A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Inici ] Entrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ Bloc ]              Contactar amb Dadescat

Anar a:    Sert ]    [ Servei d ]    [ Servei p ]    [ Sesc ]    [ Sesf ]    [ Sesplanes, J ]

Primer t'ignoren, després se'n riuen, després t'ataquen i, finalment, guanyes. (Mahatma Gandhi)

1 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sert i Badia, Domènec  (Barcelona, 1866 – 1952)  Polític. Fill de Domènec Sert i Rius. Fou diputat a les corts per Manresa i president del Foment del Treball Nacional. Casat amb una germana de Josep Bertran i Musitu.

2 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sert i Badia, Francesc de Paula  (Barcelona, 1863 – 1919)  Fill i hereu de Domènec Sert i Rius. El 1904 li fou atorgat el comtat de Sert. Fou pare de Josep Lluís Sert i López.

3 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Josep Maria Sert i BadiaSert i Badia, Josep Maria  (Barcelona, 21/des/1874 – 27/nov/1945)  Pintor. Fill de Domènec Sert i Rius. De jove, fou un actiu avantguardista del modernisme català, però el 1907 presentà al Saló de Tardor una sèrie de grans teles per a la decoració de la catedral de Vic (destruïdes el 1936), de tendència barroca. A continuació va iniciar un conjunt de decoracions, més aviat pomposes i monumentals, per a palaus i residències (Barcelona, Sitges, París, Madrid, Brussel·les, Londres,Inici página Nova York, Buenos Aires, etc). Després de la guerra civil tornà a decorar la catedral de Vic amb murals de fons daurat que representen escenes de l'església triomfant i militant, inaugurats el 1945, pocs dies abans de la seva mort. Va intervenir també en l'ornamentació pictòrica del Rockefeller Center (Nova York), l'ajuntament de Barcelona (Saló de les Cròniques) i el palau de Llíria (Madrid).

4 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Josep Lluís Sert i LópezSert i López, Josep Lluís  (Barcelona, 1/jul/1902 – 15/mar/1983)  Arquitecte. Estudià a l'Escola d'Arquitectura de Barcelona, i després anà a París per treballar amb Le Corbusier. Fou cofundador del GATCPAC, que més endavant s'havia de fer extensiu a altres indrets de l'estat espanyol sota el nom de GATEPAC. Interessat, com Le Corbusier, en la integració de les arts, realitzà el pavelló espanyol de l'Exposició Internacional de París del 1937, juntament amb Picasso, Julio González, Calder i Miró. L'any 1939 emigrà als EUA. Del 1947 al 1956 va ésser president del Congrés Internacional d'Arquitectura Moderna, i des del 1958 fou degà de la Harvard Graduate School of Design i professor d'arquitectura a la universitat de Harvard. Com a urbanista és autor de diversos projectes per a diferents ciutats ibero-americanes. Entre les seves construccions més notables, sempre de caràcters típicament mediterranis, cal destacar l'ambaixada dels EUA a Bagdad (1955), el Museu de la Fundació...  Segueix... 

5 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sert i Rius, Domènec  (Barcelona, 1832 – 18/jun/1897)  Fabricant de tapissos i pintor. Format a l'Escola d'Arts i Oficis de Barcelona. Primerament es dedicà a l'escenografia i, juntament amb Penne i Malató, féu decorats per al Teatre del Liceu. El 1854 fou nomenat director de la fàbrica de tapissos i catifes fundada pel seu cunyat Bonaventura Solà. Entre els premis obtinguts per obres sortides d'aquesta fàbrica, cal esmentar: medalla d'or a l'Exposició de París del 1878 i medalla d'or a l'Exposició Universal de Barcelona (1888). Col·laborà amb ell el seu germà Josep.

6 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaSert i Rius, Josep  (Barcelona, 1840 – 8/des/1895)  Fabricant de tapissos. Germà de Domènec. Des del 1860 participà com a soci a la fàbrica fundada pel seu cunyat i dirigida pel seu germà.

7 ANDORRA - GEOGRAFIA

Serters  (Sant Julià de Lòria, Andorra Poble (1.295 m alt) (ort trad: Certers), al nord de la vila, situat en un coster, a la dreta del riu de Serters, afluent, per l'esquerra, de la Valira.

8 CATALUNYA - HISTÒRIA

Servàs  (Gerri de la Sal, Pallars Sobirà)  Antic monestir (Sant Esteve de Servàs) originat per un pacte, de tradició visigòtica, entre el propietari del lloc, el prevere Salmó, tres preveres i nou monjos vers el 833. Hom en desconeix la situació; sembla, però, que era no lluny de Gerri de la Sal, ni de Sant Esteve de Perabella. El 846 part de la comunitat, amb el prevere Salmó, actuava a Perabella, on hi havia un altre petit monestir que fou donat a Gerri el 849 pel comte Frèdol. Sembla que foren les lluites polítiques entre els comtes Galuidó i Frèdol, que provocaren la ruïna d'aquests monestirs, que el 966 eren una simple possessió de Gerri.

9 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Servat i Marquet, Francesc  (Barcelona, 1868 - Catalunya ?, s XX)  Químic. A dos anys anà a residir a Xile, on estudià. Amplià estudis a París (1886), pensionat pel govern xilè. En tornar, fou catedràtic de química inorgànica a la universitat de Santiago i professor de l'Escuela de Farmacia i de l'Instituto Pedagógico (1907-32). Publicà Química orgánica: introducción histórica (1904) i L'obra de Berthelot (1929).

