A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Inici ] Entrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ Bloc ]              Contactar amb Dadescat

Anar a:    Set ]    [ Setc ]    [ Seu ]    [ Sevi ]    [ Sic ]    [ Siet ]

Encant és alló que tenen alguns fins que comencen a creure-s'ho. (Simone de Beauvoir)

1 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Set, riu de  (Catalunya Riu, afluent esquerrà del Segre, situat a la Depressió Central. Neix al vessant septentrional de la serra de Llena i corre en direcció sud-est - nord-oest, fins endinsar-se al Segrià, on s'eixampla i forma una vall oberta. La seva longitud és de 45 km, i abasta una conca de 290 km2.

2 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Seta, vall de  (Comtat Vall de la comarca, formada pels vessants meridionals de la serra d'Almudaina i els septentrionals de la Serrella; constitueix la conca alta del riu de Seta, tributari del d'Alcoi. Comprèn 6 municipis (Balones, Benimassot, Fageca, Famorca, Quatretondeta i Tollos). L'economia és agrícola, ambInici página conreus de secà, sobretot cereals, seguits de l'olivera i de l'ametller. També és anomenada vall de Gorga.

3 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI

Situació de la comarca de la Foia de BunyolSetaigües  (Foia de Bunyol Municipi: 110,6 km2, 697 m alt, 1.282 hab (2015), (cast: Siete Aguas). Situat a la zona de parla castellana del País Valencià, al nord-oest de Bunyol, a l'est de les serres del Tejo i les Cabrelles, al límit amb els Serrans i la Plana d'Utiel. El terme és accidentat (serra de Malacara) i sols es conrea un 10% del territori, majoritàriament de secà (la vinya n'es el principal conreu, seguit de l'olivera i l'ametller); al regadiu hi ha horta. Cooperativa vinícola. La ramaderia és gairebé inexistent. L'abundància de fonts l'han convertit en un lloc d'estiueig, amb diverses urbanitzacions. La vila centra la foia de Setaigües, voltada d'elevacions d'uns 1.000 m; l'església parroquial és dedicada a sant Joan Baptista. Del balneari de Setaigües només resta un mur, però subsisteix la font que dóna nom al poble. El municipi comprèn, a més, la caseria d'El Reatillo i el lloc de Verbum Dei, prop de Ventaquemada. Àrea comercial de Requena. Ajuntament (en castellà)

4 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Setantí  (Lucca, Itàlia, s XIV - Barcelona, s XV)  Família de mercaders. Establerts a Barcelona, on catalanitzaren llur cognom primitiu, possiblement Accettanti. El primer que s'hi establí sembla que fou Jaume Setantí.

5 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Setantí, Francesc  (Barcelona, 1420 - a 1483)  Comerciant. Fill de Jaume i germà de Guillem. Juntament amb el seu altre germà, Lluís, foren els iniciadors de la segona branca d'aquesta família, la qual intervingué en la política municipal i es distingiren per un cert acaparament dels càrrecs de conseller, obrer i cònsol de llotja, sobretot des del 1460.

6 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaSetantí, Francesc  (Barcelona, s XVI)  Cavaller. Destacà a la defensa del Rosselló contra els francesos, el 1543.

7 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Setantí, Guillem  (Barcelona, v 1410 – 1490)  Mercader. Fill gran i hereu de Jaume Setantí i germà de Lluís i Francesc. Fou l'hereu de la casa paterna del Born. Formà la branca primogènita. Fou tresorer dels reis elegits per la generalitat.

8 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Setantí, Jaume  (Lucca, Itàlia, s XIV – Barcelona, 1450)  Mercader. Fou el primer de la família que s'instal·là a Barcelona, i féu venir als seus germans Pere i Joan. Foren banquers i deixaren diners a Pere el Cerimoniós, puix que el rei els concedí el castell de Calonge. Jaume esdevingué un dels mercaders barcelonins més rics i més influents i fou, amb la seva muller Joana Ferrer, procedent d'una família de donzells, el cap d'una llarga branca que ascendí ràpidament d'estament social. Deixà tres fills: Guillem, Lluís i Francesc.

9 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Setantí, Jaume  (Barcelona, s XV - d 1463)  Polític municipal. Fill de Pere Setantí. Sobresortí en el camp de batalla. Juntament amb els seus cosins Guillem, Lluís i Francesc Setantí, i llurs parents Ros, Llull, Sapila, integraren el partit de la diputació durant la guerra contra Joan II, dins la Biga.

10 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Setantí, Joan  (Itàlia, s XV - Barcelona, s XV)  Germà bastard de Jaume i de Pere Setantí. Foren banquers i deixaren diners a Pere el Cerimoniós, puix que el rei els hi concedí el castell de Calonge.

11 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaSetantí, Lluís  (Barcelona, 1417 - v 1488)  Mercader. Fill de Jaume i germà de Guillem. Juntament amb el seu altre germà, Francesc, foren els iniciadors de la segona branca d'aquesta família, la qual intervingué en la política municipal i es distingiren per un cert acaparament dels càrrecs de conseller, obrer, cònsol de llotja, sobretot des del 1460.

12 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Setantí, Pere  (Itàlia, s XV - Barcelona, s XV)  Germà de Jaume i de Joan Setantí. Foren banquers i deixaren diners a Pere el Cerimoniós. Es casà amb una noia de Perpinyà i es dedicà al comerç marítim, com altres posteriors membres de la família. Fou el pare de Jaume Setantí (m d 1463).

13 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Setantí i Alzina, Joaquim  (Barcelona, s XVI – 1617)  Escriptor. Ciutadà honrat de Barcelona, cavaller de l'orde de Montesa i castlà de la Bella Guarda. Fill del ciutadà honrat Lluís Antoni Setantí i de Ferrera. Fou jutge d'un certamen poètic celebrat a Barcelona el 1601. El 1590 publicà Frutos de la historia (basat en Tucídides, Xenofont, Heròdot, Tàcit, etc), reeditat el 1610 i traduït a l'italià el 1617 per Francesco Prati. És autor també del recull d'aforismes -basats en la tradició clàssica- Centellas de varios conceptos, con los Avisos de amigo..., que aparegué el 1614, juntament amb els Aforismos sacados de la historia de Publio Cornelio Tácito de Benedicto Arias Montano. La part dels Avisos de amigo foren reeditats a Madrid el 1808 i el 1857; foren traduïts al català per E. Moliné i Brases (1909) i per J. Casas-Carbó (1900).

14 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Setantí i Colom, Marianna  (Barcelona, s XVI – 1614)  Dama. Amb ella s'extingí la branca primogènita de la família.

15 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaSetantí i Desbosc, Joan Antoni  (Barcelona, s XVI – en mar, al Canal de la Mànega, 1588)  Militar. Morí en el fracàs de l'Armada Invencible en el vaixell d'Hug de Montcada.

