A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Inici ] Entrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ Bloc ]              Contactar amb Dadescat

Anar a: Sant Pere de M ] [ Sant Pere de S ] [ Sant Pere del Br ] [ Sant Pere Des ] [ Sant Pere S ]  [ Sant Ponç ]

Tot ho suporta la humanitat, menys un seguit de felicitat. (J.W. van Goethe)

1 CATALUNYA - HISTÒRIA

Sant Pere de Milany  (Vallfogona de Ripollès, Ripollès Antiga parròquia, totalment desapareguda, situada sota el castell de Milany. Actuà com a parròquia entre el 1150 i el 1550, més tard es recorda el seu nom en llistes parroquials fins al s. XVIII, però el seu terma ja s'havia repartit entre Llaés i Vallfogona.

2 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Pere de Mogrony  (Gombrèn, Ripollès Veure> Mogrony.

3 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Pere de Pallars  (Sort, Pallars Sobirà Església romànica, dins l'antic terme d'Enviny, situada a l'esquerra de la riera d'Enviny. El 849 el comte i marquès Frèdol confirmà en la possessió al monestir de Gerri a la vegada que li concedia la immunitat sobre els seus alous i beneficis. El document diu que és als confinsInici página del Pallars. El 966 i el 1163 dues butlles papals en confirmen la possessió al monestir de Gerri, del qual sempre depengué.

4 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Pere de Ponts  (Ponts, Noguera Veure> Ponts, monestir de.

5 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Pere de Premià  (Maresme Veure> Premià de Dalt.

6 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Pere de Reixac  (Montcada i Reixac, Vallès Occidental Zona mixta d'habitatge i indústria, sorgida al pla del Masrampinyó, dins el territori de l'antiga parròquia de Sant Pere de Reixac (Reixac). El 1970 comptava, juntament amb el barri de Masrampinyo, amb 3.604 h; la població augmentà un 139 % entre el 1960 i el 1970.

7 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca del GarrafSant Pere de Ribes  (Garraf Municipi: 40,81 km2, 44 m alt, 29.666 hab (2015). Situat al vessant sud del massís de Garraf. L'agricultura és de secà; s'hi conreen cereals, llegums, tubercles, farratges, hortalisses i fruiters. Cria de bestiar i avicultura. Pedreres de calcàries. Indústries derivades de l'agricultura, de la construcció, de la fusta, alimentària, paperera, de les arts gràfiques i química. Economia influïda per la proximitat de Sitges (turisme, urbanitzacions, casino) i Vilanova i la Geltrú (barris de les Roquetes de Garraf i Vilanoveta). A partir del 1960 la població s'ha quintuplicat. El poble és a l'esquerra de la riera de Ribes. El nucli primitiu de Sota-ribes sorgí al voltant del castell de Ribes i de l'antiga església parroquial. El 1910 fou bastida la nova església parroquial, d'estil neogòtic. El muncipi comprèn, a més, l'antic lloc de Puigmoltó i les antigues quadres del Cortei, les Torres, etc. Àrea comercial de Barcelona. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades - Informació - Turisme - Institut

8 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaSant Pere de Riu  (Tordera, Maresme)  Poble, al sector del terme al sud del massís del Montnegre, a la vall mitjana de la riera de Pineda, que davalla d'Hortsavinyà; prop del límit amb el terme de Pineda. El terme és format per masies disseminades i centrat per l'església parroquial (Sant Pere). Formà part, al s XIX, amb Vallmanya, del municipi d'Hortsavinyà.

9 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca de l'Alt PenedèsSant Pere de Riudebitlles  (Alt Penedès Municipi: 5,35 km2, 246 m alt, 2.374 hab (2015). Situat a la dreta del riu de Bitlles, al nord de la comarca, al límit amb l'Anoia. Alterna l'agricultura de secà amb la de regadiu. Els conreus més estesos són els de cereals, olivera i vinya, al secà, i les d'hortalisses i fruiters, al regadiu. Indústria paperera, tèxtil, metal·lúrgica, alimentària i de materials per a la construcció. La vila és a la dreta de la riera de Mediona. L'església parroquial romànica de Sant Pere correspon a la de l'antic monestir de Sant Pere de Riudebitlles, al voltant del qual es formà la població; palau gòtic dels Marquesos de Llo (s XIII-XIV), adquirit el 1994 per l'ajuntament. Àrea comercial de Vilafranca del Penedès. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades - Escola Sant Jeroni

10 CATALUNYA - GEOGRAFIA

interior de Sant Pere de Riudebitlles (Alt Penedès)Sant Pere de Riudebitlles, monestir de  (Sant Pere de Riudebitlles, Alt Penedès)  Priorat benedictí, fundat al lloc que ocupa l’església parroquial de la població. El fundaren Guifre de Mediona, senyor del lloc, i la seva muller Guisla, que el 1026 el cediren a l’abadia de San Martino dell’Isola Gallinaria a Albegna (Ligúria), perquè hi establís una comunitat i vetllés sobre ella. El 1165 el papa Alexandre III en confirmà la possessió a l’abat Ramon de l’Isola Gallinaria. La comunitat de Riudebitlles, regida per un prior, tenia al s XIV cinc monjos i algun sacerdot beneficiat, que tenia la cura d’ànimes de la parròquia, annexa al monestir. El 1428 aquest priorat fou unit a l’abadia de Montserrat per renúncia del seu prior Bernat de Vilalta; aleshores tenia encara, almenys de dret, cinc comunitaris. Montserrat designà un nou prior, i el monestir, amb molt poca vitalitat (només amb un monjo prior i un sacerdot al darrer segle), fou secularitzat el 1801. L’antiga església monàstica, la parroquialInici página de la població, fou reedificada entre els anys 1778 i 1780; només conserva algunes restes romàniques i gòtiques en el frontis i la nau.

