A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Inici ] Entrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ Bloc ]              Contactar amb Dadescat

Anar a:    Serrad ]    [ Serrai ]    [ Serrallonga, B ]    [ Serrano i F ]    [ Serrat d ]    [ Serre ]

Si l'amistat vols conservar, sovint hauràs d'afluixar. (Antoni Pi)

1 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Serradal, el  (Borriana, Plana Baixa Partida costanera, a ponent del Grau de Borriana.

2 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Serradal, el  (Seva, Osona Caseria, a ponent del poble. S'originà a la fi del s. XVIII.

105 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Serradé, vall de  (la Vall de Boí, Alta RibagorçaVeure> Serrader, vall de.

3 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Serradell  (Conca de Dalt, Pallars Jussà Poble (965 m alt), fins al 1969 era del terme de Toralla i Serradell, al vessant meridional de les serres de Setcomelles i de Camporan, damunt la riba esquerra del torrent de Serradell (o d'Erinyà). La seva església parroquial (Sant Andreu) depèn de la d'Erinyà. Damunt el poble, al bosc de Serradell, es troben les restes de l'ermita de Sant Aleix. Fins a mitjan s XX era el centre delInici página municipi i li donà el nom.

4 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Serradell, Bernat  (Vic, Osona, s XIV - v 1445)  Escriptor. Atestat des del 1395, pertanyia a la menestralia ciutadana (era corder d’ofici), però assolí una folgada situació econòmica. La seva única obra literària conservada, Testament, en 1.473 versos de codolada, és datada el 1419.

5 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Serradell, Isidre  (Catalunya, s XVII – s XVIII)  Llatinista. Era catedràtic d'humanitats a la universitat de Barcelona, de la qual era figura prestigiosa. Pertanyia a l'Acadèmia Desconfiada.

6 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Serradellops, Sant Salvador de  (Oristà, Osona Veure> Sant Salvador de Serradellops.

7 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA

Serrader, vall de  (la Vall de Boí, Alta Ribagorça Coma de la vall de Boí (o de Serradé), estesa des del vessant meridional del pic de Contraig (2.957 m alt) fins a l'estany de la Llebreta, a la ribera de Sant Nicolau. És drenada pel barranc de Serrader, al curs del qual hi ha l'estany de Serrader d'Amunt (dominat per la pala alta de Serrader, 2.982 m) i l'estany de Serrader.

8 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Serradet, el  (Sora, Osona Veïnat, al sector de llevant del terme, prop de la carretera de Sant Quirze de Besora, a la parròquia del qual pertany des del 1867. Es formà al començament del s XIX.

9 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Serrador, El  Sobrenom del guerriller Josep Miralles.

10 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA

Inici páginaSerradui  (la Pobla de Roda, Ribagorça)  Poble, al nord-est del terme. És situat a la ribera de l’Isàvena (el riu travessa el terme de nord a sud pel seu sector occidental) i accidentat pels vessants de la serra del Cis (tossal del Cis, 1.759 m alt; roca Cirera, 1.757 m). El terreny, molt accidentat, baixa fins als 800 m alt a la vora de l’Isàvena, on es localitzen algunes hortes. Els principals conreus són la vinya, oliveres, arbres fruiters, patates i cereals. Ha estat afectat des dels anys 1950 per la gran campanya de reforestació de l’estat, fet que ha contribuït al despoblament en fer perdre els drets als pasturatges i a l’aprofitament del bosc. Antic municipi, la capital del qual fou el nucli del Pont de Serradui. L'antic terme comprenia també els nuclis de la Vileta, Manimunsons, Vilega i Riguala, en agut procés de despoblació, i el santuari de la Feixa.

11 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Serragelada  (Benidorm, Marina Baixa Barri, a l'est de la vila, damunt la serra Gelada.

12 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Serrahima, Joan  (Catalunya, s XVIII – s XIX)  Carmelità calçat. Prior del convent de Barcelona. Pel set/1822 fou detingut i deportat, com gairebé tots els superiors de cases eclesiàstiques de la ciutat. Restablert l'absolutisme, escriví Breve relació de lo que succeí en la proclamació de la Constitució dita per malícia espanyola, que es conserva inèdita a l'Arxiu de la Corona d'Aragó.

13 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Serrahima i Bofill, Alfons  (Barcelona, 1906 – 1988)  Orfebre i argenter. Format al Cercle Artístic de Sant Lluc de Barcelona. Exposà per primera vegada el 1930, amb una obra simple i geomètrica, molt allunyada del típic gust barroc. És autor de nombroses peces d'orfebreria religiosa, així com de trofeus esportius. Guanyà diversos premis, entre els quals la medalla d'argent a la Triennal de Milà (1936), la medalla d'or a l'Exposició d'Arts Decoratives de Madrid (1947), així com d'altres guardons a les exposicions de l'Art en l'Esport el 1968 i el 1970.

14 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaSerrahima i Bofill, Joan  (Barcelona, 29/jun/1905 – 11/oct/1959)  Advocat i atleta. Fill de Lluís Serrahima i Camín. Fundador, juntament amb el seus germans del Club de Futbol Junior. Fou campió d'Espanya dels 100 m llisos (1928 i 1929) i participà en els Jocs Olímpics d'Amsterdam. En honor seu, el seu nom ha estat donat a un estadi de Barcelona.

15 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Maurici Serrahima i BofillSerrahima i Bofill, Maurici  (Barcelona, 14/jun/1902 – 8/abr/1979)  Escriptor i polític. Continuà la tradició jurídica de la famìlia. S'inicià col·laborant a "El Matí", es relacionà amb Mounier i pertanyé a Unió Democràtica de Catalunya (1932), a través de la qual treballà durant la guerra per ajudar els sacerdots perseguits, amb diners que enviava el cardenal Vidal i Barraquer. S'exilià el 1939 i, en tornar, aviat fou un dels promotors de la renaixença cultural i política clandestines. Relacionat amb el Consell Nacional de la Democràcia Catalana (1945-52), promogué "Miramar", grup clandestí de difusió cultural (1945). Novel·lista d'intenció psicològica, va publicar El principi de Felip Lafont (1934), Després (1951), Estimat senyor fiscal (1955) i els contes El seductor devot (1937) i Petit món enfebrat (1947). Com a assaigsta i teòric cal esmentar Assaig sobre la novel·la (1934), La crisi de la ficció (1965), Sobre llegir i escriure (1966), El fet de creure (1967), sobre el seu compromís religiós, i Dotze mestres (1972). Un testimoniatge excepcional és el seu dietari sobre la postguerra Del passat quan era present (1972 i 1974), a més de Coneixences (1976), retrats literaris.