16 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca del RipollèsSetcases  (Ripollès Municipi: 49,11 km2, 1.265 m alt, 180 hab (2015). Situat a l'extrem septentrional de la vall de Camprodon, comprèn el sector de capçalera del Ter, riu que neix dins el terme, a Ull de Ter, que dóna nom al circ d'Ulldeter, al sector nord de la comarca, al límit amb el Conflent i el Vallespir. El municipi és molt accidentat (dins el seu terme s'hi troben diversos cims del Pirineu, com ara el pic de Bastiments, el pic de la Dona, la roca Colom i el Costabona; és comunica amb les comarques veïnes per diversos ports, entre els quals la portella de Mentet i el coll de Pal, i és en gran part cobert de boscs de roures, faigs i pins, i pastures. Agricultura de secà (patates i farratges). Ramaderia (bestiar boví i de llana). Hi hagué una important farga a la Llosa. Ha esdevingut un nucli turístic d'importància, gràcies sobretot a l'estació d'esports d'hivern de Vallter 2000, oberta el 1975; hi ha els refugis de muntanya d'Ulldeter i de Costabona. El poble és a la dreta del Ter, a la seva confluència amb el torrent de Vall-llobre; església parroquial de Sant Miquel, del s XII, refeta totalment al s XV i de nou el 1729, conserva un notable altar barroc del 1754. El lloc és esmentat ja el 965. Àrea comercial d'Olot. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades

17 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Setcases  (Llançà, Alt Empordà)  Veïnat, a la costa, prop del Port de Llançà, a la desembocadura de la riera de la Valleta.

18 FRANJA PONENT / CATALUNYA - GEOGRAFIA

Setcomelles, serra de  (Alta Ribagorça / Pallars Jussà Contrafort oriental de la serra de Sant Gervàs (turó de la Capcera, 1 696 m alt), de la qual és separat pel coll de la Pedraficada, termenal dels municipis del Pont de Suert, Tremp, Conca de Dalt i Senterada.

19 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Inici páginaSetena, la  (Sant Mateu del Maestrat, Baix Maestrat)  Comunitat ramadera, formada per la vila de Sant Mateu i els pobles de l'entorn, subjecta al dret consuetudinari pastoral del lligallo. Aquests pobles tenen en comunitat les herbes i els pasturatges de la mola del Turmell.

20 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Setenes, les  (Canals, Costera)  Zona de regadiu, a l'antiga horta Major, a l'oest de la vila, regada per la sèquia de les Setenes, que pren l'aigua del riu dels Sants.

21 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Sethomes, pic de  (Castell de Vernet, Conflent / Prats de Molló, Vallespir Cim (2.661 m alt) del massís del Canigó, situat al sud de la pica del Canigó, a la línia de crestes que separa la vall de Cadí de la vall de la Persigola, entre el pla Guillem i el coll de Bocacerç, al sud-oest, i el pic de Tretzevents, al nord-est.

22 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Setla de Nunyes  (Muro del Comtat, Comtat Poble, al nord de la vila, a l'esquerra del riu d'Agres. De la seva església parroquial (Sant Joaquim) depenia el terme de Turballos. Antic lloc de moriscs, tenia 12 focs el 1609.

23 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Setla dels Llocs  (els Poblets, Marina Alta)  Poble (14 m alt) i capital de l'antic municipi de Setla i Mira-rosa. Situat al litoral mediterrani a les riba esquerra del Girona, aigua avall de Mira-rosa. Els tres pobles formaven una sola jurisdicció dins el marquesat de Dénia i eren anomenats els Llocs. Lloc de moriscs de la fillola d'Ondara, tenia 22 focs el 1609.

24 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Setla i Mira-rosa  (els Poblets, Marina Alta Antic municipi: 2,62 km2, amb la capital al poble de Setla dels Llocs, que el 1971 formà l'actual, amb l'annexió del terme de Miraflor.

25 CATALUNYA - ESPORT

Inici páginaSetmana Catalana de Ciclisme  (Catalunya, 1963 - )  Cursa ciclista per etapes. Hi participen ciclistes de categoria mundial, com fou el cas del belga Eddy Merckx, que aconseguí la victòria els anys 1975 i 1976. Dins del palmarès per estats domina Espanya amb 16 victòries, Bèlgica amb 4, Itàlia amb 3, Irlanda i Suïssa amb 2 i França, Noruega, Holanda, Suècia, Àustria i Alemanya amb una.

104 CATALUNYA - PUBLICACIÓ

Setmana Catalanista  (Barcelona, 4/gen/1900 - feb/1900)  Suplement en català del diari "La Opinión de Catalunya". Fou suspès al cinquè número perquè semblà massa catalanista a la propietat. Lluís Via, que s'encarregava de la direcció, juntament amb altres redactors, fundà llavors el setmanari "Joventut".

26 CATALUNYA - HISTÒRIA

Setmana Tràgica, la  (Catalunya, 26/jul/1909 - 1/ago/1909)  Revolta popular. Nom amb que són coneguts els fets que tingueren lloc a Barcelona i altres comarques catalanes. Si bé la revolta començà per un motiu concret (la mobilització de reservistes), cal cercar els antecedents pròxims en els diferents moviments polítics que afavoriren la insurrecció, i encara més en la pròpia responsabilitat de l'estat, concretada en una administració preocupada pels interessos econòmics i socials de les classes més altes. Aquells moviments foren fonamentalment el lerrouxisme, l'anarquisme, el catalanisme i fins i tot el carlisme. L'espurna determinant de la revolta fou la publicació a la "Gaceta de Madrid" el dia 11/jul d'un decret pel qual eren cridats a files tots els soldats de la reserva activa. Aquest determini representava un darrer...  Segueix... 

27 ILLES BALEARS - PUBLICACIÓ

Setmanari Constitucional Polític i Mercantil de Mallorca  (Palma de Mallorca, 2/des/1820 - 8/jun/1822)  Publicació en català. Dirigit i redactat en la seva major part per Joan Josep Amengual. Fou subtituït per "Es Prat i sa Bofera" (1822).

28 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaSetó i Casanova, Xavier  (Lleida, 1926 – Madrid, 1969)  Realitzador cinematogràfic. El 1952 realitzà el seu primer llarg metratge, Mercado prohibido, i es traslladà l'any següent a Madrid, on realitzà, entre altres: El puente del diablo (1955), Saeta rubia (1956), Pan, amor y... Andalucía (1958), El valle de las espadas (1963) i Long-play (1968).

29 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Settier i Aguilar, Alexandre  (València, 1858 - Almàssera, Horta, 1915)  Metge i escriptor. Llicenciat (1880) i doctor (1881) en medicina, s'especialitzà, a París, en malalties gènito-urinàries. A Buenos Aires fundà la revista "Progreso Médico-Farmacéutico" (1890), que després continuà a Madrid, on residí gairebé sempre. Publica nombrosos estudis sobre la seva especialitat, la qual abandonà per dedicar-se a la investigació de temes financers i administratius. A "El Mercantil Valenciano" i "Las Provincias" sostingué campanyes anticentralistes, d'un regionalisme possibilista i tímid. Fou secretari general de propaganda de l'Exposició Regional Valenciana (1909). Publicà La descentralización administrativa y los conciertos económicos con el estado, La instrucción pública en España: una vergüenza nacional i altres opuscles, així com una guia de València.

