|
|
|
Anar a: [ Set ] [ Setc ] [ Seu ] [ Sevi ] [ Sic ] [ Siet ] Encant és alló que tenen alguns fins que comencen a creure-s'ho. (Simone de Beauvoir) 1 CATALUNYA - GEOGRAFIA Set, riu de (Catalunya) Riu, afluent esquerrà del Segre, situat a la Depressió Central. Neix al vessant septentrional de la serra de Llena i corre en direcció sud-est - nord-oest, fins endinsar-se al Segrià, on s'eixampla i forma una vall oberta. La seva longitud és de 45 km, i abasta una conca de 290 km2. 2 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Seta, vall de (Comtat) Vall de la comarca, formada pels vessants meridionals de la serra d'Almudaina i els septentrionals de la Serrella; constitueix la conca alta del riu de Seta, tributari del d'Alcoi. Comprèn 6 municipis (Balones, Benimassot, Fageca, Famorca, Quatretondeta i Tollos). L'economia és agrícola, amb 3 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI
4 CATALUNYA - BIOGRAFIA Setantí (Lucca, Itàlia, s XIV - Barcelona, s XV) Família de mercaders. Establerts a Barcelona, on catalanitzaren llur cognom primitiu, possiblement Accettanti. El primer que s'hi establí sembla que fou Jaume Setantí. 5 CATALUNYA - BIOGRAFIA Setantí, Francesc (Barcelona, 1420 - a 1483) Comerciant. Fill de Jaume i germà de Guillem. Juntament amb el seu altre germà, Lluís, foren els iniciadors de la segona branca d'aquesta família, la qual intervingué en la política municipal i es distingiren per un cert acaparament dels càrrecs de conseller, obrer i cònsol de llotja, sobretot des del 1460. 6 CATALUNYA - BIOGRAFIA
7 CATALUNYA - BIOGRAFIA Setantí, Guillem (Barcelona, v 1410 – 1490) Mercader. Fill gran i hereu de Jaume Setantí i germà de Lluís i Francesc. Fou l'hereu de la casa paterna del Born. Formà la branca primogènita. Fou tresorer dels reis elegits per la generalitat. 8 CATALUNYA - BIOGRAFIA Setantí, Jaume (Lucca, Itàlia, s XIV – Barcelona, 1450) Mercader. Fou el primer de la família que s'instal·là a Barcelona, i féu venir als seus germans Pere i Joan. Foren banquers i deixaren diners a Pere el Cerimoniós, puix que el rei els concedí el castell de Calonge. Jaume esdevingué un dels mercaders barcelonins més rics i més influents i fou, amb la seva muller Joana Ferrer, procedent d'una família de donzells, el cap d'una llarga branca que ascendí ràpidament d'estament social. Deixà tres fills: Guillem, Lluís i Francesc. 9 CATALUNYA - BIOGRAFIA Setantí, Jaume (Barcelona, s XV - d 1463) Polític municipal. Fill de Pere Setantí. Sobresortí en el camp de batalla. Juntament amb els seus cosins Guillem, Lluís i Francesc Setantí, i llurs parents Ros, Llull, Sapila, integraren el partit de la diputació durant la guerra contra Joan II, dins la Biga. 10 CATALUNYA - BIOGRAFIA Setantí, Joan (Itàlia, s XV - Barcelona, s XV) Germà bastard de Jaume i de Pere Setantí. Foren banquers i deixaren diners a Pere el Cerimoniós, puix que el rei els hi concedí el castell de Calonge. 11 CATALUNYA - BIOGRAFIA
12 CATALUNYA - BIOGRAFIA Setantí, Pere (Itàlia, s XV - Barcelona, s XV) Germà de Jaume i de Joan Setantí. Foren banquers i deixaren diners a Pere el Cerimoniós. Es casà amb una noia de Perpinyà i es dedicà al comerç marítim, com altres posteriors membres de la família. Fou el pare de Jaume Setantí (m d 1463). 13 CATALUNYA - BIOGRAFIA Setantí i Alzina, Joaquim (Barcelona, s XVI – 1617) Escriptor. Ciutadà honrat de Barcelona, cavaller de l'orde de Montesa i castlà de la Bella Guarda. Fill del ciutadà honrat Lluís Antoni Setantí i de Ferrera. Fou jutge d'un certamen poètic celebrat a Barcelona el 1601. El 1590 publicà Frutos de la historia (basat en Tucídides, Xenofont, Heròdot, Tàcit, etc), reeditat el 1610 i traduït a l'italià el 1617 per Francesco Prati. És autor també del recull d'aforismes -basats en la tradició clàssica- Centellas de varios conceptos, con los Avisos de amigo..., que aparegué el 1614, juntament amb els Aforismos sacados de la historia de Publio Cornelio Tácito de Benedicto Arias Montano. La part dels Avisos de amigo foren reeditats a Madrid el 1808 i el 1857; foren traduïts al català per E. Moliné i Brases (1909) i per J. Casas-Carbó (1900). 14 CATALUNYA - BIOGRAFIA Setantí i Colom, Marianna (Barcelona, s XVI – 1614) Dama. Amb ella s'extingí la branca primogènita de la família. 15 CATALUNYA - BIOGRAFIA
