|
|
|
Anar a: [ Sed ] [ Segal ] [ Segarra i ] [ Segre ] [ Segui ] [ Segura ] En aquest país, allò que ens falta no és l'adaptació de la llengua, sinó una potència política veritable. (Joan Solà i Cortassa) 1 CATALUNYA - EMPRESA Seda de Barcelona SA, La (Barcelona, 1925 - ) Empresa industrial tèxtil, productora de fibres artificials i sintètiques domiciliada a Barcelona i amb factories al Prat de Llobregat (Baix Llobregat) i Alcalá de Henares (Madrid). El capital inicial era propietat en un 57,5% de la companyia holandesa Akzo NV i comptava amb la col·laboració tècnica de l'empresa holandesa NV Research Arnehm. Participà en diverses companyies, entre les quals: Cyanenka SA, Shappe Tex SA, Iberenk. Era l'empresa tèxtil més important d'Espanya; l'any 1977 comptava amb un volum de vendes d'11.494 milions de ptes. i una plantilla de 4.006 obrers. 2 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA Sedano, Alonso de (Burgos ?, Castella, s XV) Pintor. Treballà a Itàlia i a Palma de Mallorca, on el 1488 pintà amb Pere Terrencs la taula de Sant Sebastià (Museu de la Catedral), d'una sequedat i un ritme constructiu insòlits. La seva influència a Mallorca fou, però, escassa, damunt Martí Torner, Pere Terrencs, etc. Després 3 CATALUNYA - BIOGRAFIA Sedasser, Antoni (Barcelona, s XV - v 1460) Mestre de l'Escola Lul·liana de Barcelona. Clergue, fou rector a Solsona. El 1431 intervingué en la transformació de l'escola lul·liana palatina, creada per Joan I, en una institució autònoma dotada amb patrimoni i rendes pròpies, de la qual fou el primer rector. Ho féu possible el testament de la noble dama Joana Margarida Safont, pel qual deixava a l'escola els seus béns, entre els quals la seva casa, un hort i la seva biblioteca de manuscrits lul·lians. 4 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI
5 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Sedaví, ducat de (País Valencià) Títol concedit el 1802, amb la grandesa d'Espanya, al tinent general Antoni de Barrades i Baeza, senyor de Sedaví, natural de València. Es troba vacant. 6 CATALUNYA - CULTURA
7 CATALUNYA-ARAGÓ - HISTÒRIA Sèdilo, marquesat de (Sardenya, Itàlia) Títol concedit el s XVI a Jeroni de Cervelló i Piccolomini de Siena (mort després del 1628), comte de Sèdilo. 8 CATALUNYA - GEOGRAFIA Sedó (Torrefeta i Florejacs, Segarra) Poble (ant: Sadaó; ort trad: Ced), a la dreta del Sió. De la seva església parroquial depenia la de Cardosa. El lloc és esmentat el 1099 en l'acte de consagració de l'església de Guissona. El 1379 pactà el veïnatge amb Cervera. Fou lloc reial. 9 CATALUNYA - CULTURA Sedó, colònia (Esparreguera, Baix Llobregat) Antiga colònia tèxtil, situada a 1,2 km del centre urbà, a la dreta del riu Llobregat, al congost del Cairat, on hi ha la presa del mateix nom, aprofitada per a la fàbrica. Des del tancament de la factoria tèxtil (1977), ha perdut gran part de la població. Actualment part dels edificis són utilitzats per altres indústries i el 1993 s'hi inaugurà el Museu de la Colònia Sedó, vinculat al Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya. 10 CATALUNYA - BIOGRAFIA
11 CATALUNYA - BIOGRAFIA
12 CATALUNYA - BIOGRAFIA Sedó i Peris-Mencheta, Alfred (Barcelona, 1901 – 1983) Industrial i polític. Vinculat al Partit Republicà Radical, fou director general de comerç del primer govern Lerroux i sots-secretari de treball al segon. Entre l'abril i el desembre del 1935 fou conseller de la Generalitat de Catalunya, primer d'economia i agricultura i després també de finances. 13 CATALUNYA - BIOGRAFIA Sedó i Peris-Mencheta, Joan (Barcelona, 1908 – 8/abr/1966) Industrial i erudit. Nét de Francesc Peris i Mancheta, fill de l'industrial i erudit Artur Sedó i germà d'Alfred. Continuà l'activitat fabril del seu pare. Fou diputat provincial, president del Club Marítim de Barcelona i vice-president de la Junta de Museus de Barcelona. El 1948 ingressà a l'Acadèmia de Bones Lletres. Durant la seva vida reuní la col·lecció de llibres de tema cervantí més important del món, actualment integrada a la Biblioteca de Catalunya. 14 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Sedret (la Tor de Querol, Alta Cerdanya) Veure> Sant Pere de Sedret. 15 CATALUNYA - GEOGRAFIA