30 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Setúria, coma de  (Alt Urgell / Andorra Alta vall del riu d'Aós (o riu de Setúria), que té la seva capçalera (vessants meridionals del cap de l'Ovella, el pic Negre i el pic alt de la Capa) dins la parròquia andorrana de la Maçana i que continua dins el municipi de les Valls del Valira, formant la vall d'Aós. El pic de Setúria (2 692 m alt.) és termenal dels termes de la Maçana i d'Alins (Pallars Sobirà).

31 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaSetut  (Lles, Baixa Cerdanya Coma del Baridà (o Citut), que s'estén des de la serralada que limita Andorra pel sud (pic de Setut, 2.877 m alt; portella de Setut; tossal Bovinar, 2.835 m alt). A la capçalera hi ha els estanys de Setut, l'emissari dels quals, el torrent de Setut, aflueix, per la dreta, al riu d'Arànser.

32 CATALUNYA - CULTURA

Setze Jutges, Els  (Catalunya, 1961 - s XX)  Grup de cantants. Format primerament per Miquel Porter i Moix, Remei Margarit i Josep Maria Espinàs, amb l'objectiu de promocionar la Nova Cançó i normalitzar l'ús de la llengua catalana en l'àmbit musical. S'hi afegiren progressivament Delfí Abella, Quico Pi de la Serra, Enric Barbat, Xavier Elies, Guillermina Motta, M. del Carme Girau, Martí Llauradó, Joan Ramon Bonet, M. Amèlia Pedrerol, Joan Manuel Serrat, M. del Mar Bonet, Rafael Subirachs i Lluís Llach.

33 FRANJA PONENT -  GEOGRAFIA

Seu  (Montanui, Alta Ribagorça Caseria, dividit en els nuclis de Seu d'Amunt i Seu d'Avall, al nord del terme, a la capçalera del riu de Pedrós.

34 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Seu, forat de la  (Cerc / Estamariu, Alt Urgell)  Final del canal de la Quera (o estret de les Cabanotes), on el Segre s'obre a la ribera de la Seu, després de travessar l'estreta vall del Baridà, entre els dos termes.

39 CATALUNYA - EMPRESA

aeroport de la Seu d'Urgell (Alt Urgell)Seu d'Urgell, aeroport de la  (el Pla de Sant Tirs / Montferrer i Castellbó, Alt Urgell Aeroport, a 5 km de la Seu d’Urgell. Fou començat a construir per l’industrial Francesc Betriu l’any 1976 i, bé que de titularitat privada, fou declarat d’interès general. Entrà en servei el 1982, coincidint amb les fortes inundacions que deixaren negada la vall del Segre, i fou clau per a evitar que aquest territori quedés totalment aïllat. La concessió dels vols fou atorgada a la companyia Aviaco, que explotà la línia regular Barcelona-la Seu-Barcelona amb l’avalInici página del govern català i del govern andorrà per a les possibles pèrdues econòmiques. A causa del dèficit d’explotació, el 1984 fou tancat. A la primera meitat dels anys 1990 es reobrí amb vols comercials i esportius però es tancà novament el 1997 per obsolet. L’any 2007 la Generalitat de Catalunya n'adquirí els terrenys. A finals de 2009 s’iniciaren una sèrie d’obres de millora per tal de convertir-lo en un aeroport...  Segueix... 

35 CATALUNYA - HISTÒRIA

Seu d'Urgell, bisbat de la  Veure> Urgell, bisbat d'.

36 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca de l'Alt UrgellSeu d'Urgell, la  (Alt Urgell Municipi i capital comarcal: 15,4 km2, 691 m alt, 12.249 hab (2015). Situat a l'Urgellet, a la riba dreta del Segre, prop de la confluència amb la Valira, afluent seu. Preponderen els conreus de regadiu, per als quals s'aprofiten les aigües del Segre, a través de canals, i es destinen a prats artificials (subordinades a la ramaderia) i als conreus d'horta (patates, llegums, moresc, etc). Té molta importància l'activitat ramadera (bestiar boví per a l'obtenció de llet). Explotació forestal (pi roig, pi negre i pinassa), que permet una indústria de la fusta (serradores). Aprofitament de les argiles miocèniques per a l'elaboració de rajoles. Entre les activitats industrials cal esmentar en primer lloc l'alimentària, que es basa en la producció de derivats lactis (mantega, lactosa i, sobretot, formatge); hi ha una cooperativa, que data del 1915, i unes lleteres (des del 1923). Hi compta també la indústria metal·lúrgica, i més recentment l'hotelera, a causa de l'afluència de...  Segueix... 

37 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Seu d'Urgell, mestre de la  (Catalunya, s XV)  Pintor anònim. Nom donat per l'erudit nord-americà R.C. Post a l'autor de la pintura dels teixits que cobrien l'orgue de la Seu d'Urgell i d'un retaule per a Sant Domènec de Puigcerdà.

38 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Seu d'Urgell, regió de la  (Catalunya Regió del nord-oest del Principat (7.537,1 km2), corresponent als Pirineus Centrals catalans. Hom pot distingir-hi una zona pirinenca estricta, integrada per la Baixa Cerdanya,Inici página la Vall d’Aran i els sectors septentrionals de l’Alt Urgell, el Pallars Sobirà i l’Alta Ribagorça; i una de prepirinenca, integrada per la resta de les darreres comarques i, a més, el Pallars Jussà i la Baixa Ribagorça. Hidrogràficament coincideix amb la conca alta (fora de la capçalera, corresponent a l’Alta Cerdanya, i la conca alta i mitjana de la Valira, a Andorra) i part de la mitjana del Segre i amb les capçaleres de l’Éssera (Alta  Ribagorça) i la Garona (Vall d’Aran). Als Països Catalans és, amb Andorra, la regió típica d’alta muntanya, forestal i ramadera, i, modernament, de l’equipament hidroelèctric i del turisme muntanyenc...  Segueix... 

40 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca d'OsonaSeva  (Osona Municipi: 30,40 km2, 663 m alt, 3.434 hab (2015). Situat al vessant nord-oest del Montseny, a la plana de Vic, prop del Gurri, al sud-est de la comarca. Gran part del terme és ocupat pel bosc. Agricultura amb tots el conreus de secà; els productes principals són els cereals (blat) i les patates; la propietat de la terra està molt repartida, amb predomini de les explotacions agràries d'extensió petita i mitjana. Ramaderia (bestiar boví, oví i porcí) i aviram. Indústria tèxtil, de derivats de la fusta, alimentària i de la construcció. Ha estat un nucli d'estiueig tradicional i un centre residencial (el Muntanyà). El poble és a la capçalera del riu Gurri. Església parroquial de Santa Maria, romànica. El municipi comprèn, a més, l'ermita de Sant Antoni de les Codines, l'església de Valldoriola i la masia i l'església de Sobrevia, a més de notables masies. Àrea comercial de Vic. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades

41 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Seva, Antoni  (Alacant, 1942 - )  Escriptor. Estudià filosofia i lletres i es llicencià en filologia clàssica a la Universitat de Barcelona. Col·laborador de la Fundació Bernat Metge i professor de llatí. El 1969 publicà l'interessant estudi Alacant: 30.000 pieds-noirs.

