A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Inici ] Entrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ Bloc ]              Contactar amb Dadescat

Anar a:  Sant Gi ] [ Sant H ] [ Sant Iscle de V ] [ Sant Jaume de F ] [ Sant Jaume dels ] [ Sant Joan ]

Si un instant pot justificar una vida, un matís pot justificar un llibre. (Jordi Llimona i Barret)

1 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Gil  (Queralbs, Ripollès Santuari de la vall de Núria, al peu del Puigmal, a l'indret on segons una tradició habità com a penitent l'abat Gil i deixà a la cova on residia una imatge de la Mare de Déu (la de Núria), una campana i una olla. La tradició és molt antiga, però la primera capella fou bastida el 1615. Restaurada el 1715, fou ampliada el 1925 amb elements del vell santuari de Núria, puig que aleshores hom hi féu treballs d'ampliació. És famosa la font de Sant Gil, d'aigües gelades, que brolla prop de la capella.

2 CATALUNYA - HISTÒRIA

Sant Gili  (Lleida, Segrià Antiga parròquia de la ciutat. Erigida poc després de la conquesta cristiana de la ciutat al raval de Sant Gili, format més enllà de la porta de Corbins (dita, després, porta de Sant Gili), a la partida de les Pardinyes Altes, al peu septentrional del Sas. El raval fou poblat al començament del s XV i fou destruït durant la guerra contra Joan II (inclosa l'església parroquial, romànica). Restà despoblat, fins que alInici página seu indret sorgí una part de l'eixample modern de Lleida. El sector proper d'horta, les Pardinyes Altes, ha estat conegut amb el nom d'horts de Sant Gili.

3 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Gra  (Pinós, Solsonès Llogaret i antiga quadra, al nord-est de l'església de Pinós, a la vall de la riera de Matamargós, entre els llocs de Su i de Matamargós. La seva església és dedicada a sant Grau.

4 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Grau d'Anglerill  (Navès, Solsonès Església i antiga parròquia, al sud del terme, vora el límit amb el de Clariana de Cardener. Depèn de la parròquia de Sant Andreu de Linya.

5 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Grau d'Ardenya  (Tossa, Selva Santuari, al sector més elevat de la serra de Sant Grau o massís de les Cadiretes (que culmina a 519 m alt al puig de Cadiretes), a la capçalera de la riera de Sant Lionç o riera de Sant Grau. El santuari, que existia ja al s XVII, fou renovat el 1882; depèn del patronat de l'ajuntament. Modernament ha restat inclòs en una urbanització particular; hom construí prop seu un hotel, actualment tancat.

6 CATALUNYA - HISTÒRIA

Sant Grau de Ginebret  (Gombrén, Ripollès / la Pobla de Lillet, Berguedà)  Antiga església, al límit de les dues comarques.

7 CATALUNYA - HISTÒRIA

Sant Grau de Talltorta  (Bolvir, Baixa Cerdanya Despoblat.

8 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Grau d'Entreperes  (Sales de Llierca, Garrotxa Veure> Entreperes.

9 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Inici páginaSant Gregori  (Vinaròs, Baix Maestrat Ermita, propera al nucli urbà.

10 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca del GironèsSant Gregori  (Gironès Municipi: 49,17 km2, 112 m alt, 3.498 hab (2015). Situat a l'esquerra del Ter, a la dreta del seu afluent el riu de Llémena, accidentat en part per la serra de Sant Grau, a l'oest de la comarca, al pla de Girona i al límit amb la Selva. El bosc ocupa una gran part del sector muntanyós (pinedes i alzines sureres), amb petites extensions de castanyers i altres d'alzinar. L'agricultura és totalment de secà, amb conreus d'oliveres, vinya, cereals (blat, sègol, civada i ordi) i fruiters. Ramaderia (bestiar oví i porcí). Aviram. Jaciments de pirites de ferro. Indústria de la construcció, alimentària i de derivats de la fusta. Durant el s XX ha registrat un notable increment demogràfic, però el 1974 li fou segregat el sector més proper a la ciutat de Girona, amb els nuclis de Taialà, Domeny i Sant Ponç de Fontejau, i Sant Gregori perdé cap a 5.000 hab. El poble és a la dreta de la riera de Llémena, sota el puig de Sant Grau; l'església parroquial conserva elements del s XV...  Segueix... 

11 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Gregori  (Osor, Selva Veïnat, centrat per l'ermita de Sant Gregori, que corona la muntanya de Sant Gregori (1.088 m alt), al límit amb el terme de la Cellera de Ter, que tanca la vall d'Osor pel nord, divisòria d'aigües, amb la conca del Ter. L'ermita, existent ja el 1636, ha estat restaurada modernament.

12 CATALUNYA - HISTÒRIA

Sant Gregori, jaciment de  (Falset, Priorat Jaciment, bàsic en la definició del complex microlaminar de l'Epipaleolític mediterrani peninsular. Dels cinc nivells diferenciats a l'abric, els tres més antics corresponent al gravetià, el solutrià i el magdalenià (fases del Paleolític Superior), mentre que els dos més moderns són epipaleolítics. D'entre els seu utillatge microlític, predominen les petites fulles o puntes de dors rebaixat, juntament amb abundants rascadors.

13 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Inici páginaSant Guillem de Combret  (el Tec, Vallespir)  Santuari (1.288 m alt), al sector mitjà de la vall de la Comalada, al vessant meridional del massís del Canigó (un dels seus contraforts occidentals, el pla Guillem, ha rebut el nom d'aquest santuari). És un edifici romànic, amb absis quadrat i campanar d'espadanya, que, segons la tradició, fou construït personalment per sant Guillem. L'església (aleshores de Santa Magdalena) fou donada el 1195 pel bisbe d'Elna al monestir d'Arles.

