A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Inici ] Entrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ Bloc ]             

Anar a: Sant L ] [ Sant Llor ] [ Sant Llorenç de l ] [ Sant Llorenç del ] [ Sant Llu ]  [ Sant Marc d ]

Si som, siguem i, si no som, deixem-nos / de somnis, de records i de follies. (Climent Forner i Escobet)

84 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Sant Leocadi, Felip Pau de (o de San Leocadio)  (País Valencià, s XV - València, 1547)  Pintor. És probable la seva vinculació familiar amb l'italià Pau de Sant Leocadi. Se li atribueixen, entre altres obres, el retaule de Sant Domènec i els Misteris del Roser (Palau Ducal, de Gandia).

86 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Sant Leocadi, Pau de (o de San Leocadio)  (Itàlia, s XV - País Valencià, s XVI)  Pintor, conegut també amb el nom de Pau d'Areggio. L'any 1472 arribà a València cridat pel que havia d'ésser el papa Alexandre VI, perquè, juntament amb Francesco Pagano, pintés la capella major de la catedral, obra en la qual treballà fins al 1481. També és autor d'una Sacra Conversació, probablement la seva obra més antiga, del retaule de la Col·legiata de Gandia, contractat el 1501 i realitzat uns sis anys més tard, i d'un Calvari per a la mateixa Col·legiata. El seu estil és característic dels darrers anys del quattrocento italià.

1 CATALUNYA - HISTÒRIA

Inici páginaSant Lionç  (Tossa de Mar, SelvaAntiga parròquia (pop: Salionç) (l'església de Sant Lionç és esmentada ja el 966), situada a l'indret de l'actual masia de Sant Lionç, prop de la costa, on s'obre la petita cala de Sant Lionç, a la desembocadura d'un torrent, al sector espadat entre la punta Arumí i el cap Pentiner. Actualment hi ha una urbanització turística.

2 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Sant Llàtzer, mestre de  (València ?, s XVI)  Pintor anònim. Actiu a València a la primera meitat del s XVI, autor del retaule de Sant Llàtzer conservat al Museu Diocesà de València. Malgrat l'època en què treballà, el seu estil és quatrecentista, relacionat amb el del cercle del mestre Martínez Vallejo.

3 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Llàtzer, raval de  (Tortosa, Baix EbreVeure> Llet, raval de la.

4 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Lleïr  (Mura, BagesMasia i capella, enfilada a l'est del terme, en un petit planell sota el puig del castell de Mura. La capella existia ja el 1240. L'edifici actual, sense culte, sembla més aviat una cabana. El mas, existent des del s XIV, és l'origen del llinatge Santlleir.

5 CATALUNYA - HISTÒRIA

Sant Lleïr  (la Roca del Vallès, Vallès OrientalAntiga església i quadra civil, dins la demarcació parroquial de Vilanova de la Roca. Es trobava al límit de les jurisdiccions dels castells de la Roca del Vallès i de Montornès, al sud de Vilanova, dalt d’un turó on avui hi ha la masia de la Casa Alta. Existia ja el 1149; al s XIX fou abandonada i es convertí en dependència de la masia. El culte passà a una capella de l’església parroquial de Vilanova de la Roca.

6 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sant Lleïr, Ramon de  (Catalunya, s XIII)  Cavaller i diplomàtic. Durant el regnat de Jaume I servia al seguici de l'infant hereu Pere. Aquest l'envià a Tunis el 1274, en una missió de característiques desconegudes, i que podia ser molt bé un contacte secret amb els sicilians exiliats per la dominació angevina. Era governador interí de València el 1284. En aquestes funcions cooperà a les negociacions de Conrad LlançaInici página amb el regne de Granada. Dos anys després, regnant ja Alfons II el Franc, fou ambaixador a Granada i a Tremissèn. En aquest sultanat prepararia la renovació dels acords de pau i treva vigents en anys anteriors.

7 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Lleïr de Casavella  (la Coma i la Pedra, SolsonèsEsglésia (1.020 m alt), al sud del municipi, prop de Guixers i de la vila de Sant Llorenç de Morunys. L'església, d'origen romànic, té un porxo i un interessant fris esculpit a la porta.

8 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Lleïr de la Vall d'Ora  (Navès, SolsonèsCaseria, església i hotel (810 m alt), al nord del terme, sota els cingles de Busa, a l'esquerra de l'aigua d'Ora, al centre d'una ampla vall que domina, al sud-est, l'església parroquial de la Móra i, al sud-oest, la de la Selva.

9 CATALUNYA - HISTÒRIA

Sant Lliser  (Alins de Vallferrera, Pallars Sobirà)  Antiga església, a l'oest del poble d'Araós; és un edifici preromànic, amb un arc de ferradura que devia ésser l'arc triomfal. És probablement l'antiga església parroquial d'Araós, esmentada l'any 839. Després fou santuari dedicat a sant Francesc.

10 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Llobí  (Àger, NogueraErmita, a l'est de la vila, dins la demarcació de Millà.

11 CATALUNYA - HISTÒRIA

Sant Llogari de Castellet  (Castellterçol, Vallès OrientalAntiga església parroquial, proper a la masia de la Sala, a l'oest del terme, a l'esquerra de la riera de Sant Joan (tributària, per l'esquerra, de la riera Golarda). Abans fou el centre religiós de la demarcació del castell de Castellet. Existia ja el 939 sota la protecció de Moià, actuà com a independent entre els s XI i XV i passà a sufragània de Granera (s XVII). El 1670 tenia 5 masos. És una església romànica (s XII), amb afegitons tardans, i ara sense culte.

