A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Inici ] Entrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ Bloc ]              Contactar amb Dadescat

Anar a:    Suny ]    [ Sunyer, L ]    [ Sunyer i F ]    [ Sur ]    [ Sureda i V ]    [ Surp ]

No hi ha llibre tan dolent que no tingui alguna cosa profitosa. (Plini el Jove)

1 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sunyé i Gavaldà, Sebastià  (Catalunya, s XIX – Barcelona, 1938)  Propagandista i publicista anarquista. Implicat en el procés de Montjuïc de 1896-97, formà part del grup d'encartats que sofrí més tortures i el consell de guerra del des/1896 el condemnà a mort, pena que el suprem de guerra i marina li rebaixà a vint anys de presó. Fou indultat el 1901. És autor, entre altres obres, d'Examen sobre importantes puntos de la cuestión social (1891), La utopía o cartilla anarquista (1892), Razón o fe (1901), Orientación sociológica (1901) i Sobre moral (1908).

2 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca del SegriàSunyer  (Segrià Municipi: 12,69 km2, 211 m alt, 325 hab (2015). Situat al límit amb les Garrigues, a l'esquerra del riu Set, afluent del Segre per l'esquerra, accidentat per alguns turons, al sud de Lleida. Al territori no conreat hi predominen el matoll, els pasturatges i alguna clapa de bosc. L'agricultura ocupa pràcticament tot el terme i és totalment de secà; els conreus més estesos són els de cereals (blat i ordi), ametllers i d'oliveres. Hi predomina el règim d'explotacióInici página directa. Ramaderia (bestiar oví i porcí) i avicultura. Hi ha un trull d'oli. El poble és elevat damunt la plana vorejada pel riu Set. L'església parroquial de la Nativitat de Maria és d'estil romànic de transició. Fou repoblat a la fi del s XII per descendents d'un llinatge procedent de Sanaüja que s'extingí a mitjan s XIV. Fou de la senyoria del capítol de Lleida. Àrea comercial de Lleida. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades - Escola

5 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Sunyer  (Catalunya Nord ?, s X - Elna, Rosselló, 977 ?)  Monjo de Cuixà. És conegut pels seus viatges a la recerca de privilegis per als monestirs catalans. Així, el 950 era a Roma on recaptà una butlla del papa Agapit II, que exemptava el monestir de Cuixà de la subjecció al bisbe, privilegi que l'any anterior havia obtingut Cluny. Aquesta era la primera butlla que obtenia un monestir català. L'any següent hi tornava probablement per aconduir-hi una caravana de nobles i jerarquies catalanes que també reclamaren privilegis pontificis. Encara, pel febrer del 952 anava a Reims a la cort de Lluís IV de França, per a obtenir-ne altres preceptes per a ell i els seus acompanyants. Hom pot formular la hipòtesi d'identitat d'aquest monjo, tan influent, amb Sunyer, fill del comte Gausfré del Rosselló, que fou bisbe d'Elna del 968 al 977.

6 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sunyer  (Catalunya, s X - 977)  Bisbe d'Elna (968-977). Era fill de Jofre I d'Empúries-Rosselló.

7 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sunyer  (Catalunya, s XV)  Escriptor. Participà a les guerres d'Itàlia en 1454. No és conegut el seu nom de fonts, però si el tractament de mossèn que li era donat i que permet de concloure la seva condició de cavaller. N'han restat cinc poesies, de nivell estimable, entre les quals destaca una cançó en què el poeta es presenta endolat per la tristesa que l'afligeix.

3 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sunyer  (Manresa, Bages, s XVII – s XIX)  Família de tallistes. Continuadora de l’escola barroca manresana iniciada pels escultors Generes i Grau, i que havia de continuar encara amb els Padró, fins a les acaballes del s XIX. Amb taller establert primer al carrer del Pedregar i després al raval de Valldaura i al carrer de lesInici página Barreres, produïren una multitud de retaules i d’imatges de talla per a les esglésies de diverses comarques catalanes. Una bona part de la seva obra artística desaparegué el 1936; pràcticament només se'n conserva la destinada a temples de les comarques que el 1659 passaren a França. El primer escultor Sunyer documentat és Pau Sunyer.

4 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sunyer  (Barcelona, s XIX – s XX)  Família de joiers i argenters. En fou el fundador Vicenç Sunyer i Torelló.

8 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sunyer, Baltasar  (Catalunya, s XV)  Marí. Navegà per la Mediterrània per compte de l'orde de l'Hospital de Sant Joan de Jerusalem.

9 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Sunyer, Bernat  (València, s XIV)  Ciutadà. El 1344 fou un dels delegats de la seva ciutat a l'assemblea parlamentària de Barcelona, que convocà Pere III el Cerimoniós per decidir la sort del desposseït Jaume III de Mallorca.

10 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sunyer, Brauli  (la Pobla de Massaluca, Terra Alta, s XVII - Lleida, 1667)  Prelat. Fou bisbe de Vic des del 1662. El 1664 fou nomenat per a la diòcesi de Lleida. A Vic el reemplaçava Jaume de Copons, Tot seguit assistí al concili de Tarragona d'aquest any, abans de prendre possessió del nou bisbat, la qual cosa féu el 1665.

11 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sunyer, Francesc  (Barcelona, 1532 - Braunsberg, Polònia, 1580)  Jesuïta. Entrà a l'orde al noviciat de Perusa (1557); féu els estudis de filosofia i teologia a Roma, on fou ordenat l'any 1560. Aviat fou destinat a treballar a les regions centroeuropees, en el moment de l'implantació de l'ofensiva contrareformista; com a provincial de Polònia, intervingué en la fundació dels col·legis de Cluj i Alba Iulia, a Transilvània. La seva actuació fouInici página important, ensems política i eclesiàstica.

12 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sunyer, Joan  (Barcelona ?, s XV – s XVI)  Vice-canceller de la corona catalano-aragonesa (1529-33). Jurisconsult. El 1529 reuní en la seva persona els càrrecs de vicecanceller dels tres regnes de la corona en què era subdividit des de la mort el 1523 d'Antoni Agustí. Després d'ell el càrrec ja no tornà a subdividir-se. Escriví uns comentaris a les constitucions de Catalunya donades per Jaume II de Catalunya-Aragó.

13 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sunyer, Joan  (Barcelona, s XVI)  Jurista. Era magistrat de l'Audiència de Barcelona. Entre els seus escrits destacaren uns comentaris a les Constitucions de Catalunya.

14 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Sunyer, Joan Baptista  (Palma de Mallorca, s XVII – 1689)  Mariner i escriptor. Vinculat al govern de l'illa, fou jurat el 1654. Armador de galeres, aconseguí de reunir una fortuna important, en part a base de captures de vaixells a la Mediterrània, cosa que li permeté de fer diversos prèstecs al rei. Féu diverses proeses al nord d'Àfrica (1656), i costejà algunes campanyes per lluitar contra França. El rei el premià el 1667 amb el fur militar. El 1659 anà a visitar els Sants Llocs en compliment d'una prometença i, en tornar, féu edificar la capella de Sant Erasme a l'església de Sant Francesc de Palma. Fou acusat, potser sense fonament, d'assassinar la seva muller Margarida Gastinell, morta el 1678. Deixà manuscrita una relació de la seva Peregrinación y viaje a Tierra Santa.