14 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca de la SegarraSant Guim de Freixenet  (Segarra Municipi: 25,06 km2, 738 m alt, 1.078 hab (2015). Situat a la part oriental de l'Alta Segarra, en contacte amb l'Anoia, a l'est de Cervera, entre la vall del riu d'Ondara i la capçalera del Sió. Els conreus són tots pràcticament de secà (cereals, llegums, farratge i ametllers), la vinya ha desaparegut. Darrerament s'ha incrementat molt la ramaderia, especialment de bestiar porcí. Indústria alimentària (farineres), de la construcció i mecànica. El poble és un nucli modern, conegut també amb el nom de Sant Guim de l'Estació. L'antic cap era el poble de Freixenet de Segarra. El terme comprèn, a més, els pobles de Sant Guim de la Rabassa, la Rabassa, la Tallada, Sant Domí i el Castell de Santa Maria, els petits nuclis d'Altadill i d'Amorós, la quadra de Palamós i l'antic terme de Vilalta. Àrea comercial de Cervera. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades - Escola l'Estel

15 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca de la SegarraSant Guim de la Plana  (Segarra Municipi: 12,43 km2, 556 m alt, 174 hab (2015), (ant: Sant Guim de Llor o Desllor). Situat entre les capçaleres del Llobregós i del Sió. El terme és accidentat per petites ondulacions cobertes de boscs de pins, alzines i roures. Agricultura de secà: els conreus més estesos són els de cereals, vinya, oliveres, ametllers i hortalisses. Ramaderia (bestiar oví i porcí; avicultura. Indústries de fabricació de materials per a la construcció, metal·lúrgica i de la construcció. El poble és al sector occidental del terme. L'església parroquial és dedicada a santa Maria. El municipi comprèn, a més, els pobles de Comabella, d'aspecte medieval, i Vicfred. Àrea comercial de Cervera. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades - Pessebre Vivent

16 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaSant Guim de la Rabassa  (Sant Guim de Freixenet, Segarra)  Poble (ant: Sant Guim prop la Rabassa'), dins l'antic terme de Freixenet de Segarra. És situat a la capçalera de la riera de Freixenet, a l'est de la Rabassa. La seva església depèn de la parròquia de Freixenet. L'antic castell de Sant Guim és esmentat ja el 1018, domini, més tard, de la família Caldery.

17 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Guim de l'Estació  (Sant Guim de Freixenet, Segarra Poble (738 m alt) i cap del municipi, al sud-est de l'antic cap del municipi, Freixenet de Segarra, i al nord-est del poble de Sant Guim de la Rabassa. El nucli ha sorgit al voltant de l'estació del ferrocarril de Barcelona a Lleida.

18 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Hilari d'Abrera  (Abrera, Baix Llobregat Església pre-romànica, al nord-est del poble, a la vora dreta del Llobregat. Alguns elements, com uns capitells figurats, poden ésser del s X.

19 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Hilari de Cardó  (Benifallet, Baix Ebre Veure> Cardó.

20 CATALUNYA - HISTÒRIA

Sant Hilari de Lleida  (Lleida, Segrià)  Monestir de monges cistercenques, de filiació de Vallbona de les Monges, fundat el 1204 a l’església de Sant Hilari de la ciutat, erigida el 1152 sobre una antiga mesquita, extramurs de la ciutat, prop de l’antic camí de Montsó, on ara hi ha l’hospital provincial. El fundà la comtessa Elvira de Lara, muller d’Ermengol VIII d’Urgell, amb monges de Vallbona; el dotà esplèndidament i es féu enterrar en aquest monestir, igual com la seva filla Aurembiaix d’Urgell. Entre els seus nombrosos béns tenia els pobles d’Alfarràs i Andaní. El 1220 el papa Honori III n'aprovà la fundació. Era regit per una abadessa i dotze monges, nombre que s’arribà a duplicar. El 1464, durant la guerra contra Joan II, el monestir fouInici página incendiat i les monges es refugiaren a Lleida. Havent tornat al convent, fou de nou assaltat...  Segueix... 

21 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca de la SelvaSant Hilari Sacalm  (Selva Municipi: 83,26 km2, 803 m alt, 5.608 hab (2015). Situat al sector oest de la comarca, al límit amb Osona i accidentat per la calma superior del massís de les Guilleries, a les vores de la riera d'Osor, afluent del Ter. Boscos d'alzines, faigs i castanyers. Agricultura de secà, en regressió. Ramaderia porcina. Indústria derivada de la fusta, alimentària (explotació d'aigües minerals) i de la construcció. Té importància com a centre balneari i d'estiueig; hi ha establiments hotelers. La vila és a la capçalera de la riera de Sant Hilari o d'Osor. L'església parroquial de Sant Hilari, d'origen romànic, fou totalment reformada als s XVII-XIX. El municipi comprèn, a més, diverses cases singulars (mas Saleta, mas Soler, etc), els castells de Solterra i de Mascarbó, el poble de Santa Margarida de Vallors, l'antic poble de Mansolí, els veïnats del Serrat de Matamala, el pla de les Arenes i el santuari del Pedró. Àrea comercial de Girona. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades - L'Embruix - Escola Guilleries