11 CATALUNYA NORD - HISTÒRIA

Sant Pere de Riuferrer  (Arles, Vallespir Antiga cel·la monàstica i, més tard, parròquia rural, situada a la vall del riu Ferrer. Existia ja 820 com a possessió del monestir de Santa Maria d'Arles, i és citada com a cel·la monàstica o priorat als s X i XI. La seva església fou reedificada i consagrada el 1159, i consta com a simple parròquia des del s XV. Depengué del monestir d'Arles, fins a la Revolució Francesa; aleshores fou venuda a un particular. Se'n conserva l'església del 1159, molt ben restaurada, d'una nau amb absis, amb una porta a migdia, que tenia un petit pòrtic, ornada de pilastres i columnes amb arquivoltes entorn d'un timpà llis.

12 CATALUNYA NORD - HISTÒRIA

Sant Pere de Riufred  (Planès / Sant Pere dels Forcats, Alta Cerdanya Despoblat, entre els dos municipis.

13 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Pere de Rodes (Alt Empordà)Sant Pere de Rodes  (el Port de la Selva, Alt Empordà)  Abadia benedictina (o de Roda), emplaçat a la serra de Rodes. Les primeres notícies històriques es remunten a l'any 878, i l'engrandiment arrenca del període comprès entre els anys 926 i 944, temps en que el rei Lluís IV de França atorgà immunitat i independència al monestir per obra del noble Tassi, comte de Peralada, que féu el seu fill Eldesind primer abat de Sant Pere de Rodes. L'església del conjunt monacal fou consagrada l'any 1022. Aquesta església és una obra d'excepció per la monumentalitat i l'estructura. Té planta de creu llatina amb tres naus, transsepte i girola. La nau central, de volta de canó seguit, presenta vuit pilars en els quals hi ha un sistema de columnes exemptes, sobre sòcol, que a l'esmentada nau central tenen sobreposades unes altres columnes sobre les quals descansen els arcs diafragmàtics que reforcen la volta. Les naus laterals estan cobertes amb volta de quart de...  Segueix... 

14 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaSant Pere de Romaní  (Molins de Rei, Baix Llobregat Església (o de Romanies), situat en un pujol prop de la població, al costat d'una torre militar de senyals. Existia ja el 1001 i pertanyia a l'antiga parròquia de Santa Creu d'Olorda. L'edificació es romànica (s XII), modificada i restaurada en moltes ocasions, la darrera el 1956.

15 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Pere de Salàs  (Salàs de Pallars, Pallars Jussà Església romànica, arruïnada, fora de la vila.

16 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Sant Pere de Sedret  (la Tor de Querol, Alta Cerdanya Poble (1.208 m alt), situat a l'extrem de la morena terminal del riu d'Aravó, on la vall entra en la plana. És prop del terme de Guils de Cerdanya, i el 1860 la seva pertinença encara era discutida entre els estats francès i espanyol. Existia ja el 980, i el 1312 era ja parròquia.

17 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Pere de Serraïma  (Sallent de Llobregat, Bages)  Antiga església parroquial i quadra (Serraïma), situada al nord-est del municipi, al límit amb el d'Avinyó. Existia ja el 1021, quan fou donada al monestir de Sant Benet de Bages. Conserva sencer l'edifici romànic, del s XI, amb la façana modificada. Tenia 9 masos al s XIV, que es reduïren a 2 el 1553; ara sols en té un.

18 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Pere de Serrallonga  (Alpens, Osona)  Església rural, sufragània d'Alpens, situada a la part occidental del terme, dalt una serra, prop del mas de Serrallonga. Als seus orígens coneguts (938 i 982) era una parròquia independent dita Sant Pere de Vilallonga. Al s XIV perdé la independència i l'antic nom i passà a ésser sufragània d'Alpens. Tenia 2 famílies el 1686. És una església pre-romànica amb algunes reformes fetes els anys 1724 i 1837.

19 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaSant Pere de Sescelades  (Tarragona, Tarragonès Antiga església del suburbi de la ciutat. Fou erigida a mitjan s XIII, i el 1298 tenia obreria pròpia, amb donats i sacerdot al seu servei. Fou elevada a la categoria de priorat, regit per un canonge l'any 1304. La població de Tarragona hi anava a guanyar els perdons els divendres de quaresma. Fou demolida el 1641 per les tropes franceses que assetjaven la ciutat.

20 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA

Sant Pere de Tercui  (Tremp, Pallars Jussà Veure> Tercui.

21 CATALUNYA - GEOGRAFIA

església de Sant Pere (Terrassa)Sant Pere de Terrassa  (Terrassa, Vallès Occidental Barri de la ciutat, a l’esquerra del torrent de Vallparadís, antic municipi fins el 1904, que fou agregat al de la ciutat, a excepció de la Creu Alta i les parròquies de Sant Julià d’Altura i de Sant Vicenç de Jonqueres, que s’integraren al municipi de Sabadell. El 1562 la part forana de Terrassa constituí una universitat pròpia formada per les parròquies de Sant Pere de Terrassa, Sant Julià d’Altura, Sant Quirze de Terrassa, Sant Vicenç de Jonqueres, Santa Maria de Toudell i Sant Martí de Sorbet. El 1848 la parròquia de Sant Quirze de Terrassa passà a formar un nou municipi (Sant Quirze de la Serra), la de Santa Maria de Toudell s’agregà al de Viladecavalls i la de Sant Martí de Sorbet al d’Ullastrell. La confusió dels nuclis urbans de Sant Pere amb Terrassa i de la Creu Alta amb Sabadell provocà la definitiva desaparició del municipi, amb les agregacions indicades i la reestructuració dels partits judicials de les dues...  Segueix... 

