A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Inici ] Entrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ Bloc ]              Contactar amb Dadescat

Anar a: Santa M ] [ Santa Magd. de R ] [ Santa Marg. d ] [ Santa Maria ] [ Santa M. d'Ar ] [ Santa M. de C ]

Estimar el país on es viu i treballa és un acte d'agraïment a la seva història. (Ramon Piera)

1 CATALUNYA - HISTÒRIA

Santa Madrona  (Barcelona, Barcelonès Antiga església de la muntanya de Montjuïc, construïda al tombant del s XV i l'inici del XVI, on es veneraven les relíquies d'aquesta santa barcelonina. Inicialment pertangué al monestir de Sant Pau del Camp, però el 1564 s'uní al monestir de Jesús, els religiosos del qual s'hi instal·laren temporalment. En 1576-78 s'hi establiren els caputxins, i el 1582 els servites; també intentaren d'establir-s'hi els recol·lectes i els augustinians; després d'una estada interina dels trinitaris (1618), passà als caputxins (1619). Desaparegué amb el setge del 1640; reedificada en 1661-64, fou aterrada definitivament durant la guerra de Successió. En record seu, al s XIX hom donà el seu nom a una parròquia del Poble Sec.

2 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaSanta Magdalena  (Palau-solità i Plegamans, Vallès Occidental Església i caseria, a la dreta de la riera de Caldes, al sud del poble.

3 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Santa Magdalena  (Garcia, Ribera d'Ebre Santuari, al nord del terme, al vessant meridional de la serra del Tormo.

4 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Santa Magdalena  (Aiguaviva, Gironès)  Veure> Temple de Santa Magdalena, el.

5 CATALUNYA - HISTÒRIA

Santa Magdalena  (Terrades, Alt Empordà Antiga ermita (537 m alt), situada al cim de la serra de Santa Magdalena, al sector nord-oest del terme.

6 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Santa Magdalena, riu de  (Pallars Sobirà Veure> el Romadriu.

7 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Santa Magdalena de Bell-lloc  (Tarragona, Tarragonès)  Antic monestir benedictí i després de monges clarisses o damianites, situat a l’oest de la ciutat, prop de la necròpolis romano-cristiana. Fou erigit per l’arquebisbe Bernat de Tort, que el 1155 el cedí al monestir de Sant Pere de Besalú. La comunitat ja hi era el 1159 i hi subsistí fins als volts del 1250. En aquest convent se celebraren els anys 1227, 1233 i 1237 els capítols de la Congregació Claustral Tarraconense. Abandonat, per raons desconegudes, pels benedictins, s’hi reuní abans del 1255 una comunitat de monges franciscanes clarisses, que el 1270 ja s’havien traslladat al lloc on hi hagué el convent de Santa Clara de Tarragona, a causa de la insalubritat del lloc. Després es convertí en santuari, on tenien la seva seu les confraries dels cordellers i després la dels hortolans. Una visita del 1618 diu que tenia una església de tres naus amb un claustre al seu costat al qual donaven lesInici página habitacions monacals. Fou del tot destruït el 1643 a conseqüència de la guerra dels Segadors.

8 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Santa Magdalena de Cambrils  (Vallfogona de Ripollès, Ripollès Santuari (1.547 m alt), situat a la serra de Santa Magdalena o de Cambrils, al sector meridional del terme, continuada vers l'oest per la serra de Milany. El santuari existia ja el 1326 i fou ampliat amb una hostatgeria al s XVII. S'hi venera una antiga imatge gòtica d'alabastre de Santa Magdalena.

9 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Santa Magdalena de l'Estela  (Piera, Anoia)  Església, situada prop del mas Martí. Existia ja el 1285 com a capella ermitana. Fou reconstruïda el 1596, i de nou es trobava ruïnosa i abandonada el 1872.

10 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Santa Magdalena de Maià  (Maià de Montcal, Garrotxa)  Santuari, a l'antic priorat de Jonqueres.

11 CATALUNYA - HISTÒRIA

Santa Magdalena de Malosa  (Sant Jaume de Frontanyà, Berguedà Antiga església, esmentada el s XV.

12 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Santa Magdalena de Montpalau  (Argelaguer, Garrotxa)  Església de l'antic castell de Montpalau.