42 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Seva, Bertran de  (Catalunya, s XIV)  Jurisconsult. Autor d'uns comentaris a les Commemoracions de Pere Albert, esmentats i aprofitats per Joan de Socarrats. Li ha estat atribuït un comentari sobre la guerra dels reis de Catalunya-Aragó contra el de Mallorca. No sembla que fos ell sinó un Bernat de Seva el comentarista deInici página l'usatge Auctoritate et rogatu.

43 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Seva, Josep  (Alacant, 1928 - )  Pintor. Ha destacat per les seves natures mortes.

44 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Seva, Pau  (País Valencià, s XVI – València, 1605)  Dramaturg. Mestre de gramàtica de la Universitat de València, escriví, amb finalitat pedagògica, seguint la línia del teatre humanístic universitari, dues comèdies, representades a la universitat el 1576 i el 1581. És autor d'algunes de les poesies afixades en els arcs de triomfs construïts com a benvinguda de la ciutat al rei Felip II el 1585 i que després foren publicades.

45 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Seva i Llinares, Antoni  (Alacant, 16/mai/1942 - )  Escriptor i filòleg. Es llicencià en filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona el 1966. Fou col·laborador de diverses revistes. El 1968 publicà el llibre Alacant: 30.000 pieds noirs. L'any 1976 es doctorà en filologia clàssica amb un treball titulat Estudi sobre la traducció textual de Sèneca tràgic. Autor de diversos treballs sobre teoria de la traducció, treballà en la Fundació Bernat Metge en la confecció de traduccions de clàssics llatins i grecs al català i en l'elaboració d'un diccionari llatí-català. Realitzà diversos estudis sobre l'obra de Joan Fuster i Vicent Andrés Estellés. L'any 1982 publicà el recull d'assaigs Quadern d'ocis.

47 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sever (sant)  (Catalunya, s VI - v 633/36)  Bisbe de Barcelona (d 615 - a 636). Hi ha poques dades conegudes de la seva vida. És probable que sigui Sever el personatge anònim que Sisebut imposà com a bisbe de Barcelona. Se sap, que, per vell o per malalt, no pogué assistir al quart concili de Toledo (633), al qual envià com a delegat el prevere Joan. La llegenda el convertí sense fonament en un màrtir de les persecucions de Dioclecià (s. IV) o d'Euric (s. V), i Sever hauria mort amb el crani foradat per un clau de ferro. Aquesta llegenda situa els fets al Castrum Octavianum, i fou a Sant Cugat del Vallès on esInici página descobriren les seves suposades relíquies vers el 1226, traslladades després a Barcelona el 1405 per desig de Benet XIII i de Martí l'Humà. Festa: 6 de novembre.

46 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Sever de Menorca  (Illes Balears, s V)  Bisbe de Menorca. Residia a la ciutat de Iammona (Ciutadella). És famós per la carta que el 417 dirigí als bisbes i els fidels de la cristiandat explicant la conversió dels jueus de Magona (Maó). Narra que, amb motiu d’haver portat Pau Orosi les relíquies de sant Esteve, hi hagué una sèrie de discussions i controvèrsies a Maó, que acabaren amb la conversió dels jueus. En la carta, titulada Epistola de Judeis (l’autor literari de la qual fou, probablement, Consenci), hi ha una explicació de la jerarquia, la litúrgia, el catecumenat i la situació jurídica dels jueus i la vida dels fidels, que és el millor document de l’estat de l’Església en aquells temps difícils. Tingué molta ressonància, i al nord d’Àfrica era llegida als fidels en les funcions sagrades.

48 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Séverac, Déodat de  (Sant Feliu de Lauragués, Llenguadoc, 1872 - Ceret, Vallespir, 1921)  Compositor. Estudià a Tolosa de Llenguadoc i a París. D'ençà del 1909 residí a Ceret, on fou, juntament amb l'escultor Manolo Hugué, un dels principals impulsors de l'escola de Ceret. Compongué Le chant de la terre (1900), Cerdanya (1911), ambdues per a piano, i Minyoneta, per a violí i piano (1912). En el camp simfònic destaquen els seus poemes Nymphes au crespuscule (1901) i Triptique (1909). És autor de la tragèdia lírica Héliogabale (1910).

49 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sevilla, Magí  (Santa Coloma de Queralt, Conca de Barberà, 1593 - París, França, 1657)  Historiador i doctor en teologia. Beneficiat de la parròquia de Santa Coloma. El 1642 fou enviat a París com a tutor dels fills del governador de Catalunya Josep de Margarit i de Biure i hi restà fins a la mort. Fou abat electe de Banyoles. Des del 1647 actuà com a agent de la Generalitat i del Consell de Cent de Barcelona. Escriví una crònica deInici página gran interès dels fets esdevinguts a Catalunya del 1600 al 1650, que ha restat inèdita.

50 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Sevilla, Tomàs  (País Valencià, s XVIII)  Teixidor. Era mestre de l'Art Major de la Seda de València. El 1788 publicà Disertación sobre hilar la seda con perfección, con mayor ventaja que la que se ha observado hasta el presente.

51 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Sevilla i Albert, Salvador  (Monòver, Vinalopó Mitjà, 1902 – Sabadell, Vallès Occidental, 1981)  Pastor episcopalià. Com a laic col·laborà en diverses tasques a la parròquia de València. Fou ordenat de diaca i prevere (1951) i exercí el seu ministeri a l'Església del Crist, de Sabadell (1953-68). Presidí durant uns quants anys l'Església Espanyola Reformada Episcopal, d'obediència anglicana.

52 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Sevilla Andrés, Diego  (València, 1911 - 1982)  Advocat i polític. Fou catedràtic i director del departament de dret polític a la facultat de dret de València. Afiliat a la Dreta Regional Valenciana durant la Segona República, ha ocupat després diversos càrrecs dins FET y de las JONS i ha estat vice-president de la diputació de València, procurador a les corts i conseller nacional del Movimiento. Entre les seves obres cal destacar Tratado de derecho constitucional (legislación extranjera) (1950), Esquema de historia constitucional de España (1948), Antonio Maura, la revolución desde arriba (1954), Canalejas (1956), Del 19 de marzo al 14 de abril (1959), Historia política de la España roja (1954), De la república al comunismo (1959), El Portugal de Oliveira Salazar (1957) i La revolución de 1854 (1960).

53 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Sevillano i Colom, Francesc  (Orpesa, Plana Alta, 5/set/1909 – Barcelona, 17/feb/1976)  Historiador. Membre del Cos d'Arxius, Biblioteques i Museus, treballà a l'Arxiu de la Corona d'Aragó de Barcelona (1944-56), al CSIC durant aquest mateix perìode, i a la UNESCO (1956-64). Des del 1966 fou director de l'Arxiu Històric de Mallorca. D'entre la seva nombrosa producció destaquen els treballs Valencia urbana en losInici página siglos XIII y XIV,  a través de los libros del Mustaçaf' (1952), Inventario de pergaminos medievales gerundenses (1953), Documentos microfilmados en Panamá (1959), Documentos microfilmados en El Salvador, Honduras, Perú y Chile (1963) i El Centenar de la Ploma (1966).

54 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Shum  Pseudònim del dibuixant Alfons Vila i Franquesa.