16 CATALUNYA - MUNICIPI
17 CATALUNYA - GEOGRAFIA Setcases (Llançà, Alt Empordà) Veïnat, a la costa, prop del Port de Llançà, a la desembocadura de la riera de la Valleta. 18 FRANJA PONENT / CATALUNYA - GEOGRAFIA Setcomelles, serra de (Alta Ribagorça / Pallars Jussà) Contrafort oriental de la serra de Sant Gervàs (turó de la Capcera, 1 696 m alt), de la qual és separat pel coll de la Pedraficada, termenal dels municipis del Pont de Suert, Tremp, Conca de Dalt i Senterada. 19 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA
20 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Setenes, les (Canals, Costera) Zona de regadiu, a l'antiga horta Major, a l'oest de la vila, regada per la sèquia de les Setenes, que pren l'aigua del riu dels Sants. 21 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Sethomes, pic de (Castell de Vernet, Conflent / Prats de Molló, Vallespir) Cim (2.661 m alt) del massís del Canigó, situat al sud de la pica del Canigó, a la línia de crestes que separa la vall de Cadí de la vall de la Persigola, entre el pla Guillem i el coll de Bocacerç, al sud-oest, i el pic de Tretzevents, al nord-est. 22 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Setla de Nunyes (Muro del Comtat, Comtat) Poble, al nord de la vila, a l'esquerra del riu d'Agres. De la seva església parroquial (Sant Joaquim) depenia el terme de Turballos. Antic lloc de moriscs, tenia 12 focs el 1609. 23 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Setla dels Llocs (els Poblets, Marina Alta) Poble (14 m alt) i capital de l'antic municipi de Setla i Mira-rosa. Situat al litoral mediterrani a les riba esquerra del Girona, aigua avall de Mira-rosa. Els tres pobles formaven una sola jurisdicció dins el marquesat de Dénia i eren anomenats els Llocs. Lloc de moriscs de la fillola d'Ondara, tenia 22 focs el 1609. 24 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Setla i Mira-rosa (els Poblets, Marina Alta) Antic municipi: 2,62 km2, amb la capital al poble de Setla dels Llocs, que el 1971 formà l'actual, amb l'annexió del terme de Miraflor. 25 CATALUNYA - ESPORT
104 CATALUNYA - PUBLICACIÓ Setmana Catalanista (Barcelona, 4/gen/1900 - feb/1900) Suplement en català del diari "La Opinión de Catalunya". Fou suspès al cinquè número perquè semblà massa catalanista a la propietat. Lluís Via, que s'encarregava de la direcció, juntament amb altres redactors, fundà llavors el setmanari "Joventut". 26 CATALUNYA - HISTÒRIA Setmana Tràgica, la (Catalunya, 26/jul/1909 - 1/ago/1909) Revolta popular. Nom amb que són coneguts els fets que tingueren lloc a Barcelona i altres comarques catalanes. Si bé la revolta començà per un motiu concret (la mobilització de reservistes), cal cercar els antecedents pròxims en els diferents moviments polítics que afavoriren la insurrecció, i encara més en la pròpia responsabilitat de l'estat, concretada en una administració preocupada pels interessos econòmics i socials de les classes més altes. Aquells moviments foren fonamentalment el lerrouxisme, l'anarquisme, el catalanisme i fins i tot el carlisme. L'espurna determinant de la revolta fou la publicació a la "Gaceta de Madrid" el dia 11/jul d'un decret pel qual eren cridats a files tots els soldats de la reserva activa. Aquest determini representava un darrer... Segueix... 27 ILLES BALEARS - PUBLICACIÓ Setmanari Constitucional Polític i Mercantil de Mallorca (Palma de Mallorca, 2/des/1820 - 8/jun/1822) Publicació en català. Dirigit i redactat en la seva major part per Joan Josep Amengual. Fou subtituït per "Es Prat i sa Bofera" (1822). 28 CATALUNYA - BIOGRAFIA