22 CATALUNYA NORD - MUNICIPI

Situació de la comarca del RossellóSant Hipòlit de la Salanca  (Rosselló Municipi: 14,65 km2, 3 m alt, 2.836 hab (2013), (fr: Saint- Hippolyte). Situat vora el canal de la Salanca, entre la riba meridional de l'estany de Salses (aiguamolls) i el riu Aglí. L'economia es basa en l'agricultura: al regadiu es conreen hortalisses i arbres fruiters (sobretot albercoquers i presseguers), i al secà s'hi conrea vinya, bona part de la qual es destina a l'elaboració de vins amb denominació d'origen. Hivernacles en progressió. Hi ha una certa activitat pesquera a l'estany de Salses, vora el qual hi ha un grup de barraques de pescadors i un centre nàutic. Hi ha una empresa de transports i una de construcció. El poble, que concentra tota la poblacióInici página templers. Ajuntament (en francès) - Informació - Turisme (en castellà)

23 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca d'OsonaSant Hipòlit de Voltregà  (Osona Municipi: 0,90 km2, 536 m alt, 3.429 hab (2015). Situat en un terreny muntanyós, al sector nord de la plana de Vic, prop de la riba dreta del Ter i voltat pel terme de les Masies de Voltregà. El terme, molt reduït, és ocupat gairebé del tot pels habitatges. L'agricultura té poca importància; hi ha alguns horts i camps conreats i granges de bestiar porcí. Hi ha algunes petites fàbriques i tallers (indústria tèxtil cotonera, metal·lúrgica, alimentària, de la construcció i de derivats de la fusta). Part de la població activa treballa a les indústries de les Masies de Voltregà. La vila és troba enlairada en un petit pujol; l'església parroquial de Sant Hipòlit, esmentada ja el 965, fou bastida de nou en 1769-80, de tipus barroc; encara subsisteix la casa del gremi dels paraires, bastida el 1627. Àrea comercial de Vic. El lloc fou fins al s XVIII la capital del castell i de la baronia de Voltregà. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades

24 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Sant Honorat  (Algaida, Mallorca Oriental Ermita del puig de Randa, situada prop d'un precipici al seu vessant meridional. Fou edificada entre el 1394 i el 1397 per a servei dels ermitans, en especial Arnau Desbrull i Mateu Catllar, que feia anys que hi feien vida eremítica. Es reedificà entre el 1654 i el 1661, quan ja no hi residien ermitans. El 1763 s'hi establí la congregació de Sant Pau i Sant Antoni, que residí al lloc fins a la fi del s XIX. El 1890 fou cedida a Joaquim Rosselló i Ferrà, que hi fundà la congregació de missioners dels Sagrats Cors. El 1962 l'església i la seva residència foren ampliades i reformades.

25 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Honorat  (Peramola, Alt Urgell Ermita (1.061 m alt), al cim de la serra de Sant Honorat, que s'alça al nord de la vila, damunt la vora dreta del grau d'Oliana, sobre Castell-llebre.

98 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaSant Ignasi, Cova de  (Manresa, BagesVeure> Cova de Sant Ignasi, la.

26 CATALUNYA - HISTÒRIA

Sant Ignasi, vescomtat de  (Catalunya Títol atorgat el 1837, pel pretendent Carles Maria Isidre de Borbó, al marquès consort de Monistrol d'Anoia, Joaquim Escrivà de Romaní i de Taverner, baró de Beniparrell, únic titular.

27 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Ildefons (Cornellà de Llobregat)Sant Ildefons  (Cornellà del Llobregat, Baix Llobregat)  Barri residencial i perifèric, situat entre la carretera de Fogars de Tordera i la línia del ferrocarril de la RENFE (per Vilafranca), al límit amb el municipi d'Esplugues de Llobregat, amb el qual forma un continu urbà. És un dels polígons d'actuació de la Comissió d'Urbanisme de Barcelona (dins el pla d'Urgència Social) que es començà a edificar el 1959 per una empresa privada amb la prèvia elaboració d'un pla parcial d'ordenació urbana (1958) que significà una forta densificació d'ocupació del sòl d'aquest sector respecte a la prevista en el pla Comarcal del 1953, amb una densitat superior a la del districte cinquè de Barcelona. És format per blocs d'habitatges de superfície reduïda, alta densitat relativa d'ocupació dels habitatges, males construccions, que han sofert un ràpid procés de deterioració (humitats, esquerdes, etc). Els equipaments urbans, relegats per...  Segueix... 

28 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Iscle de Bages  (Sant Fruitós de Bages, Bages)  Poble, a l'extrem nord-oest del terme, en terreny pla recorregut per la sèquia de Manresa. L'església, documentada des del 937, avui tinença parroquial de Santpedor, fou una de les set filials de la col·legiata de Manresa. És una construcció d'origen romànic. Prop seu ha sorgit últimament l'important nucli de Pineda de Bages, nou barri residencial de la burgesia manresana.

29 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaSant Iscle de Colltort  (Sant Feliu de Pallerols, Garrotxa)  Poble (o de Pineda), al peu del castell de Colltort, a la capçalera de la riera de Sant Iscle, afluent per l'esquerra del riu Brugent. L'església parroquial de Sant Iscle és un petit exemplar romànic amb un petit porxo a l'entrada i campanar coronat per merlets.

30 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Iscle de les Feixes  (Cerdanyola del Vallès, Vallès Occidental Llogaret de població disseminada, al vessant septentrional de la serra de Collserola, a la vall de Sant Iscle, drenada pel torrent de Sant Iscle, que davalla del coll de la Ventosa, límit amb el terme de Barcelona, i és tributari de la riera de Sant Cugat. L’església parroquial (Sant Iscle) és romànica, d’una nau i un absis; és esmentada ja el 964. El 1624 li fou agregada la de Montcada, però el 1868 se'n separà de nou, i la de Sant Iscle s’uní a la de Cerdanyola. En depenia el santuari de Santa Maria de les Feixes. El 1933 hi fou descobert un fragment de pintures murals amb l’escena de l’Epifania, des del 1934 al Museu Diocesà de Barcelona.

