A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Inici ] Entrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ Bloc ]              Contactar amb Dadescat

Anar a:    Sol ]    [ Solà i A ]    [ Solà i S ]    [ Solan ]    [ Solano ]    [ Sold ]

Mantenir una relació per la por és francament miserable. Això val per a persones i per a nacions. (Patrícia Gabancho)

1 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sol, Manuel Domènec  Veure> Domingo i Sol, Manuel.

2 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sòl del Pont, el  (Roda de Ter, Osona)  Santuari marià de la vila, situat al capdavall del pont. A l'origen era una capella dita de Santa Maria del Pont (1177), que el 1332 es transformà en església parroquial de Sant Pere de Roda, després de la destrucció de l'antiga església de l'Esquerda (1314); aleshores es féu una nova capella a Santa Maria al sòl del pont, que es reedificà entre el 1719 i el 1783. El 1936 fou profanada l'església i destruïda la imatge mariana d'alabastre del s XIV, que fou restaurada el 1941.

3 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sol i Mestre, Romà  (Lleida, 1870 – 1951)  Polític i advocat. Fou alcalde de Lleida (1901) i diputat provincialInici página per Balaguer. L'any 1917 presidí l'assemblea de diputats que presentà al govern un projecte d'estatut d'autonomia de Catalunya. President de la diputació de Lleida (1919), membre del Consell Permanent (1919-23) i conseller de Cultura de la Mancomunitat (1919), on portà a terme una gran activitat. Detingut uns quants dies durant la dictadura de Primo de Rivera (1924), l'any 1928 fou elegit degà del Col·legi d'Advocats de Lleida. Membre de la Lliga Regionalista, fou diputat provincial (1930) i diputat al Parlament de Catalunya (1932).

4 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Joan Sol i OrtegaSol i Ortega, Joan  (Reus, Baix Camp, 2/des/1849 – Barcelona, 21/ago/1913)  Polític i advocat. Es doctorà el 1871 i exercí l'advocacia a Madrid i Barcelona. Membre del partit republicà progressista, del qual presidí el consell del comitè provincial des del 1883, fou regidor de l'ajuntament de Barcelona i féu costat a Rius i Taulet en l'organització de l'Exposició Universal del 1888. Diputat per Barcelona (1893), sobresortí al congrés per les seves dots d'orador. A la mort de Ruiz Zorrilla se separà del seu partit i fundà un minoritari partit republicà nacional, moderat i proper als liberals. Tornà a ser elegit diputat en 1899, i després, amb l'ajut dels lerrouxistes, novament el 1908 i el 1910; fou també senador per Guadalajara (1908).

5 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Josep Sol i PadrísSol i Padrís, Josep  (Barcelona, 1816 - Sants, Barcelona, 2/jul/1855)  Advocat, industrial i polític. Va formar part de la generació següent a Aribau, que dugué a terme la victòria del romanticisme liberal a Catalunya. Entre el 1833 i el 1840, es donà a conèixer a les planes de la premsa barcelonina. Com a poeta fou autor de composicions de tema oriental (Al xiprer del Generalife) o històric (Lo rei En Jaume, Desperta Ferro), però el seu poema més remarcable és A un noi dormit. Com a industrial, s'associà amb Joan Güell i Ferrer, del qual fou amic i apoderat, i amb qui col·laborà en el moviment de resistència al lliurecanvisme que es produí el 1846. Convertit en economista, col·laborà al períodic "El Bien Público", des d'on va entrar en polèmica amb els lliurecanvistes. L'any 1850 esdevinguéInici página director de la fàbrica Güell de Sants. Nomenat president de l'Institut Industrial de Catalunya en ple moviment vaguístic del 1855, fou assassinat pocs dies després a la fàbrica Güell de Sants...  Segueix... 

6 PAÍS VALENCIÀ - CULTURA

Sol Picó, Companyia  (València, 1992 - )  Companyia de dansa. Fundada per Sol Picó, coreògrafa i ballarina del grup Los Rinos. Ha presentat les coreografies: Diversos animals (1992), Pevequi (1993), Peve, espectacular dance poemato (1994), Spitbrides (1995), La bèstia, Razona la vaca (1996), Love is fastic (1997), Del planeta basura (1997), E.N.D. (Esto No Danza) (1998), D.V.A. Dudoso Valor Artístico (1999), Bésame el cactus (2000), premi Max de les arts escèniques 2002, Amor Diesel (2001) i El 64, Corto De Danza (2002). L’any 2002 signà un conveni de residència amb el Teatre Nacional de Catalunya per a dues temporades, durant les quals creà els espectacles La dona manca o Barbi-Superestar (2003), premi Max de les arts escèniques 2004 i premi Butaca al millor espectacle de dansa 2004, i Paella mixta (2004). Per al Fòrum de les Cultures Barcelona 2004 creà La diva y el hombre bala. L’any 2004 rebé el Premi Nacional de dansa de la Generalitat de Catalunya.

7 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sol i Rodríguez, Josep  (Santa Coloma de Gramanet, Barcelonès, 1909 – 1982)  Escriptor. Col·laborà el setmanari "Mirador". És autor dels llibres narratius Elionor (1934), Una adolescència (1936) i Appassionatta (1937), que palesaren el seu talent i li auguraren una bona carrera literària. Deixà tanmateix de publicar, en un llarg parèntesi obert des de la darrera de les obres citades.

8 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Solà, Anna  (Barcelona, 1843 – 1904)  Actriu. Tingué una actuació d'importància als primers temps de gran difusió del teatre català. Fou actriu de caràcter amb la companyia Tutau-Mena. Als seus darrers anys col·laborà al Teatre Íntim d'Adrià Gual.

9 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaSolà, Antoni  (Barcelona, v 1780 - Roma, Itàlia, 1861)  Escultor neoclàssic. Considerat com el millor escultor de l'època d'Isabel II. Format a l'Escola de Nobles Arts de Barcelona, amb Salvador Gurri, se n'anà a Roma pensionat per la Junta de Comerç. El seu estil és influït per l'escola florentina de l'època. En algunes obres seves s'observen les característiques romàntiques dels escultors francesos (Daoiz y Velarde, 1822). Entre les seves escultures, cal remarcar: Gladiador ferit, Nereides (1802), al pati de la Llotja de Barcelona; una estàtua de Cervantes (1835); l'Obelisc del Dos de Maig, a Madrid, i el grup de Venys i Cupido.