16 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sunyer, Josep  (Catalunya Nord, s XIV)  Escultor. És autor del notable altar major del monestir de Sant Miquel de Cuixà, traslladat després a l'església parroquial de Prada (Conflent).

15 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaSunyer, Josep  (Manresa, Bages, 1660 ? – 1751)  Escultor. Fou un dels més importants de l'escola barroca catalana. Es formà al costat del seu pare, Pau, amb el qual col·laborà a la construcció del retaule del Roser de Navarcles (1672). Juntament amb Francesc Grau i Francesc Ferriol obrà el frontís de la Santa Cova de Manresa (1678). Poc després es traslladà al Rosselló i treballà a Perpinyà amb Lluís Generes. Després de la mort del seu pare (1694) es posà al capdavant del taller que aquest tenia a Manresa, però no per això deixà de treballar a les comarques septentrionals, on construí el retaule major de Prada (1697-99), el de Cotlliure (1698-1702) i el del Roser de Vinçà (1710). També és autor dels retaules majors de l'església parroquial de Prats de Lluçanès (1698-1700) i del santuari de Font-romeu, iniciat el 1704; però la seva obra mestra fou el retaule major de Santa Maria d'Igualada, projectat l'any 1704 amb Jacint Morató i realitzat sistemàticament a partir del 1718, amb introducció de variants sobre el projecte inicial, netament barroc, amb la qual cosa esdevingué una obra preneoclàssica, no per les imatges, sinó pels elements arquitectònics. L'obra igualadina fou malmesa durant la guerra civil (1936-39), però ha estat fidelment reconstruïda.

17 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sunyer, Josep (II)  (Manresa, Bages, s XVIII)  Escultor. Nét i soci de Josep Sunyer. Continuador del taller familiar.

18 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sunyer, Leandre  (Martorell, Baix Llobregat, 1833 - Barcelona, s XIX)  Músic. Fou mestre de capella de l'església del Pi de Barcelona. És autor de moltes composicions de música sacra, d'algunes sarsueles, i de l'òpera Alfonso el Casto, la qual no arribà a ser representada.

19 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sunyer, Martí  (Roses, Alt Empordà, 1776 – 1842)  Músic. Estudià a l'Escolania de Montserrat amb Anselm Viola des del 1786. A partir del 1793 actuà com a violinista de la capella musical montserratina i fou cantor i mestre de capella de l'escolania.

20 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaSunyer, Pau  (Manresa, Bages, s XVII – 1694)  Fuster i escultor tallista. Pare de Josep Sunyer. Treballà a Manresa i a la seva comarca i també a la de Vic. La seva primera obra documentada (una cadira per dur la custòdia a la processó del Corpus, de Santpedor) data de l'any 1643. El 1659 féu el retaule de Sant Antoni i Sant Isidre, de la parròquia de l'Estany. Al santuari de la Gleva construí el retaule major (1660-68), destruït durant la guerra civil i posteriorment reconstruït. Altres obres seves foren el retaule del Roser de la parròquia de Navarcles (1672) i el de l'Estany (1675), el de Sant Ramon al castell de Cardona (1681), i els de la Mare de Déu de l'Esperança de Santpedor, i Sant Esteve de Castellar (1684).

102 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sunyer, Pau (II)  (Manresa, Bages, 1766 - s XIX)  Fuster tallista. Continuà l’obrador familiar, que s’extingí definitivament amb el seu fill Sebastià Sunyer.

21 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sunyer, Pere  (Barcelona ?, s XVI)  Humanista. Fou catedràtic d'humanitats a la Universitat de Barcelona. El 1574 publicà, amb finalitat pedagògica, l'obra teatral Terra: dialogus in gratiam puerorum editus.

22 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sunyer, Pere (II)  (Manresa, Bages, s XVIII – 1764)  Escultor. Fill i deixeble de Josep i nét de Josep Sunyer, amb el qual col·laborà en diferents obres que aquest féu a les comarques septentrionals de Catalunya. Esculpí uns medallons per al santuari de Font-Romeu.

23 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sunyer, Pere (III)  (Manresa, Bages, s XVIII - s XIX)  Tallista. Fill de Pere (II). Obrà un tabernacle de la Santíssima Trinitat (1786) per a la processó de la festa de la Llum de Manresa, els retaules majors de Santa Susanna d'Abellar, de Cornet -Sallent- (1799), de Santa Anna de Claret -Santpedor- (1806) i el de la Trinitat, del Carme de Manresa (1804).

24 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaSunyer, Sebastià  (Manresa, Bages, 1801 – s XIX)  Fuster tallista. Fill de Pau (II) Sunyer. Fou el darrer membre d'aquesta família d'artistes.

25 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sunyer, Tomàs  (Roses, Alt Empordà, s XIX - Catalunya, s XIX)  Metge. Es dedicà a l'estudi de les febres palúdiques, bastant esteses al seu temps a les terres baixes pròximes a Roses. Fruit del seu treball fou una obra mèdica apareguda el 1846.

26 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sunyer I de Barcelona  (Catalunya, 890 - monestir de la Grassa, França, 15/oct/954)  Comte de Barcelona, Girona i Osona (911-947). Fill de Guifre el Pilós i de Guinedilda. Associat al govern dels comtats pel seu germà gran Guifre II, a la mort d'aquest va governar els tres comtats. A l'interior, per la banda de Lleida, lluità repetidament contra els musulmans i, litoral avall, dirigí també diverses expedicions en direcció a Tortosa. Aquestes expedicions contra territoris musulmans provocaren l'engrandiment del comtat cap a la part del Penedès, continuant la Strata Francisca fins a Olèrdola (929), l'abandonament momentani de Tarragona per part dels musulmans, i la subjecció de Tortosa a un tribut. En les lluites entre carolingis i robertians, va defensar Carles el Simple. Li guardà fidelitat sense, però, mai retre-li homen...  Segueix... 

27 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sunyer I de Pallars  (Catalunya, s X - v 1010/11)  Comte de Pallars (996-1010/11) i de Ribagorça. Fill de Llop I de Pallars i de Goldregot de Cerdanya i germà de Ramon III i Borrell I de Pallars. Els tres germans governaren conjuntament el comtat. Poc després del 995 traspassaren els seus germans i heretà les funcions comtals Ermengol I, fill gran de Borrell I, que compartí amb el seu oncle Sunyer I. A la mort d'Ermengol (v 1010), Sunyer es convertí en sobirà únic del Pallars. Associà al govern els fills i, encara, vidu de la primera muller, contragué segones noces amb la comtessa Toda I de Ribagorça, la qual secundà en el govern del comtat ribagorça durant uns anys. Fou el pare de Ramon IV de Pallars Jussà i de Guillem II de Pallars-Sobirà.