55 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Siall  (Isona i Conca de Dellà, Pallars Jussà Llogaret, al sector oriental del terme, damunt el poble de Llordà.

56 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Siarb, Guillem de  (Catalunya, s XI)  Vescomte de Siarb, a la primeria del s XI. Aquest vescomtat era situat al Pallars Sobirà. Es casà amb Ermengarda, una germana del comte Guillem II de Pallars Jussà. Aquest cedí a Ermengarda, el 1014 o 1015, el lloc de Vilamur, al terme actual de Soriguera. Aquest lloc havia de tenir un pes decisiu en el llinatge dels vescomtes, que acabaria per prendre'n el nom un segle després, al temps d'Arnau de Siarb o de Vilamur.

57 CATALUNYA - HISTÒRIA

Siarb, vescomtat de  (Catalunya)  Denominació efímera del vescomtat de Pallars al s XII. Pere I de Pallars (vescomte de Pallars) apareix com a vescomte de Siarb en el document d'una donació. El seu fill i hereu Pere Arnau I prengué el nom de vescomte de Vilamur, nom definitiu del llinatge.

106 CATALUNYA - PUBLICACIÓ

SIAS  (Barcelona, 1937 - 1938)  Publicació mensual en català. Editada per la Conselleria de Sanitat i Assistència Social de la Generalitat de Catalunya. Dirigida tècnicament pel doctor Fèlix Martí i Ibáñez, amb la col·laboració del dibuixant Sim i del periodista Josep M. Francès, publicà interessants articles de la seva especialitat.

58 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaSibecas i Cabañó, Joan  (Vilanant, Alt Empordà, 1928 - Avinyonet de Puigventós, Alt Empordà, 1969)  Pintor i gravador. Deixeble de Ramon Reig. Exposà per primer cop a Figueres el 1948, i el 1951 a Barcelona (galeria El Jardín). Guanyà diversos premis: el de Tossa (1957) i els d’aquarel·la (1958) i de dibuix (1960) de la diputació de Girona. Influït pel poeta Carles Fages i de Climent i representant destacat de l’escola empordanesa, pintà natures mortes i paisatges dins un cert magicisme i passà per una breu etapa informalista.

59 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sibil·la I de Pallars  (Catalunya, v 1282 – 1330)  Comtessa de Pallars Sobirà (1295-1327). Filla d'Arnau Roger I de Pallars (m 1288) i d'Irene Làscaris, romangué sota la protecció d'Alfons II de Catalunya-Aragó, mentre que el seu comtat era regit per Ramon Roger I. Mort aquest (1294), Sibil·la aconseguí que Jaume II li reconegués els seus drets sobre el comtat pallarès. Ben aviat la novella comtessa s'hagué d'enfrontar amb la invasió d'Arnau d'Espanha, de la casa de Comenge, que també reivindicava els drets al mateix comtat. A favor de Sibil·la intervingueren els nobles pallaresos Roger d'Erill, Guillem de Castellfollit i Ricard de Mur, com també fou decisiva la col·laboració de les forces reials de Jaume II. El 1297 se signà una treva, que Arnau no complí. Durant aquest temps Sibil·la havia contret matrimoni amb Hug de Mataplana, fill de...  Segueix... 

60 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sibil·la de Cerdanya  (Catalunya, s XI - v 1141)  Vescomtessa de Cerdanya (v1134-v1141). Era filla de Ramon, darrer vescomte de Cerdanya. Es casà amb Pere Ramon de Castellbó, vescomte d'Urgell. Per haver-se extingit el comtat de Cerdanya, incorporat al de Barcelona, se n'extingí també el vescomtat. Aquest en donà una part, els castells de Sant Martí, Queralt i Miralles, a Pere Ramon, el marit de Sibil·la, el 1126, encara que la resta del vescomtat cerdà passaria a la família d'Urtx. Pere Ramon es titulà aleshores vescomte de Castellbó i no d'Urgell, pel nom de les possessions que ja tenia. Fill de Sibil·la i de Pere Ramon fou Ramon II de Castellbó.

61 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaSibil·la de Fortià  (Fortià, Alt Empordà, v 1350 – Barcelona, 24/nov/1406)  Reina de Catalunya-Aragó (1381-87), quarta esposa de Pere III el Cerimoniós. Filla del noble empordanès Berenguer de Fortià i vídua de l'aragonès Artal de Foces. A la mort d'Elionor de Sicília el monarca la va prendre per muller l'11/oct/1377. La nova reina, havent-se guanyat ràpidament la voluntat de Pere III, aprofità el seu poder per afavorir els propis parents, sobretot la seva mare i el seu germà, Bernat de Fortià. Juntament amb la família, la seva classe (la petita noblesa rural empordanesa) s'emparà a poc a poc dels millors càrrecs de la cort i dels beneficis i les canongies de les esglésies. El fenomen té els caràcters d'una petita revolució social: els petits senyors rurals, que fins en aquell moment havien tingut poca influència en el govern del...  Segueix... 

62 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sibil·la de Montcada  (Catalunya, v 1250 - a 1299)  Comtessa d'Urgell. Filla del senescal Pere (I) de Montcada i d'Aragó i de Sibil·la d'Abarca. Fou la primera muller del comte Ermengol X d'Urgell, amb qui no tingué fills.

63 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA

Sibil·la de Solmella  (Itàlia, s XIV)  Amant de Frederic III de Sicília. Abans del matrimoni d'aquest amb Elionor d'Anjou, li donà una filla. El rei emparaulà el casament de la filla amb Rogeró de Lloria, fill de l'almirall, però la mort del nuvi frustrà el projecte.

64 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sibil·la d'Empúries  (Catalunya, s XIII)  Filla de Ponç Hug IV d'Empúries. Es casà amb el vescomte Ramon Folc V de Cardona, després que aquest restà vidu d'Esclaramonda de Foix. Fills seus foren. Ramon Folc VI, vescomte de Cardona, Bernat Amat, senyor de Rupit i cap i branca dels Cardona de Torà, Ramon, que anà a Sicília el 1282 i hi arrelà amb una altra branca familiar, Hug, ardiaca de Barcelona, i Sibil·la, casada amb Àlvar d'Àger. El 1281, amb el seu fill Hug, fou garantidora del seu fill el vescomtat perquè aquest obtingués el perdó reial després d'un llarg període de rebel·lió.

65 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaSibiuda, Ramon  (València o Barcelona, s XIV – França ?, 1436)  Filòsof. És conegut també amb els noms de Sebonde, Sebond, Sabunde, Sebunde i Sibiude. Fou mestre en arts, medicina i teologia, i llicenciat en dret canònic. Professor a la universitat de Tolosa del 1434 al 1436. Personalitat plenament renaixentista en molts aspectes, la seva doctrina ja va adquirir àmplia ressonància essent ell encara viu. El concili de Trent va condemnar el pròleg de la seva obra Theologia naturalis seu liber creaturarum o Liber de homine, que enclou allò que de més modern conté el seu pensament: l'home com a centre i punt culminant de la Creació, llibertat de la consciència en les qüestions de la fe i afirmació que és possible conèixer les veritats de la fe cristiana a través de la lectura del Llibre de la naturalesa. Va influenciar Montaigne, que en fou el primer traductor, i Pascal.