10 CATALUNYA - CULTURA

Servei Aerològic de Catalunya  (Catalunya, 1913 - 1923)  Organisme. Fundat de resultes del requeriment fet a l'Institut de Ciències pel Comitè Internacional Meteorològic perquè s'efectuessin a la Península observacions de les altes regions de l'aire mitjançant globus sonda. Aquest servei, dirigit per Eduard Fontseré, ingressà com a secció catalana en la xarxa oficial de la Comissió Internacional per a l'Aerostació Científica al començament del 1914. No tenia publicacions pròpies. Els resultats de lesInici página observacions es trametien al Reial Observatori Aeronàutic de Prússia, que publicava les dades obtingudes per les seccions de la xarxa. Els estudis de caràcter local eren tramesos a l'Institut de Ciències, que els publicava als seus Arxius.

11 CATALUNYA - CULTURA

Servei Cartogràfic de la Generalitat de Catalunya  Veure> Servei Geogràfic de Catalunya.

93 CATALUNYA - POLÍTICA

Servei Català de Col·locació (SCC)  (Catalunya, 1996 - )  Agència pública, de caire gratuït i voluntari, que posa en relació l'oferta i la demanda de treball a Catalunya. Funcionà conjuntament amb l'INEM fins al 1998, quan els serveis d'aquest darrer organisme foren traspassats (exceptuant-ne, però, la gestió del subsidi d'atur) a la Generalitat; aquesta a partir d'aleshores gestionà els serveis del SCC a través de les Oficines de Treball. A partir de l'1/abr/2004 passà a anomenar-se Servei d'Ocupació de Catalunya. SOC

12 CATALUNYA - POLÍTICA

logo del Servei Català de la SalutServei Català de la Salut (CatSalut)  (Catalunya, 1990 - )  Organisme de la Generalitat. Garanteix la prestacióInici página ciutadà, tant en el tracte com en l'assistència. Servei Català de la Salut

13 CATALUNYA - POLÍTICA

logo del Servei Català de TrànsitServei Català de Trànsit  (Catalunya, gen/1998 - )  Organisme dependent de la Generalitat. Anteriorment anomenat Institut Català de la Seguretat Viària, adoptà el seu nom actual quan començà el traspàs de competències en matèria viària del govern espanyol al de la Generalitat. En un primer moment el traspàs afectà només les comarques gironines, però al maig del 1999 s'hi incorporaren les de Lleida, i des de l'1/des/2000 el traspàs quedà completat amb la resta de comarques catalanes. Les tasques bàsiques del Servei són l'elaboració i aplicació del pla català de seguretat viària, el foment de l'educació viària i la informació permanent sobre la situació de les vies catalanes. Servei Català de Trànsit

14 CATALUNYA - POLÍTICA

Servei Central d'Estadística  (Catalunya, 1/jul/1934 – 1939)  Organisme dependent de la presidència de la Generalitat. El dia 27/jul/1934 en fou nomenat director J.A. Vandellòs. El servei continuà la publicació del "Butlletí Mensual d'Estadística", que havia iniciat l'Institut d'Investigacions Econòmiques. Recollí i publicà unes sèries molt acurades d'estadístiques del Principat: sobre la població el 1936, el moviment demogràfic, els pressuposts municipals i les produccions agro-pecuàries. Durant els anys 1936-38 el director fou Jaume Alzina i Caules.

15 CATALUNYA - CULTURA

Servei d'Arxius de la Generalitat de Catalunya  (Catalunya, s XX - )  Conjunt d'òrgans de l'administració catalana d’arxius i de normes i procediments per a garantir el tractament tècnic adequat a la gestió, preservació i difusió dels documents. Els òrgans administratius són el Servei d’Arxius, adscrit a la Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya, i la Comissió Nacional d’Avaluació i Tria de la Documentació; els arxius són els de la Generalitat de Catalunya, els de les diputacions provincials, els dels ajuntaments de més de deu mil habitants, l’Arxiu Històric de Protocols, els arxius històrics provincials de Lleida, Tarragona i Girona. Segons la llei d’arxius i documents, també es consideren part del Servei, l’ArxiuInici página de la Corona d’Aragó -actualment de titularitat i gestió estatal- i els arxius diocesans i...  Segueix... 

16 CATALUNYA - CULTURA

Servei de Biblioteques al Front  (Catalunya, 1937 – 1939)  Organisme dependent del departament de Cultura de la Generalitat. Creat per iniciativa d'Antoni M. Sbert el 1937. El seu objectiu era el de regular el trasllat de llibres al front, mitjançant una xarxa de biblioteques ambulants connectada amb la direcció tècnica de Biblioteques Populars de la Generalitat, vinculada a l'Institucó de les Lletres Catalanes, del departament de Cultura. Així es recollia i regularitzava la iniciativa de l'Agrupació d'Escriptors Catalans, que des de l'ago/1936 iniciaren remeses de llibres per als soldats del front d'Aragó. Hom radicà dos grans dipòsits de 10.000 llibres a Cervera i Tarragona, a partir dels quals s'enviaven llibreries mòbils als diversos fronts. Les bibliotecàries eren les de la Generalitat.