31 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Iscle de Pineda  (Sant Feliu de Pallerols, Garrotxa Veure> Sant Iscle de Colltort.

32 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca del MaresmeSant Iscle de Vallalta  (Maresme Municipi: 17,82 km2, 129 m alt, 1.308 hab (2015). Situat a l'interior de la comarca, accidentat pels vessants meridionals de la serra del Montnegre, a la vall de capçalera de la riera de Vallalta o de Sant Pol, que formen diversos barrancs. Boscs de pins, alzines i castanyers. Han desaparegut la vinya i els conreus de secà. L'economia és basa en l'agricultura de regadiu; els conreus principals són els d'horta i els maduixots. Indústria tèxtil cotonera i de la construcció. La funció de centre d'estiueig i segona residència s'ha incrementat els darrers anys. El poble és a l'esquerra de la riera de Vallalta. L'església parroquial, esmentada ja a la fi del s XI, és de construcció moderna. Dins el seu terme parroquial, al lloc dit la vall de Canet i Romeguera, sorgí el nucli que havia d'esdevenir Canet de Mar. Área comercial de Calella. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades - EscolaInici página Dones d'Aigua

33 CATALUNYA - HISTÒRIA

Sant Iscle de Vidreres, castell de  (Vidreres, Selva)  Antic castell, les restes del qual s’aixequen a uns 2 km de la vila, esmentat ja el 1194 i que formà part del vescomtat de Cabrera; fou el centre de la batllia de Vidreres. El 1241 fou cedit en feu als templers. Segons tradició, a la seva església es venerava el cos de sant Iscle, que el 1263 devia ésser traslladat al monestir de Breda. Restaren, però, algunes relíquies del sant i a partir del mateix s XIII s’hi venerà també la seva germana santa Victòria. Fou ocupat pels remences el 1485.

34 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Iscle d'Empordà  (Serra de Daró, Baix Empordà Poble, a ponent del cap del municipi. L'església parroquial fou consagrada el 1123 i fou possessió de la mitra de Girona, igual que el lloc, que formà part de la batllia de la Bisbal. En depenia Cunyà.

35 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Sant Isidre de Benaixeve  (Montcada de l'Horta, Horta Poble, al límit amb el terme de Bétera, format pels habitants de Benaixeve (Serrans), desplaçats després del 1950 a causa de la inundació de llur terme per les aigües del pantà de Benaixeve. Les edificacions són totes de nova planta i els pobladors parlen una mescla de català i castellà.

36 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Isidre de la Quar  (la Quar, Berguedà Ermita, prop del cim de la serra de Sant Isidre (1.122 m alt), que separa les valls de la Portella, al nord, i les de la Riba i Sant Maurici, al sud.

37 CATALUNYA - HISTÒRIA

Sant Jaume  (Castelldans, Garrigues Antic terme, al nord del terme, vora el de Puigverd de Lleida. És esmentat encara el primer terç del s. XIX.

38 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaSant Jaume  (Viladecavalls del Vallès, Vallès Occidental Veure> Molinot, el.

39 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Jaume  (Sant Vicenç de Castellet, Bages Església (838 m alt), a l'est del nucli urbà, al cim d'un turó que limita amb el municipi de Mura.

40 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Jaume  (Olesa de Montserrat, Baix Llobregat Església i caseria, a la dreta del torrent de Sant Jaume, que neix al cingle del Moliner, prop de Vacarisses, i, després de limitar els termes d'Olesa i d'Abrera, al Baix Llobregat, amb el de Viladecavalls del Vallès, s'uneix al torrent de Gaià, per la dreta, sota el poble d'Ustrell.

99 CATALUNYA - HISTÒRIA

Sant Jaume  (Barcelona, Barcelonès)  Antiga església, una de les més antigues de la ciutat (985), que fou destruïda el 1823. S'aixecava, en part, sobre l'ala esquerra de l'actual ajuntament, i el seu porxo -de 7 arcs- donava a l'actual plaça de Sant Jaume i al carrer de la Ciutat. En aquest porxo es va reunir en notables ocasions el Consell municipal. L'actual parròquia de Sant Jaume -al carrer de Ferran- no té, com a titular, en realitat, l'Apòstol, sinó la Santíssima Trinitat.

41 CATALUNYA - HISTÒRIA

Sant Jaume, castell de  (Cadaqués, Alt Empordà Antiga fortificació (o de les Creus), actualment en ruïnes, que domina la vila, en una elevació, al camí de Portlligat, aixecada en època moderna per a protegir el port. A mitjan s XIX era ja en estat ruinós.

42 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Jaume, castell de  (Castellví de Rosanes / Martorell, Baix Llobregat Veure> Rosanes, castell de.

43 PAÍS VALENCIÀ  GEOGRAFIA

Inici páginaSant Jaume, posada de  (Oliva, Safor)  Hostal i caseria, al sud-est de la ciutat, vora el terme de Dénia (Marina Alta), a la bifurcació de la carretera de València a Alacant i una de les que es dirigeixen a Pego.

44 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Sant Jaume, vall de  (Fenollet, Fenolleda Veure> Fenollet, vall de.

45 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Jaume d'Anoia  (Piera, Anoia Veure> Sant Jaume Desoliveres.

100 CATALUNYA - HISTÒRIA

Sant Jaume de Calaf  (Calaf, AnoiaVeure> Calaf, priorat de.

46 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Sant Jaume de Calaons  (Catllà de Conflent, Conflent Santuari (531 m alt), al nord del poble, al centre d'una vall tributària, per l'esquerra, de la Tet. La imatge del sant és de fusta, del s XIII. El lloc de Calaons és esmentat ja l'any 968.

