A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Inici ] Entrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ Bloc ]              Contactar amb Dadescat

Anar a:    Subir ]    [ Subirats ]    [ Sud ]    [ Sug ]    [ Sun ]    [ Suni ]

La llibertat és un desig, un sentiment imposat a l'home per sa pròpia naturalesa. (Valentí Almirall)

1 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Subirà i Puig, Josep  (Barcelona, 20/ago/1882 – Madrid, 7/gen/1980)  Musicòleg. Estudià simultàniament dret a la Universitat de Madrid i composició al Conservatori de Maria Cristina. Publicà molts estudis sobre la música i el teatre líric espanyol antic. Les seves obres més notables són La tonadilla escénica (1928-30), La ópera en los teatros de Barcelona (1945), Catálogo musical de la Biblioteca Nacional de Madrid (1946-51), en col·laboració amb Anglès, i el catáleg de la Biblioteca Municipal de Madrid (1965). Realitzà una transcripció de Celos aun del aire matan, òpera de Juan Hidalgo.

2 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Subirà i Puig, Josep  (Barcelona, 28/ago/1925 - Nogent-sur-Marne, França, 11/des/2015)  Escultor. Es formà a Llotja i treballà després als tallers dels escultors Fenosa, Monjo i Collet. Ha treballat diversos materials, però s'ha especialitzat en la fusta. La seva obra és sovint articulada i de gran dinamisme, sempre dins un personalíssim estil que li ha valgut reconeixement internacional. Començà fent representacionsInici página antropomòrfiques, per passar despres a formes humanes (caps, màscares, cascs de guerrers) i a estructures monumentals, com la Gran papallona-veleta de Reims.

4 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Subirachs i Ricart, Rafael  (Vic, Osona, 2/feb/1902 – 11/feb/1977)  Compositor. Deixeble de Lluís Romeu i de Joan Lamote de Grignon. Fou sotsdirector de l'Orfeó Vigatà (1924) i director a partir del 1957. L'any 1931 fundà l'Orquestra de Cambra de Vic. Escriví una Simfonia en fa, sardanes, obres per a cor, per a cobla i per a diferents instruments.

5 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Josep Maria Subirachs i SitjarSubirachs i Sitjar, Josep Maria  (Barcelona, 11/mar/1927 - 7/abr/2014)  Escultor, dibuixant i gravador. Format al taller d'Enric Casanovas, l'any 1951 anà a París (d'aquesta primera època és la seva Família Negra) i el 1954 a Bèlgica, on realitzà el monòlit Moises i La torre de Babel, entre altres obres. Tornat a Barcelona, l'any 1958 començà una sèrie d'escultures abstractes considerades entre les millors de la seva obra (Mundet, 1957; Intimitat de la forma, 1958; Tekel, 1958; La torre, 1959, etc). Ha treballat amb perícia tècnica tota mena de materials: ferro, ciment armat, pedra, fusta, terrissa, etc, als quals estampa el segell personal de donar vida plàstica a idees abstractes. Posteriorment realitzà, entre altres obres, la decoració del santuari de la Virgen del Camino (Lleó, 1961), el monument a Monturiol (Barcelona, 1963), Impersonal (1966), la decoració del nou edifici de l'ajuntament de Barcelona, la porta de l'Arxiu de la Corona d'Aragó (1975-76), el monument a Ramon Llull a...  Segueix... 

3 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Rafael Subirachs i VilaSubirachs i Vila, Rafael  (Vic, Osona, 22/jul/1948 - )  Músic, compositor i cantant. Fill de Rafael Subirachs i Ricard, va rebre una sòlida formació en música clàssica. Va ingressar a l'Escolania de Montserrat (1958-60) sota la direcció d'Ireneu Segarra. L'any 1967 va entrar als Setze Jutges i edita el seus primers discos, Dona i Rodamón, als que seguiren Àlbum Subirachs (1968, amb poesies de Joan Salvat-Papasseit i de Josep Carner), Exeunt personae (1969, amb poesies de Gabriel Ferrater), Cinc esgrafiats a la mateixa paret (1974, amb poesies de Miquel Martí i Pol). L'any 1975Inici página participa a les Sis Hores de Cançó a Canet i dos anys més tard apareix el disc Bac de Roda. El 1978 publica Si com l'infant quan aprèn de parlar (amb poemes de Jordi de Sant Jordi i Ausiàs March. Després enregistra Miralls (1991, amb poemes de Gabriel Ferrater i Carles Riba) i el 1995 publica Els cants d'Abelone (sobre l'obra homònima de Joan Vinyoli). Coincidint amb el 150è aniversari de Jacint Verdaguer, estrena a Montserrat l'obra Verdaguer - Cançó de la Terra. Rafael Subirachs

6 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Subirana, Manuel  (Manresa, Bages, 1807 - Santa Cruz de Yojoa, Hondures, 1864)  Missioner. Ordenat sacerdot el 1834 i beneficiat de la col·legiata de Manresa, fou company de predicació d'Antoni M. Claret a Catalunya i, després del 1850, col·laborador seu a Cuba. El 1856 començà l'apostolat a Hondures, Guatemala, Nicaragua i El Salvador i organitzà poblats entre les tribus indígenes. Hom donà el nom de Subirana a la població on morí.

7 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Subirana i Canut, Jaume  (Barcelona, 1817 – 1862)  Llibreter, editor i impressor. Treballà de jove en el ram de les arts gràfiques i el 1841 s'establí per compte propi com a relligador. Més tard (1845) fundà la llibreria Subirana, encara existent, i féu d'editor de publicacions religioses. Fou pare de Joaquim i d'Eugeni Subirana i Fajol.

8 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Subirana i Fajol, Eugeni  (Barcelona, 1855 – 1934)  Impressor. Fill de Jaume Subirana i Canut. Juntament amb el seu germà Joaquim ampliaren l'empresa familiar i la dotaren d'un dels millors tallers tipogràfics del seu temps.

9 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Subirana i Fajol, Joaquim  (Barcelona, 1851 – 1906)  Impressor. Fill de Jaume Subirana i Canut. Juntament amb el seu germà Eugeni ampliaren l'empresa familiar i la dotaren d'un dels millors tallersInici página tipogràfics del seu temps.

10 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Subirana i Matas, Lluís  (Figueres, Alt Empordà, 1873 - Madrid, s XX)  Odontòleg i escriptor. Estudià a Madrid i a Montreal (Canadà). S'establí a la capital espanyola, on assolí gran prestigi. Fou publicista actiu. És autor d'escrits professionals i literaris.