28 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaSunyer I d'Empúries-Rosselló  (França, s VIII – Catalunya, 848)  Comte d'Empúries i de Rosselló (v834-848). D’origen incert, bé que sovint ha estat considerat fill de Bel·ló de Carcassona i, per tant, germà d’Oliba I de Carcassona i de Sunifred I d’Urgell-Cerdanya. En la cronologia d’Abadal, Sunyer I hauria estat el successor, vers el 834, de Berenguer de Tolosa al davant dels comtats d’Empúries i de Rosselló, dels quals, cap als anys 842-846, hauria estat circumstancialment desposseït, o quasi, per Alaric i Argila, magnats que aquest historiador considera uns intrusos. Encara que segons algun historiador Sunyer I pogué rebre Empúries-Rosselló més tard, el 842, arran de la deposició de Bernat de Septimània, sembla més versemblant la data del 834, car, segons que sembla, vers el 835 Sunyer investí el bisbe Guimer de Girona...  Segueix... 

29 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sunyer II d'Empúries-Rosselló  (Catalunya, s IX – 915)  Comte d'Empúries (862-915) i de Rosselló (895-915). Sembla segur que era fill de Sunyer I d'Empúries-Rosselló i, per part d'aquest, nét de Bel·ló de Carcassona. Havia rebut el territori emporità com a comte l'any 862, després que Carles el Calb en desposseís el duc de Gòtia, Unifred, i el cedís, conjuntament, al mateix Sunyer II i a Delà, el seu germà. Arran del conflicte (887-891) amb la seu de Narbona durant el qual els dos comtes emporitanesos expulsaren de Girona el bisbe titular, Servusdei, i en el seu lloc imposaren Ermemir, envaïren els comtats de Girona i de Besalú i ocuparen la ciutat de Girona, fins que el seu titular, Guifre el Pilós, reeixí a expulsar-los i a restablir el bisbe legítim. El 895, a la mort de Miró el Vell, germà de Guifre el Pilós, Sunyer II aplegà a les...  Segueix... 

30 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ferran Sunyer i BalaguerSunyer i Balaguer, Ferran  (Figueres, Alt Empordà, 1912 – Barcelona, 27/set/1967)  Matemàtic. Per bé que malalt d'una paràlisi total, va iniciar-se en la investigació amb un treball sobre sumació de sèries que va ser publicat a l'Académie des Sciences de París. Especialitzat en la teoria de funcions, és autor d'un gran nombre d'articles i ponències publicats al país i també a l'estranger. Va ser invitat a formar part d'algunes institucions acadèmiques prestigioses, com ara l'Institut d'Estudis Catalans i l'American Mathematics Society. Cal remarca la tasca duta a terme com a director de laInici página secció de matemàtiques de la Societat Catalana de Ciències Físiques, Químiques i Matemàtiques per a la fixació de la terminologia matemàtica en català. Obtingué (1948) el premi Agell de l'Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona, el Prat de la Riba (1949) i el Martí d'Ardenya (1966), atorgats per l'IEC, institució a través de la qual els seus familiars van crear el 1991 la Fundació Ferran Sunyer i Balaguer, la qual concedeix premis a la investigació matemàtica. Fundació Ferran Sunyer

31 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Francesc Sunyer i CapdevilaSunyer i Capdevila, Francesc  (Roses, Alt Empordà, 4/mar/1826 – 14/ago/1898)  Metge i polític. Republicà federal, l'any 1869 organitzà una partida que va refugiar-se a la zona muntanyosa de Catalunya. Derrotat a l'Empordà, va fugir a França, i quan tornà fou diputat a corts. Durant la I República fou ministre d'ultramar. Juntament amb Pi i Margall era partidari d'aprovar a corts una constitució conciliadora, però va perdré la votació i es produí la crisi. Fou vicepresident de la diputació barcelonina, coneixia molt bé la situació dels barris pobres i actuà com a mentor dels obrers, mancats d'expressió política. Fisiòleg de gran anomenada, fou ateu i ho proclamà en una sessió a les corts (1869) i en l'opuscle Dios (1869), que va tenir una gran acceptació entre els republicans.

32 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sunyer i Clarà, Ramon  (Barcelona, 1889 – 1963)  Joier i argenter. Format al taller del seu pare; Josep Sunyer i Parera, i a l'escola d'art de Francesc d'A. Galí. Fou un dels iniciadors del corrent simplificador a l'orfebreria religiosa. Fou president del Cercle Artístic de Sant Lluc i fundà l'Associació d'Amics de l'Art Litúrgic.

33 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sunyer i Cortiella, Ernest  (Portbou, Alt Empordà, 1889 - Mendoza, Argentina, 1946)  Músic. Estudià amb Enric Granados i amb Enric Morera i s'orientà cap a la direcció coral. L'any 1907 fundà l'Orfeí Fivaller, i l'any 1910, a Buenos Aires, l'Orfeó Català, entitat que dirigí fins a l'any 1946. La seva producció comprèn diferentsInici página gèneres.

34 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Joaquim Sunyer i de MiróSunyer i de Miró, Joaquim  (Sitges, Garraf, 22/des/1874 – 1/nov/1956)  Pintor i gravador. Es formà plàsticament en els ambients postimpressionistes de París, ciutat a la qual viatjà en companyia de Nonell, Picasso i d'altres. Viatjà també per Itàlia, on s'interessà sobretot per Giotto i per Luca Signorelli. Retornat a la Península, s'establí principalment a Sitges i practicà una pintura des del punt de vista formal i temàtic molt emparentada amb la de Cèzanne, que progressivament anà simplificant. Temàticament es dedicà sobretot al paisatge i al nu, amb una paleta continguda, sense tons estridents, una constant recerca en la forma de composició i una especial cura en el tractament de la llum mediterrània. La seva plàstica fou ràpidament considerada com la més representativa del noucentisme, sobretot a partir de la mort de Nonell, i assolí un enorme èxit a Catalunya, a més de tenir una molt notable consideració internacional. Són obra seva, entre altres, Cala Forn, Pastoral, Paisatge de Mallorca o La noia del colom, i destacà també en el retrat, que realitzà allunyat dels models convencionals.

35 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sunyer i Fontanelles, Pere  (Manresa, Bages, s XVII - s XVIII)  Escultor. Fill de Josep Sunyer, amb el qual col·laborà en la decoració del santuari de Font-romeu, on fou enterrat el 1704.

36 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sunyer i Gaspar, Oriol  (Barcelona, 1923 - 28/jul/1990)  Joier. Fill de Ramon Sunyer i Clarà, en fou alhora deixeble i continuador en la direcció de l'obrador familiar des del 1956. Cal esmentar els seus treballs d'orfebreria religiosa i commemorativa, com el pectoral del cardenal Albareda, el relleu d'argent i esmalt que la diputació de Barcelona oferí a Joan XXIII, la venera d'or i esmalt que el consell general de les Valls d'Andorra oferí al president De Gaulle, i la corona de la Mare de Déu de la Mercè (1966). El seu estil continua la tradició del seu pare, tot adoptant les formes més avançades de l'art actual.

37 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaSunyer i Guasch, Francesc  (Catalunya, s XVII – Barcelona, 11/set/1714)  Cavaller. A les Corts de Barcelona de 1701-02, destacà pel dissentiment contra Felip V. Participà, també, a la Junta de Braços de Barcelona (1713), que decidí la resistència singular catalana contra el rei borbó. L'11/set/1714 comandava la defensa del baluard de Santa Clara, on trobà la mort.