66 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sibiuda, Sebastià  (Catalunya ?, s XVIII)  Escriptor. Caputxí, probablement secularitzat, féu el 1770 una interessant traducció al català de Zaïra, de Voltaire, molt acurada i d’una considerable qualitat literària, encara que en ocasions es vegi en la necessitat de recórrer al francès i castellà. Aquesta traducció, probablement relacionada amb el nucli teatral de Tuïr, ha estat considerada l’inici de l’escola de teatre neoclàssic a la Catalunya del nord de l’Albera.

67 PAÍS VALENCIÀ - EMPRESA

Sicània  (València, 1954 - )  Editorial. Creada per Nicolau Primitiu Gómez i Serrano. Publicà 52 volums en català, en diverses col·leccions; obres de Carles Salvador, Beatriu Civera, Antoni Igual, F. Almela i Vives, V. Sorribes, Lluís Guarner, Xavier Casp, Frederic Moscardó, F. Ferrer i Pastor, etc. Cal destacar la seva ambició per arribar a un públic popular (amb la sèrie de 16 quaderns Nostres Faulelles, 1961-66) i d’abastar molts gèneres (llibre religiós, vocabularis, novel·la, poesia, història), bé que amb criteris desiguals.

68 PAÍS VALENCIÀ - PUBLICACIÓ

Inici páginaSicània  (València, jul/1958 – des/1959)  Revista mensual. Publicada per Nicolau Primitiu Gómez i Serrano. Il·lustrada, incloïa articles en català i castellà, especialment de temàtica valenciana, però amb una certa atenció per la producció bibliogràfica de la resta dels Països Catalans. Tingué destacats col·laboradors de l'època.

69 CATALUNYA - HISTÒRIA

Sicart, comtat de  (Catalunya Títol concedit el 1875, pel papa Pius IX, a Isidre Sicart i de Torrents (mort a Barcelona el 1929), propietari del castell de Vila-seca de Solcina (Tarragonès), que comprà el 1899 a Antoni de Kies i Muñoz, i nebot de la primera marquesa de Vilanova i la Geltrú. Continua en la mateixa família.

70 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sicart, Ramon  (Catalunya, s XIII)  Diplomàtic. Serví Jaume I el Conqueridor. En 1263 fou ambaixador seu a Alexandria.

71 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sicart, Ramon  (Catalunya, s XIV)  Escrivà i secretari reial de Pere III el Cerimoniós. Actuà especialment als actes per desposseir Jaume III de Mallorca; expedició reial a l'illa (1343), a la qual exercí funcions d'enllaç amb els prohoms mallorquins, i campanyes del Rosselló (1343-44). Llegí a l'església de Sant Joan de Perpinyà l'acta d'anexió del reialme de Mallorca. Serví d'enllaç entre el monarca i el ja desposseït Jaume quan aquest era a Sant Vicent. En 1345 fou secretari de l'ambaixada tramesa a la cort papal d'Avinyó.

72 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sicart i Güell, Pau  (Sant Jaume dels Domenys, Baix Penedès, 1901 - l'Arboç, Baix Penedès, 1990)  Compositor. Fundà la Cobla Melodia. Autor de més de trenta sardanes, entre les quals és destaquen La Giralda de l'Arboç, L'avi Andreu, Badalota, Càndida-Rosa, Fontsana, etc. Vinculat a l'Arboç, hi ha dirigit corals i l'Esbart Sant Julià i hi exercí l'ensenyament.

108 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaSichar, Pablo de  Veure> Sitjar i Ruata, Pau de.

73 CATALUNYA-ARAGÓ - HISTÒRIA

Sicília, campanya de  (Sicília, Itàlia, 1282 – 1285)  Gran expedició empresa per Pere II de Catalunya-Aragó. L’esclat de la revolta siciliana contra el domini angeví, coneguda per les Vespres Sicilianes, el 30/mar/1282, donà ocasió d’intervenir a Pere II. Cridat pels sicilians, que li oferiren la corona, Pere el Gran passà a Sicília a la darreria d’agost i obligà Carles I a evacuar l’illa. Roger de Lloria aconseguí després sobre els estols angevins algunes victòries navals, en una de les quals caigué presoner l’hereu de Carles I, Carles, príncep de Salern (1284). Però la partida del rei Pere per acudir al desafiament de Bordeus, que havia concertat amb el seu rival Carles I (1283), interrompé la conquesta del territori peninsular del regne, que, amb Nàpols per capital, restà des de llavors separat de l’illa durant alguns segles. Al Principat el rei Pere hagué de fer cara a la Croada contra Catalunya, que el papa, després d’excomunicar-lo per la seva intervenció a Sicília, llançà contra els seus regnes, dels quals l’havia desposseït; no pogué, doncs, tornar a l’illa, i poc després morí (1285).

105 CATALUNYA-ARAGÓ - HISTÒRIA

Sicília, influència catalana a  (Sicília, Itàlia, 1285 - 1714)  Període en que l'illa estigué sota el domini de la corona catalano-aragonesa. Després de la campanya de Sicília (1285-85), Pere el Gran va nomenat governadora de l'illa la seva esposa Constança i com a successor el seu segon fill, Jaume I de Sicília. Aquest, d'acord amb el seu germà Alfons III, va dur a terme una política comercial i colonitzadora ambiciosa que es va concretar en el vassallatge de Tunis i les estretes relacions amb Granada i Egipte. La coronació pel papa de Carles el Coix, successor de Carles d'Anjou, com a rei de Sicília (1289), va fer inevitable la lluita oberta entreInici página les cases de Catalunya-Aragó i d'Anjou. Quan Jaume de Sicília va ésser coronat rei de la corona catalano-aragonesa (Jaume II) deixà el seu germà Frederic com a lloctinent de l'illa. El tractat...  Segueix... 

74 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca del Pla d'UrgellSidamon  (Pla d'Urgell Municipi: 8,06 km2, 232 m alt, 732 hab (2015). Situat al bell mig del pla d'Urgell, a l'oest de Mollerussa, al pla regat pel canal d'Urgell. Agricultura primordialment de regadiu, gràcies a les aigües derivades del canal d'Urgell; els conreus més estesos són els de cereals (blat, moresc), fruiters i farratges. Ramaderia (bestiar oví i porcí) i avicultura. S'hi ha instal·lat la Cooperativa Industrial Urgell. El poble és a la vora de la carretera de Barcelona a Lleida. L'església parroquial de Sant Bartomeu s'edificà al s XVIII sobre el solar de l'antic castell de Sidamon. Al tossal de les Tenalles hi ha vestigis d'una necròpoli romana. El municipi comprèn, a més, el despoblat de la Quadra. Àrea comercial de Lleida. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades - Escola

75 CATALUNYA - HISTÒRIA

Sidillà  (Foixà, Baix Empordà)  Antic poble, dins el terme de Sant Llorenç de les Arenes, prop del Ter (hon hi havia el molí de Sidillà o de Roca). L'església era dedicada a sant Romà.

