A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Inici ] Entrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ Bloc ]              Contactar amb Dadescat

Anar a: Sant Mate ] [ Sant Mi ] [ Sant Miquel de Ce ] [ Sant Miquel de la T ] [ Sant Miquel de S ] [ Sant Miquel del M ]

Hi ha mentalitats tan impacients d'inferioritat, que la seva gratitud és una espècie de venjança. (Samuel Johnson)

1 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Sant Mateu  (Perpinyà, Rosselló Barri popular de la ciutat, a l'interior de l'antic recinte emmurallat, al peu de la ciutadella. L'església primitiva de Sant Mateu, una de les quatre parròquies de la ciutat, contemporània a la de la Real, fou enderrocada el 1639 a causa de la proximitat a les fortificacions i substituïda, el 1640, per l'actual.

2 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Mateu  (Sant Jordi Desvalls, Gironès Veïnat, al sector més septentrional del terme.

121 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Inici páginaSant Mateu, mestre de  (Illes Balears, s XV)  Pintor gòtic anònim, Autor del retaule de Sant Mateu i Sant Francesc de la catedral de Palma de Mallorca. Col·laborà amb Francesc Comes en el retaule de Santa Magdalena (Santa Ceterina de Palma). Estilísticament utilitzà en forma arcaïtzant les fòrmules de Ramon Destorrents.

3 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Mateu, raval de  (Esplugues de Llobregat, Baix Llobregat Raval, entre l'església parroquial i el castell de Ricalquers, en gran part desfet per l'autopista de Barcelona a Martorell.

4 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Mateu, serra de  (Teià i Vilassar de Dalt, Maresme / Vallromanes, Vallès Oriental Bloc central de la Serralada Litoral Catalana, el més baix i el més proper al litoral en l’àrea del Maresme, on la plana litoral és més deprimida. S'estén entre els tres municipis, amb les altituds màximes al turó de Lledó (496 m), l’església de Sant Mateu, que centra un veïnat del municipi de Premià de Dalt (490 m) i el proper turó de Sant Mateu (500 m). Aquest nivell superior és constituït per una superfície d’erosió, tallada damunt les granodiorites que coronen la serra, lleugerament basculada. Fa de divisòria hidrogràfica entre les rieres que vessen directament a mar (rieres de Premià, de Teià) i les que aflueixen al Mogent (de Vallromanes, la més important; d’Ardenya o de Vallmanya).

5 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Sant Mateu d'Aubarca  (Sant Antoni de Portmany, Eivissa Parròquia (185 m alt) (o Aubarca), a l'extrem meridional del terme, al clot de Sant Mateu, que limita al nord amb els penya-segats que limiten la gran cala d'Aubarca. L'església parroquial (Sant Mateu), creada el 1785 a la vénda d'Aubarca (aleshores delInici página quartó de Balansat), centra un petit nucli de cases.

6 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca del BagesSant Mateu de Bages  (Bages Municipi: 102,9 km2, 569 m alt, 620 hab (2015), (o Sant Mateu de Mirabages). Situat al sector oest de la comarca, a la riba dreta del riu Cardener i accidentat per la serra de Castelltallat. El terme és molt muntanyós i la meitat és coberta per la vegetació natural (pins, alzines i matolls). Els conreus més estesos són els de cereals. Indústria tèxtil (cotó i teixits de llana). Població disseminada. El poble sorgí a redós de l'església parroquial de Sant Mateu, d'origen pre-romànic (documentada des del s X), al nord-est de la qual hi ha les ruïnes del castell de Sant Mateu de Bages, del qual resta la capella romànica de Sant Miquel. El municipi comprèn, a més, els pobles de Castelltallat (amb un dolmen), Salo, Coaner i Claret dels Cavallers, l'antiga quadra de Mejà, el santuari i masia de la Sala, i les esglésies de Sant Cristòfol de Figuera, de Sant Pere de Vilalta i de Bonveí. Àrea comercial de Manresa. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades

7 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Mateu de Montbui  (Bigues i Riells, Vallès Oriental Poble i antiga parròquia, situada primitivament al costat del castell de Montbui i traslladada al pla vers el 1760. Existia ja el 1059 i el 1159 fou unida a Bigues. S'independitzà al s XIII i, després d'una unió transitòria a Caldes de Montbui (1567), es fusionà de nou amb Bigues el 1623. La primitiva església del castell, en part preromànica, es conserva força sencera. La nova, del pla, construïda prop del mas Carreres, tenia jurisdicció el 1760 només en quatre masos.

8 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Mateu de Montnegre  (Quart d'Onyar, Gironès Poble (356 m alt), situat als vessants meridionals de la serra de Montnegre (contrafort de les Gavarres), a ponent del poble de Montnegre, el qual depenia deInici página l'església parroquial de Sant Mateu. Era lloc reial.

9 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI

Situació de la comarca del Baix MaestratSant Mateu del Maestrat  (Baix Maestrat Municipi: 64,62 km2, 325 m alt, 1.995 hab (2015). Situat en el sector occidental de la comarca, entre la serra de Vall d'Àngel i drenat per la rambla de Cervera al nord i per diversos barrancs al sud (Benifarquell, Coma). El sector central del terme és relativament pla (pla de Sant Mateu) i és drenat pel barranc de Sant Mateu, afluent dretà de la rambla de les Coves. Predomina el secà sobre el regadiu; els conreus més estesos són l'olivera i els cereals, seguits de la vinya i els ametllers. El regadiu produeix llegums i fruiters. Ramaderia (bestiar oví i cabrum) i aviram. Indústria de mobles i tèxtil. La vila és situada a la plana. Església parroquial de Sant Mateu (s XIII), amb un notable portal romànic amb capitells esculpits, encara que la nau és gòtica; conserva una gran creu processional del 1397, el reliquiari dit de Madona Galina (1424) i diverses altres obres. El terme comprèn el santuari dels Àngels, patrona de la vila, i la torre del Palomar. Àrea comercial de Castelló de la Plana. Ajuntament - Institut - Cultura

10 CATALUNYA - HISTÒRIA

Sant Maties, complot de  (Barcelona, 24/feb/1462)  Moviment buscaire iniciat a la festa de Sant Maties. En saber-se la decisió de la reina Joana i del príncep Ferran de partir cap a Girona, un avalot popular (de menestrals i de remences) tingué lloc davant el palau reial, mentre representants del sindicat dels tres estaments i poble negociaven amb la reina i es posaven incondicionalment a favor del retorn del rei. La reacció bigaire, que dominava el Consell de Cent, fou dura: el sindicat fou de fet dissolt en ésser executats els caps buscaires, el conseller segon Francesc Pallarès i Pere Destorrent fill i es consumà la divisió entre la monarquia i la diputació, preliminar de la guerra civil.

11 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Maure  (Santa Margarida de Montbui, Anoia Barri i cap del municipi, formant conurbació urbana amb Igualada, situat a la dreta de l’Anoia, als vessants del turó del Pi (antiga zona fortificada), davant la ciutat d’Igualada. La seva expansió ha estat motivada per l’afluència de població immigrada i s’han produït gransInici página problemes d’equipament i d’infraestructura. El 1966 s’inaugurà la capella de Sant Maure, erigida en parròquia el 1968.