22 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca d'OsonaSant Pere de Torelló  (Osona Municipi: 55,1 km2, 621 m alt, 2.433 hab (2015). Situat a l'extrem nord de la plana de Vic, entre els cursos dels rius Ges i Forners, accidentat per serres pre-pirinenques, com la de Bellmunt, al límit amb el Ripollès. Agricultura de secà (cereals, patates, farratges i alguns fruiters); hi predominen les explotacions agràries de petita i mitjana extensió. Ramaderia important (bestiar de llana, vaquí i porcí) i aviram. La indústria de derivats de la fusta i treballs de banya és una activitat tradicional; en l'actualitat aquesta última ha desaparegut deInici página manera quasi total. Indústria tèxtil, del metall, forneria. La vila és a la dreta del riu Ges, i es formà al voltant de l'església parroquial de Sant Pere, notable exemplar barroc. El municipi comprèn, a més, la quadra de Curull, el santuari de Bellmunt, prop de les restes de l'antic castell de Sarreganyada, i el de Sant Nazari de la Vola, el balneari de la Fontsanta, l'antic terme del bosc de les Fages, el veïnat i masia del Serrat i l'antiga masia d'Espaulella. Àrea comercial de Vic. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades - Aula de Música - Escola

23 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Pere de Vellanega  (Llavorsí, Pallars Sobirà Veure> Vellanega, monestir de.

24 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Pere de Vilalta  (Sant Mateu de Bages, Bages Capella, a l'oest del poble, al límit amb el terme de Fonollosa, al costat de la masia de Vilalta i vora la de Puigdellívol, al vessant meridional de la serra de Castelltallat.

25 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca del Vallès OrientalSant Pere de Vilamajor  (Vallès Oriental)  Municipi: 34,74 km2, 305 m alt, 4.281 hab (2015). Situat als vessants meridionals del massís del Montseny. Agricultura (blat, patates, farratges, hortalisses i vinya). Ramaderia de cria de bestiar i avicultura. Indústria derivada de l'agricultura (pinsos). Segones residències. Població en ascens. El poble és a la dreta de la riera de Vilamajor. El nucli antic, dit la Força, és centrat per l'església parroquial de Sant Pere, gòtico-tardana, amb interessant campanar romànic, separat, dit la Torre Roja, i que formà part possiblement de l'antic castell de Vilamajor. El municipi comprèn, a més, el poble de Santa Susanna de Vilamajor, l'antic lloc de Brugueres, l'ermita de Sant Elies i la partida de Vallserena. Àrea comercial de Granollers. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades - Institut - Escola Vilamagore

26 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaSant Pere de Vivelles  (Palafolls, Maresme)  Església, al nord del poble, en un contrafort oriental del turó de Jofré. És una obra barroca del s. XVII.

27 CATALUNYA NORD - HISTÒRIA

Sant Pere del Bosc  (Corbera del Castell, Rosselló Antiga església parroquial (o de Corbera), al sud del poble, dins el bosc. Fou decorada amb pintures murals el 1334 i fou parroquial fins al s. XVII, que es construí la nova església parroquial a l'emplaçament de la capella de Santa Maria del castell de Corbera.

28 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Pere del Bosc  (Lloret de Mar, Selva Veure> Sant Pere Salou.

29 CATALUNYA - HISTÒRIA

Sant Pere del Bosc  (la Roca del Vallès, Vallès Oriental Antiga església i petit monestir de donades, al sud-est de la població, on ara hi ha la masia de Sant Pere del Bosc. De la capella només resten escasses ruïnes. Existia ja el 1306 i tenia algunes donades, regides per una prioressa. És tradició que depenia de Sant Pere de les Puelles. També se'n diu Sant Pere del Puig. Es perden les notícies el 1513.

30 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Pere del Brunet  (Sant Salvador de Guardiola, Bages)  Església pre-romànica de mitjan s X, al costat del mas Brunet, prop de la carretera de Manresa a can Maçana. Conserva l'absis trapezoidal, amb l'arc de ferradura que el separa de la nau, coberta amb volta de cano. Retaule gòtic del s XV.

31 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Pere del Burgal  (Escaló, Pallars Sobirà Veure> Burgal, el.

32 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Sant Pere del Moll  (Morella, Ports Veure> Moll, el.

33 CATALUNYA - HISTÒRIA

Inici páginaSant Pere del Mont  (Castellfollit del Boix, Bages)  Antic priorat benedictí, dins la parròquia de Santa Cecília de Grevalosa. És troba a l'extrem nord del terme, prop del límit amb el d'Aguilar de Segarra, sobre cal Conco. En romanen notables restes, conegudes pel Monestir, que indiquen que l'església fou feta el s. XII. Existia ja el 1197, i depenia de Sant Pere de la Portella. Pràcticament no tingué comunitat: només un prior i un o dos servents. Els primers eren a la vegada monjos de la Portella. Es perden les seves notícies el s. XVI. En depenien l'església de Santa Maria del Pla i la de Sant Miquel, pre-romànica, ara excavada, no lluny de Sant Pere del Mont.

34 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Pere del Paganell  (Anglesola, Urgell Veure> Paganell, el.

35 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Pere del Puig  (la Selva del Camp, Baix Camp)  Ermita (o de la Selva), a l'oest de la vila, en un contrafort (puig de Sant Pere) oriental del puig d'en Cama.

36 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Sant Pere del Vilar  (Clairà, Rosselló)  Santuari, a 2 km a l'oest del poble.

37 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Pere dels Arquells  (Sant Antolí i Vilanova, Segarra Poble (528 m alt), situat a l'esquerra del riu d'Ondara, al voltant de l'església parroquial (Sant Pere), antic monestir de Sant Pere dels Arquells, el nucli antic fou construït en forma compacta al voltant de la plaça amb finalitat defensiva. El lloc és esmentat ja el 1024. La senyoria pertangué fins al s XIX al monestir de Montserrat. Formà municipi independent fins el 1972. L'antic terme comprenia l'antic poble i castell de Timor, el mas de Toni (l'antic seminari claretià), el despoblat de Montpaó, el poble de Rubinat, l'antic poble de la Sisquella i el mas Ramon; al sud, el poble deInici página Llindars i, separat del terme, el de Gramuntell.