13 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Santa Magdalena de Montpeller  (Xàtiva, Costera)  Antic monestir de donades i deprés de cistercenques, construït sobre l’antiga aljama jueva de la ciutat el 1320. El monestir fou fundat inicialment a Alzira (Ribera Alta) el 1273, amb la protecció de Jaume I, amb monges vingudes del Montsant, sota el nom de Santa Magdalena de Montpeller. Les monges, inicialment donades, es transformaren aviat en cistercenques sota la protecció de l’abat de Valldigna. El 1320, ja cistercenques, es traslladaren a l’antiga aljama de Xàtiva, on continuaren amb el mateix nom sota el règim d’una abadessa. La comunitat era formada per 13 monges. A la fi del s XVI hi hagué oposicions i tibantors perquè les monges es negaven a acceptar la clausuraInici página disposada pel concili tridentí, que acabaren amb la dissolució de la comunitat vers el 1575. El 1580 el seu edifici fou ocupat pels monjos de Simat.

14 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Santa Magdalena de Noves  (Camós, Pla de l'Estany Església, situada a l’esquerra de la riera de Matamors, als vessants de la serra de Santa Magdalena (245 m alt). És un petit edifici d’origen romànic molt modificat; conserva un retaule de Santa Magdalena, de la primera meitat del s XVI, on figuren a la predel·la sant Pere i sant Pau. Ja existia l’any 1172.

15 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI

Situació de la comarca del Baix MaestratSanta Magdalena de Polpís  (Baix Maestrat Municipi: 66,55 km2, 123 m alt, 810 hab (2015), (o de Pulpis). Situat als vessants de les talaies de la vall de la rambla d'Alcalà, accidentat a est per la serra d'Irta. La meitat del terme és territori improductiu, al sector muntanyòs, és ocupat per bosc i matollar. Agricultura totalment de secà; els conreus més estesos són els de garrofers i d'oliveres, seguits de fruiters de secà i els cereals. Bestiar de llana, avicultura. Indústria (proximitat de Benicarló i Peníscola). Pedreres. El poble és a la dreta de la rambla d'Alcalà, al peu del turó on hi ha les restes de l'antic castell. L'església parroquial és de la segona meitat del s XIX. El terme comprèn també el barri de l'Estació. Àrea comercial de Castelló de la Plana. Ajuntament

16 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Santa Magdalena de Puigbarral  (Terrassa, Vallès Occidental Església d'origen medieval, dins l'antic terme de Sant Pere de Terrassa, a la dreta del torrent de Banyeres, límit amb el municipi de Sabadell.

17 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Santa Magdalena de Ribalera  (Farrera, Pallars Sobirà Santuari i antic hospital, al límit amb els antics termes d'Anserall i Montferrer de Segre (Alt Urgell), a la Ribalera, a la dreta del Romadriu. És situat al centre del bosc de Santa Magdalena, que té més de 20 km de llarg, és poblat de pins, avets i bedolls i té unaInici página superfície de 8.000 ha.

18 CATALUNYA - HISTÒRIA

Santa Magdalena de Soriguera  (la Pobla de Lillet, Berguedà Antiga església, desapareguda.

19 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Santa Magdalena de Talló  (Bellver de Cerdanya, Baixa Cerdanya)  Poble (1.275 m alt), al sud de la vila, al peu del coll de Pendís.

20 CATALUNYA NORD - HISTÒRIA

Santa Magdalena de Veda  (Sureda, Rosselló Antiga església romànica (ant: de Vesa), molt malmesa, al sud del terme, a l'esquerra de la riera de la Font de l'Orri (l'antiga aigua de Vesa), a l'aiguabarreig amb la riera de les Moixoxes. És esmentada ja el 1143.

21 CATALUNYA - HISTÒRIA

Santa Magdalena de Vilarestau  (Centelles, Osona Antiga parròquia, després sufragània de la de Santa Coloma de Centelles, situada al pla de la Garga. Fou dotada el 1094 i consagrada el 1097; aleshores era dedicada a Santa Maria. El 1868 el seu territori s’uní a la parròquia de Sant Martí de Centelles. És arruïnada des del s XIX.

22 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Santa Magdalena del Coll  (la Vall de Bianya, Garrotxa Església (784 m alt), a l'antic terme de la Vall del Bac (de la parròquia del qual depèn), enlairada als vessants septentrionals de la serra de Malforat, al vessant dret de la vall del Bac. Prop seu hi ha la masia del Coll.