12 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Maurici, estany de  (Espot, Pallars Sobirà Llac dels Pirineus centrals. D'origen glacial, pertany a la regió lacustre dels Encantats, i es troba a 1.895 m alt, a la capçalera de la vall d'Espot. Té 450 m de longitud i 150 m d'ample. La seva conca s'ha aprofitat per a la instal·lació d'una presa, amb 15.000 kW de potència, que compta amb una producció mitjana de 35.900.000 kWh. És inclòs al parc nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici. També és conegut amb el nom de llac dels Encantats.

13 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Sant Maurici de Graulera  (Illa, Rosselló Santuari, al sud del terme, vora el límit amb el de Corbera del Castell, damunt els primers contraforts dels Aspres.

14 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Maurici de la Quar  (la Quar, Berguedà Poble (887 m alt) i cap del municipi, al sud del terme. Des del s XIV existia una capella de Sant Maurici, filial de la Quar, que era regida per un monjo de la Portella; després del 1835 fou confiada als bisbes de Solsona, que l'erigiren en parròquia el 1873. L'edifici actual fou erigit al s XVII i ampliat al s XIX. Té al costat una rectoria moderna i algunes cases que formen un petit nucli.

15 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Medir  (Sant Gregori, Gironès Poble (216 m alt) (o Sant Medir de Cartellà), al nord del terme, vora Cartellà. En aquest lloc hom fundà vers l’any 820 el primitiu monestir d'Amer, dedicat a sant Medir i a sant Genís, la comunitat del qual s’hi estigué fins al 949, que es traslladà a Amer. Més tard passà a simple església parroquial i es reféu en època romànica i s’amplià amb dues naus laterals al s XVIII. Era de patronatInici página del monestir d’Amer i en tenia cura el monjo sagristà d’Amer. Hi ha el monestir de Cadins.

16 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Medir (Vallès Occidental)Sant Medir  (Sant Cugat del Vallès, Vallès Occidental Antiga parròquia i actual santuari, situat a l’antiga vall de Gausac, o vall de Sant Medir, afluent de capçalera de la riera de Sant Cugat, al sud del municipi, als vessants de la serra de Collserola. Existia ja el 1046 i els monjos de Sant Cugat la dotaren el 1084. Era una de les cinc parròquies del terme del monestir de Sant Cugat, refosa al s XV amb la de Sant Pere d’Octavià. Els documents antics l’anomenen Sant Emeteri, catalanitzat en Medir. Els monjos en tingueren cura fins el 1446 i fou restaurat en altres ocasions. La llegenda creada sobre sant Medir féu popularitzar el seu culte, que es manté viu amb l’aplec del 3/mar, iniciat pel poble de Sant Cugat, on hi havia des del 1804 una germandat de Sant Medir, i mantingut modernament per les típiques colles de Gràcia (amb les de Sant Gervasi i Sarrià) i també de Sants i d’Horta (Barcelona).

17 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Mer (Pla de l'Estany)Sant Mer  (Vilademuls, Pla de l'Estany Santuari, al sud de les Olives de Sant Esteve de Guialbes, a la dreta de la riera de la Farga, als vessants orientals de la serra de Santa Llogaia. Segons la tradició, sant Mer, llegendari fundador del monestir de Banyoles, menà en aquest indret vida eremítica. Al s XIII ja hi havia una capella dedicada al sant i una altra a santa Càndida, mare seva. El 1627 fou excavat el terra i hom trobà unes despulles que foren atribuïdes al sant i que atragueren grans multituds. Foren dipositades a l’església de Sant Esteve de Guialbes i cada any són traslladades al santuari el primer diumenge després del 27/gen, festa del sant, on hom celebra un aplec molt concorregut.

18 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Mer  (Bassella, Alt Urgell Masia i enclavament (53 ha), dins el de Pinell de Solsonès, a l'est de Castellnou de Bassella.

19 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaSant Miquel  (Coll de Nargó, Alt Urgell Casa i església i antic terme, al sud del poble, al vessant d'un tossal que domina, a la dreta del Segre, la seva confluència amb el riu de Sallent.

20 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Miquel  (Conca de Dalt, Pallars Jussà Caseria, fins al 1969 del terme d'Aramunt, al voltant de l'església de Sant Miquel.

21 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Miquel  (Tremp, Pallars Jussà Caseria (930 m alt), fins al 1970 del terme de Gurp de la Conca, al sud del poble, a la capçalera de la vall de Tendrui.

22 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Miquel  (Banyeres del Penedès, Baix Penedès)  Veïnat, al sud-oest del poble.

23 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Sant Miquel  (Sant Llorenç des Cardassar, Mallorca Oriental Veure> Son Carrió.

24 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Miquel  (Cabrera d'Igualada, Anoia Església, situada prop del llogaret del Badorc, a la dreta de l'Anoia, al sud del congost de Capellades. És anomenada Sant Miquel del Badorc, tot i que el riu la separa d'aquest poble del municipi de Piera. El 1186 pertanyia al monestir de Sant Cugat. El 1581 depenia de Sant Bartomeu de Vallbona; ara depèn de la parròquia de Cabrera.

25 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaSant Miquel  (Aguilar de Segarra, Bages)  Església i raval, al sud del poble.

26 CATALUNYA - GEOGRAFIA

castell de Sant Miquel (Vallès Oriental)Sant Miquel, castell de  (Castellterçol, Vallès Oriental Nom popular del castell de Castellterçol, situat al sud de la població, en un petit pujol al centre d'una vall. Rebé el nom d'un noble de nom Terçol, que consta difunt el 898. Pertangué als seus successors fins el 1322, que adquirí el terme i la jurisdicció el monestir de l'Estany. La capella de Sant Miquel, que li ha donat el nom, és a migdia del castell, en part en ruïnes i en part convertit en masia, que existia ja el 1111. Conserva l'estructura romànica, ampliada vers el 1825, quan es volgué convertir en santuari de la Mare de Déu del Remei. Des del 1990, els actuals propietaris i diversos entitats públiques han consolidat les parts històriques del recinte i les han destinat a activitats culturals.

27 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Miquel, mas de  (Alàs i Cerc, Alt Urgell Masia, església i antic terme, al nord d'Artedó, vora el límit amb l'antic municipi d'Alàs.

28 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Miquel de Baduell  (Caldes de Montbui, Vallès Oriental Veure> Sant Miquel de Martres.

29 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Sant Miquel de Balansat  (Sant Joan de Labritja, Eivissa Parròquia (159 m alt), al nord-oest del terme, prop de la costa septentrional de l'illa, on s'obre el profund port de Balansat o port de Sant Miquel (on s'assenta el nucli des Port de Sant Miquel). L'església parroquial (Sant Miquel) és aturonada (al peu del turó hi ha un petit nucli de cases), i és obra del s XIV; fins el 1785, que fou erigida parròquia, era una vicaria del cap de Balansat.

