A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Inici ] Entrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ Bloc ]              Contactar amb Dadescat

Anar a: Santa Cri ] [ Santa Eug ] [ Santa Eul ] [ Santa Eulària ] [ Santa Fe de S ]  [ Santa Ll ]

Demana als llibres la ciència i a la vida l'experiència. (Ramon Miquel i Planas)

1 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Santa Cristina  (Corçà, Baix Empordà)  Església, situada a l'esquerra del Rissec. És un notable exemplar romànic que fins al principi del s XX conservava un retaule anònim del s XV amb escenes de la vida de la santa; actualment es conserva al Museu Diocesà de Girona.

2 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Santa Cristina  (la Bisbal del Penedès, Baix Penedès Santuari (375 m alt), emplaçat en un contrafort meridional del Montmell, vora el coll de Santa Cristina, que comunica l'Alt Camp i el Baix Penedès.

3 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Santa Cristina (Lloret de Mar, Selva)Santa Cristina  (Lloret de Mar, Selva)  Santuari, enlairat en un turó damunt la costa, que tanca pel sud les platges de Santa Cristina i de Treumal, actualment nucli turístic. El santuari existia com a ermita ja l'any 1376; l'edifici actual fou iniciat el 1764; té un cambril que serva el suposat crani de santa Cristina i el que resta dels abans nombrosos ex-vots. S'hi celebren la festa dels Perdons, convertida en aplec el segon diumenge de Quaresma, i laInici página festa patronal, ensems festa major d'estiu de Lloret de Mar, el 24/jul, amb la popular processó marítima de Sa Relíquia, que des de la vila porta la relíquia de la santa al santuari amb barques enramades i amb el crit típic d'amorra sa relíquia quan la barca que la duu toca la platja.

4 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca del Baix EmpordàSanta Cristina d'Aro  (Baix Empordà Municipi: 67,57 km2, 30 m alt, 5.089 hab (2015). Situat a la vall d'Aro, accidentat al nord pels vessants de les Gavarres, a les vores del Ridaura, al sud de la comarca, tocant al Gironès. Turisme. Agricultura, amb conreus de cereals, farratges, vinya i hortalisses. Ramaderia (bestiar de llana) i aviram. Petita indústria surera i de materials per a la construcció. Desenvolupament del sector terciari (turisme), que ha afavorit la recuperació demogràfica. El poble es troba a l'esquerra del Ridaura; l'església parroquial havia estat possessió del monestir de Sant Feliu de Guíxols. El municipi comprèn, a més, els pobles de Bell-lloc, Solius i Romanyà de la Selva (dolmen de la cova d'en Daina), els veïnats de Canyet, la Teulera, Bufaganyes, Salom, Malvet i el Vilar, el santuari de Sant Baldiri i bon nombre de monuments megalítics. Àrea comercial de Girona. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades

5 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Santa Cristina d'Artana  (Artana, Plana Baixa Santuari, a l'esquerra de la rambla d'Artana, aigua amunt de la vila.

6 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Santa Cruz Pacheco, Francisco  (Oriola, Baix Segura, v 1802- Madrid, 1883)  Polític. Liberal, el 1820 formà part de la milícia nacional. Després de la insurrecció del 1840, fou cap polític de la junta de govern de Terol fins el 1843. El 1851 fou diputat per Albarrasí, i durant el govern d'Espartero fou ministre de governació (1854). El 1856 ocupà el ministeri de finances, i el 1858 fou de nou elegit diputat per Albarrasí. Es mostrà partidari d'O'Donnell i fou nomenat president del Tribunal de Cuentas (1858) i més tard governador del Banco de España. El 1869 tornà al congrés, on defensà la unitat religiosa i es mostrà partidari d'Amadeu de Savoia.Inici página Durant la Restauració encapçalà el grup liberal centralista, i el 1876 fou nomenat senador vitalici.

7 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Santa Deodata d'Àneu  (la Guingueta d'Àneu, Pallars Sobirà Nom primitiu d'un centre religiós, probablement un monestir visigòtic, on s'aixecà més tard el monestir benedictí d'Àneu, situat a l'antic mun. d'Unarre.

8 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Santa Digna  (Vilafranca del Penedès, Alt Penedès Antiga església, al sud-est del nucli urbà. El terme de Santa Digna és esmentat el 1108.

9 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Santa Digna  (les Franqueses del Vallès, Vallès Oriental Masia i capella, de la parròquia de Llerona, situades al peu de l'antiga carretera de Barcelona a Puigcerdà. Els seus estadants es cognomenaven Santdigna el 1466. La capella consta des del 1372. El mas i la capella es construïren sobre el solar d'una antiga vil·la romana, de la qual han aparegut murs i paviments. L'actual capella es trobava ruïnosa el 1587 i fou reedificada el 1635.

10 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Santa Engràcia  (Tremp, Pallars Jussà)  Poble (1.036 m alt), dins l'antic terme de Gurp de la Conca. De la seva església parroquial (Santa Engràcia) depenia la de Gurp. Hi ha, dins el terme, una font sulfurosa. El castell de Santa Engràcia és esmentat a la segona meitat del s XI.

11 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Santa Engràcia  (Banys d'Arles, Vallespir Capella de l'antic mun. de Montalbà de l'Església, al nord del poble, en un coster, dominant el vessant de l'esquerra de les gorges de Montdony. Es troba sota un turó (887Inici página m alt) coronat per la bateria de Santa Engràcia, termenal dels municipis d'Arles i Montalbà.

12 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Santa Escolàstica  (Sant Feliu de Guíxols, Baix Empordà)  Ermita i antic mas, al sector interior muntanyós del terme. Havia depès del monestir de Sant Feliu de Guíxols.

