A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Inici ] Entrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ Bloc ]              Contactar amb Dadescat

Anar a:    Sei ]    [ Sellu ]    [ Selv ]    [ Sem ]    [ Sen ]    [ Senest ]

Cal parlar sempre de nosaltres mateixos; si no, correm el perill que ho facin els altres. (Abel Cutillas)

1 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Seïllà  (Finestret, Conflent Masia i antic poble (700 m alt), al sud del terme. Esmentat el s XIV.

2 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Seix (Montferrer i Castellbó, Alt Urgell)   Poble (1.260 m alt) de l'antic municipi d'Aravell, a l'antic terme de la Vall de Castellbó, damunt Albet. La seva església depèn de la de Santa Creu de Castellbó.

4 CATALUNYA - EMPPRESA

logo de l'Editorial Seix BarralSeix Barral, Editorial  (Barcelona, 1911 – 1982)  Editorial. Fundada per J. Seix i Salomó, que fou succeït en el negoci pels seus fills Seix i Faya. El 1945 l'empresa es renovà, adoptà el nom de Seix Barral i entrà a la direcció el poeta Carles Barral i Agesta. Aleshores edità, en castellà, a més de llibres d'art molt il·lustrats, obres de divulgació científica i textos per a l'ensenyament, les col·leccions Biblioteca Breve i Biblioteca Formentor, i des del 1957 concedí anualment el Premio Biblioteca Breve de novel·la. Carles Barral se separà de l'empresa el 1970 i fundà Barral Editors. El 1974 Seix Barral esInici página fusionà amb Editorial Ariel i juntes el 1982 es van integrar en el grup Planeta.

3 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Seix de Gurp, bordes del  (Tremp, Pallars Jussà Grup de bordes, dins l'antic terme de Gurp de la Conca, al sud del poble.

5 CATALUNYA NORD - HISTÒRIA

Seixà  (Sornià, Fenolleda Antic castell, a l'extrem de l'Adasig, dominant el camí de Sornià a Illa. És esmentat ja el 989. L'església de Santa Felicitat de Seixà pertanyia a Cuixà el 1011.

6 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Seixac, Constança de  Veure> Fenollet i d'Urtx, Blanca de.

7 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Seixac, Hug de  Veure> Fenollet, Hug (I) de.

8 CATALUNYA - EMPPRESA

logo de l'Editorial SelectaSelecta, Editorial  (Barcelona, 1946 – 1986)  Editorial fundada per Josep Maria Cruzet. En fou un antecedent la reedició de les Obres completes (1943) de Verdaguer. La tenacitat i les gestions a Madrid del seu fundador aconseguiren el permís d’editar en col·leccions els primers llibres catalans de la postguerra. N'ha estat director literari Josep Miracle i, després, Tomàs Tebé. Per imposició de les circumstàncies, de moment llançà reedicions, i de mica en mica obres noves d’autors ja coneguts, o de nous. Publica gèneres tan diversos com poesia, novel·la, conte, assaig, teatre, crítica, viatges, memòries i història. Cal destacar la sèrie d’obres completes en volums normals de Josep Pla i de Gaziel i molts dels premis: Joanot Martorell, Sant Jordi, Víctor Català, Josep Yxart, etc. És remarcable l’eclecticisme i l’heterogeneïtat i valor divers d’autors i obres. La Biblioteca Selecta (1946) ha publicat més de cinc-cents títols. La Biblioteca Perenne (1948) en té una trentena: obres completes de Maragall, Ruyra i...  Segueix... 

9 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaSelga i Trullàs, Miquel  (Rajadell, Bages, 1879 - Quezon City, Filipines, 1956)  Científic. Jesuïta, el 1926 succeí Josep Algué en la direcció de l'observatori astronòmic de Manila i de l'oficina baromètrica de les Filipines. Havia estudiat a la universitat de Harvard i a l'Observatori Lick, de Califòrnia.

10 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI

Situació de la comarca de la Marina BaixaSella  (Marina Baixa Municipi: 38,72 km2, 419 m alt, 588 hab (2015). Situat a la façana marítima de la serralada pre-bètica valenciana, a la falda de la serra d'Aitana, a la vall que forma el riu de Sella. Hi ha pinedes i alguns alzinars i pastures. Economia agrícola, és conrea gran part del terme i, gràcies a l'aprofitament de les deus és possible una agricultura de regadiu (cítrics), però hi prepondera el secà; s'hi conreen fruiters i blat. Població en constant descens durant tot el s XX. La vila, d'origen islàmic, és al peu de la penya de Sella, a la capçalera del riu, sota el turó on s'aixeca el castell de Sella; església parroquial de Santa Anna. El municipi comprèn, a més, les caseries de l'Alcàntera, de Tagarina, de l'Aguilar, d'Almussent i de la Real. Àrea comercial d'Alacant. Ajuntament

11 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Sella, riu de  (Marina Baixa Curs d'aigua de la comarca. Neix als vessants de la serra d'Aitana i corre en direcció perpendicular a la costa. El seu principal afluent (per la dreta) és el riu de Relleu, aigües avall de la confluència del qual hi ha l'embassament de Sella d'Amadòrio. Passa per Sella, Orxeta i la Vila Joiosa, vora la qual desemboca. També és anomenat riu de la Vila i d'Amadòrio.

12 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Miquel Sellarès i PerellóSellarès i Perelló, Miquel  (Barcelona, 1946 - )  Polític. Vinculat des del 1963 als sectors nacionalistes que animava Jordi Pujol, fou secretari del Grup d'Acció al Servei de Catalunya i organitzà (1970) el Servei d'Informació Català. Fou editor de la revista clandestina "Avui" i fundador destacat de l'Assemblea de Catalunya (1971) i de Convergència Democràtica (1974), partit que abandonà el 1978 per a romandre independent. Promotor del Centre de Documentació Política (1976), secretari general del Club Ramon Muntaner i expert en temes policials, fou (1983-84) directorInici página general de seguretat ciutadana de la Generalitat de Catalunya.

13 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sellecs, turó de  (Òrrius, Maresme / la Roca del Vallès, Vallès Oriental Cim (534 m alt) de la Serralada Litoral (o de Céllecs), el més alt a ponent de la serra del Corredor, dit també turó Gros, termenal dels dos municipis. És coronat per les restes d'un poblat ibèric.

14 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sellent, Agustí  (Barcelona, s XVIII - s XIX)  Gravador. Nom que apareix al peu de nombrosos gravats fets a Barcelona entre els anys 1776 i 1821. Les diferències estilístiques que s'hi observen han fet pensar en l'existència de dos gravadors d'igual nom. Entre les obres cal remarcar una estampa de la Mare de Déu de la Mercè (1787) i els retrats dels membres de la família reial. També és autor de la medalla commemorativa de la visita de Carles IV a Barcelona (1802).