17 CATALUNYA - CULTURA

Servei de Conservació i de Catalogació de Monuments  (Catalunya, 1914 - )  Servei. Creat per l'Institut d'Estudis Catalans, per encàrrec de la diputació de Barcelona, per a l’estudi, l’inventari i la preservació del patrimoni artístic català. Precedit per les assignacions de la diputació amb aquests fins (1870) i la seva reorientació del 1906, el servei fou regit per l’arquitecte Jeroni Martorell i Terrats (1915-1951), Camil Pallàs i Arissa (1954-78). Des del 1981 fou dirigit per Antoni González i Moreno-Navarro. El seu àmbit d’actuació abastà inicialment les quatre províncies catalanes, i durant la República fou considerat un servei de la Generalitat. Reduït des del 1939 a la província de Barcelona, té serveis de restauració i un arxiu catàleg format a partir del material sobre el romànic utilitzat per l’equip de J. Puig i Cadafalch. Des del 1987 s’anomena Servei del Patrimoni Arquitectònic de la Diputació de Barcelona. Viquipèdia

18 CATALUNYA - POLÍTICA

Servei de Cooperació de la Generalitat  (Catalunya, 1934 – 1939)  Organisme. Creat a fi de que les societats cooperatives existents al Principat (més de 2.000) i les de nova creació s'adaptessin a les normes establertes per les lleis de bases de la Cooperació (17/feb/1934), de Cooperatives (17/mar/1934) i deInici página Mutualitats (22/mar/1934). El servei tenia funcions d'inspecció, de recollida d'estadístiques, d'assessorament legal i d'execució de les disposicions del Consell Superior de Cooperació, el cap del servei del qual era el secretari. Durant la guerra conservà les seves funcions, ratificades pel reglament del departament d'economia de l'ago/1937.

19 CATALUNYA - CULTURA

Servei de Documentació d'Història Local de Catalunya (SDHLC)  (Catalunya, 1987 - )  Servei de documentació d’història local contemporània. Fundat al departament d’història moderna i contemporània de la Universitat Autònoma de Barcelona. El seu nom actual es formalitzà el 1995 quan esdevingué un servei oficial de la UAB. La seva tasca fonamental ha estat la de generar i actualitzar una base de dades informatitzada d’història local de Catalunya. Des del 1994 té subscrit un conveni amb la diputació de Barcelona i amb la Coordinadora de Centres d’Estudi de Parla Catalana per a completar la base de dades amb buidatges sistemàtics de bibliografia per comarques; els del Vallès Occidental i el Baix Llobregat ja s’han completat i estan en curs els de l’Alt Penedès, el Bages, el Garraf i Osona. Recentment ha publicat la Bibliografia sobre el Vallès Occidental (1700-1993) (1994) i el Tesaurus d’història contemporània de Catalunya (1996). SDHLC

20 CATALUNYA - EMPRESA

Servei de Mediació, Arbitratge i Conciliació  (Catalunya, 1996 - )  Organisme administratiu del departament de Treball de la Generalitat de Catalunya. Creat per intentar arribar a un acord entre l'empresari i el treballador litigants per tal d'evitar anar a judici. Si s'arriba a un acord aquest serà d'obligatori compliment per les dues parts.

21 CATALUNYA - CULTURA

Servei de Meteorologia de Catalunya  Veure> Servei Meteorològic de Catalunya.

22 CATALUNYA - POLÍTICA

Inici páginaServei de Tramitació de Justícia Gratuïta  (Catalunya, 12/jul/1996 - )  Servei d'atenció al ciutadà a través del qual hom tramita gratuïtament les sol·licituds presentades per aquells ciutadans que no tenen els suficients recursos econòmics per a litigar. També notifica personalment als ciutadans la resolució i, si escau, la designació provisional d'advocat i procurador del torn d'ofici. Aquest servei depèn del Col·legi d'Advocats de Barcelona.

23 CATALUNYA - CULTURA

Servei d'Ensenyament del Català (SEDEC)  (Catalunya, 1978 - )  Servei d'assessorament creat per la Generalitat de Catalunya en matèria de normalització lingüística per a les entitats responsables de l'ensenyament del català. Ha jugat un paper important en els programes d'immersió lingüística.

24 CATALUNYA - CULTURA

Servei d'Excavacions de l'Institut d'Estudis Catalans  (Catalunya, 1915 - 1939)  Servei creat per la Mancomunitat com una branca de l'IEC. Dedicat a l'exploració arqueològica del Principat i dels Països Catalans. Fou dirigit per Pere Bosch i Gimpera i tingué com a element tècnic permanent Josep Colomines i Roca, aixì com a diversos col·laboradors temporals. Fou la primera institució que s'ocupà als Països Catalans d'excavacions sistemàtiques. Treballà a diversos punts de Catalunya, sobretot a la comarca del Matarranya i a Mallorca. Els resultats dels treballs eren publicats a l'"Anuari de l'IEC". La majoria dels materials que trobà són al Museu d'Arqueologia de Barcelona. L'any 1939 fou suprimit.

26 CATALUNYA - POLÍTICA

Servei d'Investigació Agrària  (Catalunya, 1979 - )  Òrgan del departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca de la Generalitat de Catalunya. S'encarrega d’exercir totes les funcions d’investigació agrària del departament.