11 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Jaume Subirana i OrtínSubirana i Ortín, Jaume  (Barcelona, 15/mar/1963 - )  Poeta i crític literari. Llicenciat en filologia catalana, és autor de diverses traduccions. Immers, des de molt jove, en la poesia, el 1984 fou finalista del premi Carles Riba amb el recull de poemes Pel viure extrem, el qual guanyà el 1988 amb Agenda i el 1989 amb Final de festa, també a escrit El rastre de l'animal lliure (1994), i a estar curador de diverses antologies poètiques. Ha codirigit Doble sentit. Poesia catalana d'avui (DR-ROM 1996). Com a narrador ha escrit No som perfectes (1992), Per a què serveix un escriptor? (1998) i Suomenlinna (2000) i l'estudi Josep Carner: l'exili del mite (1945-1970) (2000). Ha format part del col·lectiu Joan Orja, que publicà el volum Fahrenheit 212. Una aproximació a la literatura catalana recent (1989).

12 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Subirana i Serra, Josep  (Vic, Osona, 1874 – 13/gen/1951)  Actor teatral. D'infant treballà de traginer amb el seu pare. El Saló Doré de Vic li desvetllà l'afició teatral i aviat actuà al Teatre Principal de Vic. Alternà aquesta activitat amb la d'agent d'assegurances i la de creador d'un arxiu d'obres, decoracions i disfresses teatrals. Actuà en papers còmics i de caràcter en obres com El secret d'un crim, de Lluís Millà (1929), El preu de la glòria i Terres enllà, de Lluís Rossic, i també en obres de Guimerà, Rusiñol, etc, i d'autors castellans. Fou conegut amb el pseudònim de Manel dels Ous.

13 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaSubirana i Subirana, Joan Baptista  (Rosario de Santa Fe, Argentina, 1904 - Barcelona, 1978)  Arquitecte. Titulat el 1930, s'integrà al GATCPAC, organisme del qual fou soci director, i col·laborà a la seva revista "A.C.". Féu nombrosos edificis d'habitatges, i també edificis públics i comercials. La seva obra més coneguda és el Dispensari Central Antituberculós, al carrer de Torres Amat de Barcelona, que, fet amb la col·laboració de Josep Lluís Sert i Torres Clavé, és una de les obres més importants del racionalisme català.

14 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Subirana i Vila, Josep  (Catalunya, s XIX - Centelles, Osona, 1870)  Escriptor i farmacèutic. Actiu catalanista, mantingué una extensa correspondència amb personatges de l'època (Marià Aguiló, Pers i Ramona, Joan Cortada, etc) i col·laborà a "La Corona de Aragón" (1854). És autor de l'estudi Somatén. Reflexió sobre aqueixa paraula catalana i d'unes prevencions contra el còlera, també en català.

15 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Subiràs i Barra, Francesc  (Barcelona, s XVIII – Madrid, 1783)  Matemàtic. Germà de Josep i deixeble de Tomàs Cerdà, fundà amb un grup de condeixebles la Conferència Físicomatemàtica Experimental (Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona) (1764) a Barcelona, per suplir la manca d’ensenyament científic del seu temps, i en fou el primer president. El mateix any fou nomenat professor de matemàtiques de l’Academia de San Fernando de Madrid, des d’on gestionà el títol de reial per a la Conferència, i li assegurà el beneplàcit oficial. El comte de Ricla el nomenà (1768) director del Col·legi de Cordelles -evacuat pels jesuïtes expulsats-; des d’aquest càrrec es proposà de recuperar la universitat per a Barcelona amb la col·laboració de les càtedres de la Conferència; proposà un pla d’estudis modern i científic, que no fou aplicat. El 1770 tornà a Madrid com a professor del Seminario de Nobles i el 1783 fou nomenat comissari ordenador per a la qüestió dels límits entre les possessions americanes de Castella i Portugal. Morí abans d’emprendre el viatge.

16 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Subiràs i Barra, Josep  (Barcelona, 1725/26 – 1799)  Militar i matemàtic. Fou sobrestant major del castell de Sant Ferran de Figueres. El 1770 fou admès en la Conferència Físico-matemàtica, fundada pel seu germàInici página Francesc; en convertir-se aquesta, el mateix any, en Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona, passà a la secció d'àlgebra i en fou director (1778-97) i revisor (1797-99). Hi llegí treballs, com Sobre la unidad de medidas de áridos (1778) -que més tard àmplià amb una proposta d'unificació de totes les mesures de capacitat, longitud, etc-, Sobre el gasto y conducción de aguas (1784) i Sobre los aluviones (1790).

17 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Subirat i Codorniu, Ramon  (Móra d'Ebre, Ribera d'Ebre, 1828 – Madrid, 1882)  Escultor. Deixeble de Damià Campeny, estudià a l'Escola de Llotja de Barcelona i a l'Academia de San Fernando de Madrid. S'instal·là en aquesta ciutat en 1858. En 1879 fou nomenat escultor anatòmic del colegio de San Carlos. És autor de diversos retrats i monuments, com el de Lope de Vega (1866) i el del Dr. Mariano Benavente (1880), al parc del Retiro.

18 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca de l'Alt PenedèsSubirats  (Alt Penedès Municipi: 55,88 km2, 243 m alt, 2.988 hab (2015). Estès a la dreta del riu d'Anoia, des de la vall de la riera de Lavernó fins a l'Ordal. L'agricultura és bàsicament de secà; s'hi conreen vinya, cereals i patates; el regadiu, molt localitzat, aprofita aigües derivades del riu. Ramaderia (bestiar oví i porcí) i avicultura. Indústria del cava, téxtil, de la construcció i metal·lúrgica. Pedreres de calcària. El cap municipal és el poble de Sant Pau d'Ordal. L'antic castell de Subirats dóna nom al municipi. El terme comprèn, també, els pobles i llocs d'Ordal, Can Revella, el Vidre, la Torre-ramona (amb la parròquia de Sant Joan Sesrovires), el Pago, Lavern, Can Rossell, els Casots, Can Batista, Can Cartró, les Cases de Ca l'Avi, Cantallops i l'antiga quadra de Savall. Àrea comercial de Vilafranca del Penedès. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades - Turisme - Museu d'Esperanto - Centre d'Estudis

19 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Subirats  (Terrades, Alt Empordà)  Veïnat, al sector septentrional muntanyós del terme, centrat per la masia de can Vila de Subirats.

20 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaSubirats, Elvira de  Veure> Elvira de Lara (comtessa regent d'Urgell).

21 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Subirats, Guillem de  (Catalunya, s XII)  Noble. Apareix al seguici i consell del comte Ramon Berenguer IV pels anys 1139-46. A la primera d'aquestes dates assistí a la infeudació pel comte, del vescomte Reverter, dels castells de Piera, Cabrera i Castellolí.

23 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Subirats, Pere de  (Catalunya, s XII)  Noble. Probablement fill de Guillem i germà de Ramon. Col·laborà amb Alfons I el Cast i a la seva obra repobladora.

