A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Inici ] Entrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ Bloc ]              Contactar amb Dadescat

Anar a:    Sole ]    [ Soler ]    [ Soler, G ]    [ Soler, T ]    [ Soler i D ]    [ Soler i L ]

Sorprendre's, extranyar-se, és començar a entendre. (José Ortega y Gasset)

2 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Josep Solé i BarberàSolé i Barberà, Josep  (Llívia, Baixa Cerdanya, 15/jun/1913 – Barcelona, 4/gen/1988)  Polític i advocat. Procedent del BOC (1931-34), el 1936 fou un dels fundadors del PSUC. Durant la guerra civil fou nomenat jutge de primera instància de Reus. Empresonat i condemnat a mort (1941), restà presoner fins al 1944. En retornar a Barcelona, reprengué l'exercici de la seva professió (1950) i s'especialitzà en la defensa de processos polítics; així, actuà com a advocat defensor en el consell de guerra de Burgos (1970), seguit contra diversos membres d'ETA. Principal representant del PSUC en els organismes unitaris de l'oposició catalana (Consell de Forces Polítiques i Assemblea de Catalunya) els darrers anys del règim franquista, després fou elegit diputat per Tarragona (1977 i 1979) i fou membre de la comissió redactora de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya del 1979.

3 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaSolé i Boyls, Miquel  (Barcelona, 1903 – 1977)  Dibuixant i pintor. Autodidacte, s'inicià a "La Sardana" (1921) i col·laborà a diverses publicacions, com "La Mainada", "L'Estevet", "L'Esquella de la Torratxa" i "Papitu". Participà en alguns Salons d'Humoristes de Barcelona. Com a caricaturista, d'una crítica punyent, signà sovint amb el seu segon cognom. Com a pintor exposà a Barcelona i altres llocs de Catalunya signant Soleboys.

4 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Solé i de Sojo, Vicenç  (Barcelona, 1891 – 1963)  Poeta, polític i jurista. Especialista en dret marítim, del qual fou catedràtic a la Universitat de Barcelona. Era membre de la Lliga, i en fou diputat per Barcelona a les corts (1932). Va escriure en "L'Avenir", "De Tots Colors" i "La Pàtria". Presidí el Comitè de Dret Marítim de Barcelona. Entre els seus treballs jurídics hi ha: la traducció de les Regles de la Haia sobre transports marítim i Programa per a un curs de dret marítim. També va escriure poesia sota la influència dels clàssics, que traduí: La branca nua, L'ombra dels marbres, Estances i Poema de Rut. És autor també d'una monografia sobre la Costa Brava.

5 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Solé i Olivart, Eulàlia  (Barcelona, 1946 - )  Pianista. Inicià els seus estudis al Conservatori Superior de Música de Barcelona amb Pere Vallribera. Anà a París per treballar amb Christianne Sénart. Fou deixeble d'Alícia de Larrocha, entre d'altres, al conservatori de Florència. Dugué a terme una activitat com a concertista a escala internacional, amb un ampli repertori clàssic, romàntic i modern, així com de la música espanyola. Des del 1982 fou directora del departament de piano del Conservatori Superior de Música deInici página Badalona.

6 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Joan Solé i PlaSolé i Pla, Joan  (Barcelona, 13/set/1874 - Barranquilla, Colòmbia, 31/oct/1950)  Metge i polític. President de la Unió Catalanista i del Comitè de Germanor per als Voluntaris Catalans de la guerra 1914-18. Durant la II República fou diputat al Parlament de Catalunya (1932) i delegat de la Generalitat a l'Associació Protectora de l'Ensenyança Catalana. S'exilià el 1939. Fou director d'"Universitat Catalana" (1900-02) i col·laborà a "D'Ací i d'Allà", "Nosaltres Sols!" (1931-38), "La Tralla" (1938) i en diverses publicacions catalanes editades a Amèrica i a França durant el seu exili.

7 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Felip Solé i SabarísSolé i Sabarís, Felip  (Lleida, 21/abr/1915 - Barcelona, 16/jun/2005)  Polític. Tinent de l'exèrcit franquista durant la guerra civil, el 1943 es llicencià en medicina i anà evolucionant vers una oposició activa contra la dictadura en el si de moviments ciutadans, culturals i professionals. Membre independent de la Taula Rodona (1966) i cofundador de l'Assemblea de Catalunya, s'incorporà al PSC i fou elegit senador per Lleida (1977) dins l'Entesa dels Catalans i, el 1979, regidor de Barcelona, responsable de l'àrea de Sanitat. El 1983 abandonà el PSC per a incorporar-se al moviment de Nacionalistes d'Esquerra, amb el qual s'integrà, mer tard, a l'Entesa dels Nacionalistes d'Esquerra. És autor de nombrosos assaigs sobre aspectes socials i polítics de la medicina.

8 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Lluís Solé i SabarísSolé i Sabaris, Lluís  (Gavà, Baix Llobregat, 18/mai/1908 - Capellades, Anoia, 14/jul/1985)  Geòleg i geògraf. Cursà els estudis universitaris a Barcelona (1925-29). Fou catedràtic de geografia física (des del 1943 al 1978) i director del departament de Geomorfologia i Geotectònica de la Universitat de Barcelona. Dirigí la secció Catalana de l'Instituto Lucas Mallado (geologia) del CSIC. Col·laborà en nombroses revistes especialitzades i també en la confecció de diversos fulls del mapa geològic d'Espanya, a escala 1:50.000. Ha dirigit obres de geografia, entre les quals sobresurt laInici página Geografia de Catalunya (1958-82). Entre les seves obres excel·leixen els estudis sobre les terrasses del Segre i Los Pirineos (1951), encara avui la millor geografia física i humana sobre el Pirineu. Fou el sistematitzador de la geomorfologia peninsular (1r volum de la Geografía de España y Portugal, 1952), de les oscil·lacions de nivell al Mediterrani occidental i de la geografia física de Catalunya, on encunyà i definí molts termes orogràfics i afins.

9 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Jordi Solé i TuraSolé i Tura, Jordi  (Mollet del Vallès, Vallès Oriental, 23/mai/1930 - Barcelona, 4/des/2009)  Escriptor i polític. Llicenciat en dret el 1958 i professor adjunt de dret polític a la Universitat de Barcelona, fou expulsat de la universitat l'any 1966, però al cap d'uns quants anys s'hi reintegrà i hi assolí el deganat de la facultat de Dret. Membre del PSUC, se'n separà i fou un dels dirigents de l'Organització Comunista d'Espanya (Bandera Roja), fins que l'any 1972 reingressà al PSUC amb una important fracció d'aquell partit. Membre del Comitè Executiu del PSUC i del Comitè Central del PCE, fou elegit diputat (el 1977 i el 1979) i com a tal participà activament en la redacció de la Constitució Espanyola del 1978 i de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya del 1979. Elegit (1983) regidor a l'ajuntament de Barcelona pel PSUC, després se'n separà per acostar-se al PSC-PSOE; fou elegit diputat al Parlament de Catalunya dins la candidatura socialista (maig de 1988) i senador per designació autonòmica. Diputat al...  Segueix... 