16 CATALUNYA - HISTÒRIA Segadors, avalot dels (Barcelona, 12/jun/1636) Tumult ocorregut en circular la brama que un grup de segadors havien estat obligats a fer-se soldats per Joan Agustí Forès, cavaller que volia reclutar una companyia de 25 homes, a canvi dels quals el rei li havia promès el càrrec de veguer. Els segadors assaltaren la casa de Forès i la saquejaren; llur actitud obligà les autoritats a empresonar Forès -per a salvar-li la vida- i a alliberar els segadors presos. És considerat un precedent de l'avalot del Corpus de Sang del 1640. 17 CATALUNYA - CULTURA Segadors, Els (Catalunya, 1640) Cançó popular i himne nacional. El text és originàriament un romanç històric de la guerra dels Segadors. Adquirí caràcter d'himne nacional català cap al final del s. XIX, i la Generalitat de Catalunya l'adoptà com a himne oficial. Hi ha variants diverses, tant del text com de la música. Amb l'harmonització de Lluís Millet s'estengué per tot Catalunya. Les versions més difoses són la publicada el 1903 per Aureli Capmany al Cançoner popular i l'harmonització de Josep Viader, que se cenyeix a la reproduïda al CRI (Cançoner Revolucionari Internacional) de l'any 1937, a càrrec de Joan Lamote de Grignon. Prohibida totalment la seva interpretació i difusió durant el franquisme (1939-76), amb el restabliment de la Generalitat de Catalunya (1977), es convertí de nou en himne nacional, però no fou declarat himne oficial pel Parlament fins al 1993. 18 CATALUNYA - HISTÒRIA Segadors, Guerra dels (o de Separació) (Catalunya, 1640 – 1652) Aixecament secessionista contra la monarquia espanyola. El conflicte es desencadenà a partir d’una crisi de relacions polítiques entre les institucions catalanes (Generalitat i Consell de Cent) i el centralisme monàrquic. Els Reis Catòlics havien realitzat a la Península una unió estrictament dinàstica i personal. Al Principat les institucions tenien encara un força real enfront dels possibles intents d’intromissió de la monarquia espanyola; disposaven d’una clara 19 CATALUNYA - BIOGRAFIA Segalà i Estalella, Josep (Barcelona, 1862 – 4/mar/1935) Farmacèutic i publicista. Membre de l'Acadèmia de Medicina i de Cirurgia, fou president del sindicat de farmacèutics. Fou redactor científic del "Diari Català", "La Renaixensa" i "Gynecologia Catalana", i director del "Noticiero Farmacèutic" i de "Sinonimias Farmacéuticas". És autor d'unes Instruccions per a l'ús i bon regiment del botiquí casolà. 20 CATALUNYA - BIOGRAFIA Segalà i Estalella, Lluís (Barcelona, 21/jun/1873 – 17/mar/1938) Hel·lenista. Exercí la càtedra d'història universal de les edats antiga i mitjana i més endavant la de filologia clàssica de la Universitat de Barcelona. Fou membre de les Acadèmies de Bones Lletres de Barcelona i Sevilla i col·laborador del Consell de Pedagogia de la Mancomunitat. D'entre les seves obres cal assenyalar: Gramática del dialecto eólico (1903), un recull d'Himnos homéricos, Crestomatías latina y griega i una versió catalana de La Ilíada. 21 CATALUNYA - BIOGRAFIA Segalà i Estalella, Manuel (Barcelona, 1868 – 1932) Metge. Germà de Josep i Lluís. Estudià a Barcelona, i es doctorà el 1892. Fou metge de l'Hospital de la Santa Creu de Barcelona, i secretari general de l'Acadèmia d'Higiene de Barcelona. Fou col·laborador de "La Renaixença" i d'un gran nombre de revistes mèdiques, i publicà obres com Ránula sublingual, hidrotomía y extirpación (1894, tesi doctoral), Notes sobre l'anestèsia 1898), Lactancia mercenaria en Barcelona (1898), Tuberculosis inflamatoria aguda de Poncet (1901), etc. 22 CATALUNYA - HISTÒRIA
23 CATALUNYA - GEOGRAFIA Segan (Conca de Dalt, Pallars Jussà) Caseria, fins al 1969 del terme d'Hortoneda de la Conca, entre la serra de Boumort i el Montpedrós. 24 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA Seganta (Estopanyà, Ribagorça) Poble, al sud-est del terme, al vessant septentrional del Montferrús. La seva església depèn de la parròquia de Natjà. 25 CATALUNYA - HISTÒRIA Segarra (els Prats de Rei, Anoia) Nom d'una ciutat romana que tingué categoria jurídica de municipi. És coneguda bàsicament per uns grups d'inscripcions romanes conservades als Prats de Rei, fet que permet la hipòtesi que correspon a aquesta vila. Dues inscripcions porten el nom de la ciutat, la de l'Alt Imperi com a Sigarra, i l'altra, més tardana, del s IV, Segarra. 26 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Segarra (Sueca, Ribera Baixa) Barri de la ciutat. 27 CATALUNYA - BIOGRAFIA Segarra, Adjutori (Catalunya, s XVII - s XVIII) Militar. Combaté al front de forces de voluntaris durant la guerra de Successió, lluitant contra els borbònics. Assolí el grau de capità. Per l'ago/1713 sortí de Barcelona amb l'expedició del diputat militar Berenguer. El 3/set participà amb Amill a l'acció de Coll Cardús per protegir l'expedició dels seus perseguidors. Tornà a Barcelona per l'oct/1713. En sortí altra vegada el 8/feb/1714, amb les forces del coronel Antoni Puig i Sorribes que anaren a reunir-se amb les d'Antoni 28 CATALUNYA - BIOGRAFIA Segarra, Arnau de (Barcelona, v 1210 - v 1270) Frare dominicà, filòsof i inquisidor. Fou confessor del rei Jaume I durant la campanya de Múrcia, el 1266. 