38 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sunyer i Monlleó, Josep  (Barcelona, s XVII – s XVIII)  Jurisconsult. En 1701-02 fou advocat de les Corts hagudes a Barcelona. S'atragué aleshores l'antipatia de les autoritats borbòniques. Era advocat fiscal criminal de Tarragona. En 1705 rebé el nomenament de magistrat per a la nova Audiència de Barcelona. A les Corts tingudes per Carles d'Àustria en 1705-06 actuà d'habilitador del Braç Reial o popular. Li fou atorgat aleshores el títol de ciutadà honrat. Restà a Barcelona durant el setge borbònic de 1706. Rebé també el títol de cavaller. En 1713-14, durant la defensa final contra Felip V, restà a Barcelona. Després de la capitulació li foren confiscats els béns i el botxí cremà el seu títol de cavaller.

39 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sunyer i Parera, Josep  (Barcelona, 1850 – 1919)  Joier. Fill de Vicenç Sunyer i Torelló. Format al taller de P. Carreras, es casà amb la filla de l’argenter Magí Clarà, i ajuntà ambdós obradors. Fou mestre de notables orfebres, com el seu fill Ramon Sunyer i Clarà i Jaume Mercadé.

40 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sunyer i Torelló, Vicenç  (Barcelona, s XIX – 1887)  Joier. Es documentat en el llibre de passanties del gremi de joiers i argenters el 1837, any en què obrí un obrador al carrer de Sant Pau, inici de la tradició familiar. El seu fill fou Josep Sunyer i Parera.

42 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sunyol i Casanovas, Ildefons  (Barcelona, 1866 – 1913)  Advocat i polític. Membre de la Lliga Regionalista des del 1901, se'n separà i fundà juntament amb Carner i altres el Centre Nacionalista Republicà (1906), fou regidor de l'ajuntament barceloní (1901) i president de l'Ateneu (1906). Col·laborà en el periòdicInici página "El Poble Català", des d'on defensà els seus ideals. Fou elegit diputat a corts el 1907.

43 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Josep Sunyol i GarrigaSunyol i Garriga, Josep  (Barcelona, 21/jul/1898 - serra de Guadarrama, Castella, 6/ago/1936)  Polític, industrial i dirigent esportiu. Es llicencià en dret per la Universitat de Barcelona (1920), i es posà al capdavant del negoci familiar, que amplià. De la mà d’Antoni Rovira i Virgili, el 1927 començà a col·laborar en el diari "La Nau", vinculat al qual, el 1929, impulsà "La Nau dels esports": setmanari esportiu català, on també col·laborà. Políticament es vinculà inicialment a Acció Catalana i el trencament amb Rovira i Virgili a propòsit de l’escissió que hi tingué lloc, el portà a convertir el setmanari en "La Rambla" (1930). El 1931 fou elegit com a independent dins la llista d'Esquerra Republicana de Catalunya diputat a corts constituents, on defensà l’Estatut de Catalunya. Afiliat a ERC (1932), tornà ser elegit diputat a les corts el 1933 i el 1936. Fou directiu (1928) i president (jul/1935) del Futbol Club Barcelona, així com també president de la Federació Catalana de Futbol (1929-30)...  Segueix... 

41 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sunyol i Pla, Antoni  (el Masnou, Maresme, 1859 - Barcelona, 1918)  Polític catalanista. President de la Unió Catalanista (1897), s'adherí al Centre Nacionalista Republicà el 1906 i posteriorment participà en la creació de la Unió Federal Nacionalista Republicana (1910). Fou elegit diputat provincial el 1909 i com a tal signà pel mai/1911 la proposta de constitució de la Mancomunitat de Catalunya. El 1914 abandonà la UFNR, disconforme amb la signatura del pacte de Sant Gervasi, i intentà amb Rovira i Virgili la constitució d'una Esquerra Catalanista.

44 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Superbolquera  (Bolquera, Alta Cerdanya Nucli turístic (1.776 m alt), al sud-oest del poble, vora la carretera de Montlluís a Puigcerdà per Targasona, al límit amb el terme d'Odelló i Vià i molt pròxim a l'important centre turístic de Font-romeu.

45 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaSuperespot  (Espot, Pallars Sobirà Centre d'esports d'hivern (1.480 m alt), situat al sud i a uns 2 km del poble. Diversos sistemes de remuntatge mecànic serveixen l'accès a les pistes obertes.

46 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Supermolina  (Alp, Baixa Cerdanya)  Estació hivernal. Fou creada a la part alta del nucli de la Molina i situada als entorns del pla de la font Canaleta (1.640 m alt), a fi d'aprofitar la més constant innivació i les possibilitats per a l'esquí de la zona de la Tosa d'Alp (2.536 m alt). La construcció de noves instal·lacions, hotels i telesquís s'inicià intensivament a partir del 1955, que fou inaugurada la telecabina al puig d'Alp (2.404 m).

47 ILLES BALEARS - HISTÒRIA

Superna  (Puigpunyent, Mallorca Occidental Antic poble, al límit amb el terme d'Esporles, al vessant meridional de la mola de Planícia.

48 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Concepció Supervia i PascualSupervia i Pascual, Concepció  (Barcelona, 3/des/1895 - Londres, Anglaterra, 30/mar/1936)  Mezzo-soprano, també coneguda per Conxita Supervia. Estudià al Conservatori del Liceu i es presentà l'any 1912 al Gran Teatre del Liceu. Realitzà una carrera internacional en el camp de l'òpera i del lied. La seva veu extraordinària i el seu domini tècnic la convertiren un una de les millors cantants de la seva època. El seu repertori operístic comprenia, entre altres, obres de Rossini, Ravel, Bizat, Saint-Saëns. Visqué els darrers anys de la seva vida a Londres.

49 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Suquets  (Lleida, Segrià Poble, al nord-oest del terme, vora Sucs. Hi ha una indústria conservera.

50 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaSura, Luci Licini  (Catalunya, s I - s II)  Veure> Licini Sura, Luci (polític i militar romà).

51 CATALUNYA NORD - MUNICIPI

Situació de la comarca del RossellóSureda  (Rosselló Municipi: 34,54 km2, 42 m alt, 3.107 hab (2013) (fr: Sorède). Estés des de la serra de l'Albera fins a la plana regada de la dreta del Tec, on hi ha la vall de Sureda, amb el bosc de Sureda, regada per la riera de Sureda, que s'obre a la plana després de les gorges de la farga de Sureda. Economia agrària: els conreus, que són de secà, es destinen a oliveres i a la vinya, que ocupa preferentment els terrenys més plans; producció de vi. També hi és important la producció de fruita. Ramaderia bovina, que aprofita els amplis terrenys dedicats al pasturatge. Població en ascens. El poble és situat al peu de la serra de l'Albera. L'antic castell de Sureda és situat al costat de l'església parroquial, romànica. El municipi també comprèn el poble de la Vall de Montbram, les antigues esglésies de Santa Maria de la Coberta i de Santa Magdalena de Veda i el castell d'Oltrera. Ajuntament (en francès) - Turisme (en castellà)

52 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sureda  (Illes Balears, s XIX - s XX)  Família d'artistes. Iniciada pels germans Emília i Joan Sureda i Bimet.