25 CATALUNYA - CULTURA

Inici páginaServei d'Investigació i Promoció d'Activitats Juvenils (SIPAJ)  (Catalunya, 1975 - )  Entitat creada per a donar a conèixer als joves les possibilitats de realització d’activitats. És un servei d’informació que aplega dades d’entitats, centres, recursos i activitats. Té diverses seccions, entre les quals la del Tercer Món, la d’atur i ocupació, i la d’intercanvis juvenils, i els serveis d’informació, documentació i assessorament psicològic i el d’informació alternativa. Publica la revista d’informació “Mensual SIPAJ” i edita diversos opuscles.

27 PAÍS VALENCIÀ - CULTURA

Servei d'Investigacions Prehistòriques (SIP)  (País Valencià, 1927 - )  Servei d'arqueologia. Creat per la diputació provincial de València a instàncies d’Isidre Ballester, que en fou el primer director. Dotat amb laboratoris i biblioteca i responsable del Museu de Prehistòria, ha donat cobertura a les excavacions realitzades a les comarques valencianes, ha adquirit nombroses col·leccions de materials arqueològics i ha editat la revista "Archivo de Prehistoria Levantina" i les sèries monogràfiques “Trabajos varios del SIP” i “Memorias anuales”. Ha col·laborat en l’organització d’exposicions i de museus locals valencians, ha estat present en nombrosos congressos i reunions científiques i ha organitzat multitud de conferències. L’han dirigit també Lluís Pericot, Domènec Fletcher, Enric Pla i Bernat Martí.

28 CATALUNYA - CULTURA

Servei Geogràfic de Catalunya  (Catalunya, 1915 – )  Organisme creat per la Mancomunitat, per tal de realitzar els plans i els mapes del territori de Catalunya que no feien els organismes corresponents de l'estat espanyol. Durant la Segona República es digué Servei Cartogràfic de la Generalitat de Catalunya. Publicà dotze fulls, la meitat dels quals amb edició geològica, del mapa de Catalunya a escala 1:100.000, treball notable tant en l'aspecte tipogràfic com en el científic. Després de la guerra civil prengué el nom de Servei Cartogràfic de la Diputació de Barcelona. Amb el restabliment de la Generalitat (1977), tornà a dependre d'aquest organisme, i actualment té cura de posar una toponímia correcte i de la continua revisió iInici página conservació de tota la seva producció cartogràfica.

29 CATALUNYA - CULTURA

anagrama del Servei Meteorològic de CatalunyaServei Meteorològic de Catalunya (Meteocat)  (Catalunya, 31/mar/1921 – )  Organisme. Creat pel consell permanent de la Mancomunitat de Catalunya, a proposta de l'Institut d’Estudis Catalans i sota l'impuls i la direcció d'Eduard Fontserè. Inicialment s'hi refongué el Servei Aerològic de Barcelona, fundat el 1913 pel mateix Fontserè. Rafael Patxot hi sostingué un centre d'estudi de núvols, el qual donà origen a la Secció Nefològica, de renom internacional. El 1922 el servei inaugurà a la península Ibèrica la previsió diària del temps arreu de Catalunya, aprofitant la xarxa telefònica de la Mancomunitat per a rebre les informacions, i el 1927 s'amplià amb informacions públiques per radiofonia. El 1929 organitzà a Barcelona la reunió de la comissió internacional per a l'estudi dels núvols, on hom decidí la publicació de l'Atlas internacional dels núvols, amb edicions en anglès, francès, alemany i català. El 1930 publicà, entre d'altres, l'Atlas pluviomètric de Catalunya. El 1933-34 disposà...  Segueix... 

30 CATALUNYA - CULTURA

Servei per a la Protecció del Patrimoni Arquitectònic Català (SERPPAC)  (Catalunya, jun/1976 - )  Organisme nascut en el si de l'àmbit "Arquitectura i Disseny" del Congrés de Cultura Catalana. Organisme tècnic i governamental que, mentre el país no aconseguís la restitució de l'autogovern, havia de servir per a organitzar la participació popular, formar quadres de professionals i vetllar pel patrimoni arquitectònic. Durant els anys de transició política i fins el 1981, que Catalunya no rebé de l'estat les competències de cultura i, per tant, de patrimoni arquitectònic, el SERPPAC treballà en una tasca de sensibilització i divulgació del patrimoni català.

31 CATALUNYA - EMPRESA

Servei Tècnic del Crèdit i de l'Estalvi  (Catalunya, 9/gen/1937 – 1939)  Organisme creat per la Generalitat (per un dels decrets de s'Agaró) a fi de coordinar les funcions d'intervenció de les activitatsInici página bancàries i de defensa de l'estalvi que corresponien al departament de finances, al Consell Superior del Crèdit i de la Banca, al Consell General de l'Estalvi i al Consell General de la Banca Catalana.

32 CATALUNYA - CULTURA

Serveis de Cultura al Front  (Catalunya, 13/set/1937 – 1939)  Organisme creat per la Generalitat, per tal de fer arribar als fronts en lluita les diverses manifestacions de la cultura catalana. Llurs objectius eren, fonamentalment, d'estimular la protecció de literatura de guerra en català i de fer-la arribar al front, intensificar en un pla conjunt el Servei de Biblioteques al Front i organitzar les milícies de cultura integrades per mestres catalans. Depenia del departament de cultura, a través de la Institució de les Lletres Catalanes, i tenia l'assessorament del Comissariat de Guerra.