15 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Sellent de Xàtiva  (Ribera Alta Veure> Sallent de Xàtiva.

16 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sellerès, el  (Sant Salvador de Guardiola, Bages)  Caseria o raval, vora el poble, a l'esquerra de la riera de Guardiola.

17 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sellés  (Llanera de Solsonès, Solsonès Veure> Cellers.

18 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sellés i Codina, Joaquim  (Barcelona, 1906 – 1995)  Arquitecte. Fill de l'arquitecte Salvador Sellés i Baró. Estudià a l'Escola de Barcelona (1923-30). Arquitecte municipal des del 1931 fins al 1976. Cap del Servei de Sanitat i Beneficència (1950-56), del d'Edificis Administratius (1956-67) i del d'Abastaments i Patrimoni Municipal (1967-76). És autor de l'edifici dels jutjats -amb Porqueras-, Clínica Puigvert, Policlínica Corachán,Inici página Hospital de l'Esperança, Asil del Port, Cinema Verdi, Frontó Chiqui i restauració de la parroquial de Sant Jaume.

19 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Selles i Figueres, Jaume  (Sant Vicenç de Castellet, Bages, 1884 - Tolosa de Llenguadoc, França, 1975)  Sindicalista i polític. Propietari de terres, fou un dels fundadors i directius de la Unió de Rabassaires. Fou diputat al Parlament de Catalunya per l'Esquerra Republicana de Catalunya. Desenvolupà una intensa activitat dins les comissions d'agricultura i de contractactes de conreu.

20 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Sellés i Gonzàlez, Salvador  (Alacant, 1848 – 1938)  Escriptor. Visqué bastants anys a Madrid. El seu prestigi com a poeta fou considerable. S'inspirà sobretot en la bellesa del país natal i en temes religiosos, on s'observa una influència de les doctrines espiritistes. Publicà els llibres Pepín (1911), Lepra (1912), Judas (1914), Alicante, poema extens (1916), Satán (1918), El Profeta en su patria (1923) i El Sermón del Monte, de Jesús (1935).

21 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Selleta, la  (Atzeneta del Maestrat, Alcalatén Caseria, al nord-oest de la vila, al límit amb el terme de Benafigos.

22 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sellui  (Gerri de la Sal, Pallars Sobirà Poble, fins al 1969 del terme de Montcortès de Pallars, a la vall d'Ancs, al nord del terme. La seva església parroquial (que tenia annexa l'església de Balestui) depèn de la d'Ancs.

23 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Sellumbres, rambla de  (Ports Curs d'aigua de l'extrem septentrional del Sistema Ibèric Valencià, que neix prop de Mosquerola (Aragó) i, amb el nom de riu de les Truites, constitueix, des de la sortida d'aquest terme, la frontera històrica entre el País Valencià (Vilafranca del Maestrat) i Aragó (Anglesola). Penetra als Ports, on constitueix termenal del Portell de Morella i Castellfort, fins al seu aiguabarreig amb el riu de Calders,Inici página col·lector seu malgrat que té un recorregut més curt; per això, sovint, hom anomena rambla de Sellumbres també el sector del riu de Calders des d'aquest aiguabarreig fins a Forcall, on s'uneix al Bergantes conjuntament amb la rambla de Cantavella.

24 CATALUNYA - HISTÒRIA

Selma  (Aiguamúrcia, Alt Camp Antic poble (743 m alt), al sector oriental del terme. Sota el puig de Selma (801 m alt) presidit per les mines del castell de Selma. Aquest és ja esmentat el 977, i prop seu hom erigí l'església de Sant Cristòfol, que fou la parròquia del lloc. El 1142 el castell fou donat als templers, i el 1171 el bisbe de Barcelona els cedí també la parròquia, on crearen la comanda de Sant Cristòfol de Selma. Extingit l'orde templer (1312), passà als hospitalers del gran priorat de Catalunya, que continuaren nomenant-hi comanadors fins al final del segle XVIII. Des del segle XV tingué els mateixos comanadors que Vallmoll i Puigpelat. El terme de Selma tenia 49 focs el 1358, molts d'ells establerts al Pla de Manlleu. Modernament ha estat abandonat. En resta l'església gòtica de Sant Cristòfol.

25 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Selma, Ferran  (València, v 1752 – Madrid, 1810)  Gravador. Deixeble d'Ignasi i de Josep Vergara. L'any 1783 fou nomenat membre de l'Acadèmia de Sant Carles de València i de la de San Fernando de Madrid. Il·lustrà l'Atlas marítimo de España, i és autor de Sant Ildefons rebent la casulla de la Verge i d'una Vista d'Aranjuez.

26 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Selma, Francesc  (Catí, Alt Maestrat, 1692 – 1777)  Erudit i sacerdot. És autor d'una Historia del santuario de N. S. de Misericordia (1759) o de la Mare de Déu de l'Avellà, d'uns Goigs en honor de la imatge venerada allí, d'una Historia verídica del Santísimo Misterio de Aguaviva (1762), miracle segons la tradició esdevingut a Aiguaviva de Bergantes (Matarranya) el 1475, d'un Devocionario eucarístico (1766) i d'altres escrits relacionats amb Catí, inèdits.

27 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaSelma, Miquel  (Catalunya, s XVII)  Compositor. Fou mestre de capella de la catedral de Barcelona i compongué nombroses obres polifòniques de caràcter religiós, algunes de les quals amb acompanyament instrumental.

28 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Selma i Salavert, Onofre  (Catalunya, s XVI)  Escriptor. Visqué a Castella durant 36 anys. En tornar-ne escriví La verdad defendida, conjunt de comentaris de caràcter moralitzant que resulten d'un cert interès per a la coneixença dels costums de l'època. L'obra és conservada manuscrita a la Biblioteca Universitària de Barcelona.

29 CATALUNYA - HISTÒRIA

Selmella  (el Pont d'Armentera, Alt Camp)  Despoblat (828 m alt), aturonat al voltant de l'antic castell de Salmella, que des d'Ansulf II (mort vers el 990) fou dels Cervelló, del qual hi ha importants restes. El 1182 fou cedit per Guillem Pontils al monestir de Santes Creus. La seva antiga església parroquial (Sant Llorenç) depenia de la de Querol.

30 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Selomó  (la Seu d'Urgell ?, Alt Urgell, s XIII – s XIV)  Autor jueu, de cognom desconegut i d'època incerta que escriví un comentari filosòfic a Averrois. Algun manuscrit de la seva obra el fa resident a la Seu d'Urgell.

31 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Selomó Astruc  (Barcelona, s XIV)  Rabí, metge i comentarista bíblic. Probablement assassinat durant els avalots de l'any 1391. És autor d'un comentari homilètic al Pantateuc, Midrasé ha-Torà, escrit cap al 1380 i de comentaris a un fragment d'Isaies, al salm 139 i al Llibre d'Ester. A les seves obres fa servir paraules i dites catalanes per explicar alguns passatges.

