal.

70 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Esteve, bosc de  (Viella, Vall d'Aran Bosc, al vessant septentrional del pic del Migdia, entre el bosc de Betrén i el barranc de Sant Esteve, afluent per la dreta del riu Nere.

71 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Sant Esteve, cala de  (es Castell, Menorca Cala de la costa oriental de l'illa, al sud de l'entrada del port de Maó. La seva bocana és dominada, al nord, pels forts de Sant Felip i de Sant Carles i, al sud, pel de Marlborough.

72 CATALUNYA - HISTÒRIA

Sant Esteve, castell de  (Sant Martí de Centelles, Osona Nom antic del castell de Centelles.

73 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Sant Esteve, mas de  (Éguet, Alta Cerdanya)  Masia i antiga església (1.604 m alt), al sud del poble.

74 CATALUNYA - HISTÒRIA

Sant Esteve, quadra de  (Reus, Baix Camp Antiga quadra, que formà part de l'antic municipi del TerritoriInici página de Tarragona.

75 CATALUNYA NORD - HISTÒRIA

Sant Esteve d'Agusà (Rosselló)Sant Esteve d'Agusà  (Sant Esteve del Monestir, Rosselló Antic monestir benedictí (o Sant Esteve de la Tet), origen del poble i municipi. Existia ja el 955 i era regit per l’abat Fromdald. El 991 el bisbe d’Elna li cedí l’alou i església de Cabanes. Era propietat de Bernat I de Besalú, que el 1011 el cedí al seu fill Guillem. Inicialment era una abadia amb 12 monjos, que entrà en plena decadència al s XI. Abans del 1118 fou cedit al monestir de la Grassa, d’on fou en endavant un senzill priorat. Des del s XIV estigué a mans de comanadors i recaptadors sense vida monàstica. Des del s XV estigué sota la influència del monestir del Canigó, al qual l’uní el papa Climent VIII el 1592, però ja no tingué més vida monàstica, sinó només prior titular. En resta l’església romànica de tres naus, que revela moltes etapes de construcció a partir del principi del s XII. L’absis central té una decoració composta per arcs que reposen alternativament sobre pilastres i sobre impostes.

76 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Esteve de Balsareny  (Balsareny, Bages)  Colònia fabril (o colònia Soldevila), situada a la dreta del Llobregat, al nord del poble. Fundada a la segona meitat del s XIX, sorgí prop de l'església romànica de Sant Esteve (s XII), ampliada i modificada modernament.

77 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Esteve de Banyoles  (Banyoles, Pla de l’Estany Veure> Banyoles, monestir de.

103 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Esteve de Castellar  (Vallès OccidentalVeure> Castellar del Vallès.

78 CATALUNYA - HISTÒRIA

Inici páginaSant Esteve de Castellar, marquesat de  (Catalunya Títol concedit el 1896 a Emília Carles Tolrà, a petició de l'ajuntament de Sant Esteve de Castellar i en consideració a les obres benèfiques que el seu marit i oncle Josep Tolrà i Avellà havia fet. Continua en la mateixa família Carles-Tolrà.

79 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Esteve de Castellet  (Castellet i la Gornal, Alt Penedès Església romànica, coneguda amb el nom de molí de cal Llopard, situada a la dreta del riu de Foix, vora les Masuques. Fou possessió del monestir de Sant Cugat del Vallès, i el 1168 fou adquirida per la seu de Barcelona. Era l'antiga parròquia del terme de Castellet, per aixó el castell de Castellet és conegut també com a castell de Sant Esteve.

80 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Esteve de Guialbes  (Vilademuls, Pla de l'Estany)  Poble, al sector central del terme, al sud de Vilademuls. L'antic castell de Guialbes fou bastit a mitjan s XI al puig de Guialbes pel comte de Barcelona, enfrontat amb el de Besalú, que havia aixecat el de Vilademuls, però hom arribà a una concòrdia. L'església parroquial de Sant Esteve, que correspon a la de l'antic castell, fou reedificada al s XVIII; en depèn el santuari i antiga col·legiata de les Olives de Sant Esteve de Guialbes.