23 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Santa Magdalena del Mont  (la Vall d'En Bas, Garrotxa Santuari, dins l'antic terme de Sant Privat d'En Bas, situat als vessants nord-orientals del Puigsacalm, prop del santuari de les Olletes. Havia estat un antic priorat de canonges regulars augustinians, dedicat a sant Corneli i a santa Magdalena, esmentat ja a la fi delInici página s X, que protegiren els comtes de Besalú i després els vescomtes de Bas, i que fou abandonat al s XVI. L'església conserva algun element del primitiu edifici romànic, però fou modificada al s XVIII.

24 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Santa Magdalena del Puig (Inca, Mallorca)Santa Magdalena del Puig  (Inca, Mallorca Septentrional Santuari, situat al puig d’Inca, prop de la ciutat. L’actual església fou erigida al s XVI i renovada en moltes ocasions; és envoltada d’un casal que fou convent, residència de donats i escola. Existia ja a la fi del s XIII; el 1308 era regit per un donat, i així continuà fins el 1402, que s’hi establí una comunitat femenina, que hi subsistí pocs anys. Vers el 1490 s’hi instal·là una comunitat de clarisses urbanianes, que fou reemplaçada per jerònimes el 1530. La nova comunitat hi residí només quatre anys. Després la casa de l’ermità es destinà exclusivament a col·legi, funció que ja tenia el 1494 quan hi residien, en una part de l’edificació, les clarisses urbanianes. L’escola era regentada per un sacerdot, que era a la vegada custodi de la capella i tenia mestres seglars que ensenyaven humanitats. Funcionà fins al principi del s XVIII, època en què l’ermita tornà a ésser regentada per...  Segueix... 

25 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Santa Magdalena d'Inca  (Inca, Mallorca Septentrional Veure> Santa Magdalena del Puig.

26 CATALUNYA - HISTÒRIA

Santa Magdalena d'Ulldemolins (Priorat)Santa Magdalena d'Ulldemolins  (Ulldemolins, Priorat Antiga ermita. Refugi d'ermitans a mitjan segle XVI, igual que les veïnes de Santa Maria, Santa Bàrbara, Sant Bartomeu i la de Loreto. Fou reedificada i ampliada vers el 1576 amb l'íntent d'establir-hi una comunitat monàstica. El 1579 s'hi volgueren establir dos monjos basilians; però els jurats d'Ulldemolins denegaren el permís al·legant la pobresa del lloc. A l'inici del segle XVII una altra volta ho intentà una comunitat de carmelitans descalços, sense aconseguir-ho. Per la seva grandària és anomenada laInici página catedral del Montsant.

27 ILLES BALEARS - MUNICIPI

Situació de l'illa de MallorcaSanta Margalida  (Mallorca Septentrional Municipi: 86,51 km2, 113 m alt, 11.672 hab (2015). Situat al nord de l'illa, al sector nord-est des Pla, al litoral de la badia d'Alcúdia, al sud de l'albufera del mateix nom. L'agricultura és l'activitat econòmica bàsica (es conrea gran part del territori municipal). Predomini absolut del secà sobre el regadiu; els conreus més estesos són els cereals i les lleguminoses, seguits dels conreus arborescents (garrofers i ametllers). Ramaderia (bestiar boví i oví). Aviram. Pedreres de marès. Escassa activitat industrial: indústria alimentària (licors i conserves vegetals), de materials de la construcció i derivada de la fusta. També hi té una certa importància el turisme, amb nombrosos establiments hotelers i allotjaments, especialment a Can Picafort, al centre de la badia d'Alcúdia, i Son Serra de Marina. Població en ascens. La vila és situada en un encreuament de camins entre es Raiguer i les serres de Llevant i sorgí al voltant de la parròquia de Santa Margalida, que conserva un notable retable gòtic de la fi del s XIII. A Can Picafort, necròpoli talaiòtica de son Real. Forma part de l'àrea comercial de Palma de Mallorca. Fou el centre de la cavalleria i baronia de Santa Margalida i d'Hero. Ajuntament - Institut

28 ILLES BALEARS - HISTÒRIA

Santa Margalida i d'Hero, cavalleria i baronia de  (Balears)  Jurisdicció senyorial concedida després de la conquesta als comtes d'Empúries. Al s XIV (1379) pertanyia, per meitats, als Santjoan i als Santmartí. Al començament del s XV ambdués meitats foren adquirides pels Safortesa, successors dels Burgués, que ja n'eren feudataris des del segle anterior. Els Safortesa foren comtes de Santa Maria de Formiguera, un dels quals fou el famós Comte Mal.