104 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sureda, Antoni  (Barcelona, s XV)  Forjador. El 1448 treballava per a la catedral de Barcelona. Vers el 1465 el conestable Pere de Portugal li encomanà unes reixes per tancar les capelles de l'altar major i de Sant Jordi al Palau Reial Major de Barcelona, que probablement no arribà a fer.

53 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Sureda, Joan  (Illes Balears, s XVI - s XVII)  Militar i escriptor. Serví a la guerra de Portugal. N'ha restat només un sonet.

54 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Inici páginaSureda de Santmartí i Desbrull, Domènec  (Palma de Mallorca, 1653 – 1723)  Marquès de Vilafranca. Estudià a Barcelona i Salamanca i es doctorà en drets i teologia a Gandia. Retornat a Mallorca s'ordenà de sacerdot (1683); fou canonge de la seu (1692). Rector de la Universitat Lul·liana, el 1688 es veié forçat a dimitir. Publicà un compendi de les Constituciones, estatutos y privilegios de la universidad luliana del Reino de Mallorca (1698), precedit d'una notícia històrica de la universitat i dels documents de la seva creació. Deixà manuscrita una genealogia de la família Sureda. Poesies seves en llatí figuren en els preliminars d'algunes edicions de l'època.

55 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Sureda i Bimet, Emília  (Palma de Mallorca, 1865 – 1904)  Poetessa. La seva obra, molt influïda encara per models romàntics, fou reunida a l'edició pòstuma de les seves Poesies mallorquines (Palma, 1905). Joan Alcover li dedicà la bella elegia Morí jove.

56 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Sureda i Bimet, Joan  (Valldemossa, Mallorca, 27/jul/1873 - Palma de Mallorca, 28/abr/1947)  Col·leccionista i mecenes. Acollí al seu palau de la cartoixa de Valldemossa personalitats artístiques i culturals, com John Singer Sargent, lord Chamberlain, Santiago Rusiñol, Joaquim Sorolla, Joaquim Mir, Maurice Barrés, Màrius Verdaguer, Antoni Maura, Azorín, Rubén Darío i Miguel de Unamuno, que li dedicaren escrits. L'escriptor alemany Vigoleis Thelen el convertí en personatge literari al seu llibre Die Insel des zweiten Gesichtes. Publicà Noticia histórica sobre la obra y la vida de Rubén Darío en Mallorca (1950). Era casat amb la pintora Pilar Montaner i Maturana (Palma de Mallorca, 1876 - Valldemossa, 1961). Fills seus foren Jacob, Pazzis i Pere Sureda i Montaner.

57 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Francesc Sureda i BlanesSureda i Blanes, Francesc  (Artà, Mallorca, 1888 - Palma de Mallorca, 1955)  Escriptor i eclesiàstic. Tres anys d'estada al Marroc, dedicat a investigacions folklòriques i paleontològiques, li serviren per escriure Atrio de morería, Resumen de la historia de Ceuta, Al Araix, Huellas protohistóricas del Mogreb i Abyla Herculana: introducción al estudio de la etnogenia berberisca. Féu estudis lul·lians. És autor d'una novel·la De com Icarus perdé les ales (1932), del tractatInici página Theologumena, apología del Catolicismo contra los errores modernos (1927) i de l'assaig Feminalia: Introducción al estudio de la pedagogía femenina, que fou traduït al francès i a l'italià. El 1947, amb el pseudònim de Rusticus Silvíger, publicà un volum de balades: Trilogia del sentiment.

58 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Josep Sureda i BlanesSureda i Blanes, Josep  (Artà, Mallorca, 23/jun/1890 - Barcelona, 26/mai/1984)  Químic i escriptor. Doctor en farmàcia; va estudiar a Munic i a Zuric. Dirigí fàbriques importants i fou autor de molts treballs d'ínvestigació química. Humanista, va escriure, sobretot, assaigs històrics, en una prosa rica i suggestiva. Així, El paisatge d'Artà (1931), Goethe i la química (1932), La creació científica (1933), Chopin a Mallorca (1954), Vacunació científica (1963), Pau Piferrer a Mallorca (1966) i Orfila i la seva època (1969), obra premiada per la Reial Acadèmia de Medicina de Palma de Mallorca, i darrerament, Petites històries (1971) i Històries aldanes (1976).

59 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Josep Lluís Sureda i CarrionSureda i Carrion, Josep Lluís  (Palma de Mallorca, 1923 - )  Economista. Llicenciat en dret a Barcelona (1943) i doctor a Madrid (1948). L’any 1953 guanyà la càtedra d’economia política i finances públiques, de Barcelona. Impulsà llavors l’establiment d’una facultat de ciències econòmiques a la Universitat de Barcelona i tingué al seu càrrec la seva organització i posada en funcionament (1954-56). Cal esmentar entre els seus estudis Apuntes para la historia de la marina de vela mallorquina en los siglos XVIII y XIX (1940) i les seves col·laboracions a "Anales de Economía" (1947), La hacienda castellana y los economistas del siglo XVII (1949), Le trésor et le financement de l’économie publique (1959) i El caso de Barcelona Traction (1959). Col·laborà també en les obres col·lectives Un segle de vida catalana (1961), Juicio crítico del Informe del Banco Mundial (1963) i Problèmes du développement économique dans les pays méditerranéens (1962). En els pròlegs a la versió...  Segueix... 

60 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sureda i Costas, Manuel  (Girona, 1895 - Lugo, Galícia, 1972)  Arquitecte. Fill de Martí Sureda i Vila. Titulat el 1919. Treballà a Olot (1919-22) i a Girona (1919-31), amb un breu període a Salamanca (1922). Fou promotor del "Boletín de la Agrupación Cinematográfica de la Provincia" (1928) i signà la proposta deInici página l’Associació d’Amics del Cinema (1932), que publicà la revista "Reflex". Es diferencià dels seus familiars en el fet que la seva obra apareix centrada, a part alguna excepció, en la construcció d’habitatges particulars: a Olot les cases Descals, Coromines, Mir, Transformadora Elèctrica Brutau (1919) i la casa Pérez Martínez (1920), obres d’un caire noucentista ben evident. A Girona projectà la galeria Puigblanquer (1919), la tribuna de la casa Servitja (1924), diversos edificis industrials i 36 cases particulars (1920-31).

61 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sureda i Deulovol, Martí  (l'Escala, Alt Empordà, 1822 – Girona, 1890)  Arquitecte. Fou el primer urbanista de la ciutat de Girona i l'innovador de l'arquitectura gironina de mitjan s XIX. Elaborà el primer projecte per a l'eixample de la ciutat, on obrí diversos carrers i la plaça de Sant Agustí, i realitzà els eixamples de diversos municipis, com ara Palamós, Lloret de Mar o Castelló d'Empúries. Entre els nombrosos edificis que construí destaquen les esglésies de Sant Josep de Figueres i del Sagrat Cor de Girona, la presó d'Hostalric i la foneria Planas-Junoy; també projectà, junt amb l'escultor Joan Figueras, el monument gironí d'Àlvarez de Castro. Es dedicà molt especialment a la restauració (teatres municipals de Girona i d'Olot) i realitzà, juntament amb E. Muxach, el projecte de restauració del monestir de Ripoll, que dugué a terme Elies Rogent. Políticament progressista, creà una Escola d'Obres Públiques a Girona i impulsà la formació d'un Museu Provincial.