1 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Solé i Valdívia, Ramon  (Cartagena, Múrcia, 1938 – Barcelona, 3/mar/1997)  Ballarí i coreògraf. Debutà a França el 1956 amb la companyia Ballet des Étoiles. Entre el 1959 i el 1974 actuà amb les companyies de més prestigi del món. El 1974 s’instal·là a Barcelona, on fundà la Companyia de Dansa de Barcelona i impulsàInici página iniciatives com les Temporades Populars de Ballet, la revista "Dansa-79" o el Festival de Peralada.

10 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Carme Solé i VendrellSolé i Vendrell, Carme  (Barcelona, 1/ago/1944 - )  Dibuixant. Estudià a l'Escola Massana. Fundadora de l'Associació Professional d'Il·lustradors, i presidenta des del 1987. S'ha especialitzat en la il·lustració de llibres infantils -n'ha publicat uns cent-noranta, una bona part dels quals a l'estranger-. Ha il·lustrat texts propis i d'altres escriptors. Entre els títols publicats cal remarcar La lluna d'en Joan, L'aniversari, Raspall i Jo les volia. També ha estat col·laboradora de "Cavall Fort" i ha realitzat una sèrie de dibuixos animats per a Anglaterra. Ultra la seva activitat com a dibuixant, ha estat professora d'il·lustració en diversos llocs. Li han estat atorgats els premis de la Generalitat de Catalunya (1982) i l'Apel·les Mestres (1983), entre d'altres.

11 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Solé i Ventura, Euda  (Barcelona, 1901 - 2/set/1994)  Ceramista i esmaltadora de vidres. Fou deixebla de Francesc Quer. Obtingué medalla d'or en una de les Exposicions d'Arts Decoratives celebrades a París.

12 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Soledat de Foraporta, la  (Palma de Mallorca, Mallorca Occidental)  Barri (o s'Hort des Ca), a llevant de la ciutat, al llarg de la carretera de Manacor, vora la bifurcació de la de Sineu. En aquest indret, a l’antic lloc de can Blau, fou construïda l’església de la Mare de Déu de la Soledat (la imatge desaparegué el 1835) per una comunitat de mínims que fundaren el 1582, de manera estable, el primer convent mallorquí de l’orde, després de diversos intents (entre els quals, a Sant Nicolau de Portopí); traslladats el 1585 a l’interior de la ciutat, hi retornaren el 1596 i hi restaren fins el 1682, que es traslladaren, definitivament, a Santa Maria del Camí, on fundaren un convent amb la mateixa advocació. L’església esdevingué filial de la parròquia de Santa Eulària de Mallorca i estigué al servei del barri que s’anà formant al seu entorn com a...  Segueix... 

13 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Soledat i Esplugues, Joaquim de la  (Catalunya, s XVIII – s XIX)  Frare carmelità descalç. Fill d'un manyà, de cognom Esplugues. Estudià a l'Escola de Nobles Arts. Al convent de Sant Josep, de Barcelona,Inici página dirigí una foneria de lletres per a impremta, molt important en el seu temps. El 1801 publicà un prospecte amb mostres de tipus nous; el 1828 en publicà un altre, precedit d'un estudi sobre l'evolució de les arts gràfiques a Catalunya.

14 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Soleia, la  (Castellar de N'Hug, Berguedà)  Veïnat, al voltant de l'església de Sant Joan de Cornudell.

15 CATALUNYA - HISTÒRIA

Soler  (Bolvir, Baixa Cerdanya Despoblat, dins l'antic terme de Talltorta, a l'esquerra del riu d'Aravó, a l'indret de l'actual mas d'Aravó. La seva església és dedicada a sant Climent. El pont de Soler, damunt el Segre, és poc abans de la confluència amb el riu d'Aravó.

16 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Soler, Anna de Santa Sabina  (Calella, Maresme, 1835 - Vic, Osona, 1896)  Religiosa carmelitana descalça. Ingressà a la congregació fundada per santa Joaquima Vedruna el 1856. Hi tingué càrrecs importants i fou elegida tercera superiora general el 1891. S'esforçà a augmentar la congregació i fundà diverses cases noves. Morí amb fama de santedat, i el 1940 s'introduí a Roma la seva causa de beatificació.

17 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Soler, Antoni  (Vic, Osona, s XIX)  Advocat. Publicà Apuntes sobre el derecho en Cataluña (1841) i Biografía del Dr. Jaime Balmes (1848).

18 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Soler, Arnau de  (Catalunya ?, s XIII – s XIV)  Frare hospitaler. Fou comanador d'Aliaga. El 1319 fou un dels testimonis de l'acta de renúncia que féu l'infant Jaume, fill gran del rei Jaume II, als seus drets de primogenitura. Passà a pertànyer a l'orde de Montesa, de la qual en fou mestre. Fou curador de l'esmentat infant Jaume. El 1325, a Lleida, formà part de la junta que deliberà sobre els drets del rei a la successió alInici página tron de Mallorca.

19 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Soler, Baltasar  (Catalunya, s XIII - Palamós ?, Baix Empordà, s XIII)  Metge. És autor d'un Tractatus de peste.

20 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Soler, Bartomeu  (Tarragona, s XVI - Catalunya, s XVII)  Escultor. El 1618-25 esculpí en marbre blanc el retaule major de la seu de Perpinyà, obra notable que representa escenes bíbliques.

100 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Soler, Benet  (Catalunya, v 1640 - 1682)  Compositor. Es formà a l'Escolania de Montserrat (1650-56), on professa el 1656 i fou mestre de l'Escolania. Destacà com a arpista i és un dels compositors de Montserrat del qual es conserven més obres polifòniques.

21 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Soler, Bernabeu  (País Valencià, s XVI – s XVII)  Humanista i gramàtic. Ensenyà a Xàtiva i Morella. És autor de les obres: Sintaxis del maestro Torrella en romance castellano, con sus noticias y advertimientos, no menos curiosos que necesarios, sobre algunas opiniones modernas que contra ella han salido (1609), De conscribendis Epistolis, deque variarum ratione ex variis auctoribus libellis (1617) i Magistral de la sintaxis del maestro Torrella (1619).

22 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Soler, Bernabeu  (Catalunya, s XVII – s XVIII)  Llatinista. Era catedràtic de lletres humanes a la Universitat de Barcelona. Traduí del català al castellà un diccionari titulat Thesaurus puerilis studiosis adulescentulis, on hi havia una col·lecció de frases llatines per traduir refranys castellans, i també alguns nomenclàtors especialitzats per temes. També és autor de l'obra Sintaxis seu compediaria partium orationis institutio, de caràcter docent. La primera edició és de 1701 i n'hi hagué moltes de posteriors.