10 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Solà, Antoni  (Catalunya, s XVII – s XVIII)  Cavaller. Fou un dels qui es queixaren a les corts de Barcelona de 1701-02 de la conducta de Felip V. El 1705 s'incorporà al camp aliat de Carles d'Àustria establert davant de Barcelona. El 1706 fou un dels ajudants del comte d'Uhlefeld durant el frustat setge de Barcelona per Felip V. El 1707 figurà entre els cavallers encarregats de restablir la situació al front de Lleida.

11 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Solà, Domènec de  (Catalunya, s XIII - Osca, Aragó, 1269)  Prelat. Es distingí com a teòleg i predicador. El 1252 fou nomenat bisbe d'Osca, on construí el convent de frares predicadors (1254). El 1258 el papa Alexandre IV li encarregà d'arbitrar la qüestió del matrimoni del comte Àlvar d'Urgell, que havia abandonat la seva primera muller, Constança de Montcada, sense consumar el matrimoni, i s'havia unit amb Cecília de Foix. El bisbe Solà sentencià a favor de la primera unió i declarà il·legítim el segon matrimoni. Celebrà un sínode i regí amb encert la diòcesi.

12 CATALUNYA - HISTÒRIA

Solà, el  (Biosca, Segarra)  Antiga parròquia (Santa Maria) i santuari (la Mare de Déu del Solà), aturonada a 644 m alt dins el terme de Lloberola, al nord-est d'aquest poble.

13 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Solà, Emili  Veure> Suñé i Molist, Lluís.

99 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaSolà, Esteve  (Girona, s XV)  Pintor gòtic. Treballà durant tres anys (1467-70) al taller de Jaume Huguet, amb qui cal relacionar-lo estilísticament. És autor del retaule de Sant Benet i Santa Escolàstica i d'una Anunciació.

14 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Solà, Jaume  (Catalunya, s XIV – s XV)  Arquitecte gòtic. Ajudant de mestre d'Arnau Bargués, amb el qual treballà durant bastants anys a les obres de la seu de Barcelona. En fou mestre major del 1407 al 1412.

15 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Solà, Manuel  (Catalunya, s. XIX)  Naturalista. Publicà l'estudi Montserrate subterráneo: sus cuevas y sus galerías; sus grutas; sus cavernas; sus maravillas. L'obra és interessant pel que té d'atenció primerenca als aspectes espeleològics.

16 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Solà, Narcís  (Perpinyà, s XV – s XVI)  Metge i cirurgià reial. Traduí al català la Cirurgia de Pere Argelata. La versió fou editada a Perpinyà el 1503.

17 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Solà, Ramon  (Girona, s XV)  Pintor. Documentat a partir del 1424, que policromà la imatge de Sant Carlemany i la Mare de Déu amb el Nen de la primera clau de volta de la nau de la seu gironina. Hom l’ha identificat amb l’anònim Mestre de Girona, autor de l'Anunciació del Museu Diocesà (catedral de Girona), l’estil de la qual, afí al de Jaume Huguet, permet de conjecturar un aprenentatge o una col·laboració de Solà amb el mestre vallenc. El 1456 contractà el retaule de Sant Cugat i Sant Jaume per a l’església parroquial de Fornells -avui perdut-, la decoració del qual havia d’ésser semblant a la d’un altre retaule dedicat a Santa Caterina, també desaparegut. Fou el pare de Ramon Solà (II).

18 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaSolà, Ramon (II)  (Girona, s XV)  Pintor. Fill de Ramon Solà. Féu el 1482 el retaule de Sant Marc per a la confraria dels sabaters de Girona, i el 1484 pintà les dues capelles prop de la porta dels Apòstols de la seu de Girona.

19 CATALUNYA - HISTÒRIA

Solà de Sant Esteve, el  (Santa Maria d'Oló, Bages)  Antiga masia de la parròquia de Sant Joan d'Oló, a l'extrem meridional del terme. És coneguda des del 1270; la capella de Sant Esteve fou construïda el 1682, dalt un turonet proper al mas. No té culte.

20 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Solà i Abadal, Josep  (Manresa, Bages, 1823 – 1887)  Metge. Excercí a Manresa com a metge militar. Dirigí el Col·legi de Sant Ignasi. Soci d’acadèmies científiques de Roma, Madrid i Mallorca, ocupà càrrecs municipals i intervingué en la fundació d’entitats religioses, culturals i benèfiques. Escriví El médico improvisado en tiempo de cólera epidémico (1854) i una monografia del santuari de la Guia, de Manresa.

21 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Solà i Amat, Bonaventura  (Catalunya, s XIX - les Escaldes, Andorra, 1857)  Navilier. Fou home d'iniciatives importants en el seu ram. Fundà el "Lloyd Català", entitat dedicada a les assegurances marítimes.

22 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Solà i Andreu, Josep Víctor  (Barcelona, 1878 – 1960)  Pintor. Nebot del doctor Salvador Andreu. Fou deixeble de Francesc Miralles i de Pere Borrell i del Caso. Integrant del grup d’El Rovell de l’Ou, col·laborà a la revista manuscrita "Il Tiberio". El 1896 i el 1898 participà a les exposicions de belles arts barcelonines, pero no es dedicà de ple a la pintura fins els anys 1930. Participà, dins el Saló de Montjuïc, a les exposicions de primavera (1933-36). A la postguerra féu diverses exposicions individuals al Faianç Català i a les galeries Argos i Franquesa. Es dedicà al paisatge i a la figura.

23 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaSolà i Cañizares, Felip de  (Barcelona, 1905 - Estrasburg, França, 1965)  Jurisconsult i polític. Fou militant d'Acció Catalana i fundador de l'efímera Dreta Liberal Republicana de Catalunya (1930). Regidor de l'ajuntament de Barcelona l'any 1931, el 1932 s'afilià a la Lliga Catalana, i fou elegit diputat. Després de la guerra civil, residí a França, on fou director de l'Institut de Dret Comparat del CSIC espanyol, vicedegà de la Facultat Internacional de Dret Comparat d'Estrasburg, membre de l'Associació Internacional de París i secretari general de l'Acadèmia Internacional de Dret Comparat de l'Haia. Fou redactor en cap de la "Revista de Derecho Comercial" i autor d'obres sobre el dret comparat.