30 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaSant Miquel de Balenyà  (Balenyà / Seva, Osona)  Parròquia, erigida el 1954 al barri de l’estació de Balenyà, nucli de formació moderna i d’augment constant, repartit entre els dos municipis. L’església de Sant Miquel dels Sants de Balenyà és dins el municipi de Seva. Formen també part de la seva parròquia, d’un miler d’habitants, masos dels municipis de Seva, Balenyà, el Brull, Malla i Taradell.

31 CATALUNYA - HISTÒRIA

Sant Miquel de Besalú  (Besalú, Garrotxa Antiga església de la vila, situada a la part de llevant de la població, sota les muralles. Tenia com a contitular Sant Genís. El 977 el bisbe i comte Miró hi fundà una canònica de clergues aquisgranesos, a la qual sotmeté l’església de Sant Vicenç. Els canonges es traslladaren abans del 1080 a l’església de Santa Maria la Vella o de Capellada, cosa que fou causa de l’abandonament de Sant Miquel i Sant Genís, que no s’esmenta més des de mitjan s XII.

32 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Miquel de Bustins  (Sant Aniol de Finestres, Garrotxa Veure> Bustins.

33 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Sant Miquel de Campanet  (Campanet, Mallorca Septentrional Església, al nord del terme, al raiguer de la serra de Tramuntana. És una petita i rústega església gòtica, del s XIV, amb coberta de fusta, que fou parròquia del terme de Campanet, traslladada el 1425 al nou nucli de Campanet, l'actual vila. Conserva un interessant retaule gòtic de Sant Miquel.

34 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca del Pla de l'EstanySant Miquel de Campmajor  (Pla de l'Estany Municipi: 33,18 km2, 217 m alt, 219 hab (2015). Situat en part als vessants septentrionals de la serra de Rocacorba fins al Ser, comprèn tota la vall de la riera de Campmajor, a la capçalera de la qual hi ha els estanyols de Sant Miquel de Campmajor, al nord-oest de la comarca, al límit amb la Garrotxa. Boscos de pins i alzines. Agricultura de secà (cereals, farratge i patates). Ramaderia ovina i porcina. Població disseminada. El poble és a ambdós costat de la riera de Campmajor, centrat per l'església parroquial romànica de SantInici página Miquel, reformada, de la qual se'n fa esment el 1144. El municipi comprèn, a més, els pobles de Sant Martí de Campmajor, Ventajol, Falgons (amb el seu antic castell) i Brió i la masia de Rouregròs. Àrea comercial de Banyoles. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades - Escola Roqueta

35 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Miquel de Campmajor, estanyols de  (Sant Miquel de Campmajor, Pla de l'Estany Grup de petits estanys d'origen tectònic, alguns de formació recent (1872 i 1908), a la capçalera de la riera de Campmajor. Són al sud-oest de l’estany de Banyoles, del qual depenen tectònicament i hidrològicament, i són residus de la primitiva extensió d’aquest, com palesen els materials travertínics. El diàmetre és de 6 a 30 m, i els principals s’anomenen estanyols de la Cendra, d’en Rovira, de la Guàrdia, de la Sorra, d’en Coromines, d’en Camós, de Plana-ferrana i Negre.

36 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Miquel de Canyelles  (Aiguafreda, Vallès Oriental Ermita, situada al vessant septentrional de la vall de l’Avencó, sobre la caseta de Sant Miquel i els masos de Serradelarca i del Boix, que en tenien cura. La vil·la rural de Canyelles existia ja el 898, i la capella fou construïda al s XII. És rectangular, romànica, amb un petit presbiteri i una porta a migdia. Aiguafreda hi anava en processó i s’hi feia una almoina de pa el 8/mai. Fou restaurada el 1828 i profanada el 1936.

37 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Miquel de Capsarroca  (Olot, Garrotxa Antiga església, situada al nord-est de la ciutat, a l'esquerra de la carretera de Girona a Besalú i Figueres. Esmentada ja el 1701, la façana era del 1783; conservava uns notables retaules gòtics, procedents de l'antiga església de la Santa Creu, ara conservats al Museu Parroquial. L'església fou cremada i destruïda el 1936 i dóna nom al barri de Sant Miquel, en aquest sector de l'eixample de la ciutat.

38 CATALUNYA - HISTÒRIA

Inici páginaSant Miquel de Castellar, comtat de  (Catalunya Títol, adquirit el 1923, quan fou rehabilitat a favor de Joaquim de Vilallonga i de Càrcer, fill segon dels marquesos de Castellbell i Castellucià, pel comtat de Castellar, que havia estat concedit el 1717 a Francesc de Grevalosa òlim d'Amunt i de Planella, baró de Castellar, germà del primer marquès de Castellbell. La baronia de Castellar (de la Segarra), que pertanyia als Grevalosa al s XV, a la segona meitat del XVI passà per herència als Amat.

39 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Sant Miquel de Castellnou  (Alcalà de Xivert, Baix Maestrat)  Església, únic testimoni de l'antic lloc de Castellnou, que s'alça al sud de la vila, a l'esquerra del riu de Sant Miquel o rambla de les Coves.

40 CATALUNYA - HISTÒRIA

Sant Miquel de Castelló  (la Vall d'En Bas, Garrotxa)  (o Sant Miquel d'En Bas) Antiga església del castell de Bas o Castelló d'En Bas, i actual santuari, dins l’antic terme de Sant Esteve d’En Bas, que dóna nom a la serra de Sant Miquel, extrem oriental de la serra de Llancers. L’edifici, d’origen romànic, fou reformat posteriorment. S'hi celebra tradicionalment un aplec el dia de Sant Miquel.

41 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Miquel de Cellers  (la Guàrdia de Noguera, Pallars Jussà Veure> Cellers, priorat de.

42 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Miquel de Cladells  (Santa Coloma de Farners, Selva Poble (452 m alt), a la dreta de la riera de Vallors. L’església parroquial, dedicada a Sant Miquel, és un notable exemplar romànic (s XII), amb un massís campanar, més tardà, al seu costat; hi ha un petit nucli format per la rectoria i l’hostal, i l’escassa població és dispersa en pagesies. Fou municipi independent fins el 1972. L’antic terme comprenia el poble de Sauleda i l’antic monestir de Sant Salvi de Cladells.

43 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Miquel de Colera  (Alt Empordà Veure> Colera.

44 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaSant Miquel de Coma-de-roure  (Beuda, Garrotxa)  Església, situada al nord-oest de la serralada de la Mare de Déu del Mont, en un collet entre la vall de Borró i el clot d'Espinau, prop del mas de Coma-de-roure. Es una edificació tardana (s XVIII) que sembla que en reemplaça una d'anterior, esmentada des del s XIII, amb el nom de Sant Miquel de Sarrugada.

45 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Miquel de Comesposades  (Montmajor, Berguedà Veure> Comesposades.