29 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Segarra, colònia (la Vall d'Uixó, Plana Baixa) Colònia industrial, al sud de la ciutat. El primer grup fou bastit per l’empresa de fabricació de sabates Silvestre Segarra e Hijos SA, per als seus obrers i empleats, a la fi dels anys 1940. Posteriorment fou ampliat amb uns altres dos grups, sempre al voltant de la fàbrica, i més tard amb el barri nou de Carmadai, separat dels anteriors. Hi ha una església, un economat i un dispensari, però hi manquen espais socials i de reunió. Actualment les cases han estat venudes a particulars que hi habiten. L’empresa adquirí un extraordinari desenvolupament, fins a assolir la xifra de 4.407 treballadors el 1970, i forneix de calçat l’exèrcit espanyol. Després d’una greu crisi i suspensió de pagaments el 1976, fou confiscada per l’estat, passà a denominar-se Imepiel i ha reduït la seva plantilla a 1.480 treballadors (1988); l’any 1988 hom inicià un procés de reprivatització. 30 CATALUNYA - BIOGRAFIA Segarra, Francesc de (Lleida, s XVII – Perpinyà, 1688) Polític. En iniciar-se la guerra dels Segadors era catedràtic de l’estudi general de Lleida. Es mostrà afecte a França, fet pel qual Pèire de Marca el féu membre del Consell Criminal de l’Audiència de Catalunya. La seva actuació contra els desafectes a la causa francesa el convertí en el terror del Principat; dirigí detencions il·legals, com la de l’oïdor militar Domènec de Negrell (1649), i reprimí l’alçament antifrancès de Puigcerdà amb una gran ferocitat (1652). Poc abans de retre's 31 CATALUNYA - BIOGRAFIA Segarra, Jaume (Reus, Baix Camp, v 1480 – 1543) Pintor. Visqué i treballà a Reus i la seva rodalia. Malgrat viure a cavall dels dos segles, continuà pintant, amb èxit, segons l'estil goticitzant del s XV català. De la seva obra només es conserva el retaule del Naixement de Jesús (1531). També foren obres seves el retaule de Santa Maria, per a l'església parroquial de l'Aleixar (1501), i el retaule de Santa Maria de Jesús, per a l'església dels framenors de Reus (1524). 32 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Segarra, Jaume (Alacant ?, s XVI – València, 1596) Professor de medicina a la Universitat de València des del 1574. Deixeble de Lluís Collado, fou un dels membres de l'escola valenciana d'anatomia vesaliana. Les seves lliçons foren publicades pòstumament: Comentarii physiologici (1696), comentaris a Hipòcrates i Galè, i els comentaris a Claudii Galeni liber de morborum (1624), reeditats i ampliats el 1642. 33 CATALUNYA - COMARCA
34 CATALUNYA - GEOGRAFIA Segarra, la (Catalunya) Nom tradicional de l'altiplà central. Unitat morfoestructural de la Depressió Central Catalana, corresponent aproximadament al sector centreoriental del què s'anomena Altiplà Central Català. Actua de divisòria d'aigües de la conca del riu Ebre, del Llobregat i dels mediterranis Gaià i Francolí. El sòcol és d'origen terciari, amb sediments de l'antic mar que ocupava aquest sector, damunt del qual es disposa un estrat de calcàries i argiles de sedimentació lacustre. En general és un fragment de la Depressió Central que s'estén vers els darrers contraforts meridionals del Prepirineu; limitat al nord per la serra de Pinós, i per les serres del Tallat i de Forès, al sud. El clima és típicament mediterrani continentalitzat, amb un alt grau d'aridesa i fortes oscil·lacions tèrmiques. 35 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Segarra, riu (Alt Maestrat / Baix Maestrat / Plana Alta) Curs d'aigua intermitent (o rambla de les Coves), al límit de les tres comarques. Al vessant meridional dels ports de Morella, vora Catí i després de deixar aquest terme, esdevé, amb el nom de rambla de la Morellana, termenal entre els municipis de Tírig i d’Albocàsser. Penetra a la foia de les Coves, a la roca del Lledoner, passa per les Coves de Vinromà, entra al Baix Maestrat (terme d’Alcalà de Xivert) per l’estret del Riu, vora l’església de Sant Miquel de Castellnou, i desguassa a mar a Capicorb, vora el límit amb el terme de Torreblanca. 36 CATALUNYA - HISTÒRIA Segarra de Gaià (Conca de Barberà) Nom adoptat el 1937 per al municipi de Santa Coloma de Queralt. 37 CATALUNYA - BIOGRAFIA
38 CATALUNYA - BIOGRAFIA Segarra i Escarraguell, Francesc (Vilassar de Mar, Maresme, 1809 – 1876) Mestre d'aixa. Treballà a Vilassar i després a les drassanes de Mataró, amb la col·laboració del seu germà Ramon. La seva activitat el situa entre els més preats especialistes de l'època. Construí cinquanta-dos velers de diversos tipus. 39 CATALUNYA - BIOGRAFIA Segarra i Iracheta, Joan "Juanito" (Barcelona, 15/nov/1927 - Taradell, Osona, 3/set/2008) Futbolista. Començà al Buenos Aires de Barcelona i passà pel Santsenc, el Sant Pol i el Vilafranca abans d'ingressar al F.C. Barcelona, on dugué a terme una llarga, regular i eficaç permanència fins a la seva retirada; jugà normalment de defensa o volant esquerre. Fou molts anys capità de l'equip. Internacional des del 1951, jugà amb la selecció espanyola 28 partits, fins al 1962. 40 CATALUNYA - BIOGRAFIA
41 CATALUNYA - BIOGRAFIA
