A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Inici ] Entrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ Bloc ]              Contactar amb Dadescat

Anar a:    Serra A ]    [ Serra G ]    [ Serra i Bu ]    [ Serra i G ]    [ Serra i O ]    [ Serra i R ]

El refrany té un encís que no iguala cap altra de les espècies literàries tradicionals. (Joan Amades i Gelats)

1 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Serra Auta, tuc de  (Salardú, Vall d'Aran Cim (2.713 m alt) de la serralada que separa la vall del país occità de Coserans, entre el portilló d'Albi i el port d'Era Horqueta.

2 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Serra Camaró  (Sabadell, Vallès Occidental Barri, al sud-oest de la ciutat. Situat al costat de la carretera de Terrassa, actualment no té solució de continuïtat amb els barris de Via Alexandra, Marinals i Can Rull. Barri d'autoconstrucció, fou un dels primers nuclis de residència de la població immigrada després de la guerra civil.

3 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaSerra d'Almos, la  (Tivissa, Ribera d'Ebre)  Poble (ant: Tartacó), al nord del terme. La seva església parroquial és dedicada a sant Domènec (probablement l'antic santuari de Sant Domènec de Tivissa), existent ja el 1699; fou creada parròquia el 1786 i fou molt reformada en 1861-62. La població ha intentat moltes vegades de segregar-se de Tivissa.

4 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca del Baix EmpordàSerra de Daró  (Baix Empordà Municipi: 7,85 km2, 15 m alt, 209 hab (2015). Situat en un terreny pla, al nord de la Bisbal d'Empordà i al nord-est de Girona, a la plana d'inundació de la dreta del Ter (que forma el límit septentrional del terme), del Daró (que divideix el terme en dos sectors) i d'un dels seus afluents, la riera Nova. Agricultura de secà (blat i blat de moro) i de regadiu (hortalisses, ferratges i arbres fruiters) que n'és predominant. La ramaderia (bestiar boví i porcí) i avicultura, completen l'economia. El poble és situat damunt d'un petit turó, a l'esquerra del riu Daró. Església parroquial de Santa Maria (esmentada ja el s. XII, reedificada el s. XIX i beneïda el 1884). El municipi comprèn, a més, el poble de Sant Iscle d'Empordà, el veïnat de Cunyà i l'antic monestir de Matella. Àrea comercial de la Bisbal d'Empordà. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades

5 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Serra de Degollats  (Santa Maria de Merlès, Berguedà)  Masia, prop del cim de la serra dels Morts, al camí de Prats de Lluçanès a Sant Pau de Pinós. És coneguda per la desfeta i mortaldat que sofriren les tropes castellanes a mans de la gent del país durant la Guerra de Successió.

6 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Serra de Finestrat  (Finestrat, Marina Baixa)  Despoblat i antic castell, esmentat el s XIII.

7 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Serra de Galliners, la  (Sant Quirze del Vallès, Vallès Occidental)  Veïnat.

8 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Inici páginaSerra de Marina, son  (Santa Margalida, Mallorca Septentrional Veure> Son Serra de Marina.

9 CATALUNYA - HISTÒRIA

Serra de Nevà, comtat de  (Toses, Ripollès)  Títol concedit el 1711, pel rei-arxiduc Carles III, a Francesc de Moner i Miret, únic titular, sobre una propietat que posseïa al terme de Freixenet, a la serra de Nevà.

10 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI

Situació de la comarca del Camp de TúriaSerra de Portaceli  (Camp de Túria Municipi: 57,29 km2, 330 m alt, 3.142 hab (2015). (o Serra; ant: Serra de Nàquera) Situat en un terreny muntanyós, al vessant meridional de la serra Portaceli de Calderona, reguen el terme el barranc homònim i el del Sabater, entre d'altres. La principal activitat econòmica és l'agricultura; de secà produeix oliveres, gorrofers i cirerers, i de regadiu, amb aprofitament d'aigües de deus, hortalisses i cítrics. Pedreres de marbre. Explotació de fonts d'aigües minerals. Pren importància com a lloc d'estiueig i de segones residències, que beneficien el sector de serveis i de la construcció. Al poble hi ha l'església parroquial de la Mare de Déu dels Àngels i, a prop del nucli, les restes del castell de Serra, d'origen islàmic. Dins el terme hi ha la famosa cartoixa de Portaceli, el despoblat de Ria, l'antic lloc de la Pobleta de Portaceli, la granja de la Torre de Portaceli i el mas de Brosseta. Àrea comercial de València. Ajuntament

11 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Serra de Rialb, la  (la Baronia de Rialb, Noguera)  Poble (631 m alt), damunt Gualter, dominant la vall del Segre.

12 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Serra de Rivera, Xavier  (Sant Joan Despí, Baix Llobregat, 1946 - )  Pintor, gravador i dibuixant. Estudià a l'Academia de Belles Arts de Sant Jordi i al Conservatori de les Arts del Llibre. A la primera exposició individual l'any 1969 presentà gravats, activitat que centrà els primers anys de la seva trajectòria. Posteriorment ha conreat la pintura, en la qual el dibuix té un protagonisme destacat. Emprà un llenguatge realista centrat en la figura, a voltes amb certes connotacions simbòliques o màgiques. Forma part del grupInici página "Tarot".

13 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Serra del Baró, la  (Sentmenat, Vallès OccidentalVeure> Serrabarona.

14 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Serra del Grau  (Osona Nom adoptat el 1937 per al municipi de Sant Bartomeu del Grau.

15 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Serra dels Galcerans, la  (Plana Alta Veure> Serra d'En Galceran, la.

16 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI

Situació de la comarca de la Plana AltaSerra d'En Galceran, la  (Plana Alta Municipi: 81,98 km2, 748 m alt, 1.018 hab (2015), (cast: Sierra Engarcerán). Situat a la riba de la rambla Carbonera, a la serra d'en Galceran, continuació de les serralades ibèriques de Penyagolosa i dels Ports. El territori és força accidentat, amb matollar. L'activitat econòmica bàsica és l'agricultura; els conreus més estesos són els ametllers, seguits dels cereals, les oliveres i la vinya. Ramaderia de llana, bestiar cabrum i porcí. Població en descens. La vila és al peu del tossal de la Vila, al centre del terme. Església parroquial de Sant Bartomeu. El municipi comprèn un bon nombre de caseries, entre les quals les Deveses, la Font de Beca, els Ivarsos, les Mosqueres, els Albadars, el Parral, els Pujols, i també hi ha l'anomenat roure de Cabanilles, del nom del botànic Antoni J. Cabanillas. Pertany a l'àrea comercial de Castelló de la Plana. Ajuntament - Turisme - Fira Esport i Turisme de Muntanya

17 CATALUNYA - PUBLICACIÓ

capçalera de Serra d'OrSerra d'Or  (Montserrat, Bages, oct/1955 - )  Revista mensual il·lustrada en català. Editada sota el patronatge del monestir de Montserrat. Presentada com a segona època d'un butlletí del mateix títol que va fusionar-se amb la publicació "Germinabit", ambdós de caire religiós i cultural. És en realitat la primera i més important revista cultural catalana de la postguerra. Vehicle d'expressió de les generacions d'intel·lectuals catalans formats en l'exili interior, ha disposat sempreInici página de col·laboradors d'alt nivell en la crítica literària, la teoria econòmica i la crítica social. Vigilada per l'administració pública, ha sofert expedients i ha pagat penyores en els períodes de més forta repressió contra la cultura catalana. Dirigida primer per Jordi Pinell (fins al 1962), per Maur M. Boix (fins al 1994) i per Josep Massot i Muntaner (des del 1995), amb la col·laboració d'un consell assessor, ha destacat sempre per la seva amplitud ideològica i per estar oberta a totes les vessants del pensament català. Des del 1967 s'atorguen els premis de la Crítica "Serra d'Or" als diferents gèneres literaris.