24 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Joan Solà i CortassaSolà i Cortassa, Joan  (Bell-lloc, Pla d'Urgell, 10/gen/1940 - Barcelona, 27/oct/2010)  Lingüista. Estudià magisteri a La Normal de Lleida i, posteriorment, filologia clàssica a la Universitat de Barcelona, on l'any 1970 es doctorà en filologia romànica. Obtingué el títol de master en lingüística a la universitat de Reading (Anglaterra) el 1977. Professor a diversos centres docents des del 1965 (entre els quals, la Universitat Autònoma de Barcelona i les extensions universitàries de Girona i Tarragona). Des del 1984 és catedràtic de llengua i literatura catalanes a la Universitat de Barcelona. Membre de l'Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalanes. Ha col·laborat en revistes especialitzades i ha publicat diversos estudis sobre lingüística catalana, com Estudis de sintaxi catalana (2 volums, 1972-73), A l'entorn de la llengua (1977), Del català correcte al català incorrecte (1977), "Ser" i "estar" en el català d'avui (1981), Sintaxí generativa catalana (1986), Qüestions...  Segueix... 

"¿Què són una persona i una comunitat sense un Estat seu de debò, un estat que no maldi secularment i incessantment per eliminar-te o sotmetre't sinó que et defensi a ultrança?" (Joan Solà i Cortassa, 7/mai/2009)

25 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Solà i Dachs, Lluís  (Barcelona, 17/gen/1932 - )  Escriptor. Especialitzat en antologies de la premsa catalana: El Bé Negre i Cu-cut! (1967), En Patufet i Papitu (1968), L'Esquella de la Torratxa (1970), Xut!'Inici página (1971), Un segle d'humor català (1973), El Bé Negre i els seus homes (1977), Història dels diaris catalans (1977), Història dels diaris en català (1978) i Humor culé (1998). Col·laborador en diaris i revistes, cal fer esment de la sèrie Diaris en català ("Avui"), Dibuixants d'ara ("Hoja del Lunes") i els seus articles a "L'Avenç".

26 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Solà i de Guardiola, Josep  (Catalunya, s XVII – s XVIII)  Jurista. Fou assessor de les Corts Catalanes. A les de 1702 fou designat per a compilar les constitucions proclamades a les de 1599.

27 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Solà i de Morales, Josep de  (Olot, Garrotxa, 1835 – 1905)  Carlí. Primer membre de la família Solà-Morales. Formà part de la guàrdia personal d'Alfons-Carles de Borbó i fou vice-president de la diputació carlina a Barcelona.

28 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Solà de Sant Esteve i d'Oriola, Francesc de  (Sant Joan d'Oló, Bages, 1671 – Catalunya, s XVIII)  Cavaller. El 1705 fou un dels primers que reconegueren per rei Carles d'Àustria, tan bon punt aquest desembarcà a Catalunya. L'any següent, durant el frustrat setge de Barcelona per Felip V, pressionava la línia enemiga des de l'exterior, per la banda de Sant Cugat del Vallès. Després prengué part en l'ofensiva per alliberar Aragó. Participà, entre d'altres accions, a la batalla del coll de Lechago, prop de Calamocha, on es féu remarcar pel gran coratge demostrat en l'ocupació d'un turó. Fou Diputat Militar de la Generalitat del 27/jul/1710 a la mateixa data del 1713. En cessar el seu mandat restà a Barcelona durant el setge borbònic. El 20/jul/1714 fou nomenat membre de la comissió especial facultada per a arbitrar mitjans d'emergència davant la situació crítica de Barcelona. L'11/set/1714 se sumà al gran contraatac dirigit per Rafael Casanova. Més tard combaté a la barricada del Pla de Palau i a la tarda era amb la junta de govern reunida a les voltes de Sant Antoni, poc abans de la capitulació, després de la qual li foren confiscats els béns.

29 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaSolà i Escofet, Ferran M.  (Badalona, Barcelonès, 1899 - Xile ?, s XX)  Monjo benedictí. Fill de Baldomer Solà i Seriol. Ingressà al monestir de Montserrat (1923). Fou ordenat el 1929. Es doctorà en teologia a Roma. El 1944 es traslladà a Xile, on fou professor de la universitat Catòlica des del 1950. Ha escrit molts articles i ha pronunciat un gran nombre de conferències. És autor dels estudis El venerable Lluís de Blois i Glòria nostra, així com d'una versió prologada d'On va l'home?, de J. Leclercq.

30 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Solà i Escofet, Josep  (Badalona, Barcelonès, 1891 – 1914)  Metge i escriptor. Germà de Ferran i de Lluís. Fundà l'Acadèmia Científica i Literària del Cercle Catòlic de Badalona. Després de la seva prematura mort, els seus poemes i les seves proses foren recollits al volum pòstum titulat Roses blanques. L'obra poètica fou també reunida en un llibre de la col·lecció "Lectura Popular".

31 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Solà i Escofet, Lluís  (Badalona, Barcelonès, 1900 – Barcelona, 1961)  Sociòleg i economista. Germà de Ferran M. i de Josep. Fou sotsdirector general, durant vint-i-cinc anys, de la Caixa de Pensions per a la Vellesa i d'Estalvis. Tingué una activitat intensa com a publicista i és autor de diversos opuscles. Els seus treballs tracten de preferència sobre diversos aspectes de la previsió social.

32 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Solà i Farrell, Maties  (Sant Llorenç Savall, Vallès Occidental, 1884 – Barcelona, 1973)  Religiós caputxí i bisbe titular de Colofó. Entrà als caputxins de Barcelona el 1898 i se n’anà tot just ordenat a les missions de Nicaragua, on fou vicari apostòlic de Bluefields. El 1931 fou consagrat bisbe titular de Colofó (diòcesi de l’Àsia Menor, de la metròpolis d’Efes). Havent retornat a Catalunya, residí darrerament a Barcelona, on esdevingué popular per la seva participació en múltiples actes de la vida ciutadana.

33 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaSolà i Galí, Anna  (Barcelona, 1906 - s XX)  Pintora. Ha exposat diverses vegades a Barcelona, Madrid i Bilbao. Destacà com a muralista, sobretot en temes d'inspiració religiosa.

34 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Solà i Gené, Lleó  (Manresa, Bages, 1886 - Capellades, Anoia, 1937)  Escultor i pintor. Format a l'Escola de Llotja, amplià estudis a París, on abandonà l'escultura per dedicar-se exclussivament a la pintura; es relacionà amb els cercles avantguardistes. Participà en nombrosos certàmens col·lectius i obtingué medalla d'or a l'Exposició Internacional del 1911. Abans de morir residí uns quants anys a l'Argentina.