76 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Sidro i Vilarroig, Felip  (Castelló de la Plana, 1748 - Rocafort de Campolivar, Horta, 1816)  Eclesiàstic i escriptor. Augustinià, adoptà el nom de Joan Facund. Doctor en teologia (1771), n'obtingué la càtedra (1775) de la Universitat de València. Fou provincial de la corona d'Aragó del seu orde. Bibliòfil distingit, formà al convent de València una important biblioteca pública (fou destruïda l'any 1812). Acadèmic de Sant Carles (1804), censor de la Societat Econòmica d'Amics del País i predicador i cronista de València, publicà, entre altres obres: Institutiones theologicae ad Hispaniarum adolescentium usum, In funere Francisci Perezii Bayerii (1797), El fraile en las cortes, que desvetllà una polèmica, i Elementa philosophiae.

77 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaSieni de Barcelona, Ciril  (Barcelona, 1730 - Vilanova i la Geltrú, Garraf, 1809)  Religiós caputxí. Entrà a l'orde el 1748. El 1772 fou enviat de missioner a Louisiana (Amèrica del Nord). Fou elegit bisbe de Ticàlia el 1784. En ésser desmembrada la diòcesi seria coadjutor de la de Sant Cristòfol a Cuba.

78 CATALUNYA / CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Siern, coll de  (Ripollès / Vallespir Coll del massís de Costabona, a l'est del cim, que separa les altes valls del Tec i del Ritort.

80 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Sierra de Salinas, colònia de La  (Villena, Alt Vinalopó Caseria, 21 km al sud-oest de la ciutat, prop del límit amb el terme de les Salines d'Elda.

81 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Jordi Sierra i FabraSierra i Fabra, Jordi  (Barcelona, 26/jul/1947 - )  Escriptor i periodista. És autor d'una abundant i variada obra (més de 200 títols), la majoria de novel·la infantil i juvenil, i conrea també la ciència-ficció, la novel·la negra i l'assaig. També és un especialista en música, sobretot en 'rock', tema sobre el qual ha publicat Historia de la música rock (1981), Serrat (1988) i Gran enciclopedia del rock de la A a la Z (1993), i fou director del programa radiofònic "Mitjans de música rock". Els seus llibres mostren els conflictes de la realitat que ens envolta i també la més allunyada i aborda amb vehemència i compromís els temes més durs de l'actualitat. Entre la seva producció, cal esmentar Històries sorprenents (1989), Un llibre monstruós (premi El Vaixell de Vapor 1990), El temps de l'oblit (premi Columna Jove 1993), Banda sonora (1994), Mai no serem estrelles del rock (1995), Concert en Sol Major (premi  Joaquim Ruyra 1996), Camp de maduixes (1997), Les històries perdudes (premi El Vaixell de Vapor 1998), L'or dels déus (premi Columna Jove 1998), Flashback (1998), El vol del drac (1999), Jara (1999) iInici página Adormit sobre els miralls (2000). Ha estat traduït a més de vint idiomes.

82 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Eugeni Sierra i RàfolsSierra i Ràfols, Eugeni  (Barcelona, 11/mai/1919 – 11/jul/1999)  Botànic i dibuixant. Recol·lector de la càtedra de botànica de Pius Font i Quer, s'incorporà a l'exèrcit republicà durant la guerra civil. L'any 1950 se n'anà a Xile, on féu exposicions individuals de pintures i dibuixos de flors endèmiques (1952) i es diplomà en biologia (1961). Participà a l'exposició xileno-nordamericana a l'arxipèlag Juan Fernández. L'any 1968 exposà a la "20th. Century Botanical Art and Illustration" de Pittsburg (EUA). Exposà també a Washington i fou professor a la universitat catòlica de Xile fins el 1973, l'any en què retornà a Catalunya. Ha il·lustrat importants obres de botànica, tant a Catalunya com a Xile i als EUA. El 1982 fou nomenat doctor honoris causa per la Universitat Autònoma de Barcelona. Entre les principals obres botàniques europees que il·lustrà destaquen: el sisè volum de Flora de Catalunya, Flòrula de Cardó, Diccionario de Botànica, Plantas medicinales (P. Font i Quer), Alta muntanya catalana, Flora i vegetació (J. Vigo), La Vegetació dels Països Catalans (R. Folch), el volum sisè -Plantes superiors- de la Història Natural dels Països Catalans i els primers volums de Flora Ibérica.

83 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Siés  (Monells, Baix Empordà)  Veïnat, al nord-oest del poble.

84 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Siete Aguas  (Foia de Bunyol Nom castellà del municipi de Setaigües.

85 CATALUNYA-ARAGÓ - HISTÒRIA

Siete Fuentes, marquesat de  (Sardenya, Itàlia)  Títol concedit el 1632 a Josep Satrilles i de Castellví, sobre el lloc de San Leonardo de Siete Fuentes, prop de Santa Lussurgia. Passà als Aimeric, comtes de Villamar.

86 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaSifre, Francesc  (Barcelona, 1926 - )  Escriptor. És autor del recull poètic Una escala d'aqueixes de manobre, accèssit al premi Mn. Amadeu Oller 1966.

87 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Sifre, Isabel  (Palma de Mallorca, 1467 – 1542)  Fundadora del Col·legi de la Criança (1518) de Palma, juntament amb el canonge lul·lista Gregori Genovard, amb la finalitat d'acollir donzelles indígents i al qual dedicà tota la seva vida. Li fou iniciat el procés de beatificació.

88 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Sifre, Pere  (Rosselló ?, s XV – s XVI)  Mestre d'obres. Nomenat per Ferran II mestre d'obres del rei (1494). Dirigí els treballs del castell de Cotlliure (1504), construí el pont llevadís del castell d'Elna i la fortalesa de Bugia (Algèria).

89 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Signes i Molines, Miquel  (Tàrbena, Marina Baixa, 15/mai/1915 - Alacant, 14/nov/1994)  Escriptor. Mestre, ha obtingut diversos premis literaris i és autor de les obres Luz y niebla (1950), Chapí, Azorín, Miró (1953), Rosana Beltrán (1956), Pantano (1966), entre altres. Col·laborà a diversos diaris i revistes valencians.

107 CATALUNYA - PUBLICACIÓ

Sigronet  (Barcelona, 1924 - 1928)  Setmanari infantil en català. Editat per Emili Graells i Castells, que n'era el director. Publicà 194 números. Entre els col·laboradors hi havia Aureli Capmany.

90 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Miquel Seguan i SolerSiguan i Soler, Miquel  (Barcelona, 2/mai/1918 - 8/mai/2010)  Psicòleg i escriptor. Fou professor de filosofia a Santander (1944-48) i de psicologia industrial a Madrid abans d'ingressar al CSIC el 1951. Des del 1962 fou catedràtic de psicologia a la Universitat de Barcelona, on propulsà la creació d'una facultat pròpia per a aquesta disciplina, independent de la de lletres. Fou un dels fundadors de la psicologia moderna a l'estat espanyol i era una autoritat mundial en la psicolingüística. Impulsà uns seminaris sobre llengua i escola que germinaren en la políticaInici página d'immersió lingüística del sistema educatiu català. Com a investigador, s'ha consagrat a l'estudi de  l'adquisició del llenguatge, de temes psicolingüístics i de la relació entre llengua i educació. Obres principals: La psicologia a Catalunya (1981), Metodologia per a l'estudi del llenguatge infantil (1985), Estudios sobre psicolingüística (1985) i Bilingualism and Education (1986); també escriví l'autobiografia 'La guerra als vint anys'. Doctor honoris causa per les universitats de Ginebra, Sevilla, País Basc i Autònoma de Barcelona.