18 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Serra Granada, la  (Santa Eulàlia de Ronçana, Vallès Oriental Veïnat, al voltant de l'església de Sant Simplici i de l'hostal de la Serra, al sud del terme.

19 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Serra i Abella, Antoni  (Barcelona, 1905 - l'Hospitalet de Llobregat, Barcelonès, 1985)  Ceramista. Fill d'Antoni Serra i Fiter, i germà de Josep i Enric, els quals han continuat l'obra del taller patern en un sentit més modern i han treballat en obres aplicades a l'arquitectura, especialment en col·laboració amb l'arquitecte Lluís Bonet i Garí.

20 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Serra i Abella, Enric  (Barcelona, 1908 - Collbató, Baix Llobregat, 1986)  Ceramista. Germà d'Antoni i de Josep, amb els quals ha treballat molts anys. N'ha compartit els èxits i les distincions. Tenia el seu obrador a l'Hospitalet de Llobregat i després a Collbató.

21 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Serra i Abella, Josep  (Barcelona, 10/nov/1906 - Cornellà de Llobregat, Baix Llobregat, jul/1989)  Ceramista i pintor. Germà d'Antoni i d'Enric. Estudià a l'Escola Superior de Bells Oficis. Ha treballat sempre amb el seu germà Antoni, amb el qual ha exposat i ha compartit els premis.

22 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaSerra i Arbós, Miquel  (Tarragona, 1658 - Marsella, França, 1733)  Pintor. Des de molt jove residí a Marsella, on es formà com a pintor. Amplià estudis a Roma i, de nou a Marsella, pintà el Martiri de Sant Pere, obra que li donà fama. L'any 1693 fou nomenat pintor reial de França i el 1704 ingressà a l'Acadèmia Francesa, motiu pel qual residí uns quants anys a París. L'any 1721 pintà una sèrie de quadres sobre la pesta de Marsella, que subhasta a benefici dels damnificats de l'epidèmia. Aquest fet, considerat poc seriós per l'Acadèmia, determinà la seva expulsió de la institució; posteriorment fou rehabilitat.

23 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Serra i Armadà, Domènec  (Barcelona, 1796 – 1853)  Industrial. Casat amb Marianna, filla del fabricant Llorenç Clarós, n'heretà la fàbrica d'indianes i l'amplià. El 1834, durant l'epidèmia de còlera, fou un dels pocs industrials que no abandonà Barcelona i presidí el ram de pintats i estampats. Després de la Insurrecció Centralista de Barcelona, fou nomenat regidor de l'ajuntament (nov/1843). El 1852 creà la raó social Serra Germans i Companyia amb els seus fills Llorenç, Josep i Eusebi Serra i Clarós; el patrimoni d'aquest passà, a la seva mort, a Eusebi Bertrand i Serra.

24 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Serra i Auqué, Enric  (Barcelona, 1859 - Roma, Itàlia, 1918)  Pintor. Format a l'Escola de Belles Arts de Barcelona i deixeble de Martí i Alsina. Residí una bona part de la seva vida a València. Conreà el retrat i la pintura de gènere, influït per Fortuny, bé que després es dedicà gairebé exclussivament al paisatge del camp romà. Era un pintor molt ben dotat, encara que els seus quadres pequen sovint d'efectistes.

25 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Serra i Baldó, Alfons  (Barcelona, 26/jul/1909 - 31/mar/1993)  Filòleg. Es formà a la Universitat de Barcelona, als Estudis Universitaris Catalans i a la universitat de Madrid. Lector a la universitat de Tübingen i professor a l'Institut-Escola de Barcelona, al final de la guerra civil s'exilià i passà a residir a Tolosa de Llenguadoc, on ha explicat cursos de català i castellà i ha ocupat un lloc a la Biblioteca Universitària.Inici página Col·laborador dels "Estudis Universitaris Catalans", dels "Quaderns de Poesia" i de la "Revista de Catalunya", ha publicat un Resum de poètica catalana (en col·laboració amb Rossend Llates, 1932), l'antologia Els trobadors (dins les "Crestomaties Barcino", 1934) i un recull de poemes, Càrcer, amb el pseudònim d'Andreu Maristany.

26 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Antoni Serra i BauçàSerra i Bauçà, Antoni  (Sòller, Mallorca, 29/gen/1936 - )  Escriptor. Col·laborador habitual en diaris i revistes, ha publicat llibres d'assaig -Gent del carrer (1971), Aproximació a Gabriel Alomar (1977), Gràcies, no volem flors (1981), Gabriel Alomar, l'honestedat difícil (1984) i El (meu) testament literari (1997)-, de narracions curtes -Entrada de fosca (1973), Tríptic de viatger (1975), Quartet per a una confidència (1977), Quadern de bitàcola (1981) i Música de Mahler per a una lloca didàctica (1986)- i novel·les -La gloriosa mort de Joan Boira (1972), El cap dins el cercle (1979), Rapsòdia per a una nit de Walpurgis (1981), Neredduna (1981), Més enllà del mur (1987) i Per ben morir (1988)-. També ha conreat la novel·la policíaca: El blau pàl·lid de la rosa de paper (1985), L'arqueòloga va somriure abans de morir (1986) i Espurnes de sang (1987). Membre del col·lectiu Ofèlia Dracs.

27 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Serra i Bauzà, Pere  (Sóller, Mallorca, 18/ago/1928 - )  Periodista i editor. S'inicià com a periodista el 1947 en el diari "Baleares" i es llicencià el 1951. L’any 1953 fundà l’editorial Atlante, que edità inicialment els premis Ciutat de Palma. Ha fundat i dirigit, entre d’altres, les publicacions "Mallorca Deportiva" (1957-60), "Fiesta Deportiva" (1959-71), els diaris "Majorca Daily Bulletin" (des del 1961) i l'"Iberian Daily Sun" (1969). Ha estat director d'"Última Hora" (1974-83), diari que adquirí el 1974, i de "Baleares" (1987), del qual en promogué el 1996 la transformació en "Diari de Balears", primer diari en català de les Balears. El 1987 creà el Grup Serra. L’any 2010 rebé la Medalla d’Or de les Illes Balears.

28 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Inici páginaSerra i Belabre, Maria Lluïsa  (Maó, Menorca, 21/jul/1911 – 19/nov/1967)  Arxivera i arqueòloga. El 1954 ingressà al cos d'arxivers i bibliotecaris. Fou directora de la Casa de Cultura de Maó, del museu provincial i de la biblioteca i arxiu històric. Com a arqueòloga, cal consignar el seu descobriment de les basíliques des Fornàs de Torelló i de Molinet des Cap des Port. Excavà també a Sant Vicent d'Alcaidús i, juntament amb Lluís Pericot, participà en la reconstrucció de la naveta des Tudons. Organitzà a Menorca la X Congrés Nacional d'Arqueologia.

29 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Valeri Serra i BoldúSerra i Boldú, Valeri  (Castellserà, Urgell, 7/jul/1875 – Barcelona, 23/jun/1938)  Folklorista. Estudià dret a Barcelona, carrera que acabà l'any 1893. Juntament amb Jacint Verdaguer, fundà i publicà la revista "La Veu del Montseny" i col·laborà a "Lo Teatre Regional". Retirat a la comarca de l'Urgell, es dedicà al conreu de la terra, alhora que es dedicava a recopilar el folklore. Dirigí durant deu anys el setmanari agrícola "Lo Pla d'Urgell", a les planes del qual publicà Lo Calendari Folklòric d'Urgell. Col·laborà a "La Renaixensa", a "La Veu de Catalunya" i a "D'Ací i d'Allà", fou redactor de "La Vanguardia" i del "Diario de Barcelona" i fundà l'"Arxiu de Tradicions Populars". Autor de biografies i d'estudis folklòrics, tasca a la qual es dedicà durant tot el primer terç del s XX. Obres principals: Cançons de ronda (1899), Culte popular a la Mare de Déu (1903), Cançons de pandero (1907), Calendari folklòric d'Urgell (1915) i Rondalles meravelloses (1924), destinades als infants. A més, en edició de luxe, Llibre d'or del rosari a Catalunya (1925) i Rondalles populars (1932-33). La seva amistat amb Jacint Verdaguer el dugué a escriure llibres biogràfics i de memòries sobre aquest, com Jacint Verdaguer. Records dels set anys darrers de la seva vida i Biografia de Mn. Jacint Verdaguer.