38 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Pere dels Arquells (Segarra)Sant Pere dels Arquells, monestir de  (Sant Antolí i Vilanova, Segarra Pabordia o priorat canonical, dependent de l'Estany, situat a l'església parroquial de Sant Pere dels Arquells. Guillem Bernat d'Òdena i els seus dotaren aquesta església, que acabaren d'edificar l'any 1086, amb el terme del castell de Llindars i altres alous, i el 1100 Ramon Guillem d'Òdena, fill del fundador, la cedí a l'Estany perquè hi establís una canònica augustiniana. Aquesta ja hi era el 1115, i aviat rebé importants donacions i les esglésies de Rubinat, Montmagastrell (Urgell) i Pontons (Alt Penedès). Inicialment hi havia un prior, prepòsit o paborde, quatre canonges, dos beneficiats i alguns servents. Al s XV tenia només el prepòsit i un canonge, i al segle següent ja no hi residia cap canonge. El 1592, en ésser secularitzades les canòniques catalanes, fou pres a l'Estany i cedit a Montserrat, que hi establí un monjo prior i alguns servents fins el 1835. L'església actual fou refeta al s XIV i modificada el 1867 i no guarda cap vestigi antic.

39 CATALUNYA - HISTÒRIA

Sant Pere dels Bigats  (Vallfogona de Riucorb, Conca de Barberà Antic priorat benedictí (o d'Ambigats) i més tard capella del municipi, situada a la part alta del terme, al pla de Sant Pere. Un document del 945, quan la comarca no era repoblada, en donà la possessió al monestir de Santa Cecília de Montserrat. Això i les troballes fetes a l'indret revelen que devia ésser un monestir o lloc de culte potser anterior als àrabs. Durant el s XIII consta encara com a priorat de Santa Cecília de Montserrat, sense que se'n sàpiguen gaires coses en concret. El 1346 la capella fou reedificada pel rector de Vallfogona. El poble hi anava en processó l'1 de maig, i tingué culte fins el 1723. Ara en resten unes poques ruïnes.

40 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaSant Pere dels Camps  (les Planes d'Hostoles, Garrotxa Veure> Sant Pere Sacosta.

41 CATALUNYA NORD - MUNICIPI

Situació de la comarca de l'Alta CerdanyaSant Pere dels Forcats  (Alta Cerdanya Municipi: 12,81 km2, 1.571 m alt, 265 hab (2013), (fr: Saint Pierre dels Forcats). Situat al cim de Cambradase, al sud del terme, al sector meridional del pla de la Perxa, la vall del riu Jardó i la conca de la Tet, a l'extrem oriental de la comarca. El terme és muntanyós i hi abunden les pastures i els boscs. Agricultura, amb conreus a la plana de cereals (sègol, civada, ordi i blat), patates, hortalisses i farratges. Ramaderia bovina, aprofitats per a cria i per a llet, i porcina. Ha adquirit importància el turisme d'estiu i d'hivern (estació d'esquí). El poble és aturonat, dominat per l'església parroquial de Sant Pere, de base romànica, que fou ampliada els s. XVII i XVIII. El municipi comprèn, a més, el despoblat de Sant Pere de Riufred. El terme parroquial, de la jurisdicció de l'abat de Cuixà, comprenia Planès i el Vilar d'Ovança. Àrea comercial de Perpinyà. Ajuntament (en francès) - Turisme (en castellà)

42 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Sant Pere dels Forquets  (Argelers, Rosselló)  Barri, a l'esquerra de la riera de la Maçana, a ponent de la vila. Era una antiga vil·la, esmentada el s X.

43 CATALUNYA NORD - HISTÒRIA

Sant Pere dels Graus  (Canavelles, Conflent Antiga església (o d'Erola, o de Serola o d'Eixalada), situada a l'antiga vall d'Engarra, vora el castell de Serola i de l'antic monestir d'Eixalada, a l'indret dels banys dels Graus de Canavelles, dits també els Graus d'Eixalada o de Sant Pere.

44 CATALUNYA - HISTÒRIA

Sant Pere dels Torrents  (Sant Quirze del Vallès, Vallès Occidental Antiga parròquia, que el 1215 pertanyia als Montcada.

45 ILLES BALEARS - HISTÒRIA

Inici páginaSant Pere d'Escorca  (Escorca, Mallorca Septentrional Antiga església parroquial i centre del municipi, situat vora la possessió d'Escorca, a ponent del monestir de Lluc, actual centre eclesiàstic i administratiu del terme. Fou una de les primeres parròquies creades a l'illa després de la conquesta; l'edifici, una de les més interessants esglésies bastides pels repobladors, ha estat restaurat el 1943.

46 CATALUNYA - HISTÒRIA

Sant Pere Desplà  (Arbúcies, Selva)  Antiga sufragania, situada al nord-oest del terme, al costat de can Ferrer, prop de l'antic camí de ferradura de Vic a Girona. Consta des del 1163 com a sufragània d'Arbúcies i sotmesa al monestir de Sant Salvador de Breda. És un edifici romànic de nau i absis mal restaurat el 1918. L'any 1983 foren descobertes casualment, mentre hom restaurava l'església, importants pintures pre-romàniques del s IX. Ara no té culte i serveix per a denominar el veral de masos veí de can Ferrer.

47 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Pere Desvim  (Veciana, Anoia Veure> Sant Puvim.