42 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Segarra i Vergés, Tomàs (Traiguera, Baix Maestrat, 1846 - Tortosa, Baix Ebre, 1895) Militar i guerriller carlí. El 1860 ingressà en l'exèrcit i més tard passà a la guàrdia civil; el 1873 s'adherí a les forces carlines i participà a la tercera guerra carlina en una partida que actuà a la zona del Maestrat i de la serra de Prades. Apartat de la lluita a causa de la derrota soferta a Terol, formà més tard una altra partida que actuà a Beseit fins a la fi de la guerra (1876). Assolí el grau de coronel. 43 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA Segarres Altes, les (Lasquarri, Ribagorça) Poble, al sud de la serra del castell de Llaguarres, que forma un enclavament dins el municipi de Tolba, proper a les Segarres Baixes, poble del qual depenia la seva església. 44 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA Segarres Baixes, les (Tolba, Ribagorça) Poble (780 m alt), al nord-oest de la vila. Dins el seu terme hi ha el despoblat de Falç. 45 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Segàrria (Benimeli, Marina Alta) Antic castell i terme, situat al cim de la serra de Segàrria (506 m alt). El 1257 era dels Carròs, senyors de Rebollet. La muntanya, que separa el marquesat de Dénia de la vall de Pego, és termenal del Verger, Ondara, Benimeli i Beriarbeig. 46 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA
47 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI
48 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Segili (Benidoleig, Marina Alta) Caseria, al nord del puig de Segili (410 m alt), termenal dels municipis de Benidoleig, Orba i Alcanalí. 49 CATALUNYA - BIOGRAFIA Segimon i Cisa, Pere (Barcelona, 1904 – 1976) Pintor. Estudià a l'Escola de Belles Arts de Sant Jordi i a París. Les seves exposicions són molt nombroses. Ha conreat de preferència la figura i, en menor proporció, el paisatge. 50 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Segó, vall de (Camp de Morvedre) Subcomarca, que constitueix el sector nord-oriental de la comarca. És situada a la riba esquerra del riu Palància, als contraforts meridionals de la serra d'Espadà, entre una sèrie de turons d'escassa altitud (turons de Covatelles, Romeu, la Creu, el Tabalet, el Ferreret, la Lloma Llarga, Frontera i el Salt del Cavall). La població es concentra en els cinc municipis que comprèn la subcomarca 51 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Segona Germania (País Valencià, 1693) Revolta pagesa antisenyorial que es produí al sud del Xúquer i més concretament als pobles de l’antiga governació de Xàtiva. El malestar tenia l’origen en el peculiar repoblament d’aquesta zona (que pertanyia bàsicament als ducs de Gandia i de Maqueda, marquesos d’Albaida, Dénia i Guadalest, comtes de Cocentaina i de Real) després de l’expulsió dels moriscs (1609-15), que reafirmà encara més el règim senyorial imperant. Un exemple representatiu fou el de Muro del Comtat, per les condicions lleonines que el senyor del lloc, Gaspar Roís de Corella, comte de Cocentaina, exigí als seus repobladors: reconeixement de la propietat senyorial de les terres, residència obligatòria, submissió total a la jurisdicció nobiliària per part del consell general, reserva per part d’ell de la moreria i de... Segueix... 52 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Segorb (Alt Palància) Veure> Sogorb. 53 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Segorb (Xixona, Alacantí) Districte, al sud de la ciutat. 54 CATALUNYA - BIOGRAFIA Segovia, Rosita (Rosa Balcells i Font) (Barcelona, 2/feb/1922 - 24/set/2003) Ballarina. Estudià al Conservatori del Liceu de Barcelona; es decantà per la dansa i esdevingué primera ballarina del Gran Teatre del Liceu (1951-53). Més tard fou ballarina estrella del Ballet d'Antonio, amb el qual actuà per un gran nombre de països. El 1950 guanyà el Premio de Coreografía de l'Havana. 112 CATALUNYA - PUBLICACIÓ
55 CATALUNYA - HISTÒRIA Segre, departament del (Catalunya, 1812 – 1814) Un dels quatre departaments en què fou dividit el Principat durant la seva annexió a l’imperi Francès. Comprenia els corregiments de Talarn i Puigcerdà (els quals esdevingueren districtes del nou departament) i el sector septentrional dels de Cervera i Manresa (amb els quals fou constituït el districte de Solsona). El prefecte residia a Puigcerdà. Andorra li fou annexada, dins el districte de Puigcerdà. 56 PAÏSOS CATALANS - GEOGRAFIA Segre, el (Països Catalans) Riu, Afluent de l’esquerra de l’Ebre, que és el gran col·lector del vessant sud-occidental del Pirineu català i una part dels aragonesos, a través del Cinca (des del pic de Pocets, que, a la conca del Cinca, separa uns i altres). Neix al vessant septentrional del Puigmal, a 2.975 m alt, a l’Alta Cerdanya, i recorre, excavat en els materials argilencs de la depressió tectònica cerdana, la seva vall longitudinal, separant la comarca en dues conques en encaixar-se a l’estret epigènic d’Isòvol; hi rep afluents: l’Aravó, l’Angostrina, etc. A través de la canal del Baridà, al peu de la falla del Cadí, s’introdueix a l’Alt Urgell i enllaça amb la depressió d’Urgellet, on rep la Valira. A partir d’aqui pren la direcció nord-sud, que el fa engorjar-se en congosts (Tresponts, Oliana, etc) en travessar perpendicularment les serres... Segueix... 57 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