47 CATALUNYA - HISTÒRIA

Sant Jaume de Castellmós  (Vilafranca del Penedès, Alt Penedès Antiga església, vora la qual hi havia el 1413 l'hospital de pobres.

48 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Sant Jaume de Fadrell  (Castelló de la Plana, Plana Alta Santuari, al sud de la ciutat. Antiga església del despoblat de Fadrell.

49 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Jaume de Fenollet  (Sant Bartomeu del Grau, Osona)  Església romànica (s XI) propera al mas deInici página Fenollet, a ponent del poble. És de tradició llombarda, amb culte, sencera i sense afegitons.

50 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca del BerguedàSant Jaume de Frontanyà  (Berguedà Municipi: 21,25 km2, 1.072 m alt, 26 hab (2015). Situat al nord-est de la comarca, al límit amb el Ripollès, als vessants meridionals dels rasos de Tubau i drenat per diversos afluents de capçalera de la riera de Merlès. El terme és força muntanyós, ocupat en la seva major part per bosc de pins i alzines, i en procès de despoblament. Agricultura limitada al conreu de cereals. Ramaderia (bestiar oví, boví i porcí). El poble és a la capçalera de la riera del Molí, centrat per l'església parroquial romànica de Sant Jaume, que correspon a la de

51 CATALUNYA - GEOGRAFIA

monestir de Sant Jaume de Frontanyà (Berguedà)Sant Jaume de Frontanyà, monestir de  (Berguedà Canònica agustiniana, situada al peu del puig de les Forques i del pla del Cingle. L'església primitiva era dalt de la cinglera, prop de la vila de Frontanyà, i fou consagrada el 905 pel bisbe Nantigís d'Urgell. Al s XI es féu una nova església dedicada a sant Jaume, sant Pere i sant Joan, que és la que actualment subsisteix, sorprenent per la unitat del seu pla, la simplicitat de construcció i la puresa de línies. Consta de planta de creu llatina, creuer, tres absis i un cimbori de 12 cares; la seva decoració és principalment a base d'arcuacions cegues i bandes llombardes. Al costat de l'església hi havia un claustre (s XII) i la casa dels canonges. Com a canònica, se'n tenen notícies des del 1140 fins al 1592, en que fouInici página suprimida; actualment aquest singular edifici romànic català és una senzilla parròquia rural.

52 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca de la GarrotxaSant Jaume de Llierca  (Garrotxa Municipi: 6,83 km2, 203 m alt, 841 hab (2015), (ant: Palau de Montagut). Situat a l'aiguabarreig del Fluvià amb el seu afluent, el Llierca, aigua avall de Montagut, al nord-est d'Olot. El bosc de pins i alzines ocupa unes 500 ha. L'agricultura produeix, al secà, cereals, blat de moro i, sobretot, farratge, destinat a l'alimentació del bestiar; i al regadiu, hortalisses. La ramaderia (bestiar boví i porcí) és una de les bases econòmiques del municipi. Hi ha indústria tèxtil cotonera i de gènere de punt, alimentària, siderometal·lúrgica i de materials per a la construcció. Hi ha fonts d'aigües sulfuroses i urbanitzacions de segona residència. El poble, únic nucli urbà del terme, és a la confluència del Llierca amb el Fluvià. L'església parroquial de Sant Jaume, de construcció moderna, és sufragània de la de Montagut de Fluvià. Área comercial d'Olot. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades

53 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Jaume de Montbac  (Ripoll, RipollèsVeure> Sant Jaume del Barretó (o de Bonbac).

54 CATALUNYA - HISTÒRIA

Sant Jaume de Pallars  (Talarn, Pallars Jussà Antic col·legi i convent dominicà, a tocar de la vila, del qual resten escasses ruïnes. Es trobava dins la demarcació de Talarn, separat de Tremp pel barranc de la riera de Tremp o de les Adoberies, que salvava un pont de pedra reedificat pels frares. El convent s'edificà el 1590 sobre una antiga església de Sant Jaume, que és la que donà nom a la casa. Fou erigit en col·legi de l'orde amb el nom de Schola Christi i s'hi ensenyava gramàtica llatina, filosofia, teologia i moral; hom li concedí les mateixes gràcies i privilegis que a les antigues universitats de Lleida i de Perpinyà. Era dotat de moltes rendes pel voltant amb els béns del priorat de Manlleu. Fou reedificat a mitjan s XVIII. En extingir-se, el 1835, tenia deu comunitaris i 14 estudiants dominicans. Fou derruït el 1837 i sobre part del seu solar s'edificà el 1903 una casa de beneficiència.

55 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaSant Jaume de Palou  (el Pla del Penedès, Alt Penedès Església.

56 CATALUNYA NORD - HISTÒRIA

porta de Sant Jaume de PerpinyàSant Jaume de Perpinyà  (Perpinyà, Rosselló)  Antiga parròquia de la ciutat, construïda a la part alta, a l'est de l'antic recinte, a partir del s XIII. L'església primitiva és gòtica, d'una nau única, amb capelles laterals i un absis pentagonal més estret però més elevat. Durant el curs dels treballs, que duraren fins al s XIV, hom adaptà la seva estructura al tipus característic proposat pels ordes mendicants. Al s XVIII hi fou adossada una gran capella d'estil neoclàssic, seu de la confraria de la Sang, des d'on surt per Setmana Santa la famosa processó de la Sang. El campanar fou bombardejat el 1545 pels francesos, reconstruït el 1566 i el 1866. Conserva dos retaules renaixentistes del s XVI. El barri que centra aquesta església, dit de Sant Jaume, és un dels més densos de la ciutat (més de 750 h per ha), habitat per les classes populars. Al flanc oriental de la ciutat, al sector contigu a aquest barri, s'estenen els horts de Sant Jaume, zona agrícola intensiva on encara la urbanització és molt limitada.