24 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Subirats, Ramon  (Barcelona, 1891 - Barranquilla, Colòmbia, 1942)  Pintor. Estudià a l'Escola de Belles Arts. Emigrà a Amèrica. Vivia habitualment a l'Argentina. Sobresortí en la pintura de tipus populars.

25 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Subirats, Ramon de  (Catalunya, s XII)  Noble. Probablement fill de Guillem i germà de Pere. Tingué algun accés al seguici i consell de Ramon Berenguer IV a partir del 1160, poc abans de la mort del comte.

22 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Marina Subirats i MartoriSubirats i Martori, Marina  (Barcelona, 1943 - )  Sociòloga. Estudià a París amb Alan Touraine i fou catedràtica de sociologia a la Universitat Autònoma de Barcelona. Especialitzada en els camps de sociologia de l’educació i sociologia de la dona, destaca l’Enquesta Metropolitana realitzada a través de l’Institut d’Estudis Metropolitans entre el 1984 i el 1993. Des del 1999 fou regidora d’Educació de l’ajuntament de Barcelona. Des del 2003 també fou cinquena tinenta d’alcalde i presidí el Consell Municipal del Districte de Nou Barris. Té editades nombroses publicacions, entre les qualsInici página destaca Rosa y Azul. La transmisión de los géneros en la escuela mixta (1988).

26 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Josep Subirats i PiñanaSubirats i Piñana, Josep  (Tortosa, Baix Ebre, 28/abr/1920 - )  Polític. Doctor en ciències econòmiques. L'any 1934 entrà com a redactor en el diari republicà "El Pueblo", de Tortosa, que passà a dirigir el 1937. Després de la guerra civil fou empresonat a cadena perpètua, de la qual complí set anys (1939-47). Un cop alliberat passà a dirigir (1947) el periòdic clandestí "Ara", de Barcelona, i el Centre d'Estudis Politècnic (1955-75). Senador a Comptes de la Comunitat Europea. Ha publicat diversos llibres.

27 CATALUNYA - GEOGRAFIA

situació del SubpirineuSubpirineu, el  (Catalunya Unitat del relleu que ocupa el sector nord-oriental del Pirineu entre el Llobregat i l'Empordà (és a dir, les muntanyes del Ripollès, la Garrotxa i en contacte amb l'Alt Empordà-Vallespir) i que substitueix el Prepirineu típic en bona part del vessant de migjorn dels Pirineus orientals. Es manté l'existència d'un relleu previ a la zona axial, per tal com les capes terciàries (damunt de l'antic llindar de la Garrotxa) han experimentat les pressions orogèniques produïdes per la proximitat del massís Català, i han resultat una sèrie d'ondulacions de plegament en lloc del veritable Prepirineu. Es diferència netament d'aquest últim per la constitució litològica (gresos amb margues, en comptes de calcàries mesozoiques), així com per l'edat, posterior al prepirinenc. Aquests materials eocènics constitueixen una capa superior als 3.000 m de gruix que, adossada gairebé a la zona axial, dibuixa uns plecs regulars i paral·lels d'estructura juràssica en direcció est-oest, que se suavitzen cap...  Segueix... 

28 CATALUNYA - HISTÒRIA

Subur  (Catalunya Nom d'una ciutat romana, de la qual hom només sap amb seguretat que era a la costaInici página entre Barcelona i Tarragona. És corrent la identificació amb Sitges, sense cap base documentada.

29 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI

Situació de la comarca de l'Alt MillarsSucaina  (Alt Millars Municipi: 51,57 km2, 810 m alt, 183 hab (2015), (cast: Zucaina). Situat al sector d'interfluvi entre el riu Millars i el riu de Vilafermosa, i drenat pels barrancs de Santa Anna i del Villar, afluents per la dreta del segon, a la zona de parla castellana del País Valencià. El terme és accidentat i ocupat en gran part per boscs de pinedes i d'alzinars. Només s'hi conrea una petita part del territori, amb agricultura de secà (cereals, oliveres i vinya); el regadiu és limita a 7 ha d'hortalisses. Ramaderia de llana. Població en descens. La vila, d'origen islàmic, és troba enlairada dominant la vall del barranc del Villar, a llevant del terme; l'església parroquial és dedicada a el Salvador. Formà part del ducat de Vilafermosa. El municipi comprèn també diversos veïnats esparsos i la coneguda ermita de Santa Anna. Àrea comercial de Castelló de la Plana. Ajuntament

30 CATALUNYA-ARAGÓ - HISTÒRIA

Successió, Guerra de  (Catalunya-Aragó, 1702 – 1714)  Conflicte europeu, que, després del testament de Carles II (3/oct/1700) a favor de Felip d'Anjou, nét de Lluís XIV, i de la pujada d'aquest al tron (amb el nom de Felip V), enfrontà les corones de Castella i França contra les corones de Catalunya-Aragó, l'Imperi, la Gran Bretanya, Províncies Unides, Savoia, Portugal, els prínceps alemanys de la dieta de Ratisbona i Dinamarca (1701-15). Davant el problema successori plantejat per la manca de fills de Carles II, les potències europees van signar una sèrie de tractats de repartiment (1698, 1699, 1700) dels territoris espanyols, que no foren acceptats ni per l'Imperi ni per Espanya. A la fi, el 16/nov/1700, Lluís XIV proclamà Felip com a rei. Ja el feb/1701, Lluís XIV es negà a retirar a Felip V els drets a la corona francesa, i envaí la...  Segueix... 

31 EUROPA - BIOGRAFIA

Suchet, Louis-Gabriel  (Lió, França, 1770 - Marsella, França, 1826)  Militar. Al capdavant del cinquè exèrcit prengué part durant la guerra del Francès en el setge de Saragossa i, com a general en cap de l'exèrcit francès a l'Aragó, va prendre Lleida i Mequinensa (1810), Tortosa (gen/1811) i Tarragona (jun/1811); fou ascendit a mariscal de camp i rebé l'orde d'internar-se al País Valencià, on s'apoderà de Morella, Morvedre iInici página de València (gen/1812), que li valgué el títol de duc de l'Albufera. Les diverses derrotes napoleòniques l'obligaren a abandonar València (jun/1813) i situar-se a Tarragona, fins que decidí evacuar les seves tropes (primavera de 1814) cap a l'estat francès. El 1823 participà en l'expedició dels Cent Mil Fills de Sant Lluís que envaí l'estat espanyol per a restaurar l'absolutisme.