59 CATALUNYA - BIOGRAFIA Segrià (Catalunya, s XIII – Lleida, 1259) Frare franciscà. Nom amb què és conegut un frare mort a Lleida. Fou venerat com a sant per haver-li estat atribuïts molts miracles. 60 CATALUNYA - COMARCA
61 CATALUNYA - BIOGRAFIA Segú i Marcé, Domènec (Barcelona, 1911 - 1996) Oboista. Estudià al Conservatori Municipal de Música de Barcelona i, amb Louis Bleuzet, a París. Actuà com a solista a Alemanya i Suïssa. En tornar a Barcelona entrà com a professor al Conservatori Municipal de Música i al Conservatori del Liceu, i ha estat solista de les orquestres barcelonines. 62 ANDORRA - GEOGRAFIA
63 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Seguer (Cirat, Alt Millars) Despoblat. Antic lloc de moriscs, el 1602 tenia 45 focs. 64 CATALUNYA - GEOGRAFIA Seguer (Pontils, Conca de Barberà) Llogaret, al sud del terme de Santa Perpètua de Gaià, a l'esquerra del Gaià. La seva església, arruïnada, era dedicada a sant Blai i fou bastida al peu del turó on s'alcen les restes de l'antic castell de Seguer. 114 CATALUNYA - BIOGRAFIA Seguer, Guillem (Catalunya, s XIV) Escultor i arquitecte gòtic de l'Escola de Lleida. Mestre major de la seu lleidatana abans del 1360. Vers el 1340 esculpí les imatges de la Verge amb el Nen i de Sant Joan Baptista per a Vinaixa, malmeses l'any 1936. El 1343 contractà una Verge i dos àngels per a la parròquia de Nalec. Se li atribueix també una Santa Magdalena a l'església de l'Hospital de Montblanc. 65 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Seguer, Marià (València, 1702 – 1759) Metge. Es llicencià a València (1728); fou des del 1742 catedràtic d'anatomia de la Universitat de València. Publicà diverses obres de tema mèdic, com Enchiridion medicum... (1734, reeditat a Venècia el 1740), Epistola de abusa tincturae kinae Mangeti (v1740). 66 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Seguereny (Algemesí, Ribera Alta) Despoblat. 67 CATALUNYA - GEOGRAFIA Segueró (Castell i Platja d'Aro, Baix Empordà) Veure> Agaró, s'. 68 CATALUNYA - GEOGRAFIA
69 CATALUNYA - GEOGRAFIA Seguers de Sant Pere (els Prats de Rei, Anoia) Poble i antiga quadra, a l'extrem nord-oriental del terme, gairebé dins el d'Aguilar de Boixadors. La quadra pertanyia a la sots-vegueria dels Prats de Rei, i el 1788 fou incorporada amb Solanelles i Puigdemàger als Prats de Rei. L'església dedicada a sant Pere i sant Feliu (1152) fou sufragània de Sant Miquel de Castellar entre els s XIV i XIX. El 1878 fou creada parròquia, amb 20 famílies, algunes d'elles del terme d'Aguilar. 113 CATALUNYA - BIOGRAFIA Seguí, Antoni (Catalunya, s XVI - v 1583) Pintor i escultor. Fou monjo de Sant Miquel de Cuixà, del qual l'any 1582 esdevingué prior. Aquest mateix any emprengué l'obra d'escultura i pintura del retaule de la Concepció de la seu de Perpinyà, que, a causa de la mort, deixà inacabat. 70 CATALUNYA - BIOGRAFIA Seguí, Arnau (Catalunya, s XIII – Marroc ?, s XIV) Militar. Germà de Bernat, Guillem i Berenguer. Secundà l'actuació d'aquests al Marroc. Jaume II l'envià com a ambaixador a Mansura el 1303. L'any següent, inversament, actuà com a missatger del soldà Abu-Iakub prop del rei Jaume. Tornà al Marroc per col·laborar amb els seus germans. Fou alcaid de Marràqueix fins al 1316, any en què era succeït al càrrec pel seu germà, Berenguer. 71 CATALUNYA - BIOGRAFIA
72 CATALUNYA - BIOGRAFIA Seguí, Berenguer (Catalunya, s XIV) Militar. Fill de Bernat. Sembla que és ell i no l'oncle homònim el Berenguer que apareix, en 1326-30, com a alcaid principal de cristians a tot el Marroc. 73 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Seguí, Bernat (Illes Balears, s XIV - v 1420) Mercader. Fou soci d'un marroquí de Tilimsen que traficava a Eivissa (1296). Amb un company, fou ambaixador del rei Ab? Ya'q?b per a demanar una ajuda a Jaume II (1302). Bernat es guanyà la confiança dels dos reis. Organitzà una milícia catalana de la qual fou fet alcaid (1303), però caigué malalt i el seu germà Guillem hagué de dur-la al Marroc (1304), on ell retornà seguidament. Envià un altre germà, Arnau, a Jaume II per tal de negociar la tramesa de naus catalanes en la campanya contra Ceuta. Treballà per a mantenir l'amistat d'Ab? Ya'q?b amb els castellans. El nou rei Ab? T?bit l'envià també a Jaume II (1308). Ajudà amb èxit el seu successor Ab? R?bi'a contra els granadins (1309). Actuà com a alcaid major, no solament de la milícia, sinó de tots els cristians del Marroc, on féu prevaler la influència catalano-aragonesa. Es mantingué fidel al rei africà durant la guerra civil, en la qual perdé la seva muller Marciana (1315). Fou pres, però pel seu prestigi fou ràpidament alliberat. Ajudà a la reconciliació amb els rebels. 