|
|
|
Anar a: [ Sant L ] [ Sant Llor ] [ Sant Llorenç de l ] [ Sant Llorenç del ] [ Sant Llu ] [ Sant Marc d ] Si som, siguem i, si no som, deixem-nos / de somnis, de records i de follies. (Climent Forner i Escobet) 84 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Sant Leocadi, Felip Pau de (o de San Leocadio) (País Valencià, s XV - València, 1547) Pintor. És probable la seva vinculació familiar amb l'italià Pau de Sant Leocadi. Se li atribueixen, entre altres obres, el retaule de Sant Domènec i els Misteris del Roser (Palau Ducal, de Gandia). 86 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Sant Leocadi, Pau de (o de San Leocadio) (Itàlia, s XV - País Valencià, s XVI) Pintor, conegut també amb el nom de Pau d'Areggio. L'any 1472 arribà a València cridat pel que havia d'ésser el papa Alexandre VI, perquè, juntament amb Francesco Pagano, pintés la capella major de la catedral, obra en la qual treballà fins al 1481. També és autor d'una Sacra Conversació, probablement la seva obra més antiga, del retaule de la Col·legiata de Gandia, contractat el 1501 i realitzat uns sis anys més tard, i d'un Calvari per a la mateixa Col·legiata. El seu estil és característic dels darrers anys del quattrocento italià. 1 CATALUNYA - HISTÒRIA
2 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Sant Llàtzer, mestre de (València ?, s XVI) Pintor anònim. Actiu a València a la primera meitat del s XVI, autor del retaule de Sant Llàtzer conservat al Museu Diocesà de València. Malgrat l'època en què treballà, el seu estil és quatrecentista, relacionat amb el del cercle del mestre Martínez Vallejo. 3 CATALUNYA - GEOGRAFIA Sant Llàtzer, raval de (Tortosa, Baix Ebre) Veure> Llet, raval de la. 4 CATALUNYA - GEOGRAFIA Sant Lleïr (Mura, Bages) Masia i capella, enfilada a l'est del terme, en un petit planell sota el puig del castell de Mura. La capella existia ja el 1240. L'edifici actual, sense culte, sembla més aviat una cabana. El mas, existent des del s XIV, és l'origen del llinatge Santlleir. 5 CATALUNYA - HISTÒRIA Sant Lleïr (la Roca del Vallès, Vallès Oriental) Antiga església i quadra civil, dins la demarcació parroquial de Vilanova de la Roca. Es trobava al límit de les jurisdiccions dels castells de la Roca del Vallès i de Montornès, al sud de Vilanova, dalt d’un turó on avui hi ha la masia de la Casa Alta. Existia ja el 1149; al s XIX fou abandonada i es convertí en dependència de la masia. El culte passà a una capella de l’església parroquial de Vilanova de la Roca. 6 CATALUNYA - BIOGRAFIA Sant Lleïr, Ramon de (Catalunya, s XIII) Cavaller i diplomàtic. Durant el regnat de Jaume I servia al seguici de l'infant hereu Pere. Aquest l'envià a Tunis el 1274, en una missió de característiques desconegudes, i que podia ser molt bé un contacte secret amb els sicilians exiliats per la dominació angevina. Era governador interí de València el 1284. En aquestes funcions cooperà a les negociacions de Conrad Llança 7 CATALUNYA - GEOGRAFIA Sant Lleïr de Casavella (la Coma i la Pedra, Solsonès) Església (1.020 m alt), al sud del municipi, prop de Guixers i de la vila de Sant Llorenç de Morunys. L'església, d'origen romànic, té un porxo i un interessant fris esculpit a la porta. 8 CATALUNYA - GEOGRAFIA Sant Lleïr de la Vall d'Ora (Navès, Solsonès) Caseria, església i hotel (810 m alt), al nord del terme, sota els cingles de Busa, a l'esquerra de l'aigua d'Ora, al centre d'una ampla vall que domina, al sud-est, l'església parroquial de la Móra i, al sud-oest, la de la Selva. 