57 CATALUNYA NORD - HISTÒRIA

Sant Jaume de Queixàs  (Queixàs, Rosselló)  Antiga església parroquial (396 m alt), situada entre els veïnats de Joanpere i de Llença (actual centre del poble).

97 CATALUNYA - HISTÒRIA

Sant Jaume de Queralt  (Bellprat, Anoia)  Antiga parròquia (o Sant Cristòfol de Queralt), prop de l'antic castell de Queralt. És una església romànica (s XI), molt modificada i, ara, en estat ruïnós. Des del s XVI la parroquialitat es traslladà a Bellprat, i Sant Jaume passà a sufragània seva amb terme propi (tenia 7 masies l'any 1686). Perdé el caràcter de sufragània el 1878 i restà com a simple capella.

58 CATALUNYA - HISTÒRIA

Inici páginaSant Jaume de Rifà  (Sant Antoni de Vilamajor, Vallès Oriental Antiga església i antic convent de donades, dependent de la parròquia de Sant Julià del Fou. La vil·la de Rifà existia ja el 941 i des d'abans del 1002 pertanyia al monestir de Sant Cugat. Hi fou construïda una capella dedicada a sant Cugat (1098), i als s XII i XIV s'hi establí una comunitat de monges donades. Com passà amb la majoria d'esglésies dedicades a sant Cugat, pel fet que se'n celebrava la festa el mateix dia que la de sant Jaume des del s XIV, la capella fou dedicada també a sant Jaume, que acabà desplaçant l'antic titular. El convent s'estingí vers el 1360. Resta l'antiga capella amb l'absis i murs, però no la volta, de l'antiga església romànica del s XI.

59 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Jaume de Riner  (Riner, Solsonès)  Església (822 m alt), situada al nord-oest del santuari del Miracle, prop del terme de Llobera de Solsonès.

60 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Jaume de Treià  (Argentona, Maresme Veure> Treià.

61 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Jaume de Vallparadís  (Terrassa, Vallès Occidental Veure> Vallparadís.

62 CATALUNYA - HISTÒRIA

Sant Jaume de Viladrover  (el Brull, Osona Caseria, de poblament disseminat, en un sector que forma un apèndix del terme entre els de Seva i de Balenyà. Prengué el nom d'una antiga vil·la rural coneguda des del 1029. És anomenada popularment Sant Jaume dels Bastons, pel mas dels Bastons que té prop seu. El 1860 tenia 18 famílies; fou erigida en parròquia independent el 1878. L'església romànica és obra de principi del s XII, amb l'absis renovat al principi del s XX.

63 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaSant Jaume del Barretó  (Ripoll, Ripollès Església de l'antic mun. de la Parròquia de Ripoll. Fa costat al mas del Barretó i la seva situació forma com un entrant dins el terme de Vidrà. S'aixecà el s. XII; les notícies començen l'any 1317. Abans s'en deia Sant Jaume de Montbac (i de Bonbac). Actuà com a sufragània de Llaés els s. XVI i XVII. És un interessant edifici romànic (s. XII). Ha estat restaurada modernament (1975).

64 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Jaume dels Bancs  (Montmajor, Berguedà Església romànica, a l'enclavat de Comesposades, al peu dels cingles de Capolat, entre la Móra i el Cint, dins l'antic terme de Correà. Prop seu hi ha la bòfia de Sant Jaume.

65 ANDORRA - GEOGRAFIA

Sant Jaume dels Cortals  (Encamp, Andorra Església preromànica (1.804 m alt) de la parròquia, situada al cim d'un serrat que separa les valls dels Cortals i d'Ensagens.

66 CATALUNYA - MUNICIPI

Stuació de la comarca del Baix PenedèsSant Jaume dels Domenys  (Baix Penedès Municipi: 24,46 km2, 213 m alt, 2.521 hab (2015). Situat al nord-est de la comarca, al límit amb l'Alt Penedès i el Garraf i accidentat per la serra de Montmell. Hi predomina l'agricultura de secà, amb conreus de vinya, oliveres i ametllers; el regadiu produeix hortalisses. Ramaderia porcina i avicultura. Indústria alimentària (embotits). El poble és al sector meridional del terme. L'església parroquial és dedicada a sant Jaume. El municipi comprèn, a més, els pobles de Lleger, Torregassa, el Papiolet, les caseries de l'Hostal Nou, la Pujada, Gomila i la Carronya, el barri de Cornudella i les Casetes de Llobets, les antigues quadres de Giminells, el Gatell, Vallfort i Miravalls, i el santuari dels Arquets. Àrea comercial de Vilafranca del Penedès. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades - Centre Excursionista - Escola Els Quatre Vents

67 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaSant Jaume dels Solers  (Vilanant, Alt Empordà Església (o dels Verders), a la dreta del riu Manol, prop del mas Rodeja.