16 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Serrahima i Bofill, Rafel  (Barcelona, 1910 - )  Pintor i orfebre. Fill de Lluís Serrahima i Camín, i germà d'Alfons, amb el qual col·laborà en diferents projectes d'orfebreria religiosa. Destaca la seva tasca de retratista al llapis.

17 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Serrahima i Camín, Lluís  (Sarrià, Barcelona, 1870 – Barcelona, 1951)  Advocat. Fill de Maurici Serrahima i Palà. Estudià dret a Barcelona i es doctorà a Madrid. Exercí la professió més de seixanta anys i, pel seu prestigi, fou president del Cercle Artístic de Sant Lluc i de la Caixa de Pensions (destituït el 1939).Inici página Fou, a més, membre de la junta del Col·legi d'Advocats i degà (1951).

18 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Serrahima i Palà, Maurici  (Manresa, Bages, 1834 – Barcelona, 1904)  Advocat i jurista. Es col·legià a Barcelona el 1859, ciutat on ocupà l'assessoria jurídica de l'ajuntament durant trenta-cinc anys. Tingué alguns càrrecs econòmics. Es distingí entre els defensors del dret català. El seu prestigi professional fou elevadíssim. També conreà la pintura. Del 1891 al 1893 fou degà del Col·legi d'Advocats de Barcelona.

19 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Serrahima i Villavecchia, Lluís  (Barcelona, 19/ago/1931 - )  Escriptor. A partir de l'article Ens calen cançons d'ara (1959), esdevingué un dels iniciadors de la Nova Cançó, de la qual fou promotor i orientador. Autor de cançons, la més coneguda de les quals fou Que volen aquesta gent? (1967), que popularitzà Maria del Mar Bonet. Ha escrit el recull de poesia Com el mar (1963). Fou cap del Servei de Música de la Generalitat de Catalunya des del 1986.

20 CATALUNYA - HISTÒRIA

Serraïma  (Sallent de Llobregat, Bages)  Antic territori, al sector de llevant del terme, que comprenia les parròquies i quadres de Sant Pere de Serraïma i de Sant Martí de Serraïma i la quadra de Fucimanya.

21 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Serral, el  (Sant Vicenç dels Horts, Baix Llobregat)  Barri, al nord del poble, a la dreta de la riera de Cervelló.

22 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Inici páginaSerral, es  (Puigpunyent, Mallorca Occidental Barri de la vila, al sud del de Son Bru de Dalt.

23 CATALUNYA - GEOGRAFIA

situació de la Serralada Litoral CatalanaSerralada Litoral Catalana  (Catalunya)  Unitat geomòrfica, de direcció nord-est - sud-oest, constitueix l'alineació més oriental del Sistema Mediterrani Català. Per la seva situació arran de la costa es coneix també amb el nom de Serralada de Marina. Limitada a l'oest per la Depressió Prelitoral i a l'est per les planes litorals. S'estén des del Baix Penedès (desembocadura del riu Foix) fins al Baix Empordà (massís de Begur). Té escassa importància des del punt de vista topogràfic, ja que la seva amplada oscil·la entorn dels 10-15 km, i la seva altitud és molt moderada, de tal manera que els cims més elevats a penes ultrapassen els 500 m alt; els principals són el puig d'Arques (535 m) a les Gavarres, el Montnegre (757 m i màxima altitud de la serralada), el Tibidabo (512 m), i el Montcau (643 m) al massís de Garraf. Des del punt de vista morfològic i paisatgístic està constituïda per dues regions clarament diferenciades: la regió sud-occidental del Llobregat, d'origen alpí, formada pel...  Segueix... 

24 CATALUNYA - GEOGRAFIA

situació de la Serralada Pre-litoral CatalanaSerralada Pre-litoral Catalana  (Catalunya Serralada, de direcció sud-oest - nord-est, forma l'alineació més occidental de les serralades Costaneres Catalanes; constitueix l'element morfològic més complex del Sistema Mediterrani Català a causa de la seva variada constitució geològica i n'assoleix les màximes altituds. S'estén al llarg de 250 km, des del massís de Penyagolosa, on enllaça amb les serralades Ibèriques, fins a la Serralada Transversal Catalana; és situada arran de la costa, al sector meridional, i paral·lela a la Serralada Litoral, de la qual és separada per la Depressió Pre-litoral, als sectors centre i nord (a partir de Mont-roig del Camp). Morfològicament, s'hi poden distingir tres sectors, de sud a nord: 1) les muntanyes dels Baix Ebre-Millars, que s'estenen des del Camp de Tarragona fins al Maestrat, en les quals predominen les formes estructurals condicionades pels plecs i les falles posteriors al plegament i on localitzen els relleus dels ports de Beseit, amb les...  Segueix... 

104 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaSerralada Transversal Catalana  Veure> Transversal Catalana, serralada.

25 CATALUNYA - HISTÒRIA

Serralavega, marquesat de  (Serra de Daró, Baix Empordà)  Denominació del comtat de Serra i Sant Iscle (1928). Continua en la mateixa família dels concessionaris.

26 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Serrallach i Julià, Francesc  (Barcelona, 1899 - 1986)  Uròleg. Fill de Narcís Serrallach i Maurí. Publicà diverses obres sobre la seva especialitat, com La diuresis y los diuréticos, i s'especialitzà en cirurgia de la pròstata.

27 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Serrallach i Mas, Leandre  (Barcelona, s XIX – 1890)  Arquitecte. Professor a l'Escola d'Arquitectura de Barcelona. Entre altres obres, féu l'església de l'Escorial de Vic (inaugurada el 1900). Fou acadèmic de Ciències i de Sant Jordi a Barcelona. Publicà Observaciones acerca de las causas que influyen en el estado actual de la arquitectura (1884) i Monumentos romanos de Tarragona (1886).