29 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Settier i Aguilar, Alexandre (València, 1858 - Almàssera, Horta, 1915) Metge i escriptor. Llicenciat (1880) i doctor (1881) en medicina, s'especialitzà, a París, en malalties gènito-urinàries. A Buenos Aires fundà la revista "Progreso Médico-Farmacéutico" (1890), que després continuà a Madrid, on residí gairebé sempre. Publica nombrosos estudis sobre la seva especialitat, la qual abandonà per dedicar-se a la investigació de temes financers i administratius. A "El Mercantil Valenciano" i "Las Provincias" sostingué campanyes anticentralistes, d'un regionalisme possibilista i tímid. Fou secretari general de propaganda de l'Exposició Regional Valenciana (1909). Publicà La descentralización administrativa y los conciertos económicos con el estado, La instrucción pública en España: una vergüenza nacional i altres opuscles, així com una guia de València. 30 CATALUNYA - GEOGRAFIA Setúria, coma de (Alt Urgell / Andorra) Alta vall del riu d'Aós (o riu de Setúria), que té la seva capçalera (vessants meridionals del cap de l'Ovella, el pic Negre i el pic alt de la Capa) dins la parròquia andorrana de la Maçana i que continua dins el municipi de les Valls del Valira, formant la vall d'Aós. El pic de Setúria (2 692 m alt.) és termenal dels termes de la Maçana i d'Alins (Pallars Sobirà). 31 CATALUNYA - GEOGRAFIA
32 CATALUNYA - CULTURA Setze Jutges, Els (Catalunya, 1961 - s XX) Grup de cantants. Format primerament per Miquel Porter i Moix, Remei Margarit i Josep Maria Espinàs, amb l'objectiu de promocionar la Nova Cançó i normalitzar l'ús de la llengua catalana en l'àmbit musical. S'hi afegiren progressivament Delfí Abella, Quico Pi de la Serra, Enric Barbat, Xavier Elies, Guillermina Motta, M. del Carme Girau, Martí Llauradó, Joan Ramon Bonet, M. Amèlia Pedrerol, Joan Manuel Serrat, M. del Mar Bonet, Rafael Subirachs i Lluís Llach. 33 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA Seu (Montanui, Alta Ribagorça) Caseria, dividit en els nuclis de Seu d'Amunt i Seu d'Avall, al nord del terme, a la capçalera del riu de Pedrós. 34 CATALUNYA - GEOGRAFIA Seu, forat de la (Cerc / Estamariu, Alt Urgell) Final del canal de la Quera (o estret de les Cabanotes), on el Segre s'obre a la ribera de la Seu, després de travessar l'estreta vall del Baridà, entre els dos termes. 39 CATALUNYA - EMPRESA
35 CATALUNYA - HISTÒRIA Seu d'Urgell, bisbat de la Veure> Urgell, bisbat d'. 36 CATALUNYA - MUNICIPI
37 CATALUNYA - BIOGRAFIA Seu d'Urgell, mestre de la (Catalunya, s XV) Pintor anònim. Nom donat per l'erudit nord-americà R.C. Post a l'autor de la pintura dels teixits que cobrien l'orgue de la Seu d'Urgell i d'un retaule per a Sant Domènec de Puigcerdà. 38 CATALUNYA - GEOGRAFIA Seu d'Urgell, regió de la (Catalunya) Regió del nord-oest del Principat (7.537,1 km2), corresponent als Pirineus Centrals catalans. Hom pot distingir-hi una zona pirinenca estricta, integrada per la Baixa Cerdanya, 40 CATALUNYA - MUNICIPI
41 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Seva, Antoni (Alacant, 1942 - ) Escriptor. Estudià filosofia i lletres i es llicencià en filologia clàssica a la Universitat de Barcelona. Col·laborador de la Fundació Bernat Metge i professor de llatí. El 1969 publicà l'interessant estudi Alacant: 30.000 pieds-noirs. 42 CATALUNYA - BIOGRAFIA Seva, Bertran de (Catalunya, s XIV) Jurisconsult. Autor d'uns comentaris a les Commemoracions de Pere Albert, esmentats i aprofitats per Joan de Socarrats. Li ha estat atribuït un comentari sobre la guerra dels reis de Catalunya-Aragó contra el de Mallorca. No sembla que fos ell sinó un Bernat de Seva el comentarista de 43 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Seva, Josep (Alacant, 1928 - ) Pintor. Ha destacat per les seves natures mortes. 44 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Seva, Pau (País Valencià, s XVI – València, 1605) Dramaturg. Mestre de gramàtica de la Universitat de València, escriví, amb finalitat pedagògica, seguint la línia del teatre humanístic universitari, dues comèdies, representades a la universitat el 1576 i el 1581. És autor d'algunes de les poesies afixades en els arcs de triomfs construïts com a benvinguda de la ciutat al rei Felip II el 1585 i que després foren publicades. 