12 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaSant Llop de Viabrea  (Riells i Viabrea, Selva)  Poble (o Viabrea), al sud del terme, a la capçalera de la riera de Sant Llop, afluent per la dreta de la Tordera. El lloc de Viabrea (o de Sabruguera de Vilabrega) és conegut des del 941, i la seva parròquia de Sant Llop -fins al s XVI de Sant Esteve-, des del s XIII. Entre els s XVI i XVIII consta com a parròquia unida a la de Riells. Fins a la guerra civil de 1936-39 conservà un retaule de sant Llop, sant Esteve i sant Sebastià. El 1956 passà del bisbat de Barcelona al de Girona. Pertangué durant segles al monestir de Sant Salvador de Breda. Li resta l’antiga església romànica, un xic transformada. El lloc ha crescut ràpidament per les diverses urbanitzacions que es reparteixen per la seva demarcació.

13 CATALUNYA - HISTÒRIA

Sant Llorenç  (Àger, NogueraDespoblat, sobre Corçà, a l’extrem nord-oest del terme. Ha estat conegut amb els noms de Sant Llorenç d’Ares, de l’Espinalt o de la Roca. Hi romanen importants restes del castell de Sant Llorenç i de l’església de tipus romànic. És documentat des del 1068. Entre el 1201 i el 1209 hi havia una comunitat o capítol de caire clerical a l’església de Santa Maria de Sant Llorenç, regida pel prior o ministre Simó. El 1648 hi havia a l’església de Sant Llorenç un priorat de monges cistercenques, segurament filial de Vallverd, a Tragó, d’història desconeguda.

14 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Llorenç  (Llagostera, GironèsVeïnat, uns 3 km al sud de la vila, a la dreta de la riera de Gotarra.

15 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA

Sant Llorenç  (Castigaleu, Ribagorça)  Llogaret, al sud del terme, al límit amb el de Tolba, vora l'Almúnia de Sant Llorenç.

16 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Sant Llorenç  (Ribesalbes, Plana BaixaBarri, a 400 m del poble.

17 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Inici páginaSant Llorenç, cala de  (Alaior, MenorcaCala de la costa meridional de l'illa, a llevant de la de Llucalari.

18 CATALUNYA - HISTÒRIA

Sant Llorenç, castell de  (Sant Julià de Vilatorta, OsonaAntic castell, reemplaçat al s XII per la canònica augustiniana de Sant Llorenç del Munt. La seva jurisdicció fou reemplaçada al llarg del s XI pel castell de Meda o de Sameda.

19 CATALUNYA NORD - CULTURA

Sant Llorenç, col·legi  de  (Perpinyà, Rosselló, 1614 - 1794)  Col·legi de segon ensenyament. El 1661 Lluís XIV de França en confià el govern als jesuïtes per tal de propagar les idees franceses. A causa de l'expulsió de la Companyia de Jesús el 1762, passà a càrrec de la clerecia secular fins al 1789. Desaparegué el 1794 i fou destruït.

20 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sant Llorenç, Jaume de  (Catalunya, s XV – 1523)  Frare mercenari. Ingressà al seu orde després de fer un llarg pelegrinatge a alguns dels santuaris europeus de més fama. Destacà com a teòleg. És autor dels tractats De perfectione vitae monasticae, De sufragiis, De oratione continua i De vita exemplaris.

85 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sant Llorenç, mestre de  (Catalunya, s XV)  Pintor gòtic anònim. Autor de dos retaules dedicats a aquest sant: un a la catedral de Barcelona i l'altra a la col·lecció Muntadas. Pel seu estil, d'innegable pulcritut tècnica, pertany al cercle de Lluís Borrassà.

21 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Sant Llorenç de Balàfia  (Sant Joan de Labritja, EivissaParròquia (117 m alt), al sud del terme, a la vénda de Balàfia. L'església parroquial (Sant Llorenç), creada amb la divisió parroquial del 1785, es trobaInici página separada del llogaret de Balàfia. És una de les tres parròquies interiors de l'illa.

22 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Sant Llorenç de Binixems  (Alaior, MenorcaEsglésia, antigament parròquia del sector de sa Tramuntana alaiorenca. Fou erigida en el pariatge de Jaume II de Mallorca (1303) i tenia dins els seus límits la capella de Sant Salvador del Toro. El 1565 la demarcació parroquial fou suprimida i annexada a Alaior, Maó i es Mercadal. Un terratrèmol el 1654 destruí el temple, reedificat posteriorment i completat amb una porxada, suprimida en les modificacions del 1889.

23 CATALUNYA - HISTÒRIA

Sant Llorenç de Boada  (Vic, Osona)  Antiga església romànica, existent el 1088, construïda a l'antiga vil·la rural de Boada (962), al sud-oest de la ciutat. Fou volada el 1959. Ha deixat nom al molí de Sant Llorenç i a la veïna horta de Sant Llorenç.

24 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Llorenç de Campdevànol  (Campdevànol, RipollèsPoble i parròquia rural, a la vall del Merdàs, prop de la carretera de Ripoll a Guardiola de Berguedà. Existia ja el 1075. El 1680 tenia 13 masos. El 1868 se li uní com a sufragània Sant Quintí de Puig-rodon. La seva església romànica (s XI), amb un petit campanar de torre, ampliada entre el 1671 i el 1674, fou incendiada el 1936. No ha estat restaurada i hom ha fet una església provisional al seu costat.