35 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Solà i Llerinós, Francesc  (Sant Pere de Torelló, Osona, 1814 - Vic, Osona, 1870)  Pintor. Es formà amb Sebastià Gallès i Pujal. Excel·lí en el retrat i temes religiosos i també en la decoració de murs d'esglésies i de cases senyorials a Vic i comarca. Fou professor de l'Escola de Dibuix de Vic (1864) i tot seguit director, fins a la seva mort. És autor de centenars d'obres, la majoria conegudes, a vegades ajudat per Sebastià Puigdollers. Pintà quaranta-nous retrats per a l'episcopologi de Lleida, alguns dels de Vic, els quatre Doctors de l'Església per a Sant Just de Vic, part de la decoració de la casa Parrella, el cambril de l'església de la Pietat, etc.

36 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Solà i Mestre, Joan Maria  (Igualada, Anoia, 1853 – Barcelona, 1926 ?)  Jesuïta i publicista. Sobresortí com a orador sagrat. És autor d'un Cancionero Eucarístico Español en tres volums, d'uns Estudios de elocuencia en sis volums, i d'altres escrits de caràcter religiós.

37 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Solà i Moreta, Fortià  (Torelló, Osona, 1876 – Barcelona, 1948)  Sacerdot, literat i historiador. Es formà al seminari de Vic, on s'ordenà de sacerdot el 1901, i completà els estudis de teologia a Tarragona, amb la llicenciatura (1903). Destinat de vicari a Navarcles (1905), inicià les tasques d'investigació històrica, que continuà a Moià, a Centelles i com a beneficiat al Carme de Barcelona, on passà el 1921 i on residí fins a la seva mort. De la seva extensa producció, de més de cinquanta obres, es destaquen les monografies deInici página santuaris marians: Fucimanya (1911), Cabrera (1915), Puig-l'agulla (1916), el Sòl del Pont, de Roda de Ter (1928), Rocaprevera (1930), el Coll, de Barcelona (1931), Lurda de la Nou (1936); històries de pobles: Navarcles (1910), Sallent (1920), Aiguafreda (1932), Sant Andreu de Llavaneres (1936) i la història en dos volums de Torelló (1947); històries de monestirs i esglésies, com: Sant Benet de Bages (1964), el temple parroquial de Moià (1918), del Carme, de Barcelona (1949), i molts altres treballs i articles sobre imatges marianes, imatges del Sant Crist, goigs, poemes, sobretot religiosos, obretes de circumstàncies, i sobretot la biografia de Josep Torras i Bages, en quatre volums (1935).

38 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Solà i Pairó, Joan  (Llanars, Ripollès, 1933 - )  Veterinari. S'establí a Vic (1960) on fundà una oficina d’assessorament als ramaders. Als anys 1960 impulsà la creació d’agrupacions ramaderes per a la cria intensiva de porcí i boví a Osona i el Berguedà. Cap de la secció de Producció Animal de l’Acadèmia de Ciències Veterinàries de Catalunya (1980-88), dirigí explotacions ramaderes. Publicà la primera descripció clínica de la grip porcina i col·laborà en la primera diagnosi (1982); és autor de nombrosos treballs sobre producció i patologia porcines.

39 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Solà i Seriol, Baldomer  (Badalona, Barcelonès, 7/feb/1855 – 25/des/1922)  Escriptor. Era metge i doctor en ciències exactes. Presidí el Cercle Catòlic de Badalona. Fundà el 1918 el semanari "Albada", que dirigí. Tingué una gran activitat en la promoció d'iniciatives culturals i cíviques en general. Pronuncià nombroses conferències. Les seves poesies figuren el volum pòstum Llum ideal. Badalona ha dedicat a la seva memòria el nom d'un carrer i una làpida a la casa on nasqué. Fills seus són els germans Ferran M., Josep i Lluís Solà i Escofet.

40 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaSolà i Seriol, Jaume  (Badalona, Barcelonès, 1845 – 1880)  Eclesiàstic. Germà de Baldomer. Fou ordenat el 1870. Era llicenciat en filosofia i lletres. Fundà el primer col·legi d'ensenyament secundari de Badalona, tasca a la qual col·laborà el seu germà. Fou conegut pels seus treballs històrics i arqueològics, que iniciaren l'estudi de l'antiga Baetulo. Li ha estat dedicat un carrer a Badalona.

41 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Solà i Solé, Josep Maria  (Igualada, Anoia, 1924 - Barcelona, 3/des/2003)  Semitista. Estudià a la Universitat de Barcelona i amplià estudis a París i a Heidelberg, on visqué alguns anys. Fou lector a la Universitat de Tübingen i professor a la Universitat Catòlica de Washington. Especialista d’epigrafia semítica antiga (sud-aràbic, fenici), estudià inscripcions feniciopúniques del sud de la península Ibèrica i d’Eivissa. Publicà també alguns articles sobre els arabismes en català i castellà. L’any 2000 rebé la Creu de Sant Jordi.

42 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Solà i Vidal, Andreu  (Ripollet, Vallès Occidental, 1864 – 1907)  Pintor. Estudià a l'Escola de Belles Arts de Barcelona i a l'Especial de Pintura de Madrid. Tingué terceres medalles a Barcelona (1888) i Madrid (1895). Conreà el paisatge i la pintura de gènere.

43 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Solà i Xancó, Alfons Maria  (Caldes de Montbui, Vallès Oriental, 1861 – Barcelona, 1882)  Escriptor i advocat. Estrenà el drama La creu trencada (publicat el 1884), de to romàntic. És autor del llibret d'òpera La terra roja i diversos poemes, de composicions musicals. Fou crític musical de "La Crónica de Cataluña".

44 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA

Solà i Yuste, Maria Jesús de  (Osca, Aragó, 1922 - )  Pintora. Formada a l’Escola de Belles Arts de Sant Jordi de Barcelona (1942-48). Participà en diversos Salons d’Octubre barcelonins. Exposà particularment a Barcelona (1949 i 1952), Madrid (1953) i Nova York (1956). Membre del Cercle Maillol, fou sòcia fundadoraInici página del grup Lais. La seva obra, d’un figurativisme estilitzat, ha estat relacionada amb Modigliani.