29 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaSanta Margarida  (Sant Esteve de Palautordera, Vallès Oriental Veure> el Pla de Santa Margarida.

30 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Santa Margarida  (Palafrugell, Baix Empordà)  Caseria, al sud-est de la vila, prop del camí de Calella de Palafrugell. El nucli principal és format per un grup de masies, amb dues torres de defensa, centrades per l'antic mas de Santa Margarida, de la família Borrull (s XV), remences, un membre de la qual rebé de Ferran II el privilegi de generositat. Passà per enllaç al s XVIII als Veí.

31 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Santa Margarida, torre de  (Barcelona, Barcelonès Masia, dins el terme de Santa Creu d'Olorda, on hi hagué el primitiu monestir de Valldonzella.

32 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Santa Margarida de Bagergue  (Salardú, Vall d'Aran Santuari de l'antic mun. de Bagergue, al nord del poble, a la ribera d'Era Lana.

33 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Santa Margarida de Bescanó  (Bescanó, Gironès Santuari, dins l'antic terme de Vilanna, de la parròquia del qual depèn.

34 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Santa Margarida de Bianya  (la Vall de Bianya, Garrotxa Poble, de caràcter disseminat, al vessant dret de la vall de Bianya, a la dreta de la petita vall de Santa Margarida, afluent seva, al peu de la serra de Sant Miquel del Mont. És centrat per l’església parroquial de Santa Margarida, d’origen romànic (conserva l’absis i la torre del campanar). Esmentada ja el 858, quan Guifré de Besalú la cedí al monestir de Ridaura. Al s XIII en tenia la jurisdicció el prior de Sant Joan les Fonts.

35 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaSanta Margarida de Cabagès  (Vidrà, Ripollès Església, situada prop del mas Pujol, a la capçalera del riu Ges (Cabagès o Cap de Ges és el nom d’una antiga vil·la rural esmentada el 960). Fou erigida vers el 1120 com sufragània de la parròquia de Vidrà, i després d’una època d’independència (s XII-XIV) tornà a supeditar-se a Vidrà. La categoria religiosa passà a Santa Llúcia de Siuret, erigida en parròquia el 1878. Conserva l’edificació romànica, restaurada i oberta de nou al culte el 1975.

36 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Santa Margarida de Claramunt  (la Pobla de Claramunt, Anoia Església del castell de Claramunt. Fou bastida després del 1463, quan el primitiu castell i església (inicialment de Santa Maria, amb tres naus i tres absis, les restes de la qual encara es conserven) foren destruïts. Fou, com l’anterior, parroquial del lloc fins el 1603. S'hi celebra un aplec el primer de maig.

37 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Santa Margarida de Colldares  (Prats de Molló, Vallespir Veure> Colldares, hospital de.

38 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Santa Margarida de Crestatx  (sa Pobla, Mallorca Septentrional Veure> Crestatx.

39 CATALUNYA - HISTÒRIA

Santa Margarida de la Cot  (Santa Pau, Garrotxa Antic volcà (682 m alt) de la regió volcànica d'Olot, al pla de la Cot, a ponent de la vila. És un dels més importants del sector, i la seva extensa boca té uns 2.000 m de perímetre. Al mig del pla format pel cràter hi ha l'església de Santa Margarida, d'origen romànic, sufragània de la de Sant Miquel Sacot.

40 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Inici páginaSanta Margarida de Molars  (el Voló, Rosselló Veure> Molars.