46 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Miquel de Cruïlles (Baix Empordà)Sant Miquel de Cruïlles  (Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l'Heura, Baix Empordà)  Poble, dins l’antic terme de Cruïlles, aturonat, centrat en l’antic monestir de Sant Miquel de Cruilles, important priorat benedictí. Es fundà en una església dedicada a Sant Miquel, existent des del 904, que els senyors locals Gilabert (I) i Jofre (I) de Cruïlles dotaren entre els anys 1031 i 1057. El 1057 ja hi havia monjos, i els seus fundadors l’uniren al monestir italià de San Michele de la Chiusa (Torí). La llista dels seus priors coneguts comença amb Bernat Amat el 1094 i es clou amb Jeroni Ferrer de Sitjar (1580-1608). Al s XIV tenia cinc monjos i dos preveres beneficiats. Des del 1144 hi estava sotmesa l’església parroquial de Santa Eulàlia de Cruïlles i el petit priorat de Sant Genís de Rocafort, prop de Martorell. El 1592 el papa Climent VIII l’uní a Sant Pere de Galligants, quan ja no tenia comunitat (només el prior i un sacerdot). En resta l’església romànica (s XI), d’una...  Segueix... 

47 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Sant Miquel de Cuixà  (Codalet, Conflent Veure> Cuixà, monestir de

48 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca de l'Alt EmpordàSant Miquel de Fluvià  (Alt Empordà Municipi: 3,52 km2, 28 m alt, 756 hab (2015). Situat a la vall baixa i a l'esquerra del Fluvià, que forma el límit meridional del terme, al sector sud de la comarca. El municipi, de petites dimensions, és cobert en part per boscs de pins i alzines i matollar. L'agricultura de secà és destinada als conreus de cereals, blat de moro i farratges, principalment. Té una certa importància la ramaderia (bestiar porcí i boví) i avicultura. IndústriesInici página derivades de l'agricultura i de la ramaderia. El poble és prop de la riba esquerra del Fluvià. L'església parroquial és la del monestir de Sant Miquel de Fluvià, romànica, monument històrico-artístic restaurat modernament. Àrea comercial de Figueres. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades

49 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Miquel de Fluvià, monestir de  (Sant Miquel de Fluvià, Alt Empordà)  Abadia benedictina. Presenta una estructura establerta al s XI que reflecteix encara la influència preromànica, amb columnes adossades a les pilastres i finestres d'una esqueixada a la nau central. L'exterior ha estat molt reformat en diversos moments històrics. monestir

50 CATALUNYA NORD - HISTÒRIA

Sant Miquel de Forques  (Canet de Rosselló, Rosselló Antic terme, vora l'estany de Sant Nazari.

51 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Miquel de Gallifa  (Sora, Osona)  Església, al límit amb el terme de Sant Boi de Lluçanès, als vessants orientals de la muntanya dels Munts, que centra un petit veïnat del terme de Sant Boi. És documentada des del 1150. És a cura dels amos del mas de Gallifa, que l'han restaurada recentment. És una edificació romànica (s XI), amb la nau i el campanaret modificats un xic més tard.

52 CATALUNYA - HISTÒRIA

Sant Miquel de Gonteres  (Viladecavalls del Vallès, Vallès Occidental Antiga masia, prop de la qual es construí la colònia Gonteres.

53 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Miquel de la Cirera  (Cabanelles, Alt Empordà Veure> Cirera, la.

54 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaSant Miquel de la Cortada  (Puig-reig, Berguedà)  Església, situada en lloc dominant, prop del mas de la Cortada dels Llucs, entre la riera de Merlès i el Llobregat, a l'altura de la colònia Vidal. És una edificació romànica tardana (s XII o començament del XIII) força modificada, que tingué funcions de sufragània els s XVI i XVII.

55 CATALUNYA - HISTÒRIA

Sant Miquel de la Guàrdia  (les Masies de Roda, Osona)  Antiga parròquia rural, situada en una planura envoltada pel Ter, entre les viles de Roda i de Manlleu. Es troba prop de l'important mas Vicenç. Existia ja el 1012 i es trobava sota la tutela del monestir de Sant Pere de Casserres. Des del s XIV consta com a sufragània de Sant Pere de Roda de Ter, categoria que ha conservat fins a l'actualitat. L'església actual fou refeta el 1786. Del s XII al XVII tenia 9 masos, convertits en 21 el 1860. Avui dia té dins la seva demarcació petits barris i cases que formen el nucli del municipi de les Masies de Roda.

56 CATALUNYA - HISTÒRIA

Sant Miquel de la Maçana  (Rajadell, Bages)  Antic convent de monges augustinianes i ara església del municipi, prop del mas de la Maçana, al sud-est del poble. Vers el 1270 s'hi formà un grup de donades, que el 1275 rebé del bisbe de Vic, Ramon d'Anglesola, la regla de sant Agustí. El 1304 un grup d'elles passà a fundar el monestir de Santa Caterina a l'horta de Cervera. Part de la comunitat continuà a Sant Miquel, fins que a mitjan s XIV es traslladà a la capella de Santa Llúcia de Rajadell, prop del mas Forn, on continuaren fins a la fi del s XV. La capella de Sant Miquel fou reconstruïda el 1632 i reformada el 1826.

57 CATALUNYA - HISTÒRIA

Sant Miquel de la Mar  (Tarragona, Tarragonès Antiga església del suburbi de la ciutat. Fou construït el 1224 pel bisbe Aspàreg de la Barca com a parroquial pels habitants del barri proper al port. L'oposició del capítol impedí que fos parròquia, i restà com a oratori regit per un prevere. El 1255 fou cedida a les monges clarisses, establertes a Santa Magdalena de Bell-lloc, però aquestes abans del 1287 ja passaren a residir a laInici página ciutat. Hi havia establerta des del 1548 la confraria de sastres i calceters de Tarragona. Fou demolida el 1641 per les tropes franceses que assetjaven la ciutat.

58 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Sant Miquel de la Pobla  (Vilafranca del Maestrat, Alt Maestrat Veure> Pobla del Bellestar, la.

59 CATALUNYA - HISTÒRIA

Sant Miquel de la Torre  (la Vall de Bianya, Garrotxa Antiga parròquia, al vessant esquerre de la vall del Bac, al sud del puig Sou, sota l'església parroquial de Sant Andreu de Porreres, de la qual és sufragània. Havia estat possessió del monestir de Sant Pere de Besalú i abans havia estat coneguda per Vellanacorba o Sacorba. L'església és d'origen romànic, amb campanar d'espadanya; prop seu hi ha una antiga casa forta que fou possessió dels Desbac, senyors de Rocacorba, i dels Descatllar.

60 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Miquel de la Tosca  (el Vilosell, Garrigues Ermita, al vessant septentrional de serra la Llena, a la capçalera del riu Set.