62 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Sureda i Font, Joan Facund  (Sant Llorenç des Cardassar, Mallorca, 1734 - Palma de Mallorca, 1796)  Eclesiàstic. És autor d'un Diccionario mallorquín, castellano y latino, que restaria inèdit.

63 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Sureda i Miserol, Bartomeu  (Palma de Mallorca, 1769 – 1851)  Pintor i gravador. Fou pensionat a Sèvres per Carles IV per estudiar la fabricació de la porcellana. Fou director de la fàbrica reial de la Moncloa i un delsInici página fundadors de l'Acadèmia de Balears.

64 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Jacob Sureda i MontanerSureda i Montaner, Jacob  (Valldemossa, Mallorca, 1901 - Palma de Mallorca, 1935)  Pintor i poeta. Fill de Joan Sureda i Bimet i de Pilar Montaner i Maturana, i germà de Pazzis i de Pere. De formació autodidàctica, gran amic de Llorenç Villalonga i Jorge Luis Borges, amb el qual el 1921 signà el Manifest de l’Ultra; conreà un expressionisme poètic en olis, aquarel·les, dibuixos i xilografies (aquestes no publicades fins el 1971); residí a Alemanya i pertangué al grup de la Galerie Ey de Düsseldorf; el 1930 es presentà a la Sala Parés de Barcelona i el 1932 a les Galeries Costa de Palma. És un dels noms bàsics de l’escàs avantguardisme mallorquí en la seva doble faceta plàstica i literària: el 1926 publicà el recull poètic El prestidigitador y los cinco sentidos, que significà l’afermament de la nova literatura a Mallorca; fou també redactor d'"El Día" i col·laborador de "Proa" de Buenos Aires, on havia exposat el 1928.

65 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Sureda i Montaner, Pazzis  (Palma de Mallorca, 25/feb/1907 – 11/mai/1939)  Escultora i dibuixant. Filla de Joan Sureda i Bimet i de Pilar Montaner i Maturana, i germana de Jacob i de Pere. Hom ha remarcat la seva exquisidesa com a artista.

66 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Sureda i Montaner, Pere  (Valldemossa, Mallorca, 28/feb/1909 - sa Cabaneta, Mallorca, 20/ago/1983)  Pintor. Fill de Joan Sureda i Bimet i de Pilar Montaner i Maturana, i germà de Pazzis i de Jacob. Es dedicà, amb delicadesa, al paisatge i als temes populars i costumistes. Des del 1942 conreà l’humorisme a la premsa diària.

67 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sureda i Pons, Joan  (Barcelona, 1949 - )  Historiador de l'art. Format a Barcelona, ha estat professor i catedràtic a les Facultats de Belles Arts de Bilbao, Sevilla i Madrid. Entre el 1986 i el 1991 fou director del Museu d’Art de Catalunya, on encetà un procés de renovació i reforma de la institució. Ha publicat, entreInici página d’altres, Romànic català. Pintura (1975), El Gòtic català. Pintura (1977), La pintura romànica a Catalunya (1981), La pintura románica en España (1985), La trama de lo moderno (1988), i dirigí la col·lecció La España Gótica.

68 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sureda i Vila, Martí  (Girona, 1866 – 1947)  Arquitecte. Fill de M. Sureda i Deulovol. Titulat a Barcelona el 1890, treballà sobretot a les comarques gironines. Projectà l'edifici de l'Escorxador de Girona (després casa de bombers i central lletera) i la plaça de toros de Figueres, i realitzà el conjunt de construccions de la Devesa de Girona. Fou també notable urbanista, projectà la xarxa de clavegueres i l'empedrat de la zona vella de Girona i impulsà la instal·lació parcial d'electricitat a la població. Construí nombroses cases particulars, entre les quals la premiada casa Sureda (1933), també a Girona.

69 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Sureda i Villalonga, Antoni  (Mallorca, s XIX)  Arquitecte. Germà de Joan. Féu la façana (1853) de l'església parroquial de Llucmajor; en 1860-65 aixecà el monument neoclàssic a Isabel II a Palma, obra enderrocada el 1868.

70 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Sureda i Villalonga, Joan  (Mallorca, s XIX)  Arquitecte. Projectà una plaça de toros i és coautor a Palma del Banc Balear (1872, actualment Banco de España) i autor del Teatre Principal (1857) també a Palma, obra important d'un neorenaixentisme pal·ladià, que fou ampliada a la fi del s XIX pels arquitectes Guasp i Canut. Era germà d'Antoni.

71 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Sureda-Valero, Agustí  (Illes Balears, s XVIII)  Escriptor i cavaller. És autor de poemes religiosos en català.

72 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaSurell, Pau  Veure> Sorell, Pau.

73 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca del BagesSúria  (Bages Municipi: 23,64 km2, 326 m alt, 5.927 hab (2015). Situat a la vall del Cardener i accidentat per les serres de Castelltallat i de Castelladral. Gairebé les dues terceres parts del terme municipal són ocupades per la vegetació natural (pins i matolls). L'agricultura és bàsicament de secà, amb conreus de vinya i d'oliveres (sovint associades) i d'alguns cereals; el regadiu aprofita aigües derivades del Cardener per mitjà de sèquies, i produeix hortalisses. Granges avícoles. Important explotació minera: les sals potàssiques foren descobertes el 1912, però els jaciments començaren a explotar-se intensament vers l'any 1925. Indústries importants són la tèxtil, la de derivats de la fusta i la de la construcció. La vila és a la dreta del Cardener, el nucli vell conserva l'aspecte medieval, al peu de l'antic castell o guàrdia de Súria. Església parroquial de Sant Cristòfol, d'origen romànic. El municipi també comprèn les caseries de Cererols, el Samuntà i el Fusteret i l'ermita de Sant Salvador. Àrea comercial de Manresa. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades - Colla castellera Salats - Foment Cultural - Ràdio

74 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Súria, Miró de  (Catalunya, s X - s XI)  Noble i conseller de la comtessa Ermessenda, quan aquesta regentava Barcelona durant la minoritat de Berenguer Ramon I el Corbat.

75 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Súria, Tomàs de  (València, 1761 - Mèxic ?, d 1834)  Dibuixant i gravador. Format a les acadèmies de Sant Carles i de San Fernando. Anà a Mèxic (1778) com a ajudant de Jeroni Antoni Gil, nou director de gravat en buit de la Casa de la Moneda d'aquella capital. El 1791 s'enrolà en l'expedició de circumnavegació d'Alessandro Malaspina com a dibuixant i realitzador de perspectives. Navegà des d'Acapulco fins a Alaska i retornà costejant. Féu nombrosos dibuixos i un interessant diari -del qual resta solament el primer quadern- descrivint el viatge, i especialment Mulgrave i l'illa de Nutka. Treballà després novament a Mèxic, i quan moríInici página Gil el succeí com a gravador major de la Casa de la Moneda (1798).