41 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca d'AnoiaSanta Margarida de Montbui  (Anoia Municipi: 27,62 km2, 316 m alt, 9.648 hab (2015). Situat a la conca d'Òdena, en un terreny accidentat per petits turons modelats en els margues, a la riba dreta del riu Anoia, al sud-est d'Igualada. La principal activitat econòmica era l'agricultura, totalment de secà, però la proximitat de la ciutat d'Igualada ha afavorit el teixit industrial; els principals conreus són els de cereals, vinya, olivera i ametllers. Ramaderia porcina i avicultura. Indústria tèxtil i metal·lúrgica. Notable ascens demogràfic a partir del 1950, any en que començà a integrar-se a l'aglomeració d'Igualada; els decennis posteriors el creixement fou espectacular. Des del 1981 el cap municipal és Sant Maur. El poble és troba al sector oriental del terme; l'església de Santa Margarida fou bastida el 1614. El municipi comprèn, a més, l'antiga quadra i poble del Saió, els veïnats del Colldelguix, can Vila-seca i can Vidal i el santuari marià (s X) de la Tossa de Montbui, el millor exemplar preromànic de tres naus que resta a Catalunya. Àrea comercial d'Igualada. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades - Escola Antoni Gaudí

42 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Santa Margarida de Vallors  (Sant Hilari Sacalm, Selva)  Poble, a l'extrem oriental del terme. S'estén per un territori molt accidentat, on neix la riera de Vallors, afluent de capçalera de la riera de Santa Coloma. El lloc existia ja el 886. L'església de Santa Margarida, consagrada el 1183, fou refeta al s XVIII. Pertany a la seva demarcació el santuari del Pedró.

43 CATALUNYA - HISTÒRIA

Inici páginaSanta Margarida de Vilanera  (Roses, Alt Empordà)  Antic monestir de monges benedictines. Erigit el 1328 prop de l'estany de Santa Margarida. Decaigué molt a causa de la Pesta Negra del 1348, i el 1368 les tres úniques monges s'uniren amb les de Sant Joan de l'Erm i les de Matella. Al s XV es fusionà amb el monestir de Sant Daniel de Girona.

44 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Santa Margarida de Vinyoles  (les Llosses, Ripollès Santuari (1.206 m alt), situat al cim de la serra de Santa Margarida, que limita pel sud la vall de les Llosses. Existia ja el 1324, i sembla que era la primitiva capella del castell de la Guàrdia de Ripoll, que es trobava al peu de la capella. El 1854 s'edificà l'església actual.

45 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Santa Margarida del Penedès  (Santa Margarida i els Monjos, Alt Penedès Poble, centrat per l'església parroquial de Santa Margarida, a l'esquerra del riu de Foix, al sector oriental del terme.

46 CATALUNYA - HISTÒRIA

Santa Margarida del Viver  (Cabrera de Mar, Maresme)  Antiga església, vora la costa. És esmentada el 1025 com a dedicada a sant Cebrià; l'actual dedicació ja consta el 1258. El 1350 hi havia una comunitat de donades. Al començament del s XX encara s'hi celebrava un aplec. Les restes romàniques han estat desmuntades recentment a fi de tornar a refer la capella al mateix paratge.

47 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca de l'Alt PenedèsSanta Margarida i els Monjos  (Alt Penedès Municipi: 17,19 km2, 161 m alt, 7.332 hab (2015). Situat a la vall del Foix, al sud de la comarca, al límit amb el Garraf i el Baix Penedès. L'agricultura és bàsicament de secà (cereals, vinya i oliveres); el regadiu, que aprofita aigua de pous, és molt localitzat i produeix hortalisses. Avicultura i cria de porcs. Indústria paperera, de materials per a la construcció i metal·lúrgica. Població en ascens. El cap municipal és el poble delsInici página Monjos. Casal medieval fortificat de Penyafort, amb església barroca. El municipi comprèn, a més, els barris del Pla de l'Estació, Santa Margarida del Penedès, la Ràpita i la Bleda, els veïnats de Cal Rubió, Cal Salines, Cerdanyola, Mosqueroles, l'antic poble d'Espitlles, la caseria de la Sanabra, l'antic castell i monestir de Penyafort i el santuari de Penafel. Àrea comercial de Vilafranca del Penedès. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades - Biblioteca - Institut El Foix - Fira RemeiArt

48 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Santa Maria  (Castellfollit del Boix, Bages Caseria (701 m alt), aturonat al sud-oest del poble.

49 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Santa Maria  (Santa Eulària del Riu, Eivissa Vénda, a la parròquia de Santa Gertrudis de Fruitera.

50 CATALUNYA - HISTÒRIA

Santa Maria, baronia de  (Catalunya Títol concedit el 1717 a Francesc de Litala, veí de Barcelona.