13 CATALUNYA - LITERATURA

Santa Espina, La  (Catalunya, s XX)  Obra escènica, amb text d'Àngel Guimerà i música d'Enric Morera. En tres actes i sis quadres, estrenada el 19/gen/1907 als Espectacles i Audicions Graner de Barcelona. Se'n feren més de cent representacions. La sardana del tercer acte s'independitzà i es convertí en una de les sardanes més populars pel fet que Morera sabé fusionar-hi l'idioma català amb els temes musicals tradicionals. La seva interpretació estigué prohibida després de la guerra civil espanyola pel fet que era popularment considerada com a himne nacional català.

14 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Santa Eugènia  (el Soler, Rosselló Església i castell, a l'esquerra de la Tet, prop del límit amb el terme de Perpinyà.

15 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA

Santa Eugènia  (Enveig, Alta Cerdanya Veure> Vinyola, la.

16 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Santa Eugènia  (Avinyonet de Puigventós, Alt Empordà Veïnat i santuari, a la dreta del riu Manol, prop del camí de Figueres a Olot.

17 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Santa Eugènia, Berenguer de  (Catalunya, s XIII)  Cavaller. A vegades resulta difícil de destriar del seu contemporani Bernat. Participà a la conquesta de Mallorca el 1229.

96 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaSanta Eugènia, Bernat de  Veure> Santaeugènia, Bernat de.

18 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Santa Eugènia, Marc de  (Catalunya, s XIII)  Cavaller. El 1283 era un dels qui havien de fer costat a Pere III el Gran al desafiament del monarca a Bordeus amb Carles d'Anjou.

19 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Santa Eugènia, raval de  (Taradell, Osona Raval, prop de l'església de Santa Eugènia de Berga. Comprèn quatre carrers de la població i moltes cases al seu voltant, s'ha desenvolupat molt modernament.

20 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Santa Eugènia, Sança de  (Catalunya, s XIII)  Dama. Era filla de Bernat de Santaeugènia. Per haver mort el seu germà Ponç Guillem de Torroella, rebé del seu pare, probablement encara en vida d'aquest, la senyoria de Torroella de Montgrí. Casada amb Guerau VI, vescomte de Cabrera, permutà al costat d'aquest la senyoria de Torroella per la de Vilademuls, que era dels Rocabertí. Filla seva fou Marquesa de Cabrera, que es casà amb el comte Ponç V d'Empúries.

21 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Santa Eugènia, Tomàs de  (Catalunya, 1681 – Guaiana, 1784)  Religiós caputxí. Entrà a l'orde el 1699. Fou ordenat el 1723. Anà a les missions dels caputxins catalans de la Guaiana. El 1733 organitzà i dirigí una expedició per l'Orinoco. Hi fundà diversos poblats.

22 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca d'OsonaSanta Eugènia de Berga  (Osona Municipi: 7,04 km2, 538 m alt, 2.204 hab (2015). Situat al centre de la plana de Vic, a la dreta del riu Gurri, al sud-est de Vic. Agricultura amb conreus de cereals (blat, ordi, civada i blat de moro), patates i algunes hortalisses. Ramaderia de bestiar porcí i aviram. Petita indústria (afavorida per la proximitat de Vic) de materials per a la construcció i tèxtil, que ha afavorit el creixement de la població. El poble és aturonat, al límit amb el veí termeInici página de Taradell, dins el qual hi ha el raval de Santa Eugènia. Destaca l'església parroquial de Santa Eugènia fou erigida a mitjan s. XI i restaurada el 1955 i el 1975, temple romànic de creu llatina i tres absis semicirculars amb un robust campanar de torre de tres nivells, és un dels millors exemplars romànics de la comarca. Té importants masies, com la casa fortificada de Sala-d'heures. Àrea comercial de Vic. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades - Màgic Món del Tren - Joventut Esportiva - Escola

23 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Santa Eugènia de les Soïlls  (Sant Jaume de Frontanyà, Berguedà)  Església (o Santa Eugínia), al nord del terme, al límit amb el de la Pobla de Lillet, a la capçalera del torrent de Soïlls, esmentada ja el s XIV.

24 ILLES BALEARS - MUNICIPI

Situació de l'illa de MallorcaSanta Eugènia de Mallorca  (Mallorca Septentrional Municipi: 20,25 km2, 149 m alt, 1.638 hab (2015). Situat en es Pla, a l'interior de l'illa i al límit amb la ciutat de Palma de Mallorca. Gairebé la meitat del terme municipal és ocupada per la vegetació natural (pins, alzines i matolls). L'activitat econòmica bàsica és l'agricultura, amb predomini absolut del secà sobre el regadiu; els conreus més estesos són els cereals i les lleguminoses, seguits d'ametllers i vinya. Ramaderia bovina, ovina, porcina i aviram. Pedreres. La vila és d'origen islàmic (dita Benitaharí). L'església parroquial, del s. XVII i ampliada el s. XIX, fou sufragània de la de Santa Maria del Camí fins al 1913. El terme comprèn, a més, els barris de ses Alqueries, ses Olleries i el veïnat de ses Coves. Àrea comercial de Palma de Mallorca. Ajuntament - Escola

25 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Santa Eugènia de Nerellà  (Bellver de Cerdanya, Baixa Cerdanya)  Poble, a l'extrem occidental del terme. La seva església, romànica, conserva un interessant campanar.