32 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaSelomó ben Abraham ibn Adret  (Barcelona, v 1235 - v 1310)  Rabí i talmudista. Gaudí d'una gran autoritat a la seva època. Influït segurament per la seva família aristocràtica i per la bona posició que ocupava en la comunitat, tenia una concepció oligàrquica del govern de les aljames. Les nombroses consultes de caràcter religiós i legal que li plantejaren les aljames de tota la Península i d'Occitània li donaren ocasió per a 3.000 tesubot o responsa, que són un testimoni de la vida de les comunitat jueves de la seva època. A instàncies d'Abba Mari ben Mose ben Yosef dirigí una reacció pietista contra els cercles racionalistes i al·legoristes d'Occitània. La polèmica durà del 1303 al 1305, i s'acabà per la prohibició d'estudiar obres filosòfiques i cinetífiques gregues als menors de vint-i-cinc anys, i la condemna dels al·legoristes.

33 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Selomó ben Ishaq Gerundi  (Girona, s XIII)  Poeta religiós jueu. Pertanyent, segons sembla, al cercle de cabalistes i deixeble de Mosé ben Nahman. Se'n conserven cinc composicions.

34 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Selomó ben Mesullam de Piera  (Cervera, Segarra, v 1345 - Saragossa, Aragó, v 1420)  Poeta hebreu, el més celebrat del seu temps. Durant els avalots de l'any 1391 perdé béns i família. Viatjà per terres de Castella, on féu amistats, i s'establí a Saragossa com a preceptor de la família de la Cavalleria i com a redactor de les cartes comunals de l'aljama. El 1414, durant la disputa de Tortosa, es convertí al cristianisme, però continuà escrivint versos en hebreu. Bescanvià poemes i cartes rimades amb tots els poetes de l'època. Es conserva d'ell una part d'un diccionari de rims i unes 400 obres poètiques, una petita part de les quals és de contingut religiós.

35 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Selomó ben Reuben Bonafed  (Barcelona, v 1360 - Santa Coloma de Queralt ?, Conca de Barberà, v 1430)  Poeta jueu (o Astruc Bonafeu) El seu pare, Roven Bonafeu, i el seu germà Mossé, mercaders de Barcelona, reberen el baptisme durant els avalots del 1391; ell s'establí a Santa Coloma de Queralt. Poeta satíric i càustic, entrà en conflicte literari i ideològic amb l'aljama de Saragossa. Amb poemes de temàtica lírica i filosòfica es féu ressó de les dolentes condicions dels jueus del seu temps, sobretot per les conversionsInici página en ocasió de la disputa de Tortosa. Replicà amb atacs al cristianisme a la circular que Astruc Rimoc, ja convers, havia enviat invitant a la conversió. La part religiosa de la seva producció poètica, conservada en un manuscrit únic, és molt escassa.

36 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Selomó Bonisaq  (Barcelona, s XIV ?)  Autor jueu. Conegut per la traducció, en data incerta, del Sefer Bahran (Llibre de les Crisis) de Galè de l'àrab a l'hebreu.

37 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Selomó Bonjuda  (Barcelona, s XIV – València, s XIV)  Mercader i poeta jueu de circumstàncies, de qui es conserva una poesia de felicitació a Mosé Natan de Tàrrega. Es convertí el 1391 i rebé el nom de Pere de Montcada.

38 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Selta Runega  Pseudònim de l'escriptor Francesc Altés i Casals.

39 CATALUNYA - COMARCA

Situació de la comarca de la SelvaSelva, la  (Catalunya Comarca: 995,0 km2, 168.555 hab (2015), 26 municipis, capital: Santa Coloma de Farners. Situada a l’extrem septentrional de la Depressió Prelitoral, entre el Maresme (sud), el Vallès Oriental (sud-oest), Osona (oest), la Garrotxa (nord), el Gironès (nord-est), el Baix Empordà (est) i el mar Mediterrani (sud-est). GEOGRAFIA FÍSICA.- És constituïda per tres sectors de característiques morfològiques diferenciades: 1) al nord-oest, és una àrea muntanyosa enlairada, entre 1.000 i 2.000 m d’alt, que forma part de la Serralada Prelitoral Catalana (extrem nord-oriental del massís del Montseny i part centre-oriental del massís de les Guilleries) i de la Serralada Transversal Catalana (extrem més meridional d’aquesta serralada); 2) al sector central es localitza la depressió de la Selva, bloc enfonsat per un sistema de falles i separat de l’antic massís del Montseny i de les Guilleries, constituït per granits recoberts en alguns indrets de dipòsits pliocènics i...  Segueix... 

40 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaSelva, la  (Navès, Solsonès Llogaret (1.059 m alt), en un planell al vessant meridional de la serra de Busa, al voltant de l'antiga església parroquial (Sant Climent), esmentada ja el 839, des del 1088 de la canònica de Solsona. Domina, per ponent, la vall d'Ora.

41 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Selva, la  (Morellàs i les Illes, Vallespir Llogaret (612 m alt), al nord del poble, al vessant oriental del coll de les Cireres.

42 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Selva, Pròsper de  (Perpinyà, 1811 - Pau, Bearn, 1883)  Marí. Fill d'Agustí de Selva i Donat. Anà a les Antilles, on portà a terme treballs hidrogràfics a la badia de Samana. Participà amb les tropes franceses a la guerra de Guinea (1855) i a la de Mèxic (1862), i a la mar Bàltica (1870) en la guerra contra Prússia.

43 ILLES BALEARS - MUNICIPI

Situació de l'illa de MallorcaSelva de Mallorca  (Mallorca Septentrional)  Municipi: 48,72 km2, 204 m alt, 3.890 hab (2015). Situat a l'interior i al sector nord de l'illa, accidentat per la serra de Tramuntana, en la zona de transició amb es Pla, al nord-est de Palma de Mallorca. L'activitat econòmica bàsica és l'agricultura, amb gran predomini del secà sobre el regadiu; el conreu més estès és el d'ametllers, seguit en importància pel d'oliveres, de garrofers i de cereals. Ramaderia de llana. Pedreres de calcària i mines de lignit. Activitat industrial escassa (fabricació de calçat i de materials per a la construcció). Pren importància el sector turístic. La vila, d'origen islàmic (Xílvar), és dividida tradicionalment en els barris de Camarata, Vilella i es Puig; església parroquial de Sant Llorenç, de base gòtica. El municipi comprèn, a més, els pobles de Biniamar, Caimari i Moscari, i el llogaret de Binibona. Àrea comercial d'Inca. Ajuntament -Inici página Turisme - Fira de Ses Herbes