28 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Serrallach i Mauri, Narcís  (Barcelona, 1875 – 1951)  Metge. Estudià a Barcelona i amplià els seus estudis a París; s'especialitzà en urologia. Col·laborà en gran nombre de revistes de la seva especialitat. És autor de Valor semiológico de examen de la urea en la sangre, El microbio de la sífilis y la sífilis experimental, Sur l'extirpation de la prostate i La vacunoterapia en la clínica.

29 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Serrallo, el  (Tarragona, Tarragonès Barri marítim de la ciutat (o barri de Sant Pere), situat al sector de port (abans platja) que limita amb la desembocadura del Francolí, entre la línia del ferrocarril de Barcelona a València i la mar. Té unes 3 ha d’extensió. En aquesta platja els pescadors hi tenien les barques i les botigues, i amb la construcció de la línia del ferrocarril hom autoritzà (1868) la construcció d’edificis sobre aquests solars. L’arquebisbe Bonet féu erigir el 1878 la parròquia de Sant Pere, d’una sola nau, prop de laInici página mar. Hi ha drassanes de construcció i reparació de vaixells, la llotja de contractació del peix, el moll de pescadors i les oficines d’exportació de peix. Actualment, l’aïllament provocat pel ferrocarril i el trànsit derivat de la proximitat del port comprometen l’habitabilitat del barri. Hom ha projectat diversos plans de reforma. Els primers anys del 1990 tenia uns 8.000 h.

30 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Serrallo, el  (l'Alcúdia de Carlet, Ribera Alta Barri, al nord de la vila, a l'encreuament de les carreteres de València a Xàtiva i de Carlet a Alzira.

31 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Serrallo, el  (Castelló de la Plana, Plana Alta Barri del Grau, al sud del port de Castelló, prop de la platja del Serrallo.

32 CATALUNYA NORD - MUNICIPI

Situació de la comarca del VallespirSerrallonga  (Vallespir Municipi: 23,04 km2, 714 m alt, 225 hab (2013), (fr: Serralongue). Situat a l'alt Vallespir, a la ribera del riu de la Menera, afluent del Tec, al peu del Montnegre, que el separa de l'Alt Empordà. Conreus d'arbres fruiters, vinya, hortalisses, cereals i farratges. Ramaderia bovina i ovina. Lloc d'estiueig i segones residències. Indústria de la construcció. Explotació forestal. Fabricació de calçat. El poble és al voltant de l'església parroquial romànica (s XII), d'una sola nau i un absis i amb un interessant portal. Vora el poble hi ha la capella de Sant Antoni de Can Mas i, dins el terme, les de Ballesters i del Faig, a més dels veïnats del Grau, de la Badia i de la Farga de Galdares. Al límit amb el terme de la Menera hi ha les restes de l'antic castell de Serrallonga o de Cabrenys, centre de l'honor o baronia de Serrallonga o de Cabrenys. Ajuntament (en francès) - Turisme (en castellà)

33 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Serrallonga  (Sant Vicenç de Torelló, Osona)  Veïnat, al sud del poble.

34 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaSerrallonga  (Brunyola, Selva)  Santuari (la Mare de Déu de Serrallonga), prop del mas del mateix nom, a l'extrem sud-oriental del terme. És esmentat ja a mitjan s XVII.

35 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Serrallonga  (Alpens, Osona)  Masia, que donà nom a l'església de Sant Pere de Serrallonga.

36 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Serrallonga, Bernat Hug de  (Rosselló, s XIII)  Magnat. Fou del partit dels Montcada a les bandositats d'aquests contra altres faccions, singularment enfront de la dels Cardona, durant les lluites civils de la minoritat de Jaume I. S'acollí als convenis de concòrdia signats entre els dos bàndols esmentats pel mai/1226.

37 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Serrallonga, Bernat Hug de  (Catalunya, s XIII)  Cavaller. El 1279 fou un dels garantidors del jurament de vassallatge de Jaume II de Mallorca a Pere II. Era un dels designats per a combatre al costat del rei Pere II al desafiament de Bordeus (1283).

38 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Serrallonga, Gueraua de  (Rosselló, s XII)  Dama. El 1285, arran de la invasió francesa amb la complicitat de Jaume II de Mallorca-Rosselló, establí a les seves propietats un nucli de resistència als invasors. Desposseïda i refugiada al Principat, obtingué del rei Alfons II, el 1290, una indemnització en metàl·lic.

39 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Joan de Serrallonga (Joan Sala i Ferrer)Serrallonga, Joan de (Joan Sala i Ferrer)  (Viladrau, Osona, 21/abr/1594 – Barcelona, 8/gen/1634)  Guerriller. Fou conegut per Serrallonga per estar casat amb Margarida Tallades, propietària del mas de Serrallonga. Convertit en fugitiu el 1622 després d'haver participar en diversos robatoris junt amb els seus germans, reuní una partida d'homes que es dedicà al bandolerisme sobretot a la zona de les Guilleries. Convertit en el principal bandoler del PrincipatInici página des del 1627, quan s'ajuntà amb les restes del grup dels Margarit, pertanyia a la facció dels nyerros, bé que no pot considerar-se'l un bandoler essencialment polític. Es guanyà fama i admiració popular pel seu enfrontament amb les forces centralistes, així com per l'habilitat de fer-se escàpol de les persecucions. A partir del 1630 la seva colla anà perdent integrants, però ell resistí encara tres anys més, i no pogué ésser capturat pel lloctinent duc de Cardona fins a l'oct/1633, i fou ajusticiat tres mesos després. Convertit en una figura llegendària, el seu personatge ha estat sovint tractat en la literatura catalana, que n'ha popularitzat una visió mítica de noble romàntic que robava als rics per donar-ho als pobres.

40 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Serrallonga, Sant Pere de  (Alpens, Osona)  Veure> Sant Pere de Serrallonga.

41 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Carme Serrallonga i CalafellSerrallonga i Calafell, Carme  (Barcelona, 3/abr/1909 – 30/nov/1997)  Pedagoga. Llicenciada en filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona (1931), començà la seva tasca professional com a cofundadora de l'Institut Escola del Parc. Després d'un any d'estada a la Residencia de Estudiantes de Madrid, tornà a Barcelona i s'incorporà a l'Institut Escola de Sarrià, on exercí fins a la fi de la guerra civil. Pel mar/1939, juntament amb altres professors i pares d'alumnes del desaparegut Institut, fundà l'escola Isabel de Villena, continuadora de la tasca pedagògica iniciada durant la Segona República i que fou pionera, a la postguerra, en qüestions com coeducació i ensenyament en català. Participà en la fundació de l'Escola d'Art Dramàtic Adrià Gual, dins la qual tingué una destacada actuació en la formació dels actors en l'aspecte de la dicció. Ha excel·lit en la traducció al català de nombroses obres d'autors alemanys: Brecht, Dürrenmatt, Böll, Lukács, Döblin, etc. Rebé el Premi Ciutat de Barcelona de traducció 1993 per la versió catalana de la novel·la A la glorieta, de J.Bowles.