26 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaSanta Eugènia de Relat  (Avinyó, Bages)  Poble i terme, al nord del cap municipal. La demarcació de l'església parroquial de Santa Eugènia i la seva sufragània de Sant Marçal de Relat formen l'extrem septentrional del terme d'Avinyó, a la vall de la riera de Relat. Inicialment (951) pertanyia al terme feudal d'Oristà i als senyors del castell de Lluçà, que el cediren a Ripoll. El 982 la parròquia de Santa Eugènia ja depenia del monestir de Ripoll. L'església té el campanar romànic (s XII), però fou modificada i en part renovada els anys 1680 i 1895. El municipi fou unit el 1840 al d'Avinyó.

27 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Santa Eugènia de Ter  (Girona, Gironès Antic municipi (78 m alt), agregat el 1962 a l'actual. Actualment és un barri de la ciutat, 2 km a l'oest del centre urbà. Situat a la dreta del Ter, forma un continu urbà amb Girona (est) i amb Salt (oest). Indústria tèxtil, d'arrelada tradició, i de la construcció. Plaça de toros de Girona.

28 CATALUNYA NORD - HISTÒRIA

Santa Eugènia de Tresmals  (Elna, Rosselló Antic lloc.

29 CATALUNYA - HISTÒRIA

Santa Eugènia de Vila-romà  (Palamós, Baix Empordà Nom antic de Sant Joan de Palamós.

30 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Santa Eugènia del Congost  (Tagamanent, Vallès Oriental Poble i cap del municipi, en gran part disseminat, centrat per l'església parroquial de Santa Eugènia, a la dreta del Congost, prop del mas Santa Eugènia. L'església existia ja el 1038; era la capella de l'antic casal del Congost, transformat després en el mas Santaeugènia. La formació d'un notable grup de masos al Congost, prop del camí ral, féu que els rectors de Tagamanent hi celebressin missa el diumenge des del s XVII. El 1855 es transformà en parròquia amb certa vinculació a Tagamanent (fou amplada al mateix s XIX i renovada modernament). L'abandonamentInici página de Tagamanent després del 1936 motivà que l'església es convertís en parroquial i que el lloc esdevingués el cap del municipi.

31 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA

Santa Eulàlia  (Areny de Noguera, Ribagorça Llogaret (1.300 m alt), fins al 1965 del terme de Betesa, situat en un coster, al vessant meridional de la serra del Cis.

32 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Santa Eulàlia  (Begues, Baix Llobregat Raval (o Santa Eulària), al nord del poble, al peu del turó que corona la capella de Santa Eulàlia.

33 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Santa Eulàlia, colònia de  (Saix, Alt Vinalopó Caseriu, al límit amb el de Villena, a la dreta del Vinalopó.

95 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Santa Eulàlia, mestre de  (Illes Balears, s XV)  Pintor gòtic. És el representant més notable de l'estil internacional a Mallorca. Realitzà el retaule de la Dormició de la Verge de l'església de Santa Eulàlia de Palma, el de Sant Pere i Sant Pau de Castellitx, el de Sant Bernat de la Llotja, i col·laborà en el de Sant Nicolau, Sant Antoni Abat i Santa Clara de la Societat Arqueològica Lul·liana.

34 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Santa Eulàlia, raval de  (Santa Maria d'Oló, Bages Barri, al nord del poble.

35 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Santa Eulàlia, veïnat de  (Fullà, Conflent Veïnat (o de Baix), al nord del cap del municipi, al voltant de l'església parroquial de Santa Eulàlia.

36 CATALUNYA - HISTÒRIA

Inici páginaSanta Eulàlia de Costa  (Girona, Gironès Veure> Santa Eulàlia Sacosta.

37 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Santa Eulàlia de Palau  (el Palau de Santa Eulàlia, Alt Empordà)  Poble i cap del municipi. L'església parroquial és dedicada a santa Eulàlia.

38 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Santa Eulàlia de Pardines  (Prats de Lluçanès, Osona)  Parròquia rural, al sud-est del terme. Existia el 944 dins l'antic terme del castell d'Oristà. El 1074 es féu una segona església, i entre el 1790 i el 1792 l'actual. Des del s XV tingué com a filials les parròquies de Sant Vicenç de Prats de Lluçanès i de Sant Andreu de Llanars, que s'independitzaren el 1787. Vuit masos de la seva feligresia són del terme d'Oristà.

39 CATALUNYA - GEOGRAFIA

església de Santa Eulàlia de Provençana (l'Hospitalet LL.)Santa Eulàlia de Provençana  (l'Hospitalet de Llobregat, Barcelonès)  Barri. Àrea mixta d’habitatge i indústria, es formà a partir de l’últim terç del s XIX, prop de l’antiga església romànica de Santa Eulàlia de Provençana (reconstruïda al s XIX i al costat de la qual ha estat bastida modernament una nova església) i de la carretera de Barcelona a Santa Creu de Calafell -eix, avui, del nucli central urbanitzat del municipi-, en el moment que l’àrea d’influència del creixement industrial i demogràfic de Barcelona es començà a estendre pel pla de Barcelona. Separat dels barris barcelonins de la Bordeta i de Sants pel carrer de la Riera Blanca, fou fins cap al 1910 l’únic nucli industrialitzat del municipi; entre el 1900 i el 1930 la població passà de 964 a 6.124 h. El 1932 fou inaugurada l’estació del metro transversal de Barcelona. Era habitat, principalment, per petita i mitjana burgesia locals, propietaris agrícoles i funcionaris. L’església de Santa Eulàlia de...  Segueix... 