44 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca de l'Alt EmpordàSelva de Mar, la  (Alt Empordà Municipi: 7,18 km2, 48 m alt, 184 hab (2015). Situat a l'interior de la península del cap de Creus, força accidentat pels vessants de la serra de Rodes, pels vessants sud-orientals de la serra de Sant Salvador de Verdera i pel serrat de la Glòria. Ocupa la capçalera de la riera de la Selva, que desguassa al Port de la Selva. El terreny és cobert per matollars i algun sector de bosc esclarissat. L'activitat econòmica bàsica és l'agricultura de secà (és conreen cereals (blat), vinya i olivera) i la ramaderia (cria de bestiar). La vila és a la dreta de la riera de la Selva; l'església parroquial de Sant Esteve conserva algún element de l'edificació primitiva. El lloc, esmentat ja el 1068, fou del monestir de Sant Pere de Rodes, dins el comtat d'Empúries. Fora vila hi ha l'església fortificada de Sant Sebastià. El 1787 es segregà del municipi del Port de la Selva. Àrea comercial de Figueres. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades

45 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca del Baix CampSelva del Camp, la  (Baix Camp Municipi: 35,28 km2, 246 m alt, 5.559 hab (2015). Situat entre la serra de la Mussara i el Camp de Tarragona, és accidentat pel puig d'En Cama. És travessat en direcció oest-est per la riera de la Selva (o de Vilallonga), que neix sota la font Major i el coll de la Batalla i desemboca al Francolí. Agricultura, amb una part de conreus de regadiu, que es dediquen a conreus d'horta i vergers; però preponderen els conreus arboris de secà, especialment els avellaners. Entre les activitats industrials cal esmentar la tèxtil i la de la construcció. Estiueig. La vila és troba a la dreta de la riera, al peu i a llevant del turó de Sant Pere del Puig; conserva restes de les muralles i de l'antic castell de la Selva; església parroquial de Sant Andreu, renaixentista. Dins el terme hi ha l'important santuari de Paretdelgada. Àrea comercial de Reus. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades - Escola de Música - Escola Abel Ferrater

46 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaSelva del Vallès, la  (Sant Fost de Campsentelles, Vallès Oriental Urbanització, al vessant septentrional de la Serralada Litoral, prop del coll de Montalegre.

47 EUROPA - BIOGRAFIA

Selva i Henry, Blanca  (Alvèrnia, França, 29/gen/1884 - 3/des/1942)  Pianista, pedagoga i musicòloga. De família paterna catalana, estudià al conservatori de París i, amb Vicent d'Indy, a la Schola Cantorum, on fou professora de piano. S'establí a Barcelona, on visqué des del 1922 fins al 1937, i actuà com a pianista, conferenciant i pedagoga. Fou una gran renovadora de la tècnica pianística. Publicà, entre altres escrits, L'enseignement musical de la technique du piano (1922-25), Les sonates de Beethoven (1927) i Déodat de Séverac (1930).

48 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Selva i Mergelina, Josep de  (València, 1885 – 1932)  Polític. Setè marqués de Villores. Carlí, ocupà ben aviat càrrecs importants en el partit. Fou cap legitimista de València i, arran de l'escissió de Vázquez de Mella (1919), que tingué molts partidaris al País Valencià, defensà la posició del pretendent Jaume de Borbó, que el nomenà cap delegat de la Comissió Tradicionalista i secretari general polític a Espanya. Alfons Carles de Borbó (1931) el ratificà en el lloc. Treballà en la formació d'una aliança de les forces dinàstiques carlines i alfonsines, en els primers anys de la Segona República. Pertangué a la Mestrança de València i a diverses altres entitats.

49 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Selva i Villaret, Bonaventura  (Vic, Osona, s XX - )  Escriptor. Fundà i dirigí la revista "Inquietud Artística". El 1965 publicà el llibre Vigatans i vigatanisme.

50 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Selva i Vives, Josep  (Reus, Baix Camp, 1902 – Barcelona, 1987)  Novel·lista i historiador de l'art. El 1948 fou nomenat conservador adjunt del Museu d'Art Modern de Barcelona. És autor de les novel·les La llum i l'ombra (1931) i Albada (1933), dels estudis El arte de España durante los Borbones (1943) i L'escultor JoanInici página Rebull (1960), i d'alguns escrits esparsos o incorporats a llibres col·lectius, entre els quals destaca la seva col·laboració a l'obra L'Art Català.

51 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Selvanera  (Torrefeta i Florejacs, Segarra)  Poble, al sector nord-est del terme, a la conca del Llobregós. L'església parroquial de Sant Sebastià havia estat sufragània de la de Sanaüja. Formà part de la baronia de Florejacs, que passà als marquesos de Gironella.

52 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Selves i Carner, Joan  (Castelltallat, Bages, 4/des/1898 – Barcelona, 28/jun/1934)  Advocat, periodista i polític. Líder de les forces republicanes i catalanistes de Manresa, tingué molt d'ascendent en les organitzacions obreres i fou l'alcalde que proclamà la República a la dita ciutat (1931). Diputat a les Constituents (1931) i al Parlament Català (1932), fou conseller d'Economia i Agricultura (gen-feb/1933), i conseller de la Governació (feb-oct/1933 i gen-jun/1934).

53 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Selvin (Andreu Llorens)  (Barcelona, 1952 - )  Il·lusionista, Especialitzat en ventrilòquia, dóna vida a personatges com el Dr. Til·la, la Serp Màgica, la Loli i en Lalo i s'inscriu de ple en la tradició del gènere. Ha actuat en sales de festes i programes de ràdio i televisió a l'estat espanyol, Alemanya, el Brasil, Tunísia i Colòmbia, i ha creat l'espectacle La llegenda de Fu-Txang per a Port Aventura (1998). Selvin

54 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sem Tob ben Ishaq  (Tortosa, Baix Ebre, 1196 - Marsella, França, s XIII)  Metge i traductor jueu. Dedicat de primer al comerç, a 30 anys emprengué l'estudi de la medicina -que exercí a Montpeller i Marsella- i les traduccions de l'àrab a l'hebreu. Amb el títol de Biur Séfer ha-Nefes traduí el comentari d'Averrois al De Animo d'Aristòtil, i amb el de Séfer ha-Simus l'obra de medicina d'al-Zahrawï en 30 llibres, que acabà el 1258. Traduí també els 10 tractats mèdics del Kitäb al-Mansürï d'al-Räzï.

58 ILLES BALEARS - PUBLICACIÓ

Inici páginaSemanario Cristiano-Político de Mallorca  (Palma de Mallorca, 30/jul/1812 - 28/jul/1814)  Publicació setmanal. Sorgida per tal de combatre les idees liberals i especialment la publicació "Aurora Patriótica Mallorquina". Fou dirigida per Ramon Strauch i Vidal -franciscà, empresonat diverses vegades pels seus articles-.