74 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Seguí, Gaietà Ignasi (Palma de Mallorca, 1800 - Illes Balears, s XIX) Jesuïta. Ingressà a la Companyia el 1816, a Madrid. Amb motiu de la dissolució de l’orde, el 1820, passà a Itàlia, on estudià. De nou a Madrid, s’ordenà de prevere el 1826 i fou nomenat ministre del col·legi de València, vicerector del d’Alcalá de Henares (1827) i rector del Colegio Imperial de Madrid (1829). Defensor de les tradicions romanes, les volgué implantar a Espanya; comptà primer amb el suport dels superiors locals fins que s’accentuà la divisió entre els jesuïtes, partidaris uns dels costums romans i d’una observància rigorosíssima, i els altres, dels costums 75 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Seguí, Guillem (Illes Balears, s XIII – Marroc ?, s XIV) Militar. Germà d'Arnau, Berenguer i Bernat. De primer fou el principal auxiliar de Bernat, quan aquest fou nomenat alcaid general de cristians del Marroc en 1303. L'any següent, per malaltia de Bernat, fou comandant interí de la milícia catalana al servei d'Abu-Iakub. Degué morir bastant abans que els seus germans, ja que aviat se'n perden les notícies. 76 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Seguí, Joan (Illes Balears, s XVI) Teòleg lul·lista. Canonge penitencier de la catedral de Mallorca. El 1586 era procurador del regne a la cúria romana per la causa de Ramon Llull. Escriví, per encàrrec del rei, una Vida y hechos del admirable doctor y mártir Ramon Llull, en la qual, després de seguir detalladament la vida -segurament segons la Vida coetània- del mateix Llull, féu una defensa de l’ortodòxia lul·liana, citava la sentència definitiva de la causa, els privilegis favorables i els acords del concili de Trento. Fou publicada el 1606, conjuntament amb la versió castellana del Desconhort feta per Nicolau de Pacs. És autor també d’un assaig de Biblioteca luliana, de tema alquímic. 77 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Seguí, Joan (Menorca, s XVII) Eclesiàstic. Doctor en teologia, fou beneficiat de l'església parroquial de Maó. El 1652 publicà Rosari de Maria Santíssima dividit en tres parts, de goig, dolor i glòria. 78 CATALUNYA - BIOGRAFIA
79 CATALUNYA - BIOGRAFIA Seguí, Pere (Catalunya, s XVI) Numismàtic. Era doctor en filosofia. Fou rector dels estudis de Tortosa. És autor de les obres Notulae seu classificatorium, de caràcter filològic, i Selecta numismata antiqua, aquesta publicada a París el 1684. 80 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Seguí i Palou, Bartomeu (Pollença, Mallorca Septentrional, 1886 – 1976) Pintor. A tretze anys anà a Buenos Aires, on féu diverses feines i començà a pintar autodidàcticament. No tornà a Mallorca fins el 1921. Es presentà en una exposició col·lectiva a la sala La Veda de Palma el 1928, any en què participà en la també col·lectiva Missió d'Art de Mallorca a l'Argentina. Exposà sol, alentat per Hermen Anglada, el 1930 a les Galeries Costa, i després a Londres, Barcelona i París. Després de la guerra tornà uns quants mesos a l'Argentina i exposà a La Plata i Buenos Aires. Ha conreat el paisatge, la pintura de flors i la natura morta, gènere que ell a reintroduït a Mallorca. La seva pintura, intuitiva, suau i serena, constitueix una conscient reacció contra l'exaltació modernista. 81 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Seguí i Rico, Josep Lluís (València, 27/mar/1945 - ) Escriptor. Després de dedicar-se al cinema fent crítica i realitzant alguns curtmetratges, el 1970 entrà al camp literari amb una exposició de poesia visual. Com a poeta és autor de diversos reculls. En el camp de la narrativa cal esmentar les novel·les: Espai d'un ritual (1978), Diari de bordell (1979), Projectes de destruccions (1980), Introducció al cos (1981), Biografia de J. L. (1983, premi Prudenci Bertrana 1982), Maghica (1999), etc, i els llibres de relats Fulls de recanvi (1979), Quatre de cavalls i altres narracions (1980), etc. Ha conreat també el gènere policíac, com entre d'altres, La gola del llop, amb Ferran Torrent (1983) i la sèrie de novel·les protagonitzades per la detectiu 82 CATALUNYA - BIOGRAFIA Seguí i Riera, Miquel (Barcelona, 1858 – 1923) Editor i gravador. Es donà a conèixer com a autor de reproduccions de dibuixos de Fortuny i de la sèrie Los caprichos, de Goya, i participà amb una sèrie d’aiguaforts en l’exposició d’art celebrada amb motiu de l’Exposició Universal del 1888. Fou considerat un dels millors gravadors sobre metall del seu temps. La seva vinculació al món de les arts gràfiques el dugué a crear l’Editorial Seguí, que publicà obres enciclopèdiques, novel·les populars, etc. Fou continuada pels seus successors i desaparegué el 1947. 83 CATALUNYA - BIOGRAFIA