30 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Serra i Bonal, Josep  (Peralada, Alt Empordà, 23/set/1874 – Barcelona, 14/feb/1939)  Músic. L'any 1890 fundà la cobla La Principal de Peralada, que actuà amb grans èxits a Barcelona (1902), a París i a Londres (1914). L'any 1915 s'establí a Figueres, on fundà l'Institut de Rítmica. És autor de més de dues-centes sardanes.

31 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaSerra i Bonal, Miquel  (Peralada, Alt Empordà, 1867 - 1922)  Compositor. Germà de Josep. Tocà el contrabaix a la cobla La Principal de Peralada. Compongué sardanes, com Flors boscanes, Íntima, Les goges dansaires i Retorn de primavera.

32 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Serra i Bosc, Pere  (Barcelona, 1773 - 1837)  Militar i arquitecte. Fou tinent coronel d'infanteria, acadèmic de mèrit de l'Acadèmia de Sant Carles de València i arquitecte de la Reial Hisenda de Barcelona i de les fortificacions de la ciutat (1798). Projectà l'altar major de l'església del Carme de Barcelona, en la construcció del qual intervingueren, entre els anys 1805 i 1821, els escultors Jaume Folc, Salvador Garri i Josep Ferrari i el pintor Salvador Maiol. És autor dels llibres Prontuario de los caminos y veredas de Cataluña (1814) i Disertación sobre la conducción de aguas a las fuentes, estanques, pozos y cisternas (1821).

33 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Serra i Buixó, Eudald  (Vilassar de Dalt, Maresme, 1882 – Barcelona, 1967)  Eclesiàstic i escriptor. Davant la necessitat de posar al dia i catalanitzar els llibres de pietat existents al mercat, fundà, el 1912, el Foment de Pietat Catalana. La Guia del Cristià i el Missal Romà per a ús dels fidels foren dues de les edicions més importants del Foment; molts dels llibres editats per aquest foren escrits pel mateix Eudald Serra.

34 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Serra i Buixó, Mateu  (Vilassar de Dalt, Maresme, 1875 – Barcelona, 1951)  Pintor. Format a Llotja i deixeble de Vancells, Galwey i Llaverias. Exposà individualment a Barcelona, i participà en diversos certàmens nacionals. Fou un dels últims exponents de la generació de paisatgistes romàntics del s XIX.

35 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Sebastià Serra i BusquetsSerra i Busquets, Sebastià  (Son Ferriol, Palma de Mallorca, 1950 - )  Historiador i polític. Llicenciat en història a la Universitat de Navarra, fou professor d’història a la Universitat de les Illes Balears. Des del 1972 contribuí a la lluita antifranquista, a Mallorca, des de grups polítics d’esquerra i nacionalistes. Fou un dels fundadors del Partit Socialista de Mallorca, on ocupà el càrrec de secretari polític. Fou diputat al parlament balear (1983 i 1987). Col·laborador deInici página "Randa", "L’Avenç" i "Historia-16". Dirigí el Grup d’Estudi de la Cultura, la Societat i la Política al món contemporani, de la Universitat de les Illes Balears. Ha desenvolupat una decidida tasca de promoció dels estudis històrics contemporanis a Mallorca, promovent tota mena de congressos, reunions científiques i publicacions col·lectives, sobretot respecte a temes com les migracions, la premsa i el món cultural. Fou director l’Institut d’Estudis Baleàrics (2007-10). Entre les seves publicacions destaquen L’Esquerra Nacionalista a Mallorca (1900-1936) (1986), La premsa, la ràdio i la televisió des d’una perspectiva històrica (1993), Cultura i compromís polític a la Mallorca contemporània (1995), La transició a les Illes Balears (1998) i Els anys vint a les Illes Balears (1999).

36 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Serra i Campdelacreu, Josep  (Vic, Osona, 1848 – 1901)  Poeta i historiador. Membre del Cercle de Vic i de l'Esbart de Vic. Col·laborà a "Lo Gay Saber", "La Renaixensa", "La Veu del Montseny", i al "Calendari Català" de Francesc Pelagi Briz. L'any 1880 publicà un volum de poesies amb el títol de Primavera trista. S'orientà cap als estudis històrics, i en aquesta disciplina cal remarcar l'obra Història de Vic, que deixà inacabada. Publicà tres monografies importants: Àlbum pintoresc monumental de Catalunya, Aragón histórico, pintoresco y monumental i Àlbum de Lleida i sa província. Fou membre corresponent de l'Academia de la Historia i cronista de la ciutat de Vic.

37 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Serra i Canals, Francesc  (Barcelona, s XVIII)  Tècnic metal·lúrgic. Emigrà al Perú, on influí en l'establiment d'una indústria metal·lúrgica per aprofitar els recursos de les mines del país. És autor d'un Tratado del beneficio de minas de plata, por amalgamación, según se practica en América.

38 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaSerra i Cantarell, Carme  (Barcelona, 1920 - )  Gravadora i pintora. Formada a l'Escola de Belles Arts de Sant Jordi. Exposà a l'Institut Britànic de Barcelona (1950), ciutat on tornà a fer-ho diverses vegades. Il·lustrà traduccions catalanes de Joyce, Virginia Wolf, Katherine Mansfield, Cocteau, etc. El 1950 participà al Salon Internacional, de París, i guanyà a Barcelona el primer premi Rosa Vera que es concedia. Becada per l'Institut Francès, anà a París (1953). Ha participat en diverses exposicions col·lectives i individualment ha exposat a Inca, Figueres i Vilanova i la Geltrú. Més preocupada per la línia que pel color, ha conreat el pastel, el gouache i diverses varietats de gravat, amb temes intimistes, paisatges i motius mariners.

39 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Serra i Castellet, Francesc  (Barcelona, 1912 - Tossa, Selva, 9/feb/1976)  Pintor, dibuixant i escriptor. A més de les obres pictòriques, cal destacar els seus retrats a la mina de plom. Influït al principi per Ingres, rebé més tard la influència de Degas. El 1953 li fou concedit el premi Sant Jordi de Pintura. És autor del llibre L'aventura de l'art contemporani (1953).

40 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Serra i Cerdà, Sebastià  (Pollença, Mallorca, 1787 - Llucmajor, Mallorca, 1863)  Eclesiàstic. Doctor en teologia (1810), s'ordenà de sacerdot el 1811. Residí uns quants anys a França i Itàlia. Tornà a Mallorca el 1844, i el 1852 fou nomenat canonge de la seu. Publicà Meditacions sobre els passos des Viacrucis (1852) i Corona de Maria Santíssima de los Dolors en el nou Calvari de Felanitx (sd).

41 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Serra i Constansó, Joan  (Igualada, Anoia, 1864 – 1924)  Escriptor i folklorista. Conreà també l'escultura. És autor de les obres Quan jo tenia vint anys i Mig segle de vida igualadina.

42 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaSerra i Constantí, Josep Maria  (la Garriga, Vallès Oriental, 1922 - 2002)  Caricaturista. Col·laborà, encara nen, a "L'Avant". Després esdevingué dibuixant de plantilla a "El Correo Catalàn". Ha col·laborat a "Atalaya", "Paseo", "Paseo Infantil" i sobretot "TBO" i "Hoja del Lunes". Ha exposat sovint a Barcelona des del 1948, així com a d'altres ciutats de Catalunya. El seu estil, típicament periodístic, és sintètic i resolt amb traços essencials. Ha publicat el llibre Gent de Granollers.