61 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Miquel de la Vall  (Gavet de la Conca, Pallars Jussà Poble (845 m alt) (o de la Vall de Llimiana), fins el 1970 del terme d’Aransís (del qual fou cap durant uns quants anys). És situat al vessant meridional de la serra de la vall de Llimiana, dominant aquesta vall, davant el Montsec. Dins la seva demarcació i a poca distància hi ha el poble de Sant Martí de Bercedana. La seva església parroquial és dedicada a sant Miquel. La senyoria era del priorat de Meià. En el municipi hi ha un poblat medieval fortificat (s XI-XII), prototip d’establiment rural de l’època. Hi destaquen un castell de planta triangular i de torre central cilíndrica, un barri de cases d’una sola planta situades en terrasses successives sota el castell, i un temple romànic tardà d’una nau amb absis de planta semicircular, emplaçat a la part baixa del poblet. Fou habitat des de la fi del s X fins al s XV. S'hi iniciaren treballs d’excavació el 1978, a càrrec del departament d’història medieval de laInici página Universitat de Barcelona.

62 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Miquel de l'Aguda  (Vilanova de l'Aguda, Noguera Veure> Sant Miquel de Valldàries.

63 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Miquel de l'Arn  (Caldes de Montbui, Vallès Oriental Església, al límit amb el terme de Sentmenat, a ponent de la vila de Caldes. És esmentada ja el 1027.

64 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Miquel de les Canals  (Vilada, Berguedà)  Església romànica, al sud del terme, situada a 1.000 m alt (al límit amb els termes de Cercs i de la Quar), al cim de la serra de Picancel, als vessants septentrionals de la qual, dita les Canals de Sant Miquel, que cauen en fort pendent damunt el Margançol, són profundament tallades pels afluents de l'esquerra del riu.

65 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Miquel de les Formigues  (Sant Hilari Sacalm, Selva Veure> Sant Miquel de Solterra.

66 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI

Situació de la comarca del Baix SeguraSant Miquel de les Salines  (Baix Segura Municipi: 54,95 km2, 75 m alt, 6.773 hab (2015), (o Sant Miquel del Camp, cast: San Miguel de Salinas). Situat als turons i raiguer de les serres bètiques meridionals valencianes, al sud de la comarca, entre els municipis de Torrevella i Oriola, que pràcticament l'envolten. L'agricultura de regadiu és possible gràcies a un canal de Regs de Llevant; hi ha conreus de cítrics i hortalisses. El poble és en un creuer de camins. L'església parroquial de Sant Miquel fou erigida el 1722 al cim d'un turó del sector meridional del camp d'Oriola, ciutat a la qual havia pertangut fins aleshores; des d'aquella data s'inicià la formació del poble. Ajuntament - InstitutInici página Los Alcores

67 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

interior de Sant Miquel de Llíria (Camp de Túria)Sant Miquel de Llíria  (Llíria, Camp de Túria Monestir i santuari (269 m alt), bastit al cim del puig de Sant Miquel de Llíria, que domina, pel sud, la ciutat, on es troben les ruïnes de l’antiga Edeta ibèrica (poblat ibèric de Sant Miquel de Llíria). El primer beateri femení fou fundat pel rei Jaume II entorn del 1310. Les beates habitaven en petites cel·les individuals i es dedicaven a treballs manuals i a l’ensenyament de noies. El rei Martí el protegí i el 1406 fixà en quinze el nombre de beates. Aquestes no feien vots especials i només tenien clausura de nits. Els francesos (1811) i més tard el carlí Cabrera (1836) es refugiaren a Sant Miquel. El lloc, que havia estat fortificat, fou en part demolit i reedificat també en part a la fi del s XIX. En l’exclaustració del 1835, les beates en foren foragitades; però, atès el seu caràcter de comunitat oberta i civil, els fou retornat el monestir el 1847. El 1895 s’hi instal·là l’actual comunitat de clausura, sota la regla de la Visitació. El 1936 es perdé la imatge de sant Miquel, del s XV, molt venerat a Llíria i a tota la comarca, que ha estat reconstruïda més tard; el convent també ha estat reformat modernament.

68 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

poblat ibèric de Sant Miquel de Llíria (Camp de Túria)Sant Miquel de Llíria, poblat ibèric de  (Llíria, Camp de Túria Antic poblat (269 m alt), sobre un turó, prop de la ciutat, que correspon a l’antiga Arse o Edeta ibèrica, principal ciutat indígena en l’època de la conquesta romana. El poblat ibèric ocupa la part alta i el vessant del turó. Sembla que fou el nucli urbà més important dels edetans. Fou destruït el 215 aC per Sertori, que fundà Laurum més avall, on es troba l’actual Llíria. L’any 1934 s’hi iniciaren excavacions, efectuades pel servei d’investigació prehistòrica de la diputació de València (dirigides per Lluís Pericot, I. Ballester i D. Fletcher), que han donat materials ibèrics molt importants (ara al Museu de Prehistòria de València), especialment ceràmica pintada, de l’estil narratiu dit d'Oliva-Llíria, sovint amb inscripcions. Sembla que el poblat ja existia al s VI aC, encara que gairebé tots elsInici página materials recuperats pertanyen a la segona fase ibèrica (s III-I aC). A l’edat mitjana hom...  Segueix... 

69 CATALUNYA NORD - MUNICIPI

Situació de la comarca del RossellóSant Miquel de Llotes  (Rosselló Municipi: 8,64 km2, 185 m alt, 332 hab (2012), (fr: Saint Michel de Llotes). Situat al límit del Riberal amb les muntanyes dels Aspres, a la dreta de la riera de Sant Miquel (o de Gimenell), dins la rodalia d'Illa, al sector occidental de la comarca. El canal de Corbera hi estableix una mena de separació entre el sector pla i regat del nord i la zona muntanyosa. Aquesta última és coberta de bosc i de garriga. L'agricultura és l'activitat econòmica més important, amb predomini dels arbres fruiters (presseguers i cirerers), en expansió, hortalisses i vinya, en regressió. Població totalment disseminada. El poble se centra en l'església parroquial de Sant Miquel, vora la riera de Sant Miquel, afluent, per la dreta, de la Tet, envoltada pels veïnats del Mig, de Valltorta, d'en Marçalet i dels Masos. Informació (en francès) - Turisme (en castellà)

70 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Miquel de Maifrè  (Osor, Selva Veïnat i església (o Sant Miquel de Ter), a l'esquerra del Ter, que centra el sector del terme a la vall d'aquest riu, a l'altra banda de la muntanya de Sant Gregori. Formava veïnat amb els masos Codina i Colobrans; actualment té entorn seu xalets i cases fetes durant la construcció del pantà de Susqueda. L'església, romànica, fou coneguda com Sant Daniel de Maifré o de Sorerols entre el 1068 i el 1616. Es restaurà el 1616 i de nou el 1788 i el 1946. Darrerament serví de parroquial de les poques cases que han restat a l'antiga parròquia de Susqueda, car pertanyia a la seva demarcació.

71 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Miquel de Martres  (Caldes de Montbui, Vallès Oriental Església (o de Baduell), actualment arruïnada, a l'est de la vila, al camí de Granollers, vora el coll de Baduell. El lloc de Martres és esmentat ja el 1100 com a possessió del monestir barceloní de Sant Pau del Camp, que se'l vengué el 1126.

72 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaSant Miquel de Montclar  (Pontils, Conca de Barberà Església romànica, als peus de l'antic castell de Montclar. L'edificació actual (s XII) es troba modificada en la seva coberta. Sota la capella hi ha la Relliscada de Sant Miquel o solc de l'espadat, lligat d'una antiga llegenda sobre el sant.