81 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Esteve de la Riba  (les Llosses, Ripollès Església i antiga parròquia, fins el 1974 del terme de Viladonja, situada a sud-oest del terme, prop del de Sant Jaume de Frontanyà. El 1097 fou cedida pel comte Bernat III de Besalú al monestir de Ripoll, del qual depengué sempre. Esdevingué sufragània de la parròquiaInici página de Viladonja i modernament de la de Matamala. L'edifici, romànic (s XII), és veí de l'antiga casa de la Riba.

82 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca del Pallars JussàSant Esteve de la Sarga  (Pallars Jussà Municipi: 92,95 km2, 875 m alt, 144 hab (2015). Situat als vessants septentrionals de la serra de Montsec, a l'extrem sud-oest de la conca de Tremp i de la comarca, a la vora de la Noguera i de la Ribagorça. El territori és drenat per la Noguera Ribagorçana. El clima continental no permet més que l'agricultura extensiva de secà (cereals, hortalisses, patates i llegums). Ramaderia (bestiar oví i porcí). Població en descens constant. El poble és en un coster que vetlla el camí del coll d'Ares. L'església parroquial és dedicada a sant Esteve. El municipi comprèn, a més, els pobles d'Alsamora, l'Alzina, Moror, Castellnou de Montsec, la Clua de la Conca, Estorm, la Torre d'Amargós i Mont-rebei, el llogaret i església de Beniure i el santuari de Fabregada. Àrea comercial de Tremp i la Pobla de Segur. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades

83 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Esteve de Llémena  (Sant Aniol de Finestres, Garrotxa)  Poble (298 m alt), situat al sector meridional del terme, a l'esquerra de la riera de Llémena. L'església parroquial és dedicada a sant Esteve. El lloc formà part del terme del castell de Finestres i de la baronia de Santa Pau.

84 FRANJA PONENT - MUNICIPI

Situació de la comarca de la LliteraSant Esteve de Llitera  (Llitera Municipi: 72,15 km2, 420 m alt, 498 hab (2015), (cast: San Esteban de Litera). Situat entre el riu de la Sosa de Peralta, afluent del Cinca, i el canal d'Aragó i Catalunya, que rega el sector meridional del terme; accidentat per la serra de la Gessa, al sector occidental de la comarca i que marca la separació entre la baixa i l'alta Llitera. La part muntanyosa és en part coberta de pinedes i carrascar. Agricultura de secà (cereals, oliveres), així com de regadiu, amb conreus d'horta i sobretot fruiters. Ramaderia porcina, ovina i bovina. Granges d'aviram i de conills. Indústries derivades de l'agricultura (elaboració de pinsos i molins d'oli). Població en descens. La vila és als contraforts de la serra de la Gessa. L'església parroquial és dedicada a sant Esteve. El municipiInici página comprèn el poble i l'enclavament de Rocafort de Llitera i l'ermita de la Guàrdia. Àrea comercial de Lleida. Ajuntament (en castellà)

85 CATALUNYA - HISTÒRIA

Sant Esteve de Mar (Palamòs, Baix Empordà Antic castell de la costa, situat en un promontori entre la cala de s'Alguer i la platja de la Fosca. Pertanyia a la parròquia de Santa Eugènia de Vila-romà i a la jurisdicció del capítol de Girona. El comprà, amb el seu terme, el rei Pere II el Gran, l'any 1277, que hi creà el port i la vila de Palamós. Enderrocat pràcticament durant les guerres dels remences, restà abandonat i vers els s XVI-XVII fou convertit en masia. De la fortalesa només es conserven algunes bases de torre i de murs. No hi ha cap vestigi de la capella dedicada a sant Esteve, esmentada al s XIV. Prop seu es bastí al s XIX l'esglesiola de Sant Esteve. Modernament han estat descobertes restes preromanes similars a les del poblat de Castell, de la punta de Castell.