25 CATALUNYA NORD - MUNICIPI

Situació de la comarca del VallespirSant Llorenç de Cerdans  (VallespirMunicipi: 45,08 km2, 680 m alt, 1.173 hab (2013), (fr: Saint Laurent de Cerdans). Situat al sector més alt de la comarca, al vessant sud-occidental de la serra de Montner. L'agricultura és poc important; s'hi conreen fruiters, vinya i hortalisses. Ramaderia ovina, bovina i de cabrum. Indústria tèxtil de jute i sisal i del calçat. Centre d'estiueig. La vila és situada a la dreta del riu de Sant Llorenç; el nucli vell és al voltant de l'església parroquial de Sant Llorenç, consagrada el 1142 i reconstruïda al s XIX. Dins el terme hi ha el santuari marià de la Sort, el veïnat i castell de Cremadells i els veïnats de Puigsec, les Casotes, la Quera, la Farga d'En Bosc iInici página la Farga del Mig. L'abr/1793 hi tingué lloc un avalot per la prohibició de la processó de dijous sant, que fou l'origen de la Guerra Gran. Ajuntament (en francès) - Turisme (en castellà)

26 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Llorenç de Cerdans  (Sant Julià de Vilatorta, OsonaNom del priorat canonical de Sant Llorenç del Munt de les Guilleries, per tenir unida la petita parròquia de Sant Cristòfol de Cerdans, del municipi d'Arbúcies (Selva), on residiren els seus darrers priors.

27 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Llorenç de Fontcalçada  (Sant Cugat del Vallès, Vallès Occidental)  Capella, a l'oest del terme, prop del límit amb el de Rubí, vora la masia de ca n'Ametller, l'antic mas de Sant Llorenç. El lloc és esmentat ja el s X, i el s XV estava a cura del monestir de Sant Cugat. El 1796 fou reconstruïda, i restaurada després del 1939.

28 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Sant Llorenç de la Bassa  (Cullera, Ribera BaixaSantuari, al nord de la muntanya de Cullera, on s'inicia la zona de marenys, a llevant de l'estany o bassa de Sant Llorenç. A la mateixa zona propera a la costa, però més al nord, al límit amb el terme de Sueca, hi ha la caseria i nucli turístic del Mareny de Sant Llorenç.

29 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca de l'Alt EmpordàSant Llorenç de la Muga  (Alt EmpordàMunicipi: 31,76 km2, 173 m alt, 255 hab (2015). Situat a la vall alta de la Muga, al sector occidental de la comarca. Economia agrícola de secà (cereals, vinya, farratges i olivera). Boscos d'alzines sureres. Ramadera de cria de bestiar. Població en descens. La vila és a l'esquerra de la Muga. L'església parroquial de Sant Llorenç és d'origen romànic; restes de les muralles (conserva 4 grans torres i els tres portals) i de l'antic castell de Sant Llorenç (a fora del poble); pont Vell medieval, de tres arcades, sobre la Muga. Durant la Guerra Gran (1794) tingueren lloc les batalles de Sant Llorenç de la Muga. El municipi comprèn, a més, la farga de SantInici página Sebastià, l'església i veïnat de Palau i els veïnats de Calmatges, l'Encontrella, Riberada d'Amunt i Riberada d'Avall. Àrea comercial de Figueres. Fou el centre de la baronia de Sant Llorenç de la Muga. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades - Futbol Club

30 CATALUNYA - HISTÒRIA

Sant Llorenç de la Muga, batalles de  (Sant Llorenç de la Muga, Alt Empordà, 6/mai, 19/mai i 17/set/1794)  Fets d'armes ocorreguts durant la Guerra Gran. La primera batalla suposà l'ocupació del poble per les tropes franceses (6/mai). La segona batalla 19/mai) fou un intent del capità general, comte de La Unión, de recuperar el poble i la seva farga, sense èxit. Un nou intent (17/set), suposà una feixuga derrota del comte de La Unión i del general reialista francès Courten, que obrí el camí als republicans francesos per a penetrar cap a Figueres.

31 CATALUNYA NORD - MUNICIPI

Situació de la comarca del RossellóSant Llorenç de la Salanca  (RossellóMunicipi: 12,39 km2, 4 m alt, 9.851 hab (2013), (fr: Saint Laurent de la Salanque). Situat al centre de la Salanca, a l'esquerra del riu Aglí, i al sud de l'estany de Salses. Tenen importància les activitats agrícoles, que es destinen a l'obtenció d'hortalisses i arbres fruiters (albercoquers, presseguers i cirerers). Al secà es conrea vinya, que és el conreu més important i destinat a l'elaboració de vins amb denominació d'origen controlat. Compta amb celler cooperatiu vinícola. El sector turístic ha afavorit el creixement demogràfic durant els útims decennis del s XX. La vila és situada al mig de la plana. Ha desaparegut el castell de Sant Llorenç. Al tercer decenni del s XX el terme del Barcarès, s'independitzà administrativament. Àrea comercial de Perpinyà. Ajuntament (en francès) - Turisme (en castellà)

32 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Llorenç de les Arenes  (Foixà, Baix EmpordàPoble (o les Arenes de Foixà), situat a la dreta del Ter, vora el límit amb el terme de Flaçà (Gironès). L'orde de l'Hospital hi establí una comanda vers l'any 1236. Una descripció de l'any 1414 diu que l'església i les cases de la comanda eren mig derruïdes. Vers l'any 1475 s'uní a Avinyonet, i ambdues s'uniren vers el 1600 amb Aiguaviva i Castelló d'Empúries. N'ha subsistitInici página l'església, que és la parroquial del lloc.