43 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Joaquim Serra i CorominasSerra i Corominas, Joaquim  (Peralada, Alt Empordà, 4/mar/1907 – Barcelona, 17/nov/1957)  Compositor. Deixeble del seu pare, Josep Serra i Bonal, i de Lluís Millet i Enric Morera. Escriví la seva primera sardana el 1923. Guanyà dos premis Concepció Rabell: amb Trio en mi (1926) i amb Variacions per a orquestra i piano (1928), així com diferents premis dels concursos Sant Jordi amb Impressions camperoles (1926), La fira, Glossa del ball de les gitanes i La presó de Lleida. És autor d’una cinquantena de sardanes d’una qualitat extraordinària, com La primera volada (1921), Infantívola (1922), Tendresa, Joiosa, Rocaborba i Apassionada (totes del 1936), etc. Dels seus poemes simfònics destaca Puigsoliu, la seva obra pòstuma. El 1934 fou nomenat director artístic de Ràdio Associació de Barcelona. El 1948 dictà un curs d’orquestració per a cobla, que resumí en el seu Tractat d’instrumentació per a cobla (1957).

44 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Serra i Dimas, Francesc  (Barcelona, 1877 – 1967)  Fotògraf. Assidu de la penya de la Sala Parés, començà a reunir el 1902 una sèrie de fotografies d'artistes catalans en plena creació o al seu taller, que publicà com a col·lecció de postals el 1905 i que li valgueren el premi d'honor del Concurs de Fotografies, de Manresa, d'aquell any. Seguí més tard una segona sèrie, i el total de totes dues sumà aleshores 60 retrats. Especialitzat en fotografia d'obres d'art, reuní un arxiu importantíssim conservat als Museus d'Art de Barcelona. Publicà Nuestros artistas (1954), recull antològic dels seus retrats, completat amb semblancesInici página biogràfiques i anecdòtiques. El 1964 li fou dedicada una exposició en homenatge a la Sala Parés, de Barcelona.

45 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Serra i Estruch, Josep  (Bràfim, Alt Camp, 31/des/1921 – Barcelona, 2/oct/1997)  Escriptor i promotor cinematogràfic. Ha publicat llibres infantils i s'ha especialitzat en cinema infantil, cada vegada més en català, i en crítica cinematogràfica. Aconsegui el Premi Antoni Balmanya 1968.

46 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Serra i Ferragut, Bonaventura  (Palma de Mallorca, 1728 – 1784)  Historiador, arqueòleg, naturalista i pintor. Doctor en dret per la universitat de Palma, de la qual fou catedràtic de dret canònic. Vers el 1759 l'ajuntament de Palma el nomenà cronista del regne de Mallorca. Fou membre de l'Acadèmia de Sant Carles de València i contribuí a la formació de la Societat Econòmica d'Amics del País del Palma. Practicà la pintura després d'haver-se format al costat de Guillem Mesquida. Entre les obres que escriví, moltes conservades manuscrites, figuren Glorias de Mallorca (l'única que va poder veure publicada, 1755), Noticia de las antigüedades de Mallorca y de las diferentes medallas descubiertas en la isla. Flora baleárica i Jurisprudencia civil.

47 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Josep Miquel Serra i Ferrer "fra Juniper Serra"Serra i Ferrer, Josep Miquel (fra Juniper Serra)  (Petra, Mallorca, 24/nov/1713 - Carmel, Califòrnia, EUA, 28/ago/1784)  Missioner franciscà. L'any 1749 fou enviat a Mèxic, treballà fins al 1758 a les missions de Sierra Gorda (Querétaro), i després al col·legi de San Fernando de la capital (1758-67). L'any 1769 anà a l'Alta Califòrnia en l'expedició colonitzadora de Gaspar de Portolà, i per iniciativa seva es fundaren les missions de San Diego (1769) i San Carlos, a Monterrey (1770). Com a president de les missions anà a Mèxic (1772) per sotmetre al virrei l'aprovació de la seva Representación, on posà les bases organitzatives de la colonització de Califòrnia. Fundà d'altres missions, fins a un total de nou, entre elles les de San Gabriel (Los Ángeles) el 1771 i San Francisco el 1776. Aquestes missions foren l'origen de les grans ciutats californianes, a través de les quals es van introduir alInici página país l'agricultura i la ramaderia de tipus europeu.

48 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Antoni Serra i FiterSerra i Fiter, Antoni  (Barcelona, 1869 - Cornellà de Llobregat, Baix Llobregat, 1932)  Ceramista i pintor. El 1904 obrí una fàbrica de porcellanes i de gres d'art al Poble Nou (Barcelona). Fou el principal ceramista del modernisme simbolista català. Sobresortí en la producció de ceràmiques al gran foc, i treballà sovint en col·laboració amb el dibuixant Josep Pey i amb d'altres artistes. El 1921 fou nomenat professor de ceràmica de l'Escola Superior de Bells Oficis de la Mancomunitat de Catalunya, i el 1927 creà la Manufactura Ceràmica Serra a Cornellà de Llobregat. Hi treballaren des del principi els seus fills Antoni, Enric i Josep Serra i Abella. L'obra de la Manufactura Serra es caracteritzà per la ceràmica aplicada a l'arquitectura i per la creació de peces singulars (plats, gerres, etc).

102 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Serra i Furnells, Lluís  (Catalunya, 1868 - Barcelona, 1916)  Tipògraf. Aprenent a l'editorial Espasa y Compañía, passà a Cuba, on dirigí la impremta La Lucha. En tornar a Espanya, s'instal·là a Madrid, on imprimí les revistes "Nuevo Mundo" i, posteriorment, "Blanco y Negro" i "El Eco de la Moda". En morir el seu germà Marcel·lí, tornà a Barcelona per tal d'ocupar el seu lloc a la tipografia La Académica, que era propietat de Serra Germans i de Joan Rusell. Fou professor d'estampació a l'Institut Català de les Arts del Llibre.

49 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Serra i Gasulla, Jaume  (Barcelona, 1916 – 15/set/1973)  Economista. Doctorat per la Henry George School de la universitat de Nova York, divulgà a Catalunya el pensament georgista. Fou vice-president de la International Union for Value Taxation and Free Trade, de Londres. Publicista, fou col·laborador de "Quart Creixent".

50 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaSerra i Gibert, Jaume  (Vilassar de Dalt, Maresme, 1834 – Barcelona, 1877)  Dibuixant i decorador. Format a Llotja, on posteriorment fou professor. Era deixeble de Claudi Lorenzale. Il·lustrà, entre altres obres, els Monumentos Históricos de España. S'encarregà de la decoració del paraninf de la Universitat de Barcelona, i de la del Saló de descans del Gran Teatre del Liceu, en col·laboració amb Mirabent.

51 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Serra i Gibert, Leonci  (Vilassar de Mar, Maresme, 1839 – Barcelona, 1898)  Decorador. Germà de Jaume. S'especialitzà en tapissos decoratius.

52 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Serra i Ginesta, Francesc  (Olot, Garrotxa, 1768 – Barcelona, 1836)  Taquígraf i advocat. Estudià lleis a Cervera i fou advocat de l’Audiència de Barcelona (1793). Estudià taquigrafia a Madrid amb F. de P. Martí i Móra, i en tornar a Barcelona (1804) proposà a la Junta de Comerç de Barcelona la creació d’una escola de taquigrafia. La Junta acceptà i en obrir-la (1805) l’en nomenà director. Interromput l’ensenyament durant la guerra del Francès, el reprengué el 1814. Publicà un Compendio de taquigrafía española (1831).