9 CATALUNYA - HISTÒRIA Sant Lliser (Alins de Vallferrera, Pallars Sobirà) Antiga església, a l'oest del poble d'Araós; és un edifici preromànic, amb un arc de ferradura que devia ésser l'arc triomfal. És probablement l'antiga església parroquial d'Araós, esmentada l'any 839. Després fou santuari dedicat a sant Francesc. 10 CATALUNYA - GEOGRAFIA Sant Llobí (Àger, Noguera) Ermita, a l'est de la vila, dins la demarcació de Millà. 11 CATALUNYA - HISTÒRIA Sant Llogari de Castellet (Castellterçol, Vallès Oriental) Antiga església parroquial, proper a la masia de la Sala, a l'oest del terme, a l'esquerra de la riera de Sant Joan (tributària, per l'esquerra, de la riera Golarda). Abans fou el centre religiós de la demarcació del castell de Castellet. Existia ja el 939 sota la protecció de Moià, actuà com a independent entre els s XI i XV i passà a sufragània de Granera (s XVII). El 1670 tenia 5 masos. És una església romànica (s XII), amb afegitons tardans, i ara sense culte. 12 CATALUNYA - GEOGRAFIA
13 CATALUNYA - HISTÒRIA Sant Llorenç (Àger, Noguera) Despoblat, sobre Corçà, a l’extrem nord-oest del terme. Ha estat conegut amb els noms de Sant Llorenç d’Ares, de l’Espinalt o de la Roca. Hi romanen importants restes del castell de Sant Llorenç i de l’església de tipus romànic. És documentat des del 1068. Entre el 1201 i el 1209 hi havia una comunitat o capítol de caire clerical a l’església de Santa Maria de Sant Llorenç, regida pel prior o ministre Simó. El 1648 hi havia a l’església de Sant Llorenç un priorat de monges cistercenques, segurament filial de Vallverd, a Tragó, d’història desconeguda. 14 CATALUNYA - GEOGRAFIA Sant Llorenç (Llagostera, Gironès) Veïnat, uns 3 km al sud de la vila, a la dreta de la riera de Gotarra. 15 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA Sant Llorenç (Castigaleu, Ribagorça) Llogaret, al sud del terme, al límit amb el de Tolba, vora l'Almúnia de Sant Llorenç. 16 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Sant Llorenç (Ribesalbes, Plana Baixa) Barri, a 400 m del poble. 17 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA
18 CATALUNYA - HISTÒRIA Sant Llorenç, castell de (Sant Julià de Vilatorta, Osona) Antic castell, reemplaçat al s XII per la canònica augustiniana de Sant Llorenç del Munt. La seva jurisdicció fou reemplaçada al llarg del s XI pel castell de Meda o de Sameda. 19 CATALUNYA NORD - CULTURA Sant Llorenç, col·legi de (Perpinyà, Rosselló, 1614 - 1794) Col·legi de segon ensenyament. El 1661 Lluís XIV de França en confià el govern als jesuïtes per tal de propagar les idees franceses. A causa de l'expulsió de la Companyia de Jesús el 1762, passà a càrrec de la clerecia secular fins al 1789. Desaparegué el 1794 i fou destruït. 20 CATALUNYA - BIOGRAFIA Sant Llorenç, Jaume de (Catalunya, s XV – 1523) Frare mercenari. Ingressà al seu orde després de fer un llarg pelegrinatge a alguns dels santuaris europeus de més fama. Destacà com a teòleg. És autor dels tractats De perfectione vitae monasticae, De sufragiis, De oratione continua i De vita exemplaris. 85 CATALUNYA - BIOGRAFIA Sant Llorenç, mestre de (Catalunya, s XV) Pintor gòtic anònim. Autor de dos retaules dedicats a aquest sant: un a la catedral de Barcelona i l'altra a la col·lecció Muntadas. Pel seu estil, d'innegable pulcritut tècnica, pertany al cercle de Lluís Borrassà. 