42 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaSerrallonga i Guasch, Lluís  (Barcelona, 1895 – 1976)  Funcionari de l'administració local. Es doctorà en dret i en lletres i fou alt funcionari de la Mancomunitat de Catalunya i de l'ajuntament de Barcelona. Publicà, entre altres obres, un index de noms propis de la crònica de Muntaner, en col·laboració amb J.M. de Casacuberta, als "Estudis Universitaris Catalans" (1914), i el Vocabulari jurídic català (1934), amb Rafael Folch i Capdevila.

43 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Segimon Serrallonga i MorerSerrallonga i Morer, Segimon  (Torelló, Osona, 12/des/1930 - Badalona, Barcelonès, 10/abr/2002)  Escriptor. Ha estudiat filosofia, teologia, filologia clàssica i filologia catalana, i fou professor universitari. Com a poeta ha recollit el conjunt de la seva poesia a Poemes 1950-1975 (1979, premi Crítica Serra d'Or 1980). Ha publicat diversos estudis sobre Verdaguer i fou un dels responsables de la publicació "Reduccions", revista de poesia. Ha fet diverses traduccions i fou director de la biblioteca de la Universitat de Vic. El 2000 fou nomenat soci d'honor del Centre Català del Pen Club.

44 CATALUNYA - HISTÒRIA

Serralta  (Oliola, Noguera Antic terme (o la Serra), que pertanyia, el s XIX, al municipi del Terme de Ponts.

45 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Serrano, Antoni  (País Valencià, s XVII – Alacant, 1733)  Marí. Inicialment fou soldat. Es distingí en la reconquesta d'Hostalric (1694) de mans dels francesos. Lluità també a la defensa de Ceuta (1695-99) i hi perdé la mà dreta; amb tot i això continuà actiu en la marina i assolí el comandament d'una esquadra (1725). Morí en tornar a Alacant després d'una expedició punitiva contra els musulmans.

46 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Serrano, Enriqueta  (Barcelona, 1911 – Madrid, 8/nov/1958)  Cantatriu. Inicià de molt jove la seva carrera. Es dedicà a l'opereta i a la sarsuela. A disset anys actuà en gira artística per diversos països de Sud-amèrica. Estrenà la sarsuela Katiuska. Les seves millors interpretacions foren les de Blak el payaso, La Isla de las PerlasInici página i Los burlados. Es casà amb el mestre Solozábal. Morí jove.

47 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Serrano, Felip  (el Puig de Santa Maria, Horta, s XVII - Llombai, Ribera Alta, 1718)  Frare dominicà. Fou auxiliar de l'arquebisbe de València i de l'inquisidor general Joan Tomàs de Rocabertí. Deixà manuscrit un Arte de fabricar reloxes de sol.

48 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Serrano, Jaume  (Castalla, Alcoià, 1740 - Cadis, Andalusia, 1799)  Frare mínim. Era examinador sinodal a Cadis. Publicà una traducció al castellà dels salms i els càntics.

49 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Serrano i Belezar, Miquel  (València, s XVIII – 1809)  Jurista i escriptor. Fou alcalde major de Balaguer. Publicà Valencia regocijada por las beatificaciones de fray Pedro Nicolás Factor y fray Gaspar de Bono (1787), Descripción topográfica de la Albufera (1788), Discursos político legal sobre la elección de los diputados y personeros del común de los pueblos de España (1783), entre altres obres.

50 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Serrano i Calderó, Josep  (Fondarella, Pla d'Urgell, 1899 - Barcelona, s XX)  Investigador i eclesiàstic. Format al seminari de Solsona, es llicencià en teologia i dret canònic a la Universitat Pontifícia de Tarragona. Fou actiu propagandista dels Pomells de Joventut a les terres de Lleida. Es llicencià en filosofia i lletres a Barcelona i es doctorà a Madrid amb una tesi sobre Vicenç Mariner d'Alagó i el seu poema Boumacopeguio. Professor de llatí a l'Institut-Escola (1931-33) i director de l'institut de segon ensenyament de Cervera (fins el 1936), després de la guerra fou professor de llatí a l'institut Menéndez y Pelayo de Barcelona (1939) i a Lleida (des del curs 1939-40). Ingressà al Cos Facultatiu d'Arxivers Bibliotecaris i Arqueòlegs el 1944 i fou destinat a Lleida i, el 1950, a la Biblioteca Nacional de Madrid, on col·laborà eficaçment en...  Segueix... 

51 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Inici páginaSerrano i Cañete, Joaquim  (València, 1832 – 1892)  Metge i erudit. Doctor en medicina, exercí de cirurgià. Presidí l'Institut Mèdic Valencià (1881-83), l'Acadèmia de Medicina i Cirurgia de València (1887-89 i 1891-93) i l'Ateneu Científic, Literari i Artístic (1872-74). Publicà, a més d'obres mèdiques, Recuerdo Apologético del maestro Jaime Roig y Pellicer (1883), en què aportava noves dades sobre l'autor de l'Espill, Estudio biográfico-bibliográfico del canónigo Francisco Agustín Tárrega (1889) i una traducció en vers del Misterio de Adán y Eva (1889). Deixà incompleta una versió en vers castellà de l'Espill.

52 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sebastià Serrano i FarreraSerrano i Farrera, Sebastià  (Bellvís, Pla d'Urgell, 8/jul/1944 - )  Lingüista. Cursà estudis de matemàtiques i de lletres a la Universitat de Barcelona i s'hi llicencià en filologia romànica. Professor de lingüística i semiòtica d'aquesta universitat, ha publicat Elementos de lingüística matemática (1975, premi Anagrama d'Assaig), Lògica, lingüística y matemática (1976), Literatura i teoria del coneixement (1978), Lingüística i qüestió nacional (1979, premi Joan Fuster 1978), Signes, llengua i cultura (1980, premi Xarxa 1979), La semiòtica (1984), De l'amor als signes (1984), Literatura i teoria del coneixement (1986), Comunicació, societat i llenguatge (1933) i Cap a una lògica de la seducció (1997).