45 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Seva i Llinares, Antoni (Alacant, 16/mai/1942 - ) Escriptor i filòleg. Es llicencià en filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona el 1966. Fou col·laborador de diverses revistes. El 1968 publicà el llibre Alacant: 30.000 pieds noirs. L'any 1976 es doctorà en filologia clàssica amb un treball titulat Estudi sobre la traducció textual de Sèneca tràgic. Autor de diversos treballs sobre teoria de la traducció, treballà en la Fundació Bernat Metge en la confecció de traduccions de clàssics llatins i grecs al català i en l'elaboració d'un diccionari llatí-català. Realitzà diversos estudis sobre l'obra de Joan Fuster i Vicent Andrés Estellés. L'any 1982 publicà el recull d'assaigs Quadern d'ocis. 47 CATALUNYA - BIOGRAFIA Sever (sant) (Catalunya, s VI - v 633/36) Bisbe de Barcelona (d 615 - a 636). Hi ha poques dades conegudes de la seva vida. És probable que sigui Sever el personatge anònim que Sisebut imposà com a bisbe de Barcelona. Se sap, que, per vell o per malalt, no pogué assistir al quart concili de Toledo (633), al qual envià com a delegat el prevere Joan. La llegenda el convertí sense fonament en un màrtir de les persecucions de Dioclecià (s. IV) o d'Euric (s. V), i Sever hauria mort amb el crani foradat per un clau de ferro. Aquesta llegenda situa els fets al Castrum Octavianum, i fou a Sant Cugat del Vallès on es 46 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Sever de Menorca (Illes Balears, s V) Bisbe de Menorca. Residia a la ciutat de Iammona (Ciutadella). És famós per la carta que el 417 dirigí als bisbes i els fidels de la cristiandat explicant la conversió dels jueus de Magona (Maó). Narra que, amb motiu d’haver portat Pau Orosi les relíquies de sant Esteve, hi hagué una sèrie de discussions i controvèrsies a Maó, que acabaren amb la conversió dels jueus. En la carta, titulada Epistola de Judeis (l’autor literari de la qual fou, probablement, Consenci), hi ha una explicació de la jerarquia, la litúrgia, el catecumenat i la situació jurídica dels jueus i la vida dels fidels, que és el millor document de l’estat de l’Església en aquells temps difícils. Tingué molta ressonància, i al nord d’Àfrica era llegida als fidels en les funcions sagrades. 48 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Séverac, Déodat de (Sant Feliu de Lauragués, Llenguadoc, 1872 - Ceret, Vallespir, 1921) Compositor. Estudià a Tolosa de Llenguadoc i a París. D'ençà del 1909 residí a Ceret, on fou, juntament amb l'escultor Manolo Hugué, un dels principals impulsors de l'escola de Ceret. Compongué Le chant de la terre (1900), Cerdanya (1911), ambdues per a piano, i Minyoneta, per a violí i piano (1912). En el camp simfònic destaquen els seus poemes Nymphes au crespuscule (1901) i Triptique (1909). És autor de la tragèdia lírica Héliogabale (1910). 49 CATALUNYA - BIOGRAFIA Sevilla, Magí (Santa Coloma de Queralt, Conca de Barberà, 1593 - París, França, 1657) Historiador i doctor en teologia. Beneficiat de la parròquia de Santa Coloma. El 1642 fou enviat a París com a tutor dels fills del governador de Catalunya Josep de Margarit i de Biure i hi restà fins a la mort. Fou abat electe de Banyoles. Des del 1647 actuà com a agent de la Generalitat i del Consell de Cent de Barcelona. Escriví una crònica de 50 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Sevilla, Tomàs (País Valencià, s XVIII) Teixidor. Era mestre de l'Art Major de la Seda de València. El 1788 publicà Disertación sobre hilar la seda con perfección, con mayor ventaja que la que se ha observado hasta el presente. 51 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Sevilla i Albert, Salvador (Monòver, Vinalopó Mitjà, 1902 – Sabadell, Vallès Occidental, 1981) Pastor episcopalià. Com a laic col·laborà en diverses tasques a la parròquia de València. Fou ordenat de diaca i prevere (1951) i exercí el seu ministeri a l'Església del Crist, de Sabadell (1953-68). Presidí durant uns quants anys l'Església Espanyola Reformada Episcopal, d'obediència anglicana. 