45 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Solades  (Vila-real, Plana Baixa)  Partida, al sud-est de la ciutat.

46 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Solaig, el  (Betxí, Plana Baixa Turó (325 m alt), al sud de la vila, vora el límit amb el terme d'Artana.

47 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sol-aire  (Sant Cugat del Vallès, Vallès Occidental Urbanització residencial, al vessant nord de la serra de Collserola, entre el coll del Pedregal (a la carretera de Barcelona a Sant Cugat) i el torrent de les Monelles.

48 CATALUNYA - HISTÒRIA

Solamal  (la Vall de Bianya, Garrotxa Antic nom de la parròquia de Sant Martí de Bianya.

49 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Solà-Morales  (Olot, Garrotxa, 1828 - )  Família. Formada pel matrimoni de la pubilla de can Solà, de Batet de la Serra (Garrotxa), amb Jacint Morales i Bonofant. Els membres d'aquesta família foren capdavanters del moviment carlí a Olot, començant per Josep de Solà i de Morales.

50 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Solà-Morales, can  (Olot, Garrotxa Casa, situada al Firal de la ciutat, de la família Solà-Morales. Guarda mostres interessants de decoració d'interiors dels s XVIII i XIX, com l'oratori i el seu retaule, del 1789, la cambra de respecte i la galeria d'accés a l'oratori (del començament del s XIX). La façana fou restaurada entre 1912-16 per Lluís Domènech i Montaner amb la col·laboració de l'escultor Eusebi Arnau, i és una mostra important de l'art modernista a Olot. Ha estat declarada d'interés històrico-artístic.

51 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaSolà-Morales i de Rosselló, Francesc Xavier de  (Olot, Garrotxa, 1907 - )  Diplomàtic. Germà de Josep Maria i de Manuel.

52 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Solà-Morales i de Rosselló, Josep Maria de  (Olot, Garrotxa, 1905 - 1996)  Advocat i historiador. Especialista en iconografia, genealogia i heràldica, fou membre de nombroses entitats culturals de Catalunya, Europa i Amèrica. És autor de Le schéma généalogique circulaire (1958), Vicenç Falcó, escultor banyolí del barroc (1964), La création de noblesse patricienne par certains conseils municipaux de Catalogne (1968), La immigració francesa a Olot, els segles XVI-XVII (1970), Miscel·lània històrica d’Olot i comarca (1980) i Guillem Oliver, secretari de Pere el Cerimoniós, oriünd de Camprodon (1984).

53 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Solà-Morales i de Rosselló, Manuel de  (Olot, Garrotxa, 1910 - Barcelona, 2003)  Arquitecte. Germà de Josep Maria i de Francesc Xavier, i pare de Manuel i d'Ignasi Solà-Morales i Rubió.

54 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Solà-Morales i Mir, Joaquim de  (Olot, Garrotxa, 1865 – Barcelona, 1961)  Polític. Diputat de la Mancomunitat.

55 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ignasi de Solà-Morales i RubióSolà-Morales i Rubió, Ignasi de  (Barcelona, 24/ago/1942 - Amsterdam, Holanda, 12/mar/2001)  Arquitecte i tractadista d'arquitectura. Doctor en arquitectura, fou catedràtic de l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona des del 1978 i ha estat professor a la universitat de Bolonya, a l'Institute for Architecture and Urban Studies de Nova York i a la Politècnica de Torí. D'entre les seves obres destaca la reconstrucció del pavelló Mies van der Rohe (1984), feta junt amb F. Ramos i C. Cirici, un habitatge a Aiguablava (premi FAD 1990) i l'edifici de l'Illa Diagonal, a Barcelona (premi FAD 1995), projectat junt amb R. Moneo. Ha realitzat també el projecte deInici página reconstrucció del Gran Teatre del Liceu després de l'incendi de 1994, i n'ha dirigit les obres. És molt important la seva tasca com a tractadista, dins la qual ha publicat, entre d'altres, La arquitectura del expresionismo (1976), Eclecticismo y vanguardia (1989), Arquitectura teatral en...  Segueix... 

56 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA

Solà-Morales i Rubió, Manuel de  (Vitòria, País Basc, 8/gen/1939 - Barcelona, 26/feb/2012)  Arquitecte. Fill de Manuel de Solà-Morales i de Rosselló, i germà d'Ignasi.

57 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Solana, jaciment de la  (la Vall d'Ebo, Marina Alta Jaciment paleontològic del Cretaci superior, situat a la Solana, entre el Campanià i el Maastrichtià, comprès entre els 84 i 66,5 milions d’anys. Presenta una extraordinària riquesa en restes fòssils vegetals i invertebrats: gastròpodes, ostracodes i bivalves; i també restes de vertebrats: peixos, fragments d’ossos de queloni, petits amfibis, cocodrils i dinosaures hadrosaures. El conjunt de restes fòssils i la sedimentologia suggereixen un ambient lacustre. Diferents localitats d’Europa occidental proporcionaren restes d’hadrosaures. Fins ara, alguns d’aquests espècimens havien estat assignats a tres gèneres diferents: Telmatosaurus, Orthomerus i Pararhabdodon. Les restes de dinosaure de la Solana són similars a les trobades a Tricouté (França).

58 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Solana, la  (la Vall d'Ebo, Marina Alta)  Despoblat. Antic lloc de moriscs, el 1563 tenia 9 focs. Important jaciment paleontòlogic de la Solana.

59 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Solana de l'Alguenya, la  (l'Alguenya, Vinalopó Mitjà Caseria (o la Solaneta), a l'oest del terme, al límit amb el de Pinós i al límit occidental del País Valencià. Té una capella dedicada al Sagrat Cor.

60 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaSolanas i Mestres, Joan  (les Irles, Baix Camp, 1837 - les Irles, Baix Camp, s XIX)  Polític. El 1863 fou regidor, i a partir del 1865, durant molts anys, alcalde de les Irles. Després d'intervenir en la conspiració progressista encapçalada per Prim el 1866 i de participar en la Insurrecció Federal del 1869, combaté els carlins com a capità del batalló provincial de voluntaris de la República de Tarragona en 1873-74. Possibilista, el 1895 s'uní a Sol i Ortega, i poc després passà a Fusión Republicana. Finalment, fou lerrouxista.