23 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaSoler, el  (Calonge de Segarra, Anoia)  Caseria, al sud-oest del poble, vora el terme de Pujalt.

24 ANDORRA - GEOGRAFIA

Soler, el  (Ordino, Andorra Masia i antiga caseria, a l'esquerra de la ribera d'Ordino, aigua amunt de la Cortinada.

25 CATALUNYA NORD - MUNICIPI

Situació de la comarca del RossellóSoler, el  (Rosselló Municipi: 10,35 km2, 73 m alt, 7.300 hab (2013), (fr: Le Soler). Situat al Riberal, a la riba dreta de la Tet, drenat, a més, per la riera del Soler. Economia agrícola; conreus de regadiu (fruiters i hortalisses), gràcies a l'aprofitament per als regatges de les aigües de la Tet. Prepondera, però, l'agricultura de secà, que es dedica a la viticultura. Compta amb un celler cooperatiu. Ramaderia. Indústria del paper, del moble i de la construcció (afavorida per la proximitat de Perpinyà). Població en ascens. El poble és situat a la dreta de la Tet, al voltant de l'església parroquial. Restes de l'antic castell del Soler, amb la capella de Santa Eugènia i la masia i antic monestir de l'Eula. El terme era dividit a l'edat mitjana en el Soler d'Amunt i el Soler d'Avall. Ajuntament (en francès) - Turisme (en castellà)

26 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Soler, el  (Sort, Pallars Sobirà Santuari de la Mare de Déu del Soler, al sud de l'antic terme d'Enviny, en un coster, a la dreta de la Noguera Pallaresa, vora l'hostal Nou.

27 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Soler, Francesc  (Perpinyà, s XVI – s XVII)  Jurisconsult. Doctor en dret, fou nomenat rector de la Universitat de Perpinyà el 1599; hi ensenyà dret el 1604 i fou degà de la facultat de dret el 1607. Era donzell. Molt vinculat després al municipi barceloní, publicà alguns tractats sobre la reforma monetària (1611), en llatí, un Memorial en dret en favor dels mercaders forasters, resposta a un memorial fet per l'advocat de la ciutat (1620), un Discurs... ab lo qual entén provar que no convé ni es pot en casa de la ciutat de BarcelonaInici página admetre en son regiment los que tenen nom de don (1621), escrit a instància d'alguns cavallers i ciutadans honrats, i diverses al·legories jurídiques.

28 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Soler, Francesc  (Barcelona, v 1625 – Girona, 1688)  Músic. Fou mestre de capella de la catedral de Girona. La seva producció el confirma com un dels més il·lustres compositors de la música catalana del s. XVII. Se'n conserven una Missa a deu veus amb ministrils i una Missa pro defunctis a vuit veus, peces religioses a veus soles, a veus i ministrils. Cal remarcar-ne un Magnificat, una Salve Regina i un Pange.

29 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Soler, Francesc Xavier  (València, 1756 – Madrid, 1786)  Jurista. Estudià filosofia i dret a València. Es traslladà a Madrid, on dos anys abans havia ingressat a l'acadèmia de dret. És autor de l'obra Observaciones sobre las ediciones de los Comentarios de Arnoldo Vinio, ilustradas con adiciones del derecho de España por los doctores Don Juan Sala y Don Bernardo Denvela (1782).

31 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Soler, Gervasi  (Mataró, Maresme, s XIX)  Escriptor. És autor de bon nombre d'obres teatrals, com les titulades Bromes de Carnaval, El que sol anar per llana..., Batalla de gendres!, Tot són comèdies, L'hàbit no fa al monjo, La perleta de Premià, Déu els cria... i Els hàbits a la figuera.

32 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Soler, Guillem  (Vic ?, Osona, s XIV)  Cirurgià reial (o Guillem Dessoler). Acompanyà l'expedició del Rosselló en temps del rei Pere III el Cerimoniós, per recomanació del qual assistí el rei de Bohèmia. El rei el nomenà superinspector de les peritacions que feien els cirurgians de les lesions causades en batalles.

33 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaSoler, Jaume  (Aragó ?, s XVI)  Jurista. És autor de Summa de los Fueros y Observancias del Reyno de Aragon i Repertorio de todas las leyes de Castilla.

34 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Soler, Jaume  (Barcelona, s XVI)  Tècnic de tints. El 1578 enllestí un vast receptari de tints per a la indústria tèxtil. Aquest receptari, sota els auspicis de Narcís Feliu de la Penya i de Bernat Aimeric i de Cruïlles, seria editat a Barcelona el 1691, amb el títol de Ramallet de tintures i breu modo de donarles a totes robes de llana, teles i fil, amb lo modo de beneficiar alguns ingredients necessaris per los arts de la tintura i perayria, recollit de diferents receptes de totes les parts d'Europa. Aquesta edició és signada per un cert Phesio Mayo, nom imaginari format sobre el de l'impressor, Josep (Joseph) Moyà.

99 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Soler, Jeroni  (Catalunya, s XVI - s XVII)  Pintor. Documentat del 1581 al 1623. És autor de diferents pintures destinades a la seu de Manresa, entre les quals hi ha el retaule de la Confraria de Sant Josep i Sant Joan (1590-99), el de la Confraria de Santa Anna (1592), el de Sant Jaume (1620) i el de la Concepció (1623).

35 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Soler, Joan  (Caldes de Montbui, Vallès Oriental, s XV - Barcelona ?, 1463)  Prelat. Fou nomenat bisbe de Barcelona el 1458, dos anys després de la mort del seu antecessor Jaume Giralt. Figurava entre els marmessors d'Alfons IV el Magnànim. Visqué l'esclat de la guerra contra Joan II. A la seva mort i a causa de la crítica situació del país hi hauria deu anys de seu vacant, fins al nomenament, ja finida la guerra. de Francesc de Borja.

36 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Inici páginaSoler, Joan  (Catalunya Nord, s XVII - Perpinyà, 1674)  Polític. Era segon cònsol de Vilafranca de Conflent. Conspirà contra l'ocupació francesa de l'antic comtat del Rosselló. El 1674, valent-se del seu càrrec, fou un dels organitzadors del complot per treure el domini francès de la seva vila, secundant l'esforç de Manuel Descatllar, del qual era amic. Descobert el projecte, fou empresonat a Perpinyà, on seria executat pocs dies després.

38 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Soler, Josep  (Barcelona ?, s XVII)  Eclesiàstic i polític. Era canonge de la seu d'Urgell. Cosí de Pau Claris, el succeí (feb/1641) com a president de la generalitat de Catalunya. Ocupà el càrrec durant cinc mesos. Mancat de capacitat política, es deixà influir excessivament per D'Argenson i posà la generalitat en mans dels aliats francesos. Hom li ho recompensà amb una canongia de la catedral de Barcelona.