86 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca del Vallès OrientalSant Esteve de Palautordera  (Vallès Oriental Municipi: 10,63 km2, 231 m alt, 2.568 hab (2015). Situat damunt d'una terrassa fluvial de la Tordera i accidentat pels contraforts meridionals del massís del Montseny. Part del territori és cobert de boscs de pins i alzines. L'agricultura es localitza prop de la Tordera; alternen els conreus de secà amb els de regadiu: els més estesos són els d'hortalisses i farratges. Important ramaderia bovina i porcina, sobretot. Avicultura. Activitats industrials derivades de l'agricultura i del bosc. Centre d'estiueig i de segones residències. El poble és a la dreta de la Tordera; ruïnes del castell de Montclús; església parroquial de Sant Esteve, romànica. El municipi comprèn, a més, el castell de Fluvià, al peu de la serra de Vallmanyà, amb la capella romànica de Sant Cebrià, i la caseria del Pla del Remei. Àrea comercial de Granollers. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades - Circ Cric - Cineclub Sant Esteve

87 CATALUNYA - HISTÒRIA

Sant Esteve de Perabella  (Gerri de la Sal, Pallars Sobirà Veure> Perabella.

88 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Inici páginaSant Esteve de Pomers  (Clerà, Conflent Santuari, a l'est del poble, en un contrafort del vessant septentrional del massís del Canigó, proper a les ruïnes de l'antic castell de Sant Esteve de Pomers (o de Villerac); el lloc de Pomers és esmentat ja el 854 i el castell el 865.

89 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Esteve de Servàs  (Gerri de la Sal, Pallars Sobirà Veure> Servàs, monestir de.

90 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Esteve de Solanllong  (Gombrén, Ripollès Veure> Solanllong.

91 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Esteve de Tubau  (Sant Jaume de Frontanyà, Berguedà Veure> Tubau.

92 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Esteve del Coll  (Llinars del Vallès, Vallès Oriental Poble (ort trad: d'Alcoll), al vessant septentrional de la Serralada Litoral, damunt la vall de la riera de Mogent, al sud-oest de la vila. El lloc és esmentat ja el 1024. L'església parroquial és poc anterior al 1574. Depengué dels domers, i després del rector, de Cardedeu. Al començament del s XIX pertanyia al baró de Llinars.

93 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Esteve del Llop  (Darnius, Alt Empordà Santuari, al sector occidental del terme, enlairat en un vessant muntanyós, a l'esquerra del riu d'Arnera.

94 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA

Sant Esteve del Mall  (la Pobla de Roda, Ribagorça Poble (1.051 m alt), que fins el 1970 formà part del municipi de Queixigar, del qual fou fins abans del 1920 el centre administratiu. Es troba al cim d’un serrat que separa les valls de l’Isàvena i del seu afluent per l’esquerra, el barranc de Sant Esteve, contrafort meridional de la serra del Cis. De la seva església parroquial (Sant Esteve), consagrada el 1124, depèn el santuari de Sant Sadurní del Mall. El lloc és esmentat ja al s X; s’hi fortificà el comte Ramon II de RibagorçaInici página per a la conquesta de Roda.

95 CATALUNYA NORD - MUNICIPI

Situació de la comarca del RossellóSant Esteve del Monestir  (Rosselló Municipi: 11,67 km2, 33 m alt, 11.846 hab (2013), (fr: Saint Estève). Situat al Riberal, entre els contraforts meridionals del massís calcari de la Pena i la riba esquerra del riu Tet, a l'oest i dins l'àrea d'influència de Perpinyà. La població viu principalment de l'agricultura de regadiu: verdures i fruita (prèssecs i albercocs), que aprofiten l'aigua de la Tet a través de les sèquies del Vernet i de Pià. Al secà es cultiva vinya. Cava cooperativa; producció de vi dolç natural. Indústria conservera, elèctrica, de mobles, etc. Nucli industrial gràcies a la proximitat de Perpinyà. Població en ascens, sobretot en el període 1960-80, en què es va sextuplicar. El poble es troba al límit septentrional de la plana regada, a l'indret de l'antic monestir de Sant Esteve d'Agusa, al voltant del qual sorgí. Ajuntament (en francès) - Turisme (en castellà)

96 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Sant Esteve del Pedreguet  (Illa, Rosselló Nom de l'església parroquial de la vila.