33 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Llorenç de Llaceres  (Vallès OccidentalVeure> Sant Llorenç Savall.

34 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Llorenç de Lleida  (Lleida, SegriàEsglésia romànica, la segona en importància després de la seu vella de la ciutat. Té tres naus, de la mateixa alçada, amb tres absis. Obra romànica tardana (s XIII), fou acabada ja en estil gòtic (s XIV), i gòtica és l'austera torre del campanar. Conserva quatre importants retaules gòtics, el major dedicat a Sant Llorenç, el de Santa Úrsula -atribuït a Jaume Cascalls-, el de Sant Pere i el de Santa Llúcia.

35 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca del SolsonèsSant Llorenç de Morunys  (SolsonèsMunicipi: 4,28 km2, 925 m alt, 977 hab (2015), (o Sant Llorenç dels Piteus). Situat a la vall de Lord, entre la serra dels Bastets i la de Port de Comte, a la dreta del Cardener, al nord de la comarca. Agricultura amb conreus de cereals, llegums i fruiters. Ramaderia (bovins, ovins i porcins). Explotació forestal i serradores. Cal destacar la indústria alimentària (embotits i productes làctics). Centre d'estiueig amb indústria hotelera. És el segon nucli de la comarca i el principal centre de la vall de Lord, amb atracció comercial. La vila és situada al peu de la serra de Port de Comte; es formà el 1297 a redós del monestir de Sant Llorenç de Morunys, monument històrico-artístic, l'església del qual esdevingué parroquial. El 1343 hi fou fundada la confraria dels Colls. Al sud de la vila hi ha el santuari de la Pietat, edifici gòtic que conserva un retaule de Francesc Solibes (1480); a l'est hi ha el santuari de la Mare de Déu dels Àngels (1682), i al nord, l'església romànica de la Santa Creu (s XI). Àrea comercial de Solsona. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades

36 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaSant Llorenç de Morunys, monestir de  (Sant Llorenç de Morunys, SolsonèsMonestir benedictí i actual església parroquial, on s'hi conserven el retaule de Pentecosta, obra de Pere Serra, i el dels Sants Miquel i Joan Baptista (primera meitat del s XV), de Jaume Cirera. A la capella de la Pietat hi ha el retaule (1480) del mateix nom realitzat per Francesc Solives, seguidor de les tècniques de Jaume Huguet.

37 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Llorenç de Prada  (Llívia, Baixa Cerdanya)  Església.

38 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Sant Llorenç de sa Calobra  (Escorca, Mallorca SeptentrionalEsglésia, situada al nord del terme, vora la costa, al coll de Sant Llorenç (250 m alt), entre la mola de can Termes (461 m) i els contraforts de la serra de Narius, dominant, a llevant, la vall de sa Calobra i, a ponent, la de Tuent, antics llogarets als quals servia per als actes religiosos. Consta la seva existència el 1322, però és contemporània a les altres esglésies bastides pels repobladors del s XIII.

39 CATALUNYA - HISTÒRIA

restes de Sant Llorenç del Mont (Alt Empordà)Sant Llorenç del Mont (o de Sous)  (Albanyà, Alt EmpordàAntiga abadia benedictina, abandonada, situada al poble de Sous, en un planell de la muntanya de la Mare de Déu del Mont (1.100 m). Existia ja el 872 com a cel·la monàstica dependent de Sant Aniol d'Aguja. Entre el 898 i el 1002 continuava citant-se com a cel·la monàstica sotmesa a la propietat de la mitra de Girona, i en aquest temps s'hi traslladà la comunitat de Sant Aniol. Des del 1003 consta regida per l'abat Abbó i amb força empenta i participació dels abats en la vida del comtat de Besalú. Entre els s XI i XII hom reedificà l'església, de tres naus, abandonada al s XVIII i actualment en ruïnes, i un claustre, del qual només restava una galeria adossada a l'església que fou robada modernament. Decaigué molt al s XV, quan comptava només amb quatre comunitaris. El 1592 fou unida per butlla papal a Sant Pere de Besalú, però la unió no es féu fins després del 1605, en morir el darrer abat Jaume...  Segueix... 

40 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Inici páginaSant Llorenç del Mont  (Argelers, RossellóEsglésia romànica (s XII), al sud de la vila, antigament parroquial.

41 CATALUNYA - GEOGRAFIA

monestir de Sant Llorenç del Munt (Vallès Occidental)Sant Llorenç del Munt  (Matadepera, Vallès OccidentalAbadia benedictina (1.095 m alt), situat al cim del casquet de la Mola. Es creu que la seva funció, com a refugi per als cristians perseguits de la invasió àrab, és deguda als monjos de Sant Cugat del Vallès; certament, existia ja el 957. En temps de l'abat Odegari, la millor època del monestir, fou construïda l'església. Després del domini de Sant Ponç de Tomeres s'uní definitivament a Sant Cugat i, tot seguit, començà la seva decadència. Fou abandonat totalment el 1804; el 1864 s'inicià la restauració i fou declarat monument nacional el 1931. L'església (s XI), del més pur estil romànic, consta de tres absis, amb decoració llombarda i un cimbori octagonal a l'entrecreuament del transsepte i de la nau principal. Al migdia el temple té adossada una galeria amb antics sarcòfags; el mur de ponent, on hi ha la porta, abans protegida per un porxo, acaba en espadanya. Només resten indicis del claustre i de les antigues dependències del monestir, aprofitades en part com a hostalatge i refugi.