68 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca del MontsiàSant Jaume d'Enveja  (Montsià Municipi: 60,8 km2, 7 m alt, 3.538 hab (2015). Segregat de Tortosa el 1978. Situat al límit amb el Baix Ebre, en una zona de gran interès ecològic al marge dret del delta de l'Ebre, aigües avall d'Amposta, des de l'illa de Gràcia fins al cap de Tortosa, inclosa l'illa de Buda, i davant de Deltebre. El terme és completament pla i travessat d'oest a est pel canal de la dreta de l'Ebre i per una densa xarxa de sèquies i recs. Hi ha els estanys o basses de la Platjola i de les Alfacades, on hi havia l'antic port de Tortosa. Els arrossars ocupen en règim de monocultura la superfície conreable. Hi ha dues comunitats de regants, una cooperativa agrícola i la cambra agrària. Turisme. El poble, vora l'Ebre, és poc compacte, amb un nucli central, on es localitza l'església de Sant Jaume. El terme comprèn, a més, el barri de Balada i la caseria dels Muntells. Àrea comercial de Tortosa. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades - Turisme - Escola

69 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Jaume Sesoliveres  (Piera, Anoia Poble (187 m alt), al sud del municipi, a l'esquerra de l'Anoia, al voltant de l'església, parroquial des del 1070. Havia pertangut al terme del castell de Piera ja l'any 1058.

70 CATALUNYA - GEOGRAFIA

ermita de Sant Jeroni (Bages)Sant Jeroni  (Monistrol de Montserrat, Bages Ermita (1.130 m alt) de la muntanya de Montserrat, la més alta i la més llunyana del monestir, situada a l’extrem occidental del terme, sota la miranda de Sant Jeroni (1 236 m alt.), cim culminant del massís i termenal dels municipis de Monistrol de Montserrat, Marganell i el Bruc, que dóna nom a una de les regions del sector més accidentat de la muntanya, dita regió de Sant Jeroni o el Tabor. Al vessant septentrional un funicular aeri construït el 1929 supera la recta paret, des de prop del monestir de Santa Cecília de Montserrat, a 650 m alt, fins al mirador del Moro, a 1.193 m alt. Vora l’ermitaInici página actual hi ha un restaurant, bastit sobre les restes de la primitiva església.

71 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sant Jeroni, Antoni de  (Vic, Osona, s XVIII – 1802)  Escriptor i frare trinitari. Escriví Gran tragèdia de la Passió i mort de Jesucrist Nostre Senyor, que assolí un gran èxit de representacions populars i és el text primitiu de la coneguda Passió d'Olesa de Montserrat, on s'interpretà per primera vegada el 1795.

72 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Sant Jeroni de Cotalba  (Alfauir, Safor Veure> Cotalba.

73 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Sant Jeroni de Gandia  (Alfauir, Safor Veure> Cotalba.

74 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Jeroni de la Murtra  (Badalona, Barcelonès Veure> Murtra, monestir de la.

75 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Jeroni de la Vall d'Hebron  (Barcelona, Barcelonès Veure> Vall d'Hebron, monestir de la.

76 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Sant Jeroni de MallorcaSant Jeroni de Mallorca  (Palma de Mallorca, Mallorca Occidental Convent de monges jerònimes, situat a la part de llevant de la ciutat, entre l’antiga porta del Camp o de Santa Fe i la fortalesa dels templers. Fou erigit el 1485, per Maria Anna Bosquets, a l’indret d’un antic beguinatge (1330), transformat en convent de terciàries franciscanes de Santa Elisabet, i per això se'n digué convent de Sant Jeroni i de Santa Elisabet. Tingué un ràpid creixement, i el 1530 set monges d’aquest convent anaren a fundar el de Santa Magdalena del Puig d’Inca. L’església fou edificada entre la fi del s XV i el començament del XVI, amb una ampla nau de voltes apuntades i arcs daurats amb un antic teginat. El convent, a despit de les modificacions sofertes al llarg delInici página temps, guarda molts elements dels primers temps.

77 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Sant Jeroni de Matada  (Llaurí, Ribera Baixa Veure> Matada.

78 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Sant Jeroni de Xàbia  (Xàbia, Marina Alta Antic convent de frares jerònims, fundat el 1374 a la plana de Sant Antoni, a l'indret de l'actual santuari dels Àngels, reconstruït el 1857. De l'antic convent romanen escasses restes, i la tradició assenyala algunes coves veïnes com a lloc on feien penitència els dotze primers frares. També ha estat dit que prop seu, al cap de Sant Martí, hi hagué el primitiu monestir servità. La comunitat de jerònims de Xàbia fou capturada pels pirates el 1386 i els seus frares foren venuts com a esclaus a Bugia. El 1388, el duc de Gandia els rescatà i els oferí aixopluc a Cotalba (Safor), on fundaren el monestir de Sant Jeroni de Cotalba.

79 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Joan  (Montblanc, Conca de Barberà Ermita (68 m alt), situada dins un penyal, al cap del cingle. Fou fundada o reedificada per Elionor d'Urgell, germana del darrer comte d'Urgell.

80 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Joan  (Ponts, Noguera)  Església i antic castell (487 m alt), al nord de l'antic terme del Tossal, enlairat damunt la riba dreta del Segre, aigua amunt de Torreblanca.

81 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Joan  (Artesa de Segre, Noguera Església i antiga parròquia, a l'antic terme d'Anya, vora el camí de Montmagastre, al terme del qual pertany. És esmentada ja a la fi del s XI.

82 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaSant Joan  (Cervelló, Baix Llobregat Església romànica, abandonada, al centre del pla de Sant Joan, a l'esquerra de la confluència de la riera de la Palma amb la de Cervelló.

83 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sant Joan, Ausiàs de  (Catalunya, s XV)  Escriptor. Participà al certamen poètic de 1488, convocat en honor de sant Cristòfol.

84 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sant Joan, Bernat de  (Catalunya, s XIII – s XIV)  Diplomàtic. Serví Jaume II. El 1308 fou ambaixador a Bugia i preparà la situació perquè els missatgers d'aquesta ciutat nord-africana es traslladessin a Barcelona i hi convinguessin el tractat de 8/mai/1309, que establia notables avantatges per als catalans. Tornà aleshores a Bugia perquè el soldà ratifiqués les còpies del tractat, que ell duia.