73 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Miquel de Montella  (Sales de Llierca, Garrotxa Veure> Montella.

74 CATALUNYA - HISTÒRIA

Sant Miquel de Montmagastre (Noguera)Sant Miquel de Montmagastre  (Artesa de Segre, Noguera)  Antic monestir canonical, situat a Montmagastre, dins l’antic terme d’Anya. El 1085 hom troba a Sant Miquel una comunitat presidida per l’abat Froià. El 1098 era regida per Pere, que es titulava a la vegada abat d’Àger i de Montmagastre, i des del 1108 consta ja com a simple priorat d’Àger. El 1162 el papa Alexandre III confirmà la seva possessió a Àger. Durant els s XIV i XV els seus priors eren canonges d’Àger, que no residien a Montmagastre, i regia aquesta església un prevere en nom d’ells. En suprimir-se les canòniques el 1592, els seus béns s’agregaren a Àger. Aleshores l’església de Sant Miquel passà a ésser parroquial del vell poblat de Montmagastre, avui abandonat. El seu temple romànic, en ruïnes, es troba cent metres més avall que el castell i té dues criptes. La volta es reedificà al s XVIII i té restes de pintures murals del s XIV. El trasllat del nou poble al pla l’ha fet abandonar totalment.

75 CATALUNYA - HISTÒRIA

Sant Miquel de Montornès, castell de  (Vallromanes, Vallès Oriental Antic castell (413 m alt) (o castell de Montornès), al cim d’un turó, contrafort nord de la Serralada Litoral, que limita aquest terme amb el de Montornès del Vallès. El castell, del qual es conserven algunes restes, és esmentat ja el 1108. El seu terme comprenia les parròquies de Montornès i de Vallromanes (que formaren una sola batllia i, des del s XIX, un sol municipi, fins que Vallromanes se'n separà al començament del s XX). A la baixa edat mitjana també en depenia el veí terme d’Alella (Maresme). Els seus senyors foren els Montornès i, des del s XVII, els Taverner, després comtes de Darnius. El comte de Darnius reconstruí el 1718 la torre Tavernera, antiga domus delInici página terme que succeí l’enderrocat castell com a centre de la senyoria.

76 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Sant Miquel de Montuïri  (Montuïri, Mallorca Oriental Eremitori (259 m alt), a l'est de la vila, al cim del puig de Sant Miquel (o puig des Bous), on es venera la Mare de Déu de la Bona Pau, esmentada ja al s XVI (hom ha suposat que fou la primera església de l'extens terme musulmà de Montuïri després de la conquesta cristiana). Hi hagué ermitans fins a la fi del s XIX.

77 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Miquel de Pera  (Montagut i Oix, Garrotxa Poble (800 m alt) de l'antic municipi d'Oix, enlairat a l'esquerra de la riera d'Oix, als contraforts sud-occidentals de la serra de Bestracà, prop del coll de Pera (742 m alt). L'església parroquial de Sant Miquel tenia com a sufragània la de Sant Andreu de Bestracà.

78 CATALUNYA - HISTÒRIA

Sant Miquel de Pera, baronia de  (Catalunya Títol concedit el 1764 a Antoni de Vallgornera, olim de Llunes i Bosc de Platraver.

79 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Miquel de Pineda  (Sant Feliu de Pallerols, Garrotxa Poble, a l'esquerra del riu Brugent, aigua amunt de la vila. És centrat per l'església parroquial de Sant Miquel, romànica, de la qual depèn el santuari de Santa Cecília de Riutort.

80 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Miquel de Sobiranes  (Tavertet, Osona Nom donat a Sant Miquel de Sorerols per tal com es troba prop de l'antic mas de Sobiranes (antigament de Cases-sobiranes).

81 CATALUNYA - HISTÒRIA

Inici páginaSant Miquel de Solans  (la Jonquera, Alt Empordà Antiga parròquia, situada en un vessant muntanyós al nord-est de la vila, a la dreta del barranc de Santa Llúcia, afluent per l'esquerra del Llobregat d'Empordà. Era possessió del monestir de Sant Pere de Rodes. Esdevingué posteriorment santuari, dedicat a santa Llúcia, lloc de molta devoció a la comanca (s'hi feien nombrosos aplecs).

82 CATALUNYA - HISTÒRIA

Sant Miquel de Solterra  (Sant Hilari Sacalm, Selva Antiga capella del castell de Solterra. Documentada des del 1236. Fou reedificada al s XVII i ara només en resten poques ruïnes. Coronava la muntanya de Solterra (1.204 m alt), termenal amb el munciipi d'Osor, coneguda per muntanya de Sant Miquel i també per Sant Miquel de les Formigues, per la munió de formigues alades que sempre hi ha en aquest cim, coronat per una gran creu de ferro amb tres formigues de forja al peu.

83 CATALUNYA - HISTÒRIA

Sant Miquel de Sorerols  (Tavertet, Osona)  Antiga església parroquial (o de Sobiranes), situada en una península formada per la riera de les Gorgues, el Ter i la riera de Balà. És l’extrem occidental del municipi. Existia ja el 1062, i s’annexionà a la seva demarcació, el 1572, bona part de l’antiga parròquia de Sant Miquel Sarriera. L’església, consagrada el 1091 i reformada el 1138, és un bonic exemplar romànic llombard; es troba en un petit puig davant del castell de Sorerols o de Sobiranes. La parròquia tenia 20 famílies el 1138, 6 el 1515 i 11 el 1855. Ara només en té una. El 1587 comprà el castell de Sorerols el baró de Savassona, Antoni Vila, i pel fet d’ésser ell també senyor de Tavertet es fusionaren ambdós termes.

84 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Sant Miquel de Soternes  (València, Horta Veure> Soternes.

85 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Miquel de Tarradelles  (Santa Maria de Merlès, Berguedà Poble, que forma un apèndix del municipi entre Gaià, Sant Feliu Sasserra i Avinyó. El lloc és esmentat el 1011 dins el terme del castell de Gaià. Té l’antiga església romànica, sense culte, del s XII, que fou sufragània de Santa Maria de Gaià entreInici página els s XIV i XIX. El 1878 hom li concedí de nou la categoria de parròquia i fou construïda una nova església, acabada el 1887, i una rectoria a tres-cents metres de l’antiga.

86 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Miquel de Ter  (Osor, Selva Veure> Sant Miquel de Maifrè.

87 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Sant Miquel de Torrocelles  (Llucena, Alcalatén Veure> Torrocelles.

88 CATALUNYA - HISTÒRIA

Sant Miquel de Toudell  (Viladecavalls del Vallès, Vallès Occidental Antiga parròquia i quadra, a l'esquerra del torrent de Gaià, vora la carretera de Terrassa a Olesa de Montserrat, al sud de Santa Maria de Toudell, dins l'antic terme del castell de Terrassa. El lloc de Toudell és esmentat ja al s X, i a partir del s XIII ja com a castell, domus o quadra.