59 CATALUNYA - PUBLICACIÓ

Semanario Curioso, Erudito, Comercial y Económico  (Barcelona, 1773 - d 1777)  Publicació setmanal. Fundada per Pere Àngel de Tarassona, com a continuació del diari del mateix nom. Publicà articles de tema miscel·lani. N'aparegueren 62 números (fins al 30/set/1774). Sis mesos després en reprengué la publicació i hi féu aparèixer, en setmanes alternes, la Crònica de Jeroni Pujades, traduïda al castellà per ell mateix, així com una Historia de Mauritania y del Reino de Argel. Més tard publicà El blasón de Cataluña, història apòcrifa d'E. Barelles, publicada entre 1776 i 1777.

60 ILLES BALEARS - PUBLICACIÓ

Semanario de Mallorca  (Palma de Mallorca, 1779 – 1820)  Publicació. Denominació de l'òrgan de la Societat Econòmica Mallorquina d'Amics del País, iniciada amb el nom de "Noticias Periódicas de los Precios Corrientes en la Semana...". Fou denominat també "Semanario Económico" el 1799 i del 1816 al 1820, que deixà de publicar-se. En fou el principal impulsor Bernat Contestí.

61 ILLES BALEARS - PUBLICACIÓ

Semanario Político de Mallorca  (Palma de Mallorca, 2/oct/1809 – 1810)  Publicació liberal. Bilingüe, tingué un caràcter més literari que polític i fou continuat pel "El Extraordinario Político Mallorquín", també setmanal (1810).

55 CATALUNYA - PUBLICACIÓ

Inici páginaSembrador, El  (Igualada, Anoia, gen/1926 - 22/set/1934)  Periòdic anarco-sindicalista. Conegué una primera època com a mensual (fins al jul/1926) i una segona quinzenal (des del 15/jun/1930). Els redactors foren Josep Anselmo, Josep Massana i Antoni Carner primer, i Anselmo, Daniel Alcaide i Josep Cuatrecasas, després. El director fou Joan Ferrer.

56 CATALUNYA - LITERATURA

Sembrando Flores  (Catalunya, 1906)  Novel·la de Federico Urales. Francesc Ferrer i Guàrdia li encomanà diversos llibrets per a l’Escola Moderna, d’on sorgí aquesta novel·la, que assolí un gran èxit i que inaugurà la seva dedicació a la literatura obrerista de caire anarquista.

57 CATALUNYA - CULTURA

Seminari Matemàtic de Barcelona  (Barcelona, abr/1936 – )  Institució creada dins la Universitat Autònoma de Barcelona. en fou director Esteve Terrades, i Josep M. Orts sots-director. Les seves activitats no començaren fins al 1939. Hom hi organitzà cursos monogràfics que introduïren els nous corrents matemàtics, i joves llicenciats foren enviats a l'estranger. Publicà nombroses monografies i la revista "Collectanea Mathematica". Viculat al conseju Superior de Investigaciones Científicas, fou dirigit per Joan Augé.

63 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Agustí de Semir i RoviraSemir i Rovira, Agustí de  (Barcelona, 1918 - 16/ago/2006)  Polític i advocat. Es llicencià en dret a la Universitat Autònoma de Barcelona el 1936. Adscrit a la línia d'un "pensamiento joseantoniano", durant el període 1942-50 fou professor de dret polític a la Universitat de Barcelona. El 1951, amb d'altres, fundà l'Associació de Cultura Occidental, intent de diàleg entre vencedors i vençuts de la guerra i instrument de crítica des de dins del sistema. Secretari adjunt del Consell Econòmic Sindical (1955). A l'època de l'alcalde Simarro fou regidor i tinent d'alcalde de l'ajuntament de Barcelona (1945-58). Fundador del Grup Cristià de Defensa i Promoció dels Drets Humans iInici página membre actiu de Pax Christi, participà en la comissió preparatòria de l'Assemblea de Catalunya. Fou elegit regidor de la ciutat de Barcelona com a independent dins del PSUC (1979-82).

62 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Semir i Zivojnovic, Vladimir de  (Barcelona, 19/set/1948 - )  Periodista. Ha dirigit els suplements setmanals de ciència i tecnologia i de medicina de "La Vanguardia" des del 1982. És director de l’Observatori de la Comunicació Científica de la Universitat Pompeu Fabra des de la seva fundació, el 1994, i de la revista trimestral "Quark (ciencia, medicina y cultura)", i fou el primer director del diari "Eco", publicat a Barcelona des del 23/abr/1996. El 1994 rebé el premi de periodisme científic del CSIC.

64 CATALUNYA - CULTURA

Sèmola Teatre  (Vic, Osona, 1978 - )  Companyia teatral. Els seus membres treballen en circ i teatre. El 1988, amb In concert, assolí prestigi en l’àmbit internacional. Amb una dramatúrgia particular, fonamentada en la sorpresa i la investigació escènica, ha presentat Pols de matrimoni (1991), Híbrid (1992), Esperanto (1996), premi Kontatk 1999 al Teatre Wilama Horzycy de Polònia, Bailamos, estrenat durant el Grec 2000, Centivinticinc (2004). El 2004 la seu de la companyia patí un incendi que destruí bona part dels seus recursos materials. Malgrat tot, el suport dels col·lectius teatrals catalans i la bona acollida internacional del seu nou espectacle ajudaren la companyia a superar la crisi.

65 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ramon Sempau i BarrilSempau i Barril, Ramon  (Barcelona, 1871 - 1909)  Escriptor i periodista. Formà part de la Colla del Foc Nou i de l’equip de redacció d'"El Diluvio". En iniciar-se el procés de Montjuïc, hagué de fugir a França (1896-97). De tornada, atemptà el 3/set/1897 contra Narciso Portas, cap de la policia especial de la repressió de l’anarquisme i principal responsable de les tortures del procés de Montjuïc. Fou empresonat i jutjat militarment abans de passar a la jurisdicció civil, que l’absolgué. Escriví llavors Los victimarios. Notas relativas al proceso de Montjuich (1900) i la novel·la Esclavas del oro (Trata de blancas) (1902). Posteriorment col·laborà a "Occitània" (Tolosa 1905).

66 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Inici páginaSempere  (Vall d'Albaida Veure> Sant Pere d'Albaida.