39 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Soler, Josep  Veure> Soler i Vidal, Josep (polític i historiador).

40 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Soler, Josep Maria  (la Bisbal d'Empordà, Baix Empordà, s XIX - Catalunya, s XX)  Compositor. Fins al 1910 dirigí la cobla La Principal bisbalenca. És autor d'obres simfòniques i corals, així com de moltes sardanes, la més coneguda de les quals és la titulada La Pabordessa.

41 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Soler, Lluís  (Barcelona, 1920 - )  Poeta i compositor. Féu estudis a l'Institut Escola i fou concertista de violí i professor de música. Es traslladà al Brasil. Sota la influència de Rilke i de Josep Carner, publicà Poesies de Lluís de Rialp (1946) -el seu pseudònim habitual- i Balades i cançons (1948).

42 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Soler, Mateu  (Manacor, Mallorca, s XIX - s XX)  Polític. Encapçalà des dels primers anys del s XX el socialisme manacorí: regidor a partir del 1903, cap de l’agrupació socialista local i principal creador de la casa del poble. Representà, amb Joan Montserrat i Parets i algun altre, el socialisme dels pobles de Mallorca, sovintInici página enfrontat al de Palma.

43 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Soler, Pere  (València, s XIV – s XV)  Il·luminador. Documentat entre el 1409 i el 1429. Hom no en coneix cap obra, però se suposa dins de l'estil dit gòtic internacional, semblant al Liber instrumentorum i al Breviarium valentinum. El 1402 la reina li encarregà la il·lustració d'un breviari i el 1404 li pagà un llibre d'oracions. Aquest any realitzà un saltiri per al mercader Antoni Catorra. Tornà a aparèixer el 1429, juntament amb Domènec Atzuara, en la il·luminació de la Summa predicabilium, encàrrec de fra Mateu, menoret valencià.

44 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Soler, Pere  (Catalunya, s XIV – s XV)  Metge. Gaudí de gran prestigi al seu temps. Fou metge de cambra del rei Martí l'Humà. El rei de Castella el sol·licità i obtingué de la cort catalana durant un temps. El 1409 anà a Sardenya, tramès especialment per a tenir cura de Martí el Jove en una illa que tenia fama d'insalubre i on el primogènit català i rei de Sicília contragué unes febres mortals.

45 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Soler, Pere  (Catalunya, s XVI - Canàries, s XVI)  Militar i colonitzador. Serví com a capità a les illes Canàries. Es casà amb Joana de Padilla, senyora d'extensos territoris al sud de l'illa de Tenerife, poc apreciats fins aleshores i gairebé deserts per la manca d'aigua. Soler hi fundà la població de Vilaflor, dita també Chasna. Els seus descendents consolidarien la fundació.

46 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Soler, Pere  (Bèlgida, Vall d'Albaida, 1672 - País Valencià, s XVIII)  Frare dominicà. Prengué hàbit a València el 1687. Es doctorà en teologia el 1705. Ensenyà i ocupà càrrecs diversos a convents de l'orde i a la Inquisició. Fou examinador sinodal de l'arquebisbat de València i del bisbat de Sogorb. Sobresortí com a orador sagrat. Publicà algunes de les seves oracions fúnebres.

47 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Inici páginaSoler, Tomàs  (País Valencià, s XVIII)  Arquitecte. Dirigí les obres noves del reracor de la seu de València fetes al seu temps.

48 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Soler de Geumar, el  (Puig-reig, Berguedà Gran masia i església, a l'oest del poble, a la vall de la riera de Merola.

49 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Soler de Gramoneda, el  (Navès, Solsonès)  Església i masia (1.033 m alt), que formà, juntament amb Grifé, la quadra del Soler i Grifé. És situat damunt la serra que domina per ponent el poble de la Vall d'Ora. Prop seu hi ha l'església romànica de Sant Miquel (s XII).

50 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Soler de Lladrús, el  (Calaf, Anoia)  Veure> Soler Lladrús, el.

101 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Soler i Arqués, Josep  (Catalunya, s XIX - 1872)  Impressor. En la seva impremta van publicar-se els periòdics "El Ausonense" (1863), "El Eco de la Montaña" (1863), "El Seminarista Español" (1864 i 1866) i "El Pueblo Vicense" (1868 i 1869). S'hagué d'exiliar a causa de les seves idees polítiques.

51 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Soler i Bargalló, Felip  (Oriola, Baix Segura, 1710 – València, 1781)  Jurista i eclesiàstic. Exercí a Madrid l'advocacia, durant un temps, des del 1738. Fou alcalde major de Granada, oïdor de l'Audiència de Mallorca (1764), alcalde degà de casa i cort (1771) i canonge de la ciutat de València (1780). Publicà l'obra Concordia jurisdictionis ecclesiasticae et secularis (1753, en dos volums) i algun escrit menor.

52 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Soler i Batlle, Enric  (Barcelona, 1877 – 1951)  Farmacèutic. Es llicencià (1896) i doctorà (1911) enInici página farmàcia i es llicencià en ciències físico-químiques (1898). Guanyà la càtedra de farmàcia pràctica de la Universitat de Barcelona (1912) i fou membre de l'Acadèmia de Medicina i Cirurgia de Barcelona (1922). Traduí obres científiques alemanyes, angleses i italianes, fou col·laborador de l'Enciclopedia de l'editorial Espasa i publicà obres de tema mèdic i farmacèutic.

53 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Soler i Biel, Josep  (Balaguer, Noguera, 1873 – 1920)  Publicista. Ingressà a l'orde escolapi (1888) i s'ordenà de sacerdot (1895). Fou rector del Col·legi de Sant Antoni, de Barcelona. El 1913 passà a Viena com a delegat de l'orde; reformà les escoles pies d'Àustria i el 1918 anà a Cracòvia a organitzar les de la Polònia independent. Políglot, traduí poemes de Schiller, Grillparzer, etc, i publicà On han d'anar els àngels (1909) i el drama històric Carlos Capeto (1910).

54 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Soler i Bru, Joan Baptista  (Sabadell, Vallès Occidental, 1888 – Barcelona, 1954)  Polític i mutualista. D'Estat Català, tingué una actuació destacada en el CADCI i en el camp esportiu (fou diverses vegades de la directiva del F.C. Barcelona). Fou diputat del Parlament de Catalunya per l'Esquerra Republicana i formà part del Consell d'Economia. La seva activitat més important fou en el camp del mutualisme: fundador i secretari de la Mútua del Comerç i de la Indústria, impulsor de la llei de mutualitats (1934), etc. S'exilià a Cuba, on publicà Divagacions i quimeres.