42 CATALUNYA - GEOGRAFIA

priorat de Sant Llorenç del Munt (Osona)Sant Llorenç del Munt  (Sant Julià de Vilatorta, Osona)  Priorat canonical, situat en un extrem del terme, vora el cim del puig de Sant Llorenç (856 m), a l'inici de les Guilleries. Reemplaçà l'antic castell de Sant Llorenç (882), que estenia la seva jurisdicció pels termes de Sant Julià de Vilatorta, Sant Sadurní d'Osormort, Folgueroles i part del de Tavèrnoles. Quan es desféu aquest primitiu terme, l'església de Sant Llorenç fou donada al monestir de Sant Marçal de Montseny (1067), perquè hi fundés un priorat benedictí. Aquesta fundació no es dugué a terme i per això els seus senyors, els Meda i els Vilagelans, dotaren de nou l'església i la renovaren sota la direcció del sacerdot del lloc Ramon Pere (1125), que el 1152 ja s'intitulava prior i restaurador del Munt. Des del 1161 consta que la nova comunitat seguia la regla de sant Agustí, que sembla que hi fou introduïda per mediació del monestir de l'Estany. La comunitat tenia el prior, cinc canonges i un prevere...  Segueix... 

43 CATALUNYA - HISTÒRIA

Inici páginaSant Llorenç del Munt, comtat de  (CatalunyaTítol concedit el 1905, pel papa Pius X, a Antoni Quadras i Feliu, germà del primer baró de Quadras i propietari de Sant Llorenç del Munt. Continua en la mateixa família.

44 CATALUNYA - GEOGRAFIA

detall de la serra de Sant Llorenç del Munt (Vallès Occidental)Sant Llorenç del Munt, serra de  (Vallès Occidental)  Massís de la Serralada Pre-litoral Catalana, al límit amb el Bages. Consta de dos relleus separats per la riera de les Arenes: l’estricte de Sant Llorenç i la serra de l’Obac. De morfologia montserratina, culmina en una carena llarga d’uns 5,5 km, i orientada nord-nord-oest - sud-sud-est, al Montcau (1.057 m alt) i a la Mola (1.104 m). Aquesta carena, que es manté de 900 a 1.000 m, separa el terme de Mura del de Sant Llorenç Savall. El sector de migjorn pertany a Matadepera fins al límit amb Castellar del Vallès i separa la conca del Besòs i la del Llobregat. L’enllaç amb la serra paral·lela de l'Obac es realitza pel coll d’Estenalles (870 m), on neix la riera de les Arenes, i la serra de la Mata (916 m). La base de la muntanya és constituïda per materials miocènics de la Depressió Central, adossats a la Serralada i parcialment encavalcats pels gresos conglomerats eocènics i oligocènics de la...  Segueix... 

45 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Llorenç dels Piteus  (SolsonèsVeure> Sant Llorenç de Morunys.

46 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Llorenç dels Porxos  (Castellar del Riu, Berguedà)  Ermita, emplaçada a l'extrem d'un espadat entre la casa i el torrent dels Porxos, en una raconada travessada per la moderna carretera que mena als rasos de Peguera.

47 ILLES BALEARS - MUNICIPI

Situació de l'illa de MallorcaSant Llorenç des Cardassar  (Mallorca OrientalMunicipi: 82,08 km2, 89 m alt, 8.146 hab (2015). Situat al sector oriental de l'illa, accidentat pels vessants de la serra de Llevant, al litoral, coneguda per l'arrodonida punta de n'Amer. La principal activitat econòmica és l'agricultura (es conrea bona part del terme municipal). Domina l'agricultura de secà (ametllers i cereals). Ramaderia bovina, ovina, porcina i de cabrum; aviram. Forta expansió del turisme, que a originatInici página un nucli important a s'Illot o Cala Moreia, en bona part dins el terme de Manacor. Població en ascens. La vila, d'origen àrab, és situada entre turons i té una forma triangular. Església parroquial de Santa Maria de Bellver (fundada el 1236). El municipi comprèn, a més, el poble de Son Corrió i les urbanitzacions de Son Moro i de s'Illot. Àrea comercial de Manacor, del terme del qual s'independitzà l'any 1892. Ajuntament - Turisme - Escola Mestre Guillem Galmès

48 CATALUNYA - HISTÒRIA

Sant Llorenç Dosmunts  (Rupit i Pruit, Osona)  Antiga parròquia, dins l'antic terme de Pruit. És situada al vessant occidental del Collsacabra, prop del mas de les Viles, raó per la qual hom l'anomena també Sant Llorenç de les Viles. Existia ja el 1118. Pertanyia a la jurisdicció dels Cabrera. Fou parròquia autònoma fins al s XIV després passà a ésser sufragània de Pruit, i per aquesta raó el seu terme autònom es fusionà amb el de Pruit vers el 1832. Església romànica (s XII), té un portal del s XVI, i fou ampliada amb un presbiteri i una capella lateral al s XVIII. La seva feligresia tingué 5 famílies entre el 1553 i el 1685; en depenia el gran mas del Bac de Collsacabra.