53 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Serrano i Morales, Josep Enric  (Algesires, Andalusia, 1851 – València, 1908)  Erudit i bibliòfil. Delegat regi d'ensenyament primari, era membre de diverses entitats, com ara l'Acadèmia de Sant Carles i Lo Rat Penat. Va escriure en diversos periòdics i reuní una biblioteca molt important (12.000 volums i diversos documents), que llegà a l'ajuntament valencià. Entre els seus treballs excel·leix Reseña histórica en forma de diccionario de las imprentas que han existido en Valencia desde la introducción del arte tipográfico en España hasta el año 1868 (1898).

54 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Inici páginaSerrano i Peres, Tomàs  (Castalla, Alcoià, 1715 - Bolonya, Itàlia, 1784)  Eclesiàstic i escriptor. Ingressà a la Companyia de Jesús (1730) i fou catedràtic de teologia al col·legi de l'orde, a Gandia. Expulsats els jesuïtes (1767), residí successivament a Sardenya, Roma, Ferrara i Bolonya. Publicà obres en llatí i castellà, com Mercurio sacro y poético, De foedere eloquentiae et sapientiae sacrae et profanae (1744), De sacra criticae... (1746), De prima academiae Valentinae gloria (1747), Viaje del Parnaso (1748), Fiestas seculares con que la coronada ciudad de Valencia celebra el feliz cumplimiento del tercer siglo de la canonización de san Vicente Ferrer, apóstol de Europa (1762). Tingué relació amb el grup humanista de Gregori Maians i fou cronista de València. A Itàlia gaudí d'una certa fama per les seves polèmiques contra Girolamo Tiraboschi i Clementino Vanneti, en defensa dels poetes hispanollatins (Marcial, Sèneca, Lucà).

103 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Julieta Serrano i RomeroSerrano i Romero, Julieta  (Barcelona, 21/gen/1933 - )  Actriu. Vinculada des de molt jove al teatre amateur, debutà com a professional el 1955 a El diario de Ana Frank. A partir del 1969, amb Las criadas, es consagrà en el teatre on ha representat també obres com La rosa tatuada, Antígona o Don Juan último. Actriu habitual del cinema de P. Almodóvar (Pepi, Luci, Boom y otras chicas del montón, 1980; Entre tinieblas, 1983; Mujeres al borde de un ataque de nervios, 1988; Átame, 1990), de la seva filmografia cal esmentar també Mi querida señorita (1970), La febre d'or (1992), La Moños (1997) i Cuando vuelvas a mi lado (1998).

55 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Serrano i Serra, Josep Miquel  (Barcelona, 1912 – 1982)  Pintor. Passà pels tallers de Xavier Nogués i Francesc Labarta. Exposà en col·lectives des del 1929 i es presentà individualment el 1936. Exposà després a París i a Londres i, a la postguerra, de nou a Barcelona. Participà en el segon Salón de los Once, de Madrid (1943). Lligat a Sitges, conreà la decoració, la il·lustració (Un día del emperador Tiberio en Capri de González-Ruano, 1945) i el quadre de cavallet, molt especialment en el tema de les flors, que interpretà ambInici página pinzellada centrífuga, hàbil i colorista.

56 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Serrano i Simeón, Josep  (Sueca, Ribera Baixa, 1873 – Madrid, 1941)  Compositor. Deixeble del seu pare, Emili Serrano i Ruiz, i de Salvador Giner. L'any 1900 anà a Madrid i hi estrenà nombroses sarsueles, algunes de molt populars. També és autor del Himno a Valencia (1909) i de Valencia canta (1923).

57 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA

Serrano i Suñer, Ramon  (Cartagena, Múrcia, 12/set/1901 - Madrid, 1/set/2003)  Polític. De pares catalans, s’integrà totalment a la cultura i la societat castellanes.

58 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA

Serrano y Vicens, Ramón  (Saragossa, Aragó, 16/ago/1908 - València, 15/mai/1978)  Metge. Establert a País Valencià des del 1958. Especialitzat en temes sociològics i ecològics, ha pronunciat conferències i ha publicat nombrosos articles i els llibres La casa sin tejado (1970), Ruta y patria del Quijote (1872), La sexualidad femenina (1975) i Informe sexual de la mujer española (1978).

59 PAÍS VALENCIÀ - COMARCA

Situació de la comarca dels SerransSerrans, els  (País Valencià Comarca: 1.358,7 km2, 17.936 hab (2007), 19 municipis, capital: Xelva, (cast: La Serranía). Situada entre el Camp de Túria (est), la Foia de Bunyol (sud), la Plana d’Utiel (oest i sud-oest), Aragó (nord) i Castella (nord-oest). GEOGRAFIA FÍSICA.- Forma part de la regió fisiogràfica dels altiplans i les muntanyes centrals del País Valencià, i comprèn la conca mitjana del Túria, que travessa la comarca en direcció nord-oest – sud-est. Està formada per terrenys cretacis i juràssics, orientats en suaus plecs de nord-oest a sud-est, amb falles longitudinals i tallats pel Túria i els seus afluents (el Toixa i el Xera), amb una altitud mitjana entre els 700 i els 800 m. La comarca, perfectament delimitada, està separada d’Aragó, al sector més septentrional, per la serra del Sabinar (1.511 m alt); a l’oest, pels contraforts de la serra de Mira, que la separen de Castella, i al sud per unInici página sinclinal cretaci format per les serres de la Talaia (1.157 m ) i de Santa Maria (1.135 m) i...  Segueix... 

60 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Serrans, porta de  (València, Horta)  Porta d'ingrés principal de la ciutat, vora el Túria, construïda entre el 1392 i el 1398 per Pere Balaguer sobre la porta de Roteros del recinte musulmà. És limitada per dues gran torres emmerletades de base hexagonal, compostes de tres plantes, entre la segona i la tercera de les quals corren exteriorment sengles barbacanes defensives. Entre el 1586 i el 1892 serví de presó. Posteriorment, la restauració dirigida per Josep Aixa deixà al descobert, per la banda posterior, les voltes gòtiques de la segona i tercera plantes i la del damunt de la mateixa porta. Entre el 1937 i el 1938 acollí una part important de les obres d'art del Museu del Prado de Madrid, evacuades a causa de la guerra.