32 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sucona i Vallès, Tomàs  (Reus, Baix Camp, 1842 – Tarragona, 1907)  Escriptor i eclesiàstic. Fundà a Tarragona el Col·legi de Missions de Pius IX (1874). Hi fou canonge a la seu. Destacà entre els publicistes catòlics del seu temps, encara que dins una línia immobilista i intransigent. Obres seves són De universa philosophia (1890, en tres volums), les traduccions catalanes Los psalms de David i Lo cantar dels cantars, en castellà Santo Tomás de Aquino y la quimica moderna, i el treball en francès Le Déluge et et la Genèse.

33 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sucre, Carles de  (Catalunya, s XVII)  Militar. Es destacà molt a les guerres contra França en temps de Carles II. El 1678 era mestre de camp i manava un terç de soldats valons, on sobresortí a la defensa de Puigcerdà, que hagué de finir amb capitulació honrosa. Ascendí a segent general de batalla. Era governador de la plaça de Girona el 1684, quan 15.000 francesos del mariscal Bellefonds assetjaren la ciutat. Estava a les ordres del general d'artilleria Pignatelli, i la resistència fou duríssima i es decidí el 24/mai, quan els invasors llançaren un assalt general que fou rebutjat amb més de 3.000 baixes, i el setge fracassà. El 1694, conservant la governació de Girona, fou novament atacat pels francesos, i pactà la capitulació, sense organitzar una resistència que li sembla suïcida.

34 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Josep Maria de Sucre i de GrauSucre i de Grau, Josep Maria de  (Gràcia, Barcelona, 23/mar/1886 – Barcelona, 22/nov/1969)  Poeta i pintor. Crític d'art i president del Cercle Maillol de l'Institut Francès de Barcelona. Com a poeta publicà Apol noi (1910). Com a pintor conreà l'expressionisme, sobretot a base de rostres amb coloració intensa i tremendament dramàtics, no referits a cap persona concreta, sinó autèntic retrat de la humanitat actual. Féu la primera exposició a Barcelona l'any 1928 i des d'aleshoresInici página exposà, repetidament, a Barcelona i Madrid. Com a crític i organitzador intervingué en totes les manifestacions artístiques celebrades a Barcelona d'ençà dels anys trenta. Publicà dos volums de Memòries (1964 i 1966).

35 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sucs  (Lleida, Segrià Poble, al nord-oest del terme, a la zona de transició amb la Llitera, regada pel canal d'Aragó i Catalunya. El lloc, que pertanyia al capítol de Lleida i que tenia 9 focs el 1497, es despoblà amb les guerres del s XVII. Ha estat repoblat a mitjan s XX per l'Instituto Nacional de Colonización.

91 CATALUNYA-ARAGÓ - HISTÒRIA

suda  (Catalunya-Aragó)  Nom donat als castells d'origen àrab de Balaguer, Lleida, Tortosa, Palma de Mallorca, etc.

36 CATALUNYA - HISTÒRIA

la Suda de Balaguer (Noguera)Suda de Balaguer, la  (Balaguer, Noguera)  Antic castell musulmà, sobre un tossal que s’alça entre els d’Almatà i de la ciutat actual, fortificat l’any 897 i refet el 1105. El 1319 hi nasqué el futur Pere III de Catalunya-Aragó. Després de la conquesta cristiana hi fou construïda la residència dels comtes d’Urgell (dita Castellformós) i l’església de Santa Maria de la Suda, destruïdes durant el setge que posà el 1413 Ferran I de Catalunya-Aragó al comte Jaume II d’Urgell. Les seves restes han estat objecte de consolidació i restauració.

37 CATALUNYA - ART

la Suda de LleidaSuda de Lleida, la  (Lleida, Segrià Fortalesa musulmana, edificada pel valí Ismā‘īl Banū Qasī l’any 882, que comprenia la totalitat del turó que domina la ciutat. Després de la conquesta cristiana constituí el nucli central i noble de l’urbs, amb el castell del rei, la seu, el palau del bisbe, els casals de les altres dignitats eclesiàstiques i de llinatges com els Montcada, els Cervera, els Besora, els Comenge i els Desvalls. Al s XIV hi residien tota menaInici página de clergues tonsurats i universitaris. Mantingué el caràcter de ciutadella fins a la guerra de Successió (1707), en què l’antic barri clos fou demolit, i en el seu lloc s’alçaren les actuals fortificacions, anomenades el castell Principal.

38 ILLES BALEARS - ART

Suda de Mallorca, la  (Palma de Mallorca, Mallorca Occidental) Veure> Almudaina, castell de l'.

39 CATALUNYA - ART

la Suda de Tortosa (Baix Ebre)Suda de Tortosa, la  (Tortosa, Baix Ebre Fortalesa d'origen musulmà (o castell de Sant Joan), que domina la vall de l’Ebre i defensa el seu pas, damunt l’altura que domina la ciutat; era poblada ja pels ilercavons. Acròpoli romana i ciutadella àrab, en temps d’Abd al-Rahmān III (944) fou excavat al centre del clos superior un pou -més de 40 m de roca fins a trobar el nivell del riu-. Capitulà davant Ramon Berenguer IV l’any 1148 i es convertí en assentament de la senyoria (templers i casa de Montcada, fins que en temps de Jaume II revertí de nou a la corona). Fou convertida en palau reial, i els reis, itinerants, la feren sovint residència familiar de reines i infants, equidistant de les tres capitals de la corona catalano-aragonesa. Actualment s’ha instal·lat dins la fortificació un parador de turisme.

40 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca del SegriàSudanell  (Segrià Municipi: 8,66 km2, 152 m alt, 847 hab (2015). Situat a la confluència del Set amb el Segre, a l'esquerra d'aquest darrer. Reguen el terme, a més, el canal de Seròs i la sèquia de Torres. Agricultura amb conreus de regadiu, els fruiters (presseguers, pomeres i pereres) constitueixen la base de la riquesa agrícola; al secà s'hi conreen cereals. Ramaderia (bestiar boví, oví i porcí) i avicultura. La indústria es limita als sectors derivats de l'agricultura (fabricació de pinsos) i a una fàbrica de productes químics. El poble és a l'esquerra del riu Set, poc abans de la seva confluència amb el Segre. L'església parroquial és dedicada a sant Pere i és obra de la fi del s. XVIII. ÀreaInici página comercial de Lleida. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades - Escola

41 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Sudre, Raimon  (Perpinyà, 1870 - París, França, 1962)  Escultor. Format amb el seu pare, que era marbrista, i a París. Fou Prix de Rome el 1900 i viatjà, becat, per Espanya, Itàlia, Bèlgica i Holanda. Fou membre del Salon des Artistes Français, on exposà des del 1894, i cavaller i oficial de la Legió d'Honor. Típic representant de l'academicisme anecdotista aplicat sobretot a monuments públics, és autor de Muntanyes regalades i l'Àliga esclafada (ambdós a Perpinyà), el Mausoleu Zacaries Astruc (cementiri de Montparnasse, a París), la Victòria o monument als morts del Voló, el monument als morts d'Illa. etc. També conreà molt el retrat i la peça de col·leccionisme.