52 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Sevilla Andrés, Diego (València, 1911 - 1982) Advocat i polític. Fou catedràtic i director del departament de dret polític a la facultat de dret de València. Afiliat a la Dreta Regional Valenciana durant la Segona República, ha ocupat després diversos càrrecs dins FET y de las JONS i ha estat vice-president de la diputació de València, procurador a les corts i conseller nacional del Movimiento. Entre les seves obres cal destacar Tratado de derecho constitucional (legislación extranjera) (1950), Esquema de historia constitucional de España (1948), Antonio Maura, la revolución desde arriba (1954), Canalejas (1956), Del 19 de marzo al 14 de abril (1959), Historia política de la España roja (1954), De la república al comunismo (1959), El Portugal de Oliveira Salazar (1957) i La revolución de 1854 (1960). 53 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Sevillano i Colom, Francesc (Orpesa, Plana Alta, 5/set/1909 – Barcelona, 17/feb/1976) Historiador. Membre del Cos d'Arxius, Biblioteques i Museus, treballà a l'Arxiu de la Corona d'Aragó de Barcelona (1944-56), al CSIC durant aquest mateix perìode, i a la UNESCO (1956-64). Des del 1966 fou director de l'Arxiu Històric de Mallorca. D'entre la seva nombrosa producció destaquen els treballs Valencia urbana en los 54 CATALUNYA - BIOGRAFIA Shum Pseudònim del dibuixant Alfons Vila i Franquesa. 55 CATALUNYA - GEOGRAFIA Siall (Isona i Conca de Dellà, Pallars Jussà) Llogaret, al sector oriental del terme, damunt el poble de Llordà. 56 CATALUNYA - BIOGRAFIA Siarb, Guillem de (Catalunya, s XI) Vescomte de Siarb, a la primeria del s XI. Aquest vescomtat era situat al Pallars Sobirà. Es casà amb Ermengarda, una germana del comte Guillem II de Pallars Jussà. Aquest cedí a Ermengarda, el 1014 o 1015, el lloc de Vilamur, al terme actual de Soriguera. Aquest lloc havia de tenir un pes decisiu en el llinatge dels vescomtes, que acabaria per prendre'n el nom un segle després, al temps d'Arnau de Siarb o de Vilamur. 57 CATALUNYA - HISTÒRIA Siarb, vescomtat de (Catalunya) Denominació efímera del vescomtat de Pallars al s XII. Pere I de Pallars (vescomte de Pallars) apareix com a vescomte de Siarb en el document d'una donació. El seu fill i hereu Pere Arnau I prengué el nom de vescomte de Vilamur, nom definitiu del llinatge. 106 CATALUNYA - PUBLICACIÓ SIAS (Barcelona, 1937 - 1938) Publicació mensual en català. Editada per la Conselleria de Sanitat i Assistència Social de la Generalitat de Catalunya. Dirigida tècnicament pel doctor Fèlix Martí i Ibáñez, amb la col·laboració del dibuixant Sim i del periodista Josep M. Francès, publicà interessants articles de la seva especialitat. 58 CATALUNYA - BIOGRAFIA
59 CATALUNYA - BIOGRAFIA Sibil·la I de Pallars (Catalunya, v 1282 – 1330) Comtessa de Pallars Sobirà (1295-1327). Filla d'Arnau Roger I de Pallars (m 1288) i d'Irene Làscaris, romangué sota la protecció d'Alfons II de Catalunya-Aragó, mentre que el seu comtat era regit per Ramon Roger I. Mort aquest (1294), Sibil·la aconseguí que Jaume II li reconegués els seus drets sobre el comtat pallarès. Ben aviat la novella comtessa s'hagué d'enfrontar amb la invasió d'Arnau d'Espanha, de la casa de Comenge, que també reivindicava els drets al mateix comtat. A favor de Sibil·la intervingueren els nobles pallaresos Roger d'Erill, Guillem de Castellfollit i Ricard de Mur, com també fou decisiva la col·laboració de les forces reials de Jaume II. El 1297 se signà una treva, que Arnau no complí. Durant aquest temps Sibil·la havia contret matrimoni amb Hug de Mataplana, fill de... Segueix... 60 CATALUNYA - BIOGRAFIA Sibil·la de Cerdanya (Catalunya, s XI - v 1141) Vescomtessa de Cerdanya (v1134-v1141). Era filla de Ramon, darrer vescomte de Cerdanya. Es casà amb Pere Ramon de Castellbó, vescomte d'Urgell. Per haver-se extingit el comtat de Cerdanya, incorporat al de Barcelona, se n'extingí també el vescomtat. Aquest en donà una part, els castells de Sant Martí, Queralt i Miralles, a Pere Ramon, el marit de Sibil·la, el 1126, encara que la resta del vescomtat cerdà passaria a la família d'Urtx. Pere Ramon es titulà aleshores vescomte de Castellbó i no d'Urgell, pel nom de les possessions que ja tenia. Fill de Sibil·la i de Pere Ramon fou Ramon II de Castellbó. 61 CATALUNYA - BIOGRAFIA