40 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Santa Eulàlia de Puig-oriol  (Lluçà, Osona Poble i cap del municipi. El 905 ja existia l'església de Santa Eulàlia, com a sufragània de Lluçà. La primitiva església, refeta el 1435, es trobava prop del mas Puig-oriol, a l'àmbit de l'actual cementiri, on resta part de la vella edificació. El 1855 s'independitzà eclesiàsticament de Lluçà, i per això es construí aleshores una nova església dins el nucli de la població. El poble es formà a partirInici página del s XVIII. Després d'un període d'estancament s'ha renovat, gràcies a les modernes carreteres que l'enllacen amb tot el Lluçanès i a dues noves indústries de teixits.

41 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca d'OsonaSanta Eulàlia de Riuprimer  (Osona Municipi: 13,81 km2, 568 m alt, 1.284 hab (2015). Situat a la plana de Vic, a l'oest de la ciutat, al peu de la serralada de Ponent, al límit amb el Bages. És drenat per la riera de Santa Eulàlia i per la de Muntanyola, que juntes formen el riu Mèder. Els boscs i els pasturatges ocupen bona part del terme. L'agricultura és tota de secà, els principals conreus són els cereals (blat, ordi i civada), farratges i patates. Ramaderia (bestiar boví, porcí i oví) i aviram. Indústria tèxtil, de mobles i de la construcció. Modernament, la població ha experimentat un notable augment gràcies a la indústria, que ha contribuït a la modernització i expansió de la població. El poble és a la vora de la riera de Santa Eulàlia. Església parroquial de Santa Eulàlia, esmentada ja el 946 i modificada i ampliada el 1805. Antic castell de Torroella, convertit actualment en masia. Àrea comercial de Vic. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades - Escola - Pedala

42 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca del Vallès OrientalSanta Eulàlia de Ronçana  (Vallès Oriental Municipi: 14,19 km2, 242 m alt, 7.080 hab (2015). Situat a la vall de la riera de Tenes, accidentat pels primers contraforts de la Serralada Pre-litoral, al límit amb el Vallès Occidental. El sector forestal és cobert de bosc de pins i alzines i de garrigar. Agricultura de secà: s'hi conreen cereals (blat i ordi), vinya, ametllers i avellaners. Ramaderia bovina estabulada i aviram. Indústria de fabricació de materials per a la construcció i tèxtil. Centre residencial (urbanitzacions). Increment demogràfic durant el s XX. El poble és centrat per l'església parroquial, romànica, dedicada a santa Eulàlia de Mèrida. El terme comprèn a més el poble de Sant Cristòfol de Pallars, les caseries de Bonaire, la Serra Granada, la Sagrera, el Rieral, la Vall, el Serrat i nombroses masies. Àrea comercial de Granollers, dependent de Barcelona. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades - Biblioteca - Gegants - Escola La Sagrera

43 CATALUNYA - HISTÒRIA

Inici páginaSanta Eulàlia de Sarrià  (Barcelona, Barcelonès Antiga capella, erigida vers el 1463 a Sarrià. Fou edificada sobre el lloc on segons la tradició havia nascut i s’havia criat santa Eulàlia de Barcelona. Els consellers de Barcelona hi acudien en processó amb el clericat de la seu en les secades i altres flagells públics i en festes de la ciutat. El 1578 el lloc fou donat al pare Ángel Alarcón de Tordesillas per fundar-hi el primer convent caputxí, juntament amb l’església, entre els anys 1633-37, i esdevingué el noviciat de l’orde de tot Catalunya. Convent i església, enriquits amb una relíquia de santa Eulàlia el 1630, foren un centre de devoció dels barcelonins, que continuaren acudint-hi. Era molt popular la font de Santa Eulàlia, descoberta el 1637. Al llarg del temps s’amplià amb nous altars (1784), un campanar i cor, i el seu voltant, ple de boscs, s’omplí de capelles i donà origen al desert de Sarrià, visitat per reis i personatges importants. El convent de Santa Eulàlia de Sarrià fou destruït el 1835. El 1887 fou restablerta a la vora la vida conventual, sota l’advocació de santa Anna. A l’indret del vell convent s’instal·là un estatge de beneficència, l’Institut del Desert de Sarrià per a Obrers Invàlids.

44 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Santa Eulàlia de Tapioles  (Vallgorguina, Vallès Oriental Veïnat i antiga parròquia, al vessant septentrional de la serra del Corredor, a la capçalera de la riera de Tapioles. La primitiva església romànica resta amagada sota la nova construcció barroca.

45 CATALUNYA - HISTÒRIA

església nova de Santa Eulàlia de Vilapicina (Barcelona)Santa Eulàlia de Vilapicina  (Barcelona, Barcelonès Antic poble rural del terme de Sant Andreu de Palomar (agregat a Barcelona el 1897), situat al peu del turó de la Peira, al límit amb el d’Horta. El lloc de Vilapicina és esmentat ja en nombrosos documents dels s X i XI, en un indret on existien diversos forns de pega. La capella romànica dedicada a santa Eulàlia és esmentada ja el 1031, i fou sufragània de la de Sant Andreu, fins que el 1866 fou erigida en parròquia; centrà un petit nucli d’habitatges fins que, a la segona meitat del s XIX, s’inicià la moderna urbanització d’aquest sector. El 1929 s’hi inaugurà el grup de cases barates Ramon Albó. L’ocupacióInici página sistemàtica del seu territori s’esdevingué a partir del 1945; les antigues cases de planta i pis i les masies foren substituïdes per edificis de pisos i sorgiren els nuclis de la Torre Llobeta (1944), del turó de la Peira i de Can Porta. Es conserven algunes antigues masies, com ca n'Artés, can Ballester, can Nadal o can Sitjar (que fou convertida al s XVIII en residència senyorial d’estiueig). Després del 1939 s’edificà una nova església parroquial al passeig de Fabra i Puig.