48 FRANJA PONENT - HISTÒRIA

Sant Pere d'Iscles  (Sopeira, Ribagorça)  Despoblat i església (1.385 m alt), al terme de Sant Orenç, aturonat al nord del poble, damunt el pantà d'Escales.

49 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Pere d'Obac  (Vilanova de Meià, Noguera)  Capella romànica en ruïnes (o del Bac), a la vora del riu de l'Obac o de Santa Maria. Hom ha pretès que hi havia hagut un convent de monges, però no ha estat confirmat.

50 CATALUNYA - HISTÒRIA

Sant Pere d'Octavià  (Sant Cugat del Vallès, Vallès Occidental Antiga església parroquial de la vila, situada en el solar que ocupa avui la plaça del mercat de la població. Era la parroquial dels feligresos establerts prop del monestir i fou vigent fins a l’exclaustració (1835); després la parroquialitat passà aInici página l’ésglésia del monestir i fou abandonada. És coneguda des del 998 amb el nom de Sant Pere del Cenobi (des del 1047 amb el de Sant Pere d’Octavià). Segons una tradició erudita, fomentada pels monjos del monestir i pels antics cronistes, rebé aquest nom d’un castrum romà construït prop del mil·liari vuitè de la via romana que portava a Barcelona, on fou pres i decapitat el màrtir Cugat. Era sota el domini del monestir, que presentava al bisbe els seus vicaris perpetus o rectors, i en depenien les esglésies de la vall de Gausac (Santa Maria i Sant Medir), Vilamilanys i Santa Maria de Campanyà.

92 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Pere d'Ullastre  (Castellar del Vallès, Vallès Occidental)  Capella, al sud del terme. Romànica, d'una nau coberta amb volta de canó i tres absis semicirculars en forma de creu. El 1980 hi foren descobertes unes pintures del s XVIII, que potser en cobreixen de romàniques. A més, a l'absis aparegueren unes altres pintures, possiblement del romànic tardà.

51 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Pere el Pla  (Sora, Osona)  Església de la parròquia i municipi, situada a l'extrem oriental del terme. Existia ja el 1148. Hom l'anomenava del Pla en contraposició a la veïna de Sant Pere el Puig, on es portaven a enterrar els seus feligresos. Tenia encara culte el 1855; ara és refosa amb el mas del seu nom.

52 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Pere el Puig  (Sora, Osona)  Església de la parròquia del municipi, situada sobre la carretera de Sant Quirze de Besora a Berga. Existia ja el 1120, època en què es devia fer l'actual edificació romànica, ara en ruïnes, pel fet que recentment n'ha caigut la volta. Tenia cementiri i serví de sufragània fins el 1867.

53 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Pere Espuig  (la Vall de Bianya, Garrotxa Poble (380 m alt) (o Sant Pere Despuig), aturonat, al centre de l’altiplà que separa les rieres de Santa Llúcia i de Santa Margarida, a l’oest del terme. Existia ja el 858 quan fou cedit al monestir de Ridaura. El 964 el bisbe de Girona Arnulf consagrà una nova església parroquial, que a vegades és dita Sant Pere de Bianya, que fou reedificada més d’una vegada en tempsInici página posteriors. En la seva demarcació residia l’antiga família dels Bianya, a l’indret de l’actual torre de Sant Pere.

54 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Pere Gros de Cervera (Segarra)Sant Pere Gros  (Cervera, Segarra Priorat benedictí (o Sant Pere el Gros; ant: Sant Pere de Ripoll de Cervera o Sant Pere de Cervera), filial de Ripoll, al sud-oest de la ciutat, vora el riu d’Ondara. És característica la seva església rodona, construïda al s XI. És una de les millors rotondes del romànic català. El diàmetre exterior és de 10 m, i l’interior de 5. Té un absis a llevant i la porta descentrada vers migdia. El seu interior té sis fornícules en els murs, repartides simètricament, i un airós campanaret d’espadanya al centre de la volta. S'esmenta per primera vegada el 1072. El 1079 fou donat pel matrimoni Ellemar i Ermessenda al monestir empordanès de Sant Pere de Rodes, però el 1081 els senyors de Cervera, Guillem Ramon i Arsenda, el donaren a Ripoll, que hi tenia monjos el 1089. El seu prior era un monjo ripollès que tenia domini sobre l’església de Sant Salvador de la vila de Cervera i sobre els domers i els clergues de la vila i parròquia de Santa Maria...  Segueix... 

91 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Pere i Sant Pau  (Tarragona, Tarragonès)  Barri, sorgit com a urbanització, hi ha, a més, nombroses residències secundàries. 

55 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Pere Màrtir  (Olot, Garrotxa Barri, a l'oest del nucli urbà, als vessants nord-orientals del Montolivet. Ha sorgit modernament com a zona d'expansió de la ciutat, amb cases de poca alçada, carrers urbanitzats i ben pavimentats, i un fort pendent, puix que arriba pràcticament fins a la boca de l'antic cràter. També ha estat creada la parròquia de Sant Pere Màrtir.

56 CATALUNYA - HISTÒRIA

Inici páginaSant Pere Màrtir  (Esplugues de Llobregat, Baix Llobregat Antiga ermita, al límit amb els termes de Barcelona i de Sant Just Desvern. Situada al cim del puig de Sant Pere Màrtir, fou alçada al s XVII dins la possessió de Santa Caterina que els dominicans tenien a Pedralbes, dins el terme de Sarrià, damunt el monestir de clarisses (de la qual resta la font del Lleó). El 1792 fou abandonada i traslladada la imatge del sant a Esplugues, a causa de la utilització del cim amb finalitats militars; ja el 1652 el mariscal La Mothe hi havia aixecat una fortificació per defensar Barcelona dels castellans, que fou utilitzada encara pels bonapartistes el 1808 i reconstruïda en 1855-56. Abandonada també, hi han estat instal·lades unes antenes de telecomunicacions.