85 CATALUNYA - HISTÒRIA

Sant Joan, castell de  (Blanes, Selva)  Antic castell (o castell de Blanes), conegut pel Forcadell, les ruïnes del qual s'aixequen al puig de Sant Joan (166 m alt), al nord-est de la vila. Resta una torre restaurada modernament i la capella de Sant Joan (advocació que tingué l'església de l'antic castell). Fou bastit al s X-XI pels vescomtes de Girona, que el subinfeudaren als Blanes. Passà a formar part del vescomtat de Cabrera.

86 CATALUNYA - HISTÒRIA

Sant Joan, castell de  (Lloret de Mar, Selva Antic castell (68 m alt), les ruïnes del qual s'aixequen al promontori de la punta de Fenals, que tanca per ponent la platja de Fenals, al sud-oest de la vila, molt desfetes darrerament per l'acció de les noves urbanitzacions turístiques. Fou bastit a mitjan s XI per Humbert Odó de Montseny a l'indret de la capella de Sant Joan, consagrada el 1079. Fou molt damnificat pels genovesos el 1353, i arruïnat definitivament pels anglesos a la fi del s XVIII. Fins aleshores havia estat viu el culte de l'església, on acudien els devots en processons i rogatives (lletànies).

87 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Inici páginaSant Joan, castell de  (Xàbia, Marina Alta Castell de la vila, esmentat el s XVIII.

88 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Joan, castell de  (Tortosa, Baix Ebre Veure> Suda de Tortosa, la.

89 ILLES BALEARS - HISTÒRIA

Sant Joan, cavalleria de son  (Mallorca Alqueria (o de çont Sant Joan), anomenada antigament Imalasen i que des de la conquesta de l'illa pertangué als Montcada, vescomtes de Bearn. Aquests la demanaren en feu el 1232 amb les alqueries d'Abennisar, Abenabdala i Pusentala, totes en el terme de Canarrossa, a Pere de Mura. Al s XIV ja pertanyia als Santjoan, cavallers, i per enllaç passà, a la primeria del s XVII, als Gual i, després, als la Cavalleria i als Vilallonga.

90 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sant Joan, Felip de  (Catalunya, s XVII - Vic, Osona, s XVII)  Frare carmelità. Pertanyia al convent de Vic. Deixà diversos escrits de caràcter teològic.

91 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sant Joan, Francesc Nicolau de  (Catalunya, s XVII – Barcelona, 21/abr/1706)  Cavaller. Fou un dels delegats de la ciutat de Barcelona prop del virrei del Principat, que defensava Girona contra els francesos el 1675). El 1684 era capità de la Coronela de Barcelona i durant el setge dirigit pel mariscal Vendôme que acabaria amb l'expugnació de la capital (1697). El 1700 fou membre de la comissió que deliberà sobre l'acceptació al Principat dels poders del cardenal Portocarrero. També actuà en altres comissions que tractaren dels abusos del nou rei Felip V (1702), una de les quals li costà, junt amb molts dels seus companys, una condemna d'inhabilitació per a càrrecs públics. Mesura revocada el 1705 quan Barcelona fou alliberada per Carles d'Àustria. A les eleccions immediates sortí elegit Conseller en Cap. En virtut del càrrec tingué grau de coronel de la Coronela durant el setge franco-espanyol de 1706. Morí d'un tret en circumstàncies poc aclarides. Fou el pare d'Hug de Sant Joan i Planella.

92 CATALUNYA - HISTÒRIA

Inici páginaSant Joan, quadra de  (Aiguaviva, Gironès Antiga quadra, centre de la casa templera (després hospitalera) del Temple de Santa Magdalena.

93 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Joan, serra de  (Coll de Nargó, Alt Urgell Contrafort (1.745 m alt) de les serres interiors pre-pirinenques, continuació vers l'est de la serra de Carreu, de la qual és separada pel riu de Puials. Al seu contrafort més oriental s'alça l'ermita de Santa Fe, que domina la vila d'Organyà.

94 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Sant Joan, serra de  (Albocàsser, Alt Maestrat / les Coves de Vinromà, Plana Alta Alineació muntanyosa que separa les aigües de les rambles de la Viuda i de les Coves, termenal dels dos municipis. Culmina a 939 m alt, a l'indret on s'alça l'ermita de Sant Joan Nepomucé.

95 CATALUNYA - HISTÒRIA

Sant Joan, torre de  (Amposta, Montsià Antiga torre de defensa, a la costa meridional del delta, vora l'Encanyissada, a llevant de la punta de Sant Joan.

96 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Joan, vall de  (Ripollès Sector de la conca alta del Ter. Morfològicament és inclosa dins l’anomenat Subpirineu, i estructurada per eixos anticlinals que fan canviar al Ter la direcció nord-sud (que reprèn a partir de Ripoll) per la nord-est - sud-oest. Una falla est-oest separa aproximadament els termes de Sant Pau de Seguries i Sant Joan de les Abadesses, amb la vila mercat de la vall. D’economia agrària (patates i pomeres, farratge i prats) i industrial (tèxtil i extractiva).

Anar a:  Sant Gi ] [ Sant H ] [ Sant Iscle de V ] [ Sant Jaume de F ] [ Sant Jaume dels ] [ Sant Joan ]Inici página

A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Logo de Dades dels Països CatalansEntrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ BlocContactar amb Dadescat

© 2006-2016 Associació Sense Límits / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons

Sense Límits a Internet: Sense Límits / Alt Camp Info / Directori Alt Camp / Masia Virtual -