62 CATALUNYA - BIOGRAFIA Sibil·la de Montcada (Catalunya, v 1250 - a 1299) Comtessa d'Urgell. Filla del senescal Pere (I) de Montcada i d'Aragó i de Sibil·la d'Abarca. Fou la primera muller del comte Ermengol X d'Urgell, amb qui no tingué fills. 63 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA Sibil·la de Solmella (Itàlia, s XIV) Amant de Frederic III de Sicília. Abans del matrimoni d'aquest amb Elionor d'Anjou, li donà una filla. El rei emparaulà el casament de la filla amb Rogeró de Lloria, fill de l'almirall, però la mort del nuvi frustrà el projecte. 64 CATALUNYA - BIOGRAFIA Sibil·la d'Empúries (Catalunya, s XIII) Filla de Ponç Hug IV d'Empúries. Es casà amb el vescomte Ramon Folc V de Cardona, després que aquest restà vidu d'Esclaramonda de Foix. Fills seus foren. Ramon Folc VI, vescomte de Cardona, Bernat Amat, senyor de Rupit i cap i branca dels Cardona de Torà, Ramon, que anà a Sicília el 1282 i hi arrelà amb una altra branca familiar, Hug, ardiaca de Barcelona, i Sibil·la, casada amb Àlvar d'Àger. El 1281, amb el seu fill Hug, fou garantidora del seu fill el vescomtat perquè aquest obtingués el perdó reial després d'un llarg període de rebel·lió. 65 CATALUNYA - BIOGRAFIA
66 CATALUNYA - BIOGRAFIA Sibiuda, Sebastià (Catalunya ?, s XVIII) Escriptor. Caputxí, probablement secularitzat, féu el 1770 una interessant traducció al català de Zaïra, de Voltaire, molt acurada i d’una considerable qualitat literària, encara que en ocasions es vegi en la necessitat de recórrer al francès i castellà. Aquesta traducció, probablement relacionada amb el nucli teatral de Tuïr, ha estat considerada l’inici de l’escola de teatre neoclàssic a la Catalunya del nord de l’Albera. 67 PAÍS VALENCIÀ - EMPRESA Sicània (València, 1954 - ) Editorial. Creada per Nicolau Primitiu Gómez i Serrano. Publicà 52 volums en català, en diverses col·leccions; obres de Carles Salvador, Beatriu Civera, Antoni Igual, F. Almela i Vives, V. Sorribes, Lluís Guarner, Xavier Casp, Frederic Moscardó, F. Ferrer i Pastor, etc. Cal destacar la seva ambició per arribar a un públic popular (amb la sèrie de 16 quaderns Nostres Faulelles, 1961-66) i d’abastar molts gèneres (llibre religiós, vocabularis, novel·la, poesia, història), bé que amb criteris desiguals. 68 PAÍS VALENCIÀ - PUBLICACIÓ
69 CATALUNYA - HISTÒRIA Sicart, comtat de (Catalunya) Títol concedit el 1875, pel papa Pius IX, a Isidre Sicart i de Torrents (mort a Barcelona el 1929), propietari del castell de Vila-seca de Solcina (Tarragonès), que comprà el 1899 a Antoni de Kies i Muñoz, i nebot de la primera marquesa de Vilanova i la Geltrú. Continua en la mateixa família. 70 CATALUNYA - BIOGRAFIA Sicart, Ramon (Catalunya, s XIII) Diplomàtic. Serví Jaume I el Conqueridor. En 1263 fou ambaixador seu a Alexandria. 71 CATALUNYA - BIOGRAFIA Sicart, Ramon (Catalunya, s XIV) Escrivà i secretari reial de Pere III el Cerimoniós. Actuà especialment als actes per desposseir Jaume III de Mallorca; expedició reial a l'illa (1343), a la qual exercí funcions d'enllaç amb els prohoms mallorquins, i campanyes del Rosselló (1343-44). Llegí a l'església de Sant Joan de Perpinyà l'acta d'anexió del reialme de Mallorca. Serví d'enllaç entre el monarca i el ja desposseït Jaume quan aquest era a Sant Vicent. En 1345 fou secretari de l'ambaixada tramesa a la cort papal d'Avinyó. 72 CATALUNYA - BIOGRAFIA Sicart i Güell, Pau (Sant Jaume dels Domenys, Baix Penedès, 1901 - l'Arboç, Baix Penedès, 1990) Compositor. Fundà la Cobla Melodia. Autor de més de trenta sardanes, entre les quals és destaquen La Giralda de l'Arboç, L'avi Andreu, Badalota, Càndida-Rosa, Fontsana, etc. Vinculat a l'Arboç, hi ha dirigit corals i l'Esbart Sant Julià i hi exercí l'ensenyament. 108 CATALUNYA - BIOGRAFIA