89 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Miquel de Tudela  (Cervera, Segarra Veure> Tudela.

90 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Miquel de Turbians  (Gisclareny, Berguedà)  Església (1.252 m alt), situada en una serralada que domina una vall tributària de la riera de Saldes. Inicialment era l'església principal del terme i en depenia la del Roser i Sant Isidre de Gisclareny. Consta com a parròquia independent del s XII al XIX; ara és sufragània de la de Gisclareny.

91 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Miquel de Valldàries  (Vilanova de l'Aguda, Noguera)  Església (621 m alt) (o de l'Aguda, o de la Torre), aturonada damunt la vall del torrent de Sant Miquel de Valldàries (o de Valldàries), al nord del terme, al costat del castell de l'Aguda.

92 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaSant Miquel de Vila  (Viella, Vall d'Aran Església de l'antic mun. d'Arròs i Vila, a l'est del poble, a la dreta del barranc de Sant Martí, camí de Montcorbau.

93 CATALUNYA - HISTÒRIA

Sant Miquel de Vinebre  (Vinebre, Ribera d'Ebre Assentament d'època romano-republicana. És situat damunt un esperó rocós de 130 m de llarg per 60 m d’amplada, a l’esquerra de l’Ebre, dominant el pas de l’Ase, en un punt de gran valor estratègic. Fou ocupat entre la segona meitat del s II aC i mitjan s I aC.

94 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Miquel del Camp  (Olius, Solsonès)  Església, situada al nord-oest del terme, al costat de la casa de Sant Miquel. El 1107 és citada en l'acta de consagració de Sant Esteve de Joval. Tenia beneficiat propi al principi del s XIV.

95 CATALUNYA - HISTÒRIA

Sant Miquel del Congost  (la Guàrdia de Noguera, Pallars Jussà Veure> Cellers, priorat de.

96 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Miquel del Corb  (les Preses, Garrotxa)  Veïnat, als vessants septentrionals de la serra del Corb. L'església de Sant Miquel del Corb, que el centra, sembla que havia estat la primitiva parròquia de les Preses; l'actual edifici, aturonat, edificat sobre el primitiu, és modern.

97 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Miquel del Corb  (Balaguer, Noguera)  Església, al sud-oest de la ciutat, a la plana del Corb, estesa a ponent de la sèquia de Menàrguens; era parroquial del lloc de la Pobla del Corb, esmentat encara el 1558, però que al s XVIII ja era arruïnat.

98 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaSant Miquel del Fai  (Bigues i Riells, Vallès Oriental Veure> Fai, el.

99 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Miquel del Monestir  (la Pobla de Lillet, Berguedà)  Església romànica (abans dita Sant Miquel de Lillet), de planta rodona, situada a poca distància vers el sud de l'antiga canònica de Santa Maria de Lillet. És esmentada des del 1195. És probablement una església votiva aixecada pels senyors del castell de Lillet. Estigué abandonada un parell de segles, fins que el 1935 fou restaurada per Jeroni Martorell a instàncies dels Amics de l'Art Vell.

100 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Miquel del Mont  (Riudaura, Garrotxa Església, al límit amb el terme de la Vall de Bianya, situada al cim de la serra de Sant Miquel del Mont, continuació vers l'est de la serra de puig Estela, des de l'antic hostal de la Serrota fins a Sant Andreu del Coll, serra que separa les valls de Ridaura i de Bianya. L'església havia estat parròquia (consagrada el 958) i esdevingué després sufragània de la de Santa Margarida de Bianya.

101 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Miquel del Pla  (Tarragona, Tarragonès Església de la ciutat, existent ja a la fi del s XIII, dita del Pla, en oposició a la de Sant Miquel de la Mar. El 1304 s'hi instituí un dels vuit priorats, annexos al capítol de la catedral. El canonge prior hi residia. Subsisteix encara, bé que renovada.

102 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Miquel del Port (Barcelona)Sant Miquel del Port  (Barcelona, Barcelonès Església parroquial de la Barceloneta, construïda, com tota aquesta barriada barcelonina, a instàncies del marquès de la Mina, aleshores capità general. Fou dissenyada per P. Martín Cermeño, brigadier d'enginyers, i va ésser començada el 1753. El 1863 fou reformada i ampliada per Elies Rogent. Les imatges de la façana i tota la decoració interior foren malmeses el 1936. L'església consta de 3 naus separades per pilars i columnes toscanes. A la façana s'obren tres portes, separades per parells de columnesInici página també toscanes. A la part alta hi ha una fornícula flanquejada per columnes que suporten un frontó; al costat, sengles volutes. La decoració escultòrica fou obra de P. Costa i C. Grau.

103 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Miquel del Pui  (la Pobla de Segur, Pallars Jussà Veure> Puig de Segur, el.

104 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Miquel dels Barretons  (Viladrau, Osona)  Ermita (1.300 m alt), que corona un roquissar, en un contrafort del Matagalls, sobre el santuari de Sant Segimon del Montseny. Fou erigida vers el 1550 per un ermità de Sant Segimon anomenat Miquel, procedent de Borgonya. Era lloc de molta devoció. El nom li prové d'uns petits barrets de palla que es guardaven a la capella i que, segons que era fama, guarien el mal de cap. Es manté sencera, però sense culte des del 1936.

105 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Sant Miquel dels Reis (València)Sant Miquel dels Reis  (València, Horta Monestir de jerònims, fundat a extramurs de la ciutat, vora el camí de Barcelona, a els Orriols. Els jerònims s’hi establiren el 1546, però la fundació, obra de Germana de Foix i del seu tercer marit Ferran d’Aragó, duc de Calàbria, lloctinents de València, que més tard foren enterrats a la cripta de l’església del monestir, datava del 1535. Els inicis del monestir foren molt turbulents: els fundadors adquiriren el monestir cistercenc de Sant Bernat de Rascanya, fundat el 1371, filial de Valldigna, i sobre el seu solar feren edificar el nou edifici. Els monjos de Valldigna es resistiren a abandonar el lloc, i per això calgué expulsar-los-en violentament el 1545 i sostenir un plet que acabà a favor dels jerònims el 1570. L’edificació actual es construí entre el 1537 i el 1644, i es féu segons els plans d’Alonso de Covarrubias, amb moltes influències d’Herrera, i en resultà una espècie d’Escorial en petit. La portada barroca...  Segueix... 

106 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Miquel d'En Bas  (la Vall d'En Bas, Garrotxa Veure> Sant Miquel de Castelló.

107 ANDORRA - GEOGRAFIA

Inici páginaSant Miquel d'Engolasters  (Andorra la Vella, Andorra Veure> Engolasters.