53 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Serra i Goday, Ignasi Maria  (Barcelona, 1916 – 29/jul/1991)  Doctor arquitecte, tècnic urbanista i pintor. Arquitecte-cap adscrit al Servei d'Edificis Artístics i Arqueològics i Ornat de l'ajuntament de Barcelona. Com a pintor es dedicà al muralisme, i sobresurten els seus frescs de la capella dels Esportistes de la parròquia de Santa Anna de Barcelona, els de la capella del Santíssim de la parròquia de Gavà i els de la Mare de Déu de l'Alegria a Tiana (1970), obres que palesen la seva admiració pels quatre-centistes toscans.

54 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Serra i Gonzàlez, Modest  (Barcelona, 26/jul/1873 - 28/set/1962)  Compositor. Fou professor de piano al Conservatori del Liceu. És autor de la rondalla lírica La pinteta d'or, d'una Sonata en mi menor per a piano, altres peces per a piano sol i piano i violí, A posta de sol, per a violoncel, i algunes sardanes, com la titulada Somni d'or.

55 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaSerra i Gonzàlez, Pere  (Barcelona, 11/jul/1870 - 1934 ?)  Compositor. Fundà l'Orfeó Barcelonès, que dirigí fins al 1910. Fou professor de teoria i solfeig al Conservatori del Liceu. És autor de l'òpera en un acte Las justicias del rey don Pedro, així com de les sarsueles Los autómatas i Un novio a lazo. Publicà alguns llibres didàctics i un Método de piano.

56 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Serra i Güell, Eudald  (Barcelona, 1/mai/1911 - 7/oct/2002)  Escultor i expert en el treball etnològic. Deixeble d'Àngel Ferrant a l'Escola de Belles Arts de Barcelona. Viatjà per Europa i després s'establí al Japó, on s'estigué molt de temps. En aquest país obtingué diversos premis i fou catedràtic d'escultura a l'Escola Militar nord-americana de Tòquio. En tornar a Barcelona, la seva obra, tant la figurativa com la no figurativa, es mostrà molt influïda per la morfologia japonesa. Participà en la formació del Museu Etnològic de Barcelona.

57 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Jaume Serra i HúnterSerra i Húnter, Jaume  (Manresa, Bages, 8/gen/1878 – Cuernavaca, Mèxic, 7/des/1943)  Filòsof i polític. Estudià a la Universitat de Barcelona, on des del 1913 exercí de catedràtic d'història de la filosofia i psicologia superior. El 1914 fundà el Seminari de Filosofia, el primer que funcionava a la universitat barcelonina. Fou també professor als Estudis Normals de la Mancomunitat i de l'Ateneu Enciclopèdic Popular, i donà cursos a l'Ateneu Barcelonès, l'Ateneu Polytechnicum i al Conferència Club. En proclamar-se la República, fou nomenat degà comissari de Filosofia, rector de la universitat i president del Consell de Cultura de la Generalitat, càrrecs dels quals dimití el 1932 per integrar-se a la política activa com a diputat d'ERC al Parlament de Catalunya (nov/1932). Durant la República, a més de la càtedra, professà al Seminari de Pedagogia i a l'Escola d'Estiu. Exiliat, formà part del Consell Nacional deInici página Catalunya (abr/1940) i col·laborà a la "Revista de Catalunya", fundada a París el 1940...  Segueix... 

"Sovint s'escau que la política d'un poble exigeix la unió sagrada de tots els ciutadans, l'oblit de greuges passats, la condemnació de la parcialitat i de la discòrdia. Cal, aleshores, subordinar les polítiques a la política, és a dir, les modalitats divergents d'orientació a la finalitat suprema del benestar nacional. La defensa dels interessos de la comunitat obliga a renúncies i sacrificis; deure per excel·lència del ciutadà conscient i patriota, quan el seu país es troba en la cruïlla històrica en què es decideix la seva sort futura de poble lliure. Aquest és el cas de Catalunya" (Jaume Serra i Húnter, 1943).

58 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Serra i Iglésies, Jaume  (Igualada, Anoia, s XIX – Barcelona, 1938)  Escriptor. Fou arxiver d'Igualada. Féu estudis folklòrics. És autor del recull de quadres de costums igualadins titulat D'ahir i d'avui.

59 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Serra i Janer, Josep Maria  (Castelladral, Bages, 5/mar/1921 - Alacant, 19/ago/2001)  Eclesiàstic i escriptor. Novel·lista, poeta tradicional, mestre en gai saber, ha publicat diversos llibres de poesia, els quals, publicats o inèdits, ha estat aplegada sota el títol de Plètora (1977). En teatre ha publicat diverses obres, a més d'Oratori de Nadal (1966), i també ha publicat novel·les de tema històric.

60 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Serra i Llimona, Josep  (l'Ametlla del Vallès, Vallès Oriental, 28/mai/1937 - )  Pintor. Estudià dret i, com a artista, es formà amb Ramon Rogent. Passà per l'Académie de la Grande Chaumière, de París. Ha exposat individualment a la Sala Parés de Barcelona des del 1968. Conreà paisatges i interiors dins un estil postimpressionista, i també ha practicat el dibuix, l'aquarel·la, la litografia i el gravat. Ha exposat i té obra en diferents països.

61 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaSerra i Llobet, Enric  (Barcelona, 1940 - )  Baríton. Ha actuat sovint a les temporades d'òpera del Gran Teatre del Liceu i a altres ciutats de l'estat espanyol i estrangeres. S'ha especialitzat en papers de caràcter (Scarpia, a Tosca, Michonnet, a Adrianna Lecouvreur) i còmics (Belcore, a L'elisir d'amore). Ha conreat també l'oratori.

62 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Serra i Mas, Pasqual  (Mataró, Maresme, 1847 - Madrid ?, s XIX)  Gravador. Estudià a Madrid i a París. Fou gravador de la Impremta Nacional madrilenya. Col·laborà a diverses edicions notables.

63 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Serra i Massana, Josep  (Igualada, Anoia, 21/nov/1896 – Barcelona, 24/nov/1980)  Dibuixant. Format a l'acadèmia Baixas de Barcelona. Publicà sobretot dibuixos humorístics a "Charlot", "Virolet", "La Mainada", "Plançons", "En Patufet", "L'Esquitx", "TBO", etc. Fou col·laborador de les editorials Muntañola i Seix i Barral. Fou un dels pioners dels dibuixos animats en el camp publicitari. Durant la guerra civil de 1936-39 col·laborà a "Flechas i Pelayos" i creà, amb Baldrich, la revista "Mujer", que ell mateix tractà d'establir a Buenos Aires (1941-45). Hom l'ha comparat amb Junceda pel seu estil. Ha publicat el text teòric Análisis de la comicidad.

64 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Serra i Melgosa, Joan  (Lleida, 21/feb/1899 – Barcelona, 1970)  Pintor. Format a l'Escola de Belles Arts de Barcelona amb Francesc Labarta. Al principi es dedicà més a la figura i a la natura morta, però després conreà quasi exclussivament el paisatgisme rural i urbà. Participà en nombrosos certàmens hispànics i internacionals i exposà en moltes ciutats. Li fou concedida la medalla d'or Jaume Morera, de Lleida (1950), i la medalla d'or del Cercle Artístic de Sant Lluc, de Barcelona (1958), entre altres distincions.

65 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaSerra i Mont, Felicià  (Lloret de Mar, Selva, 1900 - 9/ago/1967)  Escriptor. Visquè a Cuba durant sis anys, després retornà a Barcelona. Ha publicat la novel·la Ànimes vincladisses (1930) i el llibre de poemes Ginesta, tarongina i alga (1947).

66 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Serra i Moragas, Jordi  (Barcelona, 1942 - )  Ceramista. El 1960 entrà al taller familiar. Ha dut a terme nombroses exposicions, en solitari i també amb el seu pare, Josep Serra i Abella. Les seves peces, de formes geomètriques, presenten una combinació de tècniques ceramiques amb l’escultura, el gravat i l’esgrafiat.