57 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Pere Molanta  (Olèrdola, Alt Penedès Poble, situat al nord del terme, a la plana. La seva església existia ja el 991, dins el terme de l'antiga civitas d'Olèrdola. El lloc és dit Palatio Moranta (996 i 1010) i més tard Palamoranta (1205), i simplement com Moranta des del s XIV. L'església fou ampliada i transformada el 1744.

58 CATALUNYA - CULTURA

Sant Pere Nolasc, Col·legi de  (Barcelona, 1750-1823 / Tarragona, 1829-1835)  Col·legi per a formació dels mercedaris, establert a la ciutat vers el 1750 a la cantonada del carrer de Trentaclaus o de l’Arc del Teatre i de la rambla de Santa Mònica. Admetia estudiants de tota la província religiosa catalano-aragonesa. L’ensenyament durava set anys i hom hi cursava filosofia i teologia. El seu cos docent era el 1763 de 18 religiosos. Els francesos se n'empararen el 1808 i el destinaren a comissaria de policia. Durant el Trienni Liberal (1820-23) fou destinat als mateixos usos, i per això els frares el destruïren i en vengueren els solars i edificaren un nou col·legi amb el mateix nom a Tarragona, on hi hagué més tard la casa provincial de beneficència. El nou col·legi fou construït entre el 1829 i el 1830 i fou desafectat per l’exclaustració del 1835.Inici página El 1831 tenia 11 col·legials i 5 professors.

59 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca de l'Alt EmpordàSant Pere Pescador  (Alt Empordà Municipi: 18,40 km2, 5 m alt, 2.143 hab (2015). Situat al sud-est de la comarca, al centre de la badia de Roses, a la desembocadura del Fluvià; en zona d'aiguamolls convertida en parca natural (Aiguamolls de l'Empordà). Agricultura de secà i de regadiu; els conreus principals són cereals, fruiters, farratges, vinya i hortalisses. Cria de bestiar i avicultura. Indústria derivada de l'agricultura. El turisme ha anat adquirint importància en les darreres dècades, especialment el sector del càmping i en el d'apartaments. La vila és a l'esquerra del Fluvià. L'església parroquial de Sant Pere (independent des del 1686) havia estat des del s X possessió del monestir de Sant Pere de Rodes. Àrea comercial de Figueres. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades

60 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Pere Sacama  (Olesa de Montserrat, Baix Llobregat Església romànica (466 m alt), situada en una elevació, al nord-est del terme, prop del puig Ventós (594 m). És l'antiga capella del castell de Sacama (o de Cama), conegut des del 963. El 970 fou cedit a Ripoll i més tard unit a la dotació de Santa Maria de Montserrat, que n'adquirí el domini total per compra el 1261. Entorn seu es formà la quadra de Cama o de Sacama, fusionada al segle següent amb Olesa. Prop de la capella, edifici del s XI, hi ha la casa dels ermitans, avui en ruïnes, reedificada el 1637.

61 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Pere Sacarrera  (Mediona, Alt Penedès)  Poble (490 m alt), situat prop de la unió de les carreteres de la Llacuna i Mediona amb la d'Igualada a Vilafranca del Penedès. La població es formà entorn de l'antiga capella de Sant Pere (1298), considerada filial de Mediona. Entre l'antic nucli i la font del Bosc es construïren pels volts del 1925 moltes torres i casetes d'estiueig.

62 CATALUNYA - HISTÒRIA

Inici páginaSant Pere Sacosta  (les Planes d'Hostoles, Garrotxa Antic poble (o Sant Pere dels Camps), situat al sud del cap del municipi. L'església de Sant Pere, que havia estat parròquia, esdevingué sufragània de la de les Planes. El lloc formà part de la batllia reial d'Hostoles.

63 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca d'AnoiaSant Pere Sallavinera  (Anoia Municipi: 21,95 km2, 588 m alt, 167 hab (2015), (o Sallavinera). Situat als altiplans de Calaf, que comprèn la capçalera de la riera de Rajadell, formada per diversos torrents, a l'extrem nord-est de la comarca, al límit amb el Bages. Els bosc de pins i els pasturatges ocupen una bona part del terme. Agricultura amb tots el conreus de secà, destinats principalment a cereals i també a llegums, farratge i patates; havia tingut importància la vinya. La ramaderia porcina i l'aviram complementen l'economia. Hi ha mines de lignit i aigües minerals. El poble és a la dreta de la riera de Sant Pere, afluent de capçalera de la de Rajadell, al sud-est del terme; església parroquial de Sant Pere, de base romànica. El municipi comprèn, a més, els pobles de Boixadors (ruïnes de l'antic castell), la Fortesa i la Llavinera. Àrea comercial de Manresa. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades - Nits Culturals

64 CATALUNYA - HISTÒRIA

Sant Pere Salou (Lloret, Selva)Sant Pere Salou  (Lloret de Mar, Selva Antiga església i casa monàstica, a l’est del terme, vora el terme de Blanes, al vessant sud del turó d’en Vilar. L’església és coneguda des del s XIV amb el nom de Sant Pere del Bosc. Una vella tradició recollida i ampliada al s XIX diu que hi havia hagut un monestir de benedictins que subsistí fins el 1694, que els francesos incendiaren la capella. Sembla més aviat que hi residien ermitans segons un estatut benedictí, que després del 1694 es fusionaren amb la comunitat de Sant Pere de Galligants. El 1860 les terres i capelles foren comprades per un indià de Lloret, anomenat popularment el comte de Jaruco, queInici página reedificà l’edifici i el convertí en el santuari de la Mare de Déu de Gràcia. Actualment és un hotel de luxe.