33 CATALUNYA - EMPRESA

Serveis d'Indústria  (Catalunya, 23/abr/1934 – 1939)  Organisme creat per decret de la conselleria d'economia de la Generalitat. S'ocupava de la política industrial i dels serveis relacionats amb el procés industrial. Va estar en funcionament fins a la fi de la guerra civil.

34 CATALUNYA - POLÍTICA

Serveis Públics, Conselleria de  (Catalunya, 1936 – 1937)  Departament d'urgència creat per garantir durant la guerra civil el bon funcionament dels serveis de caire públic: l'enllumenat, els transports, les comunicacions, etc. Van ocupar aquesta conselleria J. Tarradellas, J. Comorera i Josep J. Domènech. El 1937 les seves funcions passaren a la conselleria d'Economia.

35 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Servent, Lluís  (Barcelona, s XV)  Diplomàtic. Serví Alfons IV el Magnànim. En 1432, al castell de Rodes, en companyia del seu col·lega Rafael Ferrer i en presència d'alts jerarques de l'orde de l'Hospital, signà amb els ambaixadors d'Egipte un tractat de pau.

36 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaServera, Jaume  Veure> Cervera, Jaume.

37 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Servera, Joan Baptista  (la Salzadella, Baix Maestrat, 1670 – València, 1746)  Frare carmelità. Deixà escrits nou volums de sermons i de treballs diversos.

38 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Servera, Joan Baptista  (Gata, Marina Alta, 1707 - Cadis ?, Andalusia, 1785)  Prelat i frare franciscà. Professà el 1723. Després d'ocupar diversos càrrecs de l'orde i ser-ne provincial, fou successivament bisbe de Canàries i de Cadis. Deixà sermons i pastorals remarcables.

39 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Servera i Jaume, Francesc Marià  (Sineu, Mallorca, 1827 - s XIX)  Escriptor. Es llicencià a Barcelona en medicina i cirurgia (1840) i exercí a Sineu. Publicà nombroses novel·les històriques: La huérfana de Barcelona (1850), El mundo tal cual es (1863), El cardenal Alberoni o el hijo del jardinero (1867) i drames del mateix estil: Las intrigas de un privado (1845), Doña Elvira de Belloch (1851), etc.

40 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Servés, Josep  (Catarroja, Horta, s XVII - País Valencià ?, s XVIII)  Frare carmelità. Professà el 1713. Fou provincial d'Aragó, València i Navarra. És autor de notables sermons.

41 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Servi  (la Guingueta d'Àneu, Pallars Sobirà Veure> Cerbi.

42 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Servusdei  (Agde, Narbonesa, França, s IX – Girona, 908)  Clergue. Fou nomenat bisbe de Girona en morir Teotari, bisbe d'aquesta diòcesi (887). Deposat pels comtes d'Empúries i pel bisbe Esclua d'Urgell, que nomenaren Ermemir, hagué de fugir i es refugià a Banyoles. El 892 fou reincoporat a la seu gironina i aconseguí un rescripte del rei Odó a Mehun-sur-Loire que li garantia la lliure possessió del bisbat. El 891 o elInici página 897 obtingué butlles papals que li ho confirmaren.

43 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sesagudes, Umbert de  (Catalunya, 1041 – 1082)  Magnat comtal i senyor de la baronies de Montseny, Montpalau i Palafolls. Era fill d'Ot de Sesagudes i de Gerberga, i per això és anomenat sovint Umbert Odó. El 1045 era casat amb Sicarda. Fou un dels magnats de Ramon Berenguer I, que comandava la host catalana que lluitava a Hispània, a Alhama, on es rebel·là contra el comte (1054) i continuà la rebel·lió al costat del bisbe Guislabert de Barcelona i del vescomte Udalart Bernat. Reconciliat amb el comte, el 1056 fou testimoni de l'esponsalici d'Almodis i adquirí del comte el castell de Lloret que llegà a la seva muller. És consignat entre els magnats que signaren l'assemblea legislativa dels Usatges (1068) i assistí a la consagració de la Castanya (Osona) el 1082. Afavorí l'erecció en abadia del monestir de Sant Marçal de Montseny (1066), fundat per la seva mare. El succeí el seu fill Guillem Umbert de Montseny, i també fou fill seu Bernat Umbert, bisbe de Girona.

44 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sescars, Aimó de  (Catalunya, s XIV)  Poeta. Entre el 1380 i el 1399 escriví Lausor de la divinitat, resúm esquemàtic i versificat de la doctrina cristiana. De tipus narratiu, consta de 347 octosíl·labs apariats.

45 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sescars, Amanieu de  (Catalunya ?, s XIII)  Cavaller i trobador en llengua occitana. Al servei a Jaume II a Sicília. Se'n conserven dues epístoles amoroses -o saluts d'amor- i dues composicions més -Ensenhament del scudier i Ensenhament de la donzèla-, interessant per al coneixement dels costums de la noblesa de l'època a través de petits retaules de la vida quotidiana.

46 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sescebes  (Alt Empordà Veure> Sant Climent Sescebes.