67 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Sempere i Fernàndez de Messa, Francesc Messa  (Albaida, Vall d'Albaida, 1915 - 1996)  Pintor. Residí a Barcelona. Ha exposat amb bon èxit a l'Hospitalet de Llobregat, Palma de Mallorca, Formentera i diverses capitals espanyoles. Li han estat concedits alguns premis d'importància. Té obres als museus de l'Hospitalet, Alacant, Maó i Salamanca. Messa

68 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Sempere i Guarinos, Joan  (Elda, Vinalopó Mitjà, 1754 – 1830)  Il·lustrat i jurista. Fou fiscal de la cancelleria de Granada des del 1790 fins al 1810, en què Josep I el nomenà membre del Tribunal Suprem de Madrid. Autor de moltes obres, entre les quals cal esmentar Ensayos de una biblioteca española de los mejores escritores del reinado de Carlos III (1785-89), Historia del lujo y de las leyes santuarias en España (1788) i Historia de los vínculos y mayorazgos (1805). Les seves idees econòmiques entronquen amb les de Campomanes.

69 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Eusebi Sempere i JuanSempere i Juan, Eusebi  (Onil, Alcoià, 3/abr/1923 – 10/abr/1985)  Pintor, escultor i gravador. Un dels membres més remarcables del op-art al país. Va estudiar a l'Escola de Belles Arts de València i, després d'una estada a París (1948-59), és va interessar per l'art cinètic (joc dinàmic dels plans no basat en la perspectiva) i per les variacions que pot produir la il·luminació exterior i interior. Va concebre la idea d'il·luminar amb llum canviant la seva obra (1955), de manera que aquesta es fés i es refés constantment, i va començar a realitzar la seva sèrie de mòbils. Participà en la XXX Biennal de Venècia, i formà ocasionalment part del grup Parpalló.

70 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Inici páginaSempere i Masià, Francesc  (València, 1859 – 1922)  Editor i polític. Començà la seva carrera com a llibreter de vell. Vinculat a la fracció del partit republicà que encapçalava a València Blasco Ibáñez, ocupà diversos càrrecs polítics de caràcter local. Col·laborà amb Blasco en l'organització de l'editorial Prometeo i el 1900 fundà F. Sempere i Companyia, a través de les quals dugué a terme una àmplia tasca de difusió d'obres literàries i històriques, i també de compendis i estudis de legislació laboral. La seva aportació fonamental, però, fou la publicació de traduccions dels més importants teòrics socialistes i anarquistes (Mazzani, Marx, Engels, etc) i de dirigents obrers de la Península (Lorenzo, Prat). Fou regidor de València (1909) i pertangué a la Cambra de Comerç, a la junta d'Obres del Port, a la Defensa de l'Obrer i a la Societat Patronal de les Arts del Llibre.

71 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sempronio  Pseudònim de l'escriptor Andreu Avel·lí Artís i Tomàs.

72 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Semuel ben Benvenist  (Barcelona ?, s XIV)  Metge jueu. Traduí a l'hebreu el tractat de l'asma de Maimònides. Se li atribueix també una de les dues traduccions a l'hebreu del De consolatione philosophiae de Boeci. No ha estat establerta encara la seva identificació amb algun dels diversos jueus metges d'igual nom que apareixen en la documentació cristiana.

73 CATALUNYA - PUBLICACIÓ

Señal, La  (Lleida, 1/set/1929- 1930)  Periódic quinzenal. Òrgan de la Unió de Ferroviaris i a partir del maig de 1930 també de la Federació Nacional de Treballadors Portuaris d'Espanya, fou portaveu oficiós del Partit Comunista Català. El seu principal redactor era Joan Farré i hi col·laboraren Jordi Arquer, Jonàs Carrion (de Tarragona), Josep Ruestes (de Balaguer), etc.

74 CATALUNYA - HISTÒRIA

Inici páginaSenaller i Gramenet, baronia de  (Catalunya Títol concedit el 1804 a Antoni Senaller i Jordana. El 1846 passà als Plandolit, que el tingueren fins el 1876. Actualment és vacant.

75 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca de la Conca de BarberàSenan  (Conca de Barberà Municipi: 11,69 km2, 652 m alt, 47 hab (2015). Situat a l'oest de la comarca, al límit amb l'Urgell i les Garrigues i accidentat per la serra del Tallat. Encara s'hi desenvolupa la tradicional activitat agrícola, amb conreus de secà (ordi, olivera, ametllers i, en menor mesura, la vinya i algun petit hort). Ramaderia de bestiar oví. Avicultura. En procès de despoblament, sobretot des de les dècades de 1960 i 1970, en què es va intensificar l'emigració cap a pobles veïns com l'Espluga de Francolí o Montblanc. El poble està situat als peus d'un turó on hi ha les restes de l'antic castell de Senan, que fou l'origen la població, l'edifici més destacable del qual és l'església parroquial de Santa Maria, romànica, construïda entre els s. XII i XIII, reformada al llarg dels anys i que té com un dels seus elements més característics un notable campanar de cadireta. Àrea comercial de Montblanc. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades

76 ILLES BALEARS - MUNICIPI

Situació de l'illa de MallorcaSencelles  (Mallorca Septentrional Municipi: 52,52 km2, 120 m alt, 3.082 hab (2015). Situat al centre des Pla, a l'interior de l'illa, al nord-est de Palma de Mallorca. És drenat cap a la badia d'Alcúdia pel torrent de Solleric. L'activitat econòmica bàsica és l'agricultura (es conrea gran part del terme); hi predomina absolutament el secà sobre el regadiu; els conreus més estesos són els cereals i els ametllers, seguits de les oliveres, la vinya, les figueres i els garrofers; amb aigua derivada del torrent hom conrea hortalisses. Ramaderia i avicultura. Té una fàbrica important d'articles de cautxú. La vila sorgí en una eminència on confluien diverses rutes; església parroquial de Sant Pere, acabada de construïr a mitjan s XIX; casa de la vila, del s XVII. El municipi comprèn, a més, els pobles de Biniali,Inici página Ruberts i Jornets, i les caseries de Cascanar i Sonarrossa. Àrea comercial de Palma de Mallorca. Ajuntament - Escola Els Molins - Associació Fotogràfica - Penya Ciclista - Escola de Violí

77 CATALUNYA - HISTÒRIA

Sendes  (Montferrer i Castellbó, Alt Urgell Despoblat (1.243 m alt), de l'antic terme de la vall de Castellbó, al nord de Castellbó. De la seva antiga església parroquial de Sant Vicenç es conservava un retaule de Sant Feliu, gòtic (s XIV-XV), que fou traslladat el 1972 a la casa del comú de Montferrer, destinat al Museu Diocesà de la Seu d'Urgell.

78 CATALUNYA - HISTÒRIA

Sendes, baronia de  (Catalunya Títol concedit el 1764 al notari de Castellbó Josep Gramunt i Navarro. Es troba vacant.

