A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Inici ] Entrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ Bloc ]              Contactar amb Dadescat

Anar a:    Santac ]    [ Santag ]    [ Santan ]    [ Santapau, P ]    [ Santas ]    [ Santcliment i ]

Un Estat produeix la corrupció i altres inconveniències, però són pitjor les que produeix el fet de no tenir-ne. (Miquel Bauçà)

1 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Santacana, Jacint  (Barcelona ?, s XVI – s XVII)  Arquitecte. A partir del 1608 continuà les obres del seu germà o pare Jeroni Santacana del convent de la Mercè de Barcelona.

2 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Santacana, Jeroni  (Barcelona ?, s XVI – s XVII)  Arquitecte. Dirigí les obres del convent de la Mercè de Barcelona -actualment convertit en Capitania General- del 1606 al 1608, obres que continuà el seu germà o fill Jacint Santacana.

98 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Santacana, Sebastià  (Catalunya, s XVI - s XVII)  Arquitecte. Construí la capella del Roser de l'església parroquial de Mediona (1597-98) i amplià la capella i la sagristia de la Santíssima Trinitat de la Pobla deInici página Claramunt (1612), on també construí la capella del Roser. Juntament amb Antoni Arbell, aixecà el campanar de l'Arboç del Penedès (1622-27).

3 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Santacana i Armengol, Joan  (el Papiol, Baix Llobregat, 1887 – Madrid, 1983)  Actor. Deixeble d'Enric Borràs. Es dedicà a papers tràgics i de grand-guignol. Treballà en català i en castell, a la península i a l'Amèrica Llatina. Interpretà dos dels seus èxits més destacats -L'idiota i El místic (1926)- al cinema, dirigit per Joan Andreu. El 1968 li fou retut un gran homenatge al Teatre Romea de Barcelona, escenari d'importants èxits seus. Residí a Madrid.

4 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Santacana i Campmany, Francesc  (Igualada, Anoia, 1810 - Martorell, Baix Llobregat, 1896)  Pintor. Fou deixeble de Lorenzale. És autor de quadres d'assumpte religiós, dins la línia dita natzarena. La seva producció és escassa. Resulta important, en canvi, el fet d'haver reunit materials excel·lents, de ceràmica i de decoració arquitectònica, en part provinents de les restes de l'ala renaixentista de la Casa de la Ciutat barcelonina. Amb aquests materials, forma a Martorell, un museu de gran interès, anomenat L'Enrajolada.

5 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Santacana i Mestre, Joan  (Calafell, Baix Penedès, 1948 - )  Arqueòleg. Fou deixeble de J. Maluquer de Motes i de M. Taradell a la Universitat de Barcelona, on es doctorà l'any 1994 i on fou professor de didàctica de les ciències socials. Membre fundador del grup de renovació didàctica Història 13-16 i del Taller de Projectes, Museologia i Patrimoni de la Universitat de Barcelona. És autor de la reconversió en museu de la ciutadella d'Alorda Park (Calafell). Entre les seves publicacions cal destacar Economia, societat i canvi a la Catalunya prehistòrica (1980, amb J. Rovira), L'excavació i restauració del castell de la Santa Creu (1986), El jaciment protohistòric d'Aldovesta (1992, amb M. Mascort i J. Sanmartí) i El poblat ibéric d'Alorda Park (1992,Inici página amb J. Sanmartí).

6 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Santacana i Romeu, Francesc  (Martorell, Baix Llobregat, 1883 – 1936)  Metge. Nét de Francesc Santacana i Campmany. Format a Barcelona. Destacà per les seves activitats en les reformes socials; l'any 1917 fundà el Sindicat Vitícola Comarcal de Martorell per tal de protegir els interessos vitivinícoles de la comarca. En el pati del Sindicat un monument recorda la seva tasca. Continuà l'obra del seu avi: engrandí el museu l'Enrajolada, aportant ceràmiques i altres obres d'art. Impulsà i protegí la Cooperativa Agrícola de Martorell amb seccions de proveïments que resolgueren l'angoixós problema econòmic dels camperols. Gran amant de l'esport, l'any 1930 féu construir una magnífica piscina i en féu ofrena a la vila representada pel Club Natació Martorell.

7 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Santacília  (Catalunya, s XIV)  Veure> Sanctacília (jurista).

8 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Santacília, Berenguer de  (Illes Balears, s XIII – s XIV)  Cavaller. El 1322 fou tramès pel rei Sanç com a ambaixador a Tremissèn.

9 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Santacília i Pacs, Arnau de  (Palma de Mallorca, s XVI – 1615)  Militar. Va ésser mort pel bàndol dels Canavalls, i degut a aixó el seu germà Pere dugué a terme una famosa venjança.

10 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Santacília i Pacs, Pere de  (Palma de Mallorca, 1592 – 1668)  Militar. Un dels caps del bàndol dels Canamunts, a causa de la mort del seu germà Arnau el 1615 pel bàndol contrari dels Canavalls, dugué a terme una famosa venjança -fou responsable de la mort de tres-centes vint-i-cinc persones, segons l’historiador contemporani F.M. de Melo- El 1632, després de la concòrdia entre ambdós bàndols, s’enrolà a l’exèrcit: amb una companyia de cinc-cents homes a expenses seves prengué part a la guerra dels TrentaInici página Anys i es distingí a Nordlingen i a Magúncia. Nomenat després almirall i governador general de cavalleria, combaté a Portugal. Fou nomenat governador de Menorca (1542-45) per impedir la revolta catalana a l’illa i que els francesos hi desembarquessin. Mitificat com a heroi, juntament amb Rocaguinarda figura com a protagonista de la novel·la de M. Angelon Los fueros de Cataluña (1857).

11 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Santacoloma, Francesc Joan de  (Catalunya, s XIV – s XV)  Cavaller i conseller reial. Sembla que provenia de Santa Coloma Sasserra. Passà a Sardenya, on fou capità del cap del Logudor, càrrec que deixà en ésser fet governador i reformador de l'Alguer i del mateix cap (1380-86). Tornà a Catalunya, d'on fou novament enviat a Sardenya amb algunes galeres per a combatre els sards rebels a Arborea (1383). Intervingué en les negociacions amb la jutgessa Elionor i amb Bracaleó Dòria. Nomenat governador de Menorca (1386), fou suspès per raó d'un plet amb Humbert de Fenollar, que al·legava drets al càrrec, però aquest fou restituït a Santacoloma (1391). Fou enviat de Martí I als Arborea novament rebels, però no aconseguí de pacificar-los. Fou lloctinent de Roger de Montcada a Sardenya (1398), on tingué també el feu d'Osilo. Recorregué les costes de l'illa per tal d'impedir l'arribada de reforços de Gènova durant la campanya de Martí el Jove (1408).