47 CATALUNYA - HISTÒRIA

Inici páginaSescebes d'Empordà  (Alt Empordà Nom adoptat el 1937 per al municipi de Sant Climent Sescebes.

48 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sescelades  (Tarragona, Tarragonès Veure> Sant Pere de Sescelades.

49 CATALUNYA - HISTÒRIA

Sesclada  (Canejan, Vall d'Aran)  Antiga caseria.

50 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sescloses, Sant Joan  (Peralada, Alt Empordà Veure> Sant Joan Sescloses.

51 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sescomes, Arnau  (Puig-reig, Berguedà, s XIII – Tarragona, 9/set/1346)  Eclesiàstic i polític. La seva actuació començà el 1310, quan era ardiaca de Santa Maria de la Mar. El 1312, essent vicari general de la diòcesi de Barcelona, assistí al concili de Tarragona, on llegí la sentència absolutòria de l'orde del Temple. Del 1327 al 1334 fou bisbe de Lleida, i el 1334 fou nomenat arquebisbe de Tarragona. El 1335 convocà un sínode i inicià una llarga tasca pastoral i política. A Tarragona féu construir la capella gòtica anomenada de les Onze Mil Verges, convertida després en baptisteri, i impulsà l'obra del claustre gòtic i el 1341 féu celebrar un sínode provincial. En el camp polític intervingué en tots els afers importants del país des del 1336, que anà a Saragossa a saludar el nou rei Pere III, però no assistí a la coronació perquè el rei no havia fet...  Segueix... 

52 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sescomes, Ramon  (Catalunya, s XIV - s XV)  Protonotari o secretari major del rei Martí l'Humà. El 1410, ja a punt de morir el rei, hauria aixecat acta de les dues visites dirigides per Ferrer de Gualbes de cara a conèixer la voluntat del rei sobre l'afer de la seva successió. Sembla que ni les visites ni l'acta són certes, encara que Sescomes presentà al Parlament català un pretès trasllat de l'acta. El document autèntic no fou exhibit mai, de primer amb l'excusa de no haver-ne estat satisfets els drets notarials, i més tard per l'opinió de Sescomes que no podia presentar-lo a un Parlament regional en detriment dels altres. Acudí davant elInici página Parlament de Tortosa, pel des/1411, i hi exposà el seu punt de vista. Aquestes actes són considerades com una maniobra per perjudicar la candidatura de Jaume d'Urgell.

53 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sescomes, Romeu  (Tarragona, s XIV – Lleida, 7/oct/1380)  Prelat i polític. Canonge de Barcelona i bisbe de Lleida (1361-80). Fou conseller de Pere III el Cerimoniós el 1361. El 1367 intervingué en els convenis amb el príncep de Gal·les; el 1370 participà en les negociacions d'aliança amb Navarra, i el 1371 al pacte de pau amb Castella, signat a Castellfabib. Presidí les Corts de Catalunya, i també la Generalitat (1372). El 1375 negocià amb Castella, i al cap d'un any fou un dels juradors de la pau d'Almazán. Fou un eficaç col·laborador de la política municipal dels paers de Lleida. Consagrà l'església de Sant Joan i fundà la capella de Jesús. Promulgà decrets sinodals importants.

54 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sescorjada, serra de  (Viella / Canejan, Vall d'Aran Serra (2.440 m alt), que separa les valls de Toran i de Varradós. El barranc de Sescorjada és afluent, per la dreta, del riu de Varradòs.

55 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sescorts  (l'Esquirol, Osona Veure> Sant Martí Sescorts.

56 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Antoni Sesé i ArtasoSesé i Artaso, Antoni  (Broto, Aragó, 1895 – Barcelona, 5/mai/1937)  Dirigent comunista. Membre de la Federació Comunista Catalano-Balear i cofundador del Bloc Obrer i Camperol, en fou expulsat l'oct/1931 per haver-se mostrat favorable a les tesis del PCE i de la delegació de la Internacional Comunista. Constituí amb d'altres el Partit Comunista de Catalunya el 1932 i assistí com a representant d'aquest en el comitè executiu de l'Aliança Obrera de Catalunya el 1934. En esclatar la guerra civil, formà part del PSUC i fou secretari general de la UGT. Durant els fets de Maig de 1937 fou nomenat conseller de govern de la Generalitat en representació de la UGT, el dia 5, però, en dirigir-se al palau de la Generalitat per a prendre'n càrrec, fou mort. Publicà Els homes de la UGT (1937) i el recull deInici página discursos Nuestra situación política actual (1937).

57 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Seselles, Blai  (Catalunya, s XV)  Escriptor. És autor del poema amorós Deseiximent i comiat de l'amor, on és nota l'influència d'Asiàs March. També n'és coneguda una altra cançó amorosa, que confirma la seva facilitat versificadora.

58 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sesenanda  (Catalunya, s IX)  Filla de Sunifred I i d'Ermessenda, germana, per tant, de Guifré I el Pelós.

59 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sesescales, Bernat de  (Catalunya, s XIV)  Militar i cortesà. Participà a la campanya d'incorporació del Rosselló dirigida per Pere III, el 1344. El rei el posà de capità a Montesquiu, tot just lliurat aquest lloc a les forces reials.