108 CATALUNYA - HISTÒRIA

Sant Miquel d'Èrdol (Alt Penedès)Sant Miquel d'Èrdol  (Olèrdola, Alt Penedès Antiga església parroquial (o Sant Miquel d'Olèrdola), situada dins el recinte emmurallat de l'antiga civitas, en lloc dominant, prop de la cinglera de la banda oriental. Una primera església fou aixecada entre els anys 917 i 937; després del pas d'Almansor, fou renovada i consagrada de nou el 991 i, finalment, ampliada i de nou consagrada el 1118. L'edificació actual és la darrera del s XII, amb l'afegitó de capelles i del campanar o coronament, però guarda la disposició i els elements de les esglésies que la precediren, en especial una capçalera dita mossàrab, amb un marcat arc de ferradura, adossada a la seva banda septentrional. Té entorn seu sepultures antropomòrfiques, dites correntment olerdolanes. L'església ha estat restaurada per la diputació provincial de Barcelona, propietària del lloc d'Olèrdola.

109 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Miquel d'Escornalbou  (Riudecanyes, Baix Camp Veure> Escornalbou, monestir d'.

110 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA

Sant Miquel d'Espinalvà  (Vall-de-roures, Matarranya Ermita i caseria, al sud del terme, al cim d'un encinglerat tossal (contrafort septentrional del tossal dels Tres Reis) que separa el riu de la Pena del seu afluent per la dreta, el riu del Racó d'En Patorrat.

111 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Miquel d'Hortmoier  (Montagut de Fluvià, Garrotxa Veure> Hortmoier.

112 CATALUNYA - HISTÒRIA

Inici páginaSant Miquel d'Olèrdola  (Olèrdola, Alt Penedès Antic nom del municipi i de l'església de la Plana Rodona, cap del municipi, successora de l'antiga església de Sant Miquel d'Èrdol (dita, originàriament, d'Olèrdola).

113 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Miquel d'Ordeig  (les Masies de Voltregà, Osona)  Poble, a l'esquerra de la riera de Montorro, sota la serra de Sant Salvador de Bellver. La parròquia fou unida des del s XVI a la de Vinyoles d'Orís. El lloc existia el 976, i l'església de Sant Miquel fou donada el 1132 al monestir de Santa Maria d'Amer, del qual sempre depengué. El 1686 tenia 6 masies. És una edificació romànica (s XII), un xic modificada el 1638.

114 CATALUNYA - HISTÒRIA

Sant Miquel d'Urgell  (la Seu d'Urgell, Alt Urgell Antiga canònica, situada prop de la catedral, on més tard fou edificat el convent de dominicanes. L’erigí el bisbe d’Urgell Ermengol al principi del s XI, i la dotà en el seu testament del 1035. El 1036 hom en diu cenobi, i el 1122 es reorganitzà la seva comunitat, que havia caigut en una certa decadència. Sembla que adoptà la regla de sant Agustí. Subsistí fins a la fi del s XIII, que fou suprimida pel bisbe Guillem de Montcada (1294-1308), i donà la seva dotació a la canònica catedralícia o de Santa Maria.

115 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Miquel Sescloses  (Peralada, Alt Empordà Petit monestir de donades, adaptat més tard a la regla benedictina, a l'antiga parròquia de Sant Joan Sescloses, dins l'antic terme de Vilanova de la Muga. Hom en té molt poques notícies: era regit per una priora entre el 1291 i el 1374, i el seu territori pertanyia originalment al monestir de Banyoles; més tard estigué relacionat amb Santa Maria de Roda i Sant Pere de Rodes, i des del 1091 fou el senyor de la parròquia de Sant Joan, on radicava el monestir. No en resten ruïnes identificades; sembla, però, que es trobava a poca distància de la vila de Castelló d'Empúries, que ha absorbit l'antiga parroquialitat de Sant Joan Sescloses.

116 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaSant Miquel Sesperxes  (Sant Martí de Centelles, Osona)  Església, sufragània de la vila, situada prop de la cinglera, a la part de llevant del pla de la Garga, esmentada des del 1162. L'església actual es renovà el 1738.

117 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Miquel Sesvinyes  (Serinyà, Pla de l'Estany Església del veïnat de Casals, esmentada ja el 1282, romànica, on s'ha venerat tradicionalment una imatge de la Mare de Déu del s. XIII, de fusta, policromada.

118 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca de l'Alt EmpordàSant Mori  (Alt Empordà Municipi: 7,54 km2, 51 m alt, 176 hab (2015). Situat al sud de la comarca, al límit amb el Baix Empordà, a la dreta del Fluvià i drenat, a més, per la riera de Saus. Part del territori és poblada per boscs de pins i alzines; tenen importància també les plantacions d'arbres de ribera vora el Fluvià. Agricultura bàsicament de secà (blat, ordi, olivera, vinya i farratges); el regadiu produeix hortalisses. Ramaderia (bestiar porcí i boví) i aviram. Hi ha una petita central elèctrica. El poble és prop de la riba dreta del Fluvià; hi ha un nucli antic, que estigué emmurallat, on hi ha l'església parroquial de Sant Maurici i el castell de Sant Morí, notable casa senyorial gòtico-renaixentista, probablement edificada els s XV-XVI i refeta al començament del s XX. Àrea comercial de Girona. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades

119 CATALUNYA - HISTÒRIA

Inici páginaSant Mori, marquesat de  (Catalunya Títol concedit el 1893 a Mercè de Sentmenat i de Patiño, baronessa de Sant Mori. Ha passat als Moixó. La baronia de Sant Mori fou dels Rocabertí, senyors del castell de Sant Mori per herència dels Vilaragut. En pot ésser considerat primer baró el capità Pere de Rocabertí i d'Erill. Per mort de la seva néta Caterina de Rocabertí i d’Hostalric (vers el 1545), passà als Cardona, que es cognomenaren Cardona-Rocabertí, i més tard als Sentmenat, marquesos de Sentmenat.

120 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Muç (Vallès Occidental)Sant Muç  (Rubí, Vallès Occidental Santuari, al nord de la vila, en una vall tributària, per la dreta, a la riera de Rubí. Fou construït el 1307, però l’actual edifici és, en gran part, del s XVIII. Davant la façana hi ha un porxo. Els aplecs foren sempre molt concorreguts, però la popularitat de la devoció fou obra de la colla dels Xatos de Sant Muç, originàriament del Raval de Barcelona, que organitzaren des de la primera meitat del s XIX desfilades per la ciutat amb bandera duta a cavall i banda de música, i que es dirigien pel portal de Sant Antoni a la font del Roure de Vallcarca, on se'ls unien els veïns dels pobles del pla de Barcelona, amb els quals anaven, fent nit a Sant Cugat del Vallès, fins al santuari; després de deixar a Rubí la bandera i fer-hi nit, entraven de vespre a Barcelona amb atxes enceses. La colla es dividí i formaren las dels Xatos Vells de la Bandera Nova i dels Xatos Nous (o Rics) de la Bandera Vella, que subsistí fins al començament del s XX.

Anar a: Sant Mate ] [ Sant Mi ] [ Sant Miquel de Ce ] [ Sant Miquel de la T ] [ Sant Miquel de S ] [ Sant Miquel del M ]Inici página

A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Logo de Dades dels Països CatalansEntrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ BlocContactar amb Dadescat

© 2006-2016 Associació Sense Límits / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons

Sense Límits a Internet: Sense Límits / Alt Camp Info / Directori Alt Camp / Masia Virtual -