55 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Josep Maria Soler i CanalsSoler i Canals, Josep Maria  (Santa Eugènia de Ter, Gironès, 1946 - )  Abat de Montserrat. Estudià al Seminari dels Claretians a Solsona. Monjo de Montserrat (1970), professà el 1975 i el 1981 fou ordenat de sacerdot. En 1976-77 col·laborà a l’Institut Ecumènic de Tantur (Jerusalem), i al Pontifici Ateneu de Sant Anselm de Roma es llicencià en teologia sacramentària (1978-80). Visitador de la Província Hispànica de la Congregació de Subiaco des del 1996, a Montserrat ha estat mestre de novicis i prefecte de juniors, i professor a l’Escola Filosòfica i Teològica de l’Abadia deInici página Montserrat, de la qual fou el prefecte durant set anys, i també a l’Institut de Litúrgia i al de Teologia Espiritual de Barcelona. Vicepresident de la Societat Espanyola d’Estudis Monàstics (SEDEM) des del 1992, ha estat sotsdirector de la revista "Studia Monastica". Fou elegit abat de Montserrat per la comunitat el mai/2000. És autor de nombrosos articles i de llibres de litúrgia i espiritualitat.

56 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Soler i Casajuana, Lluís  (Barcelona, 1852 – 1917)  Periodista. Estudià dret. Dirigí el "Diario de Barcelona",els diaris de Madrid "El Día" i "El Español", i la revista "España". Ell mateix fundà aquesta darrera el 1898, i la publicà fins al 1902. Usà sovint el pseudònim d'Incógnito.

57 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Soler i Catarineu, Enric  (Catalunya, s XIX)  Cantant. Fou baríton estimat en la interpretació de sarsueles i operetes. Estrenà l'obra de Clavé L'aplec del Remei.

58 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Soler i Cladera, Cristòfol  (Inca, Mallorca, 26/des/1956 - )  Polític. Es llicencià en dret i ciències empresarials i es dedicà a l’empresa familiar. Ingressà al Partit Demòcrata Liberal d’Óscar Alzaga, formació que s’integrà dins Alianza Popular. Fou nomenat conseller d’economia i hisenda del primer govern de Gabriel Cañellas (1983), tot i que el 1987 abandonà la conselleria. El 1991 fou elegit president del Parlament balear, càrrec que exercí fins al jul/1995, quan fou investit president de les Illes en substitució de Gabriel Cañellas. Soler dimití al jun/1996 i fou succeït per Jaume Matas.

59 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Soler i Clariana, Antoni  (Reus, Baix Camp, 1835 – 1896)  Polític republicà. Advocat. Federal, presidí el 1868 la Junta Revolucionària de Reus i pel gen/1869 ocupà l'alcaldia. Tanmateix, encapçalà la Insurrecció Federal del mateix any. Després comandà la milicià ciutadana i per l'ago/1874 tornà a ésser elegit alcalde. Posteriorment, fou en diverses ocasions regidor.

60 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Inici páginaSoler i d'Armendaris, Melcior  (Perpinyà, 1572 - Sant Martí del Canigó, Conflent, 1658)  Abat de Sant Martí del Canigó (1623-58). Fill del doctor en dret Pere Soler, fou primer carmelità descalç i després benedictí. Doctor en teologia. Essent abat, fou visitador dels monestirs benedictins de la Congregació Claustral Tarraconense. Els anys 1625 i 1630 obtingué permís per a explotar les mines de ferro dels vessants del Canigó. El 1642 saludà Lluís XIII de França com a comte de Barcelona, a qui donà una relíquia de Sant Galderic. Escriví uns Discursos econòmics de la història de Joaquim i Susanna sobre el capítol XIII del profeta Daniel (Barcelona, 1648).

61 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Soler i de Cornellà, Lleonard  (Elx, Baix Vinalopó, 1736 - País Valencià, 1796)  Eclesiàstic. Ensenyà filosofia i teologia al col·legi de la Concepció d'Oriola, ciutat on fou també canonge. És autor d'un Aparato de la elocuencia para los sagrados oradores, en sis volums (1784-88).

62 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Soler i de les Cases, Ernest  (Barcelona, 1864 – 1935)  Pintor i escriptor. Era fill de Frederic Soler i Hubert (Pitarra). Pintor menor, es dedicà al retrat. Publicà poemes floralescos i sobretot comèdies, algunes de les quals d'èxit notable: Bon jan qui paga (1889), La feina d'en Jafà (1893), Bogeries de la sort, La nau, La font d'en Bori.

63 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Soler i de los Màrtires, Llorenç  (València, 19/ago/1936 - )  Cineasta. Capdavanter del cinema independent. La seva producció, nombrosa i heterogènia, té com a títols remarcables Será tu tierra (1966) i Largo viaje hacia la ira (1970), films, tots dos, sobre la immigració; 52 domingos (1967) i Gitanos sin romancero (1976), sobre la marginació, i el film sobre l'obra de Raimon, D'un temps, d'un país (1968).

64 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaSoler i de Ros, Francesca  (Barcelona, 1833 – 1884)  Actriu. Es presentà al teatre Olimpo el 1850. Tingué bon prestigi dins el teatre català del seu temps. Sobresortí en la interpretació d'obres de Frederic Soler "Pitarra". Es retirà anys abans de la seva mort.

65 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Soler i Diffent, Josep  (Terrassa, Vallès Occidental, 1864 – 1935)  Pintor. S'inicià a vint anys a Terrassa i després cursà estudis a la Llotja de Barcelona (1886-92). Pintà paisatges minuciosos i naïfs i no es donà a conèixer a un públic ampli fins que fou descobert per Rafael Benet vers el 1925. Fou aleshores quan exposà a Barcelona dividint l'opinió entre els partidaris i els adversaris de la licitud de l'ingenuisme. El 1934 i el 1935 concorregué, dins el Saló de Montjuïc, a les Exposicions de Primavera de Barcelona.

66 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Soler i Estruch, Eduard  (Castelló de la Ribera, Ribera Alta, 9/mai/1912 - Carcaixent, Ribera Alta, 18/oct/1999)  Escriptor. Ha signat sovint Eduard Soleriestruch. És autor de les monografies Estampas biográficas de la villa de Carcagente (1950), El territori i la comunitat d'Aigües Vives (1956-57), Noticia de la imprenta Muñoz d'Alzira, 1872-1972 (1972), Alzira en el cor (1976), Notícia de Pepe Estruch (1978) i Carcaixent (Antologia) (1981), i dels volums de prosa literària Contes sense fel (1961), De la ingènua veritat (1961), D'Alzira (sense plors, però) (1973) i Humor carcainxení (1978).