60 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Seset ben Ishaq ben Yosef Benvenist  (Barcelona, 1131 – 1209)  Metge, nassí jueu, financer i diplomàtic al servei dels reis Alfons el Trobador i Pere el Catòlic. És un dels tres savis jueus que trobà a Barcelona el viatger Benjamí de Tudela. Cap al 1196 escriví sis cartes retòriques a la comunitat de Narbona sobre l'afer d'un agitador. N'escriví també una altra que defensava l'obra de Maimònides i uns tractats de medicina. Amb la seva activitat i el seu mecenatge contribuí que el call barceloní esdevingués un centre de cultura hebrea.

61 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sesfàbregues, Guillem  (Catalunya, s XIII - s XIV)  Cosí germà de Ramon Muntaner. Potser compartí amb ell l'expedició a Orient. L'acompanyà a la difícil campanya per pacificar Gerba (1309). Assegurada l'illa, Muntaner anà a València per casar-se i el deixà governant les illes Quèrquens, anex de Gerba, durant la sevaInici página absència (1311).

62 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Sesfonts, Guillem  (Rosselló, s XIV)  Cavaller. Es destacà en l'oposició a la regència de l'infant Felip, durant la minoritat del nebot d'aquest, Jaume III de Mallorca. Fou un dels capdavanters del partit que pretenia donar la regència al comte Gastó de Foix, dominat el 1326 per les forces que trameté el rei Jaume II de Catalunya-Aragó. En aquestes circumstàncies, fou un dels qui recomanaren d'acceptar Felip.

63 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Sesfonts, Guillem  (Rosselló, s XIV)  Cavaller. Fill de Guillem. El 1343 fou posat per Jaume III de Mallorca com a capità de la guarnició de Canet de Rosselló, amb Francesc d'Oms. Les seves dissensions amb aquest afavoriren el lliurament de la plaça a Pere III.

64 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Sesga  (Ademús, Racó)  Llogaret (1.156 m alt), al sud-est de la vila, al vessant septentrional de la serra d'El Magallón.

65 CATALUNYA - HISTÒRIA

Sesgarrigues  (Alt Penedès)  Nom adoptat el 1937 per al municipi de Sant Cugat Sesgarrigues.

66 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sesgorgues  (Tavertet, Osona Veure> Sant Bartomeu Sesgorgues.

67 CATALUNYA - HISTÒRIA

Sesgueioles  (Anoia Nom adoptat el 1937 per al municipi de Sant Martí Sesgueioles.

68 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Seslòsses, estany de  (Salardú, Vall d'Aran Estany de capçalera del riu de Rencules (un dels que formen el riu de Valarties), al vessant oriental del Montardo, dins l'antic terme d'Arties.

69 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaSesoliveres  (Piera, Anoia Veure> Sant Jaume Desoliveres.

70 CATALUNYA - HISTÒRIA

Sespasa, castell  (Sales de Llierca, Garrotxa Antic castell (o castell d'Espasa), situat dalt un penyal, prop del pas d'en Roca, enlairat a l'esquerra del Llierca, al sud-oest dels cingles de Gitarriu. Esmentat a mitjan s XIII, formava part de la baronia de Sales.

71 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sesperxes  (Sant Martí de Centelles, Osona Veure> Sant Miquel Sesperxes.

72 EUROPA - BIOGRAFIA

Sesplanes  (Grècia , s XIV)  Família de cavallers catalans a Grècia. Els representants més coneguts foren Guillem i Jaume Sesplanes.

73 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sesplanes, coll  (Espinelves / Vilanova de Sau, Osona)  Coll de les Guilleries, al límit dels dos municipis, al camí de Vic a Sant Hilari Sacalm. L'antiga masia i hostal de Collsesplanes tingué anomenada per les gestes dels bandolers del s XVII.

74 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Sesplanes, Dalmau  (Perpinyà ?, s XIV - Barcelona ?, 1383)  Astrònom i astròleg. Cridat el 1359 a Barcelona pel rei Pere el Cerimoniós, amb el seu mestre Pere Gilbert, per tal de fixar la posició i el moviment exacte dels planetes, el 1361 construí una esfera armillar i el 1366 acabà de radactar, mort ja Pere Gilbert, un almanac, en llatí, i unes taules astronòmiques segons el meridià de Barcelona, taules que més tard adequà el jueu Jacob Corsuno (texts editats el 1962). El 1379 redactà per a l'infant Joan una obra sobre els eclipsis i el 1381 encara una altra obra major d'astrologia.

75 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaSesplanes, Guillem  (Grècia, s XIV)  Veguer i castellà d'Atenes. El 1321 confirmà un acord amb Venècia.

76 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sesplanes, Jaume  (Grècia, s XIV)  Cavaller. Rebé del rei Frederic II de Sicília, donacions a Atenes que foren confirmades al seu fill Joan Sesplanes.

77 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA

Sesplanes, Joan  (Grècia, s XIV)  Cavaller. Fill de Jaume Sesplanes, el duc Joan II confirma les donacions fetes al seu pare per Frederic II de Sicília a Atenes.

78 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Sesplanes, Pere  (País Valencià, s XIV)  Lul·lista. Rector de Silla (Horta). Formava part, sembla, de l'incipient grup lul·lià de València. Fou excomunicat per l'inquisidor general Nicolau Eimeric per les seves estranyes opinions sobre l'Eucaristia; contra ell, Eimeric escriví un tractat teològic (1390).