42 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Carles Sudrià i TriaySudrià i Triay, Carles  (Barcelona, 1953 - )  Historiador. Professor a la Universitat Autònoma de Barcelona, catedràtic d'història i institucions econòmiques de la Universitat de Barcelona. Els seus estudis s'han centrat, fonamentalment, en l'anàlisi històrica del paper que han tingut les fonts d'energia en el desenvolupament econòmic de Catalunya i d'Espanya. Entre les seves obres destaquen Història de la Caixa de Pensions (1981), El carbón en España, 1770-1961. Una historia económica (1987) i La economía española en el siglo XX. Una perspectiva histórica (1987), totes elles en col·laboració. Entre el 1988 i el 1994 dirigí l'obra en sis volums Història Econòmica de la Catalunya Contemporània, juntament amb d'altres historiadors.

43 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI

Situació de la comarca de la Ribera BaixaSueca  (Ribera Baixa Municipi i capital comarcal: 92,52 km2, 3 m alt, 28.252 hab (2015). Situat vora el litoral, entre l'Albufera de València i el riu Xúquer, és a dir, des del cap de Cullera fins a la gola del Perelló. La principal activitat ecònomica és l'agricultura, totalment de regadiu, que utilitza aigües derivades del Xúquer per mitjà de sèquies, entre les quals destaca la sèquia major de Sueca. El conreu més estés és l'arròs, del qual Sueca és el primer productor del País Valencià, la qual cosa converteix el municipi en un important centre arrosser. El segueixen en importància els tarongers,Inici página les pomeres, els cereals i les hortalisses. L'activitat industrial és escassa i bàsicament es deriva de l'agricultura (molins arrossers i fariners); hi ha també indústria de materials per a la construcció, potenciada pel desenvolupament urbanístic dels municipis turístics situats a la costa. La població viu concentrada en petits nuclis a més del cap, entre els quals sobresurten el Perelló i el Mareny de les Barraquetes...  Segueix... 

44 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Sueca, ducat de  (País Valencià)  Títol concedit el 1803, amb grandesa d'Espanya, a Manuel de Godoy y Álvarez de Faria. Ha passat als Rúspoli.

45 PAÍS VALENCIÀ - PUBLICACIÓ

Sueco, El  (València, 5/set/1847 – 28/nov/1847)  Setmanari humorístic. Dirigit per Josep Bernat i Baldoví. Publicà tretze números, que foren redactats pel seu director, juntament amb Pasqual Pérez i Rodríguez. El conjunt dels escrits del setmanari és humorístic i costumista. L'any 1877 en sortí una segona edició, facsímil, realitzada per la llibreria Pasqual Aguilar, amb uns apunts biogràfics sobre Pérez i Rodríguez a càrrec de Constantí Llombart.

46 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Suelves i de Montagut, Josep de Montserrat de  (Tortosa, Baix Ebre, 1850 – Madrid, 1926)  Novè marquès de Tamarit (o de Suelves-Montserrat i de Montagut). Nebot i successor d'Antoni de Montserrat de Suelves i d'Ustáriz. Fou membre de la secretaria del pretendent carlí, que el nomenà vescomte de Montserrat; lluità a la tercera guerra Carlina i a la guerra russo-turca (1877-78), com a cap d'un regiment de cosacs, i participà en la batalla de Plevna. Fou diputat a corts per Tarragona (1896-99, 1901-02 i 1907-08).

47 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Suelves i d'Ustáriz, Antoni de Montserrat de  (Tortosa, Baix Ebre, 1816 – 1886)  Polític. Vuitè marquès de Tamarit. Passà al servei de Carles Maria dels Dolors de Borbó (1868) i intervingué en el seu nomenament com a pretendent carlí. Assistí a les juntes carlines de Londres (1868) i Vevey (1870) i negocià crèdits per aInici página financar l'alçament carlí del 1872 i la guerra subsegüent, durant la qual fou comissari del pretendent a la zona de Tarragona i Lleida. El seu nebot fou Josep de Montserrat de Suelves i de Montagut.

48 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI

Situació de la comarca de la Plana BaixaSuera  (Plana Baixa Municipi: 22,22 km2, 316 m alt, 564 hab (2015), (o Sueres). Situat al sud-oest d'Onda, dins la subcomarca de la serra d'Espadà, al vessant septentrional d'aquesta, a les vores del riu Sonella. És conrea gran part del terme municipal; els conreus més estesos són els de secà; sobresurten els de garrofers, oliveres i cereals; el regadiu ocupa una petita part de la superfície total, aprofita aigües derivades del riu i produeix hortalisses i arbres fruiters. Ramaderia (bestiar oví i porcí). Bona part de la població activa treballa a la indústria d'Onda. El poble, dit també Suera Baixa, és a la dreta del barranc de Castres. Església parroquial de la Nativitat (s XVIII). El terme comprèn també la caseria de Pedralba i els despoblats de Suera Alta, Sabdén i Castres. Àrea comercial de Castelló de la Plana. Ajuntament - Centre Cultural

49 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA

Suerri  (Areny de Noguera, Ribagorça)  Caseria, fins al 1965 del terme de Cornudella de Valira, vora el barranc de Sant Romà, al vessant meridional de la serra de Berganui.

50 CATALUNYA - HISTÒRIA

Suert  (el Pont de Suert, Alta Ribagorça)  Despoblat i antic nom del terme.

52 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Sufera, castell de  (Cabanes de l'Art, Plana Alta Antic castell, a l'est del terme. Fou donat el 1225, juntament amb el castell de Miravet, per Jaume I al bisbe de Tortosa.

53 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA

Inici páginaSuferri  (Graus, Aragó)  Església i caseria, de l'antic terme de Torres del Bisbe (Ribagorça) i fins al 1969 del terme de Jusseu, situat entre aquests dos pobles.

54 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sugrañes, Victorià  (Catalunya, s XIX - Tetuan, Marroc, 4/feb/1860)  Militar. Assolí el grau de comandant i era cap del cos de voluntaris que, format per la diputació de Barcelona, es distingí a la guerra d'Àfrica de 1859-60. Morí a la batalla de Tetuan al front dels seus homes.

55 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sugrañes i Anguera, Eugeni  (Castellvell del Camp, Baix Camp, 1878 - Chicago, EUA, 1942)  Missioner i publicista. Estudià al seminari de Tarragona i el 1902 ingressà als claretians. Destinat a les missions de Mèxic, estengué el seu radi d'acció a Texas (EUA), on es refugià el 1914, quan fou expulsat pels revolucionaris de Mèxic. El 1918 fundà el col·legi claretià a Washington. Fou redactor de la revista "The Claretian" i autor de diverses obres històriques sobre les missions de San Marcos, San Gabriel i Los Angeles.