67 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Soler i Faneca, Joan  (Barcelona, 1731 – 1794)  Arquitecte. Personalitat inquieta i innovadora, participà en l'elaboració dels plans de nombroses obres (pont a Tremp, obres hidràuliques a l'Urgell, a l'Empordà, a Reus-Salou i al port de Barcelona) i construccions particulars (palau del duc de Sessa, a Barcelona), però l'anomenada li ve d'haver estat director de les obres de la nova Llotja de Barcelona, una de les construccions neoclàssiques més reeixides. Sabé respectar la vella llotja gòtica, encerclada dins un rectangle de 84 m de llarg per 36 d'amplada. Les façanes, totes diferents dins la unitat d'estil, tenen cadascuna la seva personalitat, especialment la testera amb un frontó central amb columnes jòniques que reposa sobre unInici página porxo amb columnes toscanes geminades.

68 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Soler i Ferrer, Tomàs  (Catalunya, s XVIII – s XIX)  Arquitecte. Fill de Joan Soler i Faneca, a la mort d'aquest el substituí, juntament amb Domènec Fàbregas, com a director interí de les obres de la Llotja de Barcelona; l'any 1795 en prengué la direcció efectiva. Altres obres seves foren el pont de fusta que comunicava el Palau Reial amb la Duana (1802) i el canal de la Infanta, a la Bordeta, projectat el 1805 i construït entre el 1817 i el 1819.

69 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Joaquim Soler i FerretSoler i Ferret, Joaquim  (Barcelona, 10/set/1940 – 6/oct/1993)  Narrador i crític literari. Inicià els seus estudis en un seminiari i treballà en diferents oficis. La seva novel·lística, que es basteix com una alternativa al realisme, s'inicià a Laberint sense (1978), La prova del mirall (1981) i Camil i Adelf (1981), obres que incideixen en les coordenades més característiques d'una literatura imaginativa i lúdica, a frec sempre de l'experimentació. La seva obra a continuat a Una furtiva llàgrima (1983, premi Ciutat de Palma), a Cambra de bany (1985, premi Prudenci Bertrana), etc. Ha conreat també la narrativa juvenil: A una sola veu (1992, premi Víctor Català 1991). Autor de nombrosos guions radiofònics. Fou membre del col·lectiu Ofèlia Dracs.

70 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Soler i Forcada, Josep  (Catalunya, s XIX – Barcelona, s XX)  Escultor. Fou premiat a les Exposicions de Belles Arts barcelonines de 1891, 1894 i 1896.

37 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Toti Soler (Jordi Soler i Galí)Soler i Galí, Jordi "Toti Soler"  (Vilassar de Dalt, Maresme, 7/jun/1949 - )  Músic, guitarrista i cantant. Féu estudis de música al Conservatori Superior de Música de Barcelona i amplià cursos de piano amb Joan Guinjoan i de guitarra amb Gracià Tarragó. Treballà encara la guitarra amb Stephen Murray a Londres (1968) i conreà l'estètica flamenca. Més tard alternà amb Taj Mahal (1972) i amb Léo Ferré, amb qui enregistrà dos discs a Itàlia. Considerat un dels millorsInici página compositors i intèrprets de la seva generació, i un dels màxims exponents de la fusió de la guitarra flamenca amb el jazz, enregistrà el seu primer àlbum, Liebenslied, el 1970, com a intèrpret de cançons. El seguí El gat blanc (1973), que li reportà el premi Fotogramas de Plata. A partir del 1974, acompanyà Ovidi Montllor. El gat monjo (1975), Desdesig (1976), Laia (1977), Lonely fire (1979), Epigrama (1985, amb Feliu Gasull) i Supernova (1988) són els treballs que enregistrà durant els anys viutanta, anys en...  Segueix... 

71 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Soler i Garcia, Josep Maria  (Villena, Alt Vinalopó, 30/set/1905 - 25/ago/1996)  Historiador. Cronista oficial i arxiver de Villena, on fundà i dirigí el Museu Municipal d'Arqueologia. És autor d'una copiosa producció de treballs sobre història local, entre els quals sobresurten: Bibliografía de Villena y su partido judicial (1958) i El tesoro de Villena (1965), entre d'altres opuscles, i una llarga sèrie d'articles a obres col·lectives.

72 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Soler i Gatvillaró, Guillem  (Tarragona, 1905 - Barcelona, 1971)  Gravador i pintor. Format a l'Acadèmia Baixas, amb M. Urgellès, i a l'Institut Català de les Arts del Llibre. Amplià estudis a París (1927-29). Entre altres distincions, li fou concedit el premi Nacional de Gravat. Autor de nombroses decoracions murals per a edificis religiosos catalans, i també per a edificis civils (escala de l'Escola d'Enginyers Industrials a Madrid).

73 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Soler i Gili, Domènec  (Sabadell, Vallès Occidental, 1871 – Barcelona, 1951)  Pintor i escenògraf. Format a les escoles de Belles Arts de Sabadell i de Barcelona. Estudià escenografia a Roma, amb Soler i Rovirosa, i després a París, on fou deixeble de Corpesar. També destacà en la pintura de paissatges rurals i urbans. FouInici página president de l'Agrupació d'Aquarel·listes de Sabadell.

74 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Enric Soler i GodesSoler i Godes, Enric  (Castelló de la Plana, 5/mar/1903 – València, 7/gen/1993)  Pedagog i escriptor. Formà part del grup de valencianistes avançats de la dècada del 1930. Col·laborà a diverses publicacions dels Països Catalans i de l'exili. Bon cronista de l'actualitat cultural, va treballar en l'ensenyament de la llengua al Lo Rat Penat. Publicà poemes I el cel és blau (1933), Bestioles (1952) i Cançons d'ahir i de demà, i opuscles de divulgació com ara Valencians a Mèxic (1953), Els primers periòdics valencians (1960), Llegir i escriure, Beceroles valencianaes (1971), etc. Premi de les Lletres Valencianes el 1991.

75 CATALUNYA - HISTÒRIA

Soler i Grifé, el  (Navès, Solsonès Antiga quadra, formada per les masies de Grifé i del Soler de Gramoneda.

76 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Frederic Soler i Hubert "Serafí Pitarra"Soler i Hubert, Frederic "Serafí Pitarra"  (Barcelona, 9/oct/1839 – 4/jul/1895)  Comediògraf, dramaturg i poeta romàntic. Dedicat des de jove a la rellotgeria, va regentar un establiment del ram fins al 1880, a la rebotiga del qual fundà una tertúlia literària. Atret pel teatre, participà en funcions d'aficionats. La guerra d'Àfrica (1859-60) va inspirar-li la comèdia bufa La botifarra de la llibertat (1860). Fou estrenada amb gran èxit en una societat familiar. L'estrena del drama La campana de l'Almudaina, a l'antic teatre de l'Odeon, va moure'l a escriure la sarsuela L'esquella de la Torratxa (1864), amb música del mestre Sariols, representada amb gran èxit. Aquell temps (1864), Frederic Soler i el mestre Sariols fundaren una societat anomenada La Gata i amb el nom de gatades foren designades les peces de Soler que s'hi representaren: Lo contador, Lo castell dels tres dragons, Lo punt de les dones, La vaquera de la piga rossa, Les carbasses de Mont-roig i d'altres, signades amb el pseudònim de Serafí...  Segueix... 