79 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Sendín i Galiana, Alfred  (Xàtiva, Costera, 1903 - València, 1985)  Autor teatral. És autor de nombroses comèdies en català, estrenades cap a la fi de la dictadura de Primo de Rivera, durant la Segona República i en la postguerra; algunes foren publicades. Cal destacar: A la teua reixa (1926), Encarna, la primorosa (1930), Floreta de la serra (1927), Front a front (1930), Tonica la del llunar (1926), Russafa, Bolseria-Matadero (1928), Crucigrama familiar (1946, amb J.M. Beltran), Adiós, vida meua (1947), Tot per un pis (1950), Si en vols més, para el cabàs (1961, amb V. Clèrigues) i d’altres. Com a poeta, fou premiat en alguns certàmens locals.

80 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Cast Sendra i Barrufet "Cassen"Sendra i Barrufet, Cast Cassen  (Tarragona, 28/oct/1928 – Barcelona, 4/ago/1991)  Actor i humorista. Obtingué àmplia acceptació amb esquetxos i imitacions tant en el camp de la revista com en els del music-hall i la televisió. Cridat per Luis G. Berlanga, protagonitzà el film Plácido (1960), i posteriorment interpretà diversos films comercials, com Bahía de Palma (1963), El mujeriego (1963), Atraco a las 3 (1963), El castigador (1964), etc, alternats amb altres d’unaInici página major ambició, com Furia española (1976), de Francesc Betriu.

81 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sendra i Puig, Lluís  (Gràcia, Barcelona, s XIX - Barcelona, s XIX)  Escriptor. El 1866 estrenà amb èxit l'obra teatral Un pas de comèdia.

82 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sendrosa  (Salardú, Vall d'Aran Sector occidental (o Cendrosa) del circ de Saboredo, dins l'antic terme de Tredòs, a la capçalera del riu de Ruda, al límit amb el terme de la Mancomunitat dels Quatre Pobles (Pallars Sobirà), centrat en els estanys de Sendrosa (amb els estanys de Dalt, del Mig i de Baix). Una línia de crestes que culmina al tuc de Sendrosa (2.702 m alt) separa aquesta vall de la d'Aigoamòg.

83 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Seneja  (la Vall d'Uixó, Plana Baixa)  Despoblat. Antic lloc de moriscs, el 1602 tenia 34 focs.

106 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Senent, Benet  (País Valencià, 1746 - s XVIII)  Pintor. Fou mestre de l'Art Major de la Seda i dibuixant de la fàbrica que els Cinco Gremios de Madrid tenien a València. Especialitzat en la pintura de flors, ingressà a l'Acadèmia de Sant Carles de València (1776) i fou professor de la Sala de Flors i Ornaments quan aquesta fou creada (1784).

84 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Senent i Anaya, Joan  (València, 1916 – 1975)  Publicista. Desenvolupà una gran activitat de promoció de la llengua i la cultura catalanes. Col·laborà en la instal·lació de llibreries dedicades a temes autòctons, com ara Can Boïls, Concret, 3 i 4, i en la distribuïdora Brot. Fou editor i director de la revista "Gorg". Publicà En defensa del regionalismo (proceso a la revista Gorg) (1976), Els xiquets i la circulació (1971) i, juntament amb Maria Àngels Martínez Castells, València (1970).

85 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Inici páginaSeners  (Estoer, Conflent)  Església (Sant Joan de Seners) i antic lloc, al sud-oest del poble, esmentat ja l'any 958.

86 CATALUNYA - HISTÒRIA

senescal  (Catalunya, s XI – s XIV)  Funcionari reial. En la monarquia franca i a Catalunya a l'edat mitjana, funcionari que tenia a les seves ordres el personal palatí; per aixó també rebia el nom de majordom. A més de les funcions pròpiament palatines, portava la direcció de les campanyes bèl·liques. A Catalunya el càrrec de senescal, anomenat també dapífer, va estar vinculat als Montcada.

87 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Senesterra  (Catalunya, s XIV - s XVIII)  Llinatge que apareix a l’Empordà en començar el s XIV; no hi ha certesa de notícies anteriors. Potser és del mateix llinatge un Ermengol Senesterra (en realitat un fadristern dels Calders), mort en 1221/45, el qual, casat amb Elisenda de Fals, senyora inferior dels castells de Fals, Calaf, Grevalosa, Miralles, Riquer i Coaner i fundadora del monestir de Santa Maria de Caselles, fou pare d’un fill, Ponç, mort abans del 1246, i de dues filles, Romia, que heretà els dits castells, i Elisenda. Emparentats amb els Santaeugènia, senyors de Torroella de Montgrí, afegiren sovint aquell cognom al propi. El primer membre documentat fou Bernat (I) Senesterra de Santaeugènia.

88 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Senesterra, Berenguer de  (Catalunya, s XIV)  Cavaller. Figurà entre els més addictes a la reina Sibil·la de Fortià. Aquesta actitud li costà de ser processat, el 1387, pel nou rei Joan I.

99 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Senesterra de Santaeugènia, Bernat I  (Catalunya, s XIII - Almeria, Andalusia, 1309)  Cavaller. Comprà el castell de Palau-sator (vers el 1302) i morí a la campanya d'Almeria, en la qual participà també el seu fill natural, Guillem I Senesterra de Santaeugènia, que el succeí. També foren fills seus Bernat II i Ramon I Senesterra de Santaeugènia.

100 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaSenesterra de Santaeugènia, Bernat II  (Catalunya, s XIII – Calàbria, Itàlia, 1331)  Fill de Bernat I Senesterra de Santaeugènia, i germà de Guillem I i de Ramon I, amb els quals anà a Sardenya, potser després de la conquesta, i tots hi adquiriren feus. Lluità per Frederic II de Sicília a Calàbria.

101 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Senesterra de Santaeugènia, Guillem I  (Empordà, s XIII – Sardenya, Itàlia, s XIV)  Fill i successor de Bernat (I) Senesterra de Santaeugènia, amb el qual participà a la campanya d'Almeria (1309). Serví l'infant Alfons i tingué, vitalícia, la jurisdicció de Palau-sator. Fou conseller d'Alfons III. Germà de Bernat II i de Ramon I, amb els quals anà a Sardenya, potser després de la conquesta, i tots hi adquiriren feus. Guillem fou succeït probablement pel seu germà Ramon I.

102 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Senesterra de Santaeugènia, Ponç  (Catalunya, s XIV - 1383/90)  Coper de la reina Sibil·la. Fill de Bernat (III) Senesterra de Santaeugènia i de Caramany, i germà de Bernat (IV) Senesterra de Santaeugènia i de Raset. Anà a Sardenya amb l'estol reial (1382-83). La reina li preparà el matrimoni amb Violant Carròs, comtessa de Quirra, però no hi ha certesa de la seva realització.