46 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Santa Eulàlia del Camp  (Barcelona, Barcelonès)  Convent de canonges augustinians, fundat pel bisbe Guillem de Torroja el 1155 en una capella dedicada a santa Eulàlia pròxima a la ciutat. El 1293 la comunitat es traslladà al convent augustinià dels anomenats frares del sac, situat dins la ciutat, a la plaça de Santa Anna (actual avinguda del Portal de l’Àngel), on a la fi del s XIV, amb l’ajut de Joan I, edificaren una nova església i un claustre de bon estil gòtic. En depenia el priorat canonical de Sant Pere de Cubelles. El 1423, a instàncies d’Alfons IV i amb l’aprovació papal, es refongueren amb la comunitat de Santa Anna de Barcelona, abans de l’orde del Sant Sepulcre, i passaren a residir al monestir de Santa Anna. Aleshores es traslladà a Santa Eulàlia una comunitat de religioses dominicanes procedent del monestir de Prulla (Llenguadoc), que des del 1351 era prop del portal de Jonqueres, prop de la muralla de la ciutat. En passar a Santa Eulàlia prengueren el nom de convent de Montsió.

47 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Santa Eulàlia del Riu  (Eivissa Veure> Santa Eulària del Riu.

97 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Santa Eulàlia Sacosta  (Girona, Gironès)  Antiga parròquia de la ciutat (o Santa Eulàlia de Costa), que restà inclosa dins les muralles, al sector de Sant Pere de Galligants. A causa de la devastació soferta durant la guerra del Francès fou abandonada. N'era sufragània l'església de Campdorà. Per la veneració que hi rebé santa Llúcia, a la qual era dedicat un altar, fou anomenada també Santa Llúcia Sacosta.

48 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Inici páginaSanta Eulària, illa de  (Santa Eulària del Riu, Eivissa Illa, de 400 m de longitud, situada enfront de punta Arabí. Té 35 m alt.

49 ILLES BALEARS - HISTÒRIA

Santa Eulària, quartó de  (Eivissa Un dels quartons en què era dividida l'illa (s XIII – s XIX). En la conquesta correspongué, per sorteig, a Pere, infant de Portugal, i passà, per venda, a les rendes de la corona (i aixó explica el nom de quartó del Rei amb el qual també era conegut). Corresponia, encara que no exactament, al terme de Xarc de l'Eivissa àrab. N'era el centre Santa Eulària del Riu.

50 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Santa Eulària, riu de  (Eivissa Curs d’aigua, l'únic permanent de les Balears, que neix al nord de l'illa, entre Sant Miquel de Balanzat i Santa Gertrudis de Fruitera, i desemboca a la costa oriental, dins el terme de Santa Eulària del Riu, sota el puig de Missa.

51 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Santa Eulària (Palma de Mallorca)Santa Eulària de Mallorca  (Palma de Mallorca, Mallorca Occidental Església parroquial (o Santa Eulàlia), situada al centre de la Vila Alta. Té el seu origen en la primera organització eclesiàstica de l’illa, feta el 1236 per ordre de Gregori IX. Hom utilitzà durant el s XIII una antiga mesquita (el 1256 hi fou jurat l’infant Jaume com a successor del regne de Mallorca). El 1302 li fou desmembrada la parròquia de Sant Nicolau. L’edificació de l’església s’inicià als darrers anys del s XIII; fou la més important de la ciutat i l’única que adoptà el model de tres naus, considerat més solemne. Té un deambulatori amb cinc capelles, tres de poligonals i dues de trapezoïdals (com a Castelló d’Empúries o a Sant Francesc de Mallorca). Les columnes de la nau són octogonals; inicialment només tenia cinc crugies: la cinquena sembla del començament del s XV. Les capelles de la façana i l’acabament de la coberta són del sInici página XVI (aquesta hagué d’ésser refeta a mitjan s XVII). La torre meridional, del 1894, obligà a desplaçar la rosassa de la façana. El 1520, a l’indret de l’antic ossari, fou oberta la plaça Nova o plaça de Santa Eulària.

52 ILLES BALEARS - MUNICIPI

Situació de l'illa d'EivissaSanta Eulària del Riu  (Eivissa Municipi: 153,48 km2, 52 m alt, 35.812 hab (2015). Situat a la costa oriental de l'illa, comprén el sector nord-est de la mateixa i és drenat pel riu de Santa Eulària, únic corrent d'aigua superficial permanent de totes les illes. Al litoral, alt i rocós, hi ha la la badia de Santa Eulària i les cales Blanca i Llonga, entre altres. L'activitat econòmica bàsica era l'agricultura, fins a la irrupció del turisme. Els conreus més estesos són els de secà, cereals i lleguminoses, seguits d'alguns conreus arborescents (ametllers i garrofers); el regadiu aprofita l'aigua del riu per a conreus d'hortalisses, moresc i patates. Important ramaderia (bestiar boví, oví i porcí). Avicultura. Jaciments de plom, sense explotar. L'activitat industrial és escassa. Importància turística: concentra bona part de les places hoteleres de l'illa i compta a més amb nombroses urbanitzacions i blocs d'apartaments. Església parroquial del s. XVI. Barri des Puig d'en Valls i diverses parròquies. Àrea comercial d'Eivissa. Ajuntament

53 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

la Santa Faç (Alacant)Santa Faç, la  (Alacant, Alacantí Santuari i antic monestir. La primitiva església s’aixecà el 1490 per guardar una relíquia de la Santa Faç del Crist, que segons tradició hauria passat de Jerusalem a Xipre i d’aquí a la capella del papa a Roma. El 1489 l’havia fet portar a Alacant amb motiu d’una secada el rector de Sant Joan d’Alacant Pere Mena, a qui n'havia fet donació un cardenal. Es tracta en realitat d’una icona bizantina que hom pretén que es pintà sobre el drap amb què la Verònica eixugà la faç del Crist. Prop del santuari s’aixecà un monestir de jerònims que fou reemplaçat el 1518 per l’actual convent de monges de Santa Clara. Durant la segona meitat del sInici página XVIII es reedificà el santuari i el monestir. La ciutat d’Alacant ha venerat sempre aquesta relíquia que es traslladava a la ciutat amb motiu de les calamitats públiques (pestes, secades, etc). El patronat del santuari pertany a la ciutat. Entorn del santuari s'edificà un grup de cases que forma l'actual poblet de la Santa Faç.