73 CATALUNYA-ARAGÓ - HISTÒRIA Sicília, campanya de (Sicília, Itàlia, 1282 – 1285) Gran expedició empresa per Pere II de Catalunya-Aragó. L’esclat de la revolta siciliana contra el domini angeví, coneguda per les Vespres Sicilianes, el 30/mar/1282, donà ocasió d’intervenir a Pere II. Cridat pels sicilians, que li oferiren la corona, Pere el Gran passà a Sicília a la darreria d’agost i obligà Carles I a evacuar l’illa. Roger de Lloria aconseguí després sobre els estols angevins algunes victòries navals, en una de les quals caigué presoner l’hereu de Carles I, Carles, príncep de Salern (1284). Però la partida del rei Pere per acudir al desafiament de Bordeus, que havia concertat amb el seu rival Carles I (1283), interrompé la conquesta del territori peninsular del regne, que, amb Nàpols per capital, restà des de llavors separat de l’illa durant alguns segles. Al Principat el rei Pere hagué de fer cara a la Croada contra Catalunya, que el papa, després d’excomunicar-lo per la seva intervenció a Sicília, llançà contra els seus regnes, dels quals l’havia desposseït; no pogué, doncs, tornar a l’illa, i poc després morí (1285). 105 CATALUNYA-ARAGÓ - HISTÒRIA Sicília, influència catalana a (Sicília, Itàlia, 1285 - 1714) Període en que l'illa estigué sota el domini de la corona catalano-aragonesa. Després de la campanya de Sicília (1285-85), Pere el Gran va nomenat governadora de l'illa la seva esposa Constança i com a successor el seu segon fill, Jaume I de Sicília. Aquest, d'acord amb el seu germà Alfons III, va dur a terme una política comercial i colonitzadora ambiciosa que es va concretar en el vassallatge de Tunis i les estretes relacions amb Granada i Egipte. La coronació pel papa de Carles el Coix, successor de Carles d'Anjou, com a rei de Sicília (1289), va fer inevitable la lluita oberta entre 74 CATALUNYA - MUNICIPI
75 CATALUNYA - HISTÒRIA Sidillà (Foixà, Baix Empordà) Antic poble, dins el terme de Sant Llorenç de les Arenes, prop del Ter (hon hi havia el molí de Sidillà o de Roca). L'església era dedicada a sant Romà. 76 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Sidro i Vilarroig, Felip (Castelló de la Plana, 1748 - Rocafort de Campolivar, Horta, 1816) Eclesiàstic i escriptor. Augustinià, adoptà el nom de Joan Facund. Doctor en teologia (1771), n'obtingué la càtedra (1775) de la Universitat de València. Fou provincial de la corona d'Aragó del seu orde. Bibliòfil distingit, formà al convent de València una important biblioteca pública (fou destruïda l'any 1812). Acadèmic de Sant Carles (1804), censor de la Societat Econòmica d'Amics del País i predicador i cronista de València, publicà, entre altres obres: Institutiones theologicae ad Hispaniarum adolescentium usum, In funere Francisci Perezii Bayerii (1797), El fraile en las cortes, que desvetllà una polèmica, i Elementa philosophiae. 77 CATALUNYA - BIOGRAFIA
78 CATALUNYA / CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Siern, coll de (Ripollès / Vallespir) Coll del massís de Costabona, a l'est del cim, que separa les altes valls del Tec i del Ritort. 80 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Sierra de Salinas, colònia de La (Villena, Alt Vinalopó) Caseria, 21 km al sud-oest de la ciutat, prop del límit amb el terme de les Salines d'Elda. 81 CATALUNYA - BIOGRAFIA
82 CATALUNYA - BIOGRAFIA
83 CATALUNYA - GEOGRAFIA Siés (Monells, Baix Empordà) Veïnat, al nord-oest del poble. 84 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Siete Aguas (Foia de Bunyol) Nom castellà del municipi de Setaigües. 85 CATALUNYA-ARAGÓ - HISTÒRIA Siete Fuentes, marquesat de (Sardenya, Itàlia) Títol concedit el 1632 a Josep Satrilles i de Castellví, sobre el lloc de San Leonardo de Siete Fuentes, prop de Santa Lussurgia. Passà als Aimeric, comtes de Villamar. 86 CATALUNYA - BIOGRAFIA