65 CATALUNYA - HISTÒRIA

Sant Pere Sasserra  (Biosca, Segarra)  Antic llogaret i masia (mas de Sant Pere), al nord de la vila, dins l'antic terme de Lloberola, vora el cim de la serra del mas de Sant Pere, que separa aquest terme del de Llanera de Solsonès (dins el qual hi ha l'església de Santa Maria Sasserra), a l'antic camí de Cervera a Solsona pel coll del Piteu.

66 CATALUNYA - HISTÒRIA

Sant Pere Sestronques  (Anglès, Selva)  Antiga capella, situada al sud del terme, dins la parròquia de Sant Martí Sapresa. Consta des del s XIII com a lloc de devoció comarcal.

67 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Pesselaç  (Calonge de Segarra, Anoia)  Poble (o Sant Pere de l'Arç), a l'est del terme, al peu de la carretera de Calaf a Pinós. L'església parroquial fou cedida el 1040 a la canònica de Sant Vicenç de Cardona. Fou renovada i consagrada el 1148. Subsisteix l'edifici romànic, modificat i amb la volta refeta al s XVIII. Guarda els antics retaules barrocs. Prop de l'església hi ha un grupet de cases, la majoria tancades.

68 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Pol  (Sant Feliu de Guíxols, Baix Empordà)  Barri, a llevant del nucli antic de la vila, en part dins el terme de Castell d'Aro. Dóna nom a la platja de Sant Pol, oberta entre la punta del Molar i el nucli de s'Agaró (Castell d'Aro). És un sector eminentment turístic, amb nombrosos xalets i apartaments.

69 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Pol  (Sant Joan de les Abadesses, Ripollès Veure> Sant Joanipol.

70 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Pol  (Cabanabona, Noguera Santuari, al sud-oest del terme, vora el límit amb el d'Oliola.

71 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaSant Pol de la Bisbal  (la Bisbal d'Empordà, Baix Empordà Poble, situat al sud de la ciutat, a la dreta de la riera de Vilar. L'església parroquial de Sant Pol havia estat de l'ardiaconat de Girona.

72 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca del MaresmeSant Pol de Mar  (Maresme)  Municipi: 7,49 km2, 15 m alt, 5.012 hab (2015). Situat al litoral, tocant a la riera de Vallalta o riera de Sant Pol, que desguassa a ponent de la població. El territori és accidentat al nord-est pels contraforts de la serra del Montnegre, on hi ha boscs de pins i d'alzines i matollar. L'activitat turística i la funció del municipi com a centre d'estiueig han fet disminuir considerablement l'agricultura; al secà s'hi cultiva vinya, llegums i cereals, i el regadiu es destinat a horta (tenen gran anomenada els maduixots), patates, farratges i arbres fruiters. Indústria tèxtil i de la construcció. Pesca en recessió. Des de finals del s XIX i inicis del XX fou lloc d'estiueig dels barcelonins i s'hi bastiren algunes torres; la funció residencial ha continuat i s'ha incrementat amb el turisme. La vila és a la costa, entre la desembocadura de la riera del seu nom i els vessants de la muntanyeta de Sant Pau, presidida per l'església de l'antic monestir i cartoixa de Sant Pol del Maresme, al voltant...  Segueix... 

73 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Pol del Maresme (Maresme)Sant Pol del Maresme  (Sant Pol de Mar, Maresme Monestir benedictí i després cartoixa, situat a la vila, en un petit promontori, on resta encara una antiga església fortificada, d’absis romànic i nau renovada, construïda sobre els basaments d’una edificació romana i paleocristiana. El monestir existia ja el 955, quan començava a rebre donacions dels fidels. El 966 era regit per un mateix abat amb Sant Feliu de Guíxols i el 968 rebé un precepte d’immunitat i protecció del rei Lotari, que confirmà la unió d’ambdues abadies fins a la mort de l’abat Sunyer. El 977 el regia l’abat Ató i continuà amb abats propis fins després de mitjan s XI, en què fou desertat pels monjos a causa de les freqüents depredacions dels pirates àrabs; per això els comtes Ramon Berenguer I i Almodis el cediren el 1068 als monjos de Sant Honorat de Lerins i fou fortificat (torre de Sant Pau). L’actual església fou bastida a la darreria del s XI, probablement pels lerinencs...  Segueix... 

74 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaSant Ponç  (Fígols i Alinyà, Alt Urgell Ermita i antic castell, a ponent del poble, prop del cim d'un tossal (1.178 m alt) que domina, per la dreta, el riu de Perles.

75 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Ponç  (Clariana de Cardener, Solsonès Església, a l'esquerra del Cardener, dins la parròquia de Joval, vora la resclosa del pantà de Sant Ponç. És romànica, amb tres absis semicirculars, un a cada cap de l'església.

76 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Ponç  (Sallent de Llobregat, Bages)  Llogaret, al sud-oest de la vila, entre aquesta i Santpedor. A l'edat mitjana constituí una petita sagrera, amb casal fortificat dependent del castell de Sallent. L'església és de tradició romànica (s XIII), modificada el s XVII.

77 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Ponç  (Palafrugell, Baix Empordà)  Raval, situat al sud-est del nucli de població.

78 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Ponç  (Tordera, Maresme)  Santuari romànic, a l'oest de la vila, al cim d'un contrafort de la serra de Roca-rossa. El portal, de l'any 1685, és procedit d'un gran porxo.

79 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Ponç, pantà de  (Clariana de Cardener, Solsonès Embassament del Cardener, situat entre el Bages i el riu Negre. Té 6 km de longitud i una capacitat per a 24,7 milions de m3. Entrà en funcionament el 1954, i s'utilitza com a regulador del cabal per als regatges, i per a la produccuó d'energia elèctrica (la presa té 60 m. d'alçada).