77 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaSoler i Jorba, Vicenç  (Olot, Garrotxa, 1904 - el Brull, Osona, 1949)  Pintor. Estudià a l'Escola de Belles Arts olotina, d'on fou professor de dibuix al natural des del 1935. Fins a aquesta època fou bastant influït pel seu mestre, Iu Pascual. Féu exposicions individuals i participà en nombrosos certàmens nacionals. Destacà com a paisatgista.

78 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Soler i Jové, Joan  (Barcelona, 26/mai/1934 - )  Dibuixant i aquarel·lista. Fill de Ramon Soler i Liró. Estudià a l'Escola de Sant Jordi i completà la formació a París. Després d'una etapa post-impressionista (1966-67), es dedicà al collage. En dibuix ha assolit, dins els postimpressionisme (sèrie del Circ), una remarcable qualitat.

79 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA

Empar Soler i LealSoler i Leal, Empar  (Madrid, 23/ago/1933 - Barcelona, 25/oct/2013)  Actriu. Filla dels actors Salvador Soler i Milagros Leal. Formada en el teatre, va tenir el seu primer paper important en el cinema a Usted puede ser un asesino (1961), de J.M. Forqué. Entre els seus films destaquen títols com ara Plácido (1961), Le charme discret de la bourgeoisie (1972), Mi hija Hildegart (1977), El crimen de Cuenca (1979), Patrimonio nacional (1980), Bearn (1982), Cara de acelga (1986), Los papeles de Aspern (1991) i París-Tombuctú (1999).

80 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Soler i Liró, Ramon  (Barcelona, 1897 – 1968)  Pintor i dibuixant. Amplià estudis a París. Fou un dels fundadors del grup artístic "Nou Ambient" (1918). Féu la seva primera exposició individual en 1931. Ha participat activament en nombroses exhibicions col·lectives. Cultivà el paisatge i la natura morta.

81 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Soler i Llopis, Eduard  (Alcoi, Alcoià, 1840 – València, 1928)  Pintor. El 1856 estudiava a l'Escola de Sant Carles de València. Fou deixeble, a Madrid, de Federico de Madrazo. El 1864 guanyà una tercera medalla pel quadre Jesús i la mare de sant Jaume i sant Joan, i rebé encàrrecs de l'Academia de San Fernando. Dos anys després guanyà la càtedra de dibuix de l'Escuela de Bellas Artes, de Cadis, on pintà quadres per a l'esglésiaInici página parroquial de San Antonio. Catedràtic a València, fou cessat arran de la Revolució de Setembre. Viatjà per Itàlia, on pintà Pius IX i féu l'Enterrament del papa sant Esteve a les catacumbes. Després de l'abdicació d'Amadeu I recuperà la càtedra valenciana pels bons oficis de Castelar i E. Maisonnave. Acadèmic de Sant Carles (1878), deixà a l'Acadèmia un retrat del president Eduard Attard. El 1899 dissertà a Lo Rat Penat sobre Antiguitats de Xàbia i pobles de la Marina. Fou un pintor eminentment religiós.

82 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Soler i Llorca, Xavier  (Alacant, 1923 - 1995)  Pintor. La seva pintura de caràcter neoexpressionista li ha donat èxits notables.

83 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Soler i March, Alexandre  (Barcelona, 1874 – 1949)  Arquitecte modernista. Fou president de la Junta de Museus de Barcelona i, des del 1931, director de l'Escola d'Arquitectura i president de l'Associació d'Arquitectes de Catalunya. És autor del mercat central de València, de la restauració de la façana de la seu de Manresa, del Palau de la Indústria a l'Exposició Internacional de Barcelona (1929). Publicà monografies artístiques i diverses publicacions sobre arquitectura.

84 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Leonci Soler i MarchSoler i March, Leonci  (Manresa, Bages, 6/des/1858 – 24/ago/1932)  Advocat, arxiver i polític. Cursà la carrera de dret a Barcelona i els estudis d'arxiu a l'Escola Superior de Diplomàtica a Madrid. El 1882 fou nomenat arxiver municipal de Manresa i representà aquesta ciutat a les corts fins al 1910, any en què fou elegit senador per Barcelona, com a candidat per l'Econòmica d'Amics del País. Regionalista monàrquic, portà a terme una campanya en pro de l'autonomia i de la llengua catalanes. Es dedicà especialment a l'estudi dels trescentistes.

85 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaSoler i Marije, Alexandre  (Barcelona, 1878 – 1918)  Escenògraf. Fill de F. Soler i Rovirosa, mort el seu pare, aprengué l'escenografia en bona part autodidàcticament i en part alliçonat per Maurici Vilomara. A més d'escenògraf, féu també altres activitats relacionades amb el teatre i fou dels primers agença-aparadors. Entre les seves obres hi ha Pastorets, estrenada al Teatre Tívoli, amb lletra de Jacint Verdaguer, Les romanesques, El Duquesito, la revista Ohé!, Ohé!, escrita per ell mateix, i Plàstic films, la seva darrera obra.

86 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Soler i Masferrer, Narcís  (Bescanó, Gironès, 1948 - )  Arqueòleg i prehistoriador. Fou arqueòleg del Centre d’Investigacions Arqueològiques de Girona entre el 1975 i el 1990 i director del Museu d’Art (1980-90) de la mateixa localitat. Doctor per la Universitat de Barcelona (1986) i catedràtic de prehistòria de la Universitat de Girona, membre de la secció històrico-arqueològica de l’Institut d’Estudis Catalans (1996). Ha investigat el paleolític superior de Catalunya i ha excavat la cova de l’Arbreda (Serinyà) i el Cau del Duc (Torroella de Montgrí). Ha publicat, amb Josep Canal, El paleolític a les comarques gironines (1976) i, coordinat amb Julià Maroto, Quadre cronològic del Plistocè superior a Catalunya. Paleoambients i cultures prehistòriques (1987).

87 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Soler i Miquel, Josep  (les Borges Blanques, Garrigues, 1861 – Barcelona, 21/mar/1897)  Crític literari. Estudià dret a Barcelona i es doctorà a Madrid, on fou deixeble de Francisco Giner de los Ríos. Amic de Joan Maragall, es decantà cap a la crítica literària i es convertí en un dels teòrics més importants dels primers anys del Modernisme. Des del 1894 fins al seu suïcidi col·laborà a "La Vanguardia". A diferència del grup regeneracionista, propugnà el decadentisme literari, anticipant-se a la teoria de Maragall de l'acte creatiu com a producte de la sensibilitat. Rebutjà la crítica analítica i defensà i practicà la crítica impressionista. Maragall reuní part dels seus articles a Escritos de José Soler y Miquel (1898), i el 1900 li fou editada la traducció de Lo poema del Rose, de Frederic Mistral.