21 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Sant Llorenç de Balàfia (Sant Joan de Labritja, Eivissa) Parròquia (117 m alt), al sud del terme, a la vénda de Balàfia. L'església parroquial (Sant Llorenç), creada amb la divisió parroquial del 1785, es troba 22 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Sant Llorenç de Binixems (Alaior, Menorca) Església, antigament parròquia del sector de sa Tramuntana alaiorenca. Fou erigida en el pariatge de Jaume II de Mallorca (1303) i tenia dins els seus límits la capella de Sant Salvador del Toro. El 1565 la demarcació parroquial fou suprimida i annexada a Alaior, Maó i es Mercadal. Un terratrèmol el 1654 destruí el temple, reedificat posteriorment i completat amb una porxada, suprimida en les modificacions del 1889. 23 CATALUNYA - HISTÒRIA Sant Llorenç de Boada (Vic, Osona) Antiga església romànica, existent el 1088, construïda a l'antiga vil·la rural de Boada (962), al sud-oest de la ciutat. Fou volada el 1959. Ha deixat nom al molí de Sant Llorenç i a la veïna horta de Sant Llorenç. 24 CATALUNYA - GEOGRAFIA Sant Llorenç de Campdevànol (Campdevànol, Ripollès) Poble i parròquia rural, a la vall del Merdàs, prop de la carretera de Ripoll a Guardiola de Berguedà. Existia ja el 1075. El 1680 tenia 13 masos. El 1868 se li uní com a sufragània Sant Quintí de Puig-rodon. La seva església romànica (s XI), amb un petit campanar de torre, ampliada entre el 1671 i el 1674, fou incendiada el 1936. No ha estat restaurada i hom ha fet una església provisional al seu costat. 25 CATALUNYA NORD - MUNICIPI
26 CATALUNYA - GEOGRAFIA Sant Llorenç de Cerdans (Sant Julià de Vilatorta, Osona) Nom del priorat canonical de Sant Llorenç del Munt de les Guilleries, per tenir unida la petita parròquia de Sant Cristòfol de Cerdans, del municipi d'Arbúcies (Selva), on residiren els seus darrers priors. 27 CATALUNYA - GEOGRAFIA Sant Llorenç de Fontcalçada (Sant Cugat del Vallès, Vallès Occidental) Capella, a l'oest del terme, prop del límit amb el de Rubí, vora la masia de ca n'Ametller, l'antic mas de Sant Llorenç. El lloc és esmentat ja el s X, i el s XV estava a cura del monestir de Sant Cugat. El 1796 fou reconstruïda, i restaurada després del 1939. 28 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Sant Llorenç de la Bassa (Cullera, Ribera Baixa) Santuari, al nord de la muntanya de Cullera, on s'inicia la zona de marenys, a llevant de l'estany o bassa de Sant Llorenç. A la mateixa zona propera a la costa, però més al nord, al límit amb el terme de Sueca, hi ha la caseria i nucli turístic del Mareny de Sant Llorenç. 29 CATALUNYA - MUNICIPI
30 CATALUNYA - HISTÒRIA Sant Llorenç de la Muga, batalles de (Sant Llorenç de la Muga, Alt Empordà, 6/mai, 19/mai i 17/set/1794) Fets d'armes ocorreguts durant la Guerra Gran. La primera batalla suposà l'ocupació del poble per les tropes franceses (6/mai). La segona batalla 19/mai) fou un intent del capità general, comte de La Unión, de recuperar el poble i la seva farga, sense èxit. Un nou intent (17/set), suposà una feixuga derrota del comte de La Unión i del general reialista francès Courten, que obrí el camí als republicans francesos per a penetrar cap a Figueres. 31 CATALUNYA NORD - MUNICIPI