61 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Serraperera  (Cerdanyola del Vallès, Vallès Occidental Barri perifèric, sorgit vers el 1967 al nord-oest del nucli urbà. Format per grans blocs d'habitatges, és ciutat-dormitori de les zones industrials més properes.

62 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Serra-sanç  (Sallent de Llobregat, Bages)  Poble disseminat (410 m alt). L'antiga quadra de Serra-sanç (Serra d'en Sanç), s'estén en un altiplà, al nord del cap del municipi, a l'esquerra del Llobregat, entre aquest i el seu afluent el riu de Cornet. Tingué el seu origen en una propietat donada al monestir de Ripoll, coneguda documentalment des del 951. Essent situada en el territori feudal de Balsareny, la jurisdicció criminal corresponia al baró d'aquest castell, mentre que el monjo cambrer de Ripoll n'exercia la purament civil. L'església de Sant Miquel de Serra-sanç, documentada ja des del 915, figura com a parròquia a mitjan s XII, prerrogativa que perdé més endavant. El temple actual és una construcció romànica, del s XII, que presenta una planta de nau única, ampliada vers llevant amb l'adossament d'un absis semicircular. Sobre el mur de ponent, on s'obre el portal, es dreça un ample i esvelt campanar d'espadanya, amb dues obertures. Vers tramuntana d'aquesta església, en un planell ocupat mig per boscos mig per conreus, es troben les restes de l'antic mas de Serra-sanç.

63 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaSerra-seca  (Olvan, Berguedà)  Veïnat, a l'oest del poble.

64 CATALUNYA - HISTÒRIA

Serraspina  (la Torre de Cabdella, Pallars Jussà Antic terme despoblat, fins al 1970 del terme de la Pobleta de Bellveí, a la vall Fosca, al vessant occidental de la serra Espina (1.562 m alt), termenal amb el municipi de Gerri de la Sal (Pallars Sobirà).

65 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Serrat  (Queralbs, Ripollès Poble. a l'esquerra del Freser, damunt el poble de Fustanyà, a la parròquia del qual pertany. La riera de Serrat, afluent del Freser per l'esquerra, neix als vessants sud-occidentals del puig de Balandrau i desemboca aigua avall de Fustanyà.

66 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA

Serrat  (la Vall de Lierp, Ribagorça Poble (1.174 m alt), al vessant meridional del Turbó.

67 ANDORRA - GEOGRAFIA

Serrat, el  (Ordino, Andorra Poble (1.539 m alt) d'habitació temporal, i centre turístic, a la capçalera de la vall d'Ordino, a la confluència del riu de Rialb i de la riera de Tristaina. Vora aquesta riera hi havia l'antiga farga del Serrat.

68 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Serrat, el  (Sant Pere de Torelló, Osona)  Masia i veïnat, al nord de la vila, enlairats a la dreta del riu Ges.

69 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Serrat, el  (Prunet i Bellpuig, Rosselló Caseria, al límit amb el terme de Bula d'Amunt, a la dreta de la riera del Bulès.

70 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaSerrat de Calldetenes, el  (Santa Eugènia de Berga, Osona)  Raval, situat al sud del poble de Calldetenes. Es formà a partir del començament del s XIX.

71 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Serrat de l'Ocata, el  (l'Ametlla del Vallès, Vallès Oriental Veïnat, al nord del terme, al límit amb el de Figaró-Montmany, al vessant meridional del Puiggraciós, contrafort meridional dels cingles de Bertí.

72 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Serrat de Matamala, el  (Sant Hilari Sacalm, Selva)  Veïnat, al sud de la vila.

73 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Serrat i Bonastre, Francesc d'Assís  (Barcelona, 1871 - Madrid, 1950)  Diplomàtic. Germà de Josep. Fou ambaixador a Tànger, Belgrad (1924), Viena (1926), etc.

74 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Serrat i Bonastre, Josep  (Barcelona, 1869 – 1946)  Enginyer industrial. Ocupà càrrecs importants d'ensenyament, com els de professor de màquines i sots-director de l'Escola d'Enginyers de Bilbao, professor de tecnologia i de resistència de matèries de l'Escola de Treball de la Mancomunitat de Catalunya, i de l'Institut d'Electricitat i Mecànica Aplicades, de Barcelona. Presidí l'Acadèmia de Ciències i Arts. Fou sots-director de la Maquinista Terrestre i Marítima. És autor de moltes traduccions d'obres tècniques estrangeres i dels treballs originals La electrificación de fábricas y talleres i Tecnología industrial.

75 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Serrat i Fajula, Ramon  (Sant Joan de les Abadesses, Ripollès, 4/ago/1883 - Terrassa, Vallès Occidental, 2/nov/1944)  Músic. Fundà i dirigí l'Orfeó de Ripoll i fou director de la Banda Municipal i l'Escola de Música de Terrassa. Compongué obres simfòniques, de cambra i cançons i fou autor de sardanes com La Verge vella i Les campanes del monestir, a més de l'obra lírica El roser de Vallfogona.

76 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaSerrat i Puig, Esteve Paxinc   (Olot, Garrotxa, 1927 – 1997)  Pintor i gravador. Format a l’Escola de Belles Arts d’Olot, a l’escola de San Fernando de Madrid i a París. El 1950 exposà per primera vegada individualment a la Sala Vayreda d’Olot. El mateix any entrà a formar part de la penya Cràter d’Art. Guanyà el primer premi de gravat del Concurs de la Diputació de Girona (1959). Influït per la pintura de Picasso i Miró, conreà una figuració espontània i colorista dedicada a la faràndula i als infants.