54 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Santa Fe, Galceran de  (Catalunya, s XIII)  Cavaller. El 1274, pels pactes d'Àger, s'adherí a la gran coalició nobiliària formada enfront de l'autoritat de Jaume I. Sembla que ell fou dels qui prolongaren menys aquesta actitud d'insubmissió.

55 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Santa Fe, Ponç de  (Catalunya, s XIII)  Cavaller. Participà a les lluites nobiliàries de la minoritat de Jaume I. Formà al bàndol del comte Nunyo Sanç del Rosselló. Destacà a les temptatives d'avinença de 1226, que no foren resoltes del tot fins a la pau d'Alcalà signada l'any següent.

56 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Santa Fe de la Serra  (Sant Julià de Ramis, Gironès Veïnat (ant: Santa Fe de Medinyà), al nord-est de l'antic terme de Medinyà. Hi ha una església dedicada a santa Fe.

57 CATALUNYA - HISTÒRIA

Santa Fe de Medinyà  (Sant Julià de Ramis, Gironès Antic nom de Santa Fe de la Serra.

58 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Santa Fe de Montfred  (Talavera, Segarra Llogaret (ant: Montfred), a l’extrem sud-est del terme, al límit amb els de Llorac i de Santa Coloma de Queralt (Conca de Barberà), al cim del Montfred o serra de Santa Fe (834 m alt), que separa les conques del Segre i del Gaià. L’església de Santa Fe, romànica, depèn de la parròquia de Pavia; al seu costat hi ha el mas de Santa Fe. El castell de Santa Fe, del comtat d’Osona, fou inclòs el 947 dins el terme de Queralt. Al s XI pertangué als Cervelló i al s XII als Castelltort. ElInici página 1195 passà als hospitalers i, modernament, als comtes de Santa Coloma.

59 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Santa Fe de Montseny (Vallès Oriental)Santa Fe de Montseny  (Fogars de Montclús, Vallès Oriental)  Santuari i veïnat (1.200 m), a la vall de Santa Fe del massís del Montseny, entre els massissos de les Agudes i el turó de l’Home i les serralades que van del turó de Maçaners al de Morou. La vall té més de 3 km de llargada, i la formen diferents plans, com el pla de Santa Fe, el dels Ginebrons i el pla de l’Espinol, i és travessada longitudinalment per la riera de Santa Fe, dita més avall de Gualba, i per la carretera que sortint de Sant Celoni acaba a Sant Marçal de Montseny. Sota la capella hi ha dues preses o embassaments artificials per a producció elèctrica, i alguns masos dispersos i restaurants moderns formen el petit veïnat. La capella existia el 1201, i el 1270, segons tradició, hi residia a prop un grup d’eremites que es deien orde d’ermitans de Santa Fe. Del s XIV en endavant estigué a cura d’un ermità, dependent del rector de Fogars. La capella d’origen fou engrandida el 1577 i renovada al s XVIII. Es troba adossada al modern hotel de Santa Fe.

60 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Santa Fe de Quer  (Bagà, Berguedà)  Església, situada en un lloc enlairat, a la dreta del Bastareny, al vessant oriental del coll de Turbians.

61 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Santa Fe de Segarra  (les Oluges, Segarra)  Poble (599 m alt), aturonat a la dreta del Sió, a l'est del cap del municipi, bastit al voltant de l'església parroquial de Sant Pere (de la qual depenia la d'Alta-riba) i de l'antic castell de Santa Fe.

62 CATALUNYA - HISTÒRIA

Inici páginaSanta Fe de Talltorta  (Bolvir, Baixa Cerdanya)  Despoblat, esmentat encara el s XVII.

63 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca de l'Alt PenedèsSanta Fe del Penedès  (Alt Penedès Municipi: 3,38 km2, 240 m alt, 378 hab (2015). Situat en un terreny pla, al nord de Vilafranca del Penedès, a la dreta de la riera de Lavernó. El terme, de petita extensió, formà en la pràctica una unitat administrativa amb el terme de la Granada. Agricultura de secà; els conreus més estesos són els de cereals (blat, principalment), arbres fruiters, lleguminoses, patates i vinya. Avicultura. Hi ha un cooperativa agrícola i un escorxador avícola. La població s'ha mantingut estacionària gràcies a l'immigració. El poble és al nord del nucli de la Granada. El lloc consta com un alou de la catedral de Barcelona el 1142. Al s XIV el castell de Santa Fe, amb l'església de Santa Maria, era de la mitra de Tarragona. L'estació del ferrocarril de Barcelona a Tarragona es troba a la Granada. Àrea comercial de Vilafranca del Penedès. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades

64 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Santa Fe dels Solers  (Sant Climent Sescebes, Alt Empordà Caseria i antiga església, actualment enrunada, al sector septentrional del terme, a l'esquerra de la riera d'Anyet, prop del mas dels Solers.

65 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Santa Fe d'Organyà  (Organyà, Alt Urgell Santuari (1.207 m alt), aturonat al cim de la serra de Santa Fe, extrem oriental de la serra de Sant Joan, termenal dels municipis d'Organyà i de Cabó.