61 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Solanell  (Montferrer i Castellbó, Alt Urgell Poble (2.009 m alt), de l'antic municipi d'Aravell, antigament del de la Vall de Castellbó, al nord de la vila de Castellbó, sota l'església parroquial, al vessant meridional del pic de Solanell, un dels cims de la serra que separa les valls de Castellbó i de la Ribalera. El lloc és esmentat el 839.

62 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Solanell i de Montellà, Antoni de  (Ripoll ?, Ripollès, v 1670 - Catalunya ?, 1726)  Eclesiàstic i monjo benedictí. Fou prior d'Àger, visitador de l'orde i abat de Sant Pere de Galligants. Diputat eclesiàstic de la Generalitat durant el trienni 1710-13, aquest darrer any assistí a la Junta de Braços que decidí la resistència contra Felip V i procurà que el braç eclesiàstic restés al marge d'aquella decissió. Al cap de pocs dies cessà reglamentàriament el seu mandat. Se n'anà de Barcelona, i evità així de viure-hi el setge borbònic. Fou nomenat abat de Sant Cugat del Vallès, malgrat la seva timidesa política, no volgué col·laborar amb els borbònics, i fou desterrat el 1715. És autor de l'obra La apología sobre el orígen, fundación y fundador del imperial monasterio de San Cucufate i d'altres escrits.

63 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Solanelles  (els Prats de Rei, Anoia Poble i antic terme, fusionat el 1788 al municipi. És centrat, al sector nord del terme, a 765 m alt, per l'església de Sant Gil, existent ja el 1139 i que fou sufragània de Sant Pere Sallavinera, entre els s XV i XIX, i després dels Prats de Rei. El seu domini pertanyia a l'abadessa de Valldaura (Berguedà), i el 1320 el rei Joan I vengué la seva jurisdicció al baró de Segur. Entre el 1788 i elInici página 1840 formà, amb Puigdemàger, Seguers i la quadra de Galí, una batllia pròpia, tot i dependre dels Prats de Rei, fins que el 1840 passà a dependre del batlle de la vila. La sufragània fou suprimida i fusionada amb la parròquia dels Prats de Rei.

64 CATALUNYA - HISTÒRIA

Solanelles  (Vilanova de Meià, Noguera)  Antiga quadra, dins l'antic terme de Santa Maria de Meià.

65 FRANJA PONENT - HISTÒRIA

Solaner  (Tamarit de Llitera, Llitera Despoblat.

66 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Solanes  (Lladurs, Solsonès Masia i església, dins la parròquia de Montpolt.

67 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Solanes, Francesc  (Barcelona ?, s XVII – Viena ?, Àustria, s XVIII)  Jurisconsult i escriptor. Fou oïdor reial de l'Audiència de Barcelona i catedràtic de la universitat. És autor de les obres Duelos de amor (1694), El emperador político o política de emperadores (1700) i Vida del emperador Ulpino Trajano (1700). Tingué per deixeble Finestres. Arran de la guerra de Successió fou partidari de Carles d'Àustria. El serví durant molts anys a Viena, on fou membre del Consell de Santa Clara i ocupà encara d'altres càrrecs a l'administració imperial. En 1730 publicà les seves Selectae juris dissertationes circa edicta Praetorum.

68 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Solanes, Francesc  (Catalunya, s XVIII – Barcelona, s XIX)  Pintor. Fou deixeble i ajudant de Pere Pau Muntanya.

69 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Solanes, mas de les  (la Llacuna, Anoia Masia, al sud del terme, al vessant meridional de la serra de les Solanes (914 m alt), que separa les valls de la Llacuna i del riu de Foix (terme de Pontons, a l'Alt Penedès).Inici página Havia estat granja del monestir de Santes Creus.

70 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Solanes, puig de  (Caldes de Montbui / Sant Feliu de Codines, Vallès Oriental Cim (708 m alt) de la Serralada Pre-litoral, termenal dels dos municipis, contrafort nord del Montmajor, del qual massís és separat pels curs de la riera de Caldes, que forma ací l'estret de les Elies.

71 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Solanes, Tomàs  (Catalunya, s XVIII – Barcelona, 1809)  Pintor i gravador. Es formà a l'Escola de Nobles Arts de Barcelona i fou pensionat a Madrid per la Junta de Comerç (1781). De retorn a Barcelona (1786), fou professor de l'Escola de Nobles Arts i esdevingué acadèmic de San Fernando de Madrid. Intervingué en la decoració de diferents edificis barcelonins, entre els quals l'antiga Duana (actual govern civil), el Palau Reial i la Llotja. Va projectar l'obelisc erigit a la Rambla per tal de commemorar la visita de la família reial (1802).

72 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Solaneta, la  (l'Alguenya, Valls del Vinalopó Veure> Solana de l'Alguenya, la.

73 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Solanic i Balius, Rafael  (Barcelona, 1895 – 9/nov/1990)  Escultor. Format professionalment amb l'escultor Monegal. Realitzà nombroses experiències en arts menors i atorgà a l'escultura un sentit complementari, decoratiu, de l'arquitectura. Amb una obra serena i clàssica, hereva del modernisme, participà en diverses exposicions i guanyà la primera medalla a l'exposició de les Arts Decoratives de Madrid (1949). Té excel·lents relleus ceràmics, com els de l'altar major de l'església parroquial de Santa Eulàlia de l'Hospitalet del Llobregat. És l'autor de la llàntia de la Flama de la Llengua Catalana, a Montserrat.

74 CATALUNYA - HISTÒRIA

Solanllong  (Gombrèn, Ripollès Antiga masia de la parròquia de Sant Martí del Puigbò. Els seus propietaris, els cavallers Solanllong, depenien dels senyors del castell de Mataplana, però a la vegada eren amos de la veïna quadra de Grats. El 1376 Berenguera de Solanllong vengué la cavalleria de Solanllong a l’abat deInici página Sant Joan de les Abadesses, i el lloc restà unit així a la baronia de Mataplana, del dit monestir. Té a frec del mas la capella romànica de Santa Magdalena (abans de Sant Esteve) de Solanllong, d’on procedeix un frontal romànic avui en poder d’un col·leccionista basc.