88 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaSoler i Morell, Joan Antoni  (Vilanova i la Geltrú, Garraf, 1824 – Cuba, s XIX)  Indià. Anà a residir a Cuba, on fou hisendat i propietari de l'ingenio sucrer La Diana. Fou tinent coronel de les milícies de Matanzas i, més tard, coronel a les de l'Havana i alcalde de Matanzas. Es casà amb una filla del primer marquès de Santa Rita, indià com ell, i fou fet senador i comte de La Diana (1881).

89 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Soler i Oliveras, Josep  (Manresa, Bages, 1808 – Barcelona, 1840)  Pintor. Format a Llotja. Alternà l'art de la pintura amb la professió d'advocat. Conreà la pintura religiosa i el retrat. Escriví diversos obres tècniques, com un Curso completo de diseño y pintura, en sus tres principales ramas de óleo, temple y fresco (1837) i un Diccionario de diseño y pintura.

90 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Josep Soler i PaletSoler i Palet, Josep  (Terrassa, Vallès Occidental, 31/jul/1859 – Barcelona, 22/nov/1921)  Advocat i historiador. Es dedicà especialment a l'estudi de la ciutat de Terrassa i a la pintura quatrecentista. Militant dels ideals regionalistes, col·laborà a "La Veu de Catalunya" (1891-1901), "La Renaixença" (1892-1900) i "Ègara" (1892-1911), entre altres periòdics. El 1906 ingressà a la Reial Acadèmia de Bones Lletres i fou corresponent de la de Història i president de la Societat Artístico-Arqueològica. Va llegar a Terrassa el seu fons arqueològic i biliogràfic juntament amb la casa pairal, on fou instal·lat el Museu-Biblioteca Soler i Palet. Entre els nombrosos estudis publicats cal esmentar Ègara-Terrassa (1928).

30 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Soler i Perejoan, Gaietà  (Badalona, Barcelonès, 1863 – Barcelona, 31/des/1914)  Eclesiàstic i escriptor. De família humil, s’ordenà de sacerdot el 1889. Començà col·laborant a publicacions de Badalona i a "La Veu del Montserrat" de Vic, i, actiu polemista integrista, fundà amb Sardà i Salvany "El Missatger del Sagrat Cor de Jesús" (1893) i dirigí "La Tradició Catalana" (1893). Seguint el mestratge de Sardà publicà, a més de nombroses obres pietoses, en català, reeditades sovint, Descentralización y regionalismo (1899), Las soluciones prácticas del problema social (1902), La Solidaridad Catalana y la conciencia católica (1907) i LaInici página Iglesia separada del estado (1911). Conreà també la literatura catalana: novel·la (Tresina, 1893), narració (Gotims blancs, 1896), teatre (Lo fill del creuat, 1886) i traduí la Imitació de Jesucrist (1904, molt reeditada) de Tomàs de Kempis. És autor de monografies com El fallo de Caspe (1899), ¿Quién fue don Francisco de Quevedo? (1904) i Estudio sobre el teatro de Ángel Guimerá, publicat en 1893-94 a "La Revista Popular". Fou membre de l’Acadèmia de Bones Lletres.

91 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Eduard Soler i PérezSoler i Pérez, Eduard  (la Vila Joiosa, Marina Baixa, 1845 – 1907)  Advocat. Catedràtic a Oviedo (1874) i a València, fou desposseït del càrrec el 1875 perquè es negà a jurar la Constitució. Catedràtic de dret polític i administratiu a València (1884-1907), fou un decidit defensor de la llibertat de càtedra. Publicà manuals de Psicología (1874) i de Derecho mercantil (1882). Pertangué a la Sociedad Geográfica de Madrid i fou un destacat excursionista. Resultat d’aquesta activitat són les obres Sierra Nevada (1903), Por el Júcar (1905) i La Alpujarra y Sierra Nevada (1906). Fundà una colònia escolar per als infants de la Vila Joiosa i de Relleu.

92 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Soler i Pérez, Rigobert  (Alcoi, Alcoià, 1896 – València, 1968)  Pintor. Format a l'Acadèmia de Sant Carles i resident des de jove a Barcelona (1917). Participà en nombroses certàmens i obtingué premis importants. Cultivà preferentment el paisatge, la natura morta i el retrat. També va destacar com a gravador a l'aiguafort. Fou professor de l'Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi.

93 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Soler i Perich, Pere  (Catalunya, s XIX – Barcelona, 1874)  Argenter i orfebre. Destacà en la producció de corones d'homenatge. Fou premiat a les exposicions barcelonines de 1825, 1828 i 1845.

94 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaSoler i Pi, Teresa  Nom de Teresa Rebull, autora i intèrpret de cançons.

95 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Soler i Pla, Santiago  (Barcelona, 12/mar/1839 – 1888)  Polític i advocat. Republicà federal, fou director del diari "El Constitucional". Decidit partidari de la revolució a Barcelona, hagué d'exiliar-se a França en fallir l'intent del 1867. L'any següent, destronada Isabel II, tornà i fou elegit diputat a corts (1869). Proclamada la I República, exercí els ministeris d'estat i d'ultramar, però un cop caiguda aquella es dedicà exclusivament a exercir la seva professió a Barcelona.

96 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Soler i Planas, Lluís  (Barcelona, 1886 – 1963)  Escriptor. En la seva joventut féu periodisme a Madrid, on era redactor de la revista "Arte joven" (1909). També escriví narracions i alguna comèdia en castellà. Es destaca La muerte del apóstol. Després de 1939 escriví per la premsa catalana de Mèxic i Xile. També en català és el seu remarcable Llibre de les salvatgines, aparegut el 1959.

97 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Soler i Puig, Joan  (Barcelona, 1906 - 1984)  Pintor. Fill de Domènec Soler i Gili. Estudià a l'Escola de Belles Arts. Hi féu de professor de dibuix, després de passar força temps a Madrid, París i València. Ha obtingut diversos premis i ha realitzat un bon nombre d'exposicions individuals, a partir del 1929. Té obres als Museus d'Art Modern de Barcelona i Madrid.

98 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Soler i Puig, Lluís  (Barcelona, 1862 – s XX)  Escriptor i advocat. És autor dels estudis Glòries de l'antiga marina catalana i Mariners catalans cèlebres.

Anar a:    Sole ]    [ Soler ]    [ Soler, G ]    [ Soler, T ]    [ Soler i D ]    [ Soler i L ]Inici página

A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Logo de Dades dels Països CatalansEntrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ BlocContactar amb Dadescat

© 2006-2016 Associació Sense Límits / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons

Sense Límits a Internet: Sense Límits / Alt Camp Info / Directori Alt Camp / Masia Virtual -