32 CATALUNYA - GEOGRAFIA Sant Llorenç de les Arenes (Foixà, Baix Empordà) Poble (o les Arenes de Foixà), situat a la dreta del Ter, vora el límit amb el terme de Flaçà (Gironès). L'orde de l'Hospital hi establí una comanda vers l'any 1236. Una descripció de l'any 1414 diu que l'església i les cases de la comanda eren mig derruïdes. Vers l'any 1475 s'uní a Avinyonet, i ambdues s'uniren vers el 1600 amb Aiguaviva i Castelló d'Empúries. N'ha subsistit 33 CATALUNYA - GEOGRAFIA Sant Llorenç de Llaceres (Vallès Occidental) Veure> Sant Llorenç Savall. 34 CATALUNYA - GEOGRAFIA Sant Llorenç de Lleida (Lleida, Segrià) Església romànica, la segona en importància després de la seu vella de la ciutat. Té tres naus, de la mateixa alçada, amb tres absis. Obra romànica tardana (s XIII), fou acabada ja en estil gòtic (s XIV), i gòtica és l'austera torre del campanar. Conserva quatre importants retaules gòtics, el major dedicat a Sant Llorenç, el de Santa Úrsula -atribuït a Jaume Cascalls-, el de Sant Pere i el de Santa Llúcia. 35 CATALUNYA - MUNICIPI
36 CATALUNYA - GEOGRAFIA
37 CATALUNYA - GEOGRAFIA Sant Llorenç de Prada (Llívia, Baixa Cerdanya) Església. 38 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Sant Llorenç de sa Calobra (Escorca, Mallorca Septentrional) Església, situada al nord del terme, vora la costa, al coll de Sant Llorenç (250 m alt), entre la mola de can Termes (461 m) i els contraforts de la serra de Narius, dominant, a llevant, la vall de sa Calobra i, a ponent, la de Tuent, antics llogarets als quals servia per als actes religiosos. Consta la seva existència el 1322, però és contemporània a les altres esglésies bastides pels repobladors del s XIII. 39 CATALUNYA - HISTÒRIA
40 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA
41 CATALUNYA - GEOGRAFIA
42 CATALUNYA - GEOGRAFIA
43 CATALUNYA - HISTÒRIA
44 CATALUNYA - GEOGRAFIA
45 CATALUNYA - GEOGRAFIA Sant Llorenç dels Piteus (Solsonès) Veure> Sant Llorenç de Morunys. 46 CATALUNYA - GEOGRAFIA Sant Llorenç dels Porxos (Castellar del Riu, Berguedà) Ermita, emplaçada a l'extrem d'un espadat entre la casa i el torrent dels Porxos, en una raconada travessada per la moderna carretera que mena als rasos de Peguera. 47 ILLES BALEARS - MUNICIPI
48 CATALUNYA - HISTÒRIA Sant Llorenç Dosmunts (Rupit i Pruit, Osona) Antiga parròquia, dins l'antic terme de Pruit. És situada al vessant occidental del Collsacabra, prop del mas de les Viles, raó per la qual hom l'anomena també Sant Llorenç de les Viles. Existia ja el 1118. Pertanyia a la jurisdicció dels Cabrera. Fou parròquia autònoma fins al s XIV després passà a ésser sufragània de Pruit, i per aquesta raó el seu terme autònom es fusionà amb el de Pruit vers el 1832. Església romànica (s XII), té un portal del s XVI, i fou ampliada amb un presbiteri i una capella lateral al s XVIII. La seva feligresia tingué 5 famílies entre el 1553 i el 1685; en depenia el gran mas del Bac de Collsacabra. 49 CATALUNYA - MUNICIPI
50 CATALUNYA - GEOGRAFIA
51 CATALUNYA - MUNICIPI
52 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Sant Lluc (Paçà, Rosselló) Santuari, al sud del terme, al cim de la serra de Sant Lluc (204 m alt), que separa la plana rossellonesa del Vallespir. 53 ILLES BALEARS - MUNICIPI