98 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Wilebald Solano i AlonsoSolano i Alonso, Wilebald  (Burgos, Castella, 7/jul/1916 - Barcelona, 7/set/2010)  Polític. Estudiant de medicina, milità en la Joventut Comunista Ibèrica, i en fou secretari general durant la guerra civil, després de la mort de Germinal Vidal. Director de "Juventud Comunista" (1936-37). Pel feb/1937 participà directament en la creació del Front de la Joventut Revolucionària, format bàsicament amb les joventuts llibertàries i les del POUM. Fou un dels membres del comitè executiu clandestí del POUM a partir del jul/1937 i, detingut a l’abr/1938, romangué a la presó Model fins a la fi de la guerra. A l’exili, establert a París, intentà la reorganització del partit i publicà de nou "La Batalla". És autor d’un assaig biogràfic d'Andreu Nin inclòs en la reedició de l’obra d’aquest Els moviments d’emancipació nacional (1970).

75 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Solano i Rodríguez, Susanna  (Barcelona, 1946 - )  Escultora. Estudià a la Facultat de Belles Arts de Barcelona, de la qual fou professora. Inicialment utilitzà el llautó, la fusta o la lona i realitzà obres pròximes al minimal art. Després emprà planxes de metall soldades per a construir simulacres d'objectes o de coses, en els quals introdueix, sovint, contrasts o "sorpreses" aprofitant el joc del ple/buit o bé del còncau/convex.

76 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Solans  (Montferrer i Castellbó, Alt Urgell Llogaret, dins l'antic terme de Guils de Cantó. És situat a l'esquerra del riu de Solans, afluent, per la dreta, del riu de Guils, que neix al vessant meridional del coll del Cantó. Aigua amunt del nucli hi ha l'església de Sant Miquel.

77 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaSolans, Sant Miquel de  (la Jonquera, Alt Empordà Veure> Sant Miquel de Solans.

78 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Joan Antoni Solans i HuguetSolans i Huguet, Joan Antoni  (Barcelona, 15/oct/1941 - )  Arquitecte i urbanista. Des del 1980 fins al 1997 fou director general d’urbanisme del departament de política territorial i obres públiques de la Generalitat de Catalunya, i a partir del 1997 fins al 2000 fou director general d’ordenació del territori i urbanisme del mateix departament. Professor associat de dret administratiu de la Universitat Pompeu Fabra des del 2005, des d’on ha confegit el Programa d’Actuació Urbanística Municipal de Vic (2004) i el Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Puigcerdà (2005). És coautor del llibre Gaudí 2002. Miscel·lània i membre de l'Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi (2004), membre d’honor de l’Agrupació Catalana de Tècnics Urbanistes i membre de l’Institut d’Estudis Catalans. El 2003 rebé la Creu de Sant Jordi i el 2004 li fou atorgada la insígnia de cavaller de la Legió d’Honor francesa.

79 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Solati, bordes de  (Sort, Pallars Sobirà Grup de bordes de l'antic mun. d'Enviny, al vessant oriental del coll de Solati, a la capçalera del barranc de la Bastida, dins el terme d'Olp.

80 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Solbes, Rafael  (València, 1940 - 10/nov/1981)  Pintor. Estudià a l'Escola de Belles Arts de València. El 1958 obtingué el segon premi del Concurs d'Art Universitari a València. Ha estat il·lustrador i escenògraf. Obtingué primera medalla a Alacant el 1965, amb Valdés. En companyia d'aquest i de Toledo fundà el grup de l'"Estampa Popular", que preconitzà un moviment molt interessant per fer arrelar la realitat artística a laInici página realitat social.

81 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Pere Solbes i MiraSolbes i Mira, Pere  (Pinós de Monòver, Vinalopó Mitjà, 31/ago/1942 - )  Polític. Doctor en ciències polítiques i llicenciat en dret per la Universidad Complutense de Madrid. El 1968 ingressà com a funcionari al ministeri de comerç exterior. El 1973 fou designat conseller comercial de la missió diplomàtica d'Espanya a la Comunitat Europea. Entre el 1978 i el 1982 fou director general de política comercial i el 1982 fou designat secretari general tècnic del ministeri d'economia i hisenda fins que el 1985 passà a ser secretari d'estat de relacions amb la Comunitat Econòmica Europea. Entre el 1991 i el 1993 fou ministre d'agricultura, pesca i alimentació del govern del PSOE. En 1993-96 fou ministre d'economia i hisenda. En les eleccions generals del 1996 fou elegit diputat al Congrés. Des del set/1999 fou membre de la Comissió Europea responsable dels afers econòmics i monetaris. A partir del 2004 tornà al ministeri d'economia.

82 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Solcina  (Tarragonès Veure> Vila-seca de Solcina.

83 CATALUNYA - HISTÒRIA

Sol-del-riu, torre del  (la Sènia, Montsià Antiga torre de defensa, a la costa, a la dreta de la desembocadura del riu de la Sénia, límit septentrional del País Valencià.

84 ANDORRA - GEOGRAFIA

Soldeu  (Canillo, Andorra)  Poble (1.825 m alt), situat a la dreta de la Valira d'Encamp, a la confluència amb la vall d'Incles. Centre important d'esports d'hivern, des del 1963; actualment disposa, juntament amb la nova estació de Tarter (1981), de tres teleselles i catorze telesquís. A la població s'han construït blocs d'apartaments, hotels i un barri nou, situat a poca distància del poble, a l'indret on comença el telesella que puja a les pistes que s'inicien al pla dels Espiolets. És el nucli habitat més alt d'Andorra, i un dels més altsInici página del Pirineu.

85 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Soldevila  (Tortosa, Baix Ebre Caseria, torre i molí, a l'esquerra de l'Ebre, 1,5 km al nord-oest de Camp-redó.

86 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Soldevila, colònia  (Balsareny, Bages Veure> Sant Esteve de Balsareny.

87 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Soldevila, Joan  (Catalunya, s XVI – Barcelona, s XVII)  Fuster artístic. Del 1598 al 1610 treballà en obres de decoració a l'enteixinat, les portes i les finestres del palau de la Generalitat.

88 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Alfons Soldevila i BarbosaSoldevila i Barbosa, Alfons  (Badalona, Barcelonès, 1938 - )  Arquitecte. Des de l’any 1964 en què inicià la seva tasca professional (en col·laboració amb Ramon Artigues fins l’any 1970), la seva obra se centra en el camp de l’habitatge experimental. Destaca la seva activitat docent desenvolupada a l’ETSAB i com a professor convidat a diverses universitats estrangeres. L’any 1971 construí la seva pròpia casa al Mas Ram de Badalona, anomenada MR1, seguint el model del mégaron mediterrani, i iniciant una sèrie que continuaren les cases MR3 a Arbúcies i Matadepera i MR6 a Alella. Des del 1975 treballa amb Josep Ignasi Llorens, amb qui ha realitzat l’escola Salvador Espriu (1987) i la casa Andreu-Rahola (1991), ambdues a Badalona, i la casa Fàbregues (1994), a Sant Just Desvern.