56 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sugrañes i Florit, Josep  (Vilanova i la Geltrú, Garraf, 1842 – 1910)  Pintor. Exercí un mestratge local ben remarcable. Sobresortí com a aquarel·lista. Pintà sobretot paisatges de la seva comarca i escenes urbanes de Vilanova.

57 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sugrañes i Gras, Domènec  (Reus, Baix Camp, 1879 – Barcelona, 1938)  Arquitecte. Titulat a Barcelona el 1912. Col·laborador de Gaudí, completà Bellesguard amb els bancs de mosaic, l'aiguamens del vestíbul i la casa dels masovers (1917). Féu la casa d'Ermenegild Miralles al passeig de Manuel Girona en forma de barraca valenciana (1919). Amb Raspall féu la plaça de toros Monumental de Barcelona (1913), i succeí Gaudí en les obres de la Sagrada Família (1926-36).

58 CATALUNYA - HISTÒRIA

Inici páginaSugranyes, jaciment de  (Reus, Baix Camp)  Jaciment a l'aire lliure (o bòbila de Sugranyes), on s'han trobat restes del Paleolític mitjà o període mosterià, al costat de l'autovia de Tarragona. Força prop, a la Bòbila dels Cavallets, s'han trobat també estris de pedra. Els dos jaciments tenen expectatives però encara no han estat explorats adequadament.

59 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ramon Sugranyes i de FranchSugranyes i de Franch, Ramon  (Capellades, Anoia, 31/oct/1911 - 26/feb//2011)  Dirigent catòlic i professor. Durant la guerra civil de 1936-39, havent-se llicenciat a Barcelona en dret i en filosofia, estudiava al Sacro Cuore de Milà i participà en el comitè que treballava per la pau civil a Espanya. Es mantingué a l'exili. Fou professor de llengua i literatura hispàniques a la Universitat Catòlica de Friburg (Suïssa) des del 1944. Ha estat president de Pax Romana i de la Conferència de les Organitzacions Catòliques Internacionals i auditor laic del Concili Vaticà II. Ha ajudat a l'evolució de l'església jeràrquica catalana, per la seva influència a Roma. Publicà Militant per la justícia (1998), que són unes memòries dialogades. L'any 1999 rebé a Barcelona el premi Jaume I d'Actuació Cívica per les responsabilitats exercides en les diverses organitzacions que presidí.

60 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA

Suïls  (les Paüls, Alta Ribagorça Llogaret, a l'esquerra de l'Isàvena.

61 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Sulaymän Abü Rabbï  (Illes Balears, s XI - 1115 ?)  Governador independent de les Balears (1115). Apareix sota el nom de Burabé al Liber Maiolichinus de gesti Pisanorum illustribus, de Calisse. Sembla que succeí al seu parent Mubäsir Näsir al-Dawlä arran de la invasió catalano-pisana de les Illes (1114-15), després de la qual els almoràvits l'ocuparen.

90 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaSulayman b Yaqzan b al-Arabi  (Barcelona ?, s VIII)  Governador musulmà de Barcelona. Vers el 777, després del desembarcament d'un agent dels abbàssides, demanà l'ajut militar de Carlemany, al qual anà a visitar a Paderborn, tot prometent-li el lliurament de Saragossa i una mena de domini a la zona nord de l'Ebre. El que és cert és que l'expedició franca tramesa a Saragossa hagué de retornar al seu país i sofrí durant la retirada el desastre de Roncesvalles.

62 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sulaymän ibn Muhammad ibn Hüd  (Catalunya ?, s X - Saragossa, Aragó, 1046)  Valí de Lleida i taifa de Saragossa (1039-46). Fundador de la família d'origen baladí Banü Hüd. Amb la caiguda dels Banü Tugib s'emparà del govern de la taifa de Saragossa, que comprenia, a més de la capital, Lleida, Tudela i Calataiud. Adoptà el sobrenom d'al-Musta'ïn. Essent governador de Lleida sembla que empresonà el fals califa Hisam III quan fou destituït de Còrdova (1032), probablement al castell de Balaguer. En morir dividí el regne entre els seus fills: Saragossa a Abü Ga'far Ahmad al-Muqtädir, Lleida a Yüsuf al-Muzaffar, Tudela a Muhammad i Calataiud a Sulaymän.

63 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sullà, Jaume  (Pallars Jussà, s XVII - Catalunya, s XVII)  Escriptor i eclesiàstic. Era originari de la conca de Tremp. Fou canonge de la seu d'Urgell. Escriví un diccionari i unes regles de gramàtica.

64 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sullà i de Gasol, Francesc de  (Catalunya, s XVII – s XVIII)  Cavaller. Fou oïdor militar de la Generalitat per al període 1710-13. Restà a Barcelona quan, tot just després de finir el seu mandat, començà el gran setge borbònic.

65 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Suma y Sigue del Arte Contemporáneo  (València, 1962 – 1967)  Revista d'art i arquitectura, sense periodicitat. Fundada pel crític Vicent Aguilera i Cerni, en la seva redacció figurava importants especialistes. Assolí un gran prestigi i influí notablement en la introducció de nous corrents estètics i crítics. PublicàInici página números extraordinaris sobre el País Valencià i sobre el Principat, entre altres.

66 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI

Situació de la comarca de la Ribera AltaSumacàrcer  (Ribera Alta Municipi: 20,15 km2, 45 m alt, 1.168 hab (2015). Situat a l'extrem sud-oest de la comarca, al límit amb la Canal de Navarrès, a la dreta del Xúquer i accidentat per la serra de Sumacàrcer, que s'aixeca en un fort pendent sobre l'estret pla al·luvial del riu. El sector forestal ocupa dues terceres parts del terme, amb pins i matollar. La base econòmica és l'agricultura: predomina el regadiu, que aprofita aigües derivades del riu, a través de la sèquia d'Escalona, sobre el secà; els conreus més estesos són els de les hortalisses, els tarongers i l'arròs, al regadiu, i garrofers i oliveres, al secà. El poble, d'origen islàmic, és a la dreta del Xúquer, al peu de la serra; l'església parroquial actual, dedicada a sant Antoni i sant Nicolau de Bari, fou bastida a mitjan s XVIII. Resta en part l'antic castell de Sumacàrcer o de Penya-roja, prop del poble. Àrea comercial d'Alzira. Ajuntament

67 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Sumacàrcer, comtat de  (País Valencià)  Títol concedit el 1663 a Ausiàs Crespí de Valldaura i Boïl de la Scala, senyor de l'Alcúdia de Crespins, del castell de Penya-roja o de Sumacàrcer i de la baronia de Sumacàrcer, que havia estat vinculada el 1321 pel seu avantpassat Jaume Crespí, jurat de València i senyor de Sumacàrcer i l'Alcúdia. Continua en la mateixa família.