54 ILLES BALEARS - HISTÒRIA Sant Lluís, aeroport de (Sant Lluís, Menorca) Antic aeroport de l'illa, situat a 3 km de Maó, a mig camí d'aquesta ciutat i la vila de Sant Lluís, actualment destinat a l'aviació esportiva i turística interior. Fou construït com a aeròdrom militar en el període 1936-39, i el 1949 s'obrí a l'aviació civil per a vols regulars amb Barcelona i Mallorca. La pista, única, d'aterratge era inicialment de 1.200 m, però a causa dels vents laterals i del major tonatge dels avions fou allargada fins a 1.800 m. Les dificultats tècniques per a successives ampliacions obligaren el 1968 a la construcció del nou aeroport de Menorca, prop de Sant Climent, que motivà el tancament, pel mar/1969, del de Sant Lluís al trànsit comercial. Actualment hi radica l'Aeroclub de Maó, que inicià les seves activitats esportives l'any 1972. 55 CATALUNYA - HISTÒRIA Sant Lluís, baronia de (Catalunya) Títol concedit el 1794 al barcelonès Josep Pasqual de Pascali i Santpere. Passà als Llanas i es troba vacant. 56 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Sant Lluís, coll de (Cauders de Fenollet, Fenolleda) Depressió (687 m alt) de les Corberes, entre aquest municipi i el de Sant Lluís (Rasès), a l'est del tuc d'en Fauret. 57 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA
58 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Sant Lluís, font de (València, Horta) Veure> Fonteta de Sant Lluís, la. 59 CATALUNYA - GEOGRAFIA Sant Magí (Igualada, Anoia) Veure> Poble Sec, el. 60 CATALUNYA - GEOGRAFIA
61 CATALUNYA - GEOGRAFIA Sant Magí de Rocamora (Pontils, Conca de Barberà) Parròquia del terme de Rocamora de Sant Magí. Té com a parroquial el santuari de Sant Magí de Brufaganya. 62 CATALUNYA - GEOGRAFIA Sant Mamet (Noguera) Serra exterior del Prepirineu (1.374 m alt), que s'estén en direcció nord-oest - sud-est, transversalment al Montsec de Rúbies. Els seus vessants septentrionals delimiten la conca de Meià, i al seu peu (pel sud) passa el Segre, que conflueix al congost d'origen epigènic de Camarasa amb la Noguera 63 CATALUNYA - GEOGRAFIA Sant Marc (Peramola, Alt Urgell) Ermita (1.090 m alt), a l'est de la vila, damunt la muntanya de Sant Marc, límit amb la Baronia de Rialb (Noguera). 64 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Sant Marc (Xert, Baix Maestrat) Santuari, antiga església de Sant Pere de la Barcella. 65 CATALUNYA - BIOGRAFIA Sant Marc, Mestre de Veure> Bassa, Arnau (pintor gòtic). 66 CATALUNYA - GEOGRAFIA Sant Marc, raval de (Arnes, Terra Alta) Barri de la vila. 67 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA Sant Marc, serra de (Areny de Noguera, Ribagorça) Alineació muntanyosa, contrafort sud-oriental de la serra del Cis, al sud del terme, damunt la qual hi ha els llocs de Tresserra, Claravalls, Soliva i Puifell. 68 CATALUNYA - GEOGRAFIA Sant Marc, vall de (el Montmell, Baix Penedès) Veure> Vall de Sant Marc, la. 69 CATALUNYA - GEOGRAFIA Sant Marc de Bagà (Guardiola de Berguedà, Berguedà) Ermita (o de Paller), situada dalt d'un cimal que domina la vall del Bastareny, dins l'antiga parròquia de Brocà. Existia ja el 1320 i era regida per un ermità (1370). Bagà i altres parròquies hi pujaven en processó. Fou abandonada entorn del 1930 i la imatge es baixà a Gavarrós. 70 CATALUNYA - GEOGRAFIA