89 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Soldevila i Boixader, Carles Maria  (Barcelona, 1868 – 1917)  Advocat i polític. Era notari. Fou secretari del seu Col·legi Professional. Destacà dins el Partit Nacionalista Republicà. Fou president de l'Acadèmia de Dret i vice-president de l'Acadèmia de Jurisprudència i Legislació. Sobresortí com a publicista i autor de bons treballs professionals. Entre aquests destaca una memòria sobre la lletra de canvi i la sevaInici página legislació internacional, escrita en col·laboració amb Pere Rahola i Molinas.

90 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Soldevila i Feliu, Artur  (Figueres, Alt Empordà, 1928 - Girona, 11/abr/2015)  Veterinari. S'ha especialitzat, als EUA i diversos països d'Europa, en programes de producció ramadera, que ha aplicat a la província de Girona. Ha impulsat la intensificació dels serveis d'inseminació artificial i, en general, del foment del boví de llet, que ha assolit un alt nivell de millora genètica i de productivitat.

91 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Soldevila i Trepat, Ramon  (Barcelona, 1828 – 1873)  Pintor. Format a l'Escola de Belles Arts de Barcelona i a Madrid. El 1858 fou nomenat professor de l'Escola d'Art de València; després anà a Madrid. Sobresortí de primer en la pintura religiosa, però després preferí el retrat i la figura.

92 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Eulàlia Soldevila i VallSoldevila i Vall, Eulàlia  (Barcelona, 25/jul/1933 – Madrid, 12/set/1979)  Actriu teatral i de cinema, coneguda com a Laly Soldevila. Estudià a l'Institut del Teatre i formà part del Teatro Español Universitario (TEU). El 1957 es traslladà a Madrid, on desplegà una interessant carrera professional en el teatre, la televisió (des del 1958) i el cinema (debutà el 1961 a Tres de la Cruz Roja). Actriu d'una gran naturalitat, encarnà un cert tipus de personatges, preferentment en comèdies i films humorístics, als quals aportà un peculiar toc d'humanitat. De la seva filmografia hom pot destacar La tía Tula (1963), L'advocat, el batlle i el notari (1969), El espíritu de la colmena (1973), Tocata y fuga de Lolita (1974) i La escopeta nacional (1977).

93 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaSoldevila i Valls, Miquel  (Sant Andreu de Palomar, Barcelona, 1886 – Barcelona, 1956)  Esmaltador, dibuixant i pintor. Format amb Torrescassana a l'Escola de Belles Arts de Barcelona. Els primers anys de la seva carrera artística cultivà la pintura i sobresortí en el retrat i el paisatge. A partir del 1925 començà a practicar l'esmalt. Aquesta especialitat, gràcies al seu gust artístic i a les seves originals combinacions tècniques, li reportà els millors èxits. Conegut internacionalment, són d'un gran mèrit els seus retrats esmaltats (Retrat de Francesc Cambó). Durant molts anys exercí la docència a l'Escola Massana.

94 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Carles Soldevila i ZubiburuSoldevila i Zubiburu, Carles  (Barcelona, 26/mar/1892 – 10/gen/1967)  Escriptor i periodista. Advocat, va ésser funcionari de la diputació de Barcelona i de la Generalitat de Catalunya. Durant la guerra civil i la immediata postguerra (1936-42) es va estar a París. Col·laborà a la "Revista de Catalunya" i a "Mirador" i dirigí el magazin "D'Ací i d'Allà" (1924-36); a "La Publicitat" (i abans a "La Publicidad") va fer cèlebre una col·laboració regular titulada Fulls de dietari (abans Hojas de dietario). En el camp teatral, a més d'una comèdia costumista sobre l'ambient de la classe mitjana barcelonina, va escriure Civilitzats tanmateix (1921), Vacances reials (1923), Bola de neu (1926), Els milions de l'oncle (1927), L'escola de senyores (1930) i Leonor o el problema domèstic (1933), dins l'esquema de laInici página comèdia burgesa europea. Dins el gènere narratiu, va crear un tipus de novel·la psicològica que seguia la tècnica del retrat: L'abrandament (1917), Fanny (1930), Eva (1931), Valentina (1934) i la...  Segueix... 

95 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ferran Soldevila i ZubiburuSoldevila i Zubiburu, Ferran  (Barcelona, 24/oct/1894 – 8/mai/1971)  Historiador i escriptor. Deixeble de Rubió i Lluch a la Universitat de Barcelona i als Estudis Universitaris Catalans, va llicenciar-se l'any 1915. Es doctorà a Madrid i l'any 1922 presentà la tesi La reina Maria, muller del Magnànim, premi Patxot 1924. Membre del Cos d'Arxivers i Bibliotecaris, fou professor de llengua i literatura a Liverpool i Oxford, i d'història catalana als Estudis Universitaris Catalans i a la Universitat de Barcelona. Col·laborà a "La Publicitat" i fou redactor i director de "Revista de Catalunya". Membre de l'Institut d'Estudis Catalans i de l'Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona. Investigador especialitzat en l'edat mitjana, publicà estudis documentals sobre Bernat Metge, Pere el Gran i Jaume el Conqueridor, i és autor també de nombroses monografies històriques. Les seves obres principals són: Història de Catalunya (1934) i Historia de España (1952-59). Estudià la història des d'un punt de vista...  Segueix... 

96 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Solduga  (Gerri de la Sal, Pallars Sobirà Masia i antic poble, fins al 1969 del terme de Baén. El s XIX formava part, amb Espluga de Cuberes, del municipi d'Espluga i Solduga.

97 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Solduga  (Llimiana, Pallars Jussà Veure> Mas de Solduga, el.

Anar a:    Sol ]    [ Solà i A ]    [ Solà i S ]    [ Solan ]    [ Solano ]    [ Sold ]Inici página

A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Logo de Dades dels Països CatalansEntrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ BlocContactar amb Dadescat

© 2006-2016 Associació Sense Límits / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons

Sense Límits a Internet: Sense Límits / Alt Camp Info / Directori Alt Camp / Masia Virtual -