49 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca de l'Alt PenedèsSant Llorenç d'Hortons  (Alt PenedèsMunicipi: 19,75 km2, 196 m alt, 2.557 hab (2015). Situat a l'extrem nord-est de la comarca, al límit amb l'Anoia i el Baix Llobregat. Les terres no conreades són ocupades per boscs de pins i pasturatge. L'agricultura és tota de secà; els conreus més estesos són els de la vinya, tot i que també hi ha presència de cereals, d'oliveres, de patates i d'arbres fruiters. Ha adquirit importància darrerament la seva funció de lloc de residència i d'estiueig. Descens gradual de la població. El poble és al sector de la dreta de la Rierussa. L'església parroquial és dedicada a sant Llorenç. El terme comprèn, a més, els pobles de Sant Joan Samora, la Beguda Baixa i part de la Beguda Alta i les caseries del Torrent Fondo, el Grandet i Can Bargalló. Àrea comercial de Barcelona. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades - Escola Pau Casals

50 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaSant Llorenç prop Bagà  (Guardiola de Berguedà, Berguedà)  Poble (o Sant Llorenç de Bagà), al nord del terme, prop del límit amb el de Bagà, a la dreta del Bastareny. La seva església parroquial (que és la de l'antiga abadia de Bagà) depenia de les de Sant Julià de Cerdanyola (al qual municipi fou agregat) i de Sant Climent de la Torre de Foix.

51 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca del Vallès OccidentalSant Llorenç Savall  (Vallès OccidentalMunicipi: 41,06 km2, 466 m alt, 2.380 hab (2015), (ant: Llaceres). Situat al vessant nord de la serra de Sant Llorenç del Munt o de Granera, al sector de capçalera del Ripoll, al nord de la comarca. El territori és molt muntanyós i cobert en gran part per bosc i pasturatge. Agricultura amb conreus predominantment de secà (vinya, cereals, patates i farratge); el regadiu és poc important. La ramaderia (bestiar porcí) i l'avicultura i l'explotació del bosc han complementat tradicionalment l'agricultura. Indústria tèxtil cotonera. Estiueig. La vila és al sector nord del terme, a l'esquerra del Ripoll. L'església parroquial de Sant Llorenç de Llaceres és esmentada ja el 1129. Dins el terme hi ha, a més, les ruïnes de l'antic castell de Pera i l'església romànica de Sant Feliu de Vallcarca. Àrea comercial de Sabadell i Terrassa. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades - Entitats - Club Ciclista - Cursa de la Rosa

52 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Sant Lluc  (Paçà, RossellóSantuari, al sud del terme, al cim de la serra de Sant Lluc (204 m alt), que separa la plana rossellonesa del Vallespir.

53 ILLES BALEARS - MUNICIPI

Situació de l'illa de MenorcaSant Lluís  (MenorcaMunicipi: 34,63 km2, 60 m alt, 7.521 hab (2015). Situat al sector sud-oriental de l'illa. Costa alta i retallada amb diverses cales i platges. A l'illa de l'Aire, de 1.400 m de longitud, hi ha un far. El paisatge rural està format per boscs d'alzines, ullastres i sotabosc. La principal activitat econòmica és l'agricultura; s'hi conreen plantes de secà (farratges). Ramaderia bovina. Hi ha petites indústries de materials de la construcció, bijuteria, joguines,Inici página miniatures navals i mobles. Hi és molt important el turisme. Població en ascens. La vila és situada al centre de la plana, al sud de Maó; fou fundada pels francesos (s XVIII), amb la construcció de l'església parroquial, al voltant de la qual s'edificaren les cases, amb carrers amples i rectilínis, sota el projecte francès; és l'única població menorquina que conserva el pla originari. Al nord de la vila hi ha l'aeroport de Sant Lluís per a l'aviació turística i esportiva. El terme comprèn, a més, els llogarets de Torret i s'Ullastrar, les caseries de Biniali, Biniancolla, Biniati, Binifadet i Biniparell i les urbanitzacions turístiques de s'Algar, Alcaufar, punta Prima, Biniancolla, Binibeca, Biniparratx i Binissafúller. Àrea comercial de Maó. Ajuntament

54 ILLES BALEARS - HISTÒRIA

Sant Lluís, aeroport de  (Sant Lluís, Menorca)  Antic aeroport de l'illa, situat a 3 km de Maó, a mig camí d'aquesta ciutat i la vila de Sant Lluís, actualment destinat a l'aviació esportiva i turística interior. Fou construït com a aeròdrom militar en el període 1936-39, i el 1949 s'obrí a l'aviació civil per a vols regulars amb Barcelona i Mallorca. La pista, única, d'aterratge era inicialment de 1.200 m, però a causa dels vents laterals i del major tonatge dels avions fou allargada fins a 1.800 m. Les dificultats tècniques per a successives ampliacions obligaren el 1968 a la construcció del nou aeroport de Menorca, prop de Sant Climent, que motivà el tancament, pel mar/1969, del de Sant Lluís al trànsit comercial. Actualment hi radica l'Aeroclub de Maó, que inicià les seves activitats esportives l'any 1972.