66 CATALUNYA - HISTÒRIA

Santa Florentina, castell de  (Canet de Mar, Maresme)  Nom donat a l'antiga casa aloera de Canet, quan el seu propietari, Ramon Montaner, descendent dels Canet, que fou creat comte de la Vall de Canet, féu refer-la i ampliar-la notablement. Les obres foren dirigides per Domènech i Montaner, i iniciades vers el 1900. ElInici página conjunt, neogòtic, resultà emfàtic i grandiloqüent; hom hi traslladà el claustre del monestir del Tallat (Urgell). S'hi conserva una notable col·lecció d'art antic.

67 CATALUNYA - HISTÒRIA

Santa Gemma  (Viella, Vall d'Aran Despoblat, a l'antic municipi de Vilac.

68 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Santa Gertrudis de Fruitera  (Santa Eulària del Riu, Eivissa Parròquia de l'interior de l'illa (vulg: Santa Lletrudis), de població disseminada, centrada en un petit nucli, al voltant de l'església parroquial de Santa Gertrudis, creada per la divisió del 1785.

69 CATALUNYA - HISTÒRIA

Santa Grata  (Senterada, Pallars Jussà Nom primitiu del monestir de Senterada.

70 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Santa Helena  (Fogars de Montclús, Vallès Oriental Ermita, al vessant sud-est del turó de l'Home.

71 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Santa Helena  (Ares del Maestrat, Alt Maestrat Església i caseria, a l'oest de la vila.

72 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Santa Helena  (el Port de la Selva, Alt Empordà)  Santuari, situat als vessants nord-orientals de la serra de Sant Salvador de Verdera, prop del monestir de Sant Pere de Rodes. Era una petita dependència del monestir, on residien un grup de comunitaris. L'edifici és d'origen romànic.

73 CATALUNYA - HISTÒRIA

Inici páginaSanta Isabel, marquesat de  (Catalunya Títol concedit el 1856 a Jaume Gibert i Abril, tresorer general de la reina i intendent de la reial casa i patrimoni, cunyat del primer marquès de Casa Riera. Passà als Ricart.

74 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Santa Justa  (Lliçà d'Amunt, Vallès Oriental Veïnat i antiga parròquia (o Santa Justa i Santa Rufina). Esmentada ja el 1101, l'any 1321 era encara independent.

75 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Santa Linya  (les Avellanes i Santa Linya, Noguera Poble (535 m alt) i antic municipi (54,61 km2), annexat el 1970 a l'actual. El poble és a l'esquerra del barranc de Sant Miquel (afluent de la Noguera), al peu d'un turó (595 m alt) on s'alçava l'antic castell de Santa Linya. El lloc (potser d'origen romà) i l'església de Santa Maria són esmentats el 1036, quan Ermengol II concedí carta de poblament. L'antic terme comprenia l'antiga quadra de Montclús.

76 CATALUNYA NORD - MUNICIPI

Situació de la comarca de l'Alta CerdanyaSanta Llocaia  (Alta Cerdanya Municipi: 8,88 km2, 1.286 m alt, 141 hab (2013), (ant: Darnacolleta, fr: Sainte-Léocadie). Situat a l'esquerra del riu d'Er, afluent per l'esquerre del Segre, al peu de la tossa d'Er, al sud de l'enclavament de Llívia. Comprèn una gran part de la vall del torrent de Lluç, del puig d'Estaca (2.059 m alt) fins més avall del mas Concellabre. Economia agrícola; s'hi cultiven cereals de secà (sobretot blat, i també sègol, civada i ordi) i patates. Important ramaderia de bestiar boví, oví i equí. La població experimenta un lleu augment des del 1962 i viu disseminada. El poble és a l'interfluvi del torrent de Lluç i la riera de la Verneda. L'església parroquial, romànica, conserva un interessant retaule barroc fet per Antoni Peitaví. El terme també comprèn el barri de les Cases d'Amunt, el llogaret de Lluç, el poble de Palau i el mas Concellabre. Ajuntament (en francès) -Inici página Turisme (en castellà) - Informació

77 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca de l'Alt EmpordàSanta Llogaia d'Àlguema  (Alt Empordà Municipi: 1,87 km2, 42 m alt, 339 hab (2015). Situat al centre de la depressió empordanesa, a la dreta del riu Manol (en part límit septentrional del terme) i del seu afluent, la riera d'Àlguema, al sud de Figueres. El territori és pla i l'agricultura ocupa pràcticament tot el petit terme, els conreus són fonamentalment de secà: s'hi conreen cereals (blat, moresc, civada i ordi) i vinya. El regadiu aprofita aigües derivades de l'Àlguema i produeix hortalisses. La cria de bestiar boví i porcí i l'avicultura complementen l'economia. Indústria de materials de la construcció. El poble és a l'esquerra de la riera d'Àlguema; destaca l'església parroquial de Santa Llogaia, que fou possessió del monestir de Ripoll. Comprèn el veïnat del Pont del Príncep. Àrea comercial de Figueres. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades

78 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Santa Llogaia del Terri  (Cornellà del Terri, Pla de l'Estany Poble dins l'antic terme de Sant Andreu del Terri, situat a l'esquerra del Terri. L'església parroquial és dedicada a santa Llogaia. El seu terme formà part de la baronia de Vilademuls. A mitjan s XIX era municipi independent, que fou unit al de Sant Andreu del Terri i n'esdevingué cap fins el 1976 que fou unit a Cornellà.

79 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Santa Llúcia  (Dénia, Marina Alta Caseria, a 2,5 km de la ciutat, al voltant de l'ermita de Santa Llúcia.