91 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Sigüenza, Manuel  (València, 1870 - s XX)  Pintor. Deixeble de Josep Aixa. Conreà de preferència el paisatge. Fou acadèmic i secretari de l'Acadèmia de Sant Carles. Es dedicà molt a funcions docents a diversos centres i també en una acadèmia particular molt concorreguda.

92 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Sigüenza i Ortiz, Marià  (València, s XIX – 1860)  Pintor i gravador. El Museu de València guarda la còpia que féu del famós quadre de Mengs La Verge i l'Infant. Més personal és la seva obra de gravador de coure.

93 ANDORRA - GEOGRAFIA

Siguer, port de  (Ordino, Andorra Depressió (2.378 m alt) de la línia de crestes de la zona axial pirinenca, al límit amb el País de Foix. Situat entre el pic Vell del port de Siguer (2.680 m; a ponent s'alça el pic de Siguer de Rialb o de Fontblanca, 2.903 m alt) i el pic de Banyells (2.702 m), a la capçalera de la coma de Rialb. Igual com el port de Banyells, comunica Andorra la Vella amb el poble occità de Siguer.

94 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaSijé, Gabriel  Veure> Marín i Gutiérrez, Justí.

95 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sijé, Ramon  Veure> Marín i Gutiérrez, Josep.

96 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Siles i Ruiz, Jaume  (València, 16/abr/1951 - )  Poeta en castellà. Especialitzat en filologia llatina, residí a Viena, on fou el director de l'Instituto Español de Cultura i l'agregat cultural de l'ambaixada espanyola. La seva lírica té una inclinació cap a la poesia pura i considera el llenguatge com l'element fonamental, instrument i finalitat alhora, de la seva obra. Ha publicat Génesi de la luz (1969), Canon (1973), Música de agua (1983), Trans-textos (1986) i Columnae (1987), entre d'altres.

97 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Silim  (Xixona, Alacantí Districte, al sud del terme, vora Montnegre.

98 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI

Situació de la comarca de l'HortaSilla  (Horta del Sud Municipi: 25,03 km2, 8 m alt, 18.570 hab (2015). Situat a ponent de l'Albufera, al sud de València. Es conrea gran part de la superfície. El regadiu aprofita aigües derivades de la reial sèquia del Xúquer i produeix arròs, hortalisses, moresc i cítrics; al secà es conreen garrofers i oliveres. Avicultura. El sector industrial ha pres gran rellevància fins a convertir el municipi en un dels més industrialitzats de tota l'Horta: indústria química, alimentària (licors), paperera, de joguines tèxtils, metal·lúrgiques i de materials per a la construcció. Notable ascens demogràfic en el període 1960-80. La vila és en un nus de comunicacions. Església parroquial de la Mare de Déu dels Àngels (s XVIII). A llevant de la població hi ha el port de Silla, per a les barques de pesca. Antiga torre de Silla. Fou centre de la comanda de Silla, que passà a l'orde de Montesa. Ajuntament - Club de Bàsquet -Inici página SillaCultural - A.C. Falla Poble de Silla

99 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca de la SelvaSils  (Selva Municipi: 29,92 km2, 76 m alt, 5.797 hab (2015). Situat al centre de la depressió selvatana, on hi havia l'estany de Sils, dessecat a mitjan s XIX, a les vores de la riera de Malavella i drenat també per la riera de Sils, afluent per l'esquerra de la riera de Santa Coloma. La meitat del terme municipal és ocupat per la vegetació natural (pins, alzines i sureres). Hi predomina l'agricultura de secà sobre la de regadiu; aquesta aprofita aigua de pous i produeix hortalisses, farratge i moresc; el secà dóna cereals i vinya. Ramaderia bovina i porcina; granges d'aviram. Les activitats industrials són força diversificades: tèxtil, pasta de paper, alimentària (embotits), de la construcció i derivada de la fusta (serradores). Població en ascens. El poble és a la dreta de la riera de Sils. Església parroquial de Santa Maria (esmentada ja el 1246). Hostal del Rolls (amb un museu de cotxes antics). El municipi comprèn, a més, el poble de Vallcanera i les caseries de les Mallorquines, de la Barceloneta i de la Granota. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades - Institut

100 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Silva-Meneses y de Rabatta, Juan de  (Castella, s XVIII – Menorca, 1792)  Militar. En 1782-83 fou capità general de Mallorca. Participà en l'expedició del duc de Crillon a Menorca (1782) i fou governador de l'illa del 1783 al 1792. Respectà el català com a llengua oficial, l'antiga administració de l'illa i el sistema judicial creat pels britànics.

101 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Silvestre, Dionís  (Illes Balears, s XVI)  Escriptor. És autor de poesies en català. En elles es mostra obertament partidari de la revolució dels agermanats de Mallorca contra els abusos dels nobles.

102 EUROPA - BIOGRAFIA

Inici páginaSilvestre II (Gerbert d'Orlhac)  (França, v 938 – Roma, Itàlia, 12/mai/1003)  Papa (999-1003). Es formà al monestir de Sant Girald d'Orlhac, on aprengué gramàtica. El seu abat va confiar-lo al comte Borrell de Barcelona, i aquest a Ató, bisbe de Vic, on cursà estudis de matemàtiques i adoptà la numeració aràbiga, que després ell va difondre a Europa. El jove monjo va acompanyar el comte i el bisbe a Roma per gestionar davant el papa la independència eclesiàstica del país respecte al regne franc, mitjançant la creació d'un arquebisbat català a Vic. El papa va concedir les butlles a canvi de deixar a les seves mans Gerbert, que inicià així una ràpida ascensió en la seva carrera intel·lectual, política i diplomàtica. La seva elecció com a papa, afavorint la inclinació dels comtes catalans cap a Roma, contribuí a la debilitació del domini franc a Catalunya.

103 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Silvestre i Montesinos, Manuel  (Llíria, Camp de Túria, 31/ago/1909 - València, 17/jul/2014)  Escultor. Conegut amb el pseudònim de Silvestre d'Edeta. Format a l'Escola de Mestres Fusters de València i a la de Sant Carles, on fou auxiliar d'escultura des del 1954, i catedràtic de talla escultòrica des del 1961. Ha obtingut diversos premis a Madrid (Salón de Otoño), Sevilla, Palma, València (premi Senyera) i Granada, entre d'altres.

Anar a:    Set ]    [ Setc ]    [ Seu ]    [ Sevi ]    [ Sic ]    [ Siet ]Inici página

A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Logo de Dades dels Països CatalansEntrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ BlocContactar amb Dadescat

© 2006-2016 Associació Sense Límits / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons

Sense Límits a Internet: Sense Límits / Alt Camp Info / Directori Alt Camp / Masia Virtual -