68 ILLES BALEARS - HISTÒRIA

Sundy Bay  (Sant Lluís, Menorca)  Nom donat a la platja de la punta Prima durant l'ocupació britànica.

69 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Suñé i Álvarez, Ricard  (Barcelona, 1913 – 1952)  Periodista. Estudià dibuix i fotografia amb el seu oncle, Samuel Suñé i Farando. Fou redactor d'"El Correo Catalán", on publicà una sèrie d’articles titulats Estampas populares (publicats en dos volums, 1943 i 1944) en els quals introduïa frases en català en una època en què aquesta llengua era totalment bandejada de la premsa. Publicà també Albert Llanas, el Quevedo catalánInici página (1946) i Nueva crónica de Barcelona (1945-46), aplec de dades històriques sobre els carrers de Barcelona, que restà interrompuda.

70 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Suñé i Benages, Joan  (Barcelona, 1865 – 1937)  Bibliòfil. Fou un gran estudiós del Quixot de Cervantes. Publicà diversos comentaris i un recull bibliogràfic sobre el tema.

71 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Suñé i Farando, Samuel  (Barcelona, 1888 – 1964)  Dibuixant i fotògraf. Format a Llotja, anà el 1912 a París, on conegué el futurisme. En tornar a Barcelona, retrobà l'ambient noucentista que marcà profundament la seva manera de fer i de pensar. Exposà poc i els seus dibuixos, i algunes pintures, se centren en temes senzills de la vida quotidiana. El 1918 establí el seu estudi de fotògraf-retratista que fou un dels més prestigiosos de Barcelona i on organitzà concerts i vetllades literàries. El 1975 es reuní a la Sala Rovira de Barcelona una exposició antològica de la seva obra.

72 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Suñé i Medan, Lluís  (Barcelona, 2/gen/1881 – 3/gen/1967)  Metge. Fill de Lluís Suñé i Molist. Fou otorino-laringòleg molt destacat. Desenvolupà extraordinàriament el diagnòstic radiogràfic. Pertanyia a l'Acadèmia de Medicina de Barcelona des de 1923. Col·laborà a "Anals de Medicina" (1907-12), "Infantia Nostra" (1922-27) i "Monografies Mèdiques". Publicà treballs nombrosos de la seva especialitat.

73 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Lluís Suñé i MolistSuñé i Molist, Lluís  (Barcelona, 11/gen/1852 – 5/des/1914)  Metge i escriptor. Juntament amb Esquerdó i Farreras, fundà el "Laboratori", centre d'investigació privat. Participà en diversos congressos internacionals i organitzà el congrés d'otologia celebrat a Barcelona el 1899. Fundà les revistes "La Gaceta Médica Catalana" i "La Higiene para Todos" i fou membre de l'Acadèmia de Medicina de Barcelona. Entre els seus treballs científics cal esmentar La otorrea en general y suInici página tratamiento, Higiene del espíritu i El hipnotismo en otología. Amb el pseudònim d'Emili Solà publicà la novel·la Misterios del hospital. A més va escriure Consells o aforismes, en vers català, i diverses poesies festives i satíriques.

74 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Suñé i Sintes, Joan  (Barcelona, 1902 - Buenos Aires, Argentina, 15/jul/1965)  Organista. Deixeble d'Eusebi Daniel, es formà al Conservatori Municipal de Música de Barcelona. Celebrà concerts d'orgue a Europa i a l'Amèrica del Sud. Els darrers anys de la seva vida residí a Buenos Aires. És autor d'un Método de harmónium.

75 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Suñer, Joan B.  (País Valencià, s XVIII)  Pintor. Pertanyia a l'Acadèmia de Sant Carles. Tres teles seves figuren al Museu de València.

76 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Suñer i Carrió, Francesc  (Barcelona, 1922 - 18/set/1991)  Pintor i dibuixant. Es formà en acadèmies lliures. Seguí cursos de dret. Féu la primera exposició individual a Barcelona (1955). El 1958 realitzà un viatge d'estudis a Roma. El 1960 treballà a França, Bèlgica i Holanda. Féu una estada a Londres el 1965, tot ampliant la seva formació. Ha exposat individualment diverses vegades a Barcelona, amb èxit notable, i també a París, Lisboa, Estoril i Madrid, a part de la seva col·laboració a exhibicions col·lectives d'importància de caràcter internacional. Té obres a col·leccions prestigioses de diversos països.

77 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sunifred  (Catalunya, s IX - 890/891)  Abat de Santa Maria d'Arles. Era fill dels comtes Sunifred I i Ermessenda, d'Urgell-Cerdanya i, probablement, de Barcelona, i germà del comte Guifré I el Pelós. Tot i la seva condició clerical (era diaca) i de monjo no es captingué amb la deguda moderació; així, féu costat al seu altre germà, Miró I el Vell, en les incursions devastadores per les terres i les esglésies del Rosselló i de Septimània contra el marquès Bernat de Gòtia, cosa que li valgué una greu admonició del papa Joan VIII elInici página 878 per tal que retornés al seu monestir. També ajudà el seu germà Guifré I en el repoblament de la plana de Vic; l'alou aprisiat per Sunifred passà a Sant Martí del Congost, parròquia que ell havia fundat i dotat. Com a abat d'Arles es preocupà d'anar el 881 a la cort de Carlemany (aleshores a la vall del Roine) per recaptar-ne un precepte. Juntament amb els seus germans Sesenanda, Guifré, Radulf i Miró donà el 888 la vila de Prada a la Grassa; cap d'ells no havia reconegut el rei Odó.

78 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sunifred I  (Catalunya, s X – 1008)  Vescomte de Girona (v982-1008). Fill del vescomte Guiniguís, dit Mascaró, i de Gerosòlima, dita Gudrielda. Es casà amb Aurúcia, i després amb Adelaida, senyora d'Ogern. El seu hereu, Amat, que el succeí en el vescomtat, prengué el cognom o apel·latiu de Montsoriu. Posseí importants béns a Osona, compartits amb el seu germà Sisemund d'Oló. Es el probable tronc dels llinatges de Montcada i de Sesagudes (Montseny) pels seus suposats fills Ramon, senyor de Lloret, i Guillem, que rebé successivament els apel·latius de Muntanyola, de Vacarisses i de Montcada.

79 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sunifred I de Barcelona  Veure> Sunifred I d'Urgell-Cerdanya.

80 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sunifred I de Besalú  Veure> Sunifred II de Cerdanya-Besalú.