12 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Santacruz i Artigues, Francesc  (Barcelona, s XVII - Sant Feliu de Codines, Vallès Oriental, d 1721)  Escultor barroc. Té obres documentades entre el 1673 i el 1697, si bé consta que l'any 1721 encara vivia. Per la coincidència de nom i cognom amb el seu fill i a causa d'informacions contradictòries, és difícil de dilucidar les obres que pertanyen a l'un o a l'altre. Tanmateix, cal atribuir al pare el retaule de Sant Sever de la seu de Barcelona (1681-83), la part inferior del d'Arenys de Mar, la imatge principal del retaule major dels trinitaris, de Barcelona, i del de sant Benet, al monestir de Sant Cugat. També és autor de la imatge de sant Francesc Xavier i de la porta de l'Infant Jesús, a l'església de Betlem de Barcelona (v 1690). Intervingué en la guerra de Successió al costat de l'arxiduc Carles; l'any 1708 fou nomenat arquitecte civil i militar de l'exèrcit amb elInici página grau de sergent major d'infanteria.

13 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Santacruz i Gener, Francesc  (Barcelona, v 1680 - Catalunya, 1730)  Escultor. Fill de Francesc Santacruz i Artigues. L'any 1703 contractà la construcció del retaule major de les monjes jerònimes de Barcelona, la seva primera obra documentada. També esculpí el retaule major de Sant Vicenç dels Horts i, probablement, el de Santa Maria de Llinars. Des del 1707 constà com a capità d'enginyers de l'exèrcit de l'arxiduc Carles i, més tard, fou nomenat escultor de l'arxiduc a Barcelona. Després de la capitulació de la ciutat (1714), desaparegué de la vida artística catalana.

14 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Santaeugènia, Bernat de  (Torroella de Montgrí, Baix Empordà, s XIII – 1269)  Cavaller. Fill de Pere de Torroella, canvià el cognom en fer-se càrrec de l'heretat de Santa Eugènia de Berga. També heretà Torroella de Montgrí en morir (1226) el seu germà gran, Ponç Guillem, sense fills. Participà en la conquesta de Menorca. Després fou present al setge de la ciutat de València, i per aquesta raó va rebre donacions a l'horta de la ciutat. Jaume I el nomenà governador de Mallorca després de la seva conquesta. Es casà amb Beatriu i el succeí la filla Sança. Va voler ésser enterrat a la canònica de Santa Maria d'Ullà.

15 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Josep Vicenç Santafé i LlopisSantafé i Llopis, Josep Vicenç  (València, 1934 - )  Paleontòleg. Alumne de Miquel Crusafont i Pairó, es doctorà a la Universitat de Barcelona (1978) amb una tesi sobre els rinoceronts fòssils del Vallès-Penedès. Juntament amb M.L. Casanovas i Cladellas, fou el primer que inicià l’estudi de les petjades fòssils (icnites) de dinosaures a la península Ibèrica, a la zona d’Arnedo (La Rioja). A partir de l’any 1978 començà l’excavació sistemàtica de restes de dinosaures a la regió de Morella, treballs que han donat lloc a nombroses publicacions, entre les quals destaquen Geología y paleontología de las Capas Rojas de Morella i Morella y su fauna fósil. Aquests treballs s’han estès després a la comarca delsInici página Serrans i a les conques prepirinenques d’Isona i Dellà (Cretaci superior). En aquestes darreres, destaca la troballa d’un nou gènere de dinosaure ornitòpode, el pararabdodont. A més de nombrosos treballs de la seva especialitat, ha publicat també El món dels dinosaures, Els dinosaures i el seu entorn geològic i Los dinosaurios de la Comunidad Valenciana.

16 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Santagaldana  (Ciutadella, Menorca)  Lloc o possessió, situat a cala Santagaldana, entrant ovalat del migjorn de l'illa. És un important centre turístic, amb establiments hotelers.

17 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Santagustí, Joan de  (Lleida, s XV – Còrdova, Andalusia, 1476)  Dominicà, venerat per l’orde com a beat. Professà al convent de Lleida, d’on fou professor de la universitat. Fou elegit tercer vicari provincial dels dominicans observants i gràcies a l’ajut de Joan II aconseguí d’introduir la reforma dominicana al regne de València, on fundà el 1473 el convent de Corpus Christi de Llutxent (Vall d’Albaida), del qual fou el primer prior. Més tard fundà el convent de Sant Onofre, extramurs de València. Predicà a València, a Oriola i, finalment, a Andalusia. S'establí a Còrdova, on fundà la primera confraria del Roser de la regió; hi morí i fou enterrat a l’església del convent de Sant Pau. El 1477 es féu una enquesta sobre la seva vida i començà a ésser venerat sense procés formal de beatificació. El seu culte passà més tard al convent de Lleida.

18 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Santalínea  (País Valencià, s XIV - s XVI)  Família d'orfebres, iniciada per Bernat.

19 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Santalínea, Bartomeu  (País Valencià, s XV)  Orfebre. Potser fill de Bernat Santalínea. Actiu entre el 1412 i el 1449, autor de reliquiari de la Jana (Baix Maestrat) i d'un Sant Miquel a la catedral de València.

20 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Inici páginaSantalínea, Bernat  (Morella, Ports, v 1360 – País Valencià, 1437)  Orfebre. Pertanyia a un llinatge d'artistes. Fou realitzador excel·lent de petites imatges. El 1428 féu una creu d'argent per a la seu de Tortosa, dita popularment dels lleonets.

21 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Santalínea, Gaspar  (País Valencià, s XVI)  Orfebre. Obtingué el grau de mestre al gremi d'argenters de València i s'establí a Morella. Obrà la creu processional de la parròquia d'Ares i la de Vistabella, i, encara, la custòdia de Vinaròs. El seu estil és renaixentista amb elements gòtics.

22 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Santallúcia i Claverol, Romuald  (Lleida, 1881 – 1911)  Eclesiàstic. Publicà alguns estudis sobre llengües orientals, així com el llibre Què es el modernisme?.

23 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Miquel Santaló i ParvorellSantaló i Parvorell, Miquel  (Vilaür, Alt Empordà, 2/des/1888 - Guadalajara, Mèxic, 1/gen/1962)  Polític i pedagog. Estudià a l'Escola d'Estudis Superiors del Magisteri. El 1923 fou elegit diputat de la Mancomunitat. D'ideologia republicana, participà en la fundació d'ERC i en fou nomenat delegat per Girona. Durant la II República fou alcalde de Girona (1931-33), diputat a corts (1931, 1933 i feb/1936), ministre de comunicacions (set-oct/1933) del primer govern de Lerroux i conseller primer (oct/1933-gen/1934) de la Generalitat de Catalunya. Durant la guerra civil ocupà la presidència del Consell del Treball (1938) i formà part del Consell Directiu de l'Esquerra Republicana de Catalunya. S'exilià a Mèxic el 1939. En el camp de la pedagogia s'especialitzà en temes geogràfics, sobre els quals publicà algun estudi comarcal d'interès, i dirigí la Normal de la Generalitat. És autor de la Lo que puedeInici página hacer el magisterio por la cultura (1916), La interpretación materialista de la historia...  Segueix... 

24 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Lluís Antoni Santaló i SorsSantaló i Sors, Lluís Antoni  (Girona, 9/oct/1911 - Buenos Aires, Argentina, 22/nov/2001)  Matemàtic. Es llicencià en ciències exactes a Madrid. Estudià a Hamburg, Chicago, Princeton i París. El 1939 s’exilià a l’Argentina, on fou professor a les universitats de Rosario, La Plata i Buenos Aires i investigador i vicerector de l’Instituto de Matemáticas. Estudià geometria de nombres, geometria diferencial, probabilitats geomètriques, teoria dels cossos complexos i geometria integral. Promogué l’aplicació de les matemàtiques en ciències com la biologia, la medicina i l’estereologia (anàlisi de teixits per imatge tridimensional). Autor de més de 130 treballs de recerca, entre els quals Integral Geometry and Geometric Probability (1976), Sobre la medida cinemática en el plano, Geometría integral (1951) i Elementos de aviación: historia de la aeronáutica, féu contribucions originals a la teoria del camp unificat i estudis sobre la història de la matemàtica. Rebé, entre altres, el...  Segueix... 

25 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Santamaria i Martínez, Emigdi August  (Elx, Baix Vinalopó, 1829 - Vallecas, Madrid, 1882)  Polític i escriptor. Fou funcionari de governació a Barcelona i Alacant (on fundà amb Pere Carratalà, la revista literària "El Duende", 1858). Republicà, fou alcalde d'Elx (1865) i patí un llarg empresonament. Participà en les juntes revolucionàries del 1868 i en les guerrilles que actuaren a Oriola arran de la Revolució de Setembre. Fou autor de la memòria Elche y la tempestad (1853), del drama en vers Las siete palabras del Redentor en la cruz (1850, en col·laboració amb Francesc Antoni Botella), així com de diversos poemes i fulls solts polítics.

26 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Joan Santamaria i MonnéSantamaria i Monné, Joan  (Lleida, 23/abr/1884 – Barcelona, 19/abr/1955)  Novel·lista. Interromputs els estudis de medicina, es graduà en dret i exercí d’advocat, i fou jutge a Barcelona. Com a jurista, publicà Formulari jurídic català (1934). La seva obra narrativa s’inicià amb les quatre sèries de Narracions extraordinàries (1915-22), influïdes per Edgar Allan Poe. Continuador dels corrents novel·lístics modernistes, la seva obra, de valor desigual, es caracteritza per l’úsInici página desbordant d’una imaginació tendent al grotesc i al macabre, pel seu humor directe i per l’estil plàstic i imatjat fins a l’abarrocament. És autor de la trilogia Memòries del doctor Verdós, de la qual aparegueren només dos volums, Ma vida en doina (1925) i L’apòstol (1927), les quals, amb Quatre titelles i un ninot (1926), La filla d’en Tartarí (1926, Premi Fastenrath 1928) i Adam i Eva (1936), li proporcionaren un gran èxit popular. És autor, també, d’una sèrie de reportatges sobre les comarques i les ciutats...  Segueix... 

27 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Santamaria i Tous, Victorià  (Tarragona, 1850 - el Vendrell, Baix Penedès, 1917)  Jurista. Es doctorà en dret i fou notari al Vendrell, on més tard fou també jutge municipal. Publicà diverses obres de tema jurídic, com Jurisprudencia catalana. La rabassa morta y el desahucio aplicada a la misma (1878), Las capitulaciones matrimoniales... (1880), El contrato de aparcería sobre plantaciones de viñas... (1894), La responsabilidad notarial (1899), Derecho consuetudinario... de las provincias de Tarragona y Barcelona (1901), Estudios notariales (1907) i una Guía del vinicultor y del comerciante (1886).

28 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Santamaria i Ventura, Joaquima  (Barcelona, 5/abr/1853 – 29/mai/1930)  Escriptora. Coneguda literàriament com a Agna de Valldaura. Col·laborà a "Lo Gay Saber" i a "L'Aureneta" de Buenos Aires i "La Llumanera de Nova York". Publicà el recull Tradicions religioses de Catalunya (1877), traduït al castellà el 1925, Fullaraca (1879, en prosa i vers, l'aplec de poesies Ridolta (1882) i l'assaig Breus consideracions sobre la dona (1882); també foren publicades unes Tradicions a "Lectura Popular".

29 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Santamaria i Vinyals, Joan  Veure> Santamaria i Munné, Joan.

30 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Santamarina, Luys (Luis Gutiérrez Santamarina)  (Colindres, Cantàbria, 5/gen/1898 – Barcelona, 15/set/1980)  Escriptor. Es llicencià en dret; fou un dels fundadors de Falange Española a Barcelona i s'allistà al terç espanyol. Esclatada la guerra civil, fou condemnat a mort dues vegades per espionatge a favor dels franquistes. La pressió dels escriptors catalans, encapçalats per Josep Janés i Olivé, aconseguí d'indultar-loInici página tots dos cops. A la postguerra, fou director de "Solidaridad Nacional". No tragué profits econòmics de la situació i avalà intel·lectuals processats pel franquisme. Visqué retirat de la política. Fou un prosista clàssic i brillant.

31 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Pere F. Santanach i PratSantanach i Prat, Pere F.  (Badalona, Barcelonès, 27/des/1946 - )  Geòleg. Es llicencià en ciències geològiques el 1969 per la Universitat de Barcelona, on es doctorà l’any 1972. Amplià estudis a la Universitat de Montpeller i a la Universitat Tècnica de Clausthal-Zellerfeld (Alemanya). Professor de la Universitat de Barcelona a partir del 1973, en fou catedràtic de geodinàmica. Fou degà de la facultat de Geologia (1985-89) i vicerector d’aquesta universitat (1981-85), com també secretari i gestor del Programa Nacional de Recursos Geológicos (1987-89). Formà el grup de geologia estructural de la Universitat de Barcelona. El 1974 publicà la seva tesi doctoral, Estudi tectònic del Paleozoic inferior del Pirineu entre la Cerdanya i el riu Ter, i és l’autor responsable del volum Geologia I de la Història Natural dels Països Catalans (1986). Membre (des del 1990) de l'IEC.

32 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Santandreu i Artigues, Pere Joan  (Manacor, Mallorca, 1808 - Palma de Mallorca, 1838)  Escultor. Format a Manacor (1821). Des del 1823 es donà a conèixer a Palma, on treballà al taller de Josep Lladó. La Junta de Comerç el pensionà per anar a estudiar a Madrid. Col·laborà amb la Real Fábrica de la Moncloa, que dirigia el mallorquí Bartomeu Sureda. Treballà en marbres i presentà obres a l'Academia de San Fernando amb èxit. formà part de l'Ateneo Español. Entre les seves obres hom destaca Mart i Apol·lo i Dafne.

33 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Jaume Santandreu i SuredaSantandreu i Sureda, Jaume  (Manacor, Mallorca, 9/jun/1938 - )  Prevere (1960), escriptor, polític i activista social. Estudià al Seminari Conciliar de Sant Pere (1949-59). Exercí de missioner al Perú (1964-69), d'on sorgí la novel·la El denari del profeta (1988). Des del seu retorn a Mallorca s'ha dedicat intensament a la problemàtica derivada de la marginació social. En política milità en partits comunistes i el Partit Socialiste de Mallorca (1981-83), amb el qual es presentà aInici página les eleccions autonòmiques del 1983. Posteriorment participà en la creació d'Esquerra Republicana de Catalunya a Balears, partit del qual fou president a les Illes (1988-92). Ha publicat llibres de poemes: Dos pams d'home (1970) i novel·les: Camí de Coix (premi Ciutat de Palma 1979) i Mamil·la, encara (premi Andròmina 1984).

34 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Santandria  (Ciutadella, Menorca Caseria i nucli turístic, al fons de la cala de Santandria, que s'obre a la costa occidental de l'illa, al sud de la ciutat.

35 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Santàngel  (Catalunya-Aragó, s XV - s XVI)  Família de conversos. Tingué origen en els cinc fills de Noah Jinillo, un mercader jueu que, a la fi del s XIV, habitava el call de Calataiud i morí dins la fe ancestral. Els fills, però, es feren batejar al començament del s XV; el primer a adoptar el cognom Santàngel fou Azarías Jinillo, que prengué el nom de Lluís Santángel.

36 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Santàngel, Lluís de  (País Valencià, s XV - 1498)  Cavaller. Descendent d'un família de jueus conversos originària de Calataiud, és considerat com un important col·laborador financer de les empreses de Ferran II el Catòlic. Ja el seu pare havia rebut de Joan II l'arrendament de certs drets dels genovesos. Lluís entrà al servei de la casa reial el 1478, i el 1481 el rei Ferran el nomenà escrivà de ració. La seva intervenció durant les negociacions de Santa Fe (1492) entre Colom i Ferran el Catòlic fou determinant, ja que va bestreure una quantitat important de maravedisos que facilità l'empresa colombina d'Amèrica. Fou recompensat pels reis amb els béns procedents de les confiscacions d'heretges i apòstates del regne de València.

37 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA

Inici páginaSantanulla  (Tor-la-ribera, Ribagorça Caseria, prop de Vilacarle, a l'esquerra del torrent de Vilacarle.

38 ILLES BALEARS - MUNICIPI

Situació de l'illa de MallorcaSantanyí  (Mallorca Oriental Municipi: 124,86 km2, 62 m alt, 11.316 hab (2015). Situat a l'extrem sud-est de l'illa (cap de ses Salines), a les serres de Llevant, que n'accidenten el litoral, ben articulat (cales de Santanyí, d'Or, Mondragó, Figuera, Llombarda i Portopetre i cap des Moro). Hi predominen els conreus de secà (ametllers i cereals) sobre els de regadiu (hortalisses i fruiters). Ramaderia (bovina, ovina i porcina). Aviram. Pesca, com més va més important. Pedreres. Indústries alimentàries, de la fusta i de la ceràmica i el vidre. Turisme (amb urbanitzacions i establiments hotelers a les diverses cales). La ciutat durant l'epoca islàmica, era una alqueria. Però realment fou fundada com a tal l'any 1300, pel rei Jaume II de Mallorca, en les terres que havien estat atorgades a Nunyo Sanç a l'època de la conquesta. Església parroquial de Sant Andreu (s XVIII-XIX). Església gòtica del Roser. El municipi comprèn, a més, els pobles de s'Alqueria Blanca, es Llombards i Calonge i el veïnat de la Costa. Ajuntament - Institut

39 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Santanyí, cala  (Santanyí, Mallorca Oriental Veure> Cala Santanyí.

40 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Santaolària i Montero, Vicent  (el Cabanyal, València, 1886 - París ?, França, s XX)  Pintor. Es formà a Sevilla i a Barcelona, on fou deixeble d'Antoni Caba a la Llotja. Decorà part de la finca de Vicent Blasco i Ibáñez a la Malva-rosa. Fou pensionat a Llotja (1905-06), a Itàlia, França i Bèlgica. Establert a París, hi exposà i assolí un cert renom.

41 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaSantapau  (Catalunya, s XIII - s XV)  Llinatge noble del comtat de Besalú, on posseí la castlania de Finestres i prengué el nom del castell del qual tingué la senyoria, i els seus membres n'esdevingueren barons. La filiació segura arrenca de Pere (I) de Santapau.

42 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Santapau, Arnau (I) de  (Catalunya, s XII - s XIII)  Castlà de Finestres. Potser fill de Ponç (I) de Santapau, i probable pare de Pere (I) de Santapau.

44 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Santapau, Hug (I) de  (Catalunya, s XIII - Montesa, Costera, 1277)  Fill de Pere (I) de Santapau i germà de Ponç (III). Morí al setge de Montesa contra els sarraïns, sense deixar fills (sembla que s'havia casat amb Beatriu de Porqueres).

45 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA

Santapau, Hug de  (Sicília, Itàlia, s XV – s XVI)  Marquès de Licodia (1510). Fill de Ponç de Santapau i de Vallgornera i germà de Ramon. El succeí el seu fill Ponç de Santapau i Filingeri.

46 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Santapau, Pere (I) de  (Catalunya, s XII - d 1196)  Castlà de Finestres. Amb ell arrenca la filiació segura del llinatge homònim. Potser era fill d'Arnau (I) de Santapau. Tingué dos fills, Hug (I) i Ponç (III) de Santapau.

47 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Santapau, Ponç (I) de  (Catalunya, s XII - s XIII)  Castlà de Finestres. Participà a la batalla de Las Navas de Tolosa. Potser fou pare d'Arnau (I).

48 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaSantapau, Ponç (III) de  (Catalunya, s XIII – 1310)  Fill de Pere (I) de Santapau i germà d'Hug (I). És el primer del llinatge que consta com a senyor de Santa Pau i de Finestres. Anà a l'expedició a Barbària i a Sicília (1282), el 1300 donà carta de poblament als habitants de Santa Pau i el 1309 es trobà a l'expedició a Almeria. El succeí el seu fill Hug (II) de Santapau i d'Urtx.

99 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA

Santapau, Ramil·la de  (Sicília, Itàlia, s XVI)  Princesa de Palazzuolo. Filla natural de Francesc de Santapau i Branciforte, a la mort del qual rebé el marquesat de Licodia, el qual passà als seus descendents i del seu segon marit, Muzio Ruffo di Calabria, que es cognomenaren Ruffo di Calabria-Santapau.

49 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA

Santapau, Ramon de  (Sicília, Itàlia, s XV)  Baró de Butera i Licodia. Fill de Ponç de Santapau i de Vallgornera i germà d'Hug. President i capità general de Sicília (1485).

50 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Santapau i Bertomeu, Ermenegild  (la Galera, Montsià, 1903 - Bombai, Índia, 1970)  Botànic. Jesuïta, fou director del servei botànic de l'Índia. Exercí la docència a la universitat de Bombai. Efectuà una gran obra de recol·lecció i estudi de la flora india, de la qual publicà importants treballs.

51 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Santapau i Branciforte, Antoni de  (Sicília, Itàlia, s XVI)  Fou creat príncep de Butera el 1563. Fill de Ponç de Santapau i Filingeri, i germà de Francesc i de Maria Antònia. Fou president i capità general de Sicília (1546) i cavaller del Toisó d'Or. A la seva mort no deixà fills i fou succeït pel seu germà Francesc.

52 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA

Inici páginaSantapau i Branciforte, Francesc de  (Sicília, Itàlia, s XVI – 1590)  Fill de Ponç de Santapau i Filingeri i germà i successor d'Antoni. Fou també cavaller del Toisó d'Or. A la seva mort el principat de Butera, els marquesats de Licodia i Militello i les baronies de Belmonte i Lentini passaren a la seva germana Maria Antònia.

53 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA

Santapau i Branciforte, Maria Antònia de  (Sicília, Itàlia, s XVI)  Filla de Ponç de Santapau i Filingeri, i germana d'Antoni i de Francesc. A la mort d'aquest darrer heretà el principat de Butera, els marquesats de Licodia i Militello i les baronies de Belmonte i Lentini. Muller de Girolamo Pietro Barrese, primer príncep de Pietraperzia, les seves possessions passaren a llurs descendents.

54 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Santapau i de Cardona, Ramon de  (Sicília, Itàlia, s XV – 1475)  Baró de Butera i Licodia. Fill de Galceran de Santapau i de Marquesa de Cardona. Heretà del seu pare, mort devers el 1438, els feus sicilians de la família, mentre que la baronia pairal passava al seu germanastre Hug. En 1447 féu una donació graciosa i important a la seva neboda Violant, desposseïda de la baronia de Santa Pau. Fou una figura de relleu a Sicília. En 1460 era un dels partidaris de proclamar Carles de Viana rei de l'illa. Devers el 1474, acusat de ser culpable d'una mort, fou pres i patí la confiscació dels seus béns. Per redimir-lo, el seu fill Galceran anà a servir Ferran II el Catòlic a la guerra de Castella, on havia de trobar una tràgica fi.

55 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA

Santapau i de Centelles, Beatriu de  (Sicília, Itàlia, s XV)  Baronessa de Castellfollit i Mosset. Neboda de Ramon de Santapau i de Cardona, el qual li féu una donació (1447) per a compensar-la de la pèrdua de la baronia de Santa Pau.

56 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaSantapau i de Ribelles, Galceran (I) Ademar de  (Catalunya, s XIV - Sicília, Itàlia, 1438)  Baró de Santa Pau, Mosset, Castellfollit de la Roca, Butera i Licodia. Fill quart d’Hug i de Beatriu de Ribelles, heretà el patrimoni familiar per mort dels dos germans Ponç (V) i Hug (IV) i pel fet d’ésser clergue el tercer. Cavaller, serví el rei Martí a Sicília i fou conseller reial i camarlenc. Acompanyà Martí el Jove a Sardenya (1408) i fou testimoni del seu testament. Habità amb preferència als seus feus de Sicília. A Sardenya tenia Sanluri i Decimo, en domini poc efectiu. Fou conseller de la reina Blanca, vídua de Martí I de Sicília, i camarlenc de Ferran I de Catalunya-Aragó, el qual acompanyà a Perpinyà (1415). Deixà les possessions de Catalunya al seu fill Hug (V) i les de Sicília a Ramon, fill d’un segon matrimoni.

57 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Santapau i de Ribelles, Hug (IV) Ademar de  (Catalunya, s XIV - 1398)  Baró de Santa Pau. Fill segon d’Hug i de Beatriu de Ribelles. Heretà la baronia de Mosset i, en morir el seu germà Ponç (V), la baronia de Santa Pau. Conseller i camarlenc de l’infant Martí i del seu fill Martí el Jove, passà a Sicília, on obtingué molts feus que foren del rebel Manfred d’Alagó (1392). Actuà en diversos fets guerrers, entre els quals una emboscada on fou pres Antonio de Ventimiglia. Havent tornat a Catalunya, rebé en alou la baronia de Castellfollit de la Roca (1396). Pere d’Empúries li vengué el castell de Vinçà (1398). Casat amb Elionor de Perellós, vídua de Dalmau de Queralt, tingué una sola filla. El succeí el seu germà Galceran (I).

58 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Santapau i de Saguàrdia, Ponç (IV) de  (Catalunya, s XIV - Constantinoble, Turquia, 9/mar/1352)  Senyor de Santa Pau i de Finestres. Fill d’Hug (II) i de Marquesa de Saguàrdia. Anà a Sardenya amb deu cavallers armats (1334). Conseller reial del rei Pere III, prengué part en la guerra del Rosselló contra Jaume III de Mallorca (1343-44). Tornà a Sardenya com a capità de guerra i fou fet veguer de Càller (1347). Obtingué diversos petits feus a l’illa, que li foren canviats pels més importants de Sanluri i Donigala. LesInici página seves galeres acompanyaren al Regne de València, amb les de Mateu Mercer, la nova reina Elionor de Sicília (1349). Lluità novament a Mallorca i també contribuí a la pacificació dels unionistes valencians. Nomenat capità de l’armada preparada contra els genovesos (1351), la seva expedició...  Segueix... 

59 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Santapau i de Saportella, Hug (III) Ademar de  (Catalunya, s XIV - Catània, Itàlia, 1393)  Baró de Santa Pau. Fill de Ponç (IV) i de Sibil·la de Saportella. Heretà les possessions de Catalunya i de Sardenya. Pel feu de Sanluri tingué una qüestió amb els Cruïlles, els seus antics possessors (1353). Hug el conservà, però després perdé el de Donigala, que el rei donà a Joan Carròs (1357). En esmena n'obtingué uns altres que foren de Bernat de Guimerà (1362). La reina li vengué en alou el domini directe dels castells i baronia de Santa Pau, Finestres i Sant Aniol de Finestres (1364). Col·laborà amb el rei contra els castellans, però el rei Pere III preferí que passés a Sardenya com a capità d’un centenar d’homes a cavall, damunt els quals tenia jurisdicció pròpia (1366). Fou conseller reial, camarlenc i uixer d’armes. S'ocupà de la...  Segueix... 

60 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Santapau i de Vallgornera, Ponç de  (Catalunya, s XV - Burgos, Castella, 1475)  Baró de Castellfollit. Fill i hereu de Ramon de Santapau i de Cardona. Per a redimir al seu pare serví Ferran II a la guerra de Castella, on morí al setge de Burgos, pocs mesos abans que el seu pare. Foren fills seus Ramon i Hug de Santapau.

61 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Santapau i d'Urtx, Hug (II) de  (Catalunya, s XIII - Sardenya, Itàlia, d 1323)  Senyor de Santa Pau i de Finestres. Fill i successor de Ponç (III) de Santapau. Morí a Sardenya, on anà amb l'expedició (1323) de l'infant Alfons. Fou pare de Ponç (IV) de Santapau i de Saguàrdia.

62 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA

Inici páginaSantapau i Filingeri, Ponç de  (Sicília, Itàlia, s XV – 1542)  President i capità general de Sicília (1516). Fill d'Hug de Santapau. Pare d'Antoni, de Francesc i de Maria Antònia de Santapau i Branciforte.

63 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Santasusagna i Santacreu, Ernest  (Barcelona, 1900 - Santa Coloma de Gramanet, Barcelonès, 1964)  Pintor. Estudià a Llotja i a l'Acadèmia Baixas. Pintor anecdòtic (nus, interiors amb figures i, en algunes ocasions, natures mortes) de pinzellada fàcil i tons calents i superficials, esdevingué el pintor de moda de la burgesia dels anys quaranta. És autor de nombrosos retrats. Algunes obres seves són: Nu estirat i La llotja de la Celestina (1944).

64 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Santasusagna i Vallès, Joaquim  (Reus, Baix Camp, 7/mar/1899 – 19/mar/1982)  Escriptor. Promotor cultural i de l'excursionisme a Reus i mentor de les noves generacions a la postguerra. Escriví a la premsa catalana i a la revista del Centre de Lectura. Entre les seves obres cal destacar: Les serres encantades. Impressions pirinenques (1936), Reus i els reusencs en el renaixement de Catalunya (1959), 1900 (1949), Definició de l'excursionisme (1959), A eixam (1968), Memòries d'un muntanyenc (1969), L'escampall (1971), Paraules d'ahir (1974) i La idea fixa (1980). Col·laborà en la guia del Montsant, de la serra la Llena i de les Muntanyes de Prades (1929), i en la de les valls del Gaià, de Foix i de Miralles (1934).

65 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Santcliment  (Catalunya, s XIII – 1609)  Llinatge de mercaders, ciutadans honrats i cavallers. Vinculat des del s XIII a Lleida i a Barcelona. La branca de Lleida adquirí una certa importància amb Tomàs de Santcliment. Al s XIV els Santcliment residien al carrer Major de Lleida i posseïen, a més de la senyoria d’Alcarràs i Montagut, Sarroca de Lleida, Llardecans, Vilanova de Remolins i grans latifundis a Flix i la PalmaInici página (Ribera d’Ebre), aquests darrers venuts a la ciutat de Barcelona el 1398. Havien esdevingut una de les principals famílies lleidatanes. El 1515 no posseïen ja ni Alcarràs ni Sarroca ni Llardecans, fet que reflecteix llur decadència. La branca de Barcelona esdevingué, a la baixa edat mitjana, una de les més importants de la ciutat, tant pels seus membres ciutadans honrats o mercaders com pels de la petita noblesa...  Segueix... 

66 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Santcliment, Bernat de  (Lleida, s XV - d 1475)  Fill de Francesc de Santcliment (m d 1414). Sostingué un llarg plet contra el capítol de Lleida per les terres de Montagut (1432-54), plet que finalment perdé. Lluità durant la guerra contra Joan II i fou paer el 1467.

71 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Santcliment, Francesc de  (Barcelona, s XIV)  Primer membre del llinatge que fou membre del Consell de Cent barceloní (1325). Llurs descendents arribaren a ésser cavallers i senyors de Badalona gràcies a llurs serveis a la monarquia.

69 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Santcliment, Francesc de  (Lleida, s XIV - a 1344)  Ciutadà. Estigué al servei de Pere el Cerimoniós, el qual l’envià d’ambaixador a Avinyó (1336) i com a defensor de la Vall d’Aran enfront del bisbe de Comenge. Obtingué terres a Sardenya i fundà a la seu de Lleida la capella de la família. Fou pare de Pere i de Francesc de Santcliment.

70 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Santcliment, Francesc de  (Catalunya, s XIV - d 1414)  Noble. Fill de Francesc de Santcliment i germà de Pere. El 1357 estava servint a Sardenya. El 1364 era veguer del Conflent. El 1367 fou ambaixador de Pere III el Cerimoniós davant el príncep de Gal·les. Exercí a Lleida els càrrecs de paer (1380) i de veguer (1413).Inici página Fou pare de Bernat de Santcliment.

68 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Santcliment, Francesc de  (Lleida, s XV)  Traductor. Frare mendicant. Traduí de l'italià al català el Foire di virtú, versió que fou publicada a Lleida (Flors de virtuts e de costums, 1489, 1490), Barcelona (1495) i Girona (1497). La traducció, independent de la castellana i procedent de font distinta, segueix bàsicament l'edició veneciana del 1477.

67 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Santcliment, Francesc  (Catalunya, s XV – Barcelona, s XVI)  Mestre d'aritmètica de Barcelona. Publicà el 1482 una Summa de l'art d'aritmètica, la primera obra d'aquest tipus que utilitzà xifres aràbigues.

72 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Santcliment, Guillem de  (Catalunya, s XV – v 1515)  Cavaller. Es casà amb Joana d'Hostalric-Sabastida i Llull, filla del vice-almirall i veguer Joan de Sabastida i d'Hostalric, i tingueren tres fills: Joan de Requesens, òlim de Santcliment i d'Hostalric-Sabastida; Guillem de Biure, òlim de Santcliment i d'Hostalric-Sabastida, i Frederic de Santcliment i d'Hostalric-Sabastida.

73 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Santcliment, Jaume de  (Barcelona, s XIII)  Escrivà de la batllia de Barcelona. Potser era germà de Pere de Santcliment.

75 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Santcliment, Pere de  (Barcelona, s XIII)  Escrivà. Primer personatge destacat de la branca de Barcelona. Qualificat per Jaume I d'escrivà nostre, després ho fou de l'infant Pere. Potser era germà seu Jaume de Santcliment.

74 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaSantcliment, Pere de  (Lleida, Segrià, s XIV – 1405)  Eclesiàstic. Era canonge de la seu lleidatana. Exercí la cancelleria de l'Estudi General (1387-1403). També fou conseller reial. Morí essent bisbe electe de Lleida i poc abans de prendre possessió.

76 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Santcliment, Pere de  (Barcelona, s XV)  Cavaller i mestre racional de la cúria reial. Concertà l'enllaç de la seva filla Aldonça amb Pere Joan de Santcliment, unint així dues branques de la família.

77 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Santcliment, Pere Joan de  (Barcelona, s XV - Catalunya, s XV)  Noble. Marí. Serví Alfons IV el Magnànim a Itàlia. Era segon comandant de l'estol de Bernat de Vilamarí a la guerra contra Gènova de 1454-58.

78 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Santcliment, Tomàs de  (Lleida, s XIII - d 1292)  Senyor del castell d'Alcarràs (Segrià), el qual comprà el 1249 a Guillem de Cardona. Rebé potestat del rei, com a recompensa de la seva participació a la campanya de València, sobre els castells d'Albalat de Cinca, Maldà i Maldanell (Urgell).

79 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Santcliment i de Casa-saja, Pere Joan de  (Barcelona, s XV – 1474)  Mercader i després ciutadà honrat de Barcelona. Fill de Francesc Burguès. Era vinculat a altres mercaders, com el seu cunyat Joan de Llobera. Posseïa una galera de tres-centes bótes que anava regularment a Llevant o servia el rei Alfons a Nàpols, i contra Gènova quan comandà l’estol a les ordres de Bernat de Vilamarí (1454-58). Exercí càrrecs municipals gairebé des de la seva inscripció al Consell de Cent el 1432, com el de síndic de Barcelona a Nàpols, i fou considerat de la Biga fins als inicis de la guerra civil contra Joan II, moment en què demostrà una vegada més la fidelitat de la família a la institució monàrquica.

80 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaSantcliment i de Centelles, Guillem Ramon de  (Catalunya, s XVI - Praga, Txequia, 1608)  Comanador de Moratalla (Múrcia) a l'orde de Sant Jaume. Fill de Joan de Santcliment i d'Hostalric-Sabastida. Es distingí a la batalla de Lepant (1571) i fou ambaixador a Flandes i davant l'emperador.

81 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Santcliment i de Santcliment, Francesc de  (Catalunya, s XV – 1537)  Cavaller. Fill de Pere Joan de Santcliment i d'Aldonça de Santcliment. Es casà amb Beatriu de Corbera i de Santacoloma, que li aportà la baronia de Llinars, i el castell del Far (llurs descendents, cognominats Corbera o Corbera-Santcliment, adquiriren per enllaç amb els Castellet la baronia d'Altafulla i d'extinguiren a la primeria del s. XVIII, i en recolliren l'herència els Rubí, marquesos de Rubí).

82 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Santcliment i de Santcliment, Pere Joan de  (Barcelona, s XVI)  Noble. Fill de Pere Joan de Santcliment i d'Aldonça, i germà de Francesc. Fou pare de Mateu de Santcliment i Pujades.

83 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Santcliment i d'Hostalric-Sabastida, Frederic de  (Catalunya, s XV – v 1533)  Governador de Menorca. Fill de Guillem de Santcliment i de Joana d'Hostalric-Sabastida i Llull, i germà de Guillem i de Joan. Fou avi de Frederic de Santcliment i Pujades.