77 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Joan Manuel Serrat i TeresaSerrat i Teresa, Joan Manuel  (Barcelona, 27/des/1943 - )  Autor i intèrpret de cançons. Ingressa als Setze Jutges l'any 1962 i féu la seva presentació individual a Barcelona el 1965 i va esdevenir un dels intèrprets més reconeguts de la Nova Cançó. El 1968 fou seleccionat per representar Espanya a Eurovisió, però es negà a presentar-s'hi on no poder-ho fer en català, fet que li proporcionà constants prohibicions. Més endavant, però, començà a cantar també en castellà, i ha alternat els dos idiomes des d'aleshores. Autor i intèrpret de temes relacionats amb la vida quotidiana, les seves cançons han evolucionat cap a formes cada vegada més comercials. És autor de temes molt populars (Cançó de matinada, Ara que tinc vint anys, La tieta, Paraules d'amor, Mediterráneo, etc) i ha musicat poemes d'Antonio Machado, Miguel Hernández i J. Salvat-Papasseit. Entre la seva extensa discografia cal fer esment de Res no és mesquí (1977), Tal com raja (1980), Fa vint anys que tinc vint anys (1984), El Sur también existe (1985), Material sensible (1989), Nadie es perfecto (1994) i D'un temps, d'un país (1996). Ha participat com a actor als films Palabras de amor (1968), La larga agonía de los peces (1970) i Mi profesora particular (1972). Joan Manuel Serrat - Viquipèdia (molta informació)

78 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Serrate, Josep Maria  (Catalunya ?, s XIX – Barcelona, 1897)  Periodista. Dirigí el "Diario del Comercio" de Barcelona. Publicà Doscientos cincuenta y cinco años de periodismo... (1881) i, en col·laboració, Hamlet. LaInici página tragedia y la ópera (1882) i Estudios sobre la Exposición Universal de Barcelona (1888).

79 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Serrateix  (Viver i Serrateix, Berguedà Poble (729 m alt) i cap del municipi, situat en un altiplà (plans de Serrateix), a la capçalera de la riera d'Hortons, al sector occidental del terme, a la divisòria d'aigües entre el Llobregat i el Cardener. L'església parroquial és la de l'antic monestir de Serrateix, que centra el poble. Prop seu hi ha la primitiva església parroquial de Sant Pere, pre-romànica, mutilada i utilitzada com a habitatge.

80 CATALUNYA - HISTÒRIA

monestir de Serrateix (Berguedà)Serrateix, monestir de  (Viver i Serrateix, Berguedà Antiga abadia benedictina (Santa Maria de Serrateix), situada al sector occidental del poble de Serrateix. Vers el 940 s'hi aplegaren un grup de monjos amb les relíquies d'Urbici, sant venerat a Aragó, probablement fugint de l'ocupació àrab, procedència, a més, confirmada per la vigència a la comunitat de la regla dels Sants Pares o codex regularum fins al s X. A partir del 977 els comtes de Cerdanya-Besalú el prengueren sota la seva protecció i confirmaren Froilà com abat (977-993). Amb 13 monjos, aquests anys l'abadia era ben afermada. Noves donacions dels comtes Oliba Cabreta, muller i fills, i de nobles del veïnat ampliaren el seu patrimoni amb grans possessions a la Cerdanya. Hom començà una nova església el 1077, consagrada el 1126. En 1192-1320 el monestir tingué els moments més baixos, amb només sis monjos i el claustre i el cloquer destruïts. El redreçament fou...  Segueix... 

81 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Inici páginaSerratella, la  (Borriana, Plana Baixa Partida costanera, a ponent del Grau de Borriana.

82 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI

Situació de la comarca de la Plana AltaSerratella, la  (Plana Alta Municipi: 18,8 km2, 781 m alt, 101 hab (2015), (o Sarratella). Situat al límit amb l'Alt Maestrat i accidentat pels vessants orientals de la serra de Sant Joan i del tossal de Saragossa, drenat per diversos barrancs afluents a la riu Segarra. El territori, d'extensió reduïda, és molt abrupte i ocupat en les tres quartes parts per matollar. És conrea només una petita part del terme municipal; els conreus més estesos són els d'ametllers, seguits dels cereals, garrofers i una mica de vinya. Predomina el règim d'explotació directa. Ramaderia de llana i avicultura. El terme és en procés de despoblament. El poble és al sud-est de la serra de Sant Joan, coronada per una ermita. L'església de Sant Miquel, sufragània de la parròquia d'Albocàsser, és un petit edifici d'una sola nau. Un 15% de la població viu en caseries i masos dispersos. Àrea comercial de Castelló de la Plana. Ajuntament

83 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Serratosa  (les Masies de Voltregà, Osona)  Masia, dalt una serralada (cingles de Serratosa), a l'extrem occidental del terme.

84 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Serratosa i Palet, Fèlix  (Barcelona, 1925 – 11/gen/1995)  Químic. Doctorat en química orgànica (1953), treballà als EUA (1955-57) en el Massachusetts Institute of Technology (MIT). Dedicat fonamentalment a la recerca, desenvolupà les seves tasques en el marc del Consell Superior d’Investigacions Científiques, del qual fou professor d’investigació, i a la Universitat de Barcelona des del 1977. Així mateix impartí molts cursos i conferències en universitats de diferents països. El seu treball, tant pedagògic com de recerca, s’emmarcà en el camp de la metodologia de la síntesi orgànica. Col·laborà també en diverses revistes amb articles de caràcter humanístic i és autor del llibre Kymós (1969), on quedaren reflectides les seves concepcionsInici página científico-filosòfiques. Impulsor del programa Chaos per a la síntesi orgànica assistida per ordinador, el 1990 publicà Organic Chemistry in Action: The Design of Organic Synthesis. El 1993 fou nomenat membre de l'Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona.

85 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ramon Serratosa i QueraltSerratosa i Queralt, Ramon  (Lleida, 4/oct/1875 - Jerez de la Frontera, Andalusia, 18/abr/1961)  Eclesiàstic i historiador. Entrà al convent de la Mercè de Lleida (1888) i es doctorà en filosofia i teologia a la Universitat Gregoriana de Roma, on s’ordenà el 1898, any que retornà a Espanya. Exercí diversos càrrecs, entre els quals dos cops el de provincial de Castella (1906-11 i 1921-23). El 1912 fundà el "Boletín Oficial de la Orden de la Merced", del qual fou director. El 1928 anà a Amèrica a estudiar els arxius de l’orde. Catalogà l’arxiu de Cusco, la documentació del qual aprofità per a publicar diversos articles sobre el tema (Los mercedarios y los incas del Perú, 1931; El antiguo Patronato del convento de Cuzco, 1931, etc). És autor d’un santoral de l’orde mercedari (Roma, 1912), de biografies de mercedaris i d’articles sobre temes de l’orde.