81 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sunifred II de Cerdanya-Besalú  (Catalunya, s X – 965)  Comte de Cerdanya (927-965) i de Besalú (957-965). Fill gran de Miró II el Jove de Cerdanya-Besalú i d'Ava. A la mort de Miró (927), Ava administrà els comtats en nom dels fills, tots ells menors. Arribada la majoria d'edat, Sunifred governà la Cerdanya ajudat per Oliba. Protegí activament el monestir de Cuixà. Recaptà preceptes favorables del rei de França Lluís d'Ultramar, gràcies als bons oficis del seu germà Guifré. A la mort de Sunifred, restà sol en el governInici página Oliba, dit de Cabreta, el qual cridà el quart germà, el clergue Miró, perquè s'ocupés de Besalú.

82 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sunifred I d'Urgell-Cerdanya  (França, s IX – Catalunya, 848)  Comte d'Urgell i Cerdanya (834-848), de Barcelona, Girona, Narbona i altres comtats septimans (844-848). Pare de Guifre el Pilós i fundador, per tant, de la casa comtal catalana. Segons Ramon d'Abadal, sembla que era fill del comte Bel·ló de Carcassona i germà del seu successor Oliba I, la qual cosa explicaria les tradicionals relacions entre ambdués cases. El 842 va sorprendre als confins de la Cerdanya la gran expedició enviada per Abd al-Rahman II contra Narbona. Com altres membres de la mateixa família, es distingí pel legitimisme i per la fidelitat a la casa carolíngia. Havia rebut de Lluís el Piadós el comtat d'Urgell com a premi a la fidelitat del seu germà Oliba I, i, el 844, Carles el Calb, després de capturar i ajusticiar el traidor Bernat de Septimània, atorgà a...  Segueix... 

83 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sunifred II d'Urgell  (Catalunya, 880 ? – 948)  Comte d'Urgell (897-948). Fill de Guifré I de Barcelona el Pelós i de Guinedilda. En morir el seu pare es trencà el principi tradicional que els reis francs nomenessin els comtes per a Catalunya i s’establí el principi hereditari en la transmissió del càrrec comtal. L’establiment d’aquest principi hereditari fou potser el pas més gran donat pels comtes catalans vers la independència i la sobirania. Talment com si els tres fills grans del Pelós assimilessin les honors a un bé privat, en morir llur pare les heretaren, se les mig repartiren i les començaren a governar sense esperar llur investidura per part de la monarquia, potser aprofitant que el monarca regnant, Odó I, no era un carolingi legítim. Semblaria que els tres fills grans del Pelós heretaren conjuntament llur pare i que establiren un sistema de...  Segueix... 

84 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sunifred Llobet  (Olèrdola ?, Alt Penedès, s X - Roma, Itàlia, v 977)  Ardiaca, científic i astrònom. Originari potser d'una família ben establerta al Penedès, al Vallès i entorn de Barcelona, era parent, sembla, del bisbe Vives i en tot cas oncle del bisbe Deodat, ambdós de Barcelona. Se'l troba actiu com a canonge i ardiaca de la seu de Barcelona des del 973 al 997. Sunifred era home de confiança del comte Borrell II. Els seus estudis d'astronomia li donaren un cert renom europeu, fins al punt que Gerbert, el futur papa SilvestreInici página II, que potser l'havia tingut com a mestre, li demanava el 984 una obra d'astrologia traduïda per ell de l'àrab. De fet li han estat atribuïdes algunes traduccions i adaptacions de tractats àrabs sobre la construcció i l'ús de l'astrolabi esfèric i planisfèric, i és probable que sigui obra seva l'astrolabi de la col·lecció Destombes, de París, construït a Barcelona cap al darrer quart del s. X. Projectà un pelegrinatge a Roma, del qual no se sap si retornà en vida.

85 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Suñol i Baulenes, Gregori Maria  (Barcelona, 1879 - Milà, Itàlia, 1946)  Musicòleg. Format a l'Escolania de Montserrat, on professà com a monjo l'any 1900, amplià els seus coneixements del cant gregorià a Solesmes. L'any 1931 anà a Milà, on es dedicà a la restauració del cant ambrosià. Fou nomenat president del Pontificio Istituto di Musica Sacra de Roma (1938) i abat de Santa Cecília de Montserrat (1943). De les seves nombroses obres destaca la Introducció a la paleografia musical gregoriana (1925).

86 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Suñol i Gasòliba, Esteve  (Barcelona, 1856 – 1913)  Escriptor i enginyer. Fou un actiu excursionista de l'Associació Catalanista d'Excursions Científiques. Exercí la crítica musical a "La Renaixença" i "La Veu de Catalunya", des d'on impulsà el wagnerisme; publicà també articles de costums de to satíric, recollits en part al volum Llibre de memòries (1903). Altres narracions seves foren recollides a "Lectura Popular".

87 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaSuñol i Pla, Cèlia  (Barcelona, 5/mai/1899 – 8/jun/1986)  Escriptora. Obtingué el premi Joanot Martorell en la primera convocatòria (1947) amb la novel·la Primera part (1948), i el 1950 publicà el recull de contes L'home de les fires i altres contes. Deixà sense publicar (sobretot per problemes de censura) dues novel·les, Sílvia i El bar, alguns reculls de contes i un diari íntim. Fou una excel·lent traductora.

88 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Suñol i Pujol, Jeroni Miquel  (Barcelona, 1839 – Madrid, 16/oct/1902)  Escultor. Estudià a Llotja i treballà al taller dels Vallmitjana. També, pensionat, restà una temporada a Itàlia. Escultor molt minuciós i preocupat per la perfecció de l'obra, la seva producció no fou nombrosa però si d'alta qualitat. Estigué a Roma i després s'establí a Madrid, on fou membre i professor de l'Academia de San Fernando. La seva millor obra és Dant sedent (1864), i és autor també d'Himeneu (1867), Sant Pere i Sant Pau i Retrat de Fortuny.

89 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Suñol i Soler, Josep Ildefons  (Barcelona, 1927 - )  Col·leccionista d'art, empresari i advocat. Fill de Josep Suñol i Garriga. Ha format una de les més notables col·leccions d'art actual existent als Països Catalans. Les obres, curosament escollides -concedeix una atenció especial a l'escultura-, constitueixen una selecció representativa de l'art català contemporani. També hi són representades algunes de les grans figures espanyoles internacionals. En té cura de la catalogació i la conservació Jordi Vidal i Sordé. El 2007 va crear la Fundació Suñol.

Anar a:    Subir ]    [ Subirats ]    [ Sud ]    [ Sug ]    [ Sun ]    [ Suni ]Inici página

A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Logo de Dades dels Països CatalansEntrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ BlocContactar amb Dadescat

© 2006-2016 Associació Sense Límits / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons

Sense Límits a Internet: Sense Límits / Alt Camp Info / Directori Alt Camp / Masia Virtual -