55 CATALUNYA - HISTÒRIA

Sant Lluís, baronia de  (CatalunyaTítol concedit el 1794 al barcelonès Josep Pasqual de Pascali i Santpere. Passà als Llanas i es troba vacant.

56 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Sant Lluís, coll de  (Cauders de Fenollet, FenolledaDepressió (687 m alt) de les Corberes, entre aquest municipi i el de Sant Lluís (Rasès), a l'est del tuc d'en Fauret.

57 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Inici páginaSant Lluís, colónia de  (Alcúdia de Mallorca, Mallorca SeptentrionalVeure> Gatamoix.

58 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Sant Lluís, font de  (València, HortaVeure> Fonteta de Sant Lluís, la.

59 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Magí  (Igualada, AnoiaVeure> Poble Sec, el.

60 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Magí de Brufaganya (Pontils, Conca de Barberà)Sant Magí de Brufaganya  (Pontils, Conca de BarberàSantuari i antic convent dominicà, en un vessant del puig de Creus (924 m), en una vall formada per les serres del Pany i de Brufaganya. El santuari existia ja el 1234 i fou molt popular a partir del s XIII. Segons una tradició, hi féu penitència sant Magí, un màrtir tarragoní de vida i existència llegendàries. El 1603 el santuari fou cedit als dominicans de Santa Caterina de Barcelona, que hi fundaren un convent de cinc membres, els quals tenien cura del santuari i fomentaren la devoció i el culte del lloc amb la construcció de la capella de les Fonts, al centre de la vall, que, segons tradició, féu brollar sant Magí per calmar la set dels seus perseguidors, i les veïnes capelles de Sant Domènec i la Salut, que, amb les Coves del Penitent, donaren un nou atractiu al santuari. El 1703 el mestre general de l'orde Tomàs Ripoll féu construir l'actual església del santuari, de tipus barroc-neoclàssic, amb...  Segueix... 

61 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Magí de Rocamora  (Pontils, Conca de BarberàParròquia del terme de Rocamora de Sant Magí. Té com a parroquial el santuari de Sant Magí de Brufaganya.

62 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Mamet  (NogueraSerra exterior del Prepirineu (1.374 m alt), que s'estén en direcció nord-oest - sud-est, transversalment al Montsec de Rúbies. Els seus vessants septentrionals delimiten la conca de Meià, i al seu peu (pel sud) passa el Segre, que conflueix al congost d'origen epigènic de Camarasa amb la NogueraInici página Pallaresa, la qual corre encaixonada i limita aquest massís calcari per la banda occidental.

63 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Marc  (Peramola, Alt UrgellErmita (1.090 m alt), a l'est de la vila, damunt la muntanya de Sant Marc, límit amb la Baronia de Rialb (Noguera).

64 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Sant Marc  (Xert, Baix MaestratSantuari, antiga església de Sant Pere de la Barcella.

65 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sant Marc, Mestre de  Veure> Bassa, Arnau (pintor gòtic).

66 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Marc, raval de  (Arnes, Terra AltaBarri de la vila.

67 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA

Sant Marc, serra de  (Areny de Noguera, RibagorçaAlineació muntanyosa, contrafort sud-oriental de la serra del Cis, al sud del terme, damunt la qual hi ha els llocs de Tresserra, Claravalls, Soliva i Puifell.

68 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Marc, vall de  (el Montmell, Baix PenedèsVeure> Vall de Sant Marc, la.

69 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Marc de Bagà  (Guardiola de Berguedà, Berguedà)  Ermita (o de Paller), situada dalt d'un cimal que domina la vall del Bastareny, dins l'antiga parròquia de Brocà. Existia ja el 1320 i era regida per un ermità (1370). Bagà i altres parròquies hi pujaven en processó. Fou abandonada entorn del 1930 i la imatge es baixà a Gavarrós.

70 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaSant Marc de Bassacs  (Gironella, Bergueda)  Església, al sud-oest del nucli dels Bassacs. És una església del s XIII, sobrealçada i abarrocada al s XVIII, amb un antic santuari, cavat a la roca, que sembla la capçalera d'un temple pre-romànic del s X.

71 CATALUNYA - HISTÒRIA

Sant Marc de Castelló d'Empúries  (Castelló d'Empúries, Alt EmpordàAntic monestir de monges benedictines, prop del pont nou de la Muga. La priora Boneta Rigarda adquirí la capella de Sant Marc, amb una casa i terres, a un sabater de Castelló el 1396 i la comunitat s’hi traslladà vers el 1407 des de Santa Margarida de Vilanera, del terme de l’Escala, després d’haver-se fusionat el 1368 amb les poques monges que restaven dels antics convents de Santa Coloma de Matella (Matella) i Sant Joan de l’Erm (cinc entre els tres convents). El 1421 un aiguat assolà el convent i les terres, que es repararen poc després. Vers el 1563 les tres comunitàries de Sant Marc es fusionaren amb Sant Daniel de Girona. La capella de Sant Marc, existent encara el 1552, fou destruïda per una nova revinguda de la Muga.

72 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Marc d'Estiula  (Campdevànol, RipollèsSantuari (1.387 m alt), situat al cim de la serra de Sant Marc (continuació vers l'est dels rasos de Tubau, que separa les valls de Gombrèn i d'Estiula), dins l'antic terme de Viladonja. El cim és termenal dels municipis de Campdevànol, Gombrèn i Viladonja. És documentat des del 1672; depenia de la parròquia d'Estiula.