71 CATALUNYA - HISTÒRIA Sant Marc de Castelló d'Empúries (Castelló d'Empúries, Alt Empordà) Antic monestir de monges benedictines, prop del pont nou de la Muga. La priora Boneta Rigarda adquirí la capella de Sant Marc, amb una casa i terres, a un sabater de Castelló el 1396 i la comunitat s’hi traslladà vers el 1407 des de Santa Margarida de Vilanera, del terme de l’Escala, després d’haver-se fusionat el 1368 amb les poques monges que restaven dels antics convents de Santa Coloma de Matella (Matella) i Sant Joan de l’Erm (cinc entre els tres convents). El 1421 un aiguat assolà el convent i les terres, que es repararen poc després. Vers el 1563 les tres comunitàries de Sant Marc es fusionaren amb Sant Daniel de Girona. La capella de Sant Marc, existent encara el 1552, fou destruïda per una nova revinguda de la Muga. 72 CATALUNYA - GEOGRAFIA Sant Marc d'Estiula (Campdevànol, Ripollès) Santuari (1.387 m alt), situat al cim de la serra de Sant Marc (continuació vers l'est dels rasos de Tubau, que separa les valls de Gombrèn i d'Estiula), dins l'antic terme de Viladonja. El cim és termenal dels municipis de Campdevànol, Gombrèn i Viladonja. És documentat des del 1672; depenia de la parròquia d'Estiula. 73 CATALUNYA NORD - MUNICIPI
74 CATALUNYA - GEOGRAFIA Sant Marçal (Prats de Lluçanès, Osona) Caseria, masia i capella, situada al nord-est de la vila, a la vall de Santa Creu de Joglars. Existia ja el 1176, sota el domini dels senyors de Lluçà. La capella actual fou refeta per Climent Marçal el 1746. 75 CATALUNYA - GEOGRAFIA Sant Marçal (Castellet i la Gornal, Alt Penedès) Caseria, a uns 7 km de Castellet. L'església de Sant Marçal és esmentada el s XIII. 77 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Sant Marçal, Bernat de (Illes Balears, s XIV – s XV) Cavaller. Serví l'infant Ferran de Mallorca. En fou majordom. L'acompanyà a Morea (1415). 78 CATALUNYA - GEOGRAFIA Sant Marçal, castell de (Cerdanyola del Vallès, Vallès Occidental) Castell termenal, que rebé el nom d’una església de Sant Marçal, existent allà des d’abans del 1042. El castell és conegut des del s XII sota l’òrbita del llinatge dels Montcada. El 1275 passà als Marimon. Feliu de Marimon fou creat marquès de Cerdanyola el 1690. El castell, situat a l’oest de la població, en terreny planer, fou transformat en un edifici fantasiós per l’arquitecte Gaietà Buïgas vers el 1895. Té al seu costat la capella gòtica tardana de Sant Marçal, profanada el 1936. 79 CATALUNYA NORD - HISTÒRIA
80 CATALUNYA - GEOGRAFIA
76 CATALUNYA - GEOGRAFIA Sant Marçal de Puig-reig (Puig-reig, Berguedà) Església romànica, situada a la part septentrional del municipi, prop de la carretera de l'Espunyola a Puig-reig. Conserva l'edificicació romànica del s XII. Existia ja el 1180 i prop seu hi tenia un graner i terres, que llegà a Poblet, el trobador Guillem de Berguedà. 81 CATALUNYA - GEOGRAFIA
82 CATALUNYA - HISTÒRIA Sant Marçal de Relat (Avinyó, Bages) Antiga parròquia rural i més tard sufragània de Santa Eugènia de Relat, al nord del terme, a l'esquerra de la riera de Relat. Existia ja el 1038. El 1553 el seu terme tenia 3 famílies i es fusionà amb el de Santa Eugènia. L'església fou refeta el 1755. Entorn seu s'han fet importants troballes arqueològiques, que recorden l'existència d'un poblat ibero-romà. 83 CATALUNYA - GEOGRAFIA Sant Marçal de Vilademuls (Vilademuls, Pla de l'Estany) Veure> Sant Marçal de Quarantella.
Anar a: [ Sant L ] [ Sant Llor ] [ Sant Llorenç de l ] [ Sant Llorenç del ] [ Sant Llu ] [ Sant Marc d ] |
|
© 2006-2016 / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons
|
Sant Llorenç de Cerdans
Sant Llorenç de la Salanca
Sant Llorenç de Morunys
Sant Llorenç del Mont
Sant Llorenç del Munt
Sant Llorenç del Munt
Sant Llorenç del Munt, serra de (
Sant Lluís
Sant Magí de Brufaganya
Sant Marçal de Montseny (