80 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaSant Ponç d'Aulina  (la Vall de Bianya, Garrotxa Església i antic poble, als vessants meridionals de la serra de Capsacosta, a la capçalera de la vall de Sant Ponç d'Aulina, un dels brancs que forma la vall de Bianya. És drenada per la riera de Sant Ponç i rep per l'esquerra la petita vall de Sant Salvador de Bianya i per la dreta conjuntament les rieres del Farró i de Santa Llúcia de Puigmal. L'església és d'origen romànic, molt modificada. Havia estat possessió del monestir de Sant Joan de les Abadesses.

81 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Sant Ponç de Candell  (Queixàs, Rosselló Veure> Candell.

82 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Ponç de Corbera (Baix Llobregat)Sant Ponç de Corbera  (Cervelló, Baix Llobregat Antiga quadra i priorat benedictí, que depèn de la parròquia de Corbera de Llobregat, a 325 m alt, damunt la riba esquerra de la riera de Rafamans, als vessants orientals del coll de la Creu d’Ordal. L’església, de gran interès arquitectònic, fou construïda al s XI i consta d’una nau amb creuer, tres absis i una cúpula amb el campanar a sobre seu. Podria haver estat construïda pel levita Guillem de Mediona o els seus successors, senyors d’aquests indrets el 1025 i el 1050. Les primeres notícies són del 1068, quan l’església posseïa ja un territori en domini alodial, i el 1096 ja tenia comunitat, regida pel prior Salomó i subjecta al monestir de Cluny. Des d’abans del 1104 passà a dependre del monestir de Sant Pere de Casserres, que centralitzà tots els dominis de Cluny a Catalunya. Alguns priors (Riambau el 1235 i Arnau en 1250-51) eren a la vegada monjos de Casserres i priors de Sant Ponç. Des del s XIV no tingué...  Segueix... 

83 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Ponç de Fontejau  (Girona, Gironès Poble i actual barri de la ciutat (o de Talaià), a l'antic terme de Sant Gregori, al sector pròxim a la ciutat, agregat al seu terme l'any 1974. L'antiga parròquia de Sant Ponç, que havia estat possessió de la de Sant Feliu de Girona, es trobava prop de la confluència del Ter amb la riera de Fontejau, afluent seu per la dreta, al nord-oest de la ciutat. Molt perjudicada pels aiguats o avingudes del riu, fou acabada d'enderrocar el 1809, durant la guerra del Francès; el lloc depengué desInici página d'aleshores eclesiàsticament de Talaià. Fins fa poc era un barri de població immigrada, amb greus dèficits d'infraestructura.

84 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Ponç de Molers  (Saldes, Berguedà Veure> Molers.

85 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Ponç de Talaià  (Girona, Gironès Veure> Sant Ponç de Fontejau.

86 CATALUNYA - HISTÒRIA

Sant Poní  (Rialb de Noguera, Pallars Sobirà Antiga quadra (o Sant Ponç), dins el terme de Roní, a l'esquerra de la Noguera Pallaresa.

87 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Prim i Sant Felicià  (Maià de Montcal, Garrotxa)  Santuari, dedicat a ambdós màrtirs, situat al sud del terme. Té al seu costat una font abundosa. Diu la tradició que brollà per apagar la set dels qui portaven les relíquies dels sants al monestir de Sant Pere de Besalú, que es veneraren a Besalú des del 977, portades d'Agen (Gascunya). La capella és del s XVII, i fou restaurada entorn del 1900.

88 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Privat del Mallol  (la Vall d'En Bas, Garrotxa Veure> Sant Privat d'En Bas.

89 CATALUNYA - GEOGRAFIA

vista de Sant Privat d'En Bas (Garrotxa)Sant Privat d'En Bas  (la Vall d'En Bas, Garrotxa Poble (542 m alt), situat a l’esquerra del Gurn, a l’inici del sector muntanyós, centrat per l’església parroquial de Sant Privat, de tres naus, molt refeta al s XVIII, que només conserva algun capitell del primitiu edifici romànic. El 1017 fou cedida a la col·legiata de Santa Maria de Besalú, i depengué posteriorment del priorat de Puigpardines. El lloc, esmentat ja el 904, formà part del vescomtat de Bas. Municipi independent fins el 1968, forma juntament amb els municipis veïns de SantInici página Esteve d’En Bas, Joanetes i la Pinya, el nou municipi de la Vall d’En Bas, amb capital a la vila del Mallol, que ja ho era del primitiu Sant Privat. L’antic terme comprenia, a més, el poble de Puigpardines, els veïnats de Cirera i Pocafarina del Mallol, els santuaris de les Olletes i de Santa Magdalena del Mont (antic priorat de Sant Corneli), l’església de Sant Antoni de Puigpardines i la masia i el bosc de Verntallat.

93 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Procopi  (la Pobla de Claramunt, Anoia)  Capella dedicada a aquest sant des del s XVIII. És situada al peu de la carretera d'Igualada, prop del barri homònim.

90 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Puvim  (Veciana, Anoia Poble (o Sant Pere Desvim, o del Vim), situat al peu de la carretera dels Prats de Rei a Igualada per Copons. Existia ja el 1113, i molta part del seu terme fou donada a Sant Cugat del Vallès. L'església del s XV al XIX, fou sufragània de la dels Prats de Rei, amb 6 cases el 1686. Ara és sufragània de la de Sant Salvador de Miralles. Resta l'edifici romànic, amb modificacions posteriors.

Anar a: Sant Pere de M ] [ Sant Pere de S ] [ Sant Pere del Br ] [ Sant Pere Des ] [ Sant Pere S ]  [ Sant Ponç ]Inici página

A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Logo de Dades dels Països CatalansEntrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ BlocContactar amb Dadescat

© 2006-2016 Associació Sense Límits / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons

Sense Límits a Internet: Sense Límits / Alt Camp Info / Directori Alt Camp / Masia Virtual -