73 CATALUNYA NORD - MUNICIPI

Situació de la comarca del RossellóSant Marçal  (RossellóMunicipi: 15,36 km2, 738 m alt, 93 hab (2013), (ant: Mansald, fr: Saint Marsal). Situat al sector meridional dels Aspres, al peu del coll de Fortó, a l'esquerra del riu Ample, afluent del Tec, al límit amb el Vallespir. La riera de Sant Marçal és el límit oriental i meridional del municipi. El terme és molt accidentat i boscat (bosc de Sant Marçal, comunal): alzinar, roure martinenc, bosquines i landes. La majoria de la superfície agrícola és ocupada per prats i farratge. Tant els conreus (arbres fruiters, vinya i hortalisses) com la ramaderia (ovina) són força migrades. En procésInici página de despoblament. El poble és situat damunt un coll. El lloc és esmentat ja l'any 869. Turisme (en castellà) - Informació (en francès)

74 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Marçal  (Prats de Lluçanès, Osona)  Caseria, masia i capella, situada al nord-est de la vila, a la vall de Santa Creu de Joglars. Existia ja el 1176, sota el domini dels senyors de Lluçà. La capella actual fou refeta per Climent Marçal el 1746.

75 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Marçal  (Castellet i la Gornal, Alt PenedèsCaseria, a uns 7 km de Castellet. L'església de Sant Marçal és esmentada el s XIII.

77 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Sant Marçal, Bernat de  (Illes Balears, s XIV – s XV)  Cavaller. Serví l'infant Ferran de Mallorca. En fou majordom. L'acompanyà a Morea (1415).

78 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Marçal, castell de  (Cerdanyola del Vallès, Vallès OccidentalCastell termenal, que rebé el nom d’una església de Sant Marçal, existent allà des d’abans del 1042. El castell és conegut des del s XII sota l’òrbita del llinatge dels Montcada. El 1275 passà als Marimon. Feliu de Marimon fou creat marquès de Cerdanyola el 1690. El castell, situat a l’oest de la població, en terreny planer, fou transformat en un edifici fantasiós per l’arquitecte Gaietà Buïgas vers el 1895. Té al seu costat la capella gòtica tardana de Sant Marçal, profanada el 1936.

79 CATALUNYA NORD - HISTÒRIA

Inici páginaSant Marçal, marquesat de  (Catalunya NordTítol concedit el 1727, pel rei Lluís XV de França, a Àngel Carles Delpàs-Camporrells i d'Oms, baró de Pià i senyor de Sant Marçal (Rosselló). S'estinguí, amb la família, a la primera meitat del s XIX.

80 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Marçal de Montseny (Vallès Oriental)Sant Marçal de Montseny  (Montseny, Vallès Oriental)  Abadia i després priorat benedictí (1.100 m alt), situat al coll de Sant Marçal, entre els massissos de les Agudes i del Matagalls, a la capçalera de la Tordera. A l’origen, pertanyia al bisbat de Vic i fou consagrada pel bisbe de Vic Guillem de Balsareny. La seva fundació degué esser entre el 1050 i el 1060, quan el seu prior Guifred obtingué les primeres demarcacions. Estava sota el patronat de la família Agudes-Montseny. El 1095 s’uní a Banyoles en qualitat de priorat i els seus monjos intentaren de deixar el Montseny i establir-se a l’església de Santa Magdalena, prop de Mosqueroles, on edificaren una gran església de tres naus, però el bisbe de Vic els obligà a tornar al Montseny, on féu una nova consagració de Sant Marçal el 1104, senyal evident que havia estat abandonada i profanada. Santa Magdalena restà com a dependència de Sant Marçal amb el títol de...  Segueix... 

76 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Marçal de Puig-reig  (Puig-reig, BerguedàEsglésia romànica, situada a la part septentrional del municipi, prop de la carretera de l'Espunyola a Puig-reig. Conserva l'edificicació romànica del s XII. Existia ja el 1180 i prop seu hi tenia un graner i terres, que llegà a Poblet, el trobador Guillem de Berguedà.

81 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaSant Marçal de Quarantella  (Vilademuls, Pla de l'EstanyPoble (o de Vilademuls), al sud-oest del cap del municipi. L'església de Sant Marçal era possessió del monestir de Banyoles. El lloc, esmentat ja el 1097, formà part de la baronia, després batllia, de Vilademuls.

82 CATALUNYA - HISTÒRIA

Sant Marçal de Relat  (Avinyó, BagesAntiga parròquia rural i més tard sufragània de Santa Eugènia de Relat, al nord del terme, a l'esquerra de la riera de Relat. Existia ja el 1038. El 1553 el seu terme tenia 3 famílies i es fusionà amb el de Santa Eugènia. L'església fou refeta el 1755. Entorn seu s'han fet importants troballes arqueològiques, que recorden l'existència d'un poblat ibero-romà.

83 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Marçal de Vilademuls  (Vilademuls, Pla de l'EstanyVeure> Sant Marçal de Quarantella.

Anar a: Sant L ] [ Sant Llor ] [ Sant Llorenç de l ] [ Sant Llorenç del ] [ Sant Llu ]  [ Sant Marc d ]Inici página

A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Logo de Dades dels Països CatalansEntrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ Bloc

© 2006-2016 / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons