A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Inici ] Entrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ Bloc ]              Contactar amb Dadescat

Anar a:    Sap ]    [ Saplana, J ]    [ Saportella, M ]    [ Sarai ]    [ Sarde ]    [ Sarr ]

Som amos del que callem i esclaus del que diem. (Anònim)

1 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA

Sapeira  (Tremp, Pallars Jussà Poble (1.015 m alt) i antic municipi, agregat a l'actual el 1970. L’antic terme s’estenia a l’esquerra de la Noguera Ribagorçana: valls dels barrancs del Solà, d’Esplugafreda, d’Escarlà, d’Espills i de Tercui, que des de les serres de Salàs (1.283 m alt.) -contrafort meridional de la de Sant Gervàs-, i del grau d’Espills (1.118 m alt.) -continuació de la serra de Gurp-, es dirigeixen en direcció est-oest vers la Noguera Ribagorçana. La major part del territori és coberta de bosc i pasturatges. El poble es troba en un serrat, a l’interfluvi dels barrancs del Solà i d’Esplugafreda. L’església parroquial és dedicada a Santa Maria. L’antic terme municipal comprenia, a més, els pobles d'Esplugafreda, Orrit, Escarlà, Espills, Tercui (amb l’antic monestir de Santa Maria), la caseria de la Ribereta, el mas i antic lloc de Vallibel i el santuari de la Mira.

2 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaSapena, Gaspar  (Catalunya, s XVI)  Militar. Serví a Flandes en temps de Felip II. Amb el grau de mestre de camp comandà un terç.

3 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Sapera, Bonanat  (Rosselló, s XIV – s XV)  Jurista. Serví a Sardenya, on rebé donacions. El 1332 figurava entre els senyors catalans establerts a Vic.

4 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sapera, Francesc Climent  Nom de l'eclesiàstic Francesc Climent

5 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sapera, Guillem  (Catalunya, s XIV)  Cavaller. Participà a l'expedició de l'infant Alfons, el futur Alfons III el Benigne, per conquerir Sardenya (1323-24). Es distingí especialment al setge de Càller, on prengué la porta de Sant Brancàs atacant-la per sorpresa i només amb vuit homes.

6 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Sapera, Vicent  (País Valencià, s XVII)  Eclesiàstic franciscà. El 1668 publicà Joiell preciós i adorno de l'ànima devota..., que fou repetidament reeditat (almenys vuit vegades fins al 1785) i traduït al castellà (1682).

8 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Saperas i Auvi, Miquel  (Barcelona, 1898 – 1978)  Escriptor. Va ser durant molts anys secretari de l'Orfeó Català i és autor d'una extensa producció: L'espiga (1921), Poemes d'Itàlia (1939?) i Circ (1967), en poesia. En prosa assolí un gran èxit el llibre sentimental Breviari d'amor (1947). Cal esmentar-ne encara Entre laInici página soledat i els llibres (1955), El meu llibre de l'Orfeó Català (1962) i El mestre Enric Morera (1969).

7 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Francesca Saperas i MiróSaperas i Miró, Francesca  (Barcelona, 12/feb/1851 – 21/ago/1933)  Anarquista. Companya de Martí Borràs, un dels introductors de l’anarcocomunisme a Espanya i director de "La Justicia Humana" i "Tierra y Libertad", que se suïcidà a la presó el 1894. Després s’uní, successivament, a Tomàs Ascheri, afusellat com a principal implicat en el procés de Montjuïc (1897), i a Francesc Callís, també implicat i que, boig, se suïcidà. Llavors emigrà i residí a Buenos Aires, els Estats Units i Mèxic. De nou a Barcelona (1923), mantingué estretes relacions amb Teresa Claramunt. Hom la presentà com el prototipus dels sacrificis de moltes dones dels militants anarquistes.

9 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Saperes, Agustí  (Osona ?, s XVIII – s XIX)  Guerriller, conegut amb el motiu Caragol. Era soldat de marina. Durant el trienni constitucional organitzà una partida reialista que actuà pels voltants de Montserrat i dels cingles de Bertí. El 1823, en recuperar Ferran VII el poder absolut, fou ascendit a coronel. Fou un dels capitosts de la guerra dels Malcontents; reclutà gent i entrà a Igualada i Martorell. Quan els reialistes s’apoderaren de Manresa, hi creà la Junta Superior Provisional de Govern del Principat de Catalunya i publicà una cèlebre proclama. Rivalitzà amb Josep Bussons (Jep dels Estanys) per la direcció del moviment. En retre's Manresa (octubre), fugí a França. El 1833 el capità general Manuel de Llauder impedí que s’unís als carlins.

10 ILLES BALEARS - CULTURA

Sapiència, Col·legi de la  (Palma de Mallorca, 1633 - )  Col·legi eclesiàstic. Fundat pel canonge lul·lista Bartomeu Llull, amb una renda anual de 500 lliures, capaç per a 12 col·legials aspirants al sacerdoci, dos familiars i un cuiner. Els col·legials tenien obligació de tenir lliçó diària de l'art general lul·liana els dos últims anys de llur residència. Suprimit el 1773 pel bisbe de Mallorca, Juan Díaz de la Guerra, furiós antilul·lista,Inici página tornà a reprendre la seva vida normal el 1783. El bisbe de Mallorca i l'ajuntament de Palma de Mallorca són els seus patrons.

11 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sapila, Benet  (Barcelona, s XV)  Cavaller. Pertanyia a un llinatge que donà una desena de consellers a Barcelona, alguns d'ells en diverses ocasions, durant la mateixa centúria i la segúent. Benet fou el Sapila que ocupà més vegades alguna conselleria. Fou conseller cinquè (1426), quart (1431), tercer (1436), segon (1444) i primer o en Cap (1447).

12 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Saplan, bosc de  (Bausén, Vall d'Aran Bosc, a la vall del barranc de Saplan, un dels afluents de capçalera del riu de Bausén.

13 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Saplana, Antoni  (Barcelona, s XV)  Ciutadà. El 1453, arran de la caiguda de Constantinoble, convocà un concurs referent a la croada contra els turcs. Es tractava d'un certamen d'alguna importància, al qual concorregueren figures d'un cert relleu com Joan Berenguer de Masdovelles, Joan Fogassot i Joan Puculull.

14 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Saplana, Berenguer  (Barcelona, s XV)  Cavaller. El 1462 prengué les armes a favor de Joan II. Fou un dels defensors de la Força de Girona. La Generalitat el declarà enemic de la terra.

15 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Saplana, Francesc  (Catalunya, s XIV – Girona, s XIV)  Mestre d'obres i escultor. Documentat a Girona (1357-76). Col·laborà en l'obra del claustre, avui perdut, de la col·legiata de Sant Feliu, on sembla que féu bases, columnes i esculpí alguns capitells. Des del 1362 dirigí les obres de la seu de Girona, fins al 1368, en que fou substituït per Pere Sacoma a causa de les seves diferències amb el capítol, potser per haver defensatInici página la continuació de les obres en una sola nau.

16 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Saplana, Joan  (Catalunya, s XIV – s XV)  Cavaller. Serví Martí el Jove a Sicília. El seguí a l'expedició a Serdenya a despeses seves. Participà a la batalla de Sanluri (1409). Martí el Jove, poc abans de morir, el proposà com a sots-veguer de Barcelona al seu pare Martí l'Humà.

17 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Saplana, Pere  (Catalunya, s XIV - Tarragona ?, s XIV)  Frare dominicà i conventual de Tarragona. Alguns manuscrits el fan autor d'una versió catalana del tractat De la consolació de la filosofia, de Boeci. D'altres còpies atribueixen la versió a Antoni Ginebreda, també predicador. Hom ha insinuat que aquest podria haver acabat la tasca del primer. La traducció és dedicada a l'infant Jaume de Mallorca, quan aquest es trobava pres a Barcelona, circumstància que permet de situat el treball pels anys 1358-62.

18 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Saporta, Anton  (Catalunya, s XVI - Montpeller, França, 1573)  Metge. Fill de Lluís Saporta. Fou catedràtic de la universitat de Montpeller, on tingué també les dignitats de degà i conseller. És autor del tractat Tumoribus praeter naturam, editat encara dues vegades durant la centúria següent, el 1624 i 1641.

19 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Saporta, Lluís  (Lleida, s XV – s XVI)  Metge. Després d'exercir a la seva ciutat natal, ho féu successivament a Arles, Avinyó, Montpeller i Marsella. Tingué un gran prestigi. Fou metge del rei Carles III de França. Era el pare d'Anton i de Lluís.

20 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Saporta, Lluís  (Catalunya, s XVI - França ?, s XVI)  Metge. Fill de l'homònim i germà d'Anton. Assolí també bona fama com a professional. Exercí a Tolosa de Llenguadoc.

21 CATALUNYA - HISTÒRIA

Inici páginaSaportella  (Granyanella, Segarra)  Antiga quadra, a la vora del riu d'Ondara, prop de la Curullada, centrada en l'antiga torre de Saportella, un molí de planta quadrada amb torres cilíndriques en tres dels angles, encara habitat, i amb l'aspecte d'una construcció del s XVI. L'any 1333 pertanyia a Tomàs de Saportella.

22 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Saportella  (Catalunya, s X - s XIII)  Llinatge vicarial i de magnats, que prengué el nom del castell de la Portella, dit també fins al s XI de Frontanyà, al comtat de Berga, eixit del de Cerdanya. El genearca conegut fins al moment és Bernat I. La seva vídua, Doda, amb llur fill Guifred I, vicari del castell de la Portella (on morí l'any 1059) pel comte cerdà, fundaren el 1003 el monestir de Sant Pere de la Portella. Posseïen també dominis als comtats de Besalú, Cerdanya i Rosselló i no seria rar que llur origen fos vescomtal. Guifred I fou testimoni al testament del comte Bernat I de Besalú, fou pare del clergue Arnau i es casà amb Ermetruda, amb la qual tingué per fill Bernat II (mort després del 1085), que també fou vicari de la Portella i es casà amb Migdònia i foren pares de Pere I de Saportella. No sembla que tinguin cap relació amb aquest llinatge els homònims Saportella, que des del s XV són senyors de la torre de Saportella i de Tordera de Cervera, a la Segarra, i que al s XVI adquiriren per enllaç matrimonial la senyoria del castell de la Curullada, també a la Segarra, i el 1599, essent cavallers, obtingueren privilegi de nobles del Principat. L’herència d’aquest altre llinatge passà al s XVII als Vilallonga, senyors d’Estaràs.

23 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Saportella, Bernat  (Catalunya, s XIII)  Cavaller. Serví Jaume I a la conquesta de València (1238). Li foren concedides cases a la ciutat.

25 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Saportella, Bernat de  (Catalunya, s XV)  Senyor de la torre de la Portella i de Tordera (Segarra). Diputat militar des del 1461, en iniciar-se la guerra contra Joan II formà part del Consell del Principat. La seva actitud fou tanmateix sempre reservada, fins al punt que el 1463 fugí de Barcelona, per mar, amb la seva família iInici página alguns seguidors, i es refugià a Tarragona. Ací, sota la protecció de l'arquebisbe Urrea, constituí, ell sol, una diputació del General reialista i dirigí, en col·laboració amb diversos consellers de Joan II, la guerra contra el Consell del Principat; el 1465 fou nomenat batlle general de Catalunya. Els seus béns foren embargats.

24 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Saportella, Bernat  (Tarragona, s XV)  Cavaller. Fill de Bernat Saportella. El 1462 es mantingué fidel al rei Joan II, tot i que el seu pare era diputat militar de la generalitat. Fou un dels defensors de la Força de Girona, en començar la guerra. El 1468 fou deixat com a capità a Cervera per l'infant Ferran, el futur rei Catòlic.

26 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Saportella, Bernat III de  (Catalunya, s XII – v 1207)  Fill de Guillem I de Saportella. Fou magnat del rei Alfons I (de qui fou testimoni testamentari) i de Pere I. Assistí a les Corts de Barcelona el 1198 i a les de Cervera el 1202. Es casà amb Beatriu, i foren pares de Bernat IV de Saportella.

27 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Saportella, Bernat IV de  (Catalunya, s XII - d 1236)  Magnat. Fill de Bernat III de Saportella i de Beatriu. Assistí a les Corts de Vilafranca del Penedès (1218). El 1231 fundà, amb la seva muller Blanca, el monestir de Santa Maria de Valldaura. Foren pares de Ramon I de Saportella.

28 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Saportella, Bernat V de  (Catalunya, s XIII – v 1281)  Fill de Ramon I de Saportella i de Sibil·la. El 1251 assistí a les Corts de Barcelona i el 1256 ja era casat amb la pubilla d’un altre llinatge de magnats, Elisenda de Lluçà, senyora de la baronia de Lluçà. Segurament per influències càtares i perquè no cedí davant les pretensions del bisbe de Vic, que volia que li retés homenatge pel castell de Lluçà, fou excomunicat per aquest el 1265. El 1279 fou assetjat al dit castell, que hagué de retre, i fet presoner. Fou també en aquest període que el castell de la Portella fou incendiat. El succeí en la baronia de la Portella i en la de Lluçà el seuInici página fill Bernat Guillem I de Saportella i de Lluçà.

29 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Saportella, Francesca  (Catalunya, s XIV – 1364)  Religiosa clarissa. Des del 1336 fou abadessa -la segona- del monestir de Pedralbes, fundat per la reina Elisenda de Montcada, que era tia seva. Durant el seu abadiat, i en gran part pel fet de residir-hi aleshores Elisenda, el monestir adquirí un gran prestigi.

30 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Saportella, Guillem  (Catalunya, s XIII)  Cavaller. Serví Jaume I. Fou un dels conqueridors de València el 1238. Hi rebé una donació d'importància.

31 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Saportella, Guillem de  (Catalunya, s XII – s XIII)  Noble. Pertanyia al llinatge dels Saportella. Assistí a les Corts de Tortosa del 1225.

32 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Saportella, Guillem I de  (Catalunya, s XI - d 1127)  Vicari de la Portella. Segurament fill de Pere I de Saportella i d'Ermessenda. Fou pare de Bernat III de Saportella.

33 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Saportella, Marquesa de  (Catalunya, s XIV - a 1348)  Germana (si no filla) de Bernat VI de Saportella i de Pinós, al qual succeí. Fou la muller de Pere VII de Fenollet, vescomte d'Illa i de Canet, i l'herència passà a llurs descendents.

34 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Saportella, Pere I de  (Catalunya, s XI - d 1094)  Vicari de la Portella. Fill de Bernat II i de Migdònia. Ja apareix amb aquest cognom el 1085. El 1082 testà abans d'anar a Terra Santa. Possiblement fou casat amb Ermessenda, que apareix com a vicària de la Portella l'any 1117, segurament ja vídua. Segurament forenInici página pares de Guillem I de Saportella.

35 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Saportella, Ramon I de  (Catalunya, s XIII – 1254)  Fill de Bernat IV de Saportella i de Blanca. Casat amb Sibil·la, foren pares de Bernat V de Saportella.

36 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Saportella i de Lluçà, Bernat Guillem I de  (Catalunya, s XIII – 1321)  Fill de Bernat V de Saportella i d'Elisenda de Lluça. Succeí al seu pare en les baronies de la Portella i de Lluçà. El 1299 féu les paus amb el bisbe de Vic i rebé del rei la baronia de Gironella el 1307. Assistí a les Corts de Lleida (1301) i com a noble a les de Montblanc (1307), a les de Barcelona (1311), a les de Lleida (1315), a les de Tortosa (1318) i a les de Girona (1321). Amb Sibil·la de Pinós fou pare de Bernat VI de Saportella i de Pinós.

37 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Saportella i de Pinós, Bernat VI de  (Catalunya, s XIII – 1336)  Fill de Bernat Guillem I de Saportella i de Lluçà, i de Sibil·la de Pinós. Assistí com a noble a les Corts de Barcelona del 1323. Fou succeït per la seva germana (si no filla) Marquesa de Saportella.

38 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sapresa, Sant Martí  (Brunyola, Selva Veure> Sant Martí Sapresa.

39 CATALUNYA NORD - HISTÒRIA

Saquera  (Trevillac, Fenolleda Despoblat recent, al centre d’un altiplà d’una altitud mitjana de 600 m. És al sector oriental del terme, vora les restes del castell de Saquera, esmentat ja el 1023, juntament amb el veí castell de Palma, del terme de Campossí. El 1420 era senyor d’aquests castells Bernat Berenguer de Perapertusa.

99 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaSarabia, Pedro de  (País Basc, s XV - Catalunya, s XVI)  Escultor i arquitecte. Establert a Barcelona. Juntament amb Juan de Palacios, esculpí el sepulcre de Galceran de Requesens, comte de Palamós, a l'església parroquial d'aquesta població, i el de Lluís de Requesens a la seu de Lleida (acabat l'any 1511).

40 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sarabia-Benítez i Ruíz de Esquive, Rafael  (Barcelona, 1908 - Catalunya, s XX)  Pintor. Conegut només per Sarabia. Format a Llotja. Es presentà individualment el 1929 a les Galeries Laietanes de Barcelona, on ha exposat diverses vegades posteriorment, així com en altres països, especialment a Amèrica. Cal remarcar els seus nus femenins i els temes de gitanos, així com els paisatges, especialment del Marroc i de Tossa de Mar, vila a la qual estigué molt lligat. Es casà amb la pintora Lola Bech i Beltran.

41 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA

Saragossa, Llorenç  (Cariñena, Aragó, s XIV - València, a 1406)  Pintor. Pintà el retaule de fra Bonifaci Ferrer que es conserva al Museu de Sant Carles.

42 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Saragossa, Llorenç  (País Valencià, s XIV - València, s XIV)  Pintor. Establert a València. Pintà el retaule de fra Bonifaci Soler que es conserva al Museu de Sant Carles.

43 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Saragossa, tossal de  (la Serra d'En Galceran, Plana Alta)  Cim (1.078 m alt) culminant del massís muntanyós que separa la vall de la rambla Carbonera del pla de l'Arc i de la foia de les Coves, al nord-est del terme.

44 CATALUNYA-ARAGÓ - HISTÒRIA

Saragossa, tractat de  (Saragossa, Aragó, 21/mai/1462)  Altre nom com és conegut el tractat de Baiona, pel fet que, per part de Joan II de Catalunya-Aragó, fou signat en aquesta ciutat.

45 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaSaragossa i Domènec, Agustina "Agustina d'Aragó"  (Barcelona, v 1790 – Ceuta, 1858)  Heroïna. Casada amb un oficial de l'exèrcit, durant la guerra del Francès vivia a Saragossa quan la ciutat fou assetjada per les tropes napoleòniques. En morir els artillers que defensaven amb un canó el baluard del Portillo, se'n féu càrrec i contribuí a rebutjar l'atac enemic (jul/1808). Posteriorment, fou feta presonera pels francesos, però aconseguí d'escapar i participà en altres combats.

46 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Saragossa i Ebrí, Agustí Bru  (Alcalà de Xivert, Baix Maestrat, 1713 - País Valencià, s XVIII)  Matemàtic. Sacerdot. Estudià a València arts i teologia. És autor d'un tractat d'arquitectura molt difós i utilitzat, Escuela de arquitectura civil (1738, 1804), que signà amb un anagrama del seu nom en forma castellana, Athanasio Genaro Brizguz y Bru. L'obra recollí la informació dels tractadistes hispànics del s XVII, però el to i les làmines procedeixen de llibres francesos. Contribuí a la difusió del gust rococó francès a València.

47 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Saragossa i Vilanova, Josep de  (Alcalà de Xivert, Baix Maestrat, 5/mai/1627 – Madrid, 14/abr/1679)  Matemàtic i astrònom. Mestre en arts a la Universitat de València, interessat des de jove per les matemàtiques, no acceptà una càtedra a la universitat per professar a la Companyia de Jesús. Residí en diverses ciutats, fou professor al col·legi de l’orde a Mallorca, on estigué en contacte amb l’historiador i matemàtic Vicent Mut. Ensenyà després a Barcelona, i el 1660 passà al col·legi de Sant Pau de València, on es dedicà a l’estudi i l’ensenyament de matemàtiques i a l’observació astronòmica. El 1670 fou nomenat titular de la càtedra de matemàtiques del col·legi de Sant Isidre de Madrid, on restà els darrers anys de la seva vida. Fou assessor tècnic i científic en diverses obres hidràuliques, explotació de mines...  Segueix... 

48 FRANJA PONENT - HISTÒRIA

Sarais  (la Vall de Boí, Alta Ribagorça)  Llogaret (1.337 m alt) (ort trad: Sarahís), fins el 1965 del terme de Durro, situat a la dreta del barranc de Sarais, poc abans de la seva confluència amb la Noguera de Tor. La seva antiga església parroquial és dedicada a sant Llorenç.

49 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Inici páginaSaralegui y López-Castro, Leandro de  (el Ferrol, Galícia, 4/nov/1892 – València, 25/nov/1967)  Historiador de l'art i erudit. Ingressà a l'acadèmia militar d'Àvila, on prestà serveis al cos d'intendència i fou professor d'idiomes. Establert a València (1925), es dedicà a l'estudi de la iconografia i la pintura medieval valencianes. Amb Ch.R. Post, esclarí i definí la personalitat artística de molts pintors valencians. Identificà Miquel Alcanyís amb els mestres de Gil i Pujades i del Bambino Vispo. Dedicà una particular atenció a M. de Saix, P. Nicolau, G. Peris, el Mestre de Bonastre i el de la Porciúncula, i al binomi Jacomart-Reixac. Era membre de la Hispanic Society de Nova York i acadèmic de Sant Carles. Publicà El Maestro de Santa Ana y su escuela (1950), El Museo Provincial de Bellas Artes de San Carlos (1954), la sèrie La pintura medieval valenciana i molts articles i monografies en revistes especialitzades.

50 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Saranyana  (Bassella, Alt Urgell Llogaret, al nord del terme, al vessant oriental de la serra d'Oliana. El 1025 fou donat al monestir de Tresponts.

51 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Saranyana  (la Todolella, Ports)  Llogaret, al sud del poble, a la dreta de la rambla de Cantavella. La seva església (Sant Miquel) depèn de la parròquia de la Todolella. Al sector més alt del seu antic terme hi ha el santuari de Sant Cristòfol de Saranyana.

52 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sarbou, Ramon Bernat de  (Catalunya ?, s XIV)  Noble. El 1354 fou nomenat vicari general o representant ducal als dominis catalans d'Atenes i Neopàtria. El 1359 seria substituït al càrrec per Mateu de Montcada.

53 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sardà i Caylà, Pere  (Reus, Baix Camp, s XIX – 1860)  Polític. Fou regidor i batlle constitucional de Reus, comandant de la Milícia Nacional, diputat i senador del regne. Fou el promotor de la companyia de diligènciesInici página reusenca, que fou la primera que es fundà a l'estat espanyol. Impulsà la Companyia de Gas Reusenc i fou el primer president del Círcol (1852).

54 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Joan Sardà i DexeusSardà i Dexeus, Joan  (Barcelona, 13/abr/1910 – 23/des/1995)  Economista. Especialista en política monètaria i en banca. En acabar els estudis a la Facultat de Dret de Barcelona, estudià a la London School of Economics i posteriorment a Munic. El 1932 inicià la tasca docent a la Universitat Autònoma de Barcelona. L'any següent escriví, en col·laboració amb Lluc Beltran, Els problemes de la banca catalana. Acabada la guerra civil, exercí com a advocat; el 1948 publicà la Política monetaria y las fluctuaciones de la economía española en el siglo XIX, obra cabdal sobre el tema; aquest mateix any guanyà la càtedra d'economia política de Santiago. Del 1951 al 1956 fou assessor del Banc Central de Caracas. El 1957 començà la seva actuació com a director del Servei d'Estudis del Banc d'Espanya. Fou també assessor del governador del Banc d'Espanya, membre de l'Institut d'Estudis Catalans i acadèmic de l'Acadèmia de Ciències Polítiques i Morals de Madrid. Altres obres seves són: Una introducción a la economía (1950), La crisis monetaria internacional (1968) i l'antologia Escritos 1948-80 (1980).

55 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sardà i Ferran, Jaume  (Reus, Baix Camp, 1868 - València, 1939)  Publicista republicà. Oficial de l'exèrcit fins al 1902, anà a Tarragona, on fundà el setmanari bilingüe "Fraternitat Republicana". Més tard passà a Valls per dirigir "El Porvenir" (1905). Finalment, tornà a Reus, on fundà "El Consecuente", òrgan del partit republicà radical. Autor de diverses obres teatrals, novel·les, poesies, a més de llibres polítics. Morí a la presó, a la fi de la guerra civil.

56 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sardà i Làdico, Francesc  (Barcelona, 1877 – 1912)  Dibuixant i pintor. Fill de l'escriptor Joan Sardà i Lloret. Estudià dret i inicià la formació artística a l'Escola de Llotja i amb Laureà Barrau i Lluís Graner. Amplià coneixements a Madrid. Freqüentà assíduament el Cercle de Sant Lluc, on exposà. Copià els clàssics del sInici página XVII al Prado de Madrid, i el 1901 anà a París, on assistí a les acadèmies lliures. Fou un bon retratista (Retrat de la mare, La lletera, Segador català), encara que és més conegut com a dibuixant, sobretot per les seves il·lustracions de novel·les. Exposà individualment a la Sala Parés de Barcelona (1904), on a la seva mort fou organitzada una exposició homenatge molt completa (1912). Fou un assidu il·lustrador de diverses publicacions.

57 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Agustí Sardà i LlaveriaSardà i Llaveria, Agustí  (Mont-roig del Camp, Baix Camp, 19/set/1836 – Madrid, 5/mar/1912)  Pedagog i polític. El 1865 guanyà per oposició una plaça de catedràtic a l'Escola Normal Superior de Pamplona. D'idees republicanes, Estanislau Figueras, en ésser nomenat (1873) president de la República, li atorgà la secretaria particular de la presidència del govern. Vinculat des del primer moment a la Institución Libre de Enseñanza, el 1898 fou nomenat professor de l'Escola Normal Central i, més tard, director. El 1909, en ésser creada l'Escuela Superior del Magisterio, hi exercí la docència. Pertanyia al Consejo Superior de Instrucción Pública i a altres corporacions científiques i literàries. De la seva obra escrita cal recordar Estudios pedagógicos (Madrid, 1892).

58 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Joan Sardà i LloretSardà i Lloret, Joan  (Sant Quintí de Mediona, Alt Penedès, 1851 – Barcelona, 4/des/1898)  Crític literari. Escriví sobretot a "Lo Gay Saber", "L'Avenç", "La Veu de Catalunya", "La Renaixença", "La España Regional", "La España Moderna", etc. Fou un dels crítics més brillants de l'època. Publicà Estudi necrològic de don Pau Piferrer (1880), Necrologia de don Josep Yxart (1894) -del qual fou íntim amic- i El catalanismo y la literatura catalana (1888). Les seves obres escollides foren publicades el 1914: un volum en català i dos en castellà. Fou un hàbil traductor al català de poetes llatins,Inici página francesos i italians.

59 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Albert Sardà i Pérez-BufillSardà i Pérez-Bufill, Albert  (Barcelona, 1943 - )  Compositor. Estudià la carrera d'enginyer industrial i alhora contrapunt i composició amb Josep Soler. Amplià estudis a Darmstadt (1972). Autor, entre altres obres, de Cinc peces per a piano (1970), Isoritme (1971), per a conjunt instrumental, Saudade, per a dues flautes, The Ascension of Saint Rose of Lima, per a orgue (1973), Cercles (1974), Vuit peces per a orquestra (1974), Apsara II, per a trio (1975), Quartet de corda (1976), Ophiusa, per a flauta, Visió experimental, per a gran orquestra, Un fosc accent, una fosca presència (1979) i Hora foscant (1981), per a cors, L'ombra (1979) i Cordèlia (1979), per a conjunt instrumental, i Rakme II (1984), per a piano.

60 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sardà i Salvany, Fèlix  (Sabadell, Vallès Occidental, 21/mai/1841 – 2/gen/1916)  Eclesiàstic i escriptor. Fou una figura destacada entre els autors apologètics de l'època. Durant molts anys es col·locà en una posició integrista i intransigent, que rectificà en part cap al final de la seva vida. Dirigí la "Revista Popular". Entre les seves obres destaquen El liberalismo es pecado, El año sacro i Biblioteca ligera.

61 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Rosa Maria Sardà i TàmaroSardà i Tàmaro, Rosa Maria  (Barcelona, 30/jul/1941 - )  Actriu. Formada en el teatre, on ha destacat amb muntatges com ara Knack (1969), dirigit per V. Pons, i Quan la ràdio parlava de Franco i Descripció d'un paisatge (1979), ambdós de J.M. Benet i Jornet, autor del qual ha dirigit Ai, carai! (1989). Popular gràcies a la televisió, ha destacat a partir del 1987 en cinema: Moros y cristianos (1987), La febre d'or (1992), ¿Por qué lo llaman amor cuando quieren decir sexo? (1993, premi Goya a la millor actriu de repartiment), Actrius (1997), Amic/Amat (1998), La niña de tus ojos (1998) iInici página Todo sobre mi madre (1999).

62 CATALUNYA - CULTURA

Sardana en unes rajolessardana  (Catalunya)  Dansa popular catalana, considerada el ball nacional de Catalunya. El nom pot fer referència tant al ball com a la música. És una dansa col·lectiva que ballen homes i dones agafats de les mans formant una rotllana i puntejant amb els peus els compassos de la cobla. Aquest ball es va popularitzar a final del s XIX amb les innovacions de Pep Ventura i la política, ja que es va associar al republicanisme: era una manera d'oposar-se als conservadors carlins, que eren fidels al contrapàs. Per a ballar la sardana, un nombre indeterminat de dansaires formen una rotllana agafats de les mans i mirant al centre, ballant cap a dreta i esquerra amb un tempo bastant estable, amb un aire sovint lent i concentrat, en alguns moments més animat. Els components de la rotllana han de ser preferiblement parelles formades per home-dona, però només cal un mínim de dues persones agafades de les mans per a considerar que ja han creat una rotllana. La sardana és una dansa no excloent...  Segueix... 

98 CATALUNYA - PUBBLICACIÓ

Sardana, La  (Catalunya, 1892 - 1936)  Títol de diversos periòdics dedicats al foment de la sardana. El primer, però, editat l'any 1892 a Barcelona, fou un setmanari de sàtira política de caire republicà i anticlerical, del qual van sortir 19 números. L'any 1921 començà una nova "La Sardana" a Barcelona com a portaveu del Foment de la Sardana, i que, amb periodicitat quinzenal, arribà fins al 1936. A Palafrugell (1893), Palamós (1894), l'Escala (1900) i Manresa (1916) foren publicades revistes de caire literari i cultural amb aquest mateix títol.

63 CATALUNYA - CULTURA

Sardana de les Monges, La  (Catalunya, 1919)  Composició per a veus mixtes d'Enric Morera, sobre un poema d'Àngel Guimerà. Estrenada per l'Orfeó Gracienc el 2/feb/1919 al teatre El Dorado de Barcelona, entrà tot seguit al repertori de quasi tots els orfeons. L'Orfeó Català en féu una creació memorable. La Principal de Peralada n'estrenà la versió per a cobla de dos instruments, tal com Morera volia. Les altres cobles hi hanInici página afegit la part del trombó.

64 CATALUNYA-ARAGÓ - HISTÒRIA

Sardenya, conquesta de  (Sardenya, Itàlia, 1323 – 1326)  Campanya militar de Jaume II de Catalunya- Aragó. Pel tractat d’Anagni (1295) fou promès ja a Jaume II, en feu pontifici, el regne de Còrsega i Sardenya en canvi del de Sicília; el papa Bonifaci VIII li atorgà després la corresponent investidura (1297). Al cap de 25 anys, Jaume II es decidí a emprendre'n la conquesta. El monarca català aspirava a convertir en profit propi els recursos de l'illa, entre ells les mines d'argent, i a guanyar una base estratègica a la Mediterrània occidental; la conquesta representava no sols la lluita contra Pisa, sinó també l'exacerbació de la rivalitat comercial amb Gènova. La direcció de la conquesta fou encomanada a l'infant Alfons; abans d'arribar a l'illa, el jutge d'Arborea ja havia trencat les hostilitats amb els pisans (1323). L'infant posà setge...  Segueix... 

97 CATALUNYA-ARAGÓ - HISTÒRIA

Sardenya, influència catalana a  (Sardenya, Itàlia, 1326 - 1713)  Període en que l'illa estigué en possessió de la corona catalano-aragonesa. La conquesta i la lluita per Sardenya va exigir enormes esforços a Catalunya, va enfrontar-la a Gènova (totes dues eren nacions que competien per la senyoria del mar) i a la fi Catalunya-Aragó va reeixir-hi. Però el 1329, regnant Alfons el Benigne, començà una revolta anticatalana a Sàsser instigada pels Oria. El domini català va quedar reduït a Sàsser, Càller i la Vila d'Esglésies. El regne de Sardenya mai no fou completament sotmès; les insurreccions dirigides per la poderosa família dels Oria, senyora de l'Alguer, eren animades per Gènova, Pisa i Milà (1349). Els genovesos arribaren a assetjar Sàsser i ocupar l'Alguer (1350). Pere III el Cerimoniós es va aliar amb Venècia i va vèncer els genovesos prop de Constantinoble (1352) i prop de Sardenya (1353). Així, l'illa continuà sota el domini de la corona catalano-aragonesa, la qual hagué de sufocar repetis aixecaments. El 1713, pel tractat d'Utrecht, passà aInici página Àustria.

65 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Vicenç Sardinero i PuertoSardinero i Puerto, Vicenç  (Barcelona, 12/gen/1937 - Villafranca del Castillo, Madrid, 9/feb/2002)  Baríton. Féu els seus estudis musicals al Conservatori Superior Municipal de Música. Obtingué el primer premi al concurs organitzat pels Amics de l'Art de Sabadell el 1963 i al de Ràdio Barcelona en 1964. El mateix any debutà al Gran Teatre del Liceu. Fou primer baríton a la Compañía del Teatro de la Zarzuela de Madrid. Aconseguí el primer premi al III Concurs Internacional de Cant Francesc Viñas (1965). El 1968 debutà a la Scala de Milà. El Cercle de Belles Arts de Madrid li concedí una medalla d'or. Ha participat a diversos festivals internacionals.

66 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sareja  (Llívia, Baixa Cerdanya Veure> Cereja.

101 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Saret i Vila, Domènec  (Sabadell, Vallès Occidental, s XIX - Barcelona, 1922)  Actor i director cinematogràfic i teatral. Viatjant de draps, deixà la professió per l’escena. Debutà al teatre Ateneu de Sabadell i el 1911 intervingué en el film Mala raça, de F. Gelabert; més tard dirigí i interpretà per a la Studio Films de Barcelona la sèrie de curts Cuentos baturros (1914-15) i també Passa l’ideal (1915) i El dubte (1916); més tard rodà La raó social Castro i Ferrant, Un exemple, Humanitat (v1917), Regeneració, etc. Intervingué també a La boja del monestir de Montserrat i L’herència del diable. El 1922 actuà al teatre Espanyol de Barcelona. Emprà el nom artístic de Domingo Ceret.

67 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sarga, la  (Pallars Jussà Veure> Sant Esteve de la Sarga.

68 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Inici páginaSarga, la  (Xixona, Alacantí Llogaret i districte, al nord de la ciutat, al límit amb el terme d'Alcoi. L'església és dedicada a santa Anna.

69 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Sarganella  (Castalla, Alcoià Caseria, a l'oest del terme, vora el límit amb el de Tibi.

70 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Sarganella, la  (Agost, Alacantí Caseria, al nord de la vila, al vessant meridional del Maigmó, a la capçalera de la rambla de la Sarganella.

71 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Sargantanes, illa de ses  (es Mercadal, Menorca)  Illot (o illa Gran), el més septentrional i gran del port de Fornells. Hi ha una antiga torre de defensa.

72 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Sargar, el  (Herbers, Ports Santuari de la Mare de Déu del Sargar, al nord del poble, a l'esquerra del barranc d'Escalona.

73 ALGUER - BIOGRAFIA

Sari, Rafael  (l'Alguer, 1904 – 1978)  Escriptor. Mestre d'escola elemental, fou director de l'arxiu històric de l'Alguer. Des del 1929 col·laborà en nombrosos diaris i revistes amb articles i poesies, aquestes en català de l'Alguer, i obtingué diversos premis. La seva obra poètica -d'índole, en general, intimista- no ha estat recollida, però és un autor popular a l'Alguer, gràcies a algunes composicions seves que han estat musicades. Fou fundador i primer secretari del Centre d'Estudis Algueresos.

74 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Inici páginaSarinyena, Joan  (València, 1545 ? - a 1628)  Pintor. Residí a Roma del 1570 al 1575, i el seu estil acusa la influència de la pintura veneciana. És autor del retrat del Beato Factor (1587) de les Descalzas Reales (Madrid), del retaule de la Generalitat de València (1607) i dels retrats corporatius de la gran sala d'aquest palau valencià. Fill de Cristòfor Sarinyena, a qui s'atribueixen les portes del retaule d'Ulldecona, i germà de Francesc, també pintor.

75 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Sarinyena i Vila-rasa, Francesc  (València, s XVI – 1624)  Suposat pintor. Hom li ha atribuït tradicionalment les portes del retaule d'Ulldecona. Hom ha demostrat, però, que devia ésser el mateix Joan Sarinyena. D'altrabanda, del Francesc Sarinyena la partida de defunció del qual és coneguda, res no se'n sap com a pintor, tot i que no es descarta que fos parent de Joan i fins i tot que intervingués com a daurador o tallista en un retaule del convent de Santa Caterina de Siena, on treballà també Ribalta.

76 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sariols i Porta, Joan  (Reus, Baix Camp, 1820 – Barcelona, 1886)  Compositor. Fou nen cantor a la catedral de Lleida. El 1841 es traslladà a Barcelona, on estudià amb Ramon Vilanova. Escriví la simfonia Las dos lápidas, per a orquestra i banda (1862), i algunes òperes, com Gonzalvo i Melusina. També deixà sarsueles, com L'esquella de la Torratxa i El punt de les dones, basades en obres de Frederic Soler, i música religiosa: una Salve Regina en re menor, un Stabat Mater, una missa i algunes obres corals.

77 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sarmentero, Bartolomé  (Valdetronco, Castella, 1693 - Vic, Osona, 1775)  Eclesiàstic. Frare franciscà, era catedràtic de Valladolid i qualificador del Sant Ofici, quan fou nomenat bisbe de Vic (1752). Home actiu, traslladà el seminari al carrer de Sant Just i l’amplià, féu edificar la Casa de Convalescència annexa a l’Hospital de Vic i el convent franciscà del Remei. És autor d’un sínode publicat el 1753, i d’una revisió del plaInici página de beneficis de tota la diòcesi. Escriví sempre en castellà i fou un important factor castellanitzador de la societat vigatana del seu temps.

78 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Sarmiento de los Cobos y Manrique de Mendoza, Manuel  (Castella, v 1600 - Càller, Sardenya, 21/jun/1668)  Lloctinent de València (1659-63) i virrei de Sardenya (1665-68), setè marquès de Camarasa. A València intervingué en la revolta dels Llauradors de l'Horta contra els jurats de la ciutat del 1663 a favor dels primers. En ésser nomenat virrei de Sardenya (1665) convocà corts, que dissolgué pel mai/1668 recolzat en el noble Artau d’Alagó, marquès de Villasor, davant la popularitat creixent d'Agustí de Castellví i de Llança, marquès de Làcon, cap de la facció de la noblesa sarda oposada a la política castellana. Acusat per la veu popular com a responsable de l’assassinat de Castellví (20/juny), fou assassinat al seu torn, als carrers de Càller. La causa d’aquest assassinat, considerat com a intent de rebel·lió contra la corona, fou...  Segueix... 

100 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sarona, Domènec  (Catalunya, s XVI)  Arquitecte (o Sarome). Prosseguí les obres d'ampliació de la nau i les capelles de l'església de Sant Pere Apòstol de Reus, que Benet Otger havia deixat sense acabar a la seva mort (1510). També portà a terme la construcció del campanar (1562) i treballà en el cor de la mateixa església.

79 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sarovira, Guillem  (Catalunya, s XIII)  Cavaller. Participà a la conquesta de València el 1238. Fou recompensat amb la donació d'algunes cases a la ciutat.

80 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sarovira, Pere  (Catalunya, s XIII)  Cavaller. Prengué part a la conquesta del País Valencià. Jaume I li concedí cases a València.

81 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaSarovira, Romeu  (Barcelona, s XIV)  Ciutadà de Barcelona. Fou un dels representants de Barcelona que formaren el consell especial que, el 1344, decidí la sort de Jaume III de Mallorca, desposseït aleshores per Pere III el Cerimoniós. El 1348 fou un dels missatgers reials a València per invitar la Unió a sotmetre's poc abans de l'ofensiva reial.

82 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Sarra  (Vall de Cofrents Veure> Zarra.

83 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Àurea de SarràSarrà, Àurea de  (Barcelona, 1889 – Arenys d'Empordà, Alt Empordà, 1974)  Ballarina. Nom amb què és coneguda Àurea Serra. En el primer decenni del s XX, coincidint amb la moda d’I. Duncan i l’esteticisme classicitzant, cultivà unes danses -anomenades cants plàstics- que volien reviure la dansa grega. Des del 1920, any en què debutà a Madrid, féu gires per diversos països d’Europa i d’Hispanoamèrica. Tingué molt d’èxit a Itàlia, Grècia i també a Egipte. Celebrada per les famílies reials britànica i egípcia, plagué a Mussolini. El dictador grec Pàngalos la distingí amb l’Orde del Fènix el 1926 i el poeta nacional Kostís Palamàs li dedicà poemes. A Catalunya, li foren organitzats festivals al Teatre Grec de Montjuïc i a l’arc de Berà; fou protegida per alguns intel·lectuals com J. Estelrich i A. Carrion, i ridiculitzada al Manifest Groc.