76 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Súria i Burgada, Francesc  (Barcelona, s XVIII)  Impressor. Fou membre de la societat Comunicació Literària, activa a Barcelona a la fi del s XVIII, i impressor de l'Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, de la Conferència Físico-Matemàtica Experimental (1765) i més tard de l'Acadèmia de Ciències Naturals i Arts, així com de la Junta de Comerç de Barcelona. El 1788 era encara en actiu.

103 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Suriguerola, mestre de  (Catalunya, s XIII)  Pintor anònim. Autor de l'antependi de Suriguerola (Girona). Per l'estil, és considerat a Catalunya representatiu de la transició de l'esquematisme romànic vers l'expressionisme del francogòtic. És creuen de la seva mà o del seu obrador dues parelles de costat d'altar procedents de Toses i de la zona de Ripoll. Es relaciona amb el seu estil el frontal de Gréixer i el baldaquí del Museu de Vic.

77 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Suriñach, Filomena  (Barcelona, 1901 - Catalunya, s XX)  Cantatriu. Estudià al Conservatori del Liceu. Féu la seva presentació al Gran Teatre del Liceu el 1917, cantant Rigoletto. Anà a Itàlia, on actuà a Milà, Torí i Bolonya. Més tard cantà a les illes Filipines. També interpretà sarsueles.

78 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Suriñach i Baell, Ramon  (Barcelona, 1858 – 1920)  Escriptor. És autor de llibre de narracions De cada color (1910), i de diverses obres teatrals com les titulades: Tutti contenti (1887), Les tauletes del torrat, en col·laboració (1889), Boira i sol (1904), Cor d'àngel (1906) i El Coixet de "Cura de Moro" (1907).

79 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Suriñach i Senties, Ramon  (Barcelona, 1881 – 1964)  Escriptor. Col·laborà en diverses publicacions: "L'Atlàntida", "La Il·lustració Catalana", "De Tots Colors", "La Veu de Catalunya", etc. Poeta sentimental, publicà, entre d'altres, Coses meves (1901) i De la vida (1903). També escriví obres de divulgació, queInici página obtingueren èxit popular, com Proses d'amor i de pietat i El tresor dels pobres, a més de les estampes Croquis cubans (1904), drames teatrals i la novel·la L'estrany.

80 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Suriñach i Wrokona, Carles  (Barcelona, 4/mar/1915 - New Haven, EUA, 12/nov/1997)  Compositor i director d'orquestra. Estudià a Barcelona i amplià estudis a Colònia i a Berlín. Establert als EUA, és autor de ballets, de música escènica i de l'òpera El mozo que casó con mujer brava (1948). Ha fet transcripcions orquestrals de la suite Iberia, d'Isaac Albéniz.

82 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Surinyac i Oller, Ramon  (Barcelona, 1903 - s XX)  Metge. Es llicencià (1926) i doctorà (1953) en medicina a la Universitat de Barcelona. Fou professor adjunt de fisiopatologia a la facultat de medicina de Barcelona (1934-38). S'ha especialitzat en malalties al·lèrgiques, ha estudiat especialment el favisme, la pol·linosi i l’hemòlisi alimentària. Ha estat president de la Societat Catalana de Biologia (1969-71), de la Sociedad Española de Alergia i de l’European Institute for Allergy Research.

81 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Surinyach, Francesc  (Camprodon, Ripollès, 1885 – 1948)  Mestre d'obres. Representant a Camprodon de l’empresa de pissarres de ciment i amiant Eternitat Metzger i màxim ideòleg de l’Eixample Maristany. Amb l’arquitecte Fossas construí l’Hotel Rigat (1915), i amb l’arquitecte Antoni Coll la casa Vila i la casa Surinyach (1916). Projectà les escoles de Sant Pau de Seguries (1922), la carretera de Vilallonga de Ter a Tregurà (1926), el clavegueram i l’empedrat de Camprodon (1927-28), la fàbrica Sala (1933) i vuit xalets a l’Eixample Maristany (1925-34). Alguns dels seus projectes foren reproduïts a "La Muntanya" i "El Muntanyenc", de Camprodon. Amb Marià Surinyach projectà el 1933 l’Hotel Güell i la reforma de la casa de la vila el 1939, que no es pogué dur a terme.

83 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaSurís i Baster, Miquel  (Sant Feliu de Guíxols, Baix Empordà, 31/mai/1825 – Albacete, Castella, 20/gen/1856)  Filòsof. Deixeble de Martí d'Eixalà, fou diputat a corts per Girona (1854). Obres: La paz en el siglo XIX o teoría sobre la constitución del poder político y rehabilitación del poder moral en Europa (1851) i una adaptació de l'obra docent de filosofia de Gernsez, en la qual afegí Reseña histórica de la filosofía en España (1847).

84 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Suró  (Talavera, Segarra Caseria, al sud-oest del terme, al límit amb els de Montoliu de Segarra i Llorac (Conca de Barberà), al cim de la serra de Suró (827 m alt), que separa les conques del Cercavins i del riu Corb.

85 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Surós i Forns, Santi  (Barcelona, 1909 – 1982)  Pintor. Fou un dels fundadors del grup Lais (1948). Participà en nombroses certàmens internacionals. Fou membre de la Junta Directiva del Cercle Artístic i president del Saló de Maig. Col·laborà a la revista "Dau al Set".

86 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Surp  (Rialb de Noguera, Pallars Sobirà Poble (1.040 m alt), situat en un replà del vessant meridional del pic de Matanegra, que domina la vila de Rialb. L'església parroquial (Sant Iscle i Santa Victòria) és romànica, amb absis i campanar de planta quadrada. El castell de Surp és esmentat el 1126. El lloc havia format part del vescomtat de Castellbó, dins el quarter de Rialb. L'antic terme comprenia els pobles de Caregue, Escàs i Rodés, l'antic monestir d'Oveix, el santuari de la Muntanya i l'església romànica de Sant Quirze de Surp. Fou municipi independent fins el 1969, en que s'annexa a l'actual.

87 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Surrà i Rull, Pere  (Girona ?, s XVIII - Madrid ?, s XIX)  Polític. El 1822 fou diputat a corts i publicà Plan... para conseguir en España las cantidades que reclaman las necesidades públicas. L'any següent fou diputat a les corts extraordinàries de Cadis que decidiren la resistència a les forces del duc d'Angulema, motiu pel qualInici página hagué d'exiliar-se a Londres. El 1834 en tornà i s'establí a Madrid. Elegit diputat per Girona (1841), ocupà poc després efímerament la cartera de finances (mai/1841).

88 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Surrac, barranc  (Benicarló / Vinarós, Baix Maestrat Altre nom de la rambla d'Aiguadoliva, que desemboca a la mar, al límit dels termes, a la platja de Surrac o del Fondalet.

89 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Surri  (la Vall de Cardós, Pallars Sobirà Poble (1.007 m alt) del terme de la Ribera de Cardós, al peu de la serra d'Aurati, a mig km de la vila de Ribera. De la seva església parroquial (Santa Coloma) depèn l'església de Sant Joan, arruïnada.