67 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Manuel Serra i MoretSerra i Moret, Manuel  (Vic, Osona, 9/mai/1884 - Perpinyà, 29/jul/1963)  Polític i economista. A disset anys anà a estudiar als EUA. Atret aviat per les idees socialistes, l'any 1912 fou elegit vicepresident de la Unió Catalanista, i més tard s'afilià a la secció catalana del PSOE. El 21/jun/1914 fou elegit alcalde de Pineda. Més endavant les seves idees el portaren a crear, juntament amb altres polítics, tot i l'oposició dels anarcosindicalistes, la Unió Socialista de Catalunya, que fou constituïda el 8/jul/1923, i de la qual en fou nomenat vicepresident. Signat el Manifest d'Intel·ligència Republicana (mar/1930), després de la proclamació de la República, fou elegit diputat (1931) i intervingué directament en la política de la Generalitat com a conseller d'Economia i Treball (abr/1931-des/1932). L'any 1932 fou elegit diputat al Parlament de Catalunya i el 1933 diputat a corts. A les acaballes de l'any 1937 prengué possessió de la presidència del Consell d'Economia de Catalunya. Acabada la guerra civil hagué de marxar a l'exili, i presidí, a Buenos Aires, la recentment creada Societat Catalana d'Estudis Polítics, Econòmics i Socials. Col·laborà en diferents periòdics i publicà diverses obres, com La Reconstrucció econòmica d'Espanya, La Ciutadania Catalana i El socialisme (inacabada).

68 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaSerra i Oliveres, Antoni  (Barcelona, 1819 – 1900)  Tipògraf. Es formà a Barcelona, Madrid i París, i el 1839 tornà a Barcelona, després de rebutjar d'ésser el segon regent de la Impremta Nacional de Sant Petesburg. A Barcelona dirigí la impremta del Brusi i, posteriorment, s'establí a Madrid, d'on passà a Sudamèrica. Tornà a establir-se a Barcelona el 1859. És autor d'un famós Manual de la tipografía española (1852).

69 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Serra i Pagès, Rossend  (Barcelona, 1/mar/1863 – 1/feb/1929)  Escriptor i folklorista. De formació autodidacta, fou un gran divulgador de temes d'etnografia, economia i geografia. Fou un dels grans folkloristes del país i dirigí la "Biblioteca Folklórica Catalana". Fou fundador de diverses societats d'investigació folklórica. La seva biblioteca monogràfica esdevingué una de les més nodrides de Catalunya. Divulgador prolífic, publicà, entre d'altres, Folklore català (1901), El cançoner musical popular català (1918), Folklore (1919) i Alguns escrits (1925).

70 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Serra i Pàmies, Antoni  (Valls, Alt Camp, 1859 - Reus, Baix Camp, 1929)  Polític. Visqué a Reus, on presidí el Centre de Lectura i impulsà nombroses iniciatives. Publicà articles a diverses publicacions periòdiques, en general sobre temes polítics i econòmics.

71 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Serra i Pàmies, Miquel  (Reus, Baix Camp, 17/gen/1902 – Mèxic, 14/jun/1968)  Polític. Estudià comerç i treballà a la FECSA. S'afilià a la Unió Socialista de Catalunya i, havent ingressat al PSUC, fou nomenat conseller de proveïments (jun/1937-feb/1939) de la Generalitat. Fou un dels qui evità la destrucció de Barcelona a la retirada. Cridat a Rússia, amb Comorera i del Barrio, perquè advocaven per la independència del partit en relació amb el Partido Comunista de España, fou processat i, a la fi, pogué sortir de l'URSS i establir-se a Mèxic.

72 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Inici páginaSerra i Pastor, Miquel Manuel  (Sòller, Mallorca, 8/jul/1903 - 25/abr/1980)  Escriptor. Col·laborà a l'"Almanac de les Lletres" i "La Nostra Terra". Ha publicat la traducció al català de La familia de Pascual Duarte, de C. J. Cela, el recull de narracions Agredolç (1952) i la biografia Crist (1958).

73 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Serra i Pausas, Joan  (Barcelona, s XIX)  Dibuixant. Col·laborà a la il·lustració de publicacions periòdiques i de llibres. El seu art seguia el d'Eusebi Planas. Fou un del fundadors, el 1876, de la Societat Heliográfica Española.

74 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Serra i Planes, Rafael  (Inca, Mallorca, 1535 - Palma de Mallorca, 1620)  Frare franciscà observant, teòleg i predicador. Entrà al convent de Jesús de Palma de Mallorca (1553), d'on fou enviat al col·legi de Santa Maria del Pi (Gandia). S'ordenà de sacerdot a València, on inicià la seva tasca de predicador. De tornada a Mallorca, fou professor de filosofia, teologia, sagrada escriptura i d'hebreu. Fou tres triennis provincial de l'orde (1578-81, 1591-93 i 1604-06). Fou proposat per a diversos càrrecs, entre els quals per a bisbe de Mallorca, però renuncià sempre per humilitat. Fou molt famós com a predicador i se li atribuí el do de profecia. S'instà el seu procés de beatificació. Deixà obres manuscrites de sagrada escriptura i teologia, dos volums de sermons i una regla per a les penedides de Mallorca.

75 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Serra i Porson, Josep  (Roma, Itàlia, 1828 – Barcelona, 1910)  Pintor i pedagog artístic. Format a París. Fundà una acadèmia particular i fou professor de l'Escola de Belles Arts de Barcelona. Foren deixebles seus, entre altres, Modest Urgell, Josep Lluís Pellicer i els germans Masriera. Destacà en la pintura de gènere. Fou un dels últims representants de l'escola romàntica catalana.

76 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaSerra i Portell, Antoni  (Catalunya, s XVII – s XVIII)  Filòsof. Fou catedràtic de filosofia a la Universitat de Barcelona, on gaudí de fort prestigi. Pertanyia a l'Acadèmia dels Desconfiats. El 1713 se n'anà de Barcelona per evitar de trobar-s'hi durant el setge de les forces de Felip V.

77 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Serra i Postius, Pere  (Barcelona, 8/mai/1671 – 26/mar/1748)  Erudit. Religiós mercedari; posseïa una gran erudició i escriví un gran nombre d'obres històriques plenes d'informacions curioses, anècdotes i costums de l'època. D'entre elles destaquen Epítome histórico del portentoso santuario y real monasterio de Nuestra Señora de Montserrat (1742), Las siete maravillas raras del principado de Cataluña (1745) o Resumen de la vida de los santos y barones insignes de santidad del Principado de Cataluña (1746). És també de notable interès Lo perquè de Barcelona, obra que no fou publicada fins al 1929 i que mostra un retrat viu i detallat de la vida barcelonina del s XVIII.

78 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Serra i Prenafeta, Ramon  (Lleida, 1865 – Barcelona, 1937)  Dibuixant i mestre d'escola. Pare del pintor Joan Serra i Melgosa.

79 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Eva Serra i PuigSerra i Puig, Eva  (Barcelona, 1942 - )  Historiadora. Es doctorà l’any 1978 amb La societat rural catalana del segle XVII: Sentmenat, un exemple local del Vallès Occidental, 1590-1729, estudi sistemàtic de la producció agrícola i les relacions de producció des de la triple òptica estadística, narrativa i institucional, dirigit per E. Giralt i publicada el 1988 amb el títol Pagesos i senyors a la Catalunya del segle XVII. Baronia de Sentmenat 1590-1729. Ha col·laborat al volum Estructura social i econòmica del camp català (1983), que recull els textos de les sessions celebrades a l’Institut Municipal d’Història des del 1977; i a La revolució catalana de 1640 (1991). Féu el pròleg al volum II deInici página Dietaris de la Generalitat de Catalunya (1994), ha estat responsable de l’edició i l’estudi introductori del llibre Secrets públics de Gaspar Sala i altres escrits (1995) i ha dirigit, amb Xavier Torres, Crisi institucional i canvi social. Segles XVI i XVII de la Història, Política, Societat i Cultura dels Països Catalans (1997). Entre el 1991 i el 1997 impartí cursos a la Universitat Pompeu Fabra, i després tornà a la Universitat de Barcelona.