84 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Seguí i Seguí, Tomàs (Esporles, Mallorca, 24/des/1891 - Porreres, Mallorca, 4/feb/1937) Socialista. Fou el principal organitzador i dirigent de la Federació Obrera d’Esporles, fundada el 1918. Aconseguí d’ésser elegit regidor el 1920 i posteriorment, en proclamar-se la Segona República, fou alcalde (1931-33). Formà part del 85 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Seguí i Valls, Josep (Alcoi, Alcoià, s XIX) Dirigent obrer internacionalista. Teixidor de llana, fou un dels organitzadors de la federació local d’Alcoi adscrita a la Primera Internacional i el 1872 passà a formar part del Consell General de la Unió Manufacturera. El 1873 fou elegit membre de la Comissió Federal de la Federació Regional Espanyola de l’AIT, i pel jul/1873 fou un dels dirigents de la insurrecció internacionalista d’Alcoi. 86 CATALUNYA - GEOGRAFIA Segur (la Pobla de Segur, Pallars Jussà) Veure> Puig de Segur, el. 87 CATALUNYA - GEOGRAFIA Segur (Veciana, Anoia) Poble, en gran part disseminat, al nord-oest del terme, centrat per les ruïnes del castell de Segur, conegut des del 1117, i per l'església parroquial de Santa Maria de Segur. Al seu terme original hom uní el de Sant Salvador de Miralles (Miralles de Copons) i formaren junts la baronia de Segur. Els seus senyors residien al gran casal conegut per Molins de Segur (ara Molí de la Roda), prop de la capçalera de l'Anoia. El 1157 foren unides a l'església de Segur les sufragànies de l'Astor, Vilamajor dels Prats i Durban. Prop del poble hi ha el santuari de Santa Maria de Puig-de-ram, reedificat al s XVII. 88 CATALUNYA - HISTÒRIA Segur, baronia de (Catalunya) Jurisdicció senyorial centrada al castell de Segur (Anoia). Des del s XIII pertanyia als Calders, per infeudació dels vescomtes de Cardona. La tingueren fins el 1707, que l'heretaren els Copons, dels quals passà el 1791 als Grimau i, el 1793, als Vilallonga, senyors d'Estaràs, als quals, per carta de successió del 1816, fou reconeguda com a títol del regne. Continua en la mateixa família. 89 CATALUNYA - GEOGRAFIA
90 CATALUNYA - GEOGRAFIA Segura (Savallà del Comtat, Conca de Barberà) Poble (784 m alt), a l'oest del terme, aturonat entre els torrent de Segura i el de Saladera, tributaris del riu Corb. L'església parroquial és dedicada a santa Maria. El castell de Segura, del qual hi ha restes, és esmentat ja el 1123. El 1763 pertanyia al capítol de Tortosa. 91 CATALUNYA - HISTÒRIA Segura (Alt Àneu, Pallars Sobirà) Antic lloc de la vall d'Àneu, a l'antic mun. de València d'Àneu, sota el castell de València, on tenia lloc, a la pedra comtal, el jurament de les llibertats i franqueses de la vall per part dels nous comtes de Pallars Sobirà (o de Pallars). 92 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Segura, Antoni (Xàtiva, Costera, 1846 – València, 1926) Baríton. Emprà el nom artístic d'Adolfo de León Ocampos. Estudià a Madrid i a Itàlia. El 1870 debutà a Alessandria amb Ernani, de Verdí, i assolí un èxit sorollós; actuà per tot Itàlia, a Varsòvia i a diverses capitals d'Amèrica del Sud, al Teatre del Circ de Barcelona, etc. El seu repertori incloïa òperes de Donizetti, Verdi, Auber, Rossini i Gounod. Es retirà el 1885 i s'establí a València. 93 CATALUNYA - HISTÒRIA Segura, castell de (Ribes de Freser, Ripollès) Antic castell, a la vall de Ribes, en un coster, a la dreta del Freser, a l'entrada de la vall de Núria. És esmentat el 1207. 111 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Segura, el (País Valencià) Riu (325 km) del vessant mediterrani. Neix a la serra de Segura (Andalusia) i desemboca per Guardamar (Baix Segura). Pel cabal, la conca i la longitud és un riu relativament modest. El règim és nivopluvial mediterrani, determinat, bàsicament, per les precipitacions de la seva elevada i plujosa 94 CATALUNYA - BIOGRAFIA Segura, Francesc (País Valencià, s XVII) Metge. Fou catedràtic de prima a la facultat de València. El 1666 era jubilat. És autor de diversos escrits professionals i docents, que restaren inèdits. 95 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Segura, Jacint (Alacant, 1668 - València ?, 1751) Erudit. Dominicà des del 1683, fou professor de diversos col·legis de l'orde. Participà de l'esperit crític dels historiadors valencians del començament del s XVIII, esperit crític que intentà de comunicar als estudiants: Norte crítico con las reglas más ciertas para la discreción en la historia (1733). Contra els atacs de B.J. Feijoo a Savonarola en el seu Teatro crítico, publicà uns Vindicias históricas por la inocencia de Fr. Gerónimo Sabonarola (1735), obra per la qual fou repetidament atacat pels dietaristes del "Diario de los literatos de España" en llargs articles i per Feijoo mateix. Segura respongué amb dues extenses apologies contra els dietaristes. Polemitzà també amb el teòleg i historiador Agustí Sales: Verdad vindicada contra las falsedades, ficciones y calumnias que contiene la Apología crítica del Dr. Agustín Sales (1737), el qual també participà contra ell en la polèmica dels dietaristes. Amic de Gregori Maians, influí en aquest perquè es dediqués a la història civil i eclesiàstica. Escriví també sobre l'orde de predicadors i sobre la Historia Ordinis Praedicatorum (1741). 96 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