97 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Esteve del Pont  (la Seu d'Urgell, Alt Urgell Caseria (o les Casesroges), fins al 1971 era del municipi de Castellciutat.

98 CATALUNYA - MUNICIPI

Inici páginaSant Esteve d'En Bas  (la Vall d'En Bas, Garrotxa Poble (477 m alt) i antic municipi, agregat el 1968 a l'actual. Situat a la dreta del Fluvià, al peu de la serra de Murrià. L'església parroquial de Sant Esteve conserva elements de la construcció romànica del s XII (consagrada el 1119), com l'absis i alguns capitells, però la major part és posterior als terratrèmols del s XV. Possiblement estigué emmurallat. El lloc és esmentat ja el 904 (fou conegut inicialment per Sant Esteve de Saüll), i fou un dels nuclis importants del vescomtat de Bas i els s XII i XIII fou centre d'una batllia.

99 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Esteve d'Umfred  (Alp, Baixa Cerdanya Petit monestir (o de Riufred), situat a la vall d’Alp, prop de la Molina. En resten només unes poques ruïnes, amb opus spicatum, prop d’un modern forn de calç. L’erigí i dotà el comte Frèdol de Cerdanya, que el 815 el cedí al monestir de Sant Serni de Tavèrnoles. Era un lloc habitat per alguns monjos de filiació i organització desconeguda. Com a filial de Tavèrnoles consta els anys 1079 i 1268, quan el monestir en reclamà la possessió al comte de Cerdanya i al bisbe d’Urgell. No hi ha constància de la seva comunitat a partir del s XI, que era més aviat una possessió per a les pastures del monestir de Tavèrnoles.

100 CATALUNYA - HISTÒRIA

Inici páginaSant Esteve Sabruguera  (Riells de Montseny, Selva Antic nom de la parròquia de Sant Llop de Viabrea.

101 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca del Baix LlobregatSant Esteve Sesrovires  (Baix Llobregat Municipi: 18,64 km2, 183 m alt, 7.613 hab (2015). Situat en un serral, entre la riba esquerra de l'Anoia i el Llobregat, a l'oest de la comarca, al límit amb l'Alt Penedès. Hi predominen els conreus de secà sobre els de regadiu, els més estesos són els de vinya, seguits a distància pels de cereals. fruiters (presseguers), oliveres, llegums i patates. Ramaderia (bestiar oví i porcí). Indústria siderometal·lúrgica i alimentària (cava, vi, caramels). Centre d'estiueig (urbanitzacions). Població en ascens. El poble és prop del torrent de Llops. L'església parroquial, obra de Domènech i Estapà, té dos campanars bessons. El municipi comprèn, a més, els veïnats de Can Bargalló, Can Prats, Can Margarit i part del poble de la Beguda Alta. Àrea comercial de Barcelona. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades - Escola La Roureda - Institut Montserrat Colomer

102 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Eudald de Jou  (Montagut i Oix, Garrotxa Veïnat (o els Vilars), en vies de despoblament, situat als vessants meridionals del puig Sacreu (589 m alt), a la capçalera de la riera de Sant Eudald (afluent, amb la de Carreres, del Fluvià). L'antiga església que dóna nom al lloc és esmentada al s XIV.

Anar a:  Sant Cr ]  [ Sant Cristòfol d ]  [ Sant Cu ]  [ Sant D ]  [ Sant Es ]  [ Sant Esteve de M ]Inici página

A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Logo de Dades dels Països CatalansEntrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ BlocContactar amb Dadescat

© 2006-2016 Associació Sense Límits / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons

Sense Límits a Internet: Sense Límits / Alt Camp Info / Directori Alt Camp / Masia Virtual -