80 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Serra i Puigvert, Rosa  (Vic, Osona, 1944 - )  Escultora i pintora. Establerta a Olot des del 1950, hi estudià a l'Escola de Belles Arts. Exposà pintures per primera vegada l'any 1972. Posteriorment s'ha dedicat, sobretot, a l'escultura de petit format que treballà amb una progressiva tendència a la simplificació de les formes. La seva temàtica se centra al voltant de la figura humana.

81 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Elies Serra i RàfolsSerra i Ràfols, Elies  (Maó, Menorca, 1898 - Santa Cruz de Tenerife, Canàries, 1972)  Historiador. Fundà l'Ateneu de Lleida, on residí durant un temps, i passà després a Canàries, on fou catedràtic a la Universitat de La Laguna des del 1925 fins al 1968. Autor, entre altres, de Fernando el Católico y los payeses de remensa (1925), Ferran el Catòlic i els cosmògrafs catalans (1929), La frontera catalano-aragonesa, El Estudio General de Lérida (1931), Los portugueses en Canarias (1941), El Molino de Viento (1948), Cinc lletres privades del segle XIV, etc. Col·laborà en nombroses publicacions especialitzades, com "La Jornada" de Lleida, "Revista de Catalunya", "Vida Lleidatana" i "Revista de Historia Canaria".

82 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Josep de Calassanç Serra i RàfolsSerra i Ràfols, Josep de Calassanç  (Maó, Menorca, 1902 – Barcelona, 1971)  Arqueòleg i prehistoriador. Deixeble de Bosch i Gimpera, fins al 1939 fou professor d'arqueologia a la Universitat de Barcelona, vicerector del Servei d'Investigacions Arqueològiques de l'Institut d'Estudis Catalans i del Museu d'Arqueologia de Barcelona. A partir del 1941 dirigí nombroses excavacions a Catalunya i especialment a Barcelona. Director del Museu Arqueològic de Barcelona (1970), fou membre de l'Institut d'Estudis Catalans, del Consell Permanent dels Congressos InternacionalsInici página de Prehistòria i de l'Institut Arqueològic alemany, i president de la Societat Catalana de Geografia. Publicà nombrosos treballs i articles a revistes, com ara a "Anuari de l'Institut d'Estudis Catalans", "Butlletí de l'Associació Catalana de Prehistòria", "Archivo Español de Arqueología", "Revue Anthropologique", "Orbis Romanae", etc, sobre temes arqueològics de les més diverses poblacions i indrets de Catalunya. Col·laborà també en obres generals, com a l'Art català, a la Geografia de Catalunya, dirigida per Soler i Sabarís, i a Els castells catalans. És autor, entre altres, dels llibres Poblament prehistòric de Catalunya (1931) i La vida en España en la época romana (1948).

83 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Serra i Roig, Màrius  (Barcelona, 1/mai/1963 - )  Narrador i enigmista. Creador de passatemps als diaris "Avui" i "La Vanguardia" i expert en enigmística. En aquest sentit ha publicat el llibre Manual d'enigmística (1991) i diverses recopilacions dels seus mots encreuats (1991 i 1994). En la faceta literària destaca per l'experimentació verbal i l'humor: Línia (1989), L'home del sac (1990), Tres és massa (1992), Contagi (1992) i Mon oncle (1996).

84 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Serra i Rosselló, Josep  (Rubí, Vallès Occidental, 1898 – Barcelona, 1969)  Arxiver i historiador. Impulsà, juntament amb el rector Josep Guardiet i Pujol, la fundació del Museu Parroquial de Rubí (1924). Fou el principal col·laborador d'Agustí Duran i Sanpere a l'Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona (1947), en la tasca d'inventariar i catalogar els fons documentals. És autor d'articles importants sobre Rubí i Sant Cugat del Vallès i escriví una Cronologia dels veguers de Barcelona, 1113-1174.

85 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Serra i Sala, Ferran  (Barcelona, 1905 - 1988)  Dibuixant, esgrafiador i escultor. Conegut com a Ferdinandus Serra. Format a l'acadèmia de les Arts amb Antoni Gelabert i Alart. Reconstruí models escultòrics de la Casa dels Canonges de Barcelona i restaurà els importants esgrafiats de la Casa dels Velers de Barcelona (1929-33). Durant la guerra civil treballà a Martorell, on es tractà amb Francesc Pujols. Restaurà i completàInici página els esgrafiats exteriors del col·legi de l'Art Major de la Seda, a la Via Laietana, una de les obres que li han donat més anomenada. És autor dels esgrafiats i de les pintures murals de molts edificis privats i públics de Catalunya, en sobresurten les obres pròpies a Piera (1941), Martorell, Vilanova i la Geltrú, Barcelona, Valls. També conreà el fresc. El seu estil participa indiscutiblement del noucentisme i es basa en la tradició catalana de l'esgrafiat setcentista.

86 CATALUNYA - HISTÒRIA

Serra i Sant Iscle, comtat de  (Baix EmpordàTítol concedit el 1891 a Robert Robert i Surís, sobre propietats que tenia a Serra de Daró i Sant Iscle d'Empordà. El 1928, i a petició d'ell mateix, li fou canviada la denominació per la de marquesat de Serralavega.

87 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Serra i Santa, Josep  (Buenos Aires, Argentina, 1916 - Barcelona, 1998)  Pintor. Deixeble de Sebastià M. de Plaja. Ha residit a Vilamitjana (Pallars Jussà) i a Sabadell. Ha exposat a Terrassa i, sovint, a Barcelona, individualment i col·lectivament. S'ha dedicat a paisatge i els temes rurals. Ha conreat també la pintura mural a esglésies de la Catalunya occidental.

88 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Narcís Serra i SerraSerra i Serra, Narcís  (Barcelona, 30/mai/1943 - )  Polític i economista. Militant a la secció universitària del Front Obrer de Catalunya des del 1962, més tard a Convergència Socialista i per fi al PSC (PSC-PSOE). Després d’una etapa com a professor de teoria econòmica a la Universitat Autònoma de Barcelona (1972-77), ocupà la conselleria de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat provisional (1977-79). Aquest darrer any fou elegit alcalde de Barcelona amb els vots dels components del Pacte del progrés (PSC, PSUC, CiU i ERC), càrrec que deixà l’any 1982 i en el qual fou substituït per Pasqual Maragall. Entre els anys 1982 i 1991 fou ministre de defensa del govern presidit per Felipe González, i promogué la racionalització i la modernització de les forces armades. Fou vicepresident del govern espanyol des del 1991 fins al jul/1995, que dimití en ésser acusat d’estar implicat en un escàndolInici página dels serveis d’intel·ligència de l’exèrcit. El 1994 fou designat secretari nacional en la direcció...  Segueix... 

89 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Serra i Sucarrats, Miquel  (Olot, Garrotxa, 11/gen/1868 - la Vall d'Uixó, Plana Baixa, 9/ago/1936)  Eclesiàstic. Estudià al seminari de Girona, on s'ordenà de sacerdot el 1892 i d'on fou professor fins al 1896, que es llicencià en dret civil a Barcelona. Obtingué per oposició una canongia de Tarragona i el 1908 fou nomenat professor de dret civil de la universitat pontifícia de Tarragona, d'on fou nomenat vicari general de l'arxidiòcesi el 1914. Fou bisbe de Canàries del 1922 al 1936, que fou traslladat a Sogorb, on fou pres al principi de la guerra civil i mort.