79 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sesposes, Berenguer  (Catalunya, s XII – s XIII)  Patró de galera. Un dels millors de la marina catalana del seu temps. Portà el rei Jaume I en el tercer viatge d'anada i tornada de Mallorca (1231).

80 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sespujades, Bartomeu  (Catalunya, s XIV - Sardenya ?, Itàlia, s XIV)  Cavaller. Serví a Sardenya. El 1338 fou nomenat sots-veguer de Càller.

81 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sespujades, Bernat  (Catalunya, s XIV - Sardenya, Itàlia, s XIV)  Cavaller i vicealmirall. En 1323-25 es distingí a la campanya per sotmetre Sardenya que dirigia l'infant Alfons, el futur rei Benigne. Degué operar especialment amb l'estol de l'almirall Francesc Carroç. Dominats els pisans de l'illa, resultà afavorit pel repartiment de terres. Fou nomenat vice-almirall i governador de Càller. El 1325 disposava de 12 galeres.Inici página Actuà amb eficàcia contra la revolta pisana. Capturà dues naus pisanes el 1325, davant de Càller. Exercí durant força temps la governació i capitania de la plaça. El 1332 hi rebutjà molt meritòriament l'atac de 13 galeres genoveses, tot i que ell comptava aleshores amb efectius molt escassos. El mateix any figurava a la relació dels senyors feudals de l'illa.

82 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA

Sespujades, Bernat  (Sardenya, Itàlia, s. XIV)  Cavaller i vicealmirall. Segurament fill de l'homònim i continuador de la seva acció a Sardenya. El 1369 col·laborava amb Gilabert de Cruïlles a sufocar la revolta de Sàsser. Tenia llavors el títol de vice-almirall.

83 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sespujades, Guillem  (Catalunya, s XIII)  Marí. El 1322 atacava vaixells de Ceuta en operacions molt actives. Apareix fent guerra a cors a l'estret de Gibraltar el 1330, on devia atacar la navegació dels granadins.

84 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sesrovires  (Subirats, Alt Penedès Veure> Sant Joan Sesrovires.

85 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sesrovires  (Baix Llobregat Veure> Sant Esteve Sesrovires.

86 CATALUNYA-ARAGÓ - HISTÒRIA

Sessa, ducat de  (Nàpols, Itàlia)  Títol, concedit a Gonzalo Fernández de Córdoba y de Herrera per Ferran el Catòlic. Passà als Cardona-Anglesola, ducs de Somma, que es cognomenaren Fernández de Córdoba, als Osorio de Moscoso, comtes d'Altamira, i als Barón. Els ducs de Sessa i Somma tenien palau a Barcelona, al carrer Ample. Aquest fou conegut com a Palau dels Ducs de Sessa i denominat palau Larrard des que aquesta família l'adquirí el 1799.

87 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaSessé i Piñol, Josep de  (Lleida o Tortosa, s XVI - Saragossa, Aragó, 1629)  Jurista. Estudià a la Universitat de Lleida, d'on fou professor. Fou lloctinent de la cort del justicià d'Aragó i tingué d'altres càrrecs jurídics. Obres seves són: Decisionis sacri senatus regnii Aragonum, Tratados jurídicos, Libro de Cosmografía universal del mundo y particular descripción de Tierra Santa, i un volum de Poesías.

88 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sesserres, Sant Martí  (Cabanelles, Alt Empordà Veure> Sant Martí Sesserres.

89 FRANJA PONENT - MUNICIPI

Situació de la comarca de l'Alta RibagorçaSessué  (Alta Ribagorça Municipi: 5,27 km2, 1.050 m alt, 112 hab (2015), (cast: Sesué). Situat a la part baixa de la vall de Benasc, El terme, molt reduït, s'allarga a l'esquerra de l'Éssera, enfront del terme de Vilanova d'Éssera, des de prop de Saünc fins al torrent de Lliri. El sector més muntanyós és cobert de matollar. L'activitat econòmica més important és la ramaderia de bestiar oví i boví. L'agricultura és localitza a la vall de l'Éssera, que en aquest sector de sortida de l'estret de Saünc, s'obre; els conreus se centren en els farratges i les patates. El terme és en procés de despoblament. El poble és prop de l'Éssera; la seva església de Sant Genís és sufragània de la de Vilanova d'Éssera. El municipi comprèn, a més, el poble de Sos, amb el qual formà el municipi que havia estat anomenat al s. XIX Sos i Sessué. Àrea comercial de Graus. Ajuntament (en castellà)

90 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sestrer  (Canejan, Vall d'Aran Caseria, a l'est del poble, a la dreta del riu de Toran.

91 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sestronques  (Anglès, Selva Veure> Sant Pere Sestronques.

92 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sesvinyes, Sant Miquel  (Serinyà, Pla de l'Estany Veure> Sant Miquel Sesvinyes.

Anar a:    Sert ]    [ Servei d ]    [ Servei p ]    [ Sesc ]    [ Sesf ]    [ Sesplanes, J ]Inici página

A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Logo de Dades dels Països CatalansEntrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ BlocContactar amb Dadescat

© 2006-2016 Associació Sense Límits / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons

Sense Límits a Internet: Sense Límits / Alt Camp Info / Directori Alt Camp / Masia Virtual -