51 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Santa Maria, colònia  (Ripoll, Ripollès)  Colònia tèxtil (filatures de cotó), a la dreta del Ter, uns 3 km aigua avall de la vila. Fou fundada vers el 1890 per Bonaventura Grases, que el 1922 vengué la fàbrica a l'empresa SA Pentinet i Filatures de Llana (SAPHIL). L'església de Santa Maria ha donat nom al lloc (popularment hom l'anomena el Roig). Formà part de l'antic terme de la Parròquia de Ripoll.

52 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Santa Maria, torrent de  (Anoia / Segarra Afluent de capçalera de l'Anoia (o riera de la Joncosa), que neix al límit dels municipis de Talavera i d'Argençola, i després de passar per Porquerisses i Santa Maria del Camí s'uneix al seu col·lector entre Copons i Jorba.

53 CATALUNYA - HISTÒRIA

Inici páginaSanta Maria d'Agost, combat de  (prop de Besalú, Garrotxa, 15/ago/1285)  Fet d'armes entre les tropes de Pere II el Gran i un esquadró de l'exèrcit francès que Felip III de França havia intorduït al Principat amb motiu de la Croada contra Catalunya. L'atac francès, iniciat a trenc d'alba i després de l'èxit inicial assolit contra un grup de peons, fou rebutjat pels cavallers catalans, dirigits pel mateix rei, que fou a punt d'ésser traspassat per una arma enemiga.

54 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Santa Maria d'Aguiló  (Santa Coloma de Queralt, Conca de Barberà Veure> Aguiló.

55 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Santa Maria d'Agulló  (Perpinyà, Rosselló Veure> Agulló.

56 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Santa Maria d'Aigüesvives  (Alzira / Carcaixent, Ribera Alta Veure> Aigüesvives, convent d'.

57 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA

Santa Maria d'Alaó  (Sopeira, Ribagorça Veure> Alaó.

58 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Santa Maria d'Albà  (Aiguamúrcia, Alt Camp Veure> Albà, l'.

59 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Santa Maria d'Almatà  (Balaguer, Noguera Veure> Almatà.

60 CATALUNYA - HISTÒRIA

Inici páginaSanta Maria d'Almenar  (Almenar, Segrià Antic terme despoblat, centrat per l'antiga torre de Santa Maria; la sèquia de Santa Maria d'Almenar deriva del canal de Pinyana i rega les terres del municipi properes a la Noguera Ribagorçana.

61 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Santa Maria d'Amer  (Amer, Selva Veure> Amer, monestir d'.

62 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Santa Maria d'Àneu  (la Guingueta d'Àneu, Pallars Sobirà) Veure> Àneu.

63 CATALUNYA - HISTÒRIA

Santa Maria d'Anglès  (Cellera de Ter, Selva Antic nom de la parròquia.

64 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Santa Maria d'Arenys  (Maresme Veure> Arenys de Mar.

65 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Santa Maria d'Arles  (Arles, Vallespir Veure> Arles, monestir d'.

66 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Santa Maria d'Artà  (Artà, Mallorca Oriental Veure> Bellpuig.

67 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Santa Maria d'Avià  (Avià, Berguedà)  Església i antiga parròquia, al sud-est del poble. De construcció romànica, en procedeix el famós frontal d'Avià.

68 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Santa Maria de Banyeres  (Banyeres del Penedès, Baix Penedès Veure> Banyeres, priorat de.

69 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaSanta Maria de Barberà  (Vallès Occidental Veure> Barberà del Vallès

70 CATALUNYA - HISTÒRIA

Santa Maria de Barberà, marquesat de  (Catalunya Títol concedit el 1702 a Josep Galceran de Pinós i de Rocabertí, senyor de Santa Maria de Barberà. Passà als Sarriera, aleshores comtes de Solterra.

71 CATALUNYA - HISTÒRIA

Santa Maria de Bell-lloc  (Besalú, Garrotxa Antiga església. Esmentada ja el 998, extramurs, des del s. XIII fou anomenada de Bell-lloc. Fou derrocada al començament del s. XIX i al seu solar hom bastí el casal Viader.