90 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Serra i Toneu, Ramon  (Taradell, Osona, 1880 - La Linea de la Concepción, Andalusia, 1943)  Escriptor. Estudià humanitats i filosofia al seminari de Vic. Col·laborà en la premsa comarcal i barcelonina. Fou corrector de "La Veu de Catalunya". Publicà els poemes Fruits tardans (1925), la novel·la De mort a vida (1931), les narracions La dona dels ulls blancs i El comediògraf i obres de teatre tradicional.

101 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Serra i Valls, Josep Maria  (Barcelona, 1876 - 1955)  Enginyer. Llicenciat el 1899, treballà als tallers Vulcano. Durant quinze anys treballà als Altos Hornos de Vizcaya. Novament a Barcelona, s'integrà als tallers Damians. Projectà i dirigí, entre d'altres, la construcció de l'esfera de la part superior dels antics Magatzems Damians, a Barcelona, les estructures metàl·liques dels palaus de l'Exposició de Montjuic i el telefèric de Sant Jeroni de Montserrat (inaugurat el 1929), la seva màxima realització. Exercí també la docència a l'Escola delInici página Treball, d'on fou degà.

91 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Joan Serra i VilaróSerra i Vilaró, Joan  (Cardona, Bages, 24/mar/1879 – Tarragona, 27/oct/1969)  Arqueòleg i medievalista. Seguí la carrera eclesiàstica i fou canonge de l'arquebisbat de Tarragona. Ja de jove era director del museu diocesà de Solsona, però el seu interès per l'arqueologia el portà a una tasca continuada d'investigació: entre el 1915 i el 1925 va excavar 25 coves sepulcrals, el poblat d'Anseresa, etc. La Junta Superior d'Excavacions de Madrid li confià la direcció de les excavacions de la necròpolis romanocristiana de Tarragona, i el 1926, en ésser creat el museu de la dita necròpolis, li'n fou encarregada la direcció. Entre les seves obres, a més dels estudis sobre les baronies de Pinós i Mataplana, cal esmentar Universidad Literaria de Solsona (1953) i Història de Cardona (1966).

92 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Serra i Vileta, Esteve  (Barcelona, s XVII – s XVIII)  Polític. Era doctor en dret i ciutadà honrat de Barcelona. Fou diputat reial de la Generalitat de Catalunya. Ocupava el càrrec el 1694, quan recorregué amb els altres diputats diversos llocs del país per fer una lleva de dos mil homes a causa de la guerra amb França. En 1695-96 fou conseller en cap de Barcelona. Formà part de la delegació tramesa per la Generalitat a Lleida, el 1701, per tal de saludar el nou rei Felip V quan aquest entrà al Principat. Es mostrà partidari del monarca esmentat. Essent un dels vint-i-un membres de la comissió que deliberà sobre l'admissibilitat d'introduir esmenes, decretades per Felip V, a les còpies arxivades del testament de Carles II, fou un dels quatre que es pronunciaren a favor del desig reial. Sota el domini de Carles d'Àustria fou pres com a partidari dels borbònics. Li seria concedida la llibertat amb un rescat. El 1713 es refugià a Montserrat, tot escapant de Barcelona. Després de la caiguda de la ciutat, fou nomenat membre de la nova junta de setze administradors que constituïa el govern municipal de Barcelona durant el primer període d'ocupació borbònic.

93 CATALUNYA - HISTÒRIA

Inici páginaSerrabaixa  (Oliola, Noguera)  Antic terme, que pertanyia el s XIX al municipi del Terme de Ponts.

94 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Serrabarona  (Sentmenat, Vallès Occidental Caseria, a poca distància del nucli urbà, al sud-est.

95 CATALUNYA NORD - HISTÒRIA

Serrabona  (Bula d'Amunt, Rosselló Antic poble (619 m alt), situat als Aspres, al sector septentrional del terme. Centrat a l'antiga església parroquial, al vessant oriental del coll de les Arques, damunt la vall de la riera del Bolès. El poblament hi era disseminat.

96 CATALUNYA NORD - HISTÒRIA

Serrabona (Rosselló)Serrabona  (Bula d'Amunt, Rosselló Priorat canonical (Santa Maria de Serrabona). La primitiva església, en part encara subsistent, fou obra de Ramon II, vescomte de Cerdanya, del seu germà i del noble Bernat Ramon, vers el 1080. La fundació monàstica es féu dos anys després, en que s'hi instal·là una comunitat de canonges augustinians, i Ramon Ermengol en fou el primer prior; el 1592 el priorat fou secularitzat. Cap a la meitat del s XII fou ampliada l'església i novament consagrada el 1151; consta de tres naus, la lateral nord com a vestíbul o corredor, i la de migdia com a galeria o ala de claustre, creuer, tres absis i torre campanar. El més important d'aquest conjunt és la magnífica tribuna de marbre rosa, situada al mig de la nau central, decorada amb lleons, centaures i animals fantàstics, obra del s XII.

100 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Serrabona, mestre de  (Rosselló, s XII)  Escultor romànic anònim. Autor d'un magnífic cor, de marbre rosa, en forma de tribuna alta, que es conserva amb un muntatge que no correspon al pla original, a l'antic priorat de Serrabona. Els temes de frisos i capitells són característics de l'escola rossellonesa; la seva interpretació acredita aquest artista com un dels grans escultors europeus del s XII.

97 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaSerracant i Grañé, Josep  (Caldes de Montbui, Vallès Oriental, 1854 - Catalunya, s XX)  Republicà. S'uní a Ruiz Zorrilla el 1873 i lluità contra els carlins. Contribuí al finançament del Centre Republicà de Caldes, d'on fou regidor durant 24 anys i alcalde en 1897-98. El 1903 ingressà a la Unió Republicana, i posteriorment al Partit Radical. Participant en els fets de la Setmana Tràgica del 1909, fou detingut i empresonat a Montjuïc i Granollers.

98 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Serraclara i Costa, Gonçal  (Barcelona, 1841 – 1885)  Republicà federal. Destacà durant la revolució del 1868 i sobretot en ésser elegit diputat el 1869 per Barcelona, que fou el més jove d'aquelles corts constituents. Intransigent del Club dels Federalistes, col·laborador d'"El Estado Catalán", intervingué de forma destacada en l'aixecament federal de set-oct/1869 i poc després en la revolta contra les quintes de l'abr/1870. Fou llavors condemnat a 12 anys de bandejament. Pogué tornar el 1873 i, diputat provincial de Barcelona, col·laborà activament en l'intent de proclamació de l'Estat Català del mar/1873. És autor de La nueva inquisición. Proceso del diputado Serraclara y sucesos ocurridos en Barcelona el día 25 de setiembre de 1869 (1870) i, ensems amb altres, d'El libro del ciudadano (1877).

99 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Serraclara i Costa, Josep Maria  (Barcelona, 1862 - 1938)  Republicà. Germà de Gonçal. Advocat, s'afilià al partit federal orgànic. El 1891 passà al partit centralista de Salmerón. El 1901 fou regidor de Barcelona i signà el manifest d'Unió Republicana a Catalunya. Vers el 1905 s'uní al lerrouxisme; formà part de la derrotada candidatura antisolidària en les eleccions a diputats a les corts d'abr/1907, i el 1909 fou regidor i cap de la majoria radical a l'ajuntament. Fou també tinent d'alcalde. Tingué una gran fama com a advocat defensor de processats polítics (aconseguí l'absolució de Ramon Sempau).

Anar a:    Serra A ]    [ Serra G ]    [ Serra i Bu ]    [ Serra i G ]    [ Serra i O ]    [ Serra i R ]Inici página

A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Logo de Dades dels Països CatalansEntrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ BlocContactar amb Dadescat

© 2006-2016 Associació Sense Límits / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons

Sense Límits a Internet: Sense Límits / Alt Camp Info / Directori Alt Camp / Masia Virtual -