90 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Surroca  (Ogassa, Ripollès Poble (1.236 m alt) (o Sant Martí de Surroca), centrat per la parròquia de Sant Martí, al vessant meridional de la serra Cavallera, a la capçalera de la riera de Malatosca; fou consagrada el 1104 i conserva una bona part de l'edificació romànica, amb algunes ampliacions posteriors. És anomenat també Surroca de Dalt, en oposició al nucli de Surroca de Baix (o Surroca d'Ogassa), situat uns 3 km al sud, que es formà a partir del 1835 a causa de l'explotació de les mines de Surroca, d'hulla, i que comprèn els nuclis del Forn del Vidre i de Pratpinter (on fou bastida vers el 1889 l'església de Santa Bàrbara, sufragània de la de Sant Martí). El ferrocarril de les mines, des de Sant Joan de les Abadesses, fou inaugurat el 1880, i arribava només fins a Torrelles, dins el terme de Sant Joan.

91 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Surroca, Joan  (Barcelona, s XIX)  Mestre armer. Es dedicà no sols a armeria artística, sinó també a la producció artesana, sovint amb avenços, dels nous tipus de sèrie produïts en alguns països. És notable la seva versió millorada de la carrabina Minié fabricada a França des del 1869, en un exemplar regalat pel seuInici página adquirent al Museo de la Armería de Madrid.

92 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Surroca i Frau, Josep  (Barcelona, 1850 – s XIX)  Pedagog i cal·lígraf. Fou catedràtic auxiliar de filosofia a les universitats de Barcelona i Madrid i de grec a Granada. Fou dibuixant del Banc d'Espanya. Es jubilà de la seva càtedra granadina el 1922. És autor d'obres docents i d'uns Elementos de estética y teoría literaria.

93 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Susanna i Nadal, Àlex  (Barcelona, 12/set/1957 - )  Poeta, traductor i editor. La seva poesia té una caire intimista, com per exemple: Les anelles dels anys (1991, premi Carles Riba). En prosa ha publicat, entre altres, Quadern venecià (1989, premi Josep Pla). Important crític literari i traductor, ha estat director de l'editorial Columna, de la qual fou un dels fundadors el 1985. Ha estat també fundador i director del Festival Internacional de Poesia de Barcelona des del 1985.

94 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Susplugas, Joan  (Trullars, Rosselló, 4/abr/1905 - Estagell, Rosselló, 16/mar/1987)  Botànic i farmacèutic. Estudià a Tolosa, Perpinyà i Montpeller. Es doctorà en ciències el 1942. Fou professor de botànica i de matèria mèdica a la universitat de Montpeller des del 1946, i inspector principal de farmàcies del 1951 al 1959. És autor de nombrosos treballs sobre morfologia i anatomia vegetals, fisiologia, química vegetal, ecologia i fitosociologia. Membre corresponent de l'Institut d'Estudis Catalans des de l'any 1961.

95 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca de la SelvaSusqueda  (Selva Municipi: 50,63 km2, 816 m alt, 92 hab (2015). Situat a la vall del Ter, accidentat per les Guilleries i el Collsacabra, al nord-oest de la comarca, al límit amb Osona i la Garrotxa. Pantà de Susqueda. El terme, molt accidentat, és ocupat en gran part pel bosc i les pastures. Agricultura de secà (cereals i farratge). Modernament ha sofert un greu procés de despoblació. L'antic cap municipal, Susqueda, fou negat pel pantà de Susqueda el 1961, i fou a partir d'aquell moment que el poble de Sant Martí Sacalm esdevingué nou cap municipal. El terme comprèn,Inici página a més, el castell de Fornils, el poble i l'antic monestir del Coll i els santuaris del Far i de Sant Benet. Àrea comercial de Girona. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades

96 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Susqueda, pantà de  (Susqueda, Selva)  Embassament sobre el Ter, que enllaça aigües amunt amb el de Sos, i curs avall amb el del Pasteral. És situat al massís de les Guilleries, encaixonat a les gorges que forma el riu en introduir-se al sector septentrional de la Selva. Té capacitat per a 230 milions de m3 i la presa té 120 m d'alçada. S'utilitza per a la producció d'energia elèctrica, i té una potència de 90.000 kW.

97 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sussiats  (Olius, Solsonès Masia, al nord-est del poble, a la dreta de la rasa de Sussiats. El 1079 hi és esmentada l'església de Santa Maria de Sussiats.

98 CATALUNYA - HISTÒRIA

Susterris  (Talarn, Pallars Jussà Comanda de l'orde de l'Hospital, fundada a l'antiga església de Santa Maria de Susterris, dedicada més tard a sant Antoni Abat. L'església era situada, sota la vila de Talarn, prop de la Noguera Pallaresa, a l'indret de l'estret de Susterris o de Sant Antoni de Susterris, que dóna nom al pantà de Sant Antoni, i es troba actualment coberta per les aigües. Existia ja el 1051, i el 1122 fou cedida a l'orde de l'Hospital, que ja hi tenia comunitat i priors el 1141. La llista dels seus comanadors és coneguda des del 1146, els quals des del s XIV tenien casa i residència a Talarn. Era la principal comanda del Pallars, i per això es digué també comanda de Pallars, i passaren a dependre'n altres comandes i priorats. Els seus bénsInici página s'estenien per tot el Pallars i fins per la Ribagorça i la Llitera. Des del s XIV depenia de la castellania d'Amposta. Fou molt abandonada des del s XV, però la seva església romànica es mantingué amb culte i amb caràcter de santuari de Sant Antoni fins el 1833, que els ornaments i les campanes foren traslladats a Palau. La llista dels seus comanadors perdurà fins el 1822. Darrerament era pràcticament una ruïna.

99 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Suterranya  (Tremp, Pallars Jussà Poble (552 m alt), al peu de la serralada de Sant Corneli. Forma un petit nucli compacte de cases aturonades entorn de l'església parroquial dedicada a sant Serni. El lloc havia format part de la baronia d'Orcau. Fou municipi independent fins el 1973, que hom agregà a l'actual.

100 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sutrà i Vinyes, Joan  (Figueres, Alt Empordà, 1898 - Catalunya, 1981)  Decorador i pintor. Ha destacat com a restaurador, especialitat que començà a practicar devers el 1930 i que ha exercit a París i a Roma. Ha restaurat a Catalunya un nombre important de pintures antigues. El 1934 obtingué el Premi de Museus atorgat per l'IEC amb l'estudi El retaule de la Mare de Déu de la Catedral Metropolitana i Primada de Tarragona.

101 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sxetxet  (Barcelona, s XII)  Poeta, filòsof i metge hebreu. Fou cap de la comunitat hebrea de Barcelona (1162-96). Féu serveis diplomàtics per compte del rei Alfons I.

Anar a:    Suny ]    [ Sunyer, L ]    [ Sunyer i F ]    [ Sur ]    [ Sureda i V ]    [ Surp ]Inici página

A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Logo de Dades dels Països CatalansEntrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ BlocContactar amb Dadescat

© 2006-2016 Associació Sense Límits / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons

Sense Límits a Internet: Sense Límits / Alt Camp Info / Directori Alt Camp / Masia Virtual -