72 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Santa Maria de Bell-lloc  (Santa Coloma de Queralt, Conca de Barberà Església als afores de la vila. Entre el 1270 i el 1321 fou monestir de deodonats. El 1335 s'hi instal·laren pares mercedaris, fins a l'exclaustració del 1835. En resta una interessant església gòtica, amb un portal romànic, del tipus lleidatà, construïda vers l'any 1230. En una capella lateral hi ha el panteó dels Queralt, amb un valuós sarcòfag esculpit el 1370 per Pere Aguilar, de Lleida, i Pere Ciroll, de Santa Coloma de Queralt.

73 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Santa Maria de Bellpuig  (Artà, Mallorca Oriental Veure> Bellpuig.

74 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Santa Maria de Bellpuig  (Os de Balaguer, Noguera Veure> Bellpuig de les Avellanes.

75 ILLES BALEARS - HISTÒRIA

Santa Maria de Bellver  (Sant Llorenç des Cardassar, Mallorca Oriental Antiga parròquia, fundada, probablement, el 1236 pel paborde de Tarragona Ferrer Pallarès a l'indret de l'antiga alqueria, d'època musulmana, anomenada Bellver arran de la conquesta. És probable que la primitiva església fos a l'actual possessió de son Vives. Més endavant, la parròquia fou agregada a Manacor, fins que se'n segregà de nouInici página administrativament el 1892 i eclesiàsticament el 1913.

76 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Santa Maria de Bellver  (Font-rubí, Alt Penedès Barri del municipi (o de Font-rubí), al nord-est de Guardiola de Font-rubí, centrat per l'església parroquial de Santa Maria (s XVIII).

77 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Santa Maria de Benifassà  (Baix Maestrat Veure> Benifassà.

78 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Santa Maria de Besalú  (Besalú, GarrotxaVeure> Besalú, monestir de (abadia benedictina).

98 CATALUNYA - HISTÒRIA

Santa Maria de Besalú (Garrotxa)Santa Maria de Besalú  (Besalú, Garrotxa)  Canònica augustiniana, filial de Sant Ruf d'Avinyó, creada a l'església del castell comtal de Besalú pel comte Bernat II de Besalú el 1086, quan volgué reformar l'antiga canònica aquisgranesa de Santa Maria de Besalú. Una sèrie de dificultats inicials retardaren l'establiment definitiu de la nova comunitat fins el 1114, que el comte de Barcelona i el bisbe de Girona els confirmaren la possessió de l'església del castell. A mitjan s XII reedificaren l'església del castell, de la qual resta la capçalera, amb tres absis i el transsepte, rica d'ornamentació escultòrica. La desaparició de l'antiga canònica de Santa Maria la Vella féu que la nova casa n'heretés els antics béns, entre aquests l'església parroquial de Sant Vicenç, refeta també al s XII. La comunitat de Besalú tingué força vitalitat als s XII i XIII; al segle següent inicià un període d'estancament, que acabà amb la secularització del 1592. El bisbe de Girona...  Segueix... 

80 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca d'OsonaSanta Maria de Besora  (Osona Municipi: 24,73 km2, 866 m alt, 158 hab (2015). Situat al sector septentrional de la comarca, en un terreny muntanyós, accidentat pels darrers contraforts occidentals de la serra de Santa Magdalena, al nord de la serra de Bellmunt, al límit amb el Ripollès. Gran part del terme municipal és ocupat per boscos de pins, roures i faigs. Agricultura de secà: cereals i farratges. Bestiar boví, oví i porcí; aviram. Petita indústria. Al poble destaquen lesInici página restes del castell de Besora (conegut des del 875) i l'església parroquial de Santa Maria (originàriament romànica i desmantellada el 1838 pels reialistes i reconstruïda posteriorment). Al terme s'hi troben el poble del Pla de Teià (cap del municipi), els veïnats dels Bevís i del Mir i notables masies, com el mas i l'església pre-romànica de Sant Moi o Sant Mus. Formà part de l'àrea comercial de Vic. Ajuntament - Estadístiques - Consulta dades - Escola

81 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Santa Maria de Bonrepòs  (la Morera de Montsant, Priorat Veure> Bonrepòs.

82 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Santa Maria de Cadins  (Salt, Gironès Comunitat cistercenca femenina, originada al monestir de Cadins, traspassada a Santa Susanna del Mercadal, de Girona, el 1492, i instal·lada a Salt el 1944.