86 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Serred i Mestre, Josep  (País Valencià, s XIX – València, 1933)  Llibreter, editor i escriptor. La seva llibreria fou centre de reunió dels joves escriptors valencians al principi del s XX. Treballà com a actor i fou autor de la revista còmica Tomar el pelo al diablo (1903), estrenada el 1902. Especial fama tingueren els seus Romances baturros (1899 i 1906) i, sobretot, el seu sermó satíric i bilingüe Sobre la patria celestial (1902), que tingué diverses edicions i fou enregistrat, per ell mateix, en disc. En els seus darrers anys fou locutor de Ràdio València.

87 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Serrella, la  (Marina Baixa / Comtat Massís muntanyós (1.378 m alt) del sistema Bètic que separa la vall de Seta de la de Guadalest i la Marina, és a dir, les dues comarques. Els vessants nord-orientals limiten, a més, amb les valls de Pego, sector on neix el riu Gorgos. S'estén en direcció oest-est, i enllaça amb els vessants occidentals de la serra de la Xortà. La neu sovinteja a l'hivern a la carena que va des de l'Alt (oest),Inici página pel pla de la Casa i la Mallada del Llop (1.360 m), fins als Aspres de Famorca (est). El fred i el rost en dificulten la vegetació arbòria, gairebé absent a la totalitat de la serra.

88 ANDORRA - GEOGRAFIA

Serrera, pic de la  (Canillo / Ordino, Andorra Cim (2.914 m alt) del Pirineu axial, a la línia de crestes que separa el Principat del País de Foix, sobre els estanys de Ransol, al nord del pic de l'Estanyó, a l'est del port de Banyells i a l'oest del pic alt de la Cometa, i entre les altes conques de la Valira d'Ordino i la Valira de Soldeu. Termenal de les dues parròquies.

89 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Serres, les  (Sant Martí de Llémena, Gironès Poble (311 m alt) (ant: Santa Cecília de Càrcer), al sud del poble, aturonat, dominant ja la vall del Ter. La seva església parroquial (Santa Cecília) és esmentada el 1019.

90 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Serres, les  (Cassà de la Selva, Gironès Veïnat, prop de la vila, a llevant seu.

91 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Serres, les  (Navès, Solsonès Masia (1.247 m alt), al costat de la qual hi ha l'església de Sant Martí de les Serres, antiga sufragània de la parròquia de la Selva, que havia pertangut, des del 1088, a l'església de Solsona. És al cim d'un contrafort meridional de la serra de Busa.

92 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Serres i Valls, Miquel  (València, s XVII)  Escriptor i llicenciat. És autor de bon nombre de poesies catalanes, de caràcter religiós, amb les quals es presentà a diversos concursos valencians.

93 CATALUNYA - HISTÒRIA

Serret  (Farrera, Pallars Sobirà)  Despoblat de la Ribalera.

94 CATALUNYA - HISTÒRIA

Inici páginaSerret, el  (Lles, Baixa Cerdanya)  Despoblat (1.650 m alt), a l'indret de l'actual borda del Serret.

95 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Serret i Comín, Nicasi  (València, 1849 – 1880)  Pintor. Féu la carrera d'arquitecte. Fou deixeble de Francesc Domingo i Marquès, a València, i de Domenico Morelli, a Roma. Obtingué una segona medalla a l'Exposición Nacional de Bellas Artes de Madrid el 1876 amb el quadre Presó de la darrera reina de Mallorca (adquirit pel govern i dipositat al Senat, Madrid), obra influïda per Emili Sala i E. Rosales.

96 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Serreta, la  (Capolat, Berguedà Masia i església romànica (Sant Andreu).

97 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Serreta, la  (Olèrdola, Alt Penedès)  Veïnat, al nord del terme, al límit amb el de Vilafranca del Penedès.

98 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Serreta, la  (Seva, Osona Caseria, a ponent del poble, prop de la carretera a l'estació de Balenyà. Es formà a la fi del s XVIII.

99 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Plom de la Serreta d'AlcoiSerreta d'Alcoi, poblat ibèric de la  (Alcoi, Alcoià Poblat i santuari ibèric (santuari ibèric de la Serreta d'Alcoi), en un contrafort de la serra de l'Ull del Moro, a llevant de la ciutat. Han estat parcialment excavats en diverses etapes: C. Visedo (1921-23), V. Pascual (1956) i M. Tarradell (1968). Els materials es conserven al Museu d'Alcoi. El poblat tingué una primera fase (s V-IV aC), però les restes conservades (cases, carrers)Inici página corresponen als s III-II aC. Fou abandonat pacíficament, segons sembla, durant la primera meitat del s II aC. Es destaca la troballa de diverses plaques de plom (ploms de la Serreta d'Alcoi) escrites amb llengua ibèrica, les unes amb l'alfabet grec (jònic) i les altres amb l'alfabet ibèric. El santuari, prop del poblat, a l'extrem de la serra, correspon al tipus de santuari de lloc alt, gairebé sense construccions. És famós pel fet d'haver donat la millor i més abundant col·lecció de terracotes ibèriques, representant...  Segueix... 

100 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Serrissoles  (Roquetes / Tortosa, Baix Ebre / la Sènia, Montsià Contrafort (1.330 m alt) sud-occidental del Caro (o Serressoles), termenal dels tres municipis.

101 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Serrolí, Jaume  (Catalunya, s XV – Girona, 1462)  Notari i cabdill dels pagesos de remença. A instàncies de la reina Joana Enríquez i de Joan II, féu fracassar un intent de negociació (1461) entre les autoritats catalanes i els remences, que convertí en aliats de la corona cara a la guerra civil que es preparava. Fou un dels responsables de l'aixecament armat dels remences i, indirectament, de l'inici de les hostilitats entre la Generalitat i Joan II. Cap de l'estat major de F. Verntallat, capitost del remences, fou capturat pels homes del comte de Pallars, i executat.

102 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Serrulla  (Borriana, Plana Baixa Partida costanera, al límit amb el terme de Nules.

Anar a:    Serrad ]    [ Serrai ]    [ Serrallonga, B ]    [ Serrano i F ]    [ Serrat d ]    [ Serre ]Inici página

A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Logo de Dades dels Països CatalansEntrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ BlocContactar amb Dadescat

© 2006-2016 Associació Sense Límits / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons

Sense Límits a Internet: Sense Límits / Alt Camp Info / Directori Alt Camp / Masia Virtual -