87 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Sifre, Isabel (Palma de Mallorca, 1467 – 1542) Fundadora del Col·legi de la Criança (1518) de Palma, juntament amb el canonge lul·lista Gregori Genovard, amb la finalitat d'acollir donzelles indígents i al qual dedicà tota la seva vida. Li fou iniciat el procés de beatificació. 88 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Sifre, Pere (Rosselló ?, s XV – s XVI) Mestre d'obres. Nomenat per Ferran II mestre d'obres del rei (1494). Dirigí els treballs del castell de Cotlliure (1504), construí el pont llevadís del castell d'Elna i la fortalesa de Bugia (Algèria). 89 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Signes i Molines, Miquel (Tàrbena, Marina Baixa, 15/mai/1915 - Alacant, 14/nov/1994) Escriptor. Mestre, ha obtingut diversos premis literaris i és autor de les obres Luz y niebla (1950), Chapí, Azorín, Miró (1953), Rosana Beltrán (1956), Pantano (1966), entre altres. Col·laborà a diversos diaris i revistes valencians. 107 CATALUNYA - PUBLICACIÓ Sigronet (Barcelona, 1924 - 1928) Setmanari infantil en català. Editat per Emili Graells i Castells, que n'era el director. Publicà 194 números. Entre els col·laboradors hi havia Aureli Capmany. 90 CATALUNYA - BIOGRAFIA
91 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Sigüenza, Manuel (València, 1870 - s XX) Pintor. Deixeble de Josep Aixa. Conreà de preferència el paisatge. Fou acadèmic i secretari de l'Acadèmia de Sant Carles. Es dedicà molt a funcions docents a diversos centres i també en una acadèmia particular molt concorreguda. 92 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Sigüenza i Ortiz, Marià (València, s XIX – 1860) Pintor i gravador. El Museu de València guarda la còpia que féu del famós quadre de Mengs La Verge i l'Infant. Més personal és la seva obra de gravador de coure. 93 ANDORRA - GEOGRAFIA Siguer, port de (Ordino, Andorra) Depressió (2.378 m alt) de la línia de crestes de la zona axial pirinenca, al límit amb el País de Foix. Situat entre el pic Vell del port de Siguer (2.680 m; a ponent s'alça el pic de Siguer de Rialb o de Fontblanca, 2.903 m alt) i el pic de Banyells (2.702 m), a la capçalera de la coma de Rialb. Igual com el port de Banyells, comunica Andorra la Vella amb el poble occità de Siguer. 94 CATALUNYA - BIOGRAFIA
95 CATALUNYA - BIOGRAFIA Sijé, Ramon Veure> Marín i Gutiérrez, Josep. 96 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Siles i Ruiz, Jaume (València, 16/abr/1951 - ) Poeta en castellà. Especialitzat en filologia llatina, residí a Viena, on fou el director de l'Instituto Español de Cultura i l'agregat cultural de l'ambaixada espanyola. La seva lírica té una inclinació cap a la poesia pura i considera el llenguatge com l'element fonamental, instrument i finalitat alhora, de la seva obra. Ha publicat Génesi de la luz (1969), Canon (1973), Música de agua (1983), Trans-textos (1986) i Columnae (1987), entre d'altres. 97 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Silim (Xixona, Alacantí) Districte, al sud del terme, vora Montnegre. 98 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI
99 CATALUNYA - MUNICIPI
100 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Silva-Meneses y de Rabatta, Juan de (Castella, s XVIII – Menorca, 1792) Militar. En 1782-83 fou capità general de Mallorca. Participà en l'expedició del duc de Crillon a Menorca (1782) i fou governador de l'illa del 1783 al 1792. Respectà el català com a llengua oficial, l'antiga administració de l'illa i el sistema judicial creat pels britànics. 101 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Silvestre, Dionís (Illes Balears, s XVI) Escriptor. És autor de poesies en català. En elles es mostra obertament partidari de la revolució dels agermanats de Mallorca contra els abusos dels nobles. 102 EUROPA - BIOGRAFIA
103 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Silvestre i Montesinos, Manuel (Llíria, Camp de Túria, 31/ago/1909 - València, 17/jul/2014) Escultor. Conegut amb el pseudònim de Silvestre d'Edeta. Format a l'Escola de Mestres Fusters de València i a la de Sant Carles, on fou auxiliar d'escultura des del 1954, i catedràtic de talla escultòrica des del 1961. Ha obtingut diversos premis a Madrid (Salón de Otoño), Sevilla, Palma, València (premi Senyera) i Granada, entre d'altres.
|
|
© 2006-2016 / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons
|
Setaigües
Seu d'Urgell, aeroport de la
Seu d'Urgell, la
Seva
Sidamon
Sierra i Ràfols, Eugeni
Silla
Sils