83 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Santa Maria de Camós  (Camós, Pla de l'Estany Poble, al sud de Sant Vicenç de Camós. L'església parroquial era romànica; fou renovada totalment el 1906. A causa de l'altar de Santa Teresa, que hom hi venerava, consagrat el 1658 pel dominicà pare Vidala, la parròquia era també coneguda per Camós de Santa Teresa. Havia estat sufragània de Sant Vicenç.

84 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Santa Maria de Cap d'Aran  (Tredós, Vall d'Aran Veure> Cap d'Aran.

85 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Santa Maria de Càrcer  (Torroella de Montgrí, Baix Empordà Veure> Càrcer.

86 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Santa Maria de Cardós  (Pallars Sobirà Veure> Ribera de Cardós.

87 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaSanta Maria de Caselles  (Fonollosa, Bages Veure> Caselles, pabordia de.

88 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Santa Maria de Casserres  (Casserres, Berguedà Veure> Santa Maria de l'Antiguitat.

89 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Santa Maria de Castellfollit  (Castellfollit de Riubregós, Anoia)  Veure> Santa Maria del Priorat.

90 CATALUNYA - HISTÒRIA

Santa Maria de Cervelló  (Cervelló, Baix Llobregat Antiga església del castell de Cervelló, parroquial (dedicada primitivament a sant Esteve), situada prop del castell, 1 km al sud del poble. Existia el 912, i primitivament era també dedicada a la santa Creu. Fou reparada i consagrada de nou el 1231. És un edifici romànic, de tradició llombarda, primitivament amb tres absis de disposició trilobulada, ampliada al s XV amb altars laterals. Vers el 1230 hom construí un campanar gòtic sobre el cimbori. Fou abandonada com a parròquia en construir-se la nova església de Sant Esteve al poble (1890-1910), i es restaurà l'antiga església, que es dedicà a santa Maria dels Socors, filla dels senyors de Cervelló.

91 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Santa Maria de Cervià  (Cervià de Ter, Gironès Veure> Cervià, monestir de.

92 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Santa Maria de Clariana  (Mosset, Conflent Veure> Clariana, monestir de.

93 CATALUNYA - HISTÒRIA

Santa Maria de Codony  (Terrades, Alt Empordà Antiga església. Es trobava ruïnosa a mitjan s XV.

94 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Inici páginaSanta Maria de Corbiac  (Mosset, Conflent Veure> Corbiac, monestir de.

95 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca d'OsonaSanta Maria de Corcó (o l'Esquirol)  (Osona Municipi: 61,77 km2, 693 m alt, 2.150 hab (2015). Situat a mig pendent de l'altiplà de Collsacabra, al límit amb la Garrotxa, al nord-est de Vic. El sector més baix del terme té l'agricultura pròpia de la plana: cereals (blat, civada, sègol), alfals, patates, blat de moro, mentre que el sector més alt i accidentat és cobert de grans boscs (faigs, roures, alzines) i pasturatges. Ramaderia (bestiar boví i porcí) i avicultura. Petita indústria tèxtil. Turisme. El poble es formà a partir de mitjan s XI al voltant de l'antic hostal de l'Esquirol; l'església parroquial fou destruïda el 1936 (excepte el campanar) i refeta després del 1940. Al terme hi ha masies de gran valor arquitectònic i comprèn, també, els pobles de Sant Martí Sescors, Cantonigròs (centre d'estiueig) i Sant Julià de Cabrera, el santuari marià de Cabrera i l'antic lloc de Sant Vicenç Sarriera. Àrea comercial de Vic. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades - Escola El Cabrerès - Club Bàsquet

96 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Santa Maria de Cornellà  (Cornellà de Conflent, Conflent Veure> Cornellà de Conflent, monestir de.

97 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Santa Maria de Costoja  (Montferrer i Castellbó, Alt Urgell Veure> Costoja.

Anar a: Santa M ] [ Santa Magd. de R ] [ Santa Marg. d ] [ Santa Maria ] [ Santa M. d'Ar ]  [ Santa M. de C ]Inici página

A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Logo de Dades dels Països CatalansEntrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ BlocContactar amb Dadescat

© 2006-2016 Associació Sense Límits / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons

Sense Límits a Internet: Sense Límits / Alt Camp Info / Directori Alt Camp / Masia Virtual -