80 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Santa Llúcia  (la Jonquera, Alt Empordà Veure> Sant Miquel de Solans.

81 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Inici páginaSanta Llúcia, castell de  (Cànoes, Rosselló Antic castell, al voltant del qual es bastí el poble.

83 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Santa Llúcia de Galobardes  (Prats de Lluçanès, Osona Veure> Santa Llúcia de Quer.

84 ILLES BALEARS - HISTÒRIA

Santa Llúcia de Manacor  (Manacor, Mallorca Oriental Antiga ermita, al sud de la ciutat, al cim del puig de Santa Llúcia, anomenat així d'antic. El 1652 ja hi havia una casa on els jurats volien establir una escola de gramàtica; del 1750 al 1773 s'hi establiren els ermitans de Sant Pau (que li donaren el nom d'ermita de la Concepció).

85 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Santa Llúcia de Mancor  (Mancor, Mallorca Septentrional Santuari, al nord de la vila, dominant la vall. L'església, esmentada ja el 1275, és una de les més antigues de l'illa. El 1603 fou donada al municipi de Selva; durant alguns any hi hagué ermitans. Fins el 1925, any de la segregació de Mancor, tingué lloc un pelegrinatge anual del poble de Selva en compliment d'una promesa feta pels jurats.

86 CATALUNYA - HISTÒRIA

Santa Llúcia de Mur  (Guàrdia de Noguera, Pallars Jussà)  Despoblat, dins l'antic terme de Mur. El priorat de Santa Llúcia de Mur, dependent de la col·legiata de Mur, consta des del 1162 i era regit pel canonge cambrer de la col·legiata, que tenia la cura d'ànimes de la parròquia. En la seva església es reuniren al s XIV algunes assemblees sinodals de les esglésies de la pabordia o terreny exempt de Mur.

87 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Santa Llúcia de Paüls  (la Torre de Cabdella, Pallars Jussà Església romànica, a la vall Fosca, dins l'antic terme de Paüls de Flamicell, entre aquest poble i el Flamicell.

88 CATALUNYA - HISTÒRIA

Inici páginaSanta Llúcia de Puigmal  (Sant Joan de les Abadesses, Ripollès Antic poble i parròquia, situat a l’extrem oriental del terme, a la vall de Bianya, a la capçalera de la riera de Santa Llúcia de Puigmal, que neix a ponent del coll de Sentigosa i aflueix, per l’esquerra, juntament amb la riera del Ferró, a la de Sant Ponç d’Aulina. Existia ja el 890 i passà després a ésser propietat del monestir de Sant Joan. El 1165 es reedificà i consagrà l’església, que encara es conserva. Des del s XV fou sufragània de Sant Julià de Vallfogona, i actualment depèn de Sant Joan de les Abadesses.

89 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Santa Llúcia de Quer  (Prats de Lluçanès, Osona)  Església de l'antic castell de Quer (o de Galobardes).

90 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Santa Llúcia de Rajadell (Bages)Santa Llúcia de Rajadell  (Rajadell, Bages)  Petit monestir de canongesses agustinianes, establert a mitjan s XIV a la capella de Santa Llúcia (prop del mas Forn), a la vora de la riera de Rajadell, aigua avall del poble i castell de Rajadell. La comunitat es reuní vers el 1275 a la capella de Sant Miquel de la Maçana, del mateix municipi, i el 1304 un grup de canongesses anà a fundar el convent de Santa Caterina, a l'horta de la vila de Cervera, mentre que la resta passava poc després a la capella de Santa Llúcia, de protectorat del senyor del castell de Rajadell. El 1374 el bisbe de Vic donà un decret de reforma per al monestir de Santa Llúcia de Rajadell i per al de Cervera, que hom considerava filial seu. A la fi del s XV ja no tenia comunitat. L'església conserva una part romànica, ensems amb un tros de nau gòtica, molt més gran, del s XIV.

91 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaSanta Llúcia de Sobremunt  (Sobremunt, Osona)  Ermita (952 m alt), enlairada als relleus que separen el Lluçanès de la plana de Vic. Fou bastida el 1407, sota l'advocació de Santa Llúcia i Santa Quitèria, i refeta el 1720. És molt popular a la comarca. Ha estat anomenada erròniament Santa Llúcia de Quer.

92 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Santa Llúcia de Tragó  (Peramola, Alt Urgell Veure> Tragó de Segre.

93 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Santa Llúcia de Trenteres  (Santa Pau, Garrotxa Caseria, al nord-est del volcà de Santa Margarida de la Cot. El santuari de Santa Llúcia, que depèn de la parròquia de Santa Pau, era dedicat abans a sant Simplici i a sant Eudald; s'hi celebra un aplec anual.

94 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Santa Llúcia Sacosta  (Girona, Gironès Altre nom de la parròquia de Santa Eulàlia de Costa.

82 CATALUNYA-ARAGÓ - HISTÒRIA

Santa Lucia, marquesat de  (Sicília, Itàlia)  Títol concedit el 1700, pel darrer dels Àustria hispànics al regne de Sicília, al senador Ponç de Vallguarnera i de Santacoloma, nét del primer príncep de Vallgornera.

Anar a: Santa Cri ] [ Santa Eug ] [ Santa Eul ] [ Santa Eulària ] [ Santa Fe de S ]  [ Santa Ll ]Inici página

A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Logo de Dades dels Països CatalansEntrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ BlocContactar amb Dadescat

© 2006-2016 Associació Sense Límits / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons

Sense Límits a Internet: Sense Límits / Alt Camp Info / Directori Alt Camp / Masia Virtual -