103 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Senesterra de Santaeugènia, Ramon I  (Catalunya, s XIV – 1349)  Conseller reial. Fill de Bernat (I) Senesterra de Santaeugènia. Germà de Guillem I i de Bernat II, amb els quals anà a Sardenya, potser després de la conquesta, i tots hi adquiriren feus. El 1332 figurava entre els senyors feudals de Sardenya. Actuà com a ambaixador de Pere III el Cerimoniós prop de la infanta Elionor de Sicília, de cara a convenir el projectat i no realitzat matrimoni d'aquella amb l'infant Ramon Berenguer, oncle del rei (1337). El 1343 era cap militar a la frontera de l'Empordà. Cooperà aleshores als preparatius per a la primera invasió del Rosselló, de cara a desposseir Jaume III de Mallorca. A la segona campanya rossellonesa, el 1344, era membre delInici página consell reial. Rebé, amb Francesc de Cervià, la submissió de Montesquiu.

89 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Senesterra de Santaeugènia i de Caramany, Bernat III  (Catalunya, s XIV - v 1415)  Militar. Prengué part en la guerra de Castella (1363). S'ocupava de les finances de Bernat de Fortià i família i devia ésser protegit per la reina Sibil·la. Amb el seu fill Ponç vengué el castell de Palau-sator a Bernat Miquel (1379). Fet governador d’Oriola (1380), obtingué privilegi de noble (1381). Nomenat després governador de Càller (1383), fou enviat a Sardenya per tractar una concòrdia amb els Arborea i acompanyar-hi Brancaleó Doria, detingut a la cort reial. Bernat lluità pel rei a Roses i Cadaqués contra el comte d’Empúries. El rei li vengué el castell d’Estagell (1381) i alguns drets a Salses (1385), i li donà possessions de rebels a Palau-saverdera. Ambaixador a Granada per a fer una treva (1386), intervingué novament en el tractat de pau amb Sardenya i fou encarregat de l’alliberament de Brancaleó. Per haver estat partidari de la reina Sibil·la, Joan I li prengué tots els càrrecs d’Oriola i de Sardenya, si bé fou encara Bernat un dels qui negociaren l’acord del rei amb els Fortià (1387). Fou procurador del comtat d’Empúries ja en temps dels darrers comtes, i després amb el rei Martí, del qual fou conseller i camarlenc. El mateix rei li vengué els llocs de Monells, Ullastret, Sant Iscle i Siurana d'Empordà (1408).

90 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Senesterra de Santaeugènia i de Casteràs, Maria  (Catalunya, s XVII – s XVIII)  Baronessa de Sornià. Rebesnéta de Francesc Senesterra de Santaugènia i de Vilanova. Casada (1708) amb el seu cosí germà Àngel Carles de Casteràs. Fou la darrera membre d'aquest llinatge.

91 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Senesterra de Santaeugènia i de Cruïlles, Bernat V  (Catalunya, s XV - d 1482)  Domèstic de la reina Maria. Fill i successor de Bernat (IV) de Senesterra de Santaeugènia i de Raset. Col·laborà en el setge de Girona i en el reforçament dels passos pirinencs (1462). Però més tard es passà a la banda de Joan II. Li succeí el seu fill gran Bernat VI Senesterra de Santaeugènia i de Margarit, germà de Francesc I.

92 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaSenesterra de Santaeugènia i de Josa, Guillem II  (Catalunya, s XVI – 1591)  Governador de Rosselló. Fill de Lluís I Senesterra de Santaeugènia i de Vilanova i de Maciana de Josa. Fou excomunicat pel bisbe d'Elna el 1577. El succeí la seva filla gran Maciana Senesterra de Santaeugènia i de Lanuza.

93 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Senesterra de Santaeugènia i de Lanuza, Maciana  (Catalunya, s XVI – s XVII)  Filla gran i successora de Guillem II Senesterra de Santaeugènia i de Josa. Es casà amb Francesc de Vilarig, a la família del qual passà la baronia de Siurana.

94 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Senesterra de Santaeugènia i de Margarit, Bernat VI  (Catalunya, s XV – v 1484)  Fill gran i successor de Bernat (V) de Senesterra de Santaeugènia i de Cruïlles. No deixà fills de la seva muller Elionor de Barutell, per la qual cosa li succeí el seu germà, Francesc I.

95 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Senesterra de Santaeugènia i de Margarit, Francesc I  (Catalunya, s XV)  Fill de Bernat (V) Senesterra de Santaeugènia i de Cruïlles. Succeí al seu germà Bernat VI. Recuperà les possessions i reclamà també Siurana. El seu fill gran fou Lluís I Senesterra de Santaeugènia i de Vilanova, germà de Francesc.

96 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Senesterra de Santaeugènia i de Raset, Bernat IV  (Catalunya, s XIV – 1434)  Fill de Bernat (III) Senesterra de Santaeugènia i de Caramany, i germà de Ponç Senesterra de Santaeugènia. Fou senyor de Monells, Ullastret i Sant Iscle. La seva mare, Gueraua de Raset, vengué el castell de Siurana a Lluís de Pontons (1419). Casat amb Francesca de Cruïlles i de Blanes, morí assassinat; de la seva mort fou acusat Pere de Vilagut. El seu fill i successor fou Bernat (V) Senesterra de Santaeugènia i de Cruïlles.

97 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Inici páginaSenesterra de Santaeugènia i de Vilanova, Francesc  (Rosselló, s XV)  Fill de Francesc I Senesterra de Santaeugènia i de Margarit i germà de Lluís I. La seva rebesnéta fou Maria Senesterra de Santaeugènia i de Casteràs.

98 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Senesterra de Santaeugènia i de Vilanova, Lluís I  (Catalunya, s XV)  Fill gran de Francesc I Senesterra de Santaeugenia i de Margarit i germà de Francesc. Es casà amb Maciana de Josa i el seu fill fou Guillem II Senesterra de Santaeugènia i de Josa.

104 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA

Senet de Barravés  (Vilaller, Alta Ribagorça)  Poble (1.309 m alt), a la vall de Barravés, al nord del terme, a l'esquerra de la Noguera Ribagorçana. L'església parroquial és dedicada a santa Cecília. Aigua amunt del poble hi ha la presa de Senet, que, per la dreta del riu, deriva l'aigua cap a la central hidroelèctrica de Senet, la mateixa aigua es conduida després cap a la central del Pont de Suert. Avui és una entitat local menor amb junta administrativa pròpia.

105 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Seneta  (la Vall d'Uixó, Plana Baixa Despoblat. Antic lloc de moriscs, el 1602 tenia 73 focs.

Anar a:    Sei ]    [ Sellu ]    [ Selv ]    [ Sem ]    [ Sen ]    [ Senest ]Inici página

A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Logo de Dades dels Països CatalansEntrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ BlocContactar amb Dadescat

© 2006-2016 Associació Sense Límits / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons

Sense Límits a Internet: Sense Límits / Alt Camp Info / Directori Alt Camp / Masia Virtual -