100 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Santcliment i d'Hostalric-Sabastida, Guillem de  (Catalunya, s XV - v 1520)  Noble. Fill de Guillem de Santcliment i de Joana d'Hostalric-Sabastida i Llull, i germà de Joan i de Frederic. Es cognomenà Guillem de Biure pel seu enllaç amb Cecília de Biure. Fores pares d'Andreu de Biure, senyor de Sant Jordi Desvalls, mort sense fills.

101 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaSantcliment i d'Hostalric-Sabastida, Joan de  (Catalunya, s XV - v 1539)  Noble. Fill de Guillem de Santcliment i de Joana d'Hostalric-Sabastida i Llull, i germà de Guillem i de Frederic. Fou alcaid del castell de Salses. Es cognomenà Joan de Requesens com a hereu d'una germana de la seva mare, vídua de Dimes de Requesens. Fou pare de Guillem o Guillem Ramon de Santcliment i de Centelles.

84 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Santcliment i Pujades, Frederic de  (Catalunya, s XVI – 1609)  Noble. Nét de Frederic de Santcliment i d'Hostalric-Sabastida. Darrer membre del llinatge. Mort sense successió.

85 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Santcliment i Pujades, Mateu de  (Catalunya, s XVI)  Fill de Pere Joan de Santcliment i de Santcliment. Obtingué el privilegi de cavaller el 1544 i deixà descendents.

86 CATALUNYA - HISTÒRIA

Santdionis, marquesat de  (Catalunya Títol concedit el 1709, pel rei-arxiduc Carles III, al general de batalla Josep Camprodon i Santdionis. El títol passà als Escrivà de Romaní, barons de Beniparrell.

87 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Santdionis, Narcís de  (Catalunya, s XIV – s XV)  Jurisconsult. Canonge de Barcelona, ardiaca d'Empúries. La generalitat li donà a revisar, juntament amb Pere Basset, la compilació dels texts legals del Principat de Catalunya, acabada el 1418 per Jaume Callís, Bonanat de Pere i Narcís de Sant Dionís. L'obra no fou editada fins el 1495. Mestre de Tomàs Mieres, aquest li sotmeté a censura el seu Apparatus.

88 CATALUNYA - CULTURA

Santes, Missa de les  (Catalunya, 1848)  Missa per a solistes, cor i orquestra, composta per Manuel Blanch i Puig en honor de les santes Juliana i Semproniana, patrones de Mataró. Obra extensa i profundament influïda per l’òpera italiana (especialment per Donizetti), aviat fou tradicional d’interpretar-la per la festa de les santes (27/jul), tradició que el papa Pius X autoritzà que continués (1907), malgrat la seva reforma de laInici página música litúrgica. Ha estat enregistrada en discs (1966).

89 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Santes, santuari de les  (Cabanes de l'Arc, Plana Alta)  Santuari, on es venera la Mare de Déu del Bonsuccés, patrona de la vila, que s'alça al vessant septentrional de la serra de les Santes o de Miravet (contrafort septentrional de la serralada del desert de les Palmes).

90 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Santes Creus  (Aiguamúrcia, Alt Camp Poble. Creat l'any 1873 en les antigues dependències del monestir de Santes Creus. Ha esdevingut un nucli d'estiueig i segona residència i turisme; hi ha algunes urbanitzacions, entre les quals es destaca la del Molí de Rubió, a l'antic molí de la confluència del Gaià amb el torrent de Rubió.

91 CATALUNYA - HISTÒRIA

Santes Creus  (Talarn, Pallars Jussà Despoblat.

92 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Santes Creus, cala de  (l'Ametlla de Mar, Baix Ebre Cala de la costa, a llevant de la punta de Santes Creus, entre la punta de l'Àliga i el port de l'Estany.

93 CATALUNYA - GEOGRAFIA

monestir de Santes Creus (Alt Camp)Santes Creus, monestir de  (Aiguamúrcia, Alt Camp Primer monestir cistercenc fundat a Catalunya (1169). Provinent del primitiu monestir de Valldaura (Vallès Occidental), la comunitat s'assentà definitivament al prat de Santes Creus, a l'esquerra del Gaià. L'estructura de Santes Creus és semblant a la de Poblet, amb tres recintes: el monestir pròpiament dit o clausura fou fortificat a instàncies de Pere el Cerimoniós. L'església, començada el 1174, consta de tres naus i transsepte al qual s'obren cinc capelles, i cimbori. Iniciada en estil romànic, palesa la transició al gòtic en molts elements, per exemple a la façana. Té elInici página claustre a migdia i les dependències coventuals entorn d'ell. A la part posterior, al voltant d'un altre claustre, hi ha el palau abacial, les habitacions del monjos vells, l'infermeria i el celler. El palau reial, el nou refetor i els cellers es troben entorn d'un tercer claustre d'arcades baixes. El primer dels...  Segueix... 

94 CATALUNYA - HISTÒRIA

Santes Creus de Bordell  (Pinell de Solsonès, Solsonès)  Antiga església parroquial, agregada a la parròquia de Madrona, al cim de la serra del Bancal (782 m alt), al límit amb el terme de Vilanova de l'Aguda (Noguera).

95 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Santés i Murgui, Josep  (Llíria, Camp de Túria, 1817 – França, s XIX)  Guerriller carlí. Llaurador, s’uní a les forces de Cabrera (1833). El 1840 passà a França i s’establí a Lió com a agricultor. Lluità novament a la segona guerra Carlina (en què fou greument ferit) i a la tercera, en què fou segon comandant de la zona de València (1873). En aquesta ocasió s’apoderà de Conca, però, rebutjat per Weyler a Bocairent, hagué de retirar-se. Assolí el grau de general de l’exèrcit carlí, però, derrotat aquest, hagué de tornar a França, on féu de venedor ambulant.

96 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Santes Masses  (Torrefeta i Florejacs, Segarra)  Santuari i casa.

97 CATALUNYA NORD - HISTÒRIA

Santes Puelles  (Talteull, Rosselló Antic poble i església.

Anar a:    Santac ]    [ Santag ]    [ Santan ]    [ Santapau, P ]    [ Santas ]    [ Santcliment i ]Inici página

A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Logo de Dades dels Països CatalansEntrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ BlocContactar amb Dadescat

© 2006-2016 Associació Sense Límits / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons

Sense Límits a Internet: Sense Límits / Alt Camp Info / Directori Alt Camp / Masia Virtual -