84 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Sarrà, Cristòfor  (Palma de Mallorca, s XVIII)  Teòleg lul·lista. Doctor en medicina. La defensa de les seves tesis, Theses hipocratico-galenico-lullisticae (Palma, 1742), provocà una encesa polèmica entre els metges mallorquins: Maties Armengual i Andreu Oliver sortiren en la seva defensa, però foren impugnades per Josep Ferrer i l’any següent per Pere Antoni Binimelis, Jaume Llinars i Joaquim Oliver. Hi intervingué també el professor de fisiologia de la Universitat Lul·liana Rafael Armengual en Veritas investigata doctrinae...Inici página Raymundi Lulli (1743).

85 ILLES BALEARS - PUBLICACIÓ

Sarracossano, El  (Palma de Mallorca, 1868 – 1873)  Calendari bilingüe. A més del clàssic judici de l'any, incloïa també treballs literaris, entre molts d'altres, de Bartomeu Ferrà. Tingué una gran popularitat a Mallorca.

86 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sarraera, tuc de  (Salardú / Viella, Vall d'Aran Cim (2.632 m alt) de la línia de crestes que separa la vall de Rius de la del riu Nere, termenal dels dos municipis. Al vessant septentrional neix el riu de Sarraera, afluent, per la dreta, del riu Nere.

87 CATALUNYA - HISTÒRIA

Sarrai, baronia de  (Catalunya Títol concedit (1770) a Francesc Jeroni de Prats-Mates i Ruíz de Llano, senyor de Sarrai i secretari de l'Audiència de Barcelona. Es troba vacant.

88 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Sarraica  (Xelva, Serrans Veure> Zarraica.

89 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca de la Conca de BarberàSarral  (Conca de Barberà Municipi: 52,35 km2, 467 m alt, 1.585 hab (2015). Situat a la capçalera del riu d'Anguera i del seu afluent el riu de Vallverd, tributaris del Francolí per l'esquerra, a l'est de la comarca. Hi predomina l'agricultura de secà sobre la de regadiu, la qual aprofita les aigües fluvials; els conreus més estesos són els de vinya, cereals i ametllers. Ramaderia de llana i cria de porcs; avicultura. Indústria alimentària derivada de l'agricultura, producció de materials per a la construcció, alabastre (hi ha diversos tallers). La vila és a la dreta del riu de Vallverd; església parroquial de Santa Maria. El municipi comprèn, a més, l'antic terme de Montbrió de la Marca (agregat el 1972) i el santuari dels Sants Metges. Pertany a l'àrea comercial de Valls. Ajuntament -Inici página Estadístiques - Consulta de dades - Vinícola de Sarral - Revista "El Baluard"

90 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Sarral, Francesc  (Morella, Ports, s XV - País Valencià, s XV)  Pintor. Germà de Jaume, amb el qual col·laborà amb Valentí Montoliu.

91 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Sarral, Jaume  (Morella, Ports, s XV - País Valencià, s XV)  Pintor. Germà de Francesc. Col·laborador amb Valentí Montoliu.

92 CATALUNYA - HISTÒRIA

Sarral, marquesat de  (Catalunya Títol concedit (1653) a Francisco de Orozco-Ribera y Pereira, marquès de La Mortara i d'Olias, senyor de Sarral. Passà als Osorio, comtes de Grajal, i als Losada.

93 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sarralasa i Nogal, Josep  (Catalunya, s XVIII – s XIX)  Pedagog. Treballà a Barcelona, on fou primer mestre de la Casa de Caritat. Publicà diverses obres de text adreçades als seus alumnes.

94 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Sarrau, Jaume  (Perpinyà, 1837 - París, França, 1904)  Químic i físic. Estudià a l'École Polytechnique de París, on més tard (1883) fou professor. S'especialitzà en explosius i pòlvores i el 1886 ingressà a l'Académie des Sciences. Publicà obres com Recherche théorique sur les effets de la poudre (1875), Cours d'artillerie (1893) i Introduction à la théorie des explosifs (1893). També estudià la llum polaritzada i la compressibilitat dels gasos.

95 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaSarreganyada  (Sant Pere de Torelló, Osona Cim (1.216 m alt) de la serra de Bellmunt, a ponent del cim culminant, on hi ha el santuari de Bellmunt. Hi hagué el castell de Sarreganyada, que li donà el nom, propietat de Bernat I Tallaferro, comte de Besalú, que el 1020 el llegà al seu fill Guillem I. Del 1136 al 1310 pertangué a la família Montcada, i el 1356 el tenia Ramon de Gurb per Bernat III de Cabrera, comte d'Osona. Després desapareix de la documentació. Hom creu que el santuari de Bellmunt era en els seus inicis la capella del castell.

96 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Joaquim Sarret i ArbósSarret i Arbós, Joaquim  (Manresa, Bages, 4/ago/1853 – 25/set/1935)  Arxiver i historiador. Autodidacte, col·laborà amb Leonci Soler i March en l’ordenació dels arxius manresans, i el rellevà en la direcció efectiva de l’arxiu municipal, del qual fou nomenat oficial el 1893. Publicà una trentena de llibres i opuscles de tema històric local, entre els quals Lo sometent de Manresa y son districte (1894), Etologia de Manresa (1901), La séquia de Manresa (1906) i els cinc volums dels Monumenta historica civitatis Minorisae (1921-25), i centenars d’articles. Fundador i president del Centre Excursionista de la Comarca de Bages, acadèmic corresponent de Bones Lletres i cronista de la ciutat de Manresa, en morir era degà dels arxivers de Catalunya.

Anar a:    Sap ]    [ Saplana, J ]    [ Saportella, M ]    [ Sarai ]    [ Sarde ]    [ Sarr ]Inici página

A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Logo de Dades dels Països CatalansEntrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ BlocContactar amb Dadescat

© 2006-2016 Associació Sense Límits / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons

Sense Límits a Internet: Sense Límits / Alt Camp Info / Directori Alt Camp / Masia Virtual -