97 CATALUNYA - BIOGRAFIA Segura i Burgués, Santiago (Sabadell, Vallès Occidental, 1878 – València, 1918) Marxant i promotor artístic. Fundà les Galeries Laietanes i d'altres sales d'art i antiguitats a Barcelona. Promotor de diverses revistes, com "La Cantonada", "Revista Nova" i "Vell i Nou". Fou un dels principals impulsors del noucentisme. 98 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Segura i de Lago, Joan Pere (Algemesí, Ribera Alta, 1911 – València, 1972) Arquitecte (1940) i erudit. Doctor en arquitectura (1966), projectà l'arxiu central de l'administració de l'estat (Alcalá de Henares, 1968), els plans d'urbanització de diverses poblacions valencianes i edificis religiosos a Algemesí, la Pobla de Vallbona, etc. Participà en les obres de restauració del monestir del Puig i de la catedral de València. Fou president de Lo Rat Penat (1962-72). Publicà El escudo de armas de Algemesí (1955), La repristinació de la catedral de València (1971) i Llinatges d'un poble valencià: Algemesí (1975), entre altres treballs. 99 CATALUNYA - BIOGRAFIA
100 CATALUNYA - BIOGRAFIA Segura i Monforte, Francesc Rafael (Barcelona, 1875 – 1954) Dibuixant i pintor. Estudià a València (Sant Carles) i després a Barcelona (Llotja) i a Madrid (San Fernando). Fou deixeble de Sorolla i, sobretot, de Marcelino de Unzeta. Residí un quant temps a Madrid. Fou catedràtic de dibuix de l'Institut Balmes de Barcelona i professor de l'Escola Normal. Exposà individualment a Barcelona, al País Basc i a Girona. Féu un anecdotisme del tot vuitcentista i sobresortí en temes militars i de cavalls, paisatges i temes urbans. Sobresurten especialment els seus apunts acolorits d'una extraordinària vivacitat. Li adquiriren obres els museus d'artilleria de Madrid i de Saragossa. 101 CATALUNYA - BIOGRAFIA Segura i Tallien, Josep (Barcelona, 1880 - Nervi, Itàlia, 1927) Baríton. Fou cantant molt aplaudit a Europa i Amèrica. Figurà entre els animadors de l'Associació Wagneriana de Barcelona. 102 CATALUNYA - BIOGRAFIA Segura i Valls, Joan (Santa Coloma de Queralt, Conca de Barberà, 1844 – 1909) Historiador i eclesiàstic. Membre de l'Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona. Col·laborà a diverses publicacions periòdiques, i és autor de diverses obres d'erudició: Història d'Igualada (1907-08), Aplec de documents curiosos i inèdits jaents per la història de les costums de Catalunya (1885), Etimologia de noms de postes de la Cerdanya Catalana, Estudi de toponomàstica de Catalunya, Repàs per a un manual notarial del temps del rei don Jaume I, etc. 103 CATALUNYA - BIOGRAFIA
104 CATALUNYA - BIOGRAFIA Seguranyes i Redorta, Joan (Vic, Osona, 1932 - ) Escultor. Format al taller d'escultura religiosa del seu pare, passà a Llotja (Barcelona) i treballà amb Camps i Arnau. Tractà Josep Clarà, que l'influí força. Ha exposat individualment a Vic —on el 1960 li fou concedida la medalla d'or de la ciutat, així com un primer premi—, Sabadell, Elda, Reus, Barcelona. Autor d'un Sant Pere a la façana de la seu de Vic, de L'estudiant de Vic en una plaça de la ciutat, etc, obres d'aire mediterranista. 105 CATALUNYA - POLÍTICA Seguretat Interior, Conselleria de (Catalunya) Altre nom de la Conselleria de Governació. 106 PAÍS VALENCIÀ - CULTURA Seguridad Social (València, 1982 - ) Grup de música rock. Des de la seva fundació ha evolucionat des del punk o el hip-hop fins a l'ska, el reggae, el blues o la rumba. La seva música és fruit d'un mestissatge que mescla sons actuals amb sons tradicionals d'altres cultures i dóna com a resultat diversos estils de boleros, merengues o rumbes, marcats sempre pel rock. Des dels seus inicis, el grup ha estat liderat per Josep Manuel Casany i ha editat diversos treballs de gran èxit. 107 CATALUNYA - GEOGRAFIA
108 CATALUNYA - HISTÒRIA Seguries de Ter (Ripollès) Nom adoptat el 1937 per al municipi de Sant Pau de Seguries. 109 CATALUNYA - BIOGRAFIA Seguro, Antoni (Palafrugell, Baix Empordà, s XIX - Catalunya, s XX) Compositor. És autor de sardanes. Les més conegudes són: Toc d'alba, Recordant, La cantaire, Prop de la costa i Tardor. 110 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Seguró, el (Alcoleja, Comtat) Caseria i església, al límit amb el terme de Sella (Marina Baixa), al sud del municipi, al port del Seguró (1.027 m alt), que comunica les dues comarques, entre la serra d'Aitana (1.558 m alt) i el pla del Cirer (1.118 m alt).
Anar a: [ Sed ] [ Segal ] [ Segarra i ] [ Segre ] [ Segui ] [ Segura ] |
|
© 2006-2016 / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons
|
Sedaví
Sedó i Guichard, Lluís Alfons
Sedó i Pàmies, Antoni
Segarra, la
Segarra i Malla, Ireneu
Segart
Segre (
Segrià, el
Seguí i Rubinat, Salvador "